Una fita assolida per mèrits propis i tot el que venia després n’era un de més a més. Aquest afegitó a la temporada va ser jugar contra Israel. Al costat dels andorrans un combinat més que preparat per a aquests compromisos d’alt nivell. Els d’Adrián Garrido van aconseguir el premi al partit del poliesportiu d’Andorra en guanyar un set i després el viatge a Israel, més en concret a Raanana, va servir per recuperar sensacions i per competir de nou contra Israel, molt més potent que comptava amb l’ucraïnès Shafranovich, el millor anotador dels locals. Només tres sets i un 3 a 0 final que va esvair el somni dels jugadors andor­rans.
En el primer set, la selecció d’Israel va sortir a la pista a evitar cap sorpresa desagradable. Molt més centrada que en el partit d’anada, però Andorra es va resistir amb el 7 a 7 a l’electrònic. A partir de llavors, Israel va començar a anar-se’n en el marcador amb un bon bloqueig i també controlant al màxim al millor jugador de l’anada, Cristian Salvador.?Finalment, 25 a 10 en només 21 minuts de joc. Al segon set, els d’Adrián Garrido van pujar el nivell i es van mantenir en el partit fins al 8 a 7. Els locals van agafar embranzida i es van començar a distanciar, sobretot amb un bon servei i també en la seva agressivitat en el bloqueig (25 a 17). Amb tot pràcticament decidit, Andorra va intentar la proesa de guanyar un set, tot i així, Israel no estava per romanços, amb un Shafranovich en estat de gràcia i un Hilman molt inspirat. Sigui com sigui, el partit de Javi Borrego, amb el retorn a la seva millor versió, va deixar el tercer set en un 25 a 21 força igualat.

EL VESTIDOR

“HEM OFERT UN NIVELL DE JOC BO”

ADRIÁN GARRIDO
El seleccionador d’andor­ra es va mostrar força satisfet per aquesta primera ronda del Campionat d’Europa disputada pels jugadors. “Vam oferir un nivell de joc molt bo. Hem de continuar treballant en la mateixa línia. Estic molt content perquè no hem comès tants errors com la setmana passada, quan vam jugar a estonetes”.

Tornen a acostar al Principat algunes de les bandes més en voga al circuit underground, noms com Exxasens o Poet in Process i Nothink (que repeteixen), així com The Last 3 Lines, formació barcelonina liderada per l’andorrà Xavier Bartrina. També serà l’escenari de la retrobada d’una de les de més anomenada al Principat (i millor considerades per la crítica de fora): Hysteriofunk. La música del país és l’altre puntal de la programació.
L’espectacle Punkers Love’s the 80’s donarà el tret de sortida al calendari d’enguany, una de les propostes més festives del cartell, on els assistents han de comparèixer disfressats amb vestits de la dècada dels vuitanta. I al dia següent li tocarà el torn a Alex and the Failords, la nova banda d’un dels ex Anonymous.
Per a la setmana següent hi ha prevista una nit de rap andorrà, amb Veloziraptors i un altre grup encara per determinar. I el 30 de juny han convidat Sigelpa, formació barcelonina que toca un estil que barreja la música d’arrel celta amb el rock i el punk. Amb ells, La banda del karma, una altra de les nacionals.
La programació fa un salt fins al setembre, que començarà amb Less is More, amb Ishtar Ruíz com a vocalista. I el 14, un dels plats forts, el pop rock barceloní de Poet in Process. El 15, rock del més dur de factura nacional: Gwärroteville. I el 22, el retrobament de Lluís Cartes, Roger Casamajor, Òscar Llauradó i Oriol Vilella, uns Hysteriofunk a qui altres compromisos professionals impedeixen mantenir molt activa la formació. El 28, un debut, el d’Innvortex, i el punk de Desobedientes. El 29, Laments of Silence (Tarragona) i Last Parasite. A l’octubre, l’indierock de The Bongo Experience el dia 12 i el hardcore metal de Hormigón Armado, el 13. Nothink torna al Rockòdrom el 21 d’octubre i els andorrans The Velvet Blues Band hi toquen el 26. El 27 debuta al país l’indie rock del grup de Bartrina. Per al novembre: Inordem, Northland, un tribut a Metallica, Stereozone, Exxasens i Madretomasa.

