L’enginyeria alemanya sense grans jugadors, però ben conjuntats. El Bayer Leverkusen se las veurà contra l’FC?Barcelona. El duel més interessant d’aquests vuitens de final serà el que disputin l’Arsenal d’Arsène Wenger contra el Milan d’Zlatan Ibrahimovic. Mentre, el Benfica, colíder de la Superlliga portuguesa, s’enfrontarà amb el Zenit de San Petersburgo i el Nàpols ho tindrà ben difícil contra el Chelsea. Altres equips tenen quasi bé via lliure per a quarts de final amb l’Olympique de Lió contra l’Apoel Nicosia, el Bayern de Múnic contra el Basilea i l’Inter de Milan contra l’Olympique de Marsella. Els partits d’anada es jugaran el 14 i 15 de febrer i també el 21 i 22 del mateix mes. “En el futbol mai no se sap. És un rival perillós i amb altres factors que afectaran com la baixa temperatura i també la superfície del ter­reny de joc”, va assegurar el director de relacions institucionals del Reial Madrid, Emilio Butragueño. De la seva banda, Andoni Zubizarreta, el director tècnic de l’FC?Barcelona, va lloar la Bundesliga. “Ja sabeu que m’agrada molt el futbol d’aquest país. L’eliminatòria contra el Leverkusen és preciosa.”

El Porto contra el City
L’Europa League enguany té més pinta de Champions que mai. El Porto, colíder amb el Benfica, se les veurà amb el totpoderós Manchester City. I l’altre partit de Lliga de Campions serà l’Ajax contra el Manchester United. Mentre, l’Atlètic de Madrid jugarà contra el Lazio, el València contra l’Stoke City i l’Athletic de Bilbao contra el Lokomotiv de Moscou.

EL MADRID VOL REFER-SE DEL CLÀSSIC A SEVILLA

El clàssic continua en la ment dels blancs. El Reial Madrid comparteix fins al dia d’avui lideratge amb l’FC?Barcelona. Els de José Mourinho, amb un partit menys que els blaugranes, visiten avui (22 hores) el Sevilla sense el fitxatge estrella el turc Nuri Sahin i un dels seus productes de La Fábrica, Granero. De la seva banda, l’Espanyol visita l’Sporting Gijón; el Saragossa l’Athletic Bilbao i el Getafe al Mallorca.

Es veu que el llibre ha arrencat bé.
N’estic molt content de com van les vendes. És un llibre que sorprèn perquè se surt dels cànons, i a mi m’encanta fer-ho això.

És l’arrencada més potent que ha tingut una obra seva?
La més potent va ser Jaume I, amb diferència. Aquesta va per sobre de la mitjana.

El relat transcorre a Praga i Pisa entre d’altres llocs, hi ha anat?
No és imprescindible per escriure però sí que vaig estar a Praga.

I va amb una llibreta anotant tot el que veu?
La llibreteta sempre a sobre, però a Praga el que vaig fer són moltes fotos de racons interessants.

I on ven més vostè?
A Catalunya, sobretot a Barcelona.

I fora de Catalunya?
Bona pregunta. Desconec el motiu però venc molts llibres a Cartagena i Ourense.

Quants n’ha venut durant tota la seva carrera?
Mmmm [pensa], uns 250.000 aproximadament.  

Qui li ho havia de dir quan treballava a la CASS.
Ni jo mateix ho hauria dit. Quan vaig dir que em volia dedicar a escriure molts em van prendre per boig. No m’ha anat malament oi?

S’ha fet milionari?
No contestaré però sí et diré que he cobrat talons molt sucosos.

I ara el llegiran en format digital també.
L’editorial diu que les vendes van bé. Fa temps no hi creia gaire en això, però als Estats Units ja és un 20 per cent del negoci, és a dir, que aquí acabarem igual. M’engresca.

Va votar a les últimes comunals a Andorra la vella?
Sí.

En blanc?
No.

