El Partit Socialdemòcrata d'Escaldes preveu impulsar un programa d'activitat física i salut perquè l'esport arribi a tothom. La intenció és fomentar l'esport escolar i també l'ús de les instal·lacions esportives creant abonaments generals i combinats que permetin accedir a diferents activitats amb l'adquisició d'un mateix forfet.

El número 7 de la candidatura socialdemòcrata, Rubén Rajadell, va indicar que també es potenciaran les activitats esportives que es poden fer a la natura utilitzant recursos com el circuit de fitness que hi ha al començament de la vall del Madriu, al costat del llac, o el parc Turons, situat al davant de Caldea. Rajadell va indicar que les instal·lacions del Comú "es poden millorar força", però el context econòmic actual no ho permet. Per això els socialdemòcrates apostaran per optimitzar les que ja hi ha fent que siguin més utilitzades. Amb aquestes actuacions, el PS pretén millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Així, Rajadell va exposar que s'impulsaran polítiques de prevenció per crear hàbits de vida saludables i es recolzarà des de l'esport de base fins a les activitats que s'organitzen per a la gent gran.

Un urbanisme que sigui útil per suprimir barreres i estigui al servei de les persones i de les relacions socials. Aquest és un dels objectius de la candidatura de PS+I per Ordino si guanya les eleccions el proper 4 de desembre.

Així ho van explicar ahir al matí alguns dels components de la llista tot just en l'indret on es construirà la urbanització de La Querola, que consideren que "no és un projecte negatiu". Així ho va indicar el número 8 de la candidatura, Jaume Rifà, que va explicar que l'urbanisme no s'ha de limitar a regular la construcció, sinó que també ha de ser "una eina per ordenar i gestionar el creixement sostenible de la parròquia". Per a PS+I les obres que es facin a la parròquia han de servir també, per exemple, per "suprimir barreres", per fer l'arranjament dels camins que connecten els diferents pobles, i per dotar de voravies les vies de comunicació on encara no n'hi ha.

La candidata a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I), Carol Cureau, va reivindicar ahir, durant el míting de campanya, un "canvi de maneres de fer i de persones". Cureau, que va carregar contra la gestió comunal portada a terme durant els últims mandats, es va comprometre a governar de manera "propera, transparent i al servei dels ciutadans".

L'últim gran acte de campanya del PS+I, que va aplegar una quarantena de persones a la sala d'actes de Les Fontetes, va començar amb la intervenció del número 14 de la llista, Manel Fernández, amb l'objectiu de simbolitzar que "volem treballar per vosaltres, cadascú de nosaltres", i que la candidatura vol donar "una mirada jove" a totes les polítiques.

La candidata a cònsol menor, Myriam Avellana, va agafar el relleu de Fernández parlant també de polítiques socials, i va assegurar que "el benestar i la cohesió social estan al centre de les nostres preocupacions". "Pensem que la missió de l'equip comunal és aconseguir la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans", va assegurar Avellana, que es va comprometre a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral i a estar atents a "les dificultats dels nostres ciutadans". Abans de donar pas a la cap de llista, va concloure que "només amb una cònsol del PS les finances tenen solució, sobre la base de la defensa de l'interès general".

"Ens mereixem un canvi", va assenyalar la candidata a cònsol major a l'inici de la intervenció. "Ciutadans Compromesos i Moviment Massanenc són el continuisme del que no funciona ni funcionarà mai", va prosseguir Cureau, que va recorda que "43 milions d'endeutament és el seu llegat". En aquesta línia, la candidata massanenca va concloure que les altres dues candidatures "han demostrat que no tenen solucions, i les seves propostes endeutaran encara més el Comú".

Com ja havia fet en el debat electoral de dimecres, Cureau va criticar les polítiques que suposen "beneficis per a uns i deute per a tots", i va criticar algunes de les decisions preses per la corporació massanenca en els últims mandats. "Han hipotecat els aparcaments de la Massana i ara el Comú no pot decidir en 50 anys noves polítiques d'aparcaments", va assenyalar la cap de llista, que va recordar també que "el lloguer del poliesportiu de l'Aldosa ens costa 800 euros a l'any".

Així mateix, la candidata a cònsol major va afirmar que per rebaixar els 26 milions d'euros de deute a EMAP "cal decisions valentes" i va apostar per "canviar el model i canviar la direcció d'EMAP i Vallnord, ja que preferim prescindir de dues persones que arriscar el futur de 500 treballadors".

Cureau va concloure que, en el cas que guanyi les eleccions, governarà "en favor de la ciutadania i no dels mercats" i comptarà amb la ciutadania perquè participi en "les grans decisions del Comú". "Només amb un canvi de persones els problemes del Comú tenen solució", va sentenciar la candidata com a reivindicació per demanar el vot dels massanencs.

Per l'espai natural que té Sant Julià, el Partit Socialdemòcrata aposta per la connexió i el condicionament de camins per materialitzar una anella verda. Des de l'església de Sant Serni de Nagol, on es pot veure part del traçat, el cap de llista del PS, Rossend Areny, va donar a conèixer un recorregut "fent els camins més accessibles" aprofitant que la parròquia "té molt potencial pel que fa a natura".

Aquesta ruta començaria al camí de la Senyoreta i passaria pel planell de Conangle, Aixirivall, Nagol, Aixovall, Bixessarri, Canòlich, la collada de la Gallina i Fontaneda, i conclouria a la part baixa de Sant Julià. Comptaria amb diferents variants per reduir el quilometratge. Aquesta iniciativa també permetria tenir una travessa de muntanya pròpia.

