Rajoy va expressar aquest suport en la roda de premsa que va oferir al palau de la Moncloa al costat del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, en ser preguntat si el govern avalarà l’emissió de deute de les autonomies.
Rajoy va recordar que la previsió de dèficit per l’any passat és d’un 8 per cent, i va recalcar que “perquè Espanya compleixi els seus objectius de dèficit, els han de complir el conjunt de les administracions, i, en aquesta situació, hi ha dues alternatives: que l’administració central s’ocupi únicament i exclusivament de si mateixa, i ens oblidem de la resta, o que ajudem els que estan en una situació difícil”.
Precisament, la reunió de Rajoy i Van Rompuy tenia lloc el mateix dia en què l’executiu havia convocat els responsables d’economia de les comunitats autònomes per analitzar les mesures contra el dèficit. El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va in-dicar que plantejaria a les comunitats la possibilitat de crear una línia a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per solucionar els seus problemes de liquiditat.
Montoro va fer aquestes declaracions minuts abans d’assistir al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en la qual es va abordar la futura Llei d’Estabilitat Pressupostària i les mesures adoptades contra el dèficit, així com la necessitat de reorganitzar els organismes públics, entre altres qüestions. El ministre va indicar que la reunió serviria per tractar sobre els suports excepcionals de liquiditat, entre els quals va esmentar la possibilitat de crear una línia que permeti solucionar els problemes que tenen actualment les comunitats autònomes per finançar els serveis públics essencials.
Les relacions amb catalunya
D’altra banda, el conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, va destacar que la Generalitat seguirà “parlant” amb el govern sobre les seves reivindicacions i, molt particularment, sobre la disposició addicional tercera, en les pròximes setmanes. Així ho va indicar després d’una trobada amb Montoro de la qual no en va trascendir més detalls. Mas-Colell va asse-nyalar que seguiran plantejant i parlant amb l’executiu sobre l’addicional tercera, que va qualificar d’“irrenunciable”, per part de la Generalitat. “Ja hi haurà reunions en el seu moment”, va indicar el conseller en relació amb les pròximes trobades que mantindran totes dues administracions per abordar el tema dels ingressos pressupostaris i les seves reivindicacions. Així mateix, el conseller va indicar que la reunió del CPFF és “important”, ja que ha de servir per dissenyar els sistemes que s’engegaran perquè es disposi de liquiditat, i que hi hagi tipus d’interès raonables per a les comunitats. Així mateix, va destacar que “s’ha obert un camí” per arreglar la disponibilitat de liquiditat per part de les autonomies.
GARZÓN JUSTIFICA LES ESCOLTES EN LA 'TRAMA GÜRTEL'
El Tribunal Suprem va començar a jutjar ahir Baltasar Garzón per haver ordenat intervenir les converses a la presó entre els principals implicats del cas Gürtel i el seus advocats. La fiscalia en reclama l’absolució, perquè no veu delicte en l’actuació del jutge. En canvi, les acusacions particulars sostenen que Garzón va aconseguir informació rellevant sobre el cas que no hauria obtingut amb mitjans lícits i li demanen fins a 17 anys d’inhabilitació. En la declaració, Garzón va justificar la intervenció com única via que tenia per evitar la continuïtat de les accions il·lícites. Així, va afirmar que “les comunicacions es van intervenir per impedir més accions delictives, principalment relacionades amb el blanqueig de capitals i l’evasió de diners fora d’Espanya”.