I per qui va votar?
Això no es diu.

Perquè no voldrà, però sí que es pot dir.
Doncs no ho vull dir.

Com que és un escriptor en  promoció li puc demanar el que vulgui oi?
Prova.

Faci’m un relat que inclogui  Jaume Bartumeu, Toni Martí i Rosa Ferrer.
[Riu durant 30 segons] A veure, és un triangle amorós. La Rosa i el Jaume durant molts anys havien anat de la mà però arriben a tenir molts problemes i ella marxa. Després Toni Martí li tira els trastos i la Rosa flirteja, però finalment es decideix per intentar ser feliç en la solteria. Què et sembla?

Boníssim però no sé si adular-lo gaire.
Per què?

Perquè tothom diu que vostè és un cregut.
I tenen raó, és un dels meus defectes. Però ja no lluito contra ell, més aviat intento aportar objectivitat. Obro els ulls i...desperto!

De perfil de segona divisió B espa-nyola. I després a plorar, i tot queda ennuvolat per la greu lesió de David Villa. El davanter asturià es va trencar la tíbia esquerra i romandrà de quatre a sis mesos de baixa i lògicament no podrà disputar la final de diumenge contra el Santos de Neymar. La golejada per 0 a 4 sobre l’Al-Sadd qatarià dels de Pep Guardiola va quedar en un segon pla després d’aquesta pèssima notícia per als blaugranes.
Del partit, dir que el Barça va tornar a ser fidel al seu estil, tot i les rotacions del tècnic de Santpedor. Aquesta vegada a l’onze inicial van entrar Thiago Alcántara –va fer de Xavi–, Seydou Keita, Pedro Rodríguez i David Villa. A la banqueta es van quedar Xavi, Cesc, Piqué, Sergio Busquets i Dani Alves. El canvi de cromos no va afectar el dibuix ni l’estil i Thiago va complir a la perfecció en el lloc de Xavi. Això sí, al camp Leo Messi no coneix les treves i es va associar com ningú amb Andrés Iniesta. Els blaugranes van tocar i tocar fins que al minut 25 va arribar el gol de la riure. El porter –per anomenar-lo d’alguna manera– de l’Al-Sadd, Mohamed Saqr, va deixar la pilota morta en comptes de refusar-la i quan es va adonar del perill es va trobar amb Adriano Correia a sobre. El brasiler va marcar amb el genoll i sense voler. Són les coses del futbol. Moltes vegades marques quan ni ho busques. Al minut 37 va arribar la pitjor notícia possible. Si el gol va ser inesperat també va ser l’acció desagradable de David Villa. El Guaje va lluitar una pilota fins a l’extenuació, fins que la seva tíbia esquerra va dir prou. Només caure ja va notar què tenia. La seva temporada ja s’ha acabat. El Barça va continuar amb el que sap fer millor: jugar a futbol, i a un minut del descans, Adriano Correia va marcar el 0 a 2 amb un xut creuat que va tornar a comptar amb la col·laboració de l’amic Saqr. Thiago va fer la primera assistència del partit. Abans del descans, Keita va marxar de Mascherano amb una autopassada i després d’Abidal i el seu xut va marxar als núvols. Descans i 0 a 2 i sense David Villa camí de l’hospital.
Els següents 45 minuts d’entrenament van comptar amb una assistència de luxe de Leo Messi cap a Seydou Keita i que el recentment nomenat com a millor jugador d’Àfrica no va desaprofitar. Els de Pep Guardiola van continuar i Alexis Sánchez, que havia entrat per David Villa a la primera part va deixar el seu lloc a Isaac Cuenca per molèsties a l’adductor. Per tant, el quart gol va arribar de nou per el lateral. El brasiler Maxwell va rebre una bonica assistència de Thiago Alcántara i va batre Saqr. Un nou regal de l’amic dels guants de l’Al-Sadd.
El Barça va posar l’anestèsia al seu rival i ja pensa en la final de diumenge contra el Santos que lidera el mediàtic Neymar. Serà un bonic duel entre dos grans cracs, el brasiler com a emergent.

