I és que en pocs dies assumirà el càrrec de cònsol major de la Massana. En una cèntrica cafeteria de la capital, el guanyador en les comunals respira una estona contestant al Diari.

Després de la ruptura entre MM i CC, quina oposició espera?
Al comú hi haurà majoria i oposició, però serà, com va dir el seu cap, constructiva. Hem de treballar en conjunt. La voluntat és que la minoria tingui la màxima informació i estarà a les comissions i al consell d’administració de l’EMAP. Penso que hi han de ser i que hi poden aportar les seves coses; espero que siguin positives. Al cap i a la fi també representen part de la parròquia.

Es notaran molt les ferides que hagi deixat la campanya?
La campanya ja s’ha acabat. Per part nostra, no. Serem el comú de tots i treballarem en consens. Serem un equip de dotze, amb majoria i oposició, que és lògic que sigui crítica. Quan una informació es tracti en junta, si ha de passar de manera ràpida, trucaré el cap d’oposició i en parlarem, com hem fet aquests dar­rers quatre anys. La situació ho requereix. Tenim aquesta predisposició inicial. Després, ja veurem com passen les setmanes. Si la contesta de l’oposició és agressiva, ens adaptarem al ritme de treball que hi hagi.

D’aquestes ferides, n’hi ha més de les que es van veure en públic?
Hi va haver la campanya exterior, la que es va copsar als mítings, per Facebook o en el debat; en general va ser molt cor­recta, excepte els darrers dies, quan va sortir el tema de la denúncia. Després, hi va haver el porta a porta, els cercles més privats, on hi ha més agressivitat, però això passa sempre.

Hi va haver massa crítiques?
Més que crítiques, informacions que no eren del tot certes o fins i tot errònies; coses que es veuen d’una manera quan ets al comú i que des de fora es poden desvirtuar, i que potser no s’havien d’emprar.

Posi’n un exemple…
N’hi ha molts. Un cas concret? Per mi, ja no té importància. La campaya ja ha passat, les eleccions han passat i cadascú ha fet la seva tàctica. Vejam. Deixi-m’hi pensar…

És compatible fer de majoria i d’oposició i després anar de la mà dins de DA?
Ha anat així. S’ha parlat de paradoxa, i és evident. Jo estic a DA, ells també s’hi han afiliat. A escala de partit nacional, dono suport a un projecte nacional, però en l’àmbit parroquial hem fet dos grups.

Enteneu que no afectarà el projecte de DA?
La gestió comunal és una altra òptica. És fer front a tota una sèrie de problemes i buscar-hi solucions; no és una cosa ni de dretes ni d’esquerres. Serà un mandat de treballar conjuntament, entre nosaltres, i amb el Govern, el Consell, altres cònsols...

Què va pensar de la reunió dels candidats de MM amb els consellers generals de DA?
No em va molestar tant la trobada com el fet que es volgués fer de la campanya una lluita per veure qui era més DA. En això no hi volia entrar; si haguéssim fet això tots dos, l’electorat ho hagués castigat.

La victòria va ser més clara del que s’esperava?
Sí, és cert.

Hi ha qui conjectura que, al final, Toni Martí va donar a CC un suport extraoficial…
No crec que s’hagi mullat. Al final, els vots no són dels partits, sinó de les persones, i tothom és lliure de fer confiança a un equip o a un altre. Hi ha qui havia donat suport al PS i ara ens van votar.

S’aconseguirà la pau amb MM?
És difícil de contestar, no tinc la bola de vidre, però hem anat en una òptica de dos grups al darrere dels quals hi ha suports i persones. Per art de màgia és impossible que ara siguem un, serem sempre dos. I em consta que volen marcar-se com a oposició.

I si al final ho fessin, seria bo un comú sense oposició?
Al comú n’hi ha d’haver. Les paus es poden fer en les formes, el tarannà i el diàleg, però durant tot el mandat hi haurà una majoria i una oposició.

