Entre un estudi i l’altre, vostè deu ser la persona que més coses coneix dels límits andorrans.
Diria que dec haver estudiat tots els límits, sí.

I?com ho porta?
Ho porto bé. Ara, hi ha un volum d’informació increïble. Hi ha milers de documents per repassar. I entre això i el treball de camp... doncs Déu n’hi do.

Per què va aterrar al Principat?
Va ser entre sort i destí. El 2002 el comú d’Encamp va contactar amb la Universitat de Lleida perquè volia fer un treball sobre els límits amb França, pel tema de l’aigua. Jo estava com a investigador d’àrees de muntanya, del Pallars Jussà i Sobirà, i em van passar el contacte. Hi va haver bona relació...

I fins avui.
Des de llavors no he parat d’estudiar els límits d’Andorra, i les seves modificacions. I la transformació del paisatge i la societat.

Hi ha grans diferències entre Andorra i la resta d’àrees de muntanya?
El colofó és que Andorra hagi aconseguit mantenir-se com a Estat propi. Quant a la gestió de la terra, les formes de propietat... és igual que a la resta del Pirineu central.

Hi ha hagut més conflictivitat territorial al Principat que en altres llocs?
En aquest sentit és igual. Fins al segle XIX. Llavors, a Espanya i França sorgeix l’administració liberal. I el territori deixa de ser tan important. Però a Andorra continuen exercint el poder les parròquies i es mantenen les dinàmiques. Continuen uns conflictes en un temps que a l’entorn desapareix.

Ai, les parròquies!
Però des de la segona meitat del segle XX passa a ser una qüestió menor. La gestió de la terra perd pes econòmic i els conflictes minven. Fins que ha aparegut la Llei d’ordenament del territori, el cadastre...

Tot plegat, que hem reculat. Hem tornat al passat.
Territorialment no és que haguem tornat al passat. Hem de mirar el passat. Les visures, les fites... s’han abandonat. I ara cal anar al passat per marcat el territori.

I li ha tocat a vostè treure la pols a molts papers mig abandonats.
Territorialment tot plegat està molt documentat. Molt. L’arxiu d’Andorra ha fet i està fent un gran treball arxivístic. Fa una feina increïble, àrdua, difícil i poc agraïda. Molt millor que a Espa­nya o França.

Ja està bé que anem per davant en alguna cosa!
En termes arxivístics estan molt avançats. I en altres qüestions, també!

I vostè que per la feina ha pogut conèixer Andorra.
Ja la coneixia. Però per la feina m’ha enamorat el paisatge que no es veu des de la ciutat. I aquella arqueologia paisatgística que pots arribar a veure. És preciós.

Els blancs es van estavellar contra els seus propis errors amb 24 pilotes perdudes i tretze tirs lliures fallats. Mentre, els de Salva Maldonado es van encomanar al seu cor i també al lideratge ofensiu i d’esperit d’Albert Oliver i la inspiració del canell d’or, David Jelinek. Els badalonins es van imposar per 78 a 75 als madrilenys i l’FC Barcelona Regal se situa líder abans de disputar el clàssic el 4 de gener.
A Badalona es va viure un partit amb un final emocionant no apte per a persones amb problemes de cor. La igualtat als últims 10 minuts va ser màxima i els dos equips van tenir por a la derrota. La primera escletxa important en aquell període va arribar a 4’58” per al final del partit amb un 70 a 63 després d’una tècnica a Pablo Laso. El Reial Madrid va respondre a la perfecció amb uns tirs lliures de Jaycee Carroll i després una entrada clàssica de Sergio Llull. El balear va fallar l’addicional per deixar un 70 a 66 a l’electrònic. Els de Maldonado van embogir i van fallar dos triples consecutius a càrrec d’Albert Oliver i un altre de David Jelinek. Els tirs lliures fallats dels blancs van ser el llast dels de Pablo Laso i el Joventut ho va saber aprofitar gràcies a la inspiració de Pooh Jeter (72 a 68). A només 44 segons del final, Sergio Llull va posar per davant en el marcador els de Laso (74 a 75). El jove txec David Jelinek no va fallar amb una entrada espectacular (76 a 75). Aquí es va entrar al tram final. A 30 segons de la botzina final, però, Sergio Llull va fallar i Latavious Williams va capturar el rebot. Els blancs van fer falta a Jeter i després a Oliver. En aquesta última i a 17 segons del final van entrar en bonus i l’egarenc no va fallar des de la línia de tir lliure (78 a 75). El Reial Madrid ho va tenir tot de cara, tot i així, Sergio Llull va llançar un míssil a la cistella i va tenir sort que Nikola Mirotic va capturar el rebot. El tir del montenegrí nacionalitzat espanyol tampoc va entrar i Williams es va fer amb el rebot i la pilota del triomf. Una victòria celebrada com un títol i és que el Joventut de Badalona lluita per fugir de la part baixa. Qüestió de necessitats.

