La derrota és dolorosa, però s’ha d’aixecar el cap. El tècnic del  BC River Andorra, Joan Peñarroya, ja ho diu. Les pròximes 24 hores són per pair el que ha passat, però a partir de dimarts, quan es reprenguin els entrenaments, només toca pensar en la Lliga i mantenir el rendiment que s’ha mostrat fins ara, perquè les opcions d’ascens continuen intactes.

Hi ha dies que simplement no surt res. I davant això, per molt que ho intentis la situació no canviarà. El BC River Andorra va patir aquesta situació. No es va veure el mateix equip que aquesta temporada està destacant a la Lliga. Pel seu demèrit, i el mèrit de l’Aurteneche Maquinaria Araba, que li va saber jugar fent-li mal on fa mal i va guanyar contra pronòstic la Copa LEB Plata (74-82).

La Copa Constitució ja coneix els quartfinalistes. En la primera aparició dels equips de Primera Divisió hi va haver un resultat que en principi no entrava en les travesses, amb l’eliminació d’un dels conjunts de la màxima categoria a mans d’un de Segona.

Els impagaments dels impostos comunals han anat a l’alça durant aquests últims anys. Tot i que molts ciutadans acaben satisfent, encara que sigui amb retard, els deutes amb l’administració, pràcticament tots els comuns han registrat una dificultat més gran per recaptar les taxes. Un fet que les corporacions atribueixen al moment de crisi que s’està vivint.

Esteve va finalitzar en 50a posició en un descens retallat que l’organització es va obligar a canviar a darrera hora per l’espessa boira. L’andorrà es va quedar a només 2” del primer classificat amb un temps d’1’11”96. El primer lloc del podi el va ocupar l’esquiador suís Didier Cuche, amb una marca d’1’09”10 i el segon lloc va ser per al canadenc Erik Guay. El tercer en discòrdia va ser l’austríac Hannes Reichelt. “L’actitud mostrada per Kevin Esteve ha estat molt bona. Molt millor. Han baixat la sortida per la boira i el descens ha estat molt més curt”, va assegurar el director tècnic de la FAE, Carles Visa, que va lloar Kevin Esteve. “S’ha quedat molt a prop del campió, tot i així, ha comès les típiques errades dels últims dies i el lliscament no hem acabat de fer-lo bé. El millor de Kevin Esteve ha estat l’actitud”, va indicar Visa.

Triomf d’un veterà
Amb 37 anys a les espatlles, l’esquiador suís Didier Cuche es va adjudicar la prova de descens per davant del canadenc Erik Guay i de l’austríac Hannes Reichelt. A la temporada del comiat, Cuche està tenint resultats ben estranys ja que va guanyar fa una setmana a Kitzbuehel. Amb aquesta victòria passa a encapçalar la classificació general de l’especialitat per davant del seu compatriota Beat Feuz.
I tot en una cursa que va tenir com a protagonista la boira que va ser la culpable que la competició endarrerís l’horari marcat i també que es retallés el seu recor­regut. De fet, la sortida es va baixar fins a la de supergegant a la pista de Kandahar. Per tant, es va evitar el pas per les plaques de gel més compromeses per la poca visibilitat a les zones altes. Avui es disputa el supergant amb Kevin Esteve de nou.

CARMINA PALLÀS TORNA A COMPETIR I HO FA AMB UN CINQUÈ LLOC AL PAS

Estava lesionada al genoll i comença a complir els terminis establerts per a la seva recuperació. La Copa del Món –amb Mireia Gutiérrez lesionada– la Carmina Pallàs podria ser la novetat destacada. El seu retorn es va produir al gegant eslàlom FIS disputat al Pas de la Casa i la jove esquiadora va finalitzar en cinquena posició, tot i no realitzar una primera mànega massa bona. El primer lloc va ser per a l’espanyola Anna Díaz-Prieto. La participació andorrana va comptar amb un 21è lloc d’Anais Mora i el 23è per a Carla Planas. En categoria masculina, Jan Missé va ser segon i Josh Alayrach, cinquè. El jove Guillem Casal va finalitzar setè.
En un gegant FIS disputat a Saint Gervais (França), Roger Vidosa va finalitzar en cinquena posició amb 29,44 punts FIS. Mentre, Nil Ruiz va ser 37è, Axel Esteve, 52è, i Matías Vargas, en el seu primer any júnior, va ser 55è. Els joves esquiadors andorrans tornen a competir avui.