A què atribueix el cop del PS?
No me l’esperava… Durant la campanya em pensava que els tres seríem al comú. Tant CC com MM hem recuperat part dels seus vots. Van apostar per un canvi i potser els ha faltat temps per consolidar-lo. A més, a la Massana, en concentrar-se tot en el duel fratricida, potser el PS va quedar en segona fila.

Se’n recorda ja d’algun exemple de la campanya?
En parlar del deute: des del comú es va dir que eren 41 milions i ells en deien 50, quan hi havia uns informes, un interventor comunal, una persona jurada que diu 41. També amb el personal: no són 150 o 160 fixos, hi ha no-ranta persones fixes. Eren coses d’informació que es desvirtua amb un objectiu electoralista.

I és que en pocs dies assumirà el càrrec de cònsol major de la Massana. En una cèntrica cafeteria de la capital, el guanyador en les comunals respira una estona contestant al Diari.

Després de la ruptura entre MM i CC, quina oposició espera?
Al comú hi haurà majoria i oposició, però serà, com va dir el seu cap, constructiva. Hem de treballar en conjunt. La voluntat és que la minoria tingui la màxima informació i estarà a les comissions i al consell d’administració de l’EMAP. Penso que hi han de ser i que hi poden aportar les seves coses; espero que siguin positives. Al cap i a la fi també representen part de la parròquia.

Es notaran molt les ferides que hagi deixat la campanya?
La campanya ja s’ha acabat. Per part nostra, no. Serem el comú de tots i treballarem en consens. Serem un equip de dotze, amb majoria i oposició, que és lògic que sigui crítica. Quan una informació es tracti en junta, si ha de passar de manera ràpida, trucaré el cap d’oposició i en parlarem, com hem fet aquests dar­rers quatre anys. La situació ho requereix. Tenim aquesta predisposició inicial. Després, ja veurem com passen les setmanes. Si la contesta de l’oposició és agressiva, ens adaptarem al ritme de treball que hi hagi.

D’aquestes ferides, n’hi ha més de les que es van veure en públic?
Hi va haver la campanya exterior, la que es va copsar als mítings, per Facebook o en el debat; en general va ser molt cor­recta, excepte els darrers dies, quan va sortir el tema de la denúncia. Després, hi va haver el porta a porta, els cercles més privats, on hi ha més agressivitat, però això passa sempre.

Hi va haver massa crítiques?
Més que crítiques, informacions que no eren del tot certes o fins i tot errònies; coses que es veuen d’una manera quan ets al comú i que des de fora es poden desvirtuar, i que potser no s’havien d’emprar.

Posi’n un exemple…
N’hi ha molts. Un cas concret? Per mi, ja no té importància. La campaya ja ha passat, les eleccions han passat i cadascú ha fet la seva tàctica. Vejam. Deixi-m’hi pensar…

És compatible fer de majoria i d’oposició i després anar de la mà dins de DA?
Ha anat així. S’ha parlat de paradoxa, i és evident. Jo estic a DA, ells també s’hi han afiliat. A escala de partit nacional, dono suport a un projecte nacional, però en l’àmbit parroquial hem fet dos grups.

Enteneu que no afectarà el projecte de DA?
La gestió comunal és una altra òptica. És fer front a tota una sèrie de problemes i buscar-hi solucions; no és una cosa ni de dretes ni d’esquerres. Serà un mandat de treballar conjuntament, entre nosaltres, i amb el Govern, el Consell, altres cònsols...

Què va pensar de la reunió dels candidats de MM amb els consellers generals de DA?
No em va molestar tant la trobada com el fet que es volgués fer de la campanya una lluita per veure qui era més DA. En això no hi volia entrar; si haguéssim fet això tots dos, l’electorat ho hagués castigat.

La victòria va ser més clara del que s’esperava?
Sí, és cert.

Hi ha qui conjectura que, al final, Toni Martí va donar a CC un suport extraoficial…
No crec que s’hagi mullat. Al final, els vots no són dels partits, sinó de les persones, i tothom és lliure de fer confiança a un equip o a un altre. Hi ha qui havia donat suport al PS i ara ens van votar.