EL TOTTENHAM, FORA D'EUROPA

Un dels millors equips anglesos de l’actualitat, el Tottenham Hotspur, els Spurs de Gareth Bale i Emmanuel Adebayor va quedar fora de les competicions europees en ser eliminat a l’Europa League a la lligueta de grups, tot i golejar per 0 a 4 el Shamrock Rovers. L’empat entre el PAOK Salònica i el Rubin Kazan va donar l’accés a aquests dos equips. Un altre conjunt històric que va ser eliminat va ser el Cèltic de Glasgow, tot i empatar contra l’Udinese. Els escocesos van reclamar dos penals al minut 89 per mans.

Si es compleixen els terminis i Gutiérrez està recuperada a final de gener arribarà justa a la gran cita de la temporada, la Copa del Món de Soldeu, programada per a l’11 i 12 de febrer. La presència de l’andorrana a les mànegues que tindran lloc a la pista de l’Avet és un al·licient més per als aficionats locals, desitjosos de veure la Mimi en la màxima competició de l’esquí mundial a casa.
Mireia Gutiérrez, que avui arribarà al Principat, es va produir la lesió al final de l’entrenament quan les condicions meteorològiques eren força adverses. L’an­-dor­rana va caure i va patir un fort xoc amb neu tova que s’havia acumulat al costat del traçat per la nevada que estava caient. Diverses radiografies i proves que li van realitzar els metges de l’equip francès van confirmar el trencament, i a partir d’ara haurà d’estar dues setmanes de repòs absolut al país. Després arribarà el moment de les sessions d’entrenament físic i d’aquí a un mes haurà de passar revisió a França en funció de la qual es decidirà quan comença la rehabilitació en un centre francès per recuperar l’espatlla al més aviat possible. L’objectiu clar és arribar a les curses de Soldeu, tot i que la preparació no serà sens dubte la millor.
“La Mireia farà els deures com toca perquè malauradament ja té experiència en aquests tipus de situacions. Coneix com va tot i sempre ha respost bé i s’ha recuperat”, va assegurar el director tècnic de la FAE, Carles Visa. Sobre la data del retorn, Visa va comentar que “en principi hauria de ser a final de gener. El dubte és que no s’allargui el termini per qualsevol circumstància”. Qüestionat sobre com podria arribar a la Copa del Món de Soldeu, el director tècnic va explicar que “el nivell d’esquí no l’ha de perdre. El que ja ha treballat ho té i l’únic que li faltaria seria ritme de competició i tornar a recuperar les sensacions”. Visa creu que la lesió li ha arribat “en un moment important de la temporada. Ella ja havia realitzat una bona part de la feina i crec que s’havia començat a guanyar el respecte i també la confiança dels equips rivals. A més, els resultats obtinguts li atorgaven una plaça en la primera sèrie i estic convençut que en algun eslàlom de la Copa del Món hauria quedat entre les trenta primeres”.

El circuit continua
Al marge de Mireia Gutiérrez, Kevin Esteve i Marc Oliveras van prendre part ahir en el segon entrenament de descens de la Copa del Món a Val Gardena. El més ràpid va ser Kevin Esteve, 65è, tot i que no va esquiar rodó i avui no prendrà la sortida en el supergegant de la Copa del Món i dedicarà la jornada a seguir entrenant amb vista al descens de demà. Qui sí que competirà a la prova serà Marc Oliveras, 73è ahir i que, segons Visa, “pot fer una bona cursa, a banda d’agafar experiència perquè és un dels més joves”.
També competeixen avui Laura Soulié en l’esprint de 7,3 quilòmetres de la tercera Copa del Món de biatló, a Hochfilzen, i Lluís Marín disputarà a Telluride la final d’snowboardercross, també de la Copa del Món, gràcies a la 24a posició de dimecres a les classificatòries.

