L'operació d'implantació de vàlvula a l'aorta per via percutània és un avanç mèdic per als pacients que presenten contraindicacions per a la cirurgia cardíaca. Aquest és el cas del Josep, un pacient andorrà de 63 anys, que ha estat el primer en sotmetre's a aquesta intervenció a l'Hospital Quirón de Barcelona. El pacient presentava una estenosis crítica de la vàlvula aòrtica i tenia una situació clínica greu, amb símptomes avançats que li impedien les activitats físiques quotidianes i que posaven en perill la seva vida. La calcificació de l'aorta li impedia poder ser operat per cirurgia cardíaca i per això es va optar per aquesta nova intervenció que va concloure amb èxit. Segons explica el doctor Josep Guindo, cap de la unitat de cardiologia intervencionista, aquesta intervenció és molt complexa i perquè tingui èxit cal una bona col·laboració entre cardiologia, cirurgia cardíaca, cures intensives i anestesista. En aquest sentit, Guindo apunta que l'Hospital Quirón de Barcelona hi està totalment preparat.

L'operació d'implantació de vàlvula a l'aorta per via percutània és un avanç mèdic per als pacients que presenten contraindicacions per a la cirurgia cardíaca. Aquest és el cas del Josep, un pacient andorrà de 63 anys, que ha estat el primer en sotmetre's a aquesta intervenció a l'Hospital Quirón de Barcelona. El pacient presentava una estenosis crítica de la vàlvula aòrtica i tenia una situació clínica greu, amb símptomes avançats que li impedien les activitats físiques quotidianes i que posaven en perill la seva vida. La calcificació de l'aorta li impedia poder ser operat per cirurgia cardíaca i per això es va optar per aquesta nova intervenció que va concloure amb èxit. Segons explica el doctor Josep Guindo, cap de la unitat de cardiologia intervencionista, aquesta intervenció és molt complexa i perquè tingui èxit cal una bona col·laboració entre cardiologia, cirurgia cardíaca, cures intensives i anestesista. En aquest sentit, Guindo apunta que l'Hospital Quirón de Barcelona hi està totalment preparat.

Durant aquests dies s’està desenvolupant a Durban la dissetena conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Les notícies que ens van arribant al respecte no són gaire esperançadores i sembla que el resultat final serà similar al de les darreres edicions: un fracàs.

Si bé la conferència de Kioto va donar peu a l’esperança, des de llavors sembla que anem retrocedint pel que fa al compromís d’uns i altres països per assolir resultats positius pel que fa a capgirar la tendència del canvi climàtic. Encara que es vol donar la impressió que el més dolent de la pel·lícula és la Xina, són els Estats Units d’Amèrica els que continuen liderant el rebuig a adoptar decisions vinculants -ja no van signar el protocol de Kioto, per tant no ens ve de nou- per posar fre a la fugida endavant. És cert que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per càpita -sempre m’ha sorprès que l’avaluació es faci per càpita: no seria també lògic avaluar-ho segons la superfície de cada país?- ha augmentat considerablement a la Xina, passant en 20 anys de 2,2 tones a 6,8 tones per habitant i any. Encara no arriben, però, al nivell dels europeus -8,1 tones- ni, de lluny, dels nord-americans -16,9 tones per habitant i any.

Els compromisos unilaterals d’uns i altres no serveixen de gran cosa. La paraula donada per Obama i els demòcrates de reduir emissions de poc serveix si no s’adopta la legislació pertinent per poder-la fer complir, perquè és evident que bon grat. A més, amb l’excusa de la crisi econòmica, els partidaris del creixement econòmic a qualsevol preu s’estan sortint amb la seva. Diuen que és qüestió de prioritats. Penso que sí, que és qüestió de prioritats, però no unilaterals, sinó globals.

Les preocupants conclusions de l’informe 2011 de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), o les constatacions relatives als gasos d’efecte hivernacle a l’informe anual de l’agència de l’ONU per al clima (WMO), sembla que són dades sense cap interès.

Quina part de culpa té de l’èxit de l’equip?
Estic aquí per treballar. L’equip va bé perquè té nois molt esforçats. Jo espero fer més per l’equip, el club, els nois. El mèrit és d’ells.

Se’ns ha dit que vostè ha vingut gairebé a treballar de franc.
Bé... No vinc pagant ni sóc ric. A Itàlia tinc coses, patrocinadors, la dona treballa i estic tranquil en l’aspecte dels diners. L’any 2000 vaig haver de deixar de jugar per un càncer. Em van operar. La vida es veu diferent, i si tens el necessari per a tu i els fills n’hi ha prou. Quan vens d’avall els problemes són altres. Després d’allò vaig decidir entrenar i des del 2001 no em falta una banqueta (riu). Sóc aquí perquè amb De la Rosa som com germans.