Sense data per concretar i amb tots els detalls encara molt verds, matisa Marsal, tot i que “la voluntat hi és” i de moment ja han “iniciat converses amb diferents actors, professionals i institucionals”.
El festival, que donaria cabuda a bandes i solistes del país, no es va celebrar l’any passat. No només per motius econòmics, també perquè a la mateixa associació va ser any de relleu i la nova junta directiva va anar justa de temps per posar-s’hi. “Ara ho estem preparant, però és complex, perquè hem de preparar un dossier, molt ben documentat i que justifiqui perfectament la subvenció demanada”, insisteix Marsal. La idea és tenir-ho a punt per quan s’obri la nova convocatòria de subvencions a entitats culturals. De moment, ni s’han posat en contacte amb els músics, per no generar expectatives que després es vegessin truncades. La idea que manegen és un festival que donés a les bandes i solistes del país que s’hi apuntessin, amb un cap de cartell de fora si els recursos ho permeten. Tot està, però, en l’aire. “El que sí puc afirmar és que hi treballem”, conclou Marsal.
Si la data que tenen al cap és aproximativa, tampoc no estaria decidit el lloc. Els Serradells, on es va celebrar l’última edició, la de fa dos anys, després d’uns anys a la ubicació original al Cap del Carrer, seria un dels probables. En aquest sentit, també han tingut alguna conversa amb el comú d’Andorra la Vella. Sense res definitiu encara.
L’ASMA té un altre front de feina obert: resoldre el problema de les cotitzacions i impostos que haurien de pagar els músics per les actuacions en directe. Els responsables de l’associació es van reunir amb el ministre de Cultura, Albert Esteve, per plantejar-li les seves propostes, que aquest traslladarà a Finances. Fonamentalment, resumeix Marsal, es tractaria d’aconseguir que fins a una quantitat determinada –no fixada encara, potser dos o tres mil euros– no haguessin de pagar. A partir d’aquí es consideraria que entren en un circuit comercial i s’hi aplicarien uns barems. No hi ha data concreta per a la resolució del ministeri. I mentrestant? “Doncs, anem fent, com sempre; igualment, hi ha un buit legal i tampoc no ens han posat cap impediment”, explica.

I ARA KÈ?, NOVA FORMACIÓ DE VETERANS, A EL MEU RACONET

I ara kè?, nova formació integrat per músics veterans. Així la defineix el teclista, Robert Marsal. Van debutar al novembre, a l’auditori massanenc de les Fontetes, en el concert organitzat per l’ambaixada de França i l’Aliança andorrano-francesa, compartint escenari amb els gals Selmer 607. Sembla que la banda es consolida i tornen a tocar en directe: divendres vinent, dia 3, a El Meu Raconet, a Escaldes. Un concert de jazz-rock-fusió, un estil difícil que van practicar Miles Davies o Herbie Hancock. Amb Marsal, hi ha Manel Martí, trompeta; Agustí Compte, guitar­ra acústica; Sergi Victorio, guitarra elèctrica; Fabià     Villalba, baix elèctric, i Tet Bazán, bateria. Un grapat d’intèrprets amb prou experiència a l’esquena per enfrontar-se al que sigui.

El cessament d’activitat d’Spanair, que compta amb més de 2.000 treballadors directes, ha generat diverses declaracions de polítics per l’actuació de la Generalitat de Catalunya, accionista de la companyia, i pel seu destacat paper en les comunicacions i el turisme a Espanya.
Pastor va informar que Foment havia obert un expedient contra Spanair i els seus administradors per l’abrupta cancel·lació de la seva activitat, pel qual la companyia podria ser multada amb 9 milions d’euros i sancionada amb la retirada de la llicència.
Centenars de clients d’Spanair van presentar queixes a diversos aeroports espanyols per la decisió de la companyia de suspendre els vols i per l’escasedat de bitllets disponibles amb la tarifa de rescat en altres companyies (Iberia, Air Europa i Vueling) que s’han ofert a col·laborar per mitigar l’impacte de l’aturada.
Moltes de les reclamacions –estava previst que Spanair transportés 23.000 passatgers aquest cap de setmana, en el qual hi havia programats 220 vols– es deuen que existeix un nombre limitat de bitllets amb la tarifa especial o de rescat, d’entre 60 i 100 euros, així que un cop esgotats, han d’abonar els vols a preu de mercat, que poden costar fins a 500 euros.

Publicitat enganyosa
En aquest sentit, un portaveu d’Spanair, Jordi Juan, va assegurar que la companyia treballa per resoldre els problemes creats als usuaris, en tant que un representant de l’organització de consumidors Facua, Rubén Sánchez, denunciava que altres compa­nyies “s’estan aprofitant de la situació” i estan incorrent fins i tot en frau per “publicitat enganyosa”, perquè augmenten les tarifes.
De la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar que va fer “tot el que va poder per salvar” a Spanair, però va afegir que en aquests moments d’ajustos pressupostaris, el projecte no podia convertir-se en un “pou sense fons”.