QUINZE LÍNIES

Marc Gutiérrez, Germà i exentrenador de Mireia Gutiérrez

La ‘Mimi’se’n sortirà

Quan la Mimi em va trucar per explicar-me què havia passat estava enfonsada, però ja ha canviat de xip. Dins de la desgràcia d’una lesió com aquesta ens hem de quedar amb el costat positiu. El temps que estarà aturada li permetrà recuperar-se de les petites molèsties que arrossegava i tornarà amb més força. A més, malauradament, la Mimi ja té experiència d’altres anys i se’n sortirà. Tanta mala sort s’acabarà. Ella s’ho mereix per la seva feina i el seu sacrifici.

Chirac, cap de l’Estat francès entre 1995 i 2007, va ser condemnat per un cas que es remunta a principi dels anys 90, sobre 19 dels 28 llocs de treball ficticis que es van crear amb interessos electorals a l’ajuntament de París, del qual n’era alcalde. El Tribunal, que va dictar sentència gairebé tres mesos després que la fiscalia sol·licités l’absolució de l’expresident i dels altres nou imputats, va considerar que les persones que ocupaven aquests llocs de treball remunerats amb diner públic treballaven en realitat pel partit de Chirac, el conservador RPR.
L’expresident no va comparèixer davant el tribunal en el judici que es va desenvolupar entre els dies 5 i 23 del mes de setembre passat, doncs va acreditar problemes neurològics “severs” i “irreversibles” però, a través dels seus advocats, va declarar en el judici no haver comès “cap falta, ni penal ni moral”. Malgrat això, el tribunal va considerar que “Chirac va violar el deure de la honestedat que pesa sobre els responsables de la gestió de fons o béns públics al seu càrrec, contra l’interès general dels parisencs”, malversant 1,4 milions d’euros.

El principal interessat
La seva defensa, a càrrec de l’advocat Georges Kiejman, no va informar ahir sobre si apel·larà la decisió del tribunal i va avançar als mitjans de comunicació que abordaran primer l’assumpte “amb el principal interessat”.
A més de Chirac, set persones més van ser condemnades en el mateix procés, entre els quals Jean de Gaulle, nét del general De Gaulle, i l’exsecretari general del sindicat Força Obrera (FO), Marc Blondel, i la resta van ser absolts. Es tracta, en realitat, d’una sentència relativa a la instrucció de dos sumaris. El primer es refereix a 21 llocs de treball ficticis, instruït pel Tribunal de París entre 1992 i 1995 durant el mandat de Chirac al capdavant de l’alcaldia (1977-1995), just abans que accedís al càrrec de cap de l’Estat (1995-2007).
En el segon sumari, instruït en el Tribunal de Nanterre, Chirac era l’únic acusat, després que ja haguessin estat condemnats diversos dirigents del que fos el seu partit, inclòs el que va arribar a ser el seu primer ministre, Alain Juppé, i que actualment desenvolupa el càrrec de ministre d’Exteriors. El 2004, Juppé va ser sentenciat a 14 mesos de presó exempts de compliment i a una pena d’inhabilitació durant un any per la seva implicació en la trama, quan era secretari general del partit de Chirac.
L’expresident, que s’enfrontava a una pena màxima de deu anys de presó i també a una multa de 150.000 euros, havia eludit la compareixença davant els jutges en virtud de la immunitat de la qual gaudia mentre va estar al capdavant de la presidència de França. El procés es va fer sense la participació de la principal acusació particular, l’ajuntament de París, que va decidir retirar-se.

