La política de contenció econòmica, això sí, afectarà els jugadors, que no rebran com fins ara cap compensació econòmica –“una quantitat simbòlica”, segons fonts federatives–, per prendre part en la competició. La retallada en la subvenció de Govern, com a la resta de federacions, ha influït decisivament en aquesta decisió, que els jugadors ja coneixen. François Garcia va raonar ahir el perquè de la continuïtat a la Davis, tot afirmant que “una de les raons per existir com a federació és tenir relacions internacionals i si sortim de la competició ens costaria molt tornar, a banda d’haver de pagar una multa. Per mantenir la bona relació amb la ITF participarem a la Davis i mantindrem l’ITF júnior”.
Qüestionat sobre què passarà l’any vinent si es confirma una nova reducció en les ajudes de Govern, Garcia va assenyalar que “si és així ens haurem de tornar a repensar què farem. Enguany estarem a Bulgària”. En el mateix sentit es va expressar Jordi Vila, director tècnic de la federació i capità de l’equip de la Davis: “Enguany competirem, el 2013 ja no ho sabem.”
En el vessant estrictament esportiu, Vila, d’acord amb la federació, té previst realitzar dues lliguetes per determinar quins seran els companys de Jean-Baptiste Poux, que té la plaça fixa. “La idea és fer una poule al març i l’altra a l’abril. Encara no tenim les dates i el lloc serà segurament Escaldes.” Quant als jugadors que prendrien part en els tornejos classificatoris, Jordi Vila va explicar que parlarà amb Paul Gerbaud i Hèctor Hormigo, a banda de Damià Gelabert i Gerard Blasi, que van integrar amb Poux l’últim equip de la Davis a Macedònia. “Sembla que el Paul estaria interessat per tornar i l’Hèctor està vinculat al CT Malgrat i també li demanaré si vol participar”, va comentar Vila.

Tretze equips i cap descens
La Federació Internacional va confirmar el novembre passat els països integrants del grup 3 de la zona europea de la Davis, que conformen dotze equips a banda d’Andorra. Els participants que es reuniran a Sofia per jugar en terra batuda són Albània, Armènia, Bulgària, Geòrgia, Grècia, Islàndia, Lituània, Macedònia, Malta, Montenegro, Noruega i San Marino. La competició es farà la setmana del 30 d’abril i un cop a Sofia els equips quedaran repartits en quatre grups, tres de tres equips i un de quatre. Els primers classificats de cada grup lluitaran per l’ascens, que aconseguiran dues seleccions, mentre que una vegada més no hi haurà cap descens atès que el 3 és l’últim grup del continent europeu. Andorra va acabar el 2011 a Macedònia en la setena posició de dotze participants.

REFORMA A LES PISTES DE PADRA DE MOLES

El comú d’Encamp remodelarà les pistes de tennis de la zona esportiva de Prada de Moles amb una inversió màxima de 68.000 euros. És la previsió que té el departament d’Esports de la corporació, que acaba de publicar un concurs per tirar endavant el projecte. La previsió, segons han assenyalat des del comú, passa per aixecar l’actual paviment que hi ha a les pistes i col·locar-hi gespa artificial. També s’actuarà en l’entorn de l’àrea esportiva i s’arranjaran les tanques perimetrals.
Durant el mes de gener s’obrirà el concurs públic i, si no hi ha canvis, la millora de les pistes hauria d’estar enllestida abans del maig vinent. Perquè serà llavors quan se celebrin els Jocs juvenils europeus de ciutats germanes, que inclouen el tennis. L’arranjament es durà a terme malgrat que el projecte per reformular Prada de Moles hagi quedat congelat per la situació econòmica.

El duel entre Cyril Despres i Marc Coma va viure ahir el seu quart episodi amb l’especial que es va disputar entre San Juan i Chilecito.

Dinamarca ostenta, des de l’1 de gener passat, la presidència de la Unió Europea i la missió diplomàtica francesa al Principat assumirà la representació de la UE en nom de la presidència danesa al Principat.

