“L’aplicació integral d’aquestes mesures ajudarà a reforçar la confiança i donarà suport a la reactivació del creixement de l’economia”, va dir Lagarde en un comunicat, en el qual va expressar la seva “profunda satisfacció per l’ampli conjunt de mesures anunciades ahir per les autoritats espanyoles”.
La reforma financera que va aprovar ahir l’executiu Rajoy, la segona en tres mesos, busca sanejar els actius de la banca espanyola lligats al sector immobiliari per dissipar els dubtes sobre la seva solvència i recuperar la confiança dels mercats. Per aconseguir-ho, el consell de ministres va aprovar noves provisions de 30.000 milions d’euros amb les quals els bancs hauran de suportar els crèdits immobiliaris sans, segons va xifrar el ministre d’Economia, Luis de Guindos.
La reforma endureix les provisions de la banca i no inclou ajudes a fons perdut a les entitats que ho necessitin, però sí suports amb un tipus d’interès proper al 10% anual. L’Associació Espanyola de Banca (AEB) va assenyalar que els bancs “es proposen una vegada més complir amb la nova reforma financera sense sol·licitar ajudes públiques, de forma que no es perjudiqui el contribuent”. De la seva banda, la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) va dir que comparteix l’objectiu del govern de dissipar els dubtes sobre la fortalesa dels balanços de les entitats i va confiar que l’avaluació dels actius del sector confirmi la seva solidesa patrimonial.

Situació excepcional
Per un altre costat, el president del Cercle d’Economía, Josep Piqué, va animar al govern a usar “recursos públics” del Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF) per concloure d’una vegada el sanejament del sistema financer espanyol. Durant la presentació de l’últim document d’opinió d’aquesta institució, Piqué va assegurar que la situació actual és “excepcional” i que això obliga a recórrer a mesures també de caràcter excepcional.

LA CE PRONOSTICA QUE EL GOVERN NO COMPLICARÀ EL DÈFICIT

Espanya no aconseguirà rebaixar el seu dèficit públic del 8,51% del PIB actual al 5,3 per cent amb vista a aquest any i al 3% el següent, com va prometre el govern de Mariano Rajoy, va pronosticar ahir la Comissió Europea (CE), que a finals de mes anunciarà si exigirà més ajustos i reformes.
La CE calcula que el dèficit se situarà en el 6,4% del PIB aquest any, mentre que el 2013 quedarà en el 6,3%, però adverteix que no ha tingut en compte en el seu pronòstic les mesures de consolidació pressupostària que preveuen prendre les comunitats autònomes i que encara han de ser enviades a Brussel·les.
El comissari europeu d’Assumptes Econòmics, Olli Rehn, va afirmar ahir que el pròxim dia 30 es revelarà si Espanya necessita mesures fiscals addicionals, una vegada hagi analitzat els plans de retallades de les regions i la reforma bancària juntament amb els programes d’estabilitat i de reformes, amb la qual cosa va descartar de moment que es concedeixi un any més a Espanya per complir el seu objectiu amb vista al 2013. El polític finlandès va explicar que les males xifres d’Espanya van ser sobretot a causa que les comunitats autònomes encara no han especificat tots els ajustos que portaran a terme i a que la Seguretat Social tornarà probablement a registrar un dèficit aquest any.
La CE també va revelar ahir que Espanya es mantindrà en recessió tot l’any, amb una contracció del PIB de l’1,8%, però tornarà a créixer el 2013, si bé el balanç de conjunt del proper any encara serà negatiu (amb una caiguda del PIB del 0,3%).

Segons el ministeri públic i l’acusació particular (en aquest cas demanen 15 anys de presó ferma), el presumpte agressor, un resident portuguès que porta deu anys al Principat, va començar a abusar de la víctima a mitjan  2008 i ho va fer tres cops per setmana fins a l’abril de l’any passat. La noia, que tenia 16 anys quan van començar a produir-se els fets que ahir es van jutjar, pateix un retard mental lleu amb un 63% de descabalament que, segons el psiquiatre de la víctima i els perits que han fet els informes reclamats per la Batllia, li comporta tenir una edat mental de 10 anys. La defensa de l’acusat, que s’ha declarat innocent i està empresonat des de maig del 2011, demana l’absolució en considerar que no s’ha acreditat a la sala l’autoria dels fets i que no hi ha cap prova que l’impliqui. Si finalment es considerés culpable el presumpte agressor, la defensa demana que la pena no sigui superior als 6 anys de presó.  

