L’enquesta atorga a Romney, exgovernador de Massachusetts, una lleugera superioritat percentual de 46 a 43 en estimació de vot enfront d’Obama, fet que suposa un empat tècnic en el sondeig realitzat a Florida entre 1.412 probables votants els dies 4 i 8 de gener passat.
“Florida està entre els swing states [estats pèndol] més importants del país i si les eleccions generals fossin avui, Obama tindria dificultats per guanyar els vots” necessaris per reeditar la seva victòria el 2008, va afirmar en un comunicat Peter Brown, sotsdirector de l’Institut de Sondejos de la Universitat Quinnipiac.
Mitt Romney es va imposar ahir amb comoditat a les primàries republicanes de New Hamp­shire i queda en una còmoda posició per les següents cites en el calendari electoral, Carolina del Sud i l’Estat clau de Florida.
El gran derrotat en aquests comicis és Rick Santorum, que després d’haver quedat en un sorprendent segon lloc a Iowa, a tan sols vuit vots de Romney, es desinfla en rebre només un 10 per cent dels sufragis en aquest Estat, però va depositar les esperances en la pròxima cita a Carolina del Sud el pròxim dia 21.
Mentrestant, Romney rebia en torn el 37,3 per cent dels vots, a una gran distància del seu immediat perseguidor, el congressista Ron Paul, el gran ídol del corrent llibertari republicà, que va rebre el 23,4 per cent dels sufragis. L’exgovernador d’Utah Jon Huntsman, amb el 17,3 per cent dels vots, quedava en tercer lloc, una posició que li permet continuar en la cursa en la pròxima cita de les primàries i així va assegurar que ho faria.

Que es quedin a casa
D’altra banda, el president Barack Obama presentarà de cara a les pròximes setmanes noves propostes fiscals per afavorir que les empreses nord-americanes mantinguin llocs de treball a dins de les fronteres del país i no els portin a l’estranger.

LA CASA BLANCA NEGA TENIR RELACIÓ AMB UN ATEMPTAT A L'IRAN

El científic nuclear iranià Mustafa Ahmadi Roshan va ser assassinat ahir en un atemptat amb bomba a Teheran, en què també va morir el seu xofer. El vicepresident de l’Iran, Mohamed Reza Rahimi, va responsabilitzar dels atacs “agents dels poders dels arrogants de règim sionista” i va afegir-hi que “els que es diuen defensors de l’antiterrorisme ataquen els científics iranians”. Davant de les acusacions, des de la Casa Blanca es va indicar que els EUA no tenen cap relació amb l’atemptat que va tenir lloc a la capital iraniana. Victoria Nuland, portaveu del departament d’Estat, va afirmar que els Estats Units “condemnen aquest acte de violència i neguen categòricament qualsevol implicació en aquesta mort”.   
Segons mitjans locals, una persona que viatjava en motocicleta va col·locar la bomba al cotxe del científic i professor universitari. L’agència Mehr va informar que Roshan era el sotsdirector del departament comercial de la central de Natanz. Durant els darrers dos anys s’han produït diferents atacs contra científics que suposadament participaven en el programa nuclear iranià, com els que el gener del 2010 van acabar amb la vida d’altres dos investigadors, Masud Ali Mohamadi i Majad Shahriari. El vicepresident iranià, Rahimi, va assegurar que “els enemics han de               saber que no seran capaços d’impedir que l’Iran arribi als seus objectius en els camps científics”, i des de l’Organització de l’Energia Atòmica iraniana es va afirmar en un comunicat que  “aquests actes d’Amèrica i del règim sionista criminal no inter­rompran el nostre gloriós camí”.