SARKOZY NO OPINIA SOBRE LA CONDEMNA DE CHIRAC

El president francès, Nicolas Sarkozy, es va negar ahir a comentar la condemna a dos anys de presó exempts de compliment dictada contra el seu antecessor en el càrrec, Jacques Chirac, tot i que va assegurar que els seus compatriotes conservaran l’estima pel polític que va dirigir el país entre 1995 i 2007. “No em correspon comentar” la sentència dictada pel Tribunal Correccional de París, va indicar en un comunicat concís l’actual cap de l’Estat. Per  Sarkozy, “aquestes circumstàncies no han de fer oblidar el compromís de Jacques Chirac al servei de França, cosa que li permet i permetrà conservar encara l’estima dels francesos”.
De la seva banda, el candidat socialista a la presidència francesa a les eleccions de l’any vinent, François Hollande, també va destacar el costat humà de Chirac, al mateix temps que va mostrar la seva satisfacció per l’actuació judicial que impedeix “que s’instal·li el sentiment d’impunitat” i va lamentar que hagi arribat tan tard.

Una de les accions més destacades és la reducció de la despesa de personal, que es retallarà en tres milions d’euros. Pla va indicar que és un dels aspectes en els quals es rep una pressió més forta per part de Govern i que s’aplicaran les mesures anunciades per l’executiu en el salari: qui cobri més de 3.000 euros tindrà una retallada del 5%, i qui cobra entre 2.000 i 3.000 li quedarà congelat.
Però la part més important de la reducció (dos milions d’euros) passa pel no pagament de les primes per productivitat (el que s’anomena direcció per objectius o DPO). “És una eina que ha donat resultat i que ha aportat millores”, va valorar el director general del SAAS, que tot i així va afegir que “en la situació actual és una eina que no ens podem permetre perquè no la podem pagar. Malgrat els efectes positius, treure-la sembla una necessitat”. Pla va assegurar que enguany ja no s’han fixat objectius i “està tot congelat”. En aquest àmbit, va especificar que el DPO pot arribar a representar un 6% del salari del personal, malgrat que fonts dels treballadors han apuntat que gràcies a aquestes primes hi ha qui aconsegueix doblar el sou.

Menys inversions
En total, Pla va xifrar en 6 milions la reducció del pressupost destinat al SAAS per al 2012, passant de 63 milions a 57. D’aquesta manera, a més de la reducció de la despesa de personal, es reduiran en dos milions les inversions i en un milió les despeses de funcionament. El director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària va explicar que la retallada en inversions implica que no es podrà dur a terme cap tipus d’ampliació, sinó que quedaran limitades a la reposició. És a dir, a substitucions d’equipaments avariats o obsolets. “Si mirem l’historial, la inversió ha anat més en equipament que no pas en consolidació i la situació actual només en permet la consolidació”, va assenyalar.
En general, el màxim responsable de l’organisme sanitari va assegurar que es farà una anàlisi rigorosa de tots els projectes per veure si s’adeqüen a aquest criteri i detectar en quins aspectes es pot generar major estalvi.
D’altra banda, Pla també va avançar que les transferències que es reben del ministeri també es retallaran, d’acord amb la disminució del 25% marcada des de l’executiu. Així, passaran d’uns 21 milions d’euros a uns 17. Totes aquestes mesures que va presentar Josep Maria Pla en una roda de premsa ahir a la tarda es van traslladar al vespre al personal sanitari en una reunió a la qual no van tenir accés els mitjans. Amb tot, el director general va indicar que el personal “comprèn la situació”.

CANVIS EN LA PRESTACIÓ DE SERVEIS PER REDUIR COSTOS I MILLORAR L'ATENCIÓ

A banda de les retallades, el director general del SAAS, Josep Maria Pla, va explicar alguns dels canvis que s’han previst en la prestació de serveis que han de servir per reduir costos i millorar l’atenció que reben els pacients. Així, es vol introduir un nou protocol d’estudi preoperatori que inclourà un procés de triatge dels pacients, flexibilitzarà el procés i reduirà el nombre de proves que es fan als pacients. També s’instaurarà un nou circuit d’ingrés programat que farà que la persona que s’hagi de sotmetre a una intervenció ingressi el mateix dia de l’operació i no el dia abans com es feia fins ara. Pel que fa als projectes estratègics, s’està desenvolupant un pla de qualitat que ha de permetre sotmetre alguns dels serveis a un procés de certificació i que l’hospital rebi una acreditació que reconegui el seu funcionament, equiparant-lo amb les acreditacions dels sistema català. Pla va exposar que estan molt pendents de la cartera de serveis que ha d’aprovar el consell assessor de salut i que ha d’incloure el catàleg de serveis que es presten al país i a fora, i la manera com s’han de prestar en els dos àmbits.