S’aconseguirà la pau amb MM?
És difícil de contestar, no tinc la bola de vidre, però hem anat en una òptica de dos grups al darrere dels quals hi ha suports i persones. Per art de màgia és impossible que ara siguem un, serem sempre dos. I em consta que volen marcar-se com a oposició.

I si al final ho fessin, seria bo un comú sense oposició?
Al comú n’hi ha d’haver. Les paus es poden fer en les formes, el tarannà i el diàleg, però durant tot el mandat hi haurà una majoria i una oposició.

A què atribueix el cop del PS?
No me l’esperava… Durant la campanya em pensava que els tres seríem al comú. Tant CC com MM hem recuperat part dels seus vots. Van apostar per un canvi i potser els ha faltat temps per consolidar-lo. A més, a la Massana, en concentrar-se tot en el duel fratricida, potser el PS va quedar en segona fila.

Se’n recorda ja d’algun exemple de la campanya?
En parlar del deute: des del comú es va dir que eren 41 milions i ells en deien 50, quan hi havia uns informes, un interventor comunal, una persona jurada que diu 41. També amb el personal: no són 150 o 160 fixos, hi ha no-ranta persones fixes. Eren coses d’informació que es desvirtua amb un objectiu electoralista.

El recurs davant l’executiu posava en relleu que les dues empreses “tenen els mateixos socis i ho són en la mateixa proporció. Llavors, formen part del mateix grup empresarial”. I recordaven que Vallnet havia estat condemnada de manera ferma pels tribunals i no constava que hagués liquidat la multa d’1,8 milions imposada a l’UTE?formada per Saur i Vallnet, amb la qual cosa, denunciava el recurs, l’empresa esdevenia deutora de l’administració, i segons la Llei de contractació pública no estava legitimada per participar en concursos. I segons la interpretació del recurrent, tampoc no ho estaria Vallsegur per les evidents connexions societàries entre les dues societats.
I no tan sols n’estava al cas l’executiu, de la situació de Vallnet. L’empresa que va recórrer contra l’adjudicació a Vallsegur dels serveis de seguretat i vigilància de l’hospital Nos­tra Senyora de Meritxell, de la clí­nica Verge de Meritxell, del pàrquing, jardins i zones adjacents; del servei d’urgències del Pas i del centre sociosanitari del Cedre, davant la desestimació de les seves pretensions per part del Govern, va formalitzar al maig dues demandes diferents davant la secció administrativa de la Batllia. Les causes encara estan en curs, i les fonts consultades han explicat que el batlle encarregat del cas “s’ha oposat a practicar la prova per comprovar si s’ha liquidat el deute d’1,8 milions d’euros o no s’ha liquidat”. La pràctica d’aquesta prova l’havia sol·licitat el demandant.

Contractacions ‘directes’
La manca de legitimació per presentar-se arran del deute de Vallnet –l’empresa demandant va recordar en les seves accions legals que les càrregues pesen tant sobre les persones físiques com les jurídiques i consideren que els socis de Vallnet també tenen contret un deute amb l’administració i com a socis també de Vallsegur tampoc no es podien presentar a concursos– no és l’únic motiu que al·leguen per anar contra l’adjudicació dels serveis de vigilància. L’empresa que va fer, primer, el recurs d’alçada i, després, la demanda administrativa, també ha destacat en els seus escrits que, en conjunt, oferia unes prestacions millors a un preu més baix que el que contenia la proposta acceptada de Vallsegur. Fonts properes a l’empresa demandant han assegurat que hi ha parapúbliques com el SAAS i la CASS que sembla que “més que fer concursos, duguin a terme adjudicacions directes”, perquè “la majoria de treballs que ofereixen sempre acaben assumint-los les mateixes empreses”.
Una altra societat competidora, en aquest cas de Vallnet, va ser la que va fer una declaració d’opo­sició en l’obertura de plecs d’un concurs per fer-se càrrec de la neteja de diverses dependències del SAAS. I?va ser a partir d’aquí que l’afer Vallnet ha saltat a la llum pública.

