I no és que la participació de l’andorrà sigui testimonial al projecte: Esperant Dalí, que així es titula la pel·lícula –si més no, provisionalment–, sorgeix d’un primer guió redactat per Pujol i que, ara, en aquests mateixos moments, esta reescrivint amb Seidler. Adaptant-lo a l’anglès, llengua en què es faria el rodatge. Pujol confessa cert pudor en creure’s massa com ha avançat el projecte. “La previsió seria rodar entre l’estiu i la tardor vinent, però s’ha d’anar amb cautela, perquè aquestes coses a vegades triguen més del que s’espera”, adverteix. Però “el que ja és una realitat és que estic treballant amb Seidler”. Això ja ningú no li pot treure.
Li molesta, aquesta irrupció al guió? Ni de bon tros, assegura. “Els guions es poden fer a quatre mans, a sis mans, tant és; només compta que hi hagi un respecte per l’univers que s’ha creat.” I sembla garantit.
Com és que el nom del realitzador andorrà s’ha acabat lligant amb els de Levin i Seidler? A través del productor català Ricard Fernández-Deu –“no, no el periodista, el fill, tothom es confon”–, que va treballar amb Pujol a Morir en tres actes (es va estrenar el passat 6 de desembre a Tv3). Fernández-Deu serà l’altra pota en la producció d’Esperant Dalí.
De què va la història? Doncs Pujol, que la va anar escrivint mentre treballava en els documentals de Ferran Adrià, ha soldat en una història de ficció tot el que ha après sobre el món de l’alta cuina i els paisatges de la Costa Brava: si Morir en tres actes es va rodar a Roses, Esperant Dalí s’ambienta a Cadaqués. Amb el teló de fons del maig del 68.
L’‘alter ego’ d’Adrià
Narrada en clau de comèdia, la trama s’articula al voltant d’una mena d’alter ego de Ferran Adrià, un jove cuiner francès, l’Armand, que fuig d’un París on les patums de l’haute cuisine no li deixen desenvolupar el seu talent. Arriba a la localitat gironina i munta un local amb el suport d’un soci. El restaurant no funciona com esperarien, així que se’ls acut la idea de convidar el més insigne dels habitants, Salvador Dalí, perquè la seva presència i la de la intel·lectualitat que l’acompanya donin una empenta al negoci. Ara bé, atreure un geni –i més un de reconegudament excèntric– no resulta fàcil. I fins aquí pot llegir Pujol.
Escriuen ja amb actors al cap? Evidentment. Pujol apunta un nom, però demana que de moment no es desveli. No és definitiu. Sí sembla més clar qui serà el realitzador, perquè no posa obstacles que l’esmentem: Michael Samuels. Inicialment potser un nom poc familiar a l’oïda, però té un bagatge que inclou Any Human Heart, sèrie de televisió britànica produïda per Carnival Films i Channel 4 que ha recollit un èxit considerable a l’última edició dels premis Bafta.
PERFIL
David Seidler, guionista
Tartamudesa multipremiada
David Seidler (1937) es va fer amb el premi a millor guió original a les últimes edicions dels Oscar i els Bafta britànics escrivint sobre una qüestió que no li era aliena en absolut: la tartamudesa. Al seu guió, la del rei Jordi VI, coronat després de l’abdicació del seu germà, Eduard VII, a causa de la seva relació amb Wallis Simpson. El monarca, que pateix una incapacitant quequesa, recorre a un terapeuta molt poc ortodox, Lionel Logue, per poder-se dirigir als britànics en una data tan crucial com l’inici de la Segona Guerra Mundial. Seidler comprenia perfectament els patiments del seu personatge, atès que ell mateix havia superat el problema. Per narrar la història va disposar d’alguns dels quaderns on Logue havia anat fent el seguiment a les visites del seu il·lustre pacient.
|
Français 
Català
Castellano
English
|
0 