EL BLUES BAR FARÀ CARTELL ESTABLE

L’escaldenc Blues Bar oferirà una programació estable –un concert cada quinze dies, si més no–, que s’inicia amb la intervenció (novament, perquè ja hi van tocar) de The Bluetonics, divendres 1 de juny. A partir d’aquí, el responsable del local, Philippe Delecluse, vol continuar amb una cartellera que doni preeminència a les bandes del país, sense excloure la possibilitat de convidar-ne de fora, i sempre amb el blues com a teló de fons de les propostes. De moment, encara que pendents de confirmar data, estan previstes les actuacions de Madretomasa i Less is More.

LES VEUS MELÒDIQUES DEL PAÍS, EN UN FESTIVAL EL 14 DE JUNY

L’any passat es van reunir per primer cop, a l’hotel Sant Gothard d’Arinsal, i enguany tornen, però a la capital, a la discoteca Festa Andorra: la cita per a les veus melòdiques del país, cantants debutants que busquen un primer acostament al públic, està fixada per al 14 de juny, un dijous, al voltant de les 20 hores. El festival, que promou el cantant i productor musical Dídac Camuñez, aplegarà una vintena de vocalistes, moltes de les quals ja es van deixar sentir a la primera edició de la trobada. Entre elles, Alícia Paramà, una jove cantant a qui l’esdeveniment del Sant Gothard va donar un cert impuls en una carrera incipient: allà va contactar amb Josep Llobell, productor musical barceloní que l’any passat va apadrinar el festival (entre altres composicions conegudes, va ser l’autor de l’arxiconeguda sintonia de Movierecord, la que donava pas als blocs publicitaris al cinema fins fa no gaires anys). Doncs arran de la interpretació que Paramà va fer a l’hotel d’Arinsal, Llobell la va fitxar i va produir un parell de temes per a la vocalista, amb intenció de promocionar-los a través d’internet. Previsiblement presentarà aquestes cançons el proper dia 14.
Llobell serà novament un dels convidats en aquesta segona edició i, si les agendes ho permeten, també hi serà present Alfred Pascual, president de la companyia discogràfica Medi­ter­ráneo.
La proposta de l’any passat va donar una oportunitat –si més no, d’enfrontar-se al públic– a un grapat d’aficionats a la música d’edats molt diferents: la benjamina comptava tretze anys.

“Eurostat pretén aclarir  si aquest ajust pot ser considerat exhaustiu, en cooperació amb les autoritats estadístiques espanyoles”, va explicar.
Els experts d’Eurostat visitaran l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que, segons el portaveu, va informar el 17 de maig passat a Brussel·les que certes despeses de les comunitats autònomes no havien estat comunicades a temps en la notificació del dèficit efectuada a l’abril. “D’acord amb la informació rebuda per Eurostat, el dèficit de 2011 hauria de ser revisat a l’alça al voltant de 0,4 punts percentuals, fins al 8,9% del PIB”, va indicar.
L’executiu espanyol va anunciar divendres aquesta desviació, que es deu principalment a l’augment del dèficit de Madrid i València i, en menor mesura, a Andalusia i Castella i Lleó. Segons el govern, s’ha identificat d’una manera més correcta el dèficit de les autonomies gràcies al pla de pagament a proveïdors, “que ha suposat una autèntica circularització de deutes pendents”.

Es manté la previsió del 5,3%
D’acord amb l’explicació enviada a Brussel·les des de Madrid, es tracta de despesa registrada i pendent de pagament que no estava inclosa en la comunicació provisional de tancament de 2011. Espanya, no obstant això, va assegurar que mantindrà la previsió de reduir aquest any el dèficit de l’Estat fins al 5,3%, tal com va pactar amb la UE. Els països de l’euro i la CE van acceptar el març passat aquest objectiu en lloc del 4,4% acordat inicialment, en considerar que ja no s’ajustava a la deteriorada realitat econòmica d’Espanya.