Més de 500 agressions sexuals
L’imputat, que coneixia la víctima perquè era filla d’una companya de feina en el gran magatzem on treballava, hauria agredit més de 500 vegades la víctima obligant-li a practicar fel·lacions i penetrant-la vaginal i analment, segons va remarcar la part acusadora. Els arguments de l’acusació es basen en les declaracions “coherents i versemblants” de la víctima, segons l’opinió dels perits. El modus operandi de l’acusat consistia a anar a buscar la víctima després de la sortida de l’escola –el treball de la mare feia que la noia estigués sola a casa des de les cinc de la tarda fins aproximadament les deu de la nit– i portar-la, primer en una camioneta i els darrers sis mesos en un cotxe, a llocs apartats de la Comella o Aixirivall on abusava sexualment de la noia. L’agressor feia servir un matalàs que col·locava a la part del darrera de la camioneta.
Les analítiques realitzades al matalàs són un dels principals arguments de la defensa. Segons els resultats no s’ha pogut trobar cap resta de semen de l’acusat, ni de sang ni cabell de la víctima. Sí s’ha trobat, a la part central d’una banda del matalàs, restes d’ADN de la víctima juntament amb semen d’una persona no identificada. L’acusació justifica la manca de restes de semen de l’imputat que, segons el testimoni de la noia, l’acusat feia servir preservatiu quan abusava de la víctima.

EL ROBATORI D'UNA BOSSA DE PATATES DESTAPA ELS PRESSUMPTES ABUSOS

L’abril de 2011 la mare de la víctima va rebre una trucada de la policia perquè havien agafat la seva filla robant una bossa de patates. Com a càstig li va confiscar el telèfon mòbil, moment en què es va adonar de la gran quantitat de trucades i missatges entre la seva filla i l’acusat. En aquells moments la noia feia dos anys que anava a la consulta d’un psiquiatre perquè la mare havia detectat un canvi en la seva conducta i diversos trastorns que feien pensar que havia tingut una experiència traumàtica. S’autoagredia, es tallava els cabells del cap amb les tisores de la cuina, havia deixat de dutxar-se i tenia trastorns alimentaris. Quatre setmanes després, per la pressió de la mare i el treball amb el psiquiatre, la noia va acabar explicant els fets que van ser denunciats a la policia. D’altra banda, dels informes psiquiàtrics demanats per la Batllia es desprèn que, per la discapacitat mental de la noia, l’autor de les agressions l’hauria manipulat perquè no es resistís a les violacions.

El Partit Socialdemòcrata (PS) creu necessari intentar una modificació del conveni per evitar la doble imposició (CDI) rubricat amb França. El president de la formació, Víctor Naudi, i el vocal del comitè executiu i exconseller general, Jordi Font, van defensar que la clàusula de «rendez-vos» és «innecessària» i genera «inseguretat» als residents francesos. Per això consideren que val la pena intentar un canvi de l’acord, ja sigui via governamental amb una addenda en el moment de la signatura, o bé a nivell de parlaments.

Font va defensar que la clàusula, «la més polèmica», per la qual l’estat francès «pot» -i no «podria o podrà»- imposar un nou gravamen als seus súbdits amb independència del lloc de residència és del tot «innecessària». Segons va explicar, l’article 1 del CDI ja permet a cada estat modificar el seu marc fiscal -no s’ha d’oblidar que és una potestat sobirana de cada estat-, i que l’aplicació d’aquestes modificacions fora del seu territori s’acordarà amb l’altra part. Així, entenen que la «polèmica» clàusula de rendez-vous «crea certa inseguretat jurídica i intranquil·litat», en paraules de Naudi, i més tenint en compte que en l’actualitat França no en pot fer ús, doncs primer haurà de canviar la seva legislació. Així mateix, Font va valorar que «es treu importància al contingut», dient que caldrà reunir-se per aplicar-ho. En aquest punt, el vocal del PS va mostrar dubtes que aquesta clàusula fos «condició sine quanon» per a la signatura de l’acord.