Dins de l’horari laboral els professionals passen consulta al matí. Aquesta feina es troba remunerada dins del salari que cobren cada mes. L’hospital havia facilitat que a les tardes s’habilitessin sales de la clínica Meritxell, amb l’assignació d’una administrativa, perquè els facultatius continuessin passant consulta. Les de la tarda, però, són força diferents en l’àmbit econòmic. Dels ingressos el 60% és per al professional i s’ha d’afegir la cotització a la CASS. En total més del 70% dels ingressos van per al metge. Aquest sistema ha creat una important disfunció fa temps detectada, segons fonts de l’executiu. Els facultatius tenien tendència a fer el major nombre de visites possible a la tarda. En el balanç de cada exercici s’acumulaven ingressos disparats a causa de la facturació alternativa.
La disfunció acabarà a partir del març. Dins de la política d’eficiència econòmica fixada pel ministeri i la nova direcció de l’hospital es liquidaran les visites de les tardes. S’ha constatat que amb els torns del matí hi ha suficient per respondre a la demanda sense que es creïn llistes d’espera. Les consultes quedaran així dins de l’horari laboral estàndard.

Porta oberta a correccions
L’hospital ha establert, però, que es deixa la porta oberta a fer les correccions oportunes en cas que es detectin problemes. Si en alguna especialitat es creessin llistes d’espera es podria obrir la consulta de tarda per als especialistes assalariats corresponents, però sempre de forma puntual fins que es resolgui el problema. Segons fonts del centre, en cas que es reobrin les consultes de tarda mai seria sota els paràmetres actuals d’entregar el seixanta per cent directe, més la CASS, dins dels revinguts dels professionals. Aquesta pràctica ha estat qualificada per les mateixes fonts com a “ruïna econòmica” per al centre.
Les úniques visites que es mantindran en l’horari de tarda de la clínica de Meritxell corresponen als professionals liberals que tenen llogades les instal·lacions. En aquest cas es tracta de professionals en l’àmbit privat que no tenen incidència en els comptes de l’hospital.
L’elecció de la data de l’1 de març per modificar el sistema respon al fet que la relació entre l’hospital i els metges assalariats està regulada contractualment amb unes especificacions. S’ha establert un període de carència per al canvi.
Fonts mèdiques van destacar que s’estava produint un greuge comparatiu molt important amb els professionals liberals. L’argument es basa en el fet que el funcionament d’una consulta pot significar fins a un 40% del que s’ingressa quan els assalariats obtenien de forma pràcticament neta els guanys.
Des de l’hospital s’incideix que es tracta d’una primera gran actuació dins del marc de revisió de tots els procediments. La direcció mèdica està analitzant les situacions on aparentment es produeixen disfucions que deriven en un sobrecost per al centre. S’afegeix que en alguns casos la solució és complicada en trobar-se implicats diferents actors com ara el ministeri, el SAAS, la CASS o els metges, i és difícil trobar una via consensuada.

ES LIMITARAN LES HORES EXTRA A LES GUÀRDIES

Una de les decisions importants que ha pres l’hospital passa per canviar el concepte de cobriment de guàrdies atès que l’actual provoca un encariment considerable del servei. La base del funcionament actual són les hores extra. Exemple pràctic. En una especialitat hi ha tres metges que han de fer un cobriment de servei de 24 hores per a les urgències. Actualment de forma majoritària els tres fan el torn que podria ser de vuit a quatre. La resta d’hores que cal tenir el servei provisionat en cas d’una urgència es compensa sobre la base d’hores extra. El ministeri i l’hospital han decidit aplicar un nou concepte basat en la distribució de torns. La jornada ha de quedar inicialment coberta pels torns dels facultatius. Només per completar les possibles mancances s’habilitaria la possibilitat de fer hores extra. No hi ha una data per fer efectiu el canvi ja que primer s’han de reestructurar els torns d’horaris dels afectats.

Aquest increment es traslladarà de forma automàtica –segons un edicte publicat ara fa unes setmanes pel Govern i on estipulava que hi hauria una actualització segons les dades d’inflació– al salari mínim interprofessional, que queda fixat ja per a aquest gener en 952,3 euros mensuals.
Fins al desembre, aquest sou mínim estava establert en 929,07 euros mensuals. L’últim increment del salari mínim s’havia donat el gener del 2011, també mitjançant l’actualització de l’IPC de l’any anterior. El trasllat d’aquest 2,5% d’augment en els preus suposa per a cada treballador poc més de 23 euros mensuals més a la seva nòmina.
Al desembre, la inflació va ser del 0% gràcies al fet que la davallada de preus en la roba i el calçat van compensar els increments viscuts en aliments i begudes, mentre que els altres grups no van experimentar canvis significatius. Això va permetre tancar el 2011 amb aquest 2,5% d’IPC, el més elevat dels darrers quatre anys. Cal remuntar-se al 2007 per trobar un increment de preus més fort. Llavors va ser del 2,7%. En exercicis posteriors la inflació va anar moderant-se passant al 2% el 2008 i al 0% el 2009. Ja el 2010 es va viure un nou augment, més moderat, de l’1,6%.

