Un llibre més sobre la natura d’Andorra?
No és un llibre més, sinó que és l’únic llibre, de moment, que compila una sèrie d’itineraris i punts d’interès per descobrir, admirar i gaudir de la natura andorrana.

Però publicacions amb itineraris de natura ja se’n troben, a Andorra.
Hi ha hagut publicacions d’aquesta mena, però de caire par­roquial. Tanmateix, aquest llibre és el primer que abraça el país en tot el seu conjunt. I m’atreviria a dir que al llibre hi ha indrets dels quals les oficines de turisme ara com ara no et sabrien donar gaire informació.

A les parròquies altes és fàcil imaginar que hi ha força llocs interessants, però a les parròquies baixes deu ser més complicat de trobar-ne, oi?
En part és així, per una raó òbvia de poblament; però a les parròquies baixes podem trobar l’Andorra més mediterrània, que conserva encara racons realment interessants.

Com va sorgir la idea d’escriure el llibre?
Va sorgir de la constatació que arreu del món hi ha llibres d’aquesta mena i, en canvi, a Andor­ra no n’hi havia. I fruit del nostre coneixement del territori i també de l’experiència del Jordi Nicolau com a gran viatger de natura que és, vam creure que fóra una bona idea escriure el llibre.

Quan diu llibres d’aquesta mena, què vol dir exactament?
Llibres que t’expliquen llocs interessants per gaudir de la natura i poder observar el paisatge, la fauna i la flora. De fet, el títol On observar natura... no és una originalitat nostra, sinó que n’hi ha un munt, amb aquest títol, que parlen d’itineraris d’interès natural.

No es tracta, així, d’arribar a un lloc o un cim concret, sinó de gaudir del camí mentre el vas fent.
És això, exactament.

Això és el que ara s’anomena ecoturisme, que, d’altra banda, vindria a ser allò que tota la vida simplement n’hem dit excursionisme?
El que nosaltres, i molta gent més preparada que nosaltres, entenem per ecoturisme és aquell turisme el motiu principal del qual no és una activitat a la natura com tantes n’hi ha, sinó gaudir observant i escoltant l’entorn natural. Aquest concepte de viatjar per veure natura aquí tot just ens arriba ara, però hi ha llocs del món que l’han descobert fa dècades. Costa Rica, per exemple, ha esdevingut un lloc de primer ordre per veure natura, gràcies als molts parcs naturals que tenen.

A Andorra, en canvi, la declaració de la vall del Madriu com a patrimoni de la humanitat ha dut més problemes que beneficis, si més no entre les diferents institucions afectades directament.
Aquest és certament un tema delicat. Al llibre hi surt de manera destacada, la vall del Madriu, Perafita i Claror, i penso que amb una gestió ben plantejada i ben coordinada podria ser un molt bon reclam ecoturístic, i tant que sí.

El marcador no es va estrenar, però catalans i tunisians, vigents campions d’Àfrica i que venien de guanyar Euskadi, van gaudir de prou ocasions. Cruyff va alinear d’inici cinc campions del món  (Valdés, Piqué, Xavi, Busquets i Cesc) per l’absència de darrera hora de Puyol, amb molèsties físiques, però tot i això la fèrria defensa tunisiana es va mostrar molt segura.
La primera gran ocasió del duel va ser per a Tunísia, fet que va comportar la immediata reacció catalana amb un xut al pal al minut 12 de Bojan, el davanter més actiu dels catalans. La selecció, amb Cesc, Xavi i Busquets al mig del camp, va dur el ritme del partit, però la connexió amb els tres davanters (Bojan, Coro i Sergio Garcia) no era gens efectiva. El matx també va tenir temps per a la polèmica amb unes més que probables mans de Valdés fora de l’àrea que l’àrbitre no va veure.
Després del descans, Cruyff va canviar pràcticament tot l’equip i el ritme ho va notar. Bojan i l’espanyolista Álvaro Vázquez van tenir les millors ocasions locals. El gol no va arribar, però el públic –més de 35.000 espectadors– es va divertir animant i fent escoltar les proclames reivindicatives en favor de l’oficialitat de la selecció. Només els quedava això per convicció i per passar el fred.