La candidata a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, defensa la necessitat d'un canvi a la parròquia després de vuit anys amb el mateix partit al Comú. Valora de forma positiva algunes accions realitzades, com la renovació de l'avinguda Carlemany, però critica el poc suport que s'ha donat a l'empresariat de la parròquia. Aposta per projectes de petit cost i per una gestió rigorosa i transparent.

¿Com valora la gestió de les darreres dues legislatures?
Han fet coses positives. Una d'aquestes és la reforma de l'avinguda Carlemany. A més, amb aquesta obra s'han refet les canonades d'aigües residuals i potables, s'ha aprofitat per actualitzar (almenys així ho espero) les infraestructures sota terra que són de difícil accés. ¿Coses negatives? El que em molesta molt és la partida de comunicació que ha tingut el Comú d'Escaldes. Com a ciutadana d'Escaldes m'ha molestat molt que s'invertissin tants euros en una partida pressupostària que és comunicació. I tots sabem com ha acabat aquesta comunicació.

¿Quines mancances té la parròquia?
El que hi trobo a faltar, i sempre he trobat a faltar, és l'aigua. Som en una parròquia on el seu nom, Escaldes, ja té un significat. Ens diem així perquè tenim aigua termal. Però aquesta aigua termal no la veiem. Només es veu Caldea, un projecte del qual estic molt orgullosa i en què a casa meva sempre hem cregut i continuem creient-hi amb l'ampliació. Però el ciutadà o el turista no pot veure l'aigua a l'exterior. Nosaltres volem donar a conèixer l'aigua termal, ja sigui a través de Caldea, a través del museu de l'aigua o a través d'altres activitats i infraestructures de petit cost.

¿Com ara quines?
Serien unes infraestructures no gaire cares de posar en marxa. Abans hi havia una font amb dues aixetes d'on es podia obtenir aigua freda i calenta i la gent veia que Escaldes tenia aigua termal. Aquesta font ha desaparegut. A més, hi ha altres fonts que brollen i que no coneixem. Per això, si impulsem un recorregut cultural explicant el perquè de les fonts donaríem un complement al que ja s'ha fet. Una altra estructura senzilleta, com un lloc on poguessis posar els peus dintre l'aigua calenta o tocar-la amb les mans, permetria donar més importància a aquest recurs.

¿Quina valoració fa de l'estat de les finances comunals?
Pel que he vist amb els estats de comptes del Comú, fins al 2010, en set anys el Comú d'Escaldes s'ha endeutat amb 6 milions d'euros de més dels que ja tenia. Per tant, jo no diria tant que és una gestió exemplar. Sí que s'han gastat molts diners per fer reformes, algunes que comparteixo, com l'avinguda Carlemany. Altres, com el museu de l'aigua, potser s'haurien pogut esperar un o dos anys més per fer-los i reduir una part del deute. En els tres primers anys d'Antoni Martí es va reduir 10 milions d'euros, però l'últim any del primer mandat aquests 10 milions ja es van esborrar perquè vam tornar al nivell d'endeutament deixat per Lydia Magallón. Aquest últim mandat ha estat quan hi ha hagut més despesa. Hem passat de 31 a 37 milions d'euros.

Ha comentat que vostè pot aportar els seus coneixements en gestió. ¿Per on passa el rigor en la gestió econòmica?
Com que tinc una formació de base tècnica, sóc una persona molt rigorosa amb la feina i molt exigent. Hi ha gent que treballa amb mi des de fa onze anys. Amb set anys i mig que fa que tinc l'empresa hem passat de ser dos a deu. És evident que no gestiono els recursos d'un Comú, i tampoc és el mateix gestionar en època de certa bonança. Per això cal ser capaç de gestionar les finances amb rigor, transparència i honestedat. No m'agrada que s'adjudiquin concursos que no surtin publicats al BOPA, que es declarin deserts concursos sense cap explicació, o que s'adjudiquin concursos a empreses que no forçosament són les menys adients o les més qualificades.

¿Diu que la gestió dels darrers anys ha estat poc transparent?
S'han fet adjudicacions sense estar publicades al BOPA i s'han declarat deserts concursos sense donar explicacions i no sempre s'ha adjudicat, ja no dic al millor postor, sinó a la qualitat tècnica de l'equip que acompanya la proposta. Conec empresaris d'Escaldes a qui no se'ls demanava pressupostos. A més, si la diferència entre l'oferta d'una empresa d'Escaldes i la d'una altra parròquia és molt petita, s'agafarà la d'Escaldes només pel fet que aquesta té la seu a la parròquia, paga uns impostos a Escaldes i crea riquesa a Escaldes. Un Comú ha d'afavorir els empresaris de la parròquia. Els altres comuns ho estan fent i no entenc per què Escaldes se n'ha privat. Això ho trobo molt lleig, perquè les empreses d'aquí se senten desafavorides.

¿Sobren treballadors al Comú?
He estat funcionària i sé què és aquest món. No crec que els funcionaris tinguin la culpa de la situació de crisi, que és el que se'ls està dient arreu. Els funcionaris tenen raó de ser perquè hi ha serveis que són públics i que no es poden privatitzar. Ara mateix desconec com estan organitzats al Comú, però segurament hi pot haver una reestructuració de les funcions que fa cadascú i es pot intentar organitzar millor les tasques. Per contestar la pregunta cal un coneixement de fons que ara no tinc.

