Aquesta dots setmana es compleixen 50 dies des que el candidat a cap de Govern en les passades eleccions del 26 d'abril pel Partit Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va ser elegit. La victòria del PS ha representat un moment històric en la realitat sociopolítica del nostre país, atès que per primer cop un partit progressista ha rebut l'encàrrec, per part dels andorrans, d'assumir la responsabilitat de governar.
Comparteixo l'opinió d'Amadeu Rossell, membre del grup parlamentari reformista, que existeix una tradició no escrita de donar cent dies de gràcia perquè el govern pugui prendre possessió del seu àmbit i començar a executar les mesures que han de guiar la seva acció, i que al llarg d'aquest període tingui el temps suficient per demostrar públicament quines són les seves principals línies d'acció sense rebre crítiques per part de l'oposició parlamentària, mentre duri aquest període de temps simbòlic.
Efectivament, s'ha produït un canvi de govern i alhora un canvi en l'estil de govern, i és la societat civil andorrana en general qui està començant a percebre-ho de manera més clara. Al nostre Govern no li fan falta cent dies de gràcia per demostrar quin és el seu tarannà i quines són les accions que està duent a terme. Amb la meitat d'aquest període ja ha estat capaç de mostrar les principals línies d'intervenció.
Quant als principals eixos d'actuació interns hi trobem els corresponents a la política d'estructuració de l'administració en general, pas de compliment obligat, i més tenint en compte el fet de representar l'alternança política, però també de gestió tècnica i administrativa. Una alternança que arriba després de catorze anys de continuïtat rutinària liberal. I no ens hem d'enganyar, nomenar càrrecs també és una importantíssima acció de Govern.
A banda d'aquestes necessàries accions d'un caire més organitzacional o estructural, aquest Govern ha començat a mostrar els seus dots actitudinals, tan necessaris per fer-se partícip de la complicitat dels ciutadans, i indispensables per fer front als problemes socioeconòmics que hem d'afrontar. Tenim un Govern que exerceix la transparència -política i administrativa- com un dels principis fonamentals de la gestió pública i no escatima esforços a promoure el dret a la informació per part dels ciutadans; tenim un Govern que no practica la improvisació, sinó que observa, diagnostica, proposa, actua i avalua. En definitiva: planifica. Una planificació que serveix per evitar el malbaratament d'energies que podria representar una precipitada acció -tant legislativa com administrativa- causada entre d'altres per voler obtenir un rendiment polític (o mediàtic) a curt termini. Tenim un govern que practica la cultura del compromís, la cultura dels valors; tenim un govern que pren les seves decisions de manera col·legiada, sense buscar el protagonisme personalista de cap dels seus membres.
Pel que fa a aquelles línies d'intervenció, que podríem anomenar de tipus extern, el nostre Govern ja ha començat a actuar amb decisió i fermesa, i reitero, sense precipitació, fet que permetrà arribar als objectius sense entrebancs innecessaris. Tenim un Govern que aposta per la participació plural i activa de la societat civil en la gestió i corresponsabilització dels afers públics. A aquest efecte, i tal com s'especificava en el programa electoral del PS, ja s'ha convocat la Taula de diàleg amb les entitats econòmiques, empresarials i sindicals del país perquè, en un període de temps relativament curt, es pugui proposar un gran pacte per al treball i el desenvolupament econòmic, tan necessari per a l'impuls ferm de la nostra economia i de les nostres empreses, com per a la garantia de les llibertats i els drets laborals dels nostres treballadors. I finalment, el Govern està impulsant amb celeritat una de les lleis cabdals que ens servirà per poder tenir una relació de normalitat amb els països del nostre entorn, una llei que gràcies a la transparència fiscal haurà d'iniciar el camí cap a l'obertura a Europa, que possibilitarà que el nostre país es pugui treure d'una vegada per totes l'etiqueta de paradís fiscal, i que permetrà posteriorment signar convenis amb la resta de països que tinguin per objecte l'eliminació d'aquestes dobles imposicions que ens posen traves quan la nostra economia i els nostres empresaris volen obrir-se a nous mercats exteriors. El Govern, amb el suport del Consell General, possibilitarà que el nostre Copríncep i president de la República Francesa es trobi còmode, respecte de la situació andorrana, en el marc de la propera reunió del G-20, que tindrà lloc el 24 de setembre. Hi arribarem amb els deures fets, n'estic plenament convençut. I representarà el punt de partida per a la configuració d'un nou model de relacions exteriors per al nostre país.
Per acabar, també comparteixo plenament amb Amadeu Rossell l'opinió sobre quin ha de ser el tarannà polític de l'oposició parlamentària, "una manera d'actuar responsable, una actitud constructiva, professional i objectiva sense passions". Jo hi afegiria, també, la capacitat de treball, de fer autocrítica i de consensuar. Precisament aquest conjunt d'actituds van fer possible, durant l'anterior legislatura, i quan el PS es trobava a l'oposició, aprovar per unanimitat més del 75% de les lleis. Per exemple, lleis tan importants per al país com la de la CASS, que es va concretar a través del treball comú i compromès d'una comissió específica formada per representants de tots els grups de l'arc parlamentari. Recullo les paraules de l'amic Rossell.
Els cinquanta dies de treball del nou Govern estan aportant aires de renovació, i com em deia fa poc un ciutadà: "aires de frescor". Aire fresc i renovat està entrant per les finestres de l'edifici administratiu, un nou ambient de treball que té per missió governar de forma constructiva i positiva per a tots i cadascun dels ciutadans del nostre país, un Govern que ja ha començat a assumir amb escreix la difícil però apassionant tasca que li han encomanat els ciutadans.
|
Français 
Català
Castellano
English
|
0 