ORDRE DE DEPURAR RESPONSABILITATS PENALS ALS BANCS

El fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha donat ordre al fiscal en cap Anticorrupció, Antonio Salinas, perquè es depurin “tota mena de responsabilitats penals que poguessin derivar-se de la gestió de les caixes d’estalvis”, i que s’examini, entre d’altres assumptes, “si la percepció de determinades quantitats indemnitzatòries pogués ser objecte d’algun tipus delictiu”. Així ho va assegurar ahir el fiscal general en una entrevista concedida a Europa Press, en què va qualificar de “diverses i variades” les investigacions obertes, algunes corresponents a diligències d’investigació incoades per Anticorrupció i altres ja judicialitzades. Torres-Dulce va concretar que, entre els organismes investigats, no hi ha Bankia “de moment” i que tampoc existeix cap actuació dirigida contra el governador del Banc d’Espanya.

EL CREIXEMENT I L'OCUPACIÓ CENTREN LA CIMERA DEL G-8

El G-8 aposta pel creixement i per la creació d’ocupació, al mateix temps que pel respecte a la disciplina pressupostària i a la contenció del dèficit. Aquest és el missatge que es desprèn del comunicat final de la trobada dels líders dels vuit països més industrialitzats del món, que es va dur a terme ahir a Camp David, als Estats Units. Quant al creixement no hi va haver compromisos concrets, i només es va afirmar que cal invertir en educació i infraestructures.
El president francès, François Hollande, va declarar que tenia “l’objectiu de posar el creixement al cor del debat i aquest objectiu ha estat compartit”. I va subratllar que “és per això que considero que aquest G-8 ha estat útil i fructífer, i ha permès enviar un missatge doble: de confianca i de creixement”.    
Els membres del G-8 van expressar també l’interès perquè Grècia es mantingui a la zona euro i respecti els seus compromisos. També van donar suport als líders de l’eurozona i a la seva determinació per resoldre la crisi del deute.

Davant d’aquestes xifres, el rector del centre públic assevera que “la universitat ha assegurat el rol social de servei” pel qual va ser creada.

Es compleixen 24 anys de la Universitat d’Andorra. S’han complert els objectius?
Quan es va posar en marxa el projecte va ser una aposta de l’Estat de dir ‘no volem substituir les alternatives de fora, primer perquè no podem, però volem donar un complement públic a la gent i que pugui tenir l’opció d’estudiar a Andorra si vol o potser no pot marxar del país’. En aquest aspecte, penso que la decisió va ser molt encertada. Un exemple és la situació actual: en moments de dificultat econòmica, el rol social que juga la universitat és molt positiu. M’agradaria pensar que en moments com els d’ara és un recurs més que pot ajudar, per exemple, en formacions continuades. I que pugui donar suport a dinamitzar sectors econòmics del país. En aquest aspecte sí que diria que s’han complert els objectius.

El fet que molts joves optin per centres estrangers es veu com un cert fracàs del projecte?
Nosaltres sempre ho hem vist com un complement, una alternativa. Crec que si alguns estudiants tenen l’oportunitat de marxar fora és molt bo, molt positiu.

La formació és ara garantia per trobar feina?
És la solució? potser no l’única, però crec que ens pot ajudar a sortir de la crisi. Hi ha estadístiques que comparen el nivell d’atur en funció de la formació. I el 2009, als Estats Units i Espanya, en estudiants de primària i d’universitaris el nivell d’atur era tres vegades inferior. És una garantia trobar feina tenint una titulació universitària? No. Et facilitarà trobar-la? Sí. I sobretot si es té una actitud de pensar que la formació universitària dóna una base i després amb la professió la persona s’anirà especialitzant. És en aquest sentit que pensem que l’educació superior pot ser un dels elements que ajudi la recuperació econòmica.

Fan algun seguiment dels estudiants que han passat per l’UdA per saber si han trobat feina?
Sí. Però s’ha de dir això segu­rament, i desgraciadament, canviarà bastant en aquests moments, perquè fins ara l’ocupació era gairebé total i en aquests moments no ho és.