En tot cas no hi haurà reducció de plantilla.
Aquesta no crec que sigui la bona manera per reduir les despeses, tot i que els salaris són una part important del pressupost. Perquè si redueixes personal també redueixes serveis que estàs donant. Potser sí que caldria organitzar millor la feina. Això es faria en concertació amb el personal. Tampoc preveiem retallades de sou, perquè la funció pública no té per què pagar la mala gestió dels polítics. Quant a congelació de sou, caldrà valorar com està la situació de crisi i si es pot assumir l'índex de preus al consum.

¿Quines infraestructures preveuen?
Hi haurà complements al que tenim ara. Amb la situació en què estem i el deute del Comú tampoc m'atreveixo a fer projectes grans, però sí iniciatives petites que tinguin un impacte en una zona, com pot ser el circuit d'aigua termal. També cal veure què podem fer als locals públics que no s'estan utilitzant. La gent gran i la joventut tenen demandes i es podria donar servei a aquests col·lectius.

I en l'àmbit social, ¿quins projectes tenen?
Hi ha un servei complementari a l'atenció a domicili, que també podria servir per crear llocs de treball, que és la creació d'una borsa de treball per a cuidadors de persones grans. La intenció és potenciar que des del Govern s'impulsi una figura similar a la de guardes d'infants, amb una formació inicial i un seguiment de l'administració. Les persones que haguessin fet la formació entrarien a la borsa de treball i les famílies que necessitessin un cuidador s'hi podrien adreçar. Nosaltres farem aquesta demanda al Govern i veurem des del Comú quina maniobra d'acció tenim per crear l'estructura.

¿Preveu alguna retallada dels serveis socials?
No. De cap manera. També cal que la gent entengui que si s'ha d'estrènyer el cinturó, se l'ha d'estrènyer tothom, però sense tocar l'assistència bàsica.

¿Preveu acostar les tarifes de serveis com les guarderies al cost real?
Això no ho puc respondre en aquest moment. El que és previst és que no es treguin places de guarderies. Tampoc hem d'anar en contra de les llars d'infants privades. M'agradaria que hi hagués una col·laboració entre les privades i les públiques, perquè els infants poguessin rebre una educació similar.

Ha comentat que cal apostar per les empreses de valor afegit.
L'economia del medi ambient ens aportarà riquesa i llocs de treball. Per tant, s'ha d'impulsar. El medi ambient l'hem de preservar, i fent-ho estàs creant llocs de treball. A Andorra, on tenim un nivell mediambiental força òptim, l'hem de preservar.

¿També cal actuar a la vall del Madriu?
La vall del Madriu s'ha de preservar. No és una vall verge, però els darrers anys no ha canviat. Per això tenim el reconeixement de la Unesco i per això l'hem de preservar, impulsant-la com a lloc on els visitants encara podran trobar un concentrat de l'Andorra rústica del segle XIX. El pla de gestió s'ha d'encaminar cap aquí. No podem deixar de banda els cortalans. Ells han de rebre un profit de la vall, però mantenint-la en aquesta situació. Si fem un accés rodat, tothom hi perdrà.

¿Quins projectes té per a les zones més descuidades?
A la part alta de Fiter i Rossell caldria intentar fer les voreres. També les Sant Jaume i de Copríncep de Gaulle, perquè rellisquen molt. A més, el giratori a la sortida d'Escaldes podria permetre fer un sentit únic i fer més amples les voreres, sempre deixant la possibilitat del doble sentit. Caldria estudiar-ho. També caldrà que les voreres siguin accessibles i Braile als ascensors públics.

¿I pel que fa a mobilitat?
Proposem ampliar els horaris i els trajectes del bus comunal i mancomunar el servei amb la capital. També apostem per tancar l'avinguda Carlemany fins a l'església en èpoques puntes.

¿També es vol mancomunar algun altre servei?
Tot i que no depèn del Comú, hi ha l'aigua potable. Reduiríem costos i augmentaríem la qualitat. A més, el Comú de la capital té un servei d'aigües exemplar. A mi m'agradaria arribar a aquest nivell. També es pot mancomunar el servei de cultura, evitant encavalcaments.

¿Aposta per les externalitzacions i privatitzacions?
No veig que es pugui externalizar cap servei, però sí que col·laborarem amb el sector privat.

¿Quines accions preveu per al comerç?
Continuant amb l'embelliment de la parròquia, ja fas que els turistes es decantin per Escaldes. Cal, però, que no només es quedin a l'avinguda Carlemany, sinó fer-los pujar a la part alta d'Escaldes o d'Engordany.

¿Quines diferències té el seu programa amb el de DA?
Els dos programes van cap a una gestió més austera, però sense deixar de banda el ciutadà i intentant aportar-li més. Però nosaltres no portem vuit, o setze, anys de Comú, i en les poques vegades que els partits més progressistes han governat són els que han portat més riquesa a la parròquia. Aquest és el cas de Caldea, el festival de jazz. Aportarem aquesta visió renovada perquè al llarg dels anys et vas acomodant. Crec fermament que Escaldes necessita un canvi, d'una visió més conservadora a una de més progressista.