LA GRAN ESTRENA DE RUDY FERNÁNDEZ

Va demostrar al seu públic que sap anotar i també assistir. L’ala mallorquí dels Denver Nuggets, Rudy Fernández, va repartir vuit assistències i va anotar 4 tirs de 7, inclosos 3 de 5 triples. L’atac dels Nuggets es va mostrar imparable i aquesta vegada va tenir com a líder el pivot brasiler Nené Hilario, que va aportar 25 punts perquè el seu equip s’imposés per 117 a 100 als Utah Jazz. Hilario només va necessitar 24 minuts per encistellar 10 de 13 en tirs de camp i 5 de 5 des de la línia de personal, va capturar 7 rebots, va recuperar tres pilotes, va repartir dues assistències i va posar dos taps. Sota el lideratge del pivot brasiler, Al Harrington va aportar 18 punts, 7 rebots i 4 assistències. Rudy va tornar a tenir tota la confiança de George Karl que li va donar 30 minuts.
De la seva banda, Marc Gasol va guanyar a Serge Ibaka en el duel entre dos jugadors espa­nyols. Kevin Durant va tornar a ser el líder i l’estrella dels Thunder que es van imposar per 95 a 98 als Grizzlies. L’estrella dels Thunder va anotar 32 punts, va capturar 8 rebots i va repartir dues assistències.

Ell es va sentir trist: va substituir un amic que va sortir per la portar de darrere del club després d’haver deixat una bona empremta. Un equip amb bon gust pel joc al qual no acompanyaven els resultats.   L’ar­ribada de Justo Ruiz estava prevista per a l’inici de temporada i ha arribat per als torrons després de rebre el permís de la federació. Coses del futbol.

Nou repte. D’un juvenil a portar el primer equip... Justo Ruiz va creixent com a entrenador?
Quan comences en aquest mundillo és com a l’etapa de jugador. La intenció és anar millorant i anar pujant de nivell. Com a entrenador del juvenil tenia la sensació que havia cremat una etapa i no puc amagar que em feia il·lusió agafar el club que pràcticament m’ha donat tot el que tinc.

Això sí... aquest moment no arriba en el seu millor punt, oi?
No arriba de la millor manera possible. Si et pares a pensar com t’agradaria arribar mai penses que arribarà d’aquesta manera, és a dir, substituint un company que t’estimes i que és molt amic teu. Al Richard li vaig dir que ho sentia moltíssim i que ell ja sap de primera mà que em feia molta il·lusió, però és un dia que hauria d’estar content i malaudarament no ho estic. Tenia la sensació de ser culpable d’alguna cosa.

Quines diferències hi ha entre un juvenil i els sènior?
Primera aquesta. Com a entrenador del juvenil no havia tingut mai cap tipus de ressò mediàtic. Et sents com una mica més responsable, però jo treballo sempre per guanyar i competir. Pel que fa al tracte canvia molt. Passes de treballar amb xavals a fer-ho amb homes. Això sí, té l’avantatge de tractar amb jugadors de molta experiència i t’estalvies parlar d’aspectes tàctics i tècnics. Aniré trobant canvis...

I com està l’equip anímicament?
Tocat. L’equip està tocat. La dinàmica és molt negativa perquè si no m’equivoco fa set jornades que no guanyem. És un equip que la temporada passada va guanyar molts partits i no està acostumat a viure una situació com aquesta. Hi ha més tensió i l’equip està trist. Davant de qualsevol problema no s’afronta amb alegria i s’acota el cap sense intenció de solucionar-ho. Estic intentant fer veure que ells són aquells jugadors que guanyaven. Hem de tornar a agafar aquest camí.

