Els 25 vots que sumen els consellers generals reformistes i socialdemòcrates van permetre dilluns aprovar la llei d’intercanvi d’informació fiscal. Un ApC molt bel.licós va votar en contra i, a més, va titllar d’inconstitucional el text perquè, segons va argumentar Eusebi Nomen, l’exposició de motius no pot obligar el Consell General a assumir la declaració de París. La votació va tornar a escenificar el posicionaments dels grups parlamentaris, amb CR i PS pactistes per tirar endavant aquest text que, des d’avui mateix ha de fructificar amb els primers acords bilaterals d’intercanvi d’informació, i un ApC que es desmarca de la majoria i deixa en l’incertesa el pacte que havia subscrit amb el PS per tirar endavant aquest primer any de legislatura.
En aquesta mateixa línia, el Síndic general, Josep Dallerès, va fer ahir una defensa de l’aprovació per part del Consell General de la Llei d’intercanvi d’informació en matèria fiscal, argumentant que “només amb lleialtat institucional a tots els nivells, amb voluntat no solament d’impedir, sinó de fer possible, i, més encara, de propiciar, serem capaços de generar la il.lusió necessària per a que Andorra no erri en el camí”. I és que aquests primer mesos de mandat socialdemòcrata han estat complicats a causa de la pressió internacional, però també s’obren interrogants sobre si la situació interna facilitarà la governabilitat o bé pot donar per a unes relacions convulsives. CR, que s’ha mantingut en sintonia amb el PS pel que fa a la fiscalitat, té clar que aquest període transitori té data de caducitat perquè el seu rol d’oposició, amb la proposta vigent d’un Govern d’unitat, no obliga a assegurar la governabilitat.
Per la seva banda, l’estratègia d’ApC ha estat clara en desmarcar-se de la majoria al Consell General. Dins del partit hi ha sectors que advoquen per una ferma oposició que posi contra les cordes l’Executiu socialdemòcrata, mentre que altres veus són partidaris de marcar una distància que asseguri la imatge d’ApC perquè no quedi diluïda sense trencar ponts de cara a un pressupost que, tret dels afers internacionals, és la clau de la política socialdemòcrata i de l’estabilitat.
Dos no s’entenen si un no vol, diu la dita popular. És feina dels polítics amb responsabilitat, doncs, els que han de buscar aquest terreny que marqui els límits de les desavinences i trobar punts comuns. La situació del país, tant econòmicament com d’encaix en l’àmbit internacional, és prou delicada com per haver de suportar tensions internes que erosionin la credibilitat del país. De cara enfora no s’entendria, i de cara endins també seria molt difícil de fer comprendre.
|
Français 
Català
Castellano
English
|
0 