Carburants i aliments
Un dels principals culpables de l’augment d’aquest indicador s’ha de buscar en els productes petroliers. Durant el 2011, el seu cost s’ha encarit fins a un 16,6%, segons es desprèn de les dades facilitades ahir pel departament d’Estadística. Això ha tingut una repercussió directa en dos dels grups que més influeixen en l’IPC: transport (+5,6%) i habitatge (+3,8%).
Un altre grup que ha impulsat a l’alça el cost de la vida és el de l’alimentació. Durant el 2011, es va registrar un increment de preus de fins al 2,6%, amb bona part de responsabilitat en el tabac (+10,8%) a conseqüència de la pujada de taxes, i el cafè, te i cacau (+13,7%). També va ajudar a l’alça de preus la fruita (+6%)?i el subgrup de sucre, confitures i xocolates (+6%). De fet, només un grup no va tenir un comportament inflacionista: la roba i el calçat, amb una caiguda de preus del 5,3%.
Des del Govern s’ha volgut destacar que la inflació subjacent –que no té en compte els productes energètics ni els frescos– és únicament del 0,5%, fet que confirma “certa estabilitat en els preus en un moment de crisi econòmica”. En comparació amb els veïns, l’IPC acabaria una dècima per sobre de l’avançat espanyol (2,4%).
Aquest increment de l’IPC no tan sols afectarà el salari mínim. També està previst que s’apliqui a aquelles prestacions de la CASS que no superin els 2.000 euros mensuals. En canvi, on no es podrà traslladar és en les quotes dels lloguers, tant d’habitatges com d’immobles per a activitats econòmiques o places d’aparcament, segons la llei aprovada per via d’urgència el mes passat al Consell General.

NOU RESPONSABLE DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ

Els carburants i els aliments. Són els principals responsables que l’índex de preus al consum (IPC) s’hagi enfilat durant el 2011 fins a un 2,5%, dada que va ser validada ahir pel consell de ministres. Aquest increment es traslladarà de forma automàtica –segons un edicte publicat ara fa unes setmanes pel Govern i on estipulava que hi hauria una actualització segons les dades d’inflació– al salari mínim interprofessional, que queda fixat ja per a aquest gener en 952,3 euros mensuals.
Fins al desembre, aquest sou mínim estava establert en 929,07 euros mensuals. L’últim increment del salari mínim s’havia donat el gener del 2011, també mitjançant l’actualització de l’IPC de l’any anterior. El trasllat d’aquest 2,5% d’augment en els preus suposa per a cada treballador poc més de 23 euros mensuals més a la seva nòmina.
Al desembre, la inflació va ser del 0% gràcies al fet que la davallada de preus en la roba i el calçat van compensar els increments viscuts en aliments i begudes, mentre que els altres grups no van experimentar canvis significatius. Això va permetre tancar el 2011 amb aquest 2,5% d’IPC, el més elevat dels darrers quatre anys. Cal remuntar-se al 2007 per trobar un increment de preus més fort. Llavors va ser del 2,7%. En exercicis posteriors la inflació va anar moderant-se passant al 2% el 2008 i al 0% el 2009. Ja el 2010 es va viure un nou augment, més moderat, de l’1,6%.