MILERS DE PERSONES ES MANIFESTEN CONTRA LES RETALLADES

Milers de persones –150.000 segons l’organització i 20.000 segons la guàrdia urbana– van assitir ahir a Barcelona a una manifestació convocada per la plataforma Prou Retallades!, que integra unes 200 entitats i sindicats, en contra de les retallades socials i el desmentallament de l’Estat del benestar.
La manifestació, que va començar a les 17 hores a la Ronda Universitat sota la pluja, va transcórrer per la Ronda de Sant Pere i la Via Laietana, que va arribar a omplir-se completament, i va acabar sense incidents al parc de la Ciutadella, on es va llegir un manifiest en contra de les retallades.
Durant tot el recorregut, els participants van fer sonar continuament xiulets i tambors, mentre ensenyaven banderoles amb el símbol d’unes tisores tatxades per una ratlla vermella i proferien crits com ara “Retallades, no”, “No hi ha prou pa per a tant xoriço” o “Artur Mas, a quina mútua vas”,
La protesta constava de dues capçaleres; la primera d’elles, amb protagonisme del Fòrum Social Català i absència de sigles de partits, sindicats o entitats, exhibia una pancarta en la qual es podia llegir: “Parem les retallades. No a la dictadura financera”.
La segona capçalera va avançar sota la pancarta Educació i Sanitat Pública i de Qualitat, amb la presència de líders sindicals i representants de diversos col·lectius i associacions relacionades amb els serveis socials, sanitaris i educatius que han patit les retallades. Darrere els sindicats, es van manifestar alguns dels partits polítics de l’oposició, com ara PSC, ERC i ICV.

La conjuntura del país afegida a la important dificultat per accedir al crèdit de les entitats financeres ha fet davallar la venda d’immobles de manera espectacular. Les agències no han tingut més remei que adaptar-se o morir –i no totes han aconseguit evitar la desaparició– a un nou panorama del qual, a més, no s’albira una sortida propera.
Les transformacions progressives patides per les empreses han anat en dues direccions. D’una banda, la recerca d’àmbits d’actuació vinculats al sector i que havien quedat en un segon plànol durant el boom immobiliari, negocis que permetessin compensar, si més no en part, l’enfonsament de les operacions de compravenda. De l’altra, la necessària contenció de despeses que, en alguns casos, s’ha traduït en baixes entre el personal i en altres en la reducció del nombre d’oficines.
I és que no hi ha hagut més remei. A l’hora de parlar de venda de pisos no es pot parlar ni d’estancament ni d’alentiment. Ha caigut en picat. “El que abans feies en un mes, ara ho faig en un any, o fins i tot necessito més temps”, apunta el responsable de la immobiliària Oceànic, Carles Julián, que recorda com “en una tarda havia arribat a tancar sis pisos d’una mateixa promoció” per després admetre que “era una bogeria”. Ara, sentencia, “vendre costa més i s’ha de treballar molt més per fer vendes d’imports molt inferiors”. El gerent de Nou Aire, Joan Toribio, indica que “tan distorsionada” era aquella situació com l’actual, en la qual “molts ens hem conscienciat que s’ha de treballar més per fer menys”.
Davant aquest panorama, són moltes les agències que han apostat de forma clara i decidida tant per oferir una important cartera de pisos en lloguer com altres activitats com l’administració de comunitats de propietaris o de patrimonis –es porta la gestió de diversos immobles d’una mateix propietari–. “Abans, tot el que era el lloguer estava en la tercera divisió per a les empreses i, en canvi, ara ha guanyat molta importància i ha passat per davant de la venda”, explica Eusebi Soler, gerent de Massandor.