UN REGLAMENT QUE PODIA SER CONTRARI A LA CONSTITUCIÓ

En la demanda administrativa davant la Batllia, l’empresa que va recórrer contra dues adjudicacions públiques a Vallsegur no tan sols va posar sobre la taula els dubtes de legitimació de la societat que formaria part del mateix grup empresarial que Vallnet per presentar-se a concursos públics. També va qüestionar que l’Estat tingués el pressupost necessari per poder adjudicar els treballs esmentats. I?ho argumentava al·legant que el reglament pel qual es prorrogava el pressupost del 2009 podria ser inconstitucional. Així, igual que el Consell General al seu dia ja va advertir de possibles invasions de competències, en la demanda administrativa l’empresa demandant sol·licitava al batlle que plantegés una qüestió d’inconstitucionalitat sobre el reglament esmentat. Els batlles ordinaris tenen la potestat de plantejar aquesta acció si hi ha dubtes sobre la constitucionalitat d’un text normatiu. Però la Batllia va desestimar dur a terme aquesta acció i el cas no va anar més enllà. Tampoc el Consell General no va portar l’afer al TC.

Aquell tòpic del futbol que diu allò d’entrenador nou victòria segura no s’ha complert en el cas de l’FC Andorra. La directiva va sorprendre divendres passat anunciant la destitució de Ri­chard Imbernón per la falta de resultats.

Aquell tòpic del futbol que diu allò d’entrenador nou victòria segura no s’ha complert en el cas de l’FC Andorra. La directiva va sorprendre divendres passat anunciant la destitució de Ri­chard Imbernón per la falta de resultats.

El VPC Andorra es va tornar a quedar sense premi al darrer partit de l’any al camp del Saint Girons. Els de Michael Broad van caure per un clar 43 a 22 i cada vegada tenen la salvació més lluny.

Grandvalira valora molt positivament la nevada caiguda durant el cap de setmana, ja que aquestes precipitacions en forma de neu ja havien deixat fins al diumenge a la tarda 35 centímetres de neu nova fresca, així que s’augmentaran els gruixos acumulats fins ara a les cotes del domini.

Grandvalira valora molt positivament la nevada caiguda durant el cap de setmana, ja que aquestes precipitacions en forma de neu ja havien deixat fins al diumenge a la tarda 35 centímetres de neu nova fresca, així que s’augmentaran els gruixos acumulats fins ara a les cotes del domini.

Or, diamants i fusta d’amarant, banús d’Àfrica i granadillo. Són els materials amb què l’artista andorrana Nerea Aixàs ha dissenyat la primera col·lecció d’alta joieria sostenible. La línia Native ha estat produïda per la firma Haast.

Or, diamants i fusta d’amarant, banús d’Àfrica i granadillo. Són els materials amb què l’artista andorrana Nerea Aixàs ha dissenyat la primera col·lecció d’alta joieria sostenible. La línia Native ha estat produïda per la firma Haast.

Ara fa vint anys. Res, una criatura, encara. Poc rodatge té l’instrumental vist que no és fins a partir dels cent o cent cinquanta anys de vida que els orgues es poden considerar madurs. Si manté la conservació a la qual està sotmès avui, té la durabilitat garantida. L’orgue de la capital, el més versàtil dels tres que hi ha al Principat, es va construir amb molt bon material. Fusta de roure de base. Roure perquè és una fusta robusta, de llarga trajectòria, que envelleix molt bé. Va ser construït per l’orguener Georges Danion, de la firma Manufacture Languedocienne des Grandes Orgues. I arriba fins als 32 registres. De fet, és el que més en té si es compara amb el d’Escaldes o de la Massana. També és el més gran. El que disposava de més espai. Tot plegat fa que disposi d’una caixa que li permet oferir una molt bona ressonància.
L’aparença de l’orgue d’Andor­ra la Vella és d’allò més clàssica. Això no obstant, va ser construït seguint el que es denomina estil neoclàssic fran-cès. Però les seves possibilitats, e seu maquinari, per dir-ho així, no només li permeten interpretar música clàssica. L’orgue és prou versàtil per poder fer un recorregut musical molt llarg. Per poder oferir un ventall de peces molt ampli. Un gran repertori. Des de la música més clàssica fins a allò més contemporani.