En què ha d’incidir més, en l’àmbit tàctic o psicològic?
S’han de donar les dues coses. En l’àmbit tàctic vull intentar donar més consistència defensiva i després has de deixar caure algun component anímic. Donar suport positiu. La situació actual no està per collar gaire els jugadors, però sí que hem de fer veure que són jugadors madurs. Hem d’assumir tots la responsabilitat que tenim.

Es pot pujar?
Sincerament no m’he proposat pujar. Estic molt tranquil i il·lusionat. L’únic que em preocupa és el partit següent. Ens oblidem del mes de maig i l’únic que em preocupa és el partit que jugarem el dia 7 contra Les Borges Blanques.

Si a vostè li haguessin fet el mateix que a Richard Imbernón, com reaccionaria?
A mi em tocarà també. Quan engegues un projecte mai penses que sortirà malament. Intentaré treure el màxim rendiment dels jugadors perquè no passi.

Que els jugadors no estiguin al corrent de pagament de les nòmines afecta?
Crec que ja està solucionat. Crec que ja han cobrat. Jo he estat jugador i és clar que afecta... En una altra dimensió potser afecta més. Això sí, els jugadors han donat una lliçó a tothom i han demostrat que estimen el club.

Què s’ha de millorar?
L’equip està acomodat. Falta sacrifici, disciplina tàctica i solidesa defensiva. Si ho millorem farem un pas endavant.

El futur cantant complia aleshores nou anyets. Amb els vint-i-dos que té ara afirma que, havent crescut al Principat, se sent molt més andorrà que belga.
I a les Valls va començar a desenvolupar també una incipient carrera com a vocalista, de la mà primer de Caterine Metayer, al capdavant del que fins fa no gaire era el Cor Nacional dels Petits Cantors, i Susanne Georgi més tard. Aquesta, com la seva germana, Pernille, l’estan ajudant a encaminar-se per la senda del pop. Amb un primer tema escrit per Pernille, enregistrat als seus estudis de Nottingham i amb un videoclip que només fa dos dies va quedar penjat a YouTube, a l’espera que agradi al públic i, amb sort, serveixi de trampolí per saltar a una discogràfica. En directe, l’estrenarà en la festa de Cap d’Any de demà a la recentment oberta Llum de nit.
Però anem per parts. A Susanne Georgi la va conèixer el 2004 i no va trigar gaire a ser convidat per la cantant per participar en algun dels seus directes. Fins i tot se’l va endur amb ella a una actuació a Luxemburg, l’any que representava ATV a Eurovisió. Després el va posar en contacte amb Pernille –l’altra component del duet Me&My, responsable d’algun hit molt sonat–. I aquesta li ha escrit les lletres de les dues cançons amb què Lowie vol provar fortuna: Take a chance i Live it right, a la qual encara estan fent els últims retocs per trobar el so desitjat. Amb música, tots dos, del compositor habitual de la gran de les Georgi, el suec Chris Gustavsson.

La mà al foc
Pel camí, però, Lowie va haver de convèncer un mànager madrileny que, al marge de posar la fe en el jove vocalista, ha posat la mà al foc. És a dir, els diners, perquè de moment està finançant els costos de gravació i producció dels dos videoclips, enregistrats a cavall entre Nottingham i Madrid (on estudia disseny d’interiors, per tenir un matalàs). La tasca la realitza una productora professional, que pertany a una gran empresa que ha treballat per a bandes tan consolidades com ara La oreja de VanGogh. “Fa goig veure que algú confia en tu”, assenyala l’intèrpret.  
De moment, Lowie i l’equip que li dóna suport han apostat per la música més discotequera, un estil dance trance, especifica. “A mi és que m’agrada molt el món de la nit” i el moviment. Han cregut que serà la manera més ràpida de captar l’interès del seu target, i més fàcil de promocionar i que sigui punxada en locals nocturns i ràdios. Però confia que de seguida tindrà oportunitat de desplegar les seves qualitats vocals, la preparació tan fermament inculcada per Metayer, en balades. “Jo em sento molt bé en les balades, però estic convençut que tinc prou registres com per agradar al màxim de gent”, confia el noi.