Aposta necessària
Aquestes sortides s’han convertit, en alguns casos, en un autèntic baló d’oxigen per a moltes empreses. Així ho reconeix Julián, des d’Oceànic, quan explica que el lloguer i la gestió de patromoni s’han erigit com activitats clau per al seu negoci. “Jo sempre ho feia. Recordo que alguns companys em preguntaven per què ho feia si no donava tants diners com la venda. Ara, tots ells han vist que aquests ingressos són segurs”, comenta. Amb més contundència s’expressa la directora general d’Immoser, Meritxell Hernández. “Les agències que només feien comerç han tancat. Les que estan obertes avui són les que fan administració, comunitats o lloguers”.
Toni Capella, responsable de la immobiliària 7 Claus remarca que l’arrendament “és el que es fa bàsicament” després que el volum d’operacions de venda “hagi caigut entre un 60 i un 70%” en el seu cas. Al seu entendre, la reducció del termini de preavís per deixar un habitatge llogat que es va impulsar amb la llei de mesures de reactivació econòmica ha servit per donar aire al sector. “Ha animat la gent a canviar-se de pis i, per a mi, ha estat un gran diferencial, una opció encertada que ha beneficiat tant el propietari com els inquilins”, afirma.
L’aposta per aquests àmbits de negoci ha permès evitar els acomiadaments d’alguns treballadors. “Nosaltres som tres persones a la immobiliària i no ho hem tocat perquè necessitem a tot­hom per fer les administracions de les comunitats de propietaris”, explica el propietari d’Urbandor, Fidel Valls.
No tothom, però, ha tingut la mateixa sort. “Ens ha tocat reduir despeses tant en publicitat com en personal. Abans tenia quatre treballadors. Ara ho porto tot jo”, revela el propietari d’Eurofinques, Lluís Quintana, empresa en la qual “hem canviat el lloguer per la venda perquè aquesta, simplement, no existeix”.
La reducció de despeses també s’ha traduït en els locals ocupats per les empreses del sector. Les grans agències han reduït el nombre d’oficines, com ara Oceànic. “Estàvem a Encamp, Andorra la Vella i la Massana i ara només tenim aquesta”, explica Julián. D’altres més petites han optat per solucions encara més radicals, com posa de relleu el cas de la immobiliària Gaudi. La seva propietària, Sara López, recorda que “tenia una oficina i ara m’he canviat a casa meva, on tinc una part habilitada com a despatx; també tenia una secretària, però ara el negoci no dóna per contractar ningú”, indica. I en una situació similar s’ha trobat Clàudia de Vila, de la immobiliària Font. “Vendes ja no en fem cap. Sort dels lloguers que tinc des de fa 30 anys. Si no, hauria hagut de tancar. Jo ja he tancat l’oficina i m’he posat a casa”, comenta.

Futur incert
Cada agència s’ha adaptat a la seva forma, però on hi ha coincidència és en el pessimisme amb vistes al futur. “El veig complicat. La gent no té diners i ni lloga ni compra. Tinc el pressentiment que moltes immobiliàries continuaran tancant perquè les despeses no es cobreixen”, explica Míriam Álvarez, gerent de Tàndem.  Des de Massandor, Soler té clar que “va per llarg” i assumeix que “al terme mig” entre la situació actual i la de durant la plena bombolla “hi trigarem a ser entre tres i cinc anys”.
Alguns dels professionals consultats, a més, lamenten una altra situació que complica, al seu entendre, encara més el panorama:?el fet que els bancs han entrat al mercat per vendre els pisos que s’han de quedar per impagament de les hipoteques. “Fan d’immobiliàries. No donen diners a ningú tret que es posi un mínim del 20% del valor de la propietat. En canvi, si l’habitatge és el seu, tot són facilitats”, critica Lluís Quintana, d’Eurofinques, opinió similar a la que té el responsable d’Urbandor. “Tenen una certa quantitat de pisos que han de vendre i és normal que ofereixin més facilitats, però a nosaltres ens perjudica. Ara ja són una immobiliària molt forta i important”, explica Fidel Valls. “Quan vas a demanar una hipoteca, ofereixen el seu pis i millors condicions. Això fa mal al sector perquè és una competència molt grossa”, asse­nyala Meritxell Hernández, d’Immoser.

L'AGIA XIFRA EN UN 80% LA DAVALLADA DE VENDES

El president del Col·legi de Gestors i Agents Immobiliàris (AGIA), Joan Carles Camp, és plenament conscient de la dificultat actual del sector. Situació lògica si es té en compte que, a nivell general, xifra en un 80% la davallada del volum d’operacions, evolució que seguia a la baixa al 2011. “Al primer semestre va caure un 32% i després s’havia suavitzat”, recorda.
Això s’ha traduït, admet, en un “degoteig” d’agències que han anat tancat, tot i que el nombre d’empreses al mercat es manté en xifres similars ja que “se n’han creat de noves per regularitzar la gestió de patrimonis que ja feien”. I les que encara continuen, explica, ho fan amb una càrrega de treball superior perquè “hem d’esforçar-nos exageradament més per fer menys” i toca “buscar nou productes i fer una feina titànica per intentar sobreviure”.
Camp confia que els canvis legals que vol introduir el Govern per potenciar les residències passives ajudin el sector. “Pot portar un client d’elevat poder adquisitiu que aportarà diners al sistema”, argumenta el president de l’AGIA.