En el cas espanyol, la prima de risc va tancar a 455 punts bàsics, davant dels 432 punts del tancament de dilluns. Durant la sessió va arribar a tocar els 458 punts.
El rendiment dels bons espa­nyols a deu anys va aconseguir també un màxim des que existeix la moneda única europea, el 6,34%, mentre que el dels alemanys –amb el qual es calcula la prima de risc– es va situar en l’1,78%. Però l’impacte de la desconfiança dels mercats en el deute espanyol va tenir també el seu reflex en el mercat primari. D’aquesta manera, el Tresor va col·locar lletres a 12 i 18 mesos a un interès superior al 5%, una cosa inèdita en els últims 14 anys.

La CE defensa Espanya
La Comissió Europea (CE) va atribuir els màxims marcats per la prima de risc espanyola al contagi dels problemes de Grècia i Itàlia, i no als fonaments de l’economia del país veí. “Les pressions als mercats que afecten alguns estats membres, no solament Espanya, són complexos i no estan lligades únicament als fonaments d’aquestes economies”, va dir el portaveu d’Afers Econòmics, Amadeu Altafaj, en ser preguntat per l’agreujament del contagi de la crisi de deute a Espanya. “Són els efectes del contagi. El que està passant en altres economies té efectes en els seus socis”, va dir.
De fet, la desconfiança dels mercats no tan sosl va colpejar Espanya, sinó també altres economies més sòlides, com ara Bèlgica, França, Àustria, i fins i tot Holanda i Finlàndia, la prima de risc de les quals es col·locava durant la sessió en posicions rècord per la disposició dels inversors a comprar deute alemany. Però el cas més delicat és el d’Itàlia, que va veure com el rendiment del seu bo a llarg termini superava de nou el nivell del 7%, considerat pels analistes com a insostenible per a un país.
En el cas del bo italià, el diferencial va aconseguir els 529 punts, i el grec, els 2.667 punts. Quant als països amb major solvència, França va tancar a 190 punts, Bèlgica a 312 punts i Àustria a 185 punts bàsics.
L’ombra de dubtes que planeja sobre la zona euro van impactar també sobre les borses de la regió, que van viure la jornada immerses en els números vermells. Al tancament, la borsa espanyola va perdre el nivell dels 8.300 punts després de caure un 1,61%, fins als 8.237,60 punts. Itàlia va tancar amb un descens de l’1,08%, França de l’1,92%, Londres del 0,03%, i Frankfurt del 0,87%.

MONTI CLOU LES CONVERSES AMB ELS PARTITS I DÓNA A CONÈIXER AVUI EL NOU EXECUTIU ITALIÀ

Mario Monti, encarregat de formar el nou govern d’Itàlia, anunciarà avui el nom dels ministres que formaran l’executiu, després d’obtenir el suport de  la majoria de formacions perquè el gabinet s’asseguri el vist­iplau parlamentari. Segons fonts de la Presidència de la República, Monti ha sol·licitat per a aquest matí una audiència amb el cap d’Estat, Giorgio Napolitano, per donar-li a conèixer la composició del nou govern. Una de les hipòtesis que ha cobrat més força és que el mateix Monti assumeixi també el ministeri d’Economia, amb el suport de quatre viceministres: de Comptes, Finances, Tresor i Participacions Estatals.
Ahir, el futur proper ministre va tancar la ronda de contactes amb els partits amb representants de les dues principals formacions polítiques d’Itàlia, el fins ara opositor Partit Demòcrata (PD) i el Poble de la Llibertat (PDL) de Berlusconi.
D’altra banda, la Lliga Nord va anunciar la ruptura amb el PDL després que mostrés el seu suport al nou escenari polític italià.