Però hi ha d’altres aspectes que «preocupen» els socialdemòcrates. Un bon exemple és que es faci referència a una tipologia de ciutadà francès que a Andorra no es pot donar, com és el que gaudeix de la doble nacionalitat -França ho permet, però Andorra no, i per tant un ciutadà francès no podria tenir també la nacionalitat andorrana. Aquest punt, els representants del PS l’entendrien en un conveni que no fos amb Andorra.

PRECIPITACIÓ / Aquests dos «errors» demostren, al parer socialdemòcrata que «la precipitació» amb la què s’ha rubricat l’acord. «La negociació gairebé no ha existit», va afirmar Naudi, i si s’hagués fet «més pausadament» i sense estar «més preocupats pel què faríem o diríem l’oposició», i «per sortir a la fotografia», aquests aspectes s’haguessin solucionat d’entrada. Així mateix, Font va valorar que si s’hagués fet partícips a l’oposició i la societat civil, segurament també s’haguessin pogut «evitar aquests errors». I encara, l’exconseller general es va mostrar estranyat pel fet que el Govern «no hagi aprofitat el potencial i experiència d’alguns dels seus consellers».

Sigui com sigui, i per «treballar per pal·liar els efectes negatius» de l’acord, es van posar «a disposició del Govern» per fer «les accions necessàries per intentar renegociar i recolzar el posicionament de l’estat, que no creï inseguretat». Així, en una primera opció seria a nivell l’Executiu, abans de la signatura del CDI acordar una addenda, o un memoràndum d’entesa, com ja es va fer per l’Acord Monetari, i en una segona seria a nivell parlamentari. És en aquesta que el PS pot ajudar més, gràcies als contactes que facilita el fet d’estar inscrit a la Internacional Socialista. A més, tal com va apuntar Font, aquesta clàusula afecta més els nacionals francesos que no als andorrans.

UN BON CDI / Malgrat aquestes clàusules, el conveni està fet per evitar la doble imposició i «aquest objectiu queda pràcticament ben resolt». «És importantíssim el CDI», va assegurar Font.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va insistir ahir que no cal que estigui al conveni de doble imposició que es vol firmar amb França la clàusula -anomenada de rendez-vous- que preveu la possibilitat que l'Estat veí estableixi un impost que afecti els residents francesos a l'estranger.

I amb la finalitat de procedir a renegociar aquest punt amb les autoritats franceses abans de la propera firma del conveni, els socialdemòcrates es van oferir al Govern "per fer una acció conjunta" en un assumpte que consideren d'Estat. "Es tracta d'una clàusula precipitada i innecessària", va insistir l'exconseller general i membre de l'executiva del PS Jordi Font, que ahir va acompanyar el president del partit, Víctor Naudi, a l'habitual roda de premsa setmanal. "En volem pal·liar els aspectes negatius", va ressaltar Font, que va dir que s'havia estranyat que el Govern no hagi aprofitat l'experiència en aquest àmbit que tenen alguns membres del grup parlamentari demòcrata.

En la línia del que han manifestat altres membres de la formació en els últims dies, Naudi va indicar que "pràcticament no ha existit negociació del conveni i més que analitzar a fons el text el que s'ha volgut és sortir a la foto". Naudi va esmentar com a exemple contrari del que ha passat amb aquest conveni el procés que es va seguir per firmar l'acord monetari, en què hi va haver "moltes negociacions".

