El portaveu de la plataforma i representant dels duaners, Gabriel Ubach, va assegurar ahir que “ens neguem a acatar” les mesures anunciades pel Govern. I va garantir que “examinarem el text i d’una manera o una altra tirarem endavant” accions judicials. Per la data que l’executiu preveu aprovar el projecte de llei i enviar-lo al Consell General, Ubach no hi va veure gran problema de forma general (“com que han fet el que han volgut, el que menys importa és la data en què s’aprova”), en canvi, alguns col·lectius, com ara el dels docents, sí que són més crítics. El secretari general del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Santi Rodríguez, ha lamentat que “com en altres ocasions” una decisió tan important arribi en un període no lectiu i que “ens deixa poc marge de maniobra”.

Tramitació
El Govern ja va revisar dimarts un primer esborrany del projecte de llei que modifica tot un seguit de normatives (la Llei de la Funció Pública, la del SAAS...) per tal de fer efectives les mesures salarials que pensa aplicar. Els sous de més de 3.000 euros es rebaixaran entre un 5% i un 10%. Entre els 2.000 i els 3.000 euros els salaris es congelaran. I per sota de la primera xifra esmentada l’increment serà del 2%, sigui quina sigui la puja de l’IPC. També se suprimeix el GAdA i, en el proper període de sis anys, s’eliminarà gradualment un trienni, entre altres mesures. L’executiu té previst donar el vistiplau definitiu al text dimecres que ve i, gairebé al mateix temps, tramitar-lo al Consell General amb el prec que s’habilitin dies durant el mes de gener, teòricament inhàbil a efectes parlamentaris, per tal que es puguin fer els treballs necessaris en comissió perquè la normativa entri tan aviat com sigui possible en vigor.
Rodríguez va afirmar ahir que “ens ha sobtat” que el Govern tingui la intenció d’enviar el text a la seu parlamentària en aquestes dates. “Altres vegades i altres governs ho han fet a l’estiu”, va recordar lamentant-ho el membre de la plataforma representant el SEP. Malgrat que s’acceleri la tramitació parlamentària, per a l’aprovació legislativa definitiva encara passaran uns dies. Però els sindicalistes de la Funció Pública no són gens optimistes. “No hi hem tingut res a dir, perquè tampoc no ens han deixat”, va assegurar Gabriel Ubach, que espera que el ministre responsable de la Funció Pública, Jordi Cinca, compleixi el compromís de fer-los arribar el projecte de llei –esperaven rebre’l abans de l’assemblea general– i tot seguit el posaran en mans dels assessors jurídics perquè el comencin a estudiar. Potser no serà el text definitiu que sortirà del parlament. Però no preveuen que canviï gaire.
“Amb nosaltres no es va comptar per a res”, va insistir el portaveu de la plataforma, que hi va afegir:?“Que facin el que creguin convenient; són prou grandets. No negociàvem res perquè el diàleg ha brillat per la seva absència.” Per Ubach, el procés que ha dut a terme l’executiu i les decisions adoptades “no són maneres de fer”. El sindicalista va lamentar que el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, parli en moltes ocasions de diàleg i consens “i el Govern de DA hagi triat la pitjor de les maneres pel que fa a com podia haver fet el que vol fer”.

MALESTAR EN ALGUNS COL·LECTIUS DE LA JUSTÍCIA

El ministre de la Funció Pública, Jordi Cinca; el titular d’Interior i Justícia, Marc Vila, i el secretari d’Estat d’aquest darrer departament, Xavier Espot, van explicar recentment al col·lectiu de la Justícia les mesures que el Govern pensa aplicar als treballadors de l’administració. Una part dels integrants de l’administració de Justícia, especialment els batlles i magistrats, haurien mostrat el seu enuig o malestar per la situació per un doble motiu: d’entrada perquè consideren que amb la separació de poders, l’administració de Justícia ha de ser totalment independent. I de l’altra, i com a argument encara de més pes, perquè els jutges “no són funcionaris, com a molt es podria considerar personal contractual perquè cada sis anys són renovats”. Per tant, haurien demanat que se’ls equipari també en drets.