¿Quina influència pot tenir Antoni Martí en el resultat?
Antoni Martí és el cap de Govern, tot i que és d'Escaldes i ens en podem sentir tots orgullosos que sigui de la parròquia. Ja no és cònsol. Com a cap de Govern ha de cuidar-se de la política nacional i ja té prou feina. Ens han dit que era un bon gestor però augmentant el deute jo també ho seria. Espero que a nivell nacional no faci el mateix perquè potser en lloc de sis milions serà multiplicat per set. La meva rival és Trini Marín. I si l'ombra de Martí encara la veuen és potser perquè volen que encara sigui cònsol. I aquí s'equivoquen.

A la Massana, el Partit Socialdemòcrata més independents defensem una manera de governar diferent, fomentada en un model participatiu i consensuat de les decisions comunals, com a mecanisme per garantir la integració i la cohesió social.

Per tal d'impulsar la cooperació entre Comú i ciutadans, volem crear nous espais de diàleg, d'intercanvi i de solidaritat. Per això, en aquest sentit, ens sembla primordial promoure els canals i els instruments necessaris per afavorir la participació ciutadana, com ara la creació d'una comissió consultiva permanent entre consellers de Comú i ciutadans. Volem promoure processos de debat públic per a la recollida d'aportacions ciutadanes  sobre iniciatives comunals, i vetllar perquè es facin realitat les iniciatives consensuades.

Volem fer una gran consulta popular entre tots els ciutadans de la Massana per decidir el futur de les instal·lacions esportives del poliesportiu de l'Aldosa. Volem crear mecanismes que fomentin el treball conjunt i una estreta col·laboració entre el Comú i les diverses entitats, organitzacions i associacions de la parròquia i, alhora, fomentar la relació entre aquestes organitzacions. Volem fer públiques les negociacions i el calendari dels treballs per adequar el Prat del Colat com a parc d'estiu i d'hivern, amb activitats adaptades a cada temporada.

Volem negociar, de forma transparent, amb la resta de comuns del país la utilització d'equipaments i instal·lacions esportives públiques, al mateix preu que els ciutadans de la nostra parròquia. En de nitiva, volem ser servidors de la cosa pública. Pels nostres valors socialdemòcrates i gràcies a la nostra candidatura i a l'equip de treball que ens ajuda, el cert és que tenim moltes ganes de guanyar aquestes eleccions comunals. Tenim fam.

No fam de governar per governar, per acaparar poder o per gallejar per la parròquia. No. Tenim fam de servir. De ser nosaltres mateixos i sentir-nos útils, de ser coherents, de demostrar i poder aplicar el sentit comú que ens caracteritza. I d'estar prop de la gent. De servir la gent. I per això ens dedicarem a fer política de detalls, de resolució de con ictes, de gestió acurada del pressupost, de denúncia de les coses que no funcionen internament al Comú i externament a la parròquia, amb la voluntat de corregir-les immediatament. En definitiva, farem política de proximitat.

La proximitat que, des dels diversos pobles i quarts, hem trobat a faltar els darrers anys. La proximitat que no hem conegut la majoria dels vilatans de la Massana. Perquè ens mereixem una altra manera de ser governats, aquest 4 de desembre cal votar: tots per la Massana!  Tots per tu!

El candidat a cònsol major del Partit Socialdemòcrata d'Andorra la Vella, Marc Cornella, va proposar ahir impulsar un pla d'embelliment de l'avinguda Meritxell. Aquest passaria per fer les voreres més amples i establir un sol sentit de circulació, en direcció nord. La proposta que va posar sobre la taula la Cambra de Comerç de tancar el trànsit rodat des de la Rotonda fins a Escaldes no es planteja ja que, tal com va explicar Cornella,  perjudicaria la part alta de l'avinguda Meritxell i també la zona de Príncep Benlloch i Doctor Mitjavila.

Els socialdemòcrates de la capital també aposten per fer tot el carrer de la Unió de doble sentit. Cornella va indicar que, un cop a la rotonda del quilòmetre zero, si s'agafa el carrer de la Unió només es pot anar cap a  Escaldes.
Per aquest motiu es va comprometre a negociar amb el Govern aquest canvi en la circulació. El cap de llista del PS també va recordar que les modificacions a la rotonda Escaler, així com la creació del passatge Biscariet, permetran una nova entrada a Prada Ramon.

Cornella també va explicar que una de les primeres accions que impulsaran en cas de ser elegits serà plantejar a la cònsol d'Escaldes l'establiment d'un pla estratègic conjunt per estimular els eixos comercials d'Andorra la Vella i EscaldesEngordany. Això es faria a través de taules de treball amb la participació dels agents econòmics i socials i les associacions de comerciants. També es planteja la realització d'activitats lúdiques i culturals per difondre la cultura popular de les dues parròquies.

Quant als incentius fiscals adreçats al sector comercial, Cornella va exposar que avui ja s'ofereixen subvencions als joves emprenedors. Així mateix, va indicar que caldrà analitzar altres mesures, com ara estendre aquestes ajudes a emprenedors de totes les edats.

D'altra banda, la candidatura del PS+I d'Andorra la Vella va mantenir una trobada amb les entitats culturals, a les quals va exposar la intenció de potenciar les manifestacions culturals del país i la que la cultura serveixi per cohesionar el teixit social. Finalment, també es van reunir amb els bombers.

Un urbanisme que sigui útil per suprimir barreres i estigui al servei de les persones. Aquest és un dels objectius de la candidatura de PS+I per Ordino si guanya les eleccions el proper 4 de desembre. Així ho van explicar ahir al matí alguns dels components de la llista tot just en l'indret on es construirà la urbanització de La Querola, que consideren que "no és un projecte negatiu".