Llavors, i tal com va recordar ahir la fiscal, va intentar escanyar la xicota i va provocar una flamarada al costat de la cara de la noia usant un encenedor i un pot de laca. Però la representant del ministeri públic va recordar que no era la primera vegada que l’agredia i que amb anterioritat ja li havia propinat una bufetada i, un altre dia, un cop de puny. La fiscal va argumentar que aquestes agressions provaven que la violència havia anat in crescendo i que, per tant, la justícia havia d’intervenir per protegir la noia. Així que va sol·licitar a la sala penal del Tribunal Superior que revoqui la resolució de la primera instància i que la pena de presó s’elevi a dos anys i mig ferms, que es decreti una ordre d’allunyament de sis anys i que s’expulsi del Principat el noi malgrat que hi té la família i viu des de petit. “La víctima no és conscient de la gravetat de les agressions que ha patit i hem de fer el màxim possible per evitar aquesta situació”, va manifestar la representant de la fiscalia.
La defensa es va oposar al recurs del ministeri públic i en va presentar un de propi per demanar a la sala penal del Tribunal Superior que el deixi ja en llibertat condicional (la sentència, si no hi ha canvis, es donarà a conèixer avui mateix). La lletrada va aportar una carta del govern portuguès que crida el noi a fer el servei militar i va manifestar que el jove està disposat a marxar al país d’origen i no tan sols fer el servei, sinó a seguir carrera a l’exèrcit –l’acusat ho va confirmar als magistrats– i que “aquesta és una bona mesura per separar aquests dos joves”. I és que va posar de manifest que la víctima encara acudeix periòdicament a la presó a visitar-lo i que no vol trencar la relació. “Si ella no vol ser protegida no la podem protegir”, va contestar a la fiscal. En qualsevol cas, la defensa va indicar que no s’oposa a l’ordre d’allunyament perquè “el meu client pensa que també serà una protecció per a ell”.
La lletrada sí que es va oposar amb contundència a la demanda d’augment de pena –“és molt desproporcionada”, va dir– i va sol·licitar una rebaixa tot argumentant que l’inculpat únicament va cometre un delicte menor de maltractament en l’àmbit domèstic, que l’excés en el consum de droga va tenir una incidència molt elevada en el comportament i que els episodis de violència anteriors no podien ser tinguts en compte en el marc del judici. La fiscal va replicar que el dictamen de la metgessa forense havia certificat “la brutalitat” de l’agressió i l’intent d’escanyament.

L'ACUSACIÓ DEMANA LA REVISIÓ D'UN CAS PER UN FOC PROVOCAT EN UN EDIFICI

La fiscalia va defensar davant la sala penal del Tribunal Superior la revocació d’una sentència de primera instància que condemna un home a dos anys de presó per haver provocat un foc en un edifici del Pas de la Casa. L’acusació demana   a la segona instància que revisi el cas i condemni l’home també per un parell de furts en grau de temptativa i que elevi la pena de reclusió a tres anys. I és que després de calar foc en dos cotxets de nadons que hi havia a l’interior de l’edifici l’home va accedir a una carnisseria i un bar i va provocar diverses destrosses. La fiscalia considera que es tracta d’un furt en grau de temptativa. El  Tribunal de Corts, però, no va trobar prou elements per imputar-li aquest delicte i únicament el va condemnar per provocar un foc posant en perill la vida dels ocupants de l’immoble.
La fiscalia va argumentar ahir que existien indicis que l’acusat buscava diners, entre els quals que va trencar una guardiola. La defensa, en canvi, va indicar que no es va endur res malgrat tenir l’oportunitat de robar mercaderia i que als locals solament va provocar danys. “No va trencar únicament una guardiola va trencar moltes altres coses”, va manifestar la lletrada.