Les cònsols majors d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, Rosa Ferrer i Trini Marín, han presentat juntament amb el president de la Unió Pro Turisme d'Escaldes, Josep Maria Sánchez; el gerent d'Andorra Turisme, Betim Budzaku, i la productora en cap de TV3 de la cavalcada de Reis 2012, Mertxe Larumba, el recorregut i les característiques de l'esdeveniment que tindrà lloc aquest dijous a la tarda.
La retransmissió d'aquesta cavalcada al món és la culminació dels actes de la Capital de la Cultura Catalana, han indicat les cònsols. Un fet en el que es treballa des de finals del 2009 quan, segons ha manifestat Rosa Ferrer, van anar amb l'aleshores cònsol d'Escaldes i ara Cap de Govern, Toni Martí, a veure a la directora de TV3 per demanar que s'escollís Andorra com a seu de la cavalcada 2010-2011. Com que en aquell moment ja s'havia decidit fer des de Tarragona, les autoritats andorranes van aconseguir el compromís de poder acollir l'esdeveniment aquest any. 
Més de 500 persones participaran aquest dijous en la desfilada amb una vintena de carrosses que acompanyaran als Reis Mags. Entre elles, dues de renovades: una de la Bella i la Bèstia i una altra de Bob Esponja, que reemplacen a les del Llibre de la Selva i als Picapedra. A més, n'hi haurà una del Club Piolet i s'estrena una carrossa d'Aladdín.
A les 18.30 hores, Ses Majestats els Reis Mags sortiran de la plaça Guillemó de la capital i es dirigiran a la plaça Coprínceps d'Escaldes-Engordany, passant per l'avinguda Príncep Benlloch, Meritxell i Carlemany. Com a novetat d'enguany destaca que els Reis aniran acompanyats de 30 romans armats que els custodiaran durant tot el recorregut. En el trajecte es repartiran 4.000 quilograms de caramels aptes per a celíacs i 6.000 corones de cartró. Les dues corporacions comunals faran tot el recorregut plegades per primera vegada.

Més de 80 persones treballant per retransmetre per TV3
Per poder mostrar el que Ferrer ha considerat "la cavalcada per excel·lència del Pirineu", Televisió de Catalunya ha desplaçat fins a Andorra dues unitats mòbils, segons ha explicat la productora en cap, Mertxe Larumba. La primera amb tres càmeres fixes i una de radiofreqüència per captar l'arribada de Ses Majestats els Reis Mags, la segona amb tretze de fixes i dues de radiofreqüència que cobriran des de la plaça de la Rotonda fins a la dels Coprínceps. A més, davant de la seu d'Andorra Telecom s'instal·larà un set d'entrevistes on s'aniran fent passar personalitats de diversos àmbits de la cultura i la societat andorrana, com l'actor Marc Cartes, el pilot Albert Llovera o la directora Ester Nadal, entre altres. Així mateix, també arribaran al Principat tres dels personatges del Club Super 3: en Kikiriman, en Roc i en Fluski. En total, 82 persones treballaran per fer possible aquesta retransmissió per TV3.
TV3 també posarà en funcionament dues línies de satèl·lit, que permetran a Andorra Televisió aprofitar una d'elles per retransmetre la cavalcada amb un programa propi.

Sobre aquest desplegament de mitjans, Rosa Ferrer ha reconegut que tant el Comú d'Andorra la Vella com el d'Escaldes-Engordany, han rebut queixes de comerciants perquè les torres instal·lades per la televisió dificulten la visibilitat dels seus establiments. Tant Ferrer com Larumba han volgut llançar un missatge de tranquil·litat i han assegurat que un cop acabi la cavalcada es desmuntarà tot "de seguida".
Tots els organitzadors han animat als ciutadans a apropar-se a lliurar les cartes als Reis i han considerat que és un acte molt important pel Principat d'Andorra ja que és "una publicitat per a totes les llars de Catalunya i del país".  Així, la productora en cap de TV3 ha indicat que l'objectiu de la retransmissió és acostar la màgia d'aquesta nit i dels Reis "a aquells que no poden sortir de casa".

Després de l’aturada nadalenca, el River Andorra es torna a posar la granota de treball i aquest diumenge té un compromís important davant del Barça B (18.00 hores, Poliesportiu d’Andorra), ja que amb una victòria els de Joan Peñarroya aconseguirien posar-se en la primera posició de la categoria.

Ahir llegia en un diari que el nombre de víctimes mortals l’any passat a Espanya va estar al nivell de fa cinquanta anys, no havent arribat a les 1.500, quan fa vint anys fregava les 6.000. Sens dubte és una bona notícia que no hi hagi tants morts a la carretera. A Andorra no se quantes han estat les víctimes durant l’any passat, però en la darrera setmana ja hem patit tres accidents de trànsit greus, amb un mort i diversos ferits de consideració com a resultat. No ha estat ni un bon acabament ni un bon començament d’any.

Les vies de circulació estan cada vegada en millors condicions i això, que a priori pot semblar positiu per a la seguretat, pot ser un factor d’augment de la sinistralitat.

Ahir mateix vaig estar a punt de patir un accident en un punt on, teòricament, han millorat les condicions: em refereixo a la bi-rotonda de FEDA. El fet que els vehicles que circulen per la rotonda superior tinguin un cedeixi el pas en el carril que utilitzen per incorporar-se a la carretera general en sentit Encamp, pot ser conflictiu. El vehicle que no el va respectar i que em va obligar a efectuar una gran frenada -perquè no em podia canviar de carril, en haver-hi un altre vehicle que m’estava avançant pel de l’esquerra- segur que no serà l’únic que no respectarà aquest senyal. I encara que en aquest punt la visibilitat és -relativament- bona, la lògica penso que voldria que el cedeixi el pas sigui substituït per un stop.