Així ho va indicar el número 8 de la candidatura, Jaume Rifà, que va explicar que l'urbanisme no s'ha de limitar a regular la construcció, sinó que també ha de ser "una eina per ordenar i gestionar el creixement sostenible de la parròquia". Per a PS+I les obres que es facin han de servir també, per exemple, per "suprimir barreres", per fer l'arranjament dels camins que connecten els diferents pobles, i per dotar de voravies les vies on encara no n'hi  ha.

El PS d'Escaldes preveu impulsar un programa d'activitat física i salut perquè l'esport arribi a tothom. La intenció és fomentar l'esport escolar i també l'ús de les instal·lacions esportives creant abonaments generals i combinats que permetin accedir a diferents activitats amb l'adquisició d'un mateix forfet.

El número 7 de la candidatura, Rubén Rajadell, va indicar que també es potenciaran les activitats esportives que es poden fer a la natura utilitzant recursos com el circuit de  tness que hi ha al començament de la vall del Madriu, o el parc Turons, situat al davant de Caldea.

Per l'espai natural que té Sant Julià, el Partit Socialdemòcrata aposta per la connexió i el condicionament de camins per materialitzar una anella verda. Des de l'església de Sant Serni de Nagol, on es pot veure part del traçat, el cap de llista del PS, Rossend Areny, va donar a conèixer un recorregut "fent els camins més accessibles" aprofitant que la parròquia "té molt potencial pel que fa a natura".

Aquesta ruta començaria al camí de la Senyoreta i passaria pel planell de Conangle, Aixirivall, Nagol, Aixovall, Bixessarri, Canòlich, la collada de la Gallina i Fontaneda, i conclouria a la part baixa de Sant Julià. Comptaria amb diferents variants per reduir el quilometratge. Aquesta iniciativa permetria tenir una travessa de muntanya pròpia.

La candidata a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I), Carol Cureau, va reivindicar ahir, durant el míting de campanya, un "canvi de maneres de fer i de persones". Cureau, que va carregar contra la gestió comunal portada a terme durant els últims mandats, es va comprometre a governar de manera "propera, transparent i al servei dels ciutadans".

L'últim gran acte de campanya del PS+I, que va aplegar una quarantena de persones a la sala d'actes de Les Fontetes, va començar amb la intervenció del número 14 de la llista, Manel Fernández, amb l'objectiu de simbolitzar que "volem treballar per vosaltres, cadascú de nosaltres", i que la candidatura vol donar "una mirada jove" a totes les polítiques.

La candidata a cònsol menor, Myriam Avellana, va agafar el relleu de Fernández parlant també de polítiques socials, i va assegurar que "el benestar i la cohesió social estan al centre de les nostres preocupacions". "Pensem que la missió de l'equip comunal és aconseguir la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans", va assegurar Avellana, que es va comprometre a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral i a estar atents a "les dificultats dels nostres ciutadans". Abans de donar pas a la cap de llista, va concloure que "només amb una cònsol del PS les  nances tenen solució, sobre la base de la defensa de l'interès general".
"Ens mereixem un canvi", va assenyalar la candidata a cònsol major a l'inici de la intervenció. "Ciutadans Compromesos i Moviment Massanenc són el continuisme del que no funciona ni funcionarà mai", va prosseguir Cureau, que va recorda que "43 milions d'endeutament és el seu llegat".

Així mateix, la candidata va a rmar que per rebaixar els 26 milions d'euros de deute a EMAP "cal decisions valentes" i va apostar per "canviar el model i canviar la direcció d'EMAP i Vallnord, ja que preferim prescindir de dues persones que arriscar el futur de 500 treballadors".

Cureau va concloure que, en el cas que guanyi les eleccions, governarà "en favor de la ciutadania i no dels mercats" i comptarà amb la ciutadania perquè participi en "les grans decisions del Comú". "Només amb un canvi de persones els problemes del Comú tenen solució", va sentenciar la candidata com a reivindicació per demanar el vot dels massanencs.

El candidat a cònsol major del Partit Socialdemòcrata d'Andorra la Vella, Marc Cornella, va proposar ahir impulsar un pla d'embelliment de l'avinguda Meritxell. Aquest passaria per fer les voreres més amples i establir un sol sentit de circulació, en direcció nord. La proposta que va posar sobre la taula la Cambra de Comerç de tancar el trànsit rodat des de la Rotonda  ns a Escaldes no es planteja ja que, tal com va explicar Cornella, perjudicaria determinades zones.

Els socialdemòcrates de la capital també aposten per fer tot el carrer de la Unió de doble sentit. Cornella també va explicar que una de les primeres accions que impulsaran en cas de ser elegits serà plantejar a la cònsol d'Escaldes l'establiment d'un pla estratègic conjunt per estimular els eixos comercials d'Andorra la Vella i Escaldes, a través de taules de treball amb la participació dels agents econòmics i socials i les associacions.

Quant als incentius  fiscals adreçats al sector comercial,  Cornella va exposar que ja s'ofereixen subvencions als joves emprenedors. Així mateix, va indicar que caldrà analitzar altres mesures.