'LA GAZZETTA DELLO SPORT' DISTINGEIX EL BARÇA 2011

Si fa uns dies L’Equipe es feia ressó del gran any del Barça situant sis blaugrana al millor onze incial del 2011, ara ha estat La Gazzeta dello Sport la que ha distingit l’equip català amb cinc jugadors i Pep Guardiola com a millor entrenador. L’alineació del diari italià situa Alves, Piqué, Xavi, Iniesta i Messi a l’onze ideal, mentre que el Reial Madrid només hi aporta Cristiano Ronaldo. Completen l’equip Neuer, Thiago Silva, Lahm, Schweinsteiger i Bale.

Itàlia, amb dues curses programades, Bulgària, Suïssa i França són els països que acullen el Mundial, mentre que s’ha de confirmar encara l’ar­ribada del circuit a Croàcia, prevista per al 8 de juliol, a Rijeka.
Tot i no aparèixer en el calendari oficial, en cas que el nou comú encampadà decidís seguir apostant pel Mundial, Mila Events, el promotor per a Espa­nya i Andorra del certamen, veu possibilitats que hi pugui entrar, com va passar en la darrera edició, quan al febrer es va confirmar que el supermoto tornava al circuit del Pas després de passar de llarg el 2010. Fonts comunals van assegurar al Diari que aquesta és una qüestió “oberta” a hores d’ara sobre la qual ha de prendre una decisió el nou equip comunal. La corporació, això sí, no vol cobrir en solitari el pressupost (130.000 euros el 2011, segons es va informar) per portar el Mundial i, com ja va passar l’última edició, confia que el Govern, mitjançant Andorra Turisme, ajudi econòmicament en considerar que el fet que la prova torni al Principat representa un benefici per al país i no tan sols per a Encamp.
Mila Events està en espera que passin les festes per iniciar contactes amb el comú i si hi ha voluntat política i disponibilitat econòmica per mantenir el 2012 la mànega andorrana creu que es podria treballar perquè el promotor mundial del Campionat del Món, Youthstream Events, i la FIM tornin a incloure el Grandvalira Circuit en el calendari. El moment clau arribarà al febrer, mes en el qual habitualment es produeix la reunió de promotors i s’acaba de confirmar el calendari i d’altres qüestions organitzatives. De moment, estan confirmades dues mànegues a Itàlia, en un lloc per anunciar (15 d’abril) i a Sicília (27 de maig), una altra a Bulgària (24 de juny), una a Suïssa (19 d’agost) i l’última del certamen a França (Cahors, 23 de setembre).

No fix

Supervivència difícil al país

Encamp ha apostat els dar­rers anys pel supermoto com una disciplina idònia per donar a conèixer el Grandvalira Circuit. El Mundial va aterrar a la instal·lació del cap del port els anys 2008 i 2009, però el 2010 va passar de llarg en no voler assumir en exclusivitat el comú el cost de portar la prova. El juliol passat la mànega andorrana va tornar a perillar i només l’aportació econòmica d’Andorra Turisme –50.000 euros– després de moltes converses va permetre salvar el Mundial, mànega andorrana que la FIM va incloure en el calendari sorprenentment al febrer. El 2012 podria repertir-se la situació.

Una de les decisions de l’executiu del PP serà l’augment temporal, per als dos propers anys, de les rendes de capital i treball. L’IRPF pujarà progressivament des del 0,75 per cent del primer esglaó fins al 7 per cent per a les rendes més elevades, les que superen els 300.000 euros. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va indicar que la meitat d’allò recaptat es destinarà a les autonomies. Una altra taxa que s’incrementarà és l’impost sobre béns immobles, i es preveu que amb tots aquests canvis fiscals es pugui recaptar uns 6.000 milions d’euros més que fins ara.