Un dels objectius d’aquesta decisió és oferir als col·lectius més dependents d’aquest departament, com ara la gent gran, una relació més directa amb la màxima mandatària d’un comú que també veu com es configura la resta de l’organigrama, on destaca la presència d’Eron Estany al capdvant d’Urbanisme o del cònsol menor, Jordi Minguillón, que assumirà una altra àrea que també es considera cabdal per als propers anys: la de Promoció Econòmica i Turisme, de nova creació.
Ferrer va fer pública la decisió justament en un acte amb els padrins de la parròquia, l’entrega de premis del setè campionat de la casa pairal del Parc Central. La cònsol major va justificar la decisió d’agafar directament les regnes de la conselleria que ara ocupa el socialdemòcrata Joaquim Valera tot argumentant que “volem seguir treballant junts. Si hi ha coses que no els agraden, que a vegades m’ho han vingut a dir, tindran un accés més directe i podré estar-hi més a sobre”. A més, la mandatària va expressar la voluntat de “continuar amb la gestió iniciada” i, per tant, es va voler donar als padrins un missatge de “tranquil·litat”.

Càrrecs distribuïts
A banda de Ferrer, Minguillón i Estany, la resta de càrrecs per als membres de la majoria que va sortir dels comicis d’ara fa uns dies ja estan també perfilats. Meritxell Rabadà serà la consellera de Cultura i Participació Ciutadana i Maica Nin, la de Finances, mentre que Marc Pons recuperarà la de Joventut i Esports, que ja va ocupar en la seva anterior etapa a la corporació de la capital. Jordi Cabanes substituirà Antoni Riestra al capdavant de Medi Ambient i Higiene, i Manel Bal continuarà sent el màxim responsable de Circulació i Aparcaments.
El que encara falta per decidir és la composició de les respectives comissions, tant en nombre de membres com en els integrants. Es tracta d’un tema que es vol negociar amb els quatre consellers de l’oposició, tant els de Demòcrates per Andorra, Carles Torralba i Neus Farré, com els del Partit Socialdemòcrata, Marc Cornella i Josep Vila. Fonts del comú han apuntat al Diari que es vol veure “quin paper se’ls dóna”, una decisió que deprendrà “de la lleialtat que mostrin”.
Un altre canvi important que es vol impulsar en el proper mandat és la figura del conseller de barri, tot i que falta per decidir com s’implementa. Hi ha la base feta en els darrers mesos pel departament de Participació Ciutadana, però ara cal veure si la teoria es pot posar realment en pràctica. Des de la majoria, s’entén que per a aquesta iniciativa és perfectament viable la possibilitat d’oferir a membres de l’oposició que agafin aquesta responsabilitat.

MERITXELL PÉREZ ES PERFILA COM A NOVA SECRETÀRIA GENERAL DEL COMÚ

Els canvis al comú de la capital no es limitaran únicament a l’àmbit polític. També n’hi haurà en els considerats càrrecs de confiança. Així, Meritxell Pérez es perfila per convertir-se en la nova secretària general de la corporació. L’actual cap de gabinet de la cònsol major té tots els números per acabar substituint Jordi Xandri, a qui ja s’ha comunitat que no es compta amb ell per al nou mandat per “una evident pèrdua de confiaça” i per “mútiples diferències sorgides durant el consolat”.
Tampoc seguirà al comú l’interventor actual. Ja fa dies, tot just després de les comunals, que l’actual, Joan Blasi, va sol·licitar el retorn al seu lloc com a funcionari, el departament d’intervenció del Govern.