La falta de precipitacions i de condicions favorables per fabricar neu artificial han fet impossible que dissabte es pugui inaugurar la campanya, si més no de manera generalitzada. Només obrirà el sector d’Arcalís i parcialment. Grandvalira ha descartat obrir només una part de les instal·lacions perquè, tal com van explicar ahir des de l’estació, no podien garantir les condicions òptimes als clients. El domini de la vall d’orient s’emplaça a dimarts 6 de desembre –sempre que les condicions millorin– per aprofitar la segona part d’aquest pont tan llarg que començarà dissabte i no acabarà fins diumenge de la setmana vinent. I van voler insistir que la Puríssima encara no està perduda.
Aquesta incertesa sobre l’obertura ja havia provocat que el volum de reserves hoteleres fos moderat tot aconseguint, tal com va reconèixer el portaveu de la Unió Hotelera (UH), Antoni Azurmendi, que els responsables dels establiments “es posessin nerviosos” i comencessin a abaixar preus. Azurmendi es va congratular que almenys no s’hagin complert els pitjors auguris. “Ara m’acaben de confirmar que Arcalís obrirà i poder dir que no tot a Andorra està tancat és important”, va comentar. El portaveu va insistir en el missatge optimista tot recordant que no es tracta d’un pont, sinó de dos ponts en una mateixa setmana (el de la Constitució espa­nyola i el de la Puríssima), i que les previsions ja apuntaven, abans de l’ajornament de l’inici de la temporada, que la segona part de la setmana seria millor que no pas la primera. “No estem disposats a deixar-nos portar pel desànim”, va afirmar.

Preu reduït
Vallnord va anunciar que la zona de la Coma “presenta unes bones condicions de neu, cosa que permet engegar la temporada”. Obriran sis pistes i dos punts de restauració. I com que l’obertura és limitada es reduirà el preu del forfet i també l’aforament. El forfet d’adult costarà 26 euros, el dels joves, 22,5, i el d’infants, 19. I la capacitat es limitarà a 2.000 esquiadors.
Malgrat no poder oferir neu, el sector de Pal obrirà alguns serveis. S’engegarà el telecabina de la Massana i s’obriran els restaurants de la Caubella, el del coll de la Botella i la terrassa del Planell. S’oferiran activitats familiars com ara excursions en quads, múixing o passejos en ponis.
Grandvalira, en canvi, ha decidit ajornar la inauguració de la temporada fins dimarts 6. Això sí, també van remarcar que es tracta d’una data provisional i condicionada a les circumstàncies. En tot cas, les previsions apunten que es podrien donar factors favorables els propers dies: una baixada de temperatures per poder fabricar neu i precipitacions a partir dels 1.600 metres. Des del domini van manifestar que són conscients que la gent té moltes ganes de neu. Ho corroboren les xifres de visites d’aquests dies a la pàgina web i a perfil de Facebook. Però van insistir que han descartat l’obertura parcial perquè “la qualitat de la neu no s’adequa”.
Les grans limitacions per a la pràctica de l’esquí fan preveure als hotelers que les places beneficiades seran les de les parròquies centrals. Azurmendi hi va afegir que estaran satisfets si aconsegueixen una mitjana del seixanta per cent d’ocupació durant tota la setmana.

ALGUAIRE S'OBRE FORA DE SCHENGEN

La Generalitat respira tran­quil·la. El ministre de Presidència espanyol en funcions, Ramon Jauregui, va anunciar ahir  en una entrevista radiofònica que l’autorització perquè l’aeroport d’Alguaire operi amb vols de fora de l’espai Schengen es publicarà avui mateix al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El tràmit garanteix que a partir d’aquest mateix mes l’aeroport lleidatà comenci a rebre vols d’esquiadors anglesos després de l’acord amb Thomas Cook.

El migcampista del Reial Madrid i excompany de Barkero a la Reial Societat no va voler mullar-se sobre la jugada de Piqué. “No em correspon parlar a mi d’aquest tema, es tracta d’un altre club i d’un altre jugador.” Més sec va ser quan li van preguntar per les paraules de Dani Alves sobre la pressió que, a judici del brasiler, es tracta de posar a l’FC Barcelona: “No opino res, és la seva opinió i ja està. És jugador del Barça i el respecto. Jo tinc la meva.”
Mentre, el davanter de l’FC?Barcelona David Villa sí es va mullar en el cas Piqué. “L’àrbitre va donar el seu veredicte a l’acta, tot l’altre és la interpretació de cadascú, allà tens l’acta.” El Guaje també va voler treure ferro a les declaracions sobre el clàssic, i va dir que el Barça guanyaria tranquil·lament. “Em torno a repetir; és clar que podem guanyar al Bernabéu tranquil·lament, però també podem empatar i perdre tranquil·lament. Es treu tot de context.” El golejador asturià va aprofitar per desmentir les informacions de la seva mala relació amb Leo Messi. “No m’importen aquests tipus d’informacions. Jo treballo perquè els meus companys, la meva afició i la meva família siguin feliços.” Els blancs, màxim rival dels blaugranes en totes les competicions, s’enfronten a l’Sporting de Gijón. “Si ens fa un favor, molt millor”, va dir.

L'ATLÈTIC ES CLASSIFICA PER ALS SETZENS DE L'EUROPA LEAGUE

L’Atlètic de Madrid va refer-se de la derrota al derbi madrileny amb la classificació per als setzens de final de la UEFA Europa League. L’equip de Gregorio Manzano va aconseguir el bitllet en derrotar a domicili el Celtic de Glasgow amb un solitari gol d’Arda Turam (30’). Els matalassers van ser molt superiors i només els darrers minuts els escocesos van posar en problemes els espanyols. Al grup H, el Braga va derrotar el Birmingham (1 a 0, gol d’Hugo Viana) i empata a 10 punts al capdavant del grup amb el Bruges, vencedor contra el Maribor. A banda de l’Atlètic, també es va classificar per setzens el Metalist ucraïnès.