Hi ha molt bona relació amb ell.
Ens vam conèixer quan va dirigir el Cagliari i vam congeniar moltíssim. És més que amistat, per això diem que som germans.

I això d’estar lluny de casa?
Sobretot no veure tan sovint els nens. La nena en té nou i el petit quatre. Per sort hi ha bona combinació de vols. I la meva dona, la família, em fa costat i això és clau. Si no, no podria estar aquí.

Com veu la gent d’Andorra?
No he tingut molts problemes per adaptar-me perquè som similars. Sóc italià però m’agrada dir que sóc de Sardenya. I allà som una mica com els catalans, independentistes. Estem molt lluny de la política d’Itàlia i només ens recorden quan hi ha eleccions. Ens diuen africans perquè som lluny de Roma o Milà. Crec que som l’única regió amb idioma propi i estem molt arrelats. M’agrada dir que sóc sard, i els sards són més extravertits.

Al sud tenen fama de rústics.
La nostra economia és el turisme i l’agricultura. Ens diuen pastors. Al sud hi ha problemes de camor­ra a Nàpols o Palerm, però nosaltres tenim platja, sol... i no tenim diners (riu). Ho entendrà parlant de futbol: primer sóc del Cagliari i després una mica del Barça. Ni Juve, ni Inter... No.

Què pensa en veure quaranta persones a la graderia?
És molt estrany, però quan marxen Marimón, Paulinho, Moisés... baixa l’interès. Ara no hi ha virgueries, però es juga i es lluita fins l’últim minut. I els primers que ho fan són els veterans.

Amb el deute pel mig, els jugadors de l’any passat estan sent molt professionals.
No hi era l’any passat, però posen el problema entre ells i el club, no dins del vestidor, i espero que es resolgui. Acostumat a Itàlia, crec que és un problema petit.

Va, una tafaneria de vestidor.
El vestidor és sacro, sagrat. L’únic que puc dir és que està molt unit i equilibrat.

La fita seria un equip de primera a Espanya, per exemple?
S’han de posar fites, però ara estic feliç de treballar aquí amb De la Rosa. Ara no penso a llarg termini, penso dia a dia. No és meva però m’ho aplico per a l’esport “S’ha d’aprendre com si anessis a viure cent anys però lluitar com si fos el darrer dia de la teva vida.”

Ahir van coincidir en la celebració de la diada de la Constitució espanyola, i Zapatero va explicar que la posició que portarà a la cimera europea de divendres vinent està “plenament consensuada” amb el PP, “en defensa dels interessos d’Espanya”, i Rajoy va apuntar que els dos han parlat durant els darrers dies i “molt satisfactòriament”.  
El líder del Partit Popular va explicar que el compromís amb la reducció del dèficit és “irrenunciable”, que farà reformes, i va indicar que donarà suport a l’acord per modificar els tractats europeus que van anunciar dilluns Nicolas Sarkozy i Angela Merkel. Està previst que Rajoy es reuneixi demà amb els dirigents de França i Alemanya. Respecte de la possibilitat d’emprendre un paquet de mesures similars a les que va anunciar Mario Monti per a Itàlia, el pròxim president espanyol es va limitar a explicar que “cadascú té les seves receptes, jo tinc les meves”.
De la seva banda, Zapatero va comentar que Sarkozy i Merkel van fer un “pas important” per solucionar la crisi que viu la zona euro, i espera que “serveixi perquè els mercats reaccionin positivament i entrem en un període de major tranquil·litat”. Alfredo Pérez Rubalcaba considera que l’acord suposa un avenç, però que “falten coses”, com uns mecanismes clars d’estabilitat, com per exemple eurobons.  

Absències
La recepció dedicada a la Constitució va tenir les absències dels representants dels partits nacionalistes; i el coordinador d’Esquerra Unida, Cayo Lara, només va assistir un moment per opinar que PP i PSOE han deixat la Constitució “devaluada”. Sí que hi van anar la majoria dels integrants del govern de Zapatero i una part dels presidents autonòmics. Entre els que no van estar presents hi havia el dirigent de Catalunya, Artur Mas; la de Madrid, Esperanza Aguirre; o el lehendakari basc, Patxi López.
El d’ahir va ser la primera vegada que es commemorava el Dia de la Constitució espanyola amb les corts dissoltes, i el president del Congrés, José Bono, va apuntar que també era el primer sense l’amenaça d’ETA. Bono va agrair a Zapatero haver donat “el millor” de si mateix en temps difícils, i a Rajoy li va desitjar “encert” en les seves decisions. “Qui no posi l’espatlla no estarà a l’altura”, va sentenciar. En una conversa amb periodistes, Mariano Rajoy va indicar que podria donar a conèixer l’estructura del govern el 19 de desembre i que dos dies després, quan prengui possessió del càr­rec, anunciarà els ministres.

