Chirac, cap de l’Estat francès entre 1995 i 2007, va ser condemnat per un cas que es remunta a principi dels anys 90, sobre 19 dels 28 llocs de treball ficticis que es van crear amb interessos electorals a l’ajuntament de París, del qual n’era alcalde. El Tribunal, que va dictar sentència gairebé tres mesos després que la fiscalia sol·licités l’absolució de l’expresident i dels altres nou imputats, va considerar que les persones que ocupaven aquests llocs de treball remunerats amb diner públic treballaven en realitat pel partit de Chirac, el conservador RPR.
L’expresident no va comparèixer davant el tribunal en el judici que es va desenvolupar entre els dies 5 i 23 del mes de setembre passat, doncs va acreditar problemes neurològics “severs” i “irreversibles” però, a través dels seus advocats, va declarar en el judici no haver comès “cap falta, ni penal ni moral”. Malgrat això, el tribunal va considerar que “Chirac va violar el deure de la honestedat que pesa sobre els responsables de la gestió de fons o béns públics al seu càrrec, contra l’interès general dels parisencs”, malversant 1,4 milions d’euros.
El principal interessat
La seva defensa, a càrrec de l’advocat Georges Kiejman, no va informar ahir sobre si apel·larà la decisió del tribunal i va avançar als mitjans de comunicació que abordaran primer l’assumpte “amb el principal interessat”.
A més de Chirac, set persones més van ser condemnades en el mateix procés, entre els quals Jean de Gaulle, nét del general De Gaulle, i l’exsecretari general del sindicat Força Obrera (FO), Marc Blondel, i la resta van ser absolts. Es tracta, en realitat, d’una sentència relativa a la instrucció de dos sumaris. El primer es refereix a 21 llocs de treball ficticis, instruït pel Tribunal de París entre 1992 i 1995 durant el mandat de Chirac al capdavant de l’alcaldia (1977-1995), just abans que accedís al càrrec de cap de l’Estat (1995-2007).
En el segon sumari, instruït en el Tribunal de Nanterre, Chirac era l’únic acusat, després que ja haguessin estat condemnats diversos dirigents del que fos el seu partit, inclòs el que va arribar a ser el seu primer ministre, Alain Juppé, i que actualment desenvolupa el càrrec de ministre d’Exteriors. El 2004, Juppé va ser sentenciat a 14 mesos de presó exempts de compliment i a una pena d’inhabilitació durant un any per la seva implicació en la trama, quan era secretari general del partit de Chirac.
L’expresident, que s’enfrontava a una pena màxima de deu anys de presó i també a una multa de 150.000 euros, havia eludit la compareixença davant els jutges en virtud de la immunitat de la qual gaudia mentre va estar al capdavant de la presidència de França. El procés es va fer sense la participació de la principal acusació particular, l’ajuntament de París, que va decidir retirar-se.
SARKOZY NO OPINIA SOBRE LA CONDEMNA DE CHIRAC
El president francès, Nicolas Sarkozy, es va negar ahir a comentar la condemna a dos anys de presó exempts de compliment dictada contra el seu antecessor en el càrrec, Jacques Chirac, tot i que va assegurar que els seus compatriotes conservaran l’estima pel polític que va dirigir el país entre 1995 i 2007. “No em correspon comentar” la sentència dictada pel Tribunal Correccional de París, va indicar en un comunicat concís l’actual cap de l’Estat. Per Sarkozy, “aquestes circumstàncies no han de fer oblidar el compromís de Jacques Chirac al servei de França, cosa que li permet i permetrà conservar encara l’estima dels francesos”.
De la seva banda, el candidat socialista a la presidència francesa a les eleccions de l’any vinent, François Hollande, també va destacar el costat humà de Chirac, al mateix temps que va mostrar la seva satisfacció per l’actuació judicial que impedeix “que s’instal·li el sentiment d’impunitat” i va lamentar que hagi arribat tan tard.