Des del Govern es va reconèixer, mitjançant un comunicat, que l’avaria va provocar que durant la setmana passada algunes de les aules estiguessin “per sota de l’estàndard de confort”, però a la vegada es va assegurar que tot s’ha solucionat i que es tracta d’una incidència aïllada. Suñé va voler remarcar que el ministeri no va tenir coneixement dels fets fins divendres i que, un cop notificats per part de la direcció del centre –avís que es va produir a dos quarts de tres de la tarda– es va actuar de seguida.“Qüestions com aquesta o les de seguretat són prioritàries per a nosaltres i actuem de seguida que ho sabem”, va apuntar la ministra. Suñé també va explicar que l’avaria es tractava “d’una qüestió d’ajustament d’edifici, calderes i temperatura, una qüestió tècnica”. En el comunicat, des del Govern es va indicar que una primera actuació per solucionar el problema s’havia efectuat el dimecres. Llavors, un operari de l’àrea del Suport del ministeri de Finances va anar al centre a demanda de la direcció. Va realitzar en primera instància un ajustament del termòstat. Anteriorment, ja s’havien retirat mobles que es trobaven situats al costat dels calefactors i que estaven interferint en els circuits de calor, fet que provocava en part el baix rendiment dels mateixos. Els canvis van fer millorar la situació però no del tot, ja que divendres algunes aules encara no arribaven a temperatures adients.
Ahir, tècnics del ministeri i el cap dels operadors de manteniment del Govern van realitzar una inspecció per confirmar que la caldera, canviada ara fa dos anys, tingués un funcionament correcte. També es van fer nous ajustaments en el termòstat i els pròxims dies es continuarà fent el seguiment.
D’altra banda, la presidenta de l’Associació de Pares de l’Escola Andorrana, Laura Vallribera, va explicar al Diari que no han rebut queixes de fets similars a altres centres escolars.

ACORD AMB LA GENERALITAT PER IMPULSAR FORMACIÓ CONJUNTA DE TÈCNICS EN JOVENTUT

La ministra d’Educació i Joventut, Roser Suñé, va mantenir ahir una reunió amb el director de Joventut de la Generalitat, Antoni Reig. La trobada va servir per acordar la represa de contactes amb l’objectiu de cercar “una col·laboració lògica de proximitat” en la matèria per, d’aquesta forma, “aprofitar l’experiència” de les autoritats catalanes. Un dels primers resultats visibles d’aquest treball conjunt podria ser la participació de tècnics andorrans, ja siguin de Govern o dels comuns, en programes de formació que s’impulsin a Catalunya, com ara els centrats en l’elaboració de plans de joventut, de treball o en la participació en xarxes socials.
A partir d’ara, l’objectiu passa per celebrar grups de treball que es reuniran de forma quadrimestral per avançar en aquestes possibilitats. També hi haurà anualment una trobada de tipus més oficial entre els representants en la matèria de tots dos governs. “Podem aprofitar el seu coneixement i les maneres de treballar”, va explicar Suñé, mentre que Reig va posar en relleu que aquest tipus de col·laboració “és força positiva, i més en aquests moments de crisi”. El representant de l’executiu català també va obrir la porta que acords de cooperació similar es puguin establir entre el Fòrum Nacional de la Joventut i el seu homòleg a Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut.

Ara la pilota està a la teulada de l’executiu, que haurà de decidir si dóna el vistiplau o no a la petició i, en cas d’una resposta afirmativa, quina fórmula s’aplicaria, ja que com apunta al Diari el director, Albert Moles, aquest apujada s’hauria d’intentar fer “mirant que tingui un mínim impacte per a qui ho necessita més i que tampoc carregui en excés les empreses”.
La demanda d’increment tarifari s’ha fet arribar al Govern mitjançant el projecte de pressupost de la companyia per a l’exercici 2012. Ja l’any passat es va sol·licitar un augment similar. Llavors, l’executiu va decidir de traslladar només l’IPC, que va ser d’un 1,7%. Enguany, la petició feta per FEDA també superaria l’evolució de la inflació, que com a màxim des de l’executiu s’ha previst que sigui d’un 2,7%.
L’explicació principal del que, des de la parapública, s’entén com una necessitat, es troba d’una banda en la previsió d’una evolució a l’alça del consum elèctric al Principat per a l’any 2012. Així, s’estima que la demanda global a Andorra s’apujarà un 2,66% i arribarà als 621 gigawats hora –pels 606 sobre els quals es tancarà el 2011–. FEDA confia a poder produir al país un 16% d’aquesta energia (101 GWh, 86 a la central hidroelèctrica i 15 al forn de la Comella). La resta, tocarà importar-la de França i Espanya. I aquí apareix el segon factor: el preu de compra pot arribar a ser un 4,8% més elevat.