Què els demanen els empresaris? Cap on s’ha d’anar, cap a estudis més pràctics, formacions especialitzades...?
És cert que aquest tipus de formacions el perfil és aquest, ha d’anar cap on demana la societat. Avui a l’UdA hi ha més de 500 alumnes de formacions continuades, que poden ser de més o menys durada. Per exemple, el postgrau en dret andorrà és quasi un any acadèmic. I hi ha altres formacions que potser només són tres dies. Aquestes intentem fer-les molt en sincronia amb la Cambra de Comerç i amb els sectors econòmics del país. A?més, al consell universitari de l’UdA hi ha la Cambra com a membre. Nosaltres podem donar en alguns casos suport, en funció de les necessitats.

Com els ha afectat la crisi?
La crisi la patim com tots i fa temps que fem esforços importants en tot el que podem per mirar d’estalviar al màxim. I reduir despeses d’energia en calefacció, per exemple. Però també cal tenir present que el Consell General i el Govern, al llarg d’aquests anys, han tingut una visió clara que l’educació i l’ensenyament superior són estratègics; sentim el suport de les institucions.

Quina retallada pressupostària preveuen per al curs vinent?
Estem a l’inici de l’elaboració del pressupost i diria que els criteris que ho regiran són els d’optimitzar-ho tot. I reduir tot el que puguem. Però hi ha una cosa que no m’agradaria reduir, i no és un tòpic: la qualitat i el servei. Tenim l’avantatge que una gran part de professors són col·laboradors i vénen de fora i, per tant, menys pes d’estructura. Això precisament ens dóna flexibilitat en moments de dificultat com els actuals.

El preu de la matrícula es matindrà?
Nosaltres proposem les tarifes però les aprova el Govern. Però entenc que es volen mantenir els mateixos preus.

La ministra d’Educació ja s’ha mostrat partidària d’incorporar requisits de tipus acadèmic per atorgar ajuts a l’estudi. Què en pensa?
És una política que ha de decidir el Govern. Entenc que és una possibilitat que les beques es relacionin amb els resultats acadèmics. Crec que Andorra, malgrat que estem en crisi, és una societat relativament pròpera. I hem de tenir mecanismes perquè ningú no pugui assistir a la universitat per motius econòmics.

Estan satisfets amb el funcionament del programa de doctorats?
Sí. El programa el tirem endavant amb la col·laboració d’altres universitats i els directors de tesi i els membres del tribunal són catedràtics de fora. Amb això volem donar una garantia de la seriositat del programa. El que volem amb la col·laboració amb altres institucions és ser molt rigorosos. Ja hi ha dotze persones matriculades i n’hi ha quatre més que s’hi han interessats. Però de moment encara no tenim cap doctorat d’aquí! (riu).

L’administrador de la duana, Andrés González-Nandín (segons fonts properes al cas), està molt enfadat amb els farmacèutics des que van sortir a la llum a la premsa espanyola els casos de pirateria en la importació de medicaments. Especialment molest va ser el cas de l’EPO, que esportistes espanyols aconseguien de farmàcies andor­ranes. El malestar va provocar que González-Nandín decidís aplicar una directiva europea que estableix l’opció de cobrar una taxa en la importació de medicaments. L’explicació passa perquè la duana espanyola havia de passar a ser molt més curosa amb el control dels productes farmacològics que importa Andorra per evitar que es repeteixin casos de pirateria.
La desesperació dels farmacèutics va derivar en una visita a l’ambaixador espanyol, Albert Moreno. Es va trametre al diplomàtic que la taxa europea està pensada per a grans importacions intracomunitàries que no tenen res a veure amb el moviment específic d’Andorra, que és molt reduït. Moreno va actuar prop de la duana per aconseguir que els responsables de la Farga de Moles fossin receptius a l’especificitat d’Andorra. El pacte assolit és deixar la taxa pendent (no es fa efectiva) fins que el ministeri de Salut negociï i arribi a un acord amb Madrid per suprimir-la. Cal que el Govern espanyol  accepti oficialment fer una excepció per a les especificitats d’Andorra perquè la taxa passi finalment a l’oblit.