carburants i aliments
Un dels principals culpables de l’augment d’aquest indicador s’ha de buscar en els productes petroliers. Durant el 2011, el seu cost s’ha encarit fins a un 16,6%, segons es desprèn de les dades facilitades ahir pel departament d’Estadística. Això ha tingut una repercussió directa en dos dels grups que més influeixen en l’IPC: transport (+5,6%) i habitatge (+3,8%).
Un altre grup que ha impulsat a l’alça el cost de la vida és el de l’alimentació. Durant el 2011, es va registrar un increment de preus de fins al 2,6%, amb bona part de responsabilitat en el tabac (+10,8%) a conseqüència de la pujada de taxes, i el cafè, te i cacau (+13,7%). També va ajudar a l’alça de preus la fruita (+6%)?i el subgrup de sucre, confitures i xocolates (+6%). De fet, només un grup no va tenir un comportament inflacionista: la roba i el calçat, amb una caiguda de preus del 5,3%.
Des del Govern s’ha volgut destacar que la inflació subjacent –que no té en compte els productes energètics ni els frescos– és únicament del 0,5%, fet que confirma “certa estabilitat en els preus en un moment de crisi econòmica”. En comparació amb els veïns, l’IPC acabaria una dècima per sobre de l’avançat espanyol (2,4%).
Aquest increment de l’IPC no tan sols afectarà el salari mínim. També està previst que s’apliqui a aquelles prestacions de la CASS que no superin els 2.000 euros mensuals. En canvi, on no es podrà traslladar és en les quotes dels lloguers, tant d’habitatges com d’immobles per a activitats econòmiques o places d’aparcament, segons la llei aprovada per via d’urgència el mes passat al Consell General.

RETIRADA D'UN MEDICAENT CONTRA L'INSOMNI

El Govern va anunciar ahir la retirada del mercat del medicament Mépronizine, un producte que està indicat per a pacients amb trastorns greus del son, especialment casos d’insomni ocasional o transitori. El motiu d’aquesta decisió és l’avaluació feta per l’Agència Francesa de Seguretat Sanitària dels Productes de Salut (AFSSAPS), que considera que la relació benefici-risc és desfavorable. I és que el producte conté principis actius que exposen el pacient a un augment de reaccions adverses i permeten el baix compliment del tractament. A més, comporten un risc de sobredosi involuntària.

 “Ens asseurem amb el Govern, però sense la confiança que les negociacions arribin a bon port.” Així de clar es va pronunciar ahir el portaveu de la plataforma sindical dels funcionaris de l’administració, Joan Torra, sobre la negociació que han d’emprendre properament amb el Govern per abordar la reforma de fons de la Llei de la funció pública.

El consell de ministres va validar ahir la dada final de l’índex de preus al consum (IPC) al tancament de l’any 2011, confirmant l’indicador en un 2,5%, després d’experimentar una variació mensual nul·la (+0,0%) el passat mes de desembre (cal destacar que el mateix mes de l’any 2010 va ser del 0,2%).
Entre els grups que més han vist augmentar l’IPC hi ha el de transport, en què la variació anyal ha estat del 5,6%; habitatge, aigua, electricitat i calefacció amb un 3,8%; ensenyament (2,7%) i el grup que integren aliments, begudes i tabac (2,6%).

Davant d'una nova avaluació de les dades de seguretat i eficàcia del medicament Mépronizine, realitzada per l'Agència Francesa de Seguretat Sanitària dels Productes de Salut (AFSSAPS), el Govern andorrà ha decidit retirar-lo del mercat ja que s'ha trobat una relació benefici-risc desfavorable. Segons informa en un comunicat, l'AFSSAPS ha demostrat que aquest producte conté principis actius que exposen al pacient a un augment de reaccions adverses i permeten el baix compliment del tractament. A més, comporten un risc de sobredosi involuntària en els seus consumidors. Per aquest motiu, l'Àrea de Recursos Sanitaris insta a les persones que estiguin en tractament amb aquest medicament a consultar el seu metge per tal de fer-los un canvi de medicació.