36 milions de compra
Així, la previsió que es fa des de la companyia en el pressupost per al 2012 és que s’hagin de destinar més de 36 milions d’euros a la compra d’electricitat a l’estranger.  Això suposaria un increment del 6% de la partida en relació amb la del darrer exercici liquidat, el 2010, quan es va adquirir energia per un cost de gairebé 34 milions.
Des de la parapública es posa en relleu que l’increment del preu de compra és una situació que s’ha anat repetint els darrers anys i que, de fet, serà la tendència també de cara al futur. “Fa temps que l’augment real dels costos no es repercuteix en el client”, assegura el director. Albert Moles remarca que els darrers exercicis el nivell de beneficis de la companyia s’ha reduït de forma important. Així, en el pressupost per al 2012 s’estima un resultat de 5,46 milions d’euros. D’aquesta xifra, FEDA haurà de pagar 273.000 euros per l’impost de societats i, per tant, el rendiment net serà de 5,19 milions, molt per sota dels que s’havien obtingut anys anteriors.

Preus inferiors als dels veïns
El màxim responsable de la companyia assegura, a més, que encara que s’acabi aplicant l’apujada de preus, les tarifes encara es trobarien per sota de la mitjana dels estats veïns on, a més, tot fa preveure que es produeixin noves escalades els pròxims mesos. Així, fa Moles explica que “aquí s’està pagant l’hora d’electricitat a uns dotze cèntims; en canvi a França costa uns catorze i a Espanya s’arriba als vint”.
En el pressupost, FEDA insisteix en la necessitat de “buscar alternatives per produir més internament, millorar l’eficiència i augmentar la capacitat de negociació en la compra d’energia”. En aquest sentit, es treballa per poder operar directament al mercat liberalitzat d’Espanya, fet que permetria fer acords gairebé a diari en funció de l’oferta i la demanda i evitar contractes bilaterals tancats amb molt de temps d’antelació.

MOLES ADMET QUE EL SECTOR NECESSITA INVERSIÓ PRIVADA

Albert Moles considera positiu el projecte de construir sis centrals hidroelèctriques que va presentar dilluns l’Associació d’Entitats del Sector Energètic (AESE). El director de FEDA avança que la iniciativa “s’ha de veure i estudiar a les taules del llibre blanc de l’energia”, però apunta que “tot el que pugui afavorir l’estabilitat de preus és positiu”. El màxim responsable de la parapública recorda la necessitat de “canviar el model”, un objectiu per al qual “caldrà molta inversió”. Tenint en compte que “els recursos de FEDA són limitats”, considera que és necessari “que hi hagi la implicació de la inversió privada”, ja que “comptar únicament amb diners públics és un risc elevat”. Per Moles, “s’ha d’anar per aquí i permetre que altres puguin produir també electricitat i que nosaltres puguem dedicar-nos també a altres coses”.