"MÉS QUE MESTRA, METAYER ERA QUASI COM UNA MARE"

De tota la peripècia viscuda pels Petits Cantors, ara Lliures, el jove vocalista assegura que, malgrat haver-la seguit a distància –des de Madrid, on es va instal·lar fa un parell de cursos–, li ha dolgut. “Dol perquè tinc molt bons records i Caterine [Metayer] més que una mestra es podria dir que era quasi com una mare”. No pot imaginar un cor, adverteix, sense la seva figura, “i segur que qualsevol altre exPetit Cantor et dirà el mateix, per tot el que ens va aportar”. La formació que va rebre durant la seva estada a la coral, indica, va més enllà de la simplement musical: “més que simplement preparació com a cantant, et formava com a persona”. Tot i que la disciplina que imposava era contundent, tant que a Vandekerckhoven se li escapa que “de vegades era un sergent”. Però només fins que s’acabava l’assaig.
Quant als esdeveniments que van portar a l’escissió del cor infantil i el nou rumb que sembla haver pres, el cantant es confessa “molt sorprès i en realitat no ho entenc, no sé encara ben bé el que va passar, però el cert és que és com si hagués desaparegut un mite, perquè ara ja tot serà diferent”. I recorda que “tot allò de fer gires, d’actuar per donar a conèixer el país, la veritat és que ho feia molt bé”. Els burxava i feia treballar a fons, “però tot era per a bé, perquè érem molt conscients que si havíem de representar Andorra havíem de ser perseverants”. Però finalment, allí estava, en concerts com el que van oferir a Nova York, a la seu de les Nacions Unides.

Castro va dictar ahir l’aixecament del secret de sumari de la peça separada número 25 del cas de suposada corrupció Palma Arena, en la qual s’investiguen presumptes irregularitats a l’Institut Nóos, i al mateix aute va imputar i va citar a declarar Urdangarin, que va presidir aquesta entitat fins al 2006.
La casa reial va assenyalar que no hi ha cap comentari a fer respecte a la imputació del marit de la infanta Cristina i es va remetre a la seva posició de respecte absolut a les actuacions i decisions judicials que manté des que, fa dos mesos, van començar a aparèixer les primeres informacions que relacionaven Urdangarin amb el cas Palma Arena.
De la seva banda, l’advocat Mario Pascual Vives, que actua com a portaveu d’Iñaki Urdangarin, va afirmar que el seu representat és “absolutament innocent” i que ara, una vegada que ha estat imputat, tindrà l’oportunitat de “començar a defensar” la seva honorabilitat.
Segons Pascual Vives, hi havia un “clam popular” a la premsa perquè s’imputés al duc de Palma, com al final ha passat. “El que és cert és que fa un mes i mig que hi ha notícies i valoracions i s’haurà de veure quin efecte haurà pogut tenir en tot plegat”, va indicar el portaveu, que va lamentar que el que s’ha publicat “ha danyat o pretenia danyar” l’honorabilitat d’Urdangarin.

Negocis amb governs
Castro va especificar a l’aute dictat ahir que cita el duc de Palma per interrogar-lo sobre els negocis realitzats amb els governs de Balears i del País Valencià, pels quals “hagi estat perceptor de fons públics”.
El jutge li preguntarà sobre l’execució d’allò acordat amb ambdós governs autonòmics, la rendició de comptes portada a terme, així com per les persones que hagin participat en els fets o se n’hagin beneficiat, la destinació d’aquests fons públics i el tractament fiscal, segons l’aute.
José Castro ha citat també a declarar vuit imputats més en aquesta mateixa causa: el soci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres, i quatre persones més vinculades amb l’Institut Nóos –Ana M. Tejeiro, Marco Antonio Tejeiro, Miguel Tejeiro i Salvador Trinxet–, i tres alts càrrecs del govern balear en la legislatura en la qual Jaume Matas era el president autonòmic de la comunitat illenca.
Els primers a prestar declaració seran Torres i les altres quatre persones vinculades a Nóos, que han estat citades per a dijous vinent i als quals Castro també interrogarà sobre els mateixos fets pels quals prendrà declaració al duc de Palma.
El jutge va donar per acabat ahir l’examen de tota la documentació intervinguda en diversos registres portats a terme al novembre a Barcelona i la valoració de les declaracions preses fins ara a imputats i testimonis, raó per la qual ahir va aixecar el secret de sumari.