El resultat de tot plegat és que s'ha aconseguit un redactat que crea "una certa intranquil·litat, quan es podrien haver fet les coses bé". Tot i així, el parer del PS és la que la resta del conveni està "força bé", segons va afirmar Naudi, ja que permetrà evitar la doble imposició, "qüestió que està ben resolta", amb el consegüent benefici que se'n deriva per a les empreses radicades al país. Font, va opinar, però, que "fins i tot el redactat està mal fet, i nosaltres no l'hauríem acceptat". En concret, el polític escaldenc es referia a un article, el 26 d, que dóna a entendre que a Andorra es pot tenir doble nacionalitat, quan això és il·legal i està expressament prohibit a la Constitució. Font va criticar també que no s'hagués informat en cap moment el grup parlamentari socialdemòcrata sobre les converses amb l'Estat veí.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va insistir ahir que no cal que estigui al conveni de doble imposició que es vol  firmar amb França la clàusula -anomenada de rendez-vous- que preveu la possibilitat que l'Estat veí estableixi un impost que afecti els residents francesos a l'estranger. I amb la  finalitat de procedir a renegociar aquest punt abans de la  firma del conveni, els socialdemòcrates es van oferir al Govern "per fer una acció conjunta" en un assumpte que consideren d'Estat.

"Es tracta d'una clàusula precipitada i innecessària", va insistir l'exconseller general i membre de l'executiva del PS Jordi Font, que ahir va acompanyar el president del partit, Víctor Naudi, a la roda de premsa setmanal. "En volem pal·liar els aspectes negatius", va ressaltar Font, que va dir que s'havia estranyat que el Govern no hagi apro tat l'experiència que tenen alguns membres del grup parlamentari demòcrata. Naudi va indicar que "pràcticament no ha existit negociació del conveni i més que analitzar a fons el text el que s'ha volgut és sortir a la foto". Naudi va esmentar com a exemple contrari del que ha passat amb aquest conveni el procés que es va seguir per  firmar l'acord monetari, en què hi va haver "moltes negociacions". El resultat és que s'ha aconseguit un redactat que crea "una certa intranquil·litat". Tot i així, el parer del PS és la que la resta del conveni està "força bé", segons Naudi, ja que permetrà evitar la doble imposició, "qüestió que està ben resolta", amb el consegüent bene ci per a les empreses radicades al país.

Font, va opinar, però, que " fins i tot el redactat està mal fet, i nosaltres no l'hauríem acceptat". En concret, el polític escaldenc es referia a un article, el 26 d, que dóna a entendre que a Andorra es pot tenir doble nacionalitat,  quan això és il·legal i està expressament prohibit a la Constitució. Font va criticar també que no s'hagués informat el grup parlamentari socialdemòcrata sobre les converses amb l'Estat veí.

Què el fa repetir cada any una prova així?
És un cercle, un cop hi has entrat s’intenta mantenir. T’obliga a estar en forma tot l’any. Haver fet les set edicions és un orgull, gràcies també al suport de MoraBanc.

Amb quants quilos de sorra arriba a casa?
Cap. Molta pols, acabes les etapes empolsinadíssim. La roba neta la poses en una bossa precintada al buit, si no la tens plena de pols. Són de les coses que aprens.

Què es fa més difícil del desert.
Trobes molta pedra i és molt dur. Les bicicletes queden fetes caldo, però el que hi va damunt encara queda pitjor. Has de dur un bon seient, un bon culotte amb una bona badana i molta crema.

A patir, doncs.
Els ho dius als companys, però el 80 o 90 per cent dels qui hi van per primer cop acaben amb forats i llagues al cul.

Tot un veterà deu aconsellar.
Allà i mesos abans, a través del facebook. Et demanen moltes coses, a mi i a d’altres. Sobre menjar, tipus de bicicleta, rodes...        

I d’anècdotes, mil.
Sempre n’hi ha. Enguany he compartit molt de temps amb els altres corredors d’Andorra, gairebé tots han passat gastroenteritis i els havies d’anar esperant perquè poguessin enviar un fax a qualsevol lloc.

Això és argot de la Titan?
Enviar un fax... bueno, sí, queda molt bé, oi?

Què s’endú del Marroc?
És un país bonic. El concepte que tenim aquí dels magribins canvia. Al sud són beduïns, nòmades, tuaregs berbers... Són gent molt noble i no pateixes per res. Per a ells és un esdeveniment que hi hagi gent que vagi a compartir el desert amb ells.