Altres antecedents
Un dels arguments de la part andorrana passa perquè les directives comunitàries xoquen frontalment molts cops amb la realitat del Principat. Altres textos comunitaris ja s’han hagut d’interpretar perquè estan pensats per a  volums relatius a milions de persones o a grans quantitats de productes que no tenen res a veure amb el dia a dia de l’activitat econòmica andorrana.
Fonts del sector han incidit que el més important ara és que Salut sigui capaç de tirar endavant un acord satisfactori. Altres fonts van comentar que el ministeri ha encarregat un estudi a un gabinet de Barcelona perquè faci una radiografia del sector farmacèutic. Salut vol determinar quines són les mancances per les múltiples polèmiques que han tingut lloc en els últims anys. El sistema d’importació i distribució de medicaments ha estat i està en qüestió en tractar-se d’un model que parteix de la base de la necessitat d’empreses estrangeres i de la consideració d’Andorra com a part d’Espanya a nivell farmacèutic.
La legislació comunitària cada cop es fa més restrictiva. Els conflictes com els casos de Dorribo o de l’EPO tampoc han ajudat el més mínim. Fonts properes a l’ambaixada van indicar que Alberto Moreno va demanar explícitament als farmacèutics que “l’ajudessin” a ajudar-los. La petició passava perquè s’evitessin les actuacions polèmiques perquè compliquen la defensa dels interessos davant Madrid o la duana.

FINS A 4 MESOS PER A COMANDES D'ESTUPEFAENTS

Un dels problemes amb què es troba el sector farmacèutic passa per la importació d’estupefaents. La llista de productes s’ha reduït de forma dràstica en els últims anys. Actualment només se’n poden rebre una vintena. A la pràctica significa que quan una farmàcia necessita algun producte que no sigui dels més estandaritzats s’ha d’anar a comprar a la Seu. Fora de la llista de vint, la resta no estan autoritzats a ser importats. Els laboratoris espanyols no estan especialment sensibilitzats amb la problemàtica andorrana perquè es tracta de volums d’estupefaents molt petits. Algunes empreses poden tardar fins a quatre mesos a enviar una comanda, segons van explicar fonts del sector. D’altres, però, sí que responen en terminis raonables. Aquesta situació fa impossible la normalitat de la dinàmica comanda-entrega i obliga a practicar polítiques d’emmagetzematge per evitar desprovisionament. Les farmàcies volen que s’acabi establint un model a més llarg termini en la importació i venda d’estupefaents.

Explicàveu com aconseguir que algú faci el que un vol, d’això no se’n diu manipular la gent?
No era això ben bé. Ha estat una xerrada sobre la persuasió. La persuasió pot ser part de la manipulació, però el plantejament de la xerrada parteix d’un plantejament ètic.

Digui’m, doncs, com es fa per poder persuadir èticament algú?
Tenint molt clars quins són els valors a transmetre i quins mitjans puc fer servir, i quins no, per assolir l’objectiu. I sent el primer a donar exemple. Ara, és cert que la mateixa tècnica pot ser també una eina per a mobilitzacions socials, per exemple, i llavors sí que tenim un problema.

Així, la diferència entre persuasió i manipulació podríem dir que és només una qüestió de bona fe?
Resumit a grans trets, seria això, sí. La persuasió va lligada a tècniques de lideratge i de comunicació, que, certament, es poden utilitzar de moltes maneres.

La seva xerrada m’ha semblat una bonica apologia de l’individualisme, tan mal vist com està ara.
Pel tema triat, i com que la xerrada anava adreçada a empresaris, l’exposició es basava en la concepció americana de l’individu. Però segurament hauria estat diferent si haguéssim parlat del treball en equip, per exemple.

Aquesta concepció de l’individu que vostè diu, fa l’efecte que no acaba d’encaixar del tot amb la mentalitat mediterrània.
Potser no es pot aplicar directament, sinó que cal adaptar-ho a la nostra manera de pensar. Segurament aquí no té sentit perseguir el somni americà, però sí que en té la cultura de l’esforç.