ELS PILOTS CONVOQUEN VAGA PER AL 9 I '11 DE GENER

Els pilots d’Iberia han convocat dues noves jornades de vaga per al 9 i l’11 de gener, segons el sindicat Sepla-Iberia. Les aturades, que se sumaran a les convocades el dia 18 passat i ahir, 29 de desembre, es faran en protesta per la creació de l’aerolínia de baix cost Iberia Express i ja s’han comunicat oficialment a Iberia. Des de Sepla-Iberia van assenyalar que tot i aquestes noves convocatòries segueixen disposats a continuar negociant “fins a l’últim minut” i a desconvocar les aturades si s’arriba a un acord. Mentrestant, ahir es va desenvolupar amb normalitat la segona jornada de vaga dels pilots, un dia en què Iberia va operar 211 dels 329 vols que tenia programats, és a dir, el 64 per cent. La cancel·lació de 118 vols va afectar uns 10.000 viatgers.

La sentència conclou que atès el lapse de temps transcorregut entre la demanda d’execució a la Batllia i la data de prescripció, la primera instància judicial “va disposar d’un termini important per procedir a l’execució de tributs i de les sancions”, i que “un tal retard en l’execució dels actes administratius pot efectivament considerar-se un funcionament anormal de l’administració de la justícia”. Això sí, la resolució del ple del Tribunal Superior deixa clar que aquest “funcionament anormal” en cap cas es pot imputar a faltes particulars dels funcionaris que hi treballen, sinó que ha d’imputar-se a “un problema estructural”.
Tot i això, el Tribunal Superior no eximeix de la seva responsabilitat els comuns concernits. I torna a referir-se als terminis. La sentència inclou un quadre que reflecteix que, de mitjana, les corporacions parroquials van presentar les demandes d’execució un any després d’haver notificat individualment a cada deutor que tenia o una sanció o un tribut pendent de pagar. Per tant, aquesta dilació entre un tràmit i l’altre”reduïa el termini de què podia disposar la Batllia per procedir a l’execució” quan, afegeix la sentència, “els honorables comuns no podien evidentment ignorar les dificultats en què es trobava l’administració de justícia”.

El resultat
Atesa aquesta repartició de culpes, el ple del Tribunal Superior conclou que les corporacions no tenen dret a rebre la quantia que reclamen. Així que es deixa al   càr­rec dels comuns un terç de la suma que sol·liciten i el Govern haurà d’assumir els dos terços restants, pràcticament 300.000 euros. La corporació que més diners rebrà serà la d’Andorra la Vella, amb 211.309 euros. Ordino percebrà 42.548 euros i Escaldes, 11.454.
Els impagaments prescrits fan referència a sancions i tributs i es van comunicar als deutors entre els anys 2006, 2007 i 2008, mentre que es van traslladar a la Batllia durant l’any 2008 perquè procedís a l’execució forçosa, ja que els deutors no havien donat senyals. A través d’autes del febrer i març d’aquest any el Tribunal de Batlles comunicava als comuns afectats que les seves demandes d’execució havien quedat arxivades, ja que havia transcorregut “amb escreix” el termini previst per la legislació per exigir el pagament. Va ser llavors quan les tres corporacions parroquials van decidir presentar una demanda conjunta  al ple del Tribunal Superior.
El Govern i la fiscalia van contestar amb sengles escrits d’oposició. El ministeri públic va retreure a les corporacions que, sabedores del problema amb l’execució d’actes administratius que ofega la Batllia, no haguessin actuat promovent una iniciativa legislativa de reforma. Tanmateix, les va acusar de no haver usat els mecanismes que tenen a l’abast per aturar la prescripció.