Retallades
Les mesures d’estalvi públic també van tenir molt protagonisme al consell de ministres. El govern preveu una retallada de les despeses de 8.900 milions d’euros, amb la limitació dels pressupostos dels ministeris durant els tres primers mesos del 2012, fins tenir els nous pressupostos generals. Els ministeris amb més reduccions seran els de Foment (1.614 milions), Indústria (1.091), Economia (1.083) i Afers Exteriors (1.016). També es retallarà en un 20 per cent les subvencions a partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials.  
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que el dèficit públic per al 2011 serà del 8 per cent del producte interior brut (PIB), dos punts més del 6 per cent que havia previst l’anterior executiu.
Respecte als treballadors públics, el govern congelarà els salaris dels funcionaris per al 2012. També s’ha aprovat l’ampliació de la jornada laboral en l’administració pública a les 37,5 hores setmanals. A més, no se supliran les vacants laborals del sector, excepte en les forces de seguretat, sanitat o educació. I es va confirmar que es congela el salari mínim interprofessional.
D’altra banda, es va anunciar que les pensions augmentaran l’1 per cent, que suposarà una despesa extra de 968 milions d’euros, i a més al gener es realitzarà un pagament per la desviació de l’1,9% de l’IPC de novembre, amb 414 milions més. La vicepresidenta va explicar que prorrogaran durant sis mesos més les ajudes de 400 euros que reben els aturats que no tenen cap altra prestació i realitzin cursos de formació. Resultaran beneficiats per aquesta mesura unes 125.000 persones, i tindrà un cost de 300 milions d’euros.
Durant la reunió es va decidir recuperar la desgravació per habitatge habitual i l’IVA per a la compra d’un de nou continuarà en el 4 per cent.  

Derrogat el cànon digital
El consell de ministres va eliminar el cànon digital i va aprovar el reglament de la coneguda com a llei Sinde, per actuar contra les descàrregues a Internet. Sáenz de Santamaría va indicar que l’objectiu de la comissió que té les competències és “protegir els drets dels propietaris, creadors i altres titulars enfront de l’espoli lucratiu de les webs de descàrregues il·legals”, i hi va afegir que només s’actuarà contra “els que fan negoci d’aquestes descàrregues”. Respecte a la supressió del cànon digital, el govern crearà un sistema de compensació que serà a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.

VILLAR DE CAÑAS (CONCA) ACOLLIRÀ EL PRIMER CEMENTERI NUCLEAR ESPANYOL

La localitat de Villar de Cañas, a la província castellano-manxega de Conca, és la que acollirà el primer magatzem temporal centralitzat de residus radioactius, conegut popularment com a cementiri nuclear, que es construirà a Espanya. Des del govern es considera que la candidatura reuneix “totes les característiques tècniques exigides”. La instal·lació suposarà 750 milions d’euros d’inversió i s’estima que crearà uns 300 treballs directes. L’alcalde de Villar de Cañas va considerar la decisió un “baló d’oxigen” per al poble, i des del govern de Castella-la Manxa i el Fòrum Nuclear es va valorar de forma positiva la designació. Mentre, el PSOE de l’autonomia es va mostrar “radicalment en contra” que Conca es converteixi en el “femer nuclear” d’Espanya i demanarà la compareixença del ministre d’Indústria al Congrés. Els grups ecologistes també van refusar la ubicació. A l’informe demanat per l’anterior govern, al 2010, la candidatura de Villar de Cañas estava per darrere de Zarra (València), Ascó (Tarragona) i Yebra (Guadalajara).