Parlava d’identificar els propis punts forts i potenciar-los. Bé, doncs suposem que el meu punt fort és tocar els nassos a la gent; ja comencem malament, oi?
Dit així, sí, és clar. La semàntica també és important.

Entesos, doncs diguem que tinc un esperit crític molt acusat. Millor així?
Depèn del que estiguis buscant. Si la teva manera d’expressar-te és la crítica, has de trobar l’entorn que et permeti viure d’aquesta capacitat que tens. I segur que aquest entorn existeix; potser mentrestant hauràs de fer coses que no t’agraden, perquè cal sobreviure, però això no vol dir que renunciïs a trobar el teu lloc.

Val més ser un ‘outsider’ satisfet que no algú amb una vida estable però insatisfet?
I tant. El que no vol dir que no haguem de tocar de peus a terra, però sense deixar de buscar, repeteixo, perquè en el procés de recerca és on es troba moltes vegades la satisfacció. L’èxit no és un objectiu, és un procés.

Diuen que un dels principis de la intel·ligència emocional resideix a potenciar tot allò positiu...
Depèn. El fonament és l’autoreflexió, conèixer-se un mateix. Algú que tingui un punt cínic o un tarannà pessimista no necessàriament és un infeliç.

“Si aquest 2012 no aconseguim l’objectiu del pacte fiscal no hi haurà més remei que convocar eleccions”, va explicar en declaracions a RAC1. “Hi ha un temps per fer el que no hi ha més remei que fer, com pagar les nòmines a final de mes, i a més hem de fer política, i en això tenim un calendari el 2012 en el qual hem de construir una resposta de tipus estructural”, va assenyalar Homs. “No hem descartat cap hipòtesi quant a avançar eleccions”, vaagregar.
Homs també va explicar que l’executiu català es planteja demandar judicialment l’Estat espanyol perquè pagui els diners acordats en l’Estatut, entre els quals es troben els 211 milions de la disposició addicional tercera del text, compromesos per a aquest exercici. “No descarto demandar l’Estat per via judicial per l’impagament dels deutes”, va manifestar.

Retallades salarials
De la seva banda, la vicepresidenta, Joana Ortega, va assegurar que la voluntat del govern és acotar al 2012 la reducció del 5% del sou anual de funcionaris i treballadors públics, i que l’extensió de la retallada el 2013 i 2014 dependrà del context econòmic i dels ingressos de Catalunya. Així, va subratllar que “l’única cosa decidida és que la reducció del 5% es limiti al 2012”, tot i que va admetre que podria aplicar-se els dos anys següents en funció de l’escenari econòmic i, sobretot, dels ingressos que aconsegueixi la Generalitat amb les noves mesures que està estudiant.
Des del govern central, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir totes les comunitats autònomes que, una vegada Hisenda ja ha donat el seu vistiplau als ajustos portats a terme sobre el paper –tret en el cas d’Astúries– per ajustar-se al nou objectiu de dèficit, comença ara “el camí de l’execució”. Així, totes les administracions hauran de remetre mensualment al ministeri d’Hisenda documents que demostrin que estan complint el full de ruta aprovat dijous en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera.

GRÈCIA DIU QE MERKEL PROPOSA UN REFERÈNDUM SOBRE L'EURO

Un portaveu del govern grec, Dimitris Tsiodrasel, va anunciar que la cancellera alemanya, Angela Merkel, li va proposar al president, Karolos Papulias, que convoqui un referèndum sobre la continuïtat de Grècia a la zona euro al mateix temps que les eleccions del 17 de juny. Des del govern alemany es van desmentir les afirmacions de Tsiodrasel.
D’altra banda, el diari belga De Standaard va publicar una entrevista al comissari europeu de Comerç, Karel de Gucht, que va explicar que “tant el BCE com la Comissió tenen serveis que estudien escenaris d’emergència en cas que Grècia no vagi endavant”. Posteriorment, un portaveu de la CE va negar que “es treballi en un escenari de sortida de l’euro per a Grècia”.