ACATAR LA SENTÈNCIA

La sentència és ferma i no hi ha lloc a recurs. El Govern l’acatarà però no n’ha fet cap valoració encara. En la sentència del ple del Superior sí que recull alguns dels arguments pels quals l’executiu s’oposava a la demanda de les corporacions. Per exemple, perquè considerava que “únicament escau apreciar responsabilitat patrimonial de l’Estat per error judicial o funcionament anormal de l’administració de justícia quan existeix un perjudici patrimonial singular de drets o interessos econòmics legímits consolidats dels particulars”. No obstant això, el ple ha considerat que les administracions comunals també poden interposar una demanda d’aquesta mena perquè així ho havia reconegut el mateix Tribunal Constitucional.
La sentència també recull que el mateix Govern havia reconegut els problemes de la justícia en el seu escrit. L’executiu argumentava que la demanda havia de ser rebutjada, ja que l’administració judicial “està desbordada”, i que així ho havien reconegut els mateixos demandants.

El debat previ a la votació de la modificació legal que ha de donar cobertura als aturats i als estudiants de més de 25 anys, a banda de reduir la base de cotització dels autònoms, però que, a la vegada, inclou importants mesures d’estalvi, va deixar clar que per arribar a un acord caldran moltes discussions. Finalitzada la sessió, el líder socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va advertir que “escoltant el que escoltem, potser abans hem de fer una verificació de si es pot anar cap a un model que puguem compartir”.
I és que, des de l’oposició, s’entén que la fórmula de Seguretat Social que defensen és oposat al de l’executiu demòcrata. Ho va dir durant la sessió Mariona González. “Hi ha un model economicista, neoliberal, que penalitza els més dèbils i que veu inevitable la retallada”, va apuntar, per després indicar que des del PS “el cost de les prestacions es veu com una inversió”. Tant ella com Bartumeu van recordar que fa uns dies el ministre de Finances, Jordi Cinca, va parlar d’“autofinançament” a l’hora de referir-se als serveis públics. El líder del PS va avisar que “si aquesta és la visió, nosaltres no estarem al pacte d’Estat”.
Tant des del Govern com des des la banda demòcrata de l’hemicicle es va assegurar que en cap cas l’objectiu de la reforma de la CASS serà el dèficit zero. “Ells s’agafen molt al comentari de l’autofinançament i el que volíem dir és que el serveis socials han de ser sostenibles i l’Estat ha de poder fer front al sistema”, va explicar Ladislau Baró, president del grup, mentre que el cap de Govern, Toni Martí, va indicar que “acceptem unes quantitats raonables, però no pot ser 40 milions cada any”. El màxim responsable de l’executiu va assegurar que, al contrari del que es va argumentar des del PS, “els esforços no s’estan demanant només als usuaris, sinó que també n’hem parlat amb els facultatius; no es pot tolerar segons quins abusos”. Martí també va enviar un avís a l’oposició: “Volem el pacte, no ho volem fer sols, però la reforma s’ha de fer i si no hi ha acord serà perquè algú ha volgut fer política en un tema on hi ha un risc important de col·lapse.”
La modificació de la Llei de la CASS va tirar endavant amb el suport dels dos grups, tot i que el PS va votar en contra dels articles que amplien a tres dies la carència sense cobrar de les baixes i el canvi en els percentatges de copagament. González va retreure “les retallades”, que “no modifiquen cap disfunció ni fan desaparèixer els abusos”, mentre que el conseller demòcrata Xavier Montané va qualificar de “precipitades” les crítiques rebudes.