Aquesta és una de les conclusions extretes de l’estudi de caracterització dels residus que van presentar ahir el ministre de Medi Ambient, Francesc Camp, i el director del departament, Marc Rossell. Tots dos també van fer públics els principals resultats d’una enquesta elaborada pel Centre de Recerca Sociològica sobre els hàbits de la ciutadania quant al reciclatge. Entre altres dades, la meitat de la població assegura haver acudit en alguna ocasió (o més d’una) a una deixalleria. I el que més asseguren els ciutadans que reciclen coincideix amb allò en què el país va més bé:?el cartró i el paper, i el vidre. Camp i Rossell van manifestar la seva satisfacció pels bons nivells que s’estan assolint. Però també van recordar que hi ha camí per recórrer i marge de millora. I que no es deixarà d’insistir en les campanyes de divulgació i sensibilització.
Els percentatges d’increment de recollida selectiva han anat en augment d’ençà que el 2001 es va establir el primer Pla nacional (la gestió directa dels residus, però, la fan els comuns). Els nivells de reciclatge són molt alts. Però això no treu que en quantitat, en volum, es recull menys residus. D’ençà del 2008 la quantitat global (78.000 tones aquell any; 77.000 el 2009; 75.500 el 2010) ha anat davallant. I encara que científicament no està provat, Rossell va explicar que hi ha pocs dubtes que aquesta circumstància “s’atribueix a la situació econòmica”.
Segons les dades recollides pel ministeri, al Principat es recicla (es recull, per tant, de manera selectiva) un 70% del vidre que suposadament s’usa. I el 65% del cartró i del paper. En tots dos casos, els paràmetres europeus que consideren com a bona la recollida és del 60%. El ministre Francesc Camp va recordar que “s’estan assolint uns nivells alts” en aquestes tres matèries. “Però hi ha millores per fer en els envasos, en què s’està per sota d’Europa.” En efecte, el percentatge nacional de material tractat per reutilitzar és del 12,6%, mentre que l’òptim europeu es va fixar, el 2009, en el 22,5%. El director del departament governamental va explicar que no només el nivell de recollida està per sota dels paràmetres recomanats. Sinó que també és on “el grau d’impuresa és més important”. Què vol dir això? Que en els contenidors grocs és on s’hi aboca més matèria que no hi hauria de ser. Per Rossell, encara hi ha massa dubtes sobre què és un envàs i, en conseqüència, caldrà treballar en campanyes informatives a escoles, comerços o en el sector de l’hostaleria, que és un dels majors productors de residus.

Mitjans, recursos
De l’enquesta sobre la percepció ciutadana, més de la meitat de la població considera que els recursos que es destinen al reciclatge són suficients. Camp, però, va               ressaltar que “el 39% considera que no és suficient”. El ministre també va reconèixer que hi ha marge per “optimitzar recursos i reduir els costos” que suposa la recollida selectiva.

OBJECTIU PER AL 2015: RECICLAR EL 45 PER CENT DEL QUE ES GENERA

Actualment el percentatge de reciclatge se situa entorn al 39%. És a dir, quatre de cada deu residus que es generen es reciclen. El Pla nacional de residus que va marcar les directrius genèriques a llarg termini va establir que aquest indicador hauria d’arribar al 50% el 2020. Per tant, segons el director de Medi Ambient, Marc Rossell, “s’està anant cap a un bon camí”. “Estem ben encarats caps als objectius.” Els reptes han de ser reestablerts en un nou pla en què s’està treballant i en què es fixaran les fites per assolir entre el 2012 i el 2016. El pla es presentarà pròximament. I Rossell va explicar que es fixarà que el nivell de reciclatge, el 2015, sigui del 45%. Aquest nou pla parlarà “àmpliament” de la gestió de la matèria orgànica.

Una trentena de gravacions procedents de cinc càmeres de videovigilància de la benzinera han estat aportades recentment a la causa. I hauran de contribuir, en la mesura que sigui possible, a mirar de resoldre els fets. Les fonts consultades, però, han assegurat que és poc probable que, per la situació dels aparells, es pugui veure com es va desenvolupar l’enfrontament que hi va haver a la vorera, a l’altura del rètol que marca l’inici del terme de Santa Coloma. La instrucció de la causa continua en curs. Dilluns, la batlle encarregada del cas va prendre noves declaracions. Entre altres, va comparèixer davant seu el resident peruà que va ser alliberat fa un parell de setmanes.