El fenomen de les rotondes mereixeria un tractat, i força gruixut. Encara que la campanya, amb repartiment de fullets inclòs, empresa pel ministeri de tutela va ser objecte de mofa per part de molts, és evident que no sabem -i m’hi incloc-com circular de forma correcta per les rotondes una mica complexes.

El què està clar és que en algunes, si no vols prendre mal, millor que t’aturis del tot abans d’accedir-hi -com a exemple la del km 0, que ni amb semàfor funciona-, i en aquest cas el perill segurament et vindrà del vehicle de darrere. ¿No podem ser una mica més prudents?

Divendres passat un amic em deia «… ara més que mai és temps de no afluixar i seguir endavant». Em va fer pensar en un altre bon amic, Henri Nayrou, diputat socialista de l’Ariège, que diu sovint «la vie est toujours devant!» Em sembla una bona reflexió per encarar aquest any 2012, que encetem sense que el Govern tingui cap horitzó.

Andorra necessita esperança. L’esperança és, diuen els entesos, un estat emocional que ens fa pensar que el que volem es farà realitat i que el que pot anar bé hi anirà.

Però, de moment, vuit mesos del govern d’Antoni Martí han fet ja perdre l’esperança a moltes persones que es van creure que la il·lusió es faria realitat. Vuit mesos en els quals hem pogut escoltar el discurs de la por, el 19 de setembre, i el discurs de l’angúnia, el 31 de desembre. La confiança dipositada el 3 d’abril del 2011 ha caigut al ritme de la inacció que ha caracteritzat el govern que es pretenia «dels millors».

La decepció s’entén: Martí compta amb una amplíssima majoria absoluta, però el compliment dels compromisos -els publicitats i els dissimulats- comporta prendre decisions i executar-les. I no fa ni l’una cosa ni l’altra.

La llastimosa actuació del dilluns, davant una delegació del personal de RTVA, SA, és un bon exemple de l’absència de rigor en l’acció de Govern.

¿Com es pot pretendre traslladar al personal la responsabilitat d’adoptar unes decisions que pertanyen al govern constituït en junta general de RTVA, SA?

Encetem així l’any enmig de la desorientació, després que el dia 29 de desembre s’hagi votat un pressupost de resignació i sense horitzó pel 2012. Un pressupost sense columna vertebral, dictat pels interessos dels que, des de la CEA i l’EFA, orienten l’actuació del govern de DA.

¿Quina situació li espera a Andorra l’any 2012?

En poques paraules la podrem, dissortadament, dibuixar: explosió de l’endeutament, explosió de la desocupació i explosió de les desigualtats.

L’ortodòxia neoliberal, marcada pels mercats financers internacionals i a Andorra també per la CEA i l’EFA, porta de contraban la imposició de dràstiques mesures d’austeritat que posen en qüestió el model social, amagant-les en la campanya electoral i evitant el debat públic.

La tisorada de la despesa pressupostària arribarà aquest 2012 al cor de l’Estat del benestar: la sanitat i la protecció social.

La recepta ortodoxa, adaptada a Andorra pel govern de DA, passa pel dogma de l’equilibri pressupostari, la reducció de la plantilla de funcionaris i les rebaixes salarials. És l’aplicació del discurs neoliberal que pretén que els serveis públics s’haurien d’autofinançar.

A la pràctica això servirà perquè el nombre de persones en situació de desocupació involuntària segueixi enfilant-se cap amunt després de la temporada d’esquí. I per abocar-nos a una recessió.

El govern de DA no només assumeix amb les tisorades els riscos de la recessió i l’augment dels aturats, sinó també el del trencament de la cohesió social.

El premi Nobel d’Economia Joseph E. Stiglitz escrivia aquest dilluns, 2 de gener, al diari econòmic francès Les Echos que «… l’austeritat engendrarà un creixement més feble -de fet, una recessió és cada cop més probable- i, sense creixement, els països en dificultat de la zona euro no seran capaços de gestionar els seus deutes».

A casa nostra aquesta incapacitat per gestionar els deutes ha fet que, ràpidament, el govern de DA ha acceptat un augment molt important dels interessos a abonar a les entitats bancàries per les pòlisses de crèdit. L’augment de les despeses financeres en el pressupost 2012 és espectacular. I de tan espectacular és, alhora, il·lustratiu.

Jarton Lainer, una persona vinculada al món informàtic internacional, deia que «… si vols saber realment el que s’esdevé en una societat o ideologia només has de seguir la ruta del diner».

Fer aquest seguiment a Andorra permet veure-hi clar: ja sabem qui mana al govern de DA. Durs amb els febles, amb la tisora esmolada. Tous amb els poderosos, pagant els interessos que demanen. ¿O potser els manen?