L'SGAE TIRA ENDAVANT, OBERTA A LA PARTICIPACIÓ ESTRANGERA

La gestora andorrana de drets d’autor serà ben aviat una realitat. Els dos grups parlamentaris van donar el vistiplau al text que crea l’entitat, tot i que els socialdemòcrates van expressar el seu rebuig al fet que en el consell d’administració hi pugui haver estrangers que no resideixin al Principat.
El conseller del PS David Rios va mostrar-se molt crític amb aquesta opció, defensada pel Govern i el grup de la majoria. “No entenc quin interès hi ha”, va apuntar el parlamentari encampadà, per qui “difícilment es podran defensar els drets d’autor andorrans des d’un despatx de Madrid o Nova Zelanda. Pel polític socialdemòcrata, hi ha el risc de “vendre la societat a interessos especulatius i merament recaptatoris”, que va definir com una “cessió de sobirania”. També va lamentar que l’entitat “naixerà greument lligada a decisions de Govern”, tot referint-se a l’acord amb la gestora espanyola Egeda pel qual serà la proveïdora de la logística inicial, un conveni que va qualificar “d’autèntic escàndol”.
El ministre d’Economia, Jordi Alcobé, va replicar els arguments de Rios tot assegurant que la nova societat obrirà la porta “a un nou sector econòmic vinculat a la gestió dels drets d’autor”, i que és necessari ser flexibles amb el consell d’administració per atreure creadors estrangers. Pel polític canillenc, el text aconsegueix “compaginar la defensa dels drets amb l’obertura del sector”, i preveu “salvaguardes mínimes” per garantir el control de l’entitat, com el dret a vet dels representants del Govern a l’hora d’establir tant tarifes com el repartiment dels ingressos. Així, va assegurar que “s’ha de veure com una oportunitat i no com una amenaça”, una posició defensada també per la consellera de DA Olga Gelabert.

Aquest cop per presentar el pla de màrqueting i comercial per al 2012 d’Andorra Turisme. I ho va fer acompanyat pel gerent de la societat, Betim Budzaku. El pla recull les accions que es duran a terme durant tot l’exercici per aconseguir remuntar les xifres de visitants. I té uns objectius numèrics clars. I és que, tal com ja va anunciar Camp, “An-dor­ra Turisme és una empresa i una empresa treballa per objectius”. La meta és que els visitants creixin un 1,5% i arribin als 8,52 milions el 2012 bàsicament a causa de l’augment dels visitants que pernocten, un increment que s’ha fixat en un 6,3%.
Els objectius marcats tenen en compte, però, el context de crisi  econòmica, així que són prudents. El ministeri ha diferenciat entre excursionistes i turistes. Per als primers l’objectiu és mantenir-se en la xifra que s’ha tancat aquest any –a partir d’ara els anys es registraran des del desembre fins al novembre, per respectar les temporades– i, per tant, en 6,44 milions de visitants. Camp va recordar que una bona part són espanyols i que la situació del país veí no convida a l’optimisme. En canvi, s’espera augmentar en un 6,3% el nombre de turistes i fer-los créixer fins als 2,07 milions, ja que s’ha constatat una tendència a l’alça. És el mateix increment que s’espera per a les pernoctacions amb l’objectiu que sumin 5,47 milions de nits.
I com s’aconseguirà? Un dels objectius és “estar presents tot l’any als mitjans”, tal com va remarcar Budzaku. Per a la publicitat directa i indirecta de la destinació Andorra hi ha prop d’11 milions d’euros (8,3 per a la directa als mitjans i 2,6 per a la indirecta a través de majoristes de viatge, per exemple). Però la novetat és que s’anirà més enllà de la promoció institucional. Andorra Turisme també assumirà una tasca de comercialització. A través de les campanyes “el turista també podrà contractar el producte”.  Per exemple, usant la nova pàgina web que s’ha de posar en marxa el juny del 2012. Des d’allà, el turista podrà comprar el viatge. Però Andorra Turisme també actuarà in situ als diferents països en què ja hi ha presència (França i Espanya, evidentment, però el ministre també va parlar del Regne Unit, el Benelux o Rússia). Seran “promotors del país a les zones amb presència permanent amb els operadors turístics, agències de viatges i periodistes”. I això enllaça amb els canvis que el ministeri projecta a les oficines de turisme a l’exterior. Ara per ara ja és segur que es tanca la de París perquè, tal com va indicar Camp, el contracte de lloguer rescindeix a mitjan any que ve i s’havia de prendre una decisió ràpida. Què passarà amb les altres (Madrid, Barcelona i Brussel·les) encara no és clar. Però el ministre sí que va indicar que, en qualsevol cas, la funció ha de canviar. “Com a model no creiem en les oficines de turisme històriques, creiem en equips comercials a les ciutats de països que siguin potencials”, va comentar Camp.

