Aquests dies, diverses personalitats del món polític ens ha ofert la seva interpretació dels resultats de les eleccions celebrades el 26 d’abril passat. En la major part dels casos, les lectures han estat fetes basant-se en teories com què hauria passat si… o si comptem els vots de A i hi afegim els de B llavors…
CAP ANÀLISI
seriosa pot prendre com a punt de partida hipòtesis com les presentades fins ara. Sembla poc creïble que el partit més votat i cridat a governar sigui bloquejat i no aconsegueixi els acords necessaris per engegar la legislatura que li ha de permetre portar a la pràctica el seu programa electoral. Seria molt útil veure els fets com són i no tal com els agradaria que fossin a alguns.
La realitat és molt clara respecte a aquest afer i ens dóna prou elements. El mapa polític (amb la victòria de l’Alternativa a quatre parròquies i una àmplia majoria de vots a la llista nacional) i la distribució dels escons en el Consell General han de ser els autèntics arguments i les eines de què disposem per posar-nos a treballar sobre la manera d’abordar els reptes que se’ns presenten. Segons el meu parer, ara resulta poc pràctic debatre amb els uns o amb els altres sobre les interpretacions d’uns resultats que són l’única realitat.
Podria ser molt interessant en canvi, acceptar que si no som capaços d’interpretar i compartir clarament el mandat que el poble andorrà ha donat als partits polítics, podríem posar-nos d’acord, com a mínim, sobre el que els electors no han volgut dir. És fàcil deduir que els votants no han volgut i no volen un bloqueig institucional que paralitzi els processos de reforma que el país ha d’afrontar, ni volen que les ambicions personals d’alguns posin en perill l’estabilitat del futur Govern. Tampoc volen que les promeses de consens quedin dilapidades unes setmanes després que tots els partits en fessin bandera electoral.
ESTIC
convençut que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país volen que el Govern es posi a treballar al més aviat possible per trobar les fórmules que ens permetin començar a lluitar contra la crisi econòmica i que rellancin l’economia. El volum dels reptes que hem d’afrontar en els propers mesos no ens permet debatre en què s’ha de fer, sinó tan sols en com ho hem de fer. Per realitzar aquesta tasca col.lectiva no cal un Govern de concentració, sinó un Govern capacitat i amb les idees clares, amb un equip preparat que permeti la participació més àmplia possible de tots els sectors i de tots els agents polítics i socials.
Els propers dies són claus per descobrir quin serà el futur del nostre país. Vull creure que la gran majoria de la classe política és conscient que aquesta vegada hem de treballar per donar tot el sentit i tot el valor a la política andorrana.
|
Français 
Català
Castellano
English
|
0 