PUNT I FINAL AL SETÈ MULTICAMPIONAT PER ALS PADRINS

La casa pairal del Parc Central va acollir ahir a la tarda l’entrega de premis del multicampionat, que enguany celebrava la setena edició amb la participació de més de cent padrins, que han competit en sis modalitats. Des de la Fundació Crèdit Andorrà, col·laboradora del torneig, es va remarcar la voluntat d’impulsar més accions d’aquest tipus, amb la col·laboració dels comuns.

A partir del 22.  Sort de les grues, perquè no hi havia cap accés possible per al camió que les transportava.
Solucionada la tasca amb una miqueta d’enginy i suor, avui s’inicia el muntatge de les estructures que possibilitaran el desplegament dels dos tríptics pintats per Francisco Sánchez –Lo efímero i lo eterno– i la instal·lació Ciutat Flotant, realitzada per Helena Guàrdia a partir d’imatges fotogràfiques. Quedaran exposats al vestíbul del nou Consell General, un espai de dimensions similars a les de l’església de San Samuele que les ha acollit a la ciutat dels canals. Els responsables de la seu, que s’estrena com a espai expositiu, estan ultimant aspectes com els horaris d’apertura al públic, perquè permetin que el màxim d’espectadors interessats s’hi puguin passar.
Les obres es mostraran acompanyades de la projecció d’un vídeo on queda reflectit el que han estat aquests mesos, des de la inauguració de la fira veneciana, el mes de juny passat. També es començarà a distribuir el catàleg editat conjuntament pel Govern i el Consell General, entre tres-cents i quatre-cents exemplars.
Serà coincidint amb la presentació i inauguració de la mostra que, previsiblement, el Govern ofereixi el primer balanç del que ha estat la presència andorrana a una de les fires artístiques més importants, en aspectes com el nombre de visitants que han entrat al pavelló. O quin estimen que ha estat el retorn de la inversió realitzada –tot s’ha costejat amb un pressupost de 200.000 euros aproximadament–. Aspecte important a l’hora de decidir de manera definitiva si hi haurà una segona edició. De moment, els pressupostos inclouen una partida per al lloguer de l’edifici.

LA SALA ART AL SET ES BOLCA AMB LES DONES MARROQUINES

Nadal com a sinònim d’actes benèfics, que arriben també a les galeries: l’escaldenca Art al Set dedica tres dies, fins dissabte, a una exposició solidària organitzada per la Fundació Tanja, un projecte centrat en les dones marroquines. L’entitat està presidida per Rosa Cañadas, economista de professió però aficionada a la fotografia. De les  instantànies que ha anat fent al llarg dels últims vint anys, que relaten la vida quotidiana al Mar­roc, ha fet la selecció que ara es mostra a la sala escaldenca. I que després es muntarà a ciutats com Madrid, Londres i Nova York. En tots els casos per recaptar fons per a la fundació.
Cañadas, que va néixer al Mar­roc i hi va viure durant molts anys, explica el xoc que va patir en arribar a Espanya i comprendre la “imatge deteriorada i negativa” que es té de les condicions de vida de les dones marroquines. Per això va impulsar la Fundació Tanja, com a fòrum de debat i reflexió, en un intent de millorar la percepció. I amb aquesta idea al cap ofereix un recorregut fotogràfic pel dia a dia de les dones al país magrebí. Cañadas ha estat testimoni de tradicions arrelades: festes de casament, amb la cerimònia de l’henna amb què s’ornamenten les núvies; estades al hammam. “Hi vaig viure fins als divuit anys i vull explicar coses com que tot­hom participava de la mateixa vida diària, independentment de quina fos la seva religió, totes les cultures vivien les festes de la resta.” I això està explicat en les fotos de gran mida que desplega Art al Set, imatges muntades sobre tela i bastidors, acabades amb un tractament netament pictòric.

La defensa del jove condemnat per maltractaments i consum de drogues va sol·licitar dijous al Tribunal Superior la seva llibertat en considerar-lo com a resultat d’“un estat de caos” i amb la implicació de les dues parts en la discussió que va originar-ho tot.