Així ho va apuntar el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, durant la visita que juntament amb el cap de Govern, Toni Martí, va realitzar a diferents obres viàries finalitzades durant les darreres setmanes.
El polític canillenc, a més, va justificar la decisió de tancar a la circulació aquesta via, que uneix Canillo i Ordino, durant la temporada d’hivern, i va apuntar que el risc que existeix, principal justificació argumentada per a la mesura, no té lloc tant per les mancances que pugui tenir la infraestructura, que en circumstàncies normals no és especialment perillosa, sinó pel fet que, per la seva situació, s’hi formen fàcilment plaques de gel o s’hi acumula neu.
“La petició està en fase d’estudi i ho acabarem de definir amb el nou pla viari”, va explicar Alcobé en ser preguntat per com s’havia rebut des del Govern la reclamació feta dimecres passat des de la corporació ordinenca. El ministre va donar a entendre que hi ha una disposició a respondre favorablement a la petició. “Ho valorarem, però entenc que assumir la seva gestió no seria una cosa excessivament complicada perquè ja actualment hi estem destinant molts esforços”, va comentar el màxim responsable del ministeri d’Economia i Territori.
I és que, segons va indicar, ja en els darrers temps des de l’executiu s’han realitzat diferents actuacions que, al seu entendre, fan que la carretera tingui prou seguretat en circumstàncies meteorològiques normals. “Falta bàsicament adequar algunes baranes”, va apuntar Alcobé. Tot i aquests treballs, va admetre que durant la temporada d’hivern el coll d’Ordino presenta un risc elevat per als conductors i és aquest el motiu que justifica la decisió de tancar-lo al trànsit, un tall que es va iniciar ahir i que s’allargarà fins a la primavera vinent, segons van informar des de l’Agència de Mobilitat.
El ministre d’Economia i Territori va voler posar en relleu que és justament aquest important risc per als vehicles que hi circulen el motiu essencial que ha portat al tancament del coll, una decisió que, va recordar, “no és pas  el primer cop que es fa” i que persegueix com a objectiu fonamental “evitar accidents”. Alcobé va reiterar que durant els mesos d’hivern la carretera “és perillosa” durant molts dies, ja que “hi ha parts que es troben en una zona molt obaga i és on s’acumula amb massa facilitat neu o plaques de gel”. I, segons el parer del ministeri, la solució a aquesta problemàtica passa per llançar-hi continuament sal, fet que provoca que “el seu manteniment sigui excessivament costós”.

MILLORA EN LA XARXA VIÀRIA AMB LA FI DE TRES GRANS OBRES

D’Escaldes a Canillo. La finalització de la rotonda est del túnel dels Dos Valires, dels falsos túnels que eliminen el revolt de Radio Andorra i la rotonda del pont del Mereig, facilitarà la vida als conductors que circulin per aques tram de la general 2. Les tres noves infraestructures van ser visitades tant pel ministre de Territori, Jordi Alcobé, com pel cap de Govern, Toni Martí, que va voler remarcar la “millora tant visual com de trànsit per a ciutadans i turistes”.
Entre les tres obres, el Govern ha destinat uns 25,4 milions d’euros. La més cara és la doble rotonda dels Dos Valires, amb 15,77 milions que s’afegiran al cost de la resta de fases de la infraestructura, que es pagarà a 40 anys. Tant per a aquest projecte com per al vial de Sant Julià l’executiu segueix buscant finançament i, de fet, aquest tema es posarà sobre la taula a l’hora de negociar amb els bancs la reestructuració del deute de l’Estat.
Finalment, a la zona no s’ha iniciat la construcció de l’edifici del COEX per la manca de diners. Els terrenys, però, ja són del Govern i es farà més endavant, tot i que Martí va avisar que “no és prioritari” i va destacar que en l’actual espai del servei s’ha aconseguit una considerable reducció del cost del lloguer, de fins al 65%.
Sobre els túnels de Radio Andorra, el cap de Govern va destacar “l’eliminació d’un punt negre”, però va lamentar la manca de col·laboració del comú per poder fer ja els quatre carrils previstos. Martí va apuntar que els plans no es canviaran i que es garantirà la seguretat amb un radar i un canvi de lloc del pas de vianants. “No ens va de deu dies per arribar a un acord amb el nou cònsol”, va comentar el cap de l’executiu. Així, el tram estarà plenament en funcionament passades festes.
La visita fa finalitzar a la nova rotonda a l’entrada sud de Canillo, una infraestructura que també preveu un pont que enllaçarà amb el futur vial cap a la zona de Sella.
El cap de Govern va admetre que el pressupost aprovat dijous “té poca inversió”, un aspecte que “ens podem permetre un o dos anys”. Va avisar que “a final de legislatura hem de donar un nou impuls a la inversió”.