El detall

És l’únic dels tres orgues que hi ha al Principat que té tres teclats. El d’Escaldes i el de la Massana només en tenen dos. I, a més a més, el pedaler.

Ara fa vint anys. Res, una criatura, encara. Poc rodatge té l’instrumental vist que no és fins a partir dels cent o cent cinquanta anys de vida que els orgues es poden considerar madurs. Si manté la conservació a la qual està sotmès avui, té la durabilitat garantida. L’orgue de la capital, el més versàtil dels tres que hi ha al Principat, es va construir amb molt bon material. Fusta de roure de base. Roure perquè és una fusta robusta, de llarga trajectòria, que envelleix molt bé. Va ser construït per l’orguener Georges Danion, de la firma Manufacture Languedocienne des Grandes Orgues. I arriba fins als 32 registres. De fet, és el que més en té si es compara amb el d’Escaldes o de la Massana. També és el més gran. El que disposava de més espai. Tot plegat fa que disposi d’una caixa que li permet oferir una molt bona ressonància.
L’aparença de l’orgue d’Andor­ra la Vella és d’allò més clàssica. Això no obstant, va ser construït seguint el que es denomina estil neoclàssic fran-cès. Però les seves possibilitats, e seu maquinari, per dir-ho així, no només li permeten interpretar música clàssica. L’orgue és prou versàtil per poder fer un recorregut musical molt llarg. Per poder oferir un ventall de peces molt ampli. Un gran repertori. Des de la música més clàssica fins a allò més contemporani.

El detall

És l’únic dels tres orgues que hi ha al Principat que té tres teclats. El d’Escaldes i el de la Massana només en tenen dos. I, a més a més, el pedaler.

A més, va aconseguir una clara victòria en un camp a priori complicat, on més d’un barcelonista havia dipositat la il·lusió d’una possible ensopegada blanca, que no tan sols no es va produir, sinó que va superar clarament el Sevilla, aquest cop per 2 a 6, demostrant que els de Mourinho guanyen més còmodament que el Barça els rivals que es van trobant.
La primera part va acabar amb 0 a 3, després que els sevillistes desaprofitessin ocasions molt clares per empatar el partit i que tampoc no traguessin profit de l’expulsió de Pepe, que va tornar a fer de les seves i va haver de marxar, aquesta vegada sí, al vestidor abans d’hora. En el primer temps van marcar Cristiano Ronaldo després d’una passada en profunditat de Di Maria, que també va assistir Callejón en el segon, i un altre cop el portuguès va fer el tercer, amb un gran xut des de fora de l’àrea.
En la segona part, el Sevilla va sortir amb moltes ganes, però quan més ocasions tenia, Di María va fer el quart en un contraatac. I aquí es van acabar les opcions locals, sobretot quan minuts més tard van expulsar Manu. A partir de llavors va arribar el gol de Navas, que no va servir per a res, i el Madrid va ampliar l’avantatge amb dues dianes més, d’Altintop i de Ronaldo. Negredo va fer el 2 a 6 final.

Dos grans gols
De la resta de partits disputats ahir destaca la victòria de l’Espa­nyol. Thievy i Sergio García van anotar dos golassos que van permetre als blanc-i-blaus apuntar-se la tercera victòria fora de casa, al Molinón (1-2), i demostrar que la reacció de diumenge passat contra l’Atlètic de Madrid és fiable. Els homes de Pochettino van fer una notable primera part i es van avançar en el marcador molt aviat gràcies al jove francès. En la segona van cedir el domini a l’Sporting, que va empatar mitjançant Barral. Sergio García, en el minut 83, va donar els tres punts als catalans, que tanquen l’any setens de la taula, a un punt de les posicions de Lliga Europa. Els asturians, en canvi, seguiran en zona de descens.