STANDARD & POOR'S TAMBÉ AMENAÇA DE REBAIXAR LA NOTA DEL FONS DE RESCAT EUROPEU

L’agència de qualificació de risc Standard & Poor’s ha posat sota revisió amb perspectiva negativa la màxima nota AAA del Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF) per al deute a llarg termini. Aquesta decisió, segons va explicar ahir S&P, és conseqüència de la revisió per a una possible rebaixa de la nota que atorga al deute sobirà a llarg termini de 15 països de l’eurozona –feta a conèixer la nit de dilluns–, inclosos els sis estats que tenen la màxima qualificació creditícia: Alema-nya, França, Holanda, Àustria, Finlàndia i Luxemburg.
D’altra banda, el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, va proposar als líders de la UE una sèrie de canvis en els tractats i mesures a curt termini per estabilitzar els mercats, reforçar la disciplina pressupostària i crear una unió econòmica entre els països de la zona euro. La possibilitat de crear bons comuns de deute figura també en el document.
Les mesures de caràcter immediat inclouen, entre d’altres, la possibilitat de préstecs bilaterals del Fons Monetari Internacional (FMI) i que el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (ESM) pugui participar directament en la capitalització d’entitats bancàries, va explicar una font comunitària coneixedora de la proposta.

És impossible fixar quants són ja a Andorra però segurament superen el centenar. Es calcula que només ha vingut una part dels que havien de desplaçar-se perquè s’han assabentat que la temporada encara no ha començat. Els temporers que provenen d’Espanya ho tenen més fàcil, però els que arriben de l’Amèrica del sud no poden marxar per tornar quan la neu faci acte de presència tenint en compte el preu del bitllet d’avió. Han vingut amb el compromís de les estacions respecte al fet que se’ls contractaria, però no tenen el document encara firmat. La falta de contracte els ha situat en una situació de precarietat. Més enllà dels problemes per subsistir econòmicament (el més greu), es troben que no tenen cobertura de la CASS, ni poden obrir un compte corrent, ni llogar un pis. Per a tot això necessiten la targeta d’immigració.
Tant Grandvalira com Vallnord són conscients de la problemàtica i han acordat aplicar una solució conjunta. Segons van explicar Martí Rafel (Vallnord), Alfonso Torreño (Grandvalira) i la directora de Treball, Maria Geli, els camps de neu han pactat que es contractarà els temporers a partir d’avui de forma gradual. Mentre no hi hagi neu estaran cobrant i els dies se’ls descomptarà “dels festius com el Nadal, Sant Esteve o cap d’any”, segons Geli. Rafel va destacar que les pistes “tenim un compromís moral” amb els temporers que han vingut. Torreño apunta que les estacions “farem un esforç important” tenint en compte que la pèrdua del pont de la Puríssima suposa una reducció sensible dels ingressos previstos per a tota la temporada. En principi, el personal de restauració i administratiu començarà a signar contractes a partir d’avui i els monitors a partir de la setmana vinent. Es regularitzarà tots els que ja hi ha al país.
La directora d’Ski Andorra, Marta Rotés, va apuntar que en espera que les condicions meteorològiques permetin iniciar la temporada “es farà formació, prevista inicialment per al gener ”. La clau passa, però, “perquè ja se’ls pugui donar un sou i que puguin sobreviure mentre no nevi”. Des de l’entitat, però, s’expressa “la preocupació” per la situació. “Sap greu que, estant tot a punt, no es pugui obrir”, expliquen, per després deixar clar que “perdre el pont farà molt de mal”.
Des de l’Associació de Monitors d’Esquí de Muntanya, el president, Xavier Saludes, remarca que el retard de la temporada afecta també els treballadors andorrans, tot i que “en el nostre cas tenim on dormir i on menjar”. Avisa, però, que “són dies que ja no recuperarem” i apunta que “l’únic que podem fer és pregar perquè nevi aviat”, ja que encara que baixin les temperatures, “tal com està la cosa a dalt, no hi hauria prou aigua per fer suficient neu per a totes les pistes”.

UNA SITUACIÓ EXCEPCIONAL QUE GENERA UN BON GRAPAT DE PROBLEMES

“Fa 10 anys que vinc a Andorra i mai s’havia començat tan tard.” Així explica Fabián de Arcas l’excepcionalitat de la situació actual, que està provocant seriosos problemes als temporers que, com ell, van arribar fa uns dies al país comptant que començarien a treballar de seguida a les pistes. Lamenta especialment que “el que es perdi ara no ho recuperarem” i apunta que la solució de ser contractats ja però fer dies de festa tampoc els convé. “Molta gent ve a treballar i a fer el màxim de diners. De fet, hi ha qui prefereix no fer gaires festes i cobrar-les un cop finalitza el contracte”, explica, per després apuntar que si no poden fer això “hi ha qui pot pensar que ja no li surt a compte”.
Els problemes, però, no es limiten a l’àmbit econòmic. De Arcas apunta que “jo ara mateix no estic cobert per la CASS. I si tinc un accident caminant pel carrer?”. D’altres companys, però, encara ho passen pitjor. “Per exemple, hi ha qui té problemes per llogar el pis ja que si no tens la targeta verda [permís de residència i treball] no pots obrir un compte i hi ha moltes immobiliàries que no t’accepten”, assegura. Per tant, es tracta d’una situació complicada que només té una sortida: “Tenir calma fins que nevi i assumir que, en la nostra feina, pot passar això.”