Olga Areny s'ha mostrat aquest dimecres molt molesta amb l'excònsol major Miquel Alís i ha explicat alguns dels motius pels quals ha deixat la militància del Partit Socialdemòcrata. En aquest sentit, considera que Alís ha volgut fer creure que la decisió era una rebequeria per no poder portar a terme algunes activitats, quan no ha estat així.
Areny assegura que era perfectament conscient que les finances no permetien encabir-ho tot, i ha fet públic que del que es queixava era "de la profunda indiferència i menyspreu que el cònsol ha mostrat durant aquest mandat envers els actes culturals", posant de manifest que ella gairebé sempre va assistir sola als actes de cultura i que va treballar tant o més que els consellers de ple temps.
L'exconsellera ha anat més enllà i ha denunciat viatges 'costosos i inútils' que haurien fet alguns consellers per fer "vacances", i que si no s'haguessin fet potser no s'haguessin hagut d'apujar els preus de les guarderies.
L'exconsellera ha lamentat que Alís no li fes cas quan intentava explicar-li que la ciutadania criticava certes actuacions del Comú, i en aquest sentit considera que el poble li ha demostrat a les urnes, ja que assegura que la derrota no té res a veure amb la crisi ni amb la voluntat de canvi, sinó que "Encamp ha votat en contra del Sr. Alís".

En la carta que ha fet arribar als mitjans, Areny explica que "el Miquel d'ara és molt diferent del que vaig conèixer al primer mandat" i que ha empitjorat amb el temps, anomenant qualificatius com tossuderia i prepotència. Areny afegeix que "al Sr. Alís estava prohibit portar-li la contrària, o avisar-lo de coses que no es feien bé". Per aquest motiu, l'exconsellera pensa que "un cònsol ha de ser un líder, el que vaig conèixer al primer mandat, no un dictador que no ha sabut parar certes actuacions que ell mateix veia que se li escapaven de control".

Quin bigoti, escolti.
Sí, oi? Ara està de moda a Barcelona, molta gent el porta, tot i que el meu és anys setanta.

Vol dir que no té un puntet Village People?
Té un punt gai, d’acord, però això és la meva cara. Si li poses un bigoti a un guàrdia civil queda diferent.

Es veu que el primer episodi va anar força bé.
Vam fer un 18,3 d’audiència, 596.000 espectadors, està molt bé. Sé que tothom està molt content, Mònica Terribas inclosa.

Anem a la sèrie. Mirava sèries de detectius de petit?
Magnum i de ben criatura Starsky i Hutch.

Amb aquell cotxe, eh?
Com molava amb aquella ratlla blanca!

Ben mirat, el seu personatge ja el té un aire dels setanta.
Aquesta ha estat la meva aportació més important al Moreno,  aquesta dèria per totes les coses dels setanta com, per exemple, el bigoti o la roba.

I ara a esperar que segueixi funcionant, almenys TV3 no s’ho carregarà d’un dia a l’altre.
És l’única tele d’Espanya que ho fa, nosaltres ja hem gravat la primera temporada sencera, 13 capítols.

Com és en d’altres cadenes?
Graves tres capítols i si no va bé d’audiència ja no en graves cap més.

És conscient del seu vessant de ‘sex symbol’ català?
(Riu) Ho sóc perquè els papers que em donen ja van per aquí. Però no crec que sigui un sex symbol.

No m’enganyi.
Ho dic seriosament. És la tele la que genera aquesta atracció.

El que sí que deu ser és l’andor­rà més famós a Catalunya.
Suposo que sí. Si preguntes qui és el cap del Govern d’Andorra o el Julià de Ventdelplà em sembla que em coneixen més a mi.

Mai ha tingut la temptació de fer-se espanyol?
Potser al principi de tot, pensa que pagava el 42 per cent del que guanyava en impostos. Si s’hagués permès la doble nacionalitat possiblement ho hauria fet.

Com va encaixar la derrota del seu germà Jan i del PS en les últimes eleccions.
Malament, sobretot per la diferència, tot i que es veia a venir. Jo sóc d’esquerres i que guanyi la dreta sempre és una mala notícia.

En l’última escena del primer capítol el Moreno, el seu personatge, apareix fumant. A favor de la prohibició de fumar en espais públics a Andorra?
Sí, però que ho facin bé i que ho prohibeixin del tot, i mira que jo sóc fumador.