Primera filmació
Les parts implicades en l’afer –a banda de la instructora i hi intervenen, com a mínim, el ministeri fiscal, l’acusació particular i tres defenses– estudien les gravacions que han aparegut de nou. I que ni la gasolinera ni tampoc la policia van aportar immediatament després dels fets. Inicialment només es va confiscar una gravació on es veia l’arribada dels vehicles en què viatjaven tant els residents peruans com les seves acompa­nyants com el cotxe en què anaven els dos joves andorrans de 24 anys i l’home gallec que acabaria morint. Segons fonts properes a la investigació, el visionat d’aquesta primera gravació aportada a la causa permet veure com als deu segons de l’arribada del segon dels cotxes la baralla ja s’inicia. De fet, els insults pràcticament es produeixen des del primer instant. Abans de mig minut, R. R. G. acudeix al vehicle i posa en joc la navalla. I abans de tres minuts es veu com apareixen un altre cop en el plànol els dos homes peruans, descamisats. Llavors ja hi ha hagut la navallada mortal. Al cap de pocs segons comencen a arribar patrulles policíaques. La segona cinta que fins ara figurava a la causa es va aportar, aproximadament, una setmana després del succés. I?oferia les mateixes imatges que la primera des d’un angle molt lleugerament diferent. En ella, principalment hi quedava clar que el segon dels amics de José Pereiras marxava del lloc dels fets en el mateix moment que R. R. G. desplegava el ganivet.

Segona filmació
L’aportació d’aquesta segona gravació ja va fer que la instructora prengués més declaracions després de les que va agafar just abans de dictar els autes d’empresonament inicials. Després d’aquelles declaracions es va confirmar la llibertat sense càr­recs del segon acompanyant de Pereiras i l’empresonament del peruà amb antecedents, entre altres, per furts, i que va ser alliberat fa un parell de setmanes. Justament, aquest home, de 32 anys, va tornar a declarar davant la batlle dilluns, sense que fes cap aportació significativa en les seves manifestacions, segons les fonts consultades. Sí que va “agrair” a l’altre peruà, l’home de 26 anys acusat de ser l’autor material de l’homicidi, d’haver-li “salvat la vida” acudint en la seva defensa quan els dos altres homes, suposadament amb l’arma inclosa, l’estaven colpejant. Arran de la intervenció del resident peruà ara empresonat es van encetar dues baralles paral·leles que les parts hauran de verificar si poden aclarir a partir de les noves imatges que s’han aportat en la causa. De fet, algunes parts ja havien advertit que en la gasolinera hi havia més càmeres. I ahir fonts coneixedores del desenvolupament de la instrucció van assegurar que s’havien incorporat més imatges al sumari, sense poder-ne concretar el contingut.
Dilluns, a banda de prendre declaració al peruà que està processat per un delicte contra la integritat física i moral, i que va ser alliberat després d’estar algunes setmanes entre reixes, la batlle també va escoltar alguns testimonis que fins ara no s’havien citat a declarar. De fet, inicialment es pensava que a l’interior de la botiga de la benzinera hi havia menys gent de la que realment hi havia, i al final s’ha anat comprovant la presència de més testimonis. També s’hauria tornat a citar l’empleat de la gasolinera que treballava la nit dels fets. Les explicacions de tots plegats, segons les fonts, són molt poc aclaridores i, molts cops, contradictòries.

L'ENFRONTAMENT ES RECONSTRUIRÀ DE MATINADA

Encara no hi ha data fixada, però si les parts intervinents en el cas es posen d’acord, la batlle que instrueix la causa té la intenció de dur a terme una reconstrucció del succés al lloc on va passar. Segons fonts de la investigació, la reconstrucció es mirarà de fer tan real com sigui possible. I?amb la presència de tantes persones com sigui possible que la matinada dels fets estiguessin a l’entorn de la gasolinera. La reconstrucció de l’enfrontament es durà a terme de matinada. Primer perquè el succés va ser en aquell tram horari. I, després, perquè es pretén ser tan discret com sigui possible. I evitar la presència de curiosos perquè totes les parts puguin treballar amb el màxim de tranquil·litat.