Martí va fer aquestes manifestacions preguntat per l’afer Vallnet. Les declaracions tenien lloc encara no 24 hores després de la roda de premsa que el màxim representant del Grup Vallsegur (que inclou, entre altres, l’empresa de neteja i la de seguretat), Enric Dolsa, va convertir en una mena d’assemblea de treballadors. En aquest acte, Dolsa va demanar al Govern que s’esperi fins a la decisió del Tribunal d’Estrasburg per cobrar, si la decisió és favorable als interessos de l’Estat, la multa que al seu dia van imposar els tribunals a conseqüència dels greuges causats per les deficiències detectades en la construcció de la depuradora d’Anyós, adjudicada a l’UTE formada per la francesa Saur i Vallnet. L’empresari també va demanar a l’executiu que permeti a les societats del grup que dirigeix poder-se presentar a concursos.
El Govern està analitzant jurídicament fins a quin punt Vallnet està legitimada a poder participar en concursos públics. La Llei de contractació pública estableix que una empresa deutora de l’administració no té dret a presentar-se i, tampoc, aquella que hagi estat objecte d’una condemna ferma arran d’un servei prestat a l’administració i durant els tres anys posteriors que es dicti la resolució. Des de final del 2009, quan el Tribunal Superior va notificar la sentència ferma que condemnava l’UTE a indemnitzar el Govern amb 1,8 milions d’euros, Vallnet ha rebut, com a mínim, onze adjudicacions de diferents corporacions públiques. Toni Martí va explicar que es prendran les decisions que escaiguin “sobre la base del que diguin” els informes jurídics que s’han sol·licitat i que estan molt avançats. El màxim responsable de l’executiu va recordar que “altres caps de Govern no han volgut parlar de la qüestió”, referint-se a Jaume Bartumeu, de qui Dolsa va afirmar que mai havia demanat el vistiplau per poder-se presentar a concursos.

SILENCI TOTAL DELS 'ACUSATS' PER L'AMO DEL GRUP VALLSEGUR

Cap de les tres persones que l’empresari Enric Dolsa va esmentar amb noms i cognoms durant la roda de premsa amb públic que va convocar en un cèntric hotel de la capital no van voler fer manifestacions. Tampoc no van descartar que acabin emprenent accions legals contra Dolsa, encara que en tots els casos no seria abans de parlar personalment amb l’empresari per mirar de comprovar l’abast de les manifestacions fetes per l’amo del grup Vallsegur. Dolsa va ser molt contundent amb l’empresa Avança, denunciant de la situació irregular en què suposadament es troba Vallnet, en el marc de l’obertura d’ofertes per fer-se càrrec de la neteja del SAAS. Dolsa va demanar-se si hi ha qui té “por de perdre [la neteja de] l’hospital ara que ja no són ni president ni vocals de la CASS”. I?va acusar algunes persones d’actuar “buscant el benefici personal perjudicant l’interès públic”. Al final de la compareixença, l’empresari va citar Josep Àngel Mortés, Francesc Gran i Xavier Altimir com a socis d’Avança.

Un degoteig mensual d’entre 14.000 i 18.000 entrades venudes al mes, amb tres excepcions, tres moments on l’afluència es dispara fins a superar els 20.000, els mesos de juliol, agost i desembre.
I quines han estat les preferències dels espectadors del Principat? Doncs sense gaires sorpreses: Amanecer, l’última estrena de la nissaga de vampirs creada per Stephenie Meyer, va ser la més taquillera: 7.500 entrades, en números rodons, que es tradueix en una recaptació que frega els 40.000 euros. La segueixen el desenllaç de Harry Potter, amb 6.500 espectadors (4.000 van triar la versió en castellà i 3D i 2.500 la doblada en català); la quarta entrega de Pirates del Carib, amb 6.000 localitats venudes; la cinquena part de Fast and Furious, que va atreure 5.500 persones, i Torrente IV en 3D, que va ser vista per unes 4.600 persones. Aquest Nadal, la més taquillera està resultant la quarta de Misión Imposible, que porta ja uns 3.000 espectadors i el responsable dels cinemes, José Jaime, calcula que assolirà tranquil·lament els 5.000 abans de desaparèixer de la cartellera. De fet, apunta, tots aquests títols podrien haver fet una taquilla més elevada si la rotació d’estrenes no hagués de ser tan ràpida. Una agilitat que beneficia sobretot les distribuïdores, que en les primeres setmanes d’exhibició es queden amb el 60 per cent de la recaptació, percentatge que es va reduint gradualment amb el temps.
Del total d’espectadors, han estat els títols en 3D els que han atret un percentatge alt. Amb una tendència que el gerent de les sales detecta: tenen més tirada quan són produccions enfocades a un públic adolescent, més que purament infantil, sobretot per la despesa que suposa pagar l’entrada, amb suplement.
Pel que fa a ofertes com la versió original subtitulada, solen atreure una mitjana d’entre 50 i 60 persones per projecció, excepte el cicle promogut per l’Aliança i l’ambaixada de França, on els films solen ser seguits per unes 150 persones.