El que no té encara data fixada, però, són les previsibles premières, amb presència d’un elenc actoral que encapçala Maxi Iglesias (ídol adolescent des del seu pas per la sèrie Física o Química, que va emetre Antena 3). En principi, els productors (la companyia esmentada i la barcelonina Black Flag Cinema) preveuen que es faci una preestrena a Madrid i “a Barcelona i/o Andor­ra”, van apuntar. Aquestes cites depenen fonamentalment de la coordinació de les agendes dels actors i el director, Santiago Lapeira.
A Andorra el film arribarà, sinó abans, coincidint amb l’estrena a Espanya. És, si més no, la intenció de l’exhibidor. “És clar que demanarem còpia per a Andorra, i si podem, optarem per la versió en català sempre que n’hi hagi de disponible”, assegurava ahir el gerent dels cinemes d’Illa Carlemany, José Jaime. Al marge, va assegurar, en cas que la productora no organitzés cap esdeveniment promocional, seria el mateix cine qui procuraria fer-ho. “Sí que ens agradaria acollir una preestrena, intentarem contactar i organitzar alguna cosa si ells no ho fan”, va afegir-hi Jaime.

Molts extrems per decidir
De moment, però, és una data encara llunyana per als terminis amb què treballen tant les distribuïdores com les sales mateixes. Així, encara s’han de determinar particulars com el nombre de còpies que hi circularan. L’última paraula depèn tant de l’empresa distribuïdora com dels exhibidors. Que també són determinants a l’hora d’establir qüestions com la quantitat de còpies que es faran en català i castellà.
Fins ara, només un tràiler del llargmetratge ha estat presentat públicament, a la festa d’estiu que va organitzar l’Acadèmia del Cinema Català. Les productores procuren guardar gelosament la resta del contingut per evitar que comenci a circular per la xarxa en versió piratejada. Al marge de la pre-preestrena que la productora i el director van oferir a la sala de premsa del Govern andorrà tot just haver acabat el rodatge: s’hi van exhibir un parell de minutets d’imatge bruta de càmera. Una forma d’agrair, van dir, el suport rebut al país per poder enllestir la producció sense contratemps.
El film, segons van explicar en diferents ocasions, va ser concebut amb vocació internacional: la idea de les productores és aconseguir la distribució a l’Amèrica Llatina i, a ser possible, ser venuda a canals de televisió per cable nord-americans.
El secret dels 24 esgraons és un relat d’aventures i misteri adreçat a un públic juvenil, una franja d’edat d’entre catorze i vint-i-escaig o trenta anys. De fet, l’elenc actoral està encapçalat per Iglesias i compta amb Albert Adrià, un altre jove actor amb car­rera a l’alça després que passés per Herois, de Pau Freixas.

Octubre i novembre del 2010
La cinta es va rodar els mesos d’octubre i novembre del 2010, als escenaris on transcorre l’acció: Llorts, Arinsal, Engolasters  i alguns carrers de la capital i Escaldes, així com a un plató habilitat a Arinsal. Mig centenar de persones aproximadament van formar part de l’equip traslladat al Principat. I també s’hi va incorporar gent del país. Per exemple, un equip de submarinistes de l’empresa Diving Andorra, que van participar en escenes submarines gravades a Barcelona i el llac d’Engolasters. També s’hi van contractar extres; molts de la colla de diables d’Andorra la Vella.

EL CLIP DE TORROJA, DESPRÉS DE NADAL

Abans de l’estrena començarà a circular el videoclip promocional protagonitzat per Ana Torroja, l’excantant de Mecano, que interpreta el tema central de la banda sonora del film, Dónde. Serà després de passades les festes nadalenques que comenci a sonar, tot i que no està fixada la data concreta del llançament. També dels compromisos de la cantant depèn la festa de preestrena de la pel·lícula. La banda sonora original ha estat composta per Jordi Cubino (un dels responsables de la participació de Gisela a Eurovisió representant ATV).

No trobava feina a Andorra?
Hauria pogut trobar-ne, però vaig considerar que era el moment oportú per poder canviar i fer coses diferents. Sempre m’havia agradat poder marxar i ho vaig fer.

I cap a Austràlia!
Primer vaig anar a Anglaterra perquè no tenia ni idea d’anglès, però ben aviat vaig decidir anar a Austràlia per no trobar-me ningú que parlés espanyol.

Hi tenia algun contacte allà?
No, no. Vaig aterrar a Sidney jo  sol i la meva maleta. Vaig preguntar on estava el centre de la ciutat, que era Saint George Street, i vaig buscar un hotel on vaig passar dos nits només. Era molt car i m’acabaria els estalvis aviat!

I què va fer?
Coneixes gent com tu que viatja i vaig trobar-me una noia que per 350 dòlars a la setmana em deixava dormir al seu balcó. A mesura que van anar passant els dies em vaig anar organitzant.

Vivia només dels estalvis?
Austràlia és un país amb una política d’immigració que et facilita viure-hi, però et marquen unes regles. El permís et vé donat per unes puntuacions que varien depenent de si ets solter, tens estudis, saps anglès... Jo havia d’anar a escola obligatòriament i treballar 20 hores a la setmana per poder estar-m’hi.