I ahir va ser el tècnic, Enric Truñó, el comissionat de l’alcaldia per a la candidatura olímpica, qui hi va dir la seva en declaracions al Diari. Truñó va recordar primer “la bona relació de Barcelona ciutat amb Andorra” i, seguint la línia marcada per l’alcalde, va confirmar que hi haurà una trobada amb el Govern “per explicar on som en aquests moments en el procés de la candidatura i veure els oferiments d’Andorra, també les necessitats de la candidatura i com poden encaixar. Intueixo que hi ha temes en matèria de l’allotjament i de patrocinis a l’entorn promocional de la candidatura que s’han de parlar en una taula. Si ho fem bé probablement podem trobar fórmules de col·laboració”.
El comissionat, que va ser el factòtum fa uns anys de la candidatura olímpica Andorra 2010, va  assegurar que en la proposta preliminar de Barcelona-Pirineu 2022 presentada l’agost passat a l’alcalde Trias no apareixia el nom d’Andorra, i ho va raonar pel fet que “quan hi havia dues candidates [Saragossa hi va renunciar recentment] vam agafar el criteri que la proposta de Barcelona fos estrictament espanyola. Ara, com a única precandidatura que som, si el fet de tenir una visió més àmplia cap a la Cerdanya francesa i cap a Andorra millora substancialment els requeriments de les federacions internacionals i del COI, i les infraestructures necessàries per fer el projecte, seria de babaus que no ho tinguéssim en compte”.
Truñó va explicar que el COI “no prohibeix de cap manera” que hi hagi una candidatura conjunta de dos països sempre que comparteixin un mateix massís muntanyós, tot i que va matisar que aquesta no és la idea que té Barcelona. Com tampoc que el Principat pugui ser subseu olímpica. “Avui no preveiem subseus perquè la nostra proposta és molt concentrada, que és el que valora més el COI. No vol que hi hagi dispersió.”
Qüestionat sobre què pot oferir, doncs, Andorra a la candidatura barcelonina, Truñó va indicar que “nosaltres des del primer segon vam intuir que la nostra havia de ser una candidatura que unís Barcelona i els Pirineus i Andorra és el país dels Pirineus. Per tant és col·laboració en aquest procés de posar els Pirineus en el mapa i per tant de posicionar-se. Aquí hi ha tota una línia estratègica que s’ha d’omplir de contingut”. A més, va afegir el comissionat, “Andorra té un punt fort, l’allotjament. A banda, el Principat pot ser perfectament un patrocinador. Invertint diners? Si ho creu convenient... Sobre això, n’hem de parlar i estudiar què ens podem oferir mútuament.”
Finalment, Truñó, respecte a la possibilitat que Andorra pogués acollir alguna competició, va ser clar: “És un tema a parlar també, però avui puc dir que la proposta preliminar no ho preveu.”

Bona rebuda al Principat
El president del COA, Jaume Martí, va valorar ahir de forma positiva l’oferta de l’alcalde de Barcelona: “Associar esport, olimpisme i Andorra em sembla positiu. Sols no podem i amb Barcelona és factible. Sobre el paper la idea està bé. A més, amb el Comitè Olímpic Espanyol tenim unes excel·lents relacions.” Martí va explicar que la setmana vinent ha d’assistir a una reunió dels comitès olímpics europeus i parlarà de la qüestió amb el seu homòleg, Alejandro Blanco. Un altre que també va mostrar-se a favor de la iniciativa va ser el president de la FAE i vicepresident del COA, Albert Coma, que va asse­nyalar que “si es pot fer, em sembla perfecte. Tant de bo poguéssim acollir alguna prova de surf de neu o d’estil lliure, d’alpí serà més complicat”.

El calendari

Sense pressa

Barcelona-Pirineu 2022 té previst presentar la proposta de candidatura a la Generalitat el primer trimestre de l’any vinent. Després, si supera aquest pas, arribarà el moment de fer oficial la candidatura davant el Comitè Olímpic Espanyol, cosa que no passarà fins al gener del 2013. El COI no designarà la ciutat elegida fins al juliol del 2015.

L’equip masculí de la Federació Andorrana d’Esquí ha començat a competir a Europa aquesta temporada. L’estrena va ser a l’estació francesa de Tignes, on es va disputar un supergegant de categoria FIS.