TOT UN ANY ENCARA FINS QUE ARRIBI 'EL HÒBBIT'

L’adaptació cinematogràfica del relat de J. R. R. Tolkien El Hòbbit –Peter Jackson i Guillermo del Toro– és, sens dubte, la més esperada de l’any vinent, però encara s’haurà de tenir paciència durant dotze mesos perquè l’estrena no arribarà fins al Nadal del 2012, recorda el gerent dels cines escaldencs. De moment, però, entre les propostes més comercials que ja estan a les portes hi ha Sherlock Holmes. El juego de sombras, que arriba a la cartellera del país la vigília de Reis. El (discutiblement necessari) remake hollywoodiense de Millennium, amb Daniel Craig, es farà present la setmana següent, el dia 13. També per al mes de gener està ja confirmada l’estrena de J. Edgar, amb Leonardo DiCaprio en la pell de qui va dirigir l’FBI nord-americà durant dècades, J. Edgar Hoover. Amb l’interès afegit que Clint Eastwood n’és el director. També arribarà También la lluvia, una cinta d’Icíar Bollaín a la qual ha costat arribar a les pantalles andorranes, perquè ja fa ben bé un any que es va estrenar a Espanya.
Pel que fa a les que aniran arribant a mesura que transcorrin els propers dotze mesos, entre les que generen més expectació hi ha Los Vengadores, de Joss Whedon, o la tercera part de Batman, amb la recargolada traducció El caballero oscuro: la leyenda renace, dirigida per Christopher Nolan i interpretada per Christian Bale. Els fans dels superherois estan també pendents  d’una nova d’Spiderman i els del gènere de terror, de Prometheus, de Ridley Scott, una mena de preqüel·la d’Alien.

El pilot resident a Andorra s’ha emportat a casa el preuat Tuareg tres vegades, els anys 2005, 2007 i 2010, mentre que Coma se l’ha fet seu el 2006, 2009 i 2011 –l’any 2008 no es va celebrar la prova a l’Àfrica per l’amenaça terrorista–. El duel entre francès i català és el gran atractiu del quart Dakar sud-americà en l’apartat de motos. Diumenge començarà la lluita en un escenari inèdit, Mar del Plata, que relleva Buenos Aires com a punt de sortida. Quinze dies després tot fa preveure que un dels dos, enrolats en el mateix equip gràcies als esforços de KTM, serà el campió.
Despres, però, veu la cursa “més oberta que abans” a conseqüència de la nova normativa establerta per l’organització, que limita la cilindrada de les motos a 450 cc. “Seria massa pretensiós pensar que només Coma o jo tenim l’oportunitat de guanyar. Els equips i els fabricants s’han implicat molt i hi ha alguns pilots joves que han progressat”, va afegir.     El triple campió del Dakar, que passarà per Argentina, Xile i Perú, no veu un escenari que pugui ser decisiu per determinar el triomf al ral·li, segons va indicar a un web especialitzat en motos: “Quan vols guanyar, els desafiaments són els mateixos tots els dies: navegar bé, ser ràpid, cuidar la moto, no fer errades. Cada dia és igual de difícil. Perú? Ningú sap el que ens espera i tots sortim en les mateixes condicions.”
Al marge de Despres i Coma, i sense David Fretigné per lesió, la llista de favorits es completa amb el xilè Chaleco López, els portuguesos Helder Rodrigues i Rubén Faria, motxiller de Despres, el noruec Ullevalseter i el jove polonès Przygonski, segon al Campionat del Món de ral·li-raid.
Lluny de les primeres posicions i lluitant per aconseguir arribar a Lima el 15 de gener es troben els andorrans de l’equip Polaris Dakar Team, Andreu Cachafeiro, Isidre Loan i Gerard Vidal, que ha rellevat en el darrer moment Carles Bigordà. Completa l’equip el català Jaume Gramona, que compartirà un dels dos buguis Polaris que l’organització ha inclòs en la categoria de cotxes. Cachafeiro comentava des de Mar del Plata que “això és acollonant. L’expectació és enorme i s’espera per diumenge més d’un milió de persones. Semblen tifosi de futbol”. Els buguis van trigar més d’un dia per passar les verificacions administratives i tècniques i un cop superat el tràmit, els pilots esperen amb impaciència la largada. “Tenim ganes de començar aquesta aventura i sobretot d’acabar-la. Aquest és el nostre únic objectiu i més veient que aquest ral·li és prou difícil”, va assenyalar Andreu Cachafeiro.
L’etapa inaugural (Mar del Plata-Santa Rosa) tindrà només 57 quilòmetres cronometrats, però 763 d’enllaç.