I les dunes?
Passar-les damunt la bici és pràcticament impossible i cadascú té el seu truc. Els capdavanters ho tenen més fàcil, el meu secret és anar amb aquestes espardenyes (les du posades), et descalces, sense mitjons, i és la manera més còmoda. La gent que va amb sabates se’ls queden plenes d’arena, a alguns se’ls fan llagues i van més cansats. A més s’han d’aturar i espolsar-se la sorra. Aquestes van de fàbula.  

I com es veu la crisi des del desert?
Desconnectes totalment i això et carrega i vens amb més energia de la que has marxat. A la feina hi ha estrès, pressió, crisi. Allà no has de pensar en res d’això.

Ha dormit en un matalàs del Barça. Fent pàtria esportiva?
Va ser la nit de l’etapa marató, dorms amb el que portes a sobre. És d’aquests inflables que compres als xinos i s’hi dorm més còmode que damunt les pedres. I quan vaig veure el del Barça, primer aquell que qualsevol altre. Li vaig acabar donant a un berber, que va estar ben content.

S’hi veu molts anys?
Procuraré no deixar-ho estar. És un lloc que m’enforteix com a persona i m’omple molt.

Les autoritats van recopilar, a més, quinze bosses amb restes humanes no identificades, així que el nombre de víctimes podria augmentar. El ministeri va afirmar que els dos vehicles, que portaven més de 1.000 quilos de material explosiu, eren conduïts per terroristes suïcides. La primera explosió va tenir lloc a les 07.53 hores i la segona es va registrar un minut més tard.
El govern va acusar en la seva nota pública “grups terroristes armats”, amb cert suport de l’estranger, de l’autoria del doble atemptat, i va assegurar que perseguirà els assassins i els que els acullin, per la qual cosa va demanar la cooperació ciutadana per capturar-los. El comunicat oficial hi afegia que les explosions van causar també dos grans forats a l’asfalt i danys en propietats públiques i privades.
De la seva banda, la Unió Europea (UE) va expressar la seva “ferma condemna” al doble atemptat de Damasc i va instar totes les parts a acatar al més aviat possible el pla de pau de l’enviat especial de l’ONU i la Lliga Àrab, Kofi Annan. Per un altre costat, el Consell Nacional Sirià (CNS), principal agrupació opositora a l’exili, considera que els atemptats d’ahir a la perifèria de Damasc beneficien el règim de Ba-shar al-Assad, segons va afirmar el portaveu d’aquesta organització, Emad Hosari. “El CNS nega qualsevol implicació en els fets i demana una investigació. Aquests atemptats serveixen al règim sirià, que és qui més se’n beneficia”, va afirmar en una conversa telefònica.
Per últim, el secretari general de la Lliga Àrab, Nabil al-Arabi, va advertir que els atemptats registrats ahir a Damasc i dimecres al sud de Síria “tindran conseqüències greus” en el futur de la missió d’observadors de l’ONU desplegats actualment al país. “Els que estan darrere d’aquests atacs intenten frustrar la missió dels observadors internacionals i portar Síria cap a més actes de violència i assassinats”, va dir al-Arabi des del Caire.

BAIX ÍNDEX DE PARTICIPACIÓ EN LES LEGISLATIVES ALGERIANES

La baixa participació va marcar les eleccions legislatives celebrades ahir a Algèria, i que el govern va presentar com un gran pas cap a un Estat més democràtic.  A tres hores per al tancament dels col·legis, els comicis tan sols havien registrat un 27 per cent de participació.
Probablement, aquestes eleccions són les més justes i transparents celebrades a Algèria en les dues últimes dècades, perquè el nombre de partits autoritzats a participar és més alt que mai –el doble que en les celebrades fa cinc anys–, i per primera vegada la UE va ser convidada per supervisar el procés. Segons les previsions de diplomàtics i analistes, els partits islamistes moderats esdevindran el bloc més nombrós del Parlament.