CAMPANYES TOT L'ANY I ACTIVITATS DE NOTORIETAT

Andorra estarà els 365 dies de l’any de campanya perquè la d’hivern s’enllaçarà amb la de l’abril (dos cops l’any, a la primavera i la tardor, es repetirà l’experiència de la campanya del novembre passat), després la d’estiu, novament la de tardor i un altre cop l’hivern. Durant el 2012 hi haurà una major incidència en el mercat francès ja que és un dels fidels i no pateix  tant la crisi com l’espanyol.
El cicle es completarà amb activitats que donin notorietat al país des del país. Betim Budzaku va indicar que la Copa del Món d’esquí femení serà una gran oportunitat i hi va afegir que hi haurà d’altres esdeveniments esportius interessants per l’impacte a l’exterior com la Pirena, l’Ultra Trail o l’arribada de la Vuelta. Els esdeveniments esportius, però, no són l’única possibilitat amb la qual treballen el ministeri i Andorra Turisme. “També estem treballant en la part cultural i artística, fer venir persones conegudes. Ho estem treballant amb el sector”, va comentar el ministre.

Hi ha coses pràcticament incontrolables i després de fer uns bons entrenaments, sobretot el segon, on Kevin Esteve va finalitzar 46è a 4,4 segons del primer, realitzes una bona baixada per acabar penúltim classificat –56è– a 6,67 segons del guanyador. I quina sensació et queda? “Estic molt frustrat.” Paraules del jove esquiador Kevin Esteve després de la seva estrena aquesta temporada a la Copa del Món de Bormio (Itàlia). I per què aquesta sensació? “He fet la feina el millor possible. No m’he trobat lent, sinó tot el contrari, i després hi ha uns intermedis que no em quadren gens. Les ràfegues de vent? És difícil de calcular, però jo penso que aquest ha estat el meu gran handicap”, va descriure el jove corredor de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), que va recordar d’aquesta manera el seu descens. “S’ha aixecat el vent tot just quan estava baixant i, és clar, ho he maleït al final. Tot i així, estic molt content perquè era la primera vegada que competia a Bormio i he fet intermedis molt bons”, va indicar Kevin Esteve.

Es demana paciència
Diuen que l’experiència és un premi de loteria comprat després del sorteig i l’esquiador andorrà va clamar pel positivisme després de maleir aquesta ràfega de vent que el va deixar en el penúltim lloc de la classificació. “S’ha de ser molt pacient i aquí he guanyat molta experiència perquè ara toca descansar una mica per pensar en la Copa del Món de Wengen.”
L’entrenador de Kevin Esteve, Xavier Bellsolà, va tornar a incidir en aquesta ratxa de vent que va empaitar el seu esquiador. “No tenim gaires explicacions sobre per què ha acabat tan lluny. Ha fet un esquí molt similar als entrenaments anteriors, això sí, amb les típiques errades que sabem que entren dins del joc, però en cap cas creiem que hagin estat tan significatives per acabar tan lluny”, va assegurar el tècnic, que va titllar les ràfegues de vent com les grans culpables del resultat de Kevin Esteve. “S’han aixecat a mesura que avançava la cursa i ens ha perjudicat, ja que al segon parcial acumulava un retard d’1,5 segons respecte dels primers classificats”. Xavier Bellsolà es va mostrar decebut. “Ho estic pel resultat d’avui perquè som conscients que ho podem fer millor, però bé, ara desconnectem uns dies i el 2 de gener tornarem a marxar per continuar amb la feina que estem fent fins ara.”
L’equip torna avui cap a Andor­ra i se n’anirà novament dilluns. “Creiem que el Marc i el Kevin estan fent un gran treball en aquesta disciplina, però nosaltres esperàvem que sortissin més bons resultats. Hem de continuar treballant”, van dir des de la FAE.

MARLIES SCHILD ASSOLEIX EL QUART TRIOMF DEL CURS

Quarta victòria de la temporada per a Marlies Schild a la quarta prova d’eslàlom de la Copa del Món, que la situa encara més líder de la disciplina més tècnica. Amb aquesta victòria, Schild està a prop d’igualar al nombre de triomfs a la Copa del Món que té la mítica esquiadora suïssa Vreni Schneider, amb 34 victòries. Amb Schild en el lloc més a dalt del podi va destacar l’americana de 16 anys Mikaela Shiffrin, tercera. És el primer podi per a la jove esquiadora. L’austríaca va fer un temps de 1’51”42 a la prova que es va disputar a Lienz (Àustria). La segona va ser l’eslovena Tina Maze.