Més pilots

2 residents fixos

A banda de Cyril Despres i dels pilots del Polaris Dakar Team, Andorra estarà representada al Dakar per dos vells coneguts de la prova. Es tracta dels residents Bernard Errandonea i Isabelle Patissier. Tots dos afrontaran la prova amb un bugui. Per a Patissier serà la desena participació al raid més dur del món.

Jordi Alcobé ha recordat que no és la primera vegada que es pren la decisió de tancar el Coll d'Ordino a l'hivern, i ha destacat que la carretera és bastant perillosa a l'hivern a causa del gel i neu que s'hi acumula a la vessant d'Ordino, la més obaga. Per tant, el manteniment que s'hi ha de fer és molt costós, sobretot per la despesa de sal. Les inversions necessàries per millorar-ne la seguretat se centren sobretot en l'adequació de les baranes.
El ministre també ha dit que actualment s'està elaborant el nou pla sectorial de carreteres, i que durant aquest procés s'estudiarà si s'incorpora aquesta via de nou com a carretera general, perquè passi a dependre directament del Govern. Alcobé ha dit que és possible que es prengui la decisió perquè actualment el Govern ja hi fa moltes actuacions i per tant no hi ha d'haver cap problema.

La darrera sessió de Consell de Comú d'Andorra la Vella d'aquest mandat ha estat de caràcter extraordinari i únicament per poder aprovar les actes pendents de les sessions anteriors i la informació relativa a la Junta General i el Consell d'Administració de la societat Jovial, del 2008 al 2011, que ja s'ha anat aprovant regularment.
Així ha estat una sessió més aviat de comiat on el conseller de la minoria Pere Cervós ha aprofitat per acomiadar-se donant les gràcies a tots els companys, i on la cònsol major, Rosa Ferrer, també ha volgut reconèixer la feina feta per tots.
Pere Cervós ha indicat que han estat quatre anys complicats, sobretot per la situació econòmica, però que el més positiu és marxar amb la sensació que s'han aportat idees que la majoria ha tingut en compte i que els encerts que s'han fet han estat feina de tot el conjunt.
D'altra banda, Cervós ha valorat positivament el fet que Rosa Ferrer vulgui que en un futur les minories comunals s'integrin en una Junta General o a la Junta de Govern perquè opina que això "només pot ser positiu perquè el millor per als ciutadans és unir esforços". A més, considera que això no minva la capacitat de control que ha de tenir l'oposició.
El cònsol menor i futur conseller de la minoria socialdemòcrata, Josep Vila, també ha considerat que és positiu que se'ls ofereixi ser a una Junta General, i ha dit que durant el mandat creu que hi podrà haver entesa amb els tres grups treballant a les comissions. Pel que fa a la feina feta aquest mandat, ha fet un balanç positiu tot i recordar que "vam començar amb un mateix projecte i hem acabat en cantons diferents".