I de què va treballar?
Un amic meu de Barcelona em va donar un contacte molt bo. Una empresa que també arreglava caixers automàtics, com la feina que tenia a Andorra. Em van donar treball per 350 dòlars a la setmana, arreglant màquines en una sala que compartia amb 50 treballadors més d’origen asiàtic i hindú. Era l’únic que parlava espanyol.

I ja se’n sortia amb aquest sou?
I ara! Si pagava 250 dòlars d’habitació en un hostal i 300 de college. Em vaig buscar la vida i com que a casa érem pastors, jo sabia tallar herba. Vaig anar a una zona residencial i li vaig demanar a un home que estava segant el jardí si volia que l’ajudés. Al final em va contractar per mantenir-li el jardí els caps de setmana i amb el temps vaig fer de professor de castellà als seus fills i també de xòfer.

Això sí que és espavilar-se!
Al final guanyava uns 850 dòlars a la setmana, que és un bon sou. Em van promocionar a tècnic de qualitat a l’empresa.

I per què va tornar?
Em va venir a visitar la meva germana per anunciar-me que és casava i quan vaig venir a l’estiu a l’enllaç, ja no vaig tornar-hi.

Una bona experiència?
Interiorment he crescut molt. He après a compartir. Aquí ens passem el dia lamentant-nos i quan estàs lluny aprens a valorar i a espavilar-te. Tothom hauria  de marxar un temps, un cop a la vida.

No es passa malament, tan lluny de la família?
És el pitjor, passes el cap d’any sol. Els teus companys són la teva família. Però al cap i a la fi, aquests 2 anys han passat ràpid.

El Banc Central Europeu (BCE), la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc d’Anglaterra, el Banc del Japó, el Banc del Canadà i el Banc Nacional de Suïssa van emetre un comunicat en què afirmaven que la seva intenció és “incrementar la capacitat de proporcionar liquiditat al sistema financer global”.
L’entesa entre alguns dels principals organismes del món planteja la reducció del tipus d’interès de les operacions d’intercanvi de dòlars, i també preveu acords bilaterals per compartir qualsevol divisa fins a l’inici de febrer del 2013. El BCE va destacar que l’objectiu d’aquestes mesures és “alleujar els efectes de les tensions dels mercats financers a l’oferta de crèdit a les llars i les empreses, per poder impulsar l’activitat econòmica”. La crisi dels deutes sobirans ha provocat dificultats als bancs europeus per finançar-se amb dòlars.  

Reaccions
Les borses van rebre l’anunci dels sis bancs centrals amb optimisme i números verds als parquets. L’IBEX-35 madrileny va pujar el 3,69 per cent, una tendència que es va repetir en altres llocs. La borsa de Frankfurt va augmentar el 4,98 per cent; la de Milà, el 4,38; la de París, el 4,22, i la de Londres, el 3,16.
La pressió sobre la prima de risc també es va alleujar. El diferencial dels bons espanyols a deu anys va aconseguir acabar per sota dels 400 punts bàsics, amb 395 al tancament. El d’Itàlia es va situar en 474 punts, i el francès, en 111,1.  

Atur a Europa
L’atur a la Unió Europea va pujar al mes d’octubre, amb una dècima més que al novembre, i va assolir un màxim anual. Segons l’oficina d’estadística comunitària, Eurostat, la desocupació al conjunt de la Unió Europea va ser del 9,8 per cent, amb 23,6 milions d’aturats, i la de la zona euro va arribar al 10,3 per cent i una xifra de 16,3 milions de persones sense ocupació. Els analistes no es posen d’acord sobre les possibles solucions. Joseph Stiglitz, premi Nobel d’economia del 2001 i antic economista en cap del Banc Mundial, va criticar les polítiques d’austeritat, que va definir com una recepta per a un menor creixement i més atur”. D’altra banda, des d’alguns països de la Unió Europea es demana més control. El ministre de Finances holandès, Jan Kees, va declarar que “la manca de reformes econòmiques i de disciplina fiscal ens ha portat a aquest punt”, i el ministre suec, Anders Borg, va assenyalar que Espanya i Itàlia han de realitzar més retallades. Fins i tot, el seu homòleg luxemburguès va demanar la sortida de l’euro dels països rescatats que no compleixin els objectius de dèficit.  
A l’Ecofin, la reunió dels ministres d’Economia europeus, Borg també es va mostrar en contra de l’emissió d’eurobons, defensats per la representant espanyola Elena Salgado. La UE va descartar la concessió d’avals europeus a la banca europea, per haver-hi ja la possibilitat de recórrer als Fons Europeu d’Estabilitat Financera.

VAGA DELS FUNCIONARIS BRITÀNICS PER LES PENSIONS

Personal de la sanitat, mestres, bibliotecaris i agents de duanes van participar ahir en la major vaga de funcionaris al Regne Unit des del 1979, en protesta contra els canvis imposats pel govern de David Cameron al sistema de pensions del sector públic. Segons els sindicats, dos milions de persones van secundar l’aturada, que va ser minimitzada per l’executiu i qualificada per Cameron de “fiasco”.
Entre el 60% i el 98% dels col·legis –xifres corresponents a Anglaterra i Es­cò­cia–, van tancar, així com ara jutjats, biblioteques i oficines governamentals, mentre que milers d’intervencions quirúrgiques no urgents van ser cancel·lades. Un dels serveis més afectats va ser el d’ambulàncies, amb més d’un 40 per cent del personal en vaga.