El Govern, doncs, descarta reduir el projecte com demanen els veïns de la zona, que consideren que si s’amplia la carretera (actualment  té dos carrils) s’incrementarà de facto la perillositat. “Serà de quatre carrils, el pla viari així ho preveu”, va exposar ahir el ministre d’Ordenament, Jordi Alcobé.
En declaracions al Diari, el titular de la cartera va recordar que ja “hi ha diferents nuclis urbans amb quatre carrils” com, va exemplificar, el comprès entre el Pont de Tobira i la zona de Garatges Sport d’Andorra la Vella. En aquest sentit, va assenyalar que “quan es dissenya una infraestructura viària es dimensiona per a un volum de vehicles” i que si es cedís al desig dels veïns de Valira Nova i es fessin tres carrils o se’n deixessin dos “dificultaria el trànsit pel que fa a mobilitat”. Perquè la reforma de la General inclou més endavant dues vies de  pujada i dues baixada. “Puc entendre els particulars, però aquesta carretera estava dimensionada així ja des del principi i no fer-la com s’ha projectat seria crear un precedent”, va posar en relleu, tot recordant que tant els negocis dels baixos dels blocs com els mateixos propietaris dels habitatges ja sabien que l’ampliació de la via s’havia de fer.

Velocitat limitada
Amb tot, va deixar clar que malgrat que es descarti la demanda, “no vol dir que no siguem receptius a les necessitats dels veïns”. Així doncs, va emfatitzar que “quatre carrils no vol dir córrer”  –els presidents dels blocs de la Barta i Valira Nova consideren que aquella zona es convertirà “en una autopista”– i des del Govern ressalten que la velocitat en aquest punt estarà limitada a 60 quilòmetres l’hora. En un primer moment no es preveu que s’instal·lin radars per controlar els excessos –els residents de Valira Nova ho demanen per limitar la velocitat–, però Alcobé va avisar que si la normativa no es respecta es posaran mesures, perquè no s’obvia que aquella és una àrea residencial: “El límit de velocitat s’haurà de complir i si hi ha incompliments reiterats es posaran mesures.” Des de l’executiu també estan considerant l’opció de fer canvis al pas de vianants que actualment hi ha enfront dels primers edificis de Valira Nova, per fer-lo més visible. “S’ha de mirar, potser es desplaçarà”, va comentar el responsable ministerial.
D’altra banda, l’executiu té previst condicionar una àrea d’aparcament per resoldre la desaparició de l’actual zona d’estacionament que s’utilitza a banda i banda de la carretera i que, va recordar el ministre, són vorals però no zones habilitades per aparcar amb línia blava o verda. En breu, “de forma immediata, estem parlant de dies”, s’adequarà un carril a l’antic revolt de Ràdio Andorra, que amb les millores a la General 2 queda inutilitzat. “Es guanyarà en seguretat perquè serà una zona aïllada i es donarà garanties als veïns per estacionar, per compensar la pèrdua d’estacionaments”, va concloure Alcobé. La previsió, a més, passa perquè en el futur aquesta àrea de pàrquing s’ampliï, una vegada entri en funcionament el nou Lycée a l’entrada d’Encamp. Paral·lelament, el comú ha plantejat la possibilitat de condicionar un altre punt d’aparcament més proper adreçat als veïns en un solar adjacent a la rotonda d’accés als edificis de Valira Nova (on hi ha una cabina del telecabina). Des del Govern, hi donen l’aprovació: “Tot el que sigui ampliar la capacitat per estacionar ens sembla bé, si el comú ho pot fer.”

LES OBRES DEL DOS VALIRES AVANCEN

Les obres de la carretera General 2, a l’altura de la sortida de la boca est del túnel dels Dos Valires, avancen al ritme previst, segons va confirmar el ministre. Actualment s’està pavimentant el tram de carretera que quedarà sota la gran rotonda de sortida del túnel i es deriva els vehicles, tant els que van en direcció a Encamp com els que van cap a Escaldes-Engordany, pels carrils elevats. Es preveu que tota aquesta reforma s’enllesteixi a final de mes. Perquè la infraestructura sigui operativa, però, encara caldrà esperar uns mesos.