Contact

Accueil

Empreses

Presse Andorre

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Top » Destacat

◄ Mostrant de 2921 a 2940 ►

Obertes les inscripcions per a les activitats infantils durant les vacances escolars de Carnaval

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Els nens i nenes de 4 a 8 anys podran participar en activitats motrius, aquàtiques i recreatives, jocs i iniciació esportiva, de les 10 fins a les 17.30 hores, a la sala polivalent i al centre esportiu, amb servei de menjador i servei de ludoteca, de les 18 a les 19.30 hores, els dos inclosos en el preu, que és de 65,17 euros.
Els infants d’edats compreses entre els 3 anys i els 11 anys es poden inscriure al curset de natació de quatre dies de durada i de 45 minuts diaris. Els horaris són de les 17.30 a les 18.15 hores i de les 18.25 a les 19.10 hores. El preu és de 21 euros per a abonats al Centre Esportiu i de 30,50 euros per als no abonats.
D'altra banda, els 21, 22, 23 i 24 de febrer, el Servei d’Infància de la Conselleria de Social obrirà les portes del Casal d’Infants el Llamp a Andorra la Vella, per a infants de 7 a 12 anys, escolaritzats a primera ensenyança, i de la Ludoteca de Santa Coloma, per a infants de 3 a 6 anys, escolaritzats a maternal, cada dia, de les 8 a les 18.30 hores. Hi podran dinar, amb el servei de menjador inclòs en el preu de la setmana. També s’oferirà un servei de guarda diari, opcional, de les 18.30 a les 20.30 hores, amb un preu de 4 euros.

Els turistes passen 2,6 nits de mitjana a Andorra al desembre

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Les dades d'Estadística mostren que els turistes es queden a Andorra una mitjana de 2,6 nits, 2,4 en el cas dels espanyols i 2 en el cas dels francesos, mentre els que s'engloben en el grup d'altres països pernocten 5,1 nits de mitjana. La majoria dels visitants del darrer mes de l'any han estat famílies, un 47%, mentre que les parelles han suposat el 29%. A més distància, un 16%, s'han situat els que vénen amb els amics i finalment, un 9%, han visitat sols el país.
Estadística també ha recollit les motivacions que porten als visitants a escollir Andorra com a destinació. Així, s'ha evidenciat que els turistes, és a dir, els que pernocten, trien el Principat principalment per esquiar, però també per visitar el país en general. En canvi, els excursionistes, és a dir, els que no passen cap nit a Andorra, vénen al país atrets principalment per les compres.
El recompte del mes de desembre mostra que han