Amb la sensació real d’haver fet la feina ben feta, el BC River Andorra comença el període nadalenc com volia. Guanyar els darrers partits, els dos últims a domicili, li han servit per créixer com a grup i tenir unes vacances tranquil·les fins que reprengui els entrenaments dimecres de la setmana vinent.

La relació entre Joan Vinyes i Suzuki Ibérica continuarà un any més. Per tercera temporada consecutiva participaran plegats en el Campionat d’Espanya de ral·lis d’asfalt.

La Copa Constitució tindrà una eliminatòria més respecte a anteriors edicions. La Segona Divisió està formada aquesta temporada per dos equips més, així que s’ha hagut de crear una ronda prèvia per introduir tots els conjunts. A partir dels quarts de final els enfrontaments seran a doble partit.

A inicis d’octubre el grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a tràmit un projecte de llei de mesures de reactivació econòmica. L’activitat del Govern de DA era més aviat nul·la, estàvem convençuts que el país i determinats sectors econòmics, necessitaven un suport. El projecte de llei comportava 18 accions que pretenien ajudar als sectors de la nostra economia que més malament ho estan passant.

Es tractava únicament d’intentar fer més suportable aquesta crisi. Tal com es va dir en la roda de premsa de la presentació del projecte de llei, si gràcies a aquesta llei es podia contractar una persona més, vendre un cotxe més o crear una nova empresa, ja estaríem satisfets. Andorra, tots ho tenim clar, necessita reformes estructurals però no sabem el temps que trigaran a implantar-se ni quan començaran a fer efecte. Per això pensem que és important proposar mesures que, sumades, poden ajudar la nostra economia en el dia a dia. Una de les iniciatives de la proposició de llei i que es van anunciar en aquella roda de premsa va ser la de prorrogar la congelació dels lloguers d’habitatges i de locals comercials per a l’any 2012. És a dir, fa més d’un mes i mig que els socialdemòcrates ja parlàvem de congelar els lloguers per a l’any vinent.

El 24 de novembre, el Grup Parlamentari de DA, seguint les consignes del seu govern, no va permetre que la proposició de llei de mesures de reactivació econòmica es prengués en consideració i per tant, no es pogués analitzar a la comissió corresponent. La votació va ser molt clara: 22 vots en contra de la presa en consideració del Grup Parlamentari Demòcrata per sis vots a favor del nostre grup. Tal com vaig dir des de la tribuna del Consell, els Demòcrates van deixar escapar una magnífica oportunitat per treballar plegats en una bateria de mesures urgents per ajudar als empresaris i ciutadans que més ho necessiten. Ha estat una bona demostració que el Govern de DA i el grup parlamentari que li dóna suport no fan ni deixen fer.

En tot cas, el més surrealista de tot estava per arribar, ja que durant el debat al ple del Consell, el ministre d’Economia i Ordenament Territorial va anunciar, solemnement, que el govern de DA entraria un projecte de llei per a congelar els lloguers d’habitatges i de locals comercials per l’any 2012. Així doncs, com que la llei de mesures de reactivació dels socialdemòcrates no l’havien pres en consideració, ara els calia córrer perquè l’1 de gener del 2012 aquesta norma entri en vigor. I ja hi tornem a ser amb la velocitat supersònica amb la que els Demòcrates pretenen fer funcionar el Consell General. Entrada a sindicatura el 29 de novembre, tres dies per presentar esmenes i votació al ple del 15 de desembre. La improvisació del Govern de DA no té límits.

Com es va poder comprovar el dia 15 de desembre, en la sessió del Consell General, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata va donar suport a la mesura. Per nosaltres la coherència és fonamental. Ara bé, discrepem de la manera de fer de DA. Discrepem de la pretesament «nova manera» de fer política, basada en la improvisació i el corre-cuita. Una manera de fer allunyada de tota lògica i de les demandes de la ciutadania. L’abstenció i els vots blancs i nuls han estat a ben segur un avís, però no sembla pas que al Govern això li preocupi gaire. Amb la seva majoria absoluta fan el que, literalment, els hi sembla.