PER A GUARDIOLA LA FINAL ÉS "UN REPTE I UN SOMNI"

El tècnic de l’FC Barcelona, Pep Guardiola, va afirmar ahir sobre la final del Mundial de Clubs d’avui contra el Santos (11.30 hores), que jugar el partit és “un repte i un somni”. Guardiola va destacar que el rival té una gran tècnica individual i un contraatac molt perillós, comparable, segons va explicar l’entrenador de Santpedor, al que practica el Reial Madrid. El tècnic blaugrana demana als seus jugadors que gaudeixin de l’enfrontament. “Sempre tens la percepció que no saps si hi tornaràs”, va indicar. Alexis es va entrenar al marge del grup i és l’únic dubte per al partit.

Segons va explicar l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en el XII Congrés del PSC, els socialistes catalans pretenen “enfortir la veu” a Madrid, on aposten per transformar l’actual Grup Socialista al Congrés en un que s’anomenaria Grup Socialista Federal. L’esmena de consens i l’única finalment votada es va aprovar en comissió per 130 delegats a favor i 27 en contra.
El PSC proposa al PSOE, en espera que celebri el seu congrés i esculli la nova direcció, al febrer, crear una comissió paritària de seguiment per a “temes catalans” al Congrés, de la qual formarien part el primer secretari del PSC i el màxim responsable dels diputats a Madrid. Bustos va assegurar que amb aquest pas el PSC aparca el debat històric sobre el grup parlamentari propi, un dels aspectes que més ha polaritzat el debat precongreswual entre els candidats a liderar el partit.

El substitut de Montilla
D’altra banda, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va ser escollit ahir primer secretari del PSC en substitució de José Montilla, després de vèncer àmpliament l’ex-alcalde de Vilanova i la Geltrú Joan Ignasi Elena, en aconseguir el primer 545 vots, un 73% dels delegats, per només 187 vots del segon, un 25 per cent del total.
El gran rival de Navarro, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va retirar al matí la candidatura a la primera secretaria i va demanar el vot per a Elena, amb la qual cosa la votació va servir per mesurar forces davant el favorit, al qual donaven suport amplis sectors del partit, i la branca més catalanista del PSC.

LA CASA REIAL VA ACONSELLAR A URDANGARÍN QUE DEIXÉS NÓOS

L’assessor legal extern de la Casa Reial va aconsellar a Iñaki Urdangarín que abandonés l’Institut Nóos perquè l’entitat desenvolupava accions lucratives i, l’any següent, li va recomanar que optés per buscar una activitat professional per compte aliè, i si era possible fora d’Espanya.
La Casa del Rey havia decidit encarregar un informe sobre les activitats de Nóos a la primavera del 2006, en conèixer les informacions i les preguntes formulades al Parlament balear sobre les operacions realitzades per aquesta institució que presidia el duc de Palma. Després d’acceptar el consell i abandonar Nóos, el juny de 2006, Urdangarín i els seus socis van inscriure en el registre una fundació per promoure la cultura i l’esport.

L'ESQUERRA 'ABERTZALE' S'ACOSTA A LES VÍCTIMES D'ETA

L’esquerra abertzale va reconèixer ahir el “dolor i el patiment” que “les múltiples violències han produït a Euskal Herria” i va mostrar el seu “pesar” a les víctimes “provocades tant per la violència d’ETA com per les estratègies repressives i de guerra bruta dels estats espanyol i francès”. L’esquerra abertzale ha fet aquesta reflexió en un document subscrit conjuntament pels integrants de l’Acord de Gernika, entre els quals també es troben EA, Alternatiba i Aralar (tots ells integrants d’Amaiur), i el col·lectiu de presos d’ETA, a més d’altres organitzacions. Aquest text és una declaració de “reconeixement de totes les víctimes del conflicte” que va ser presentada ahir a la Casa de la Pau, situada al barri donostiarra d’Aiete.
Hores més tard, diverses associacions de víctimes d’ETA van expressar el rebuig al document divulgat per l’esquerra abertzale, perquè no demana perdó i segueix equiparant els afectats per la violència terrorista amb els que Batasuna considera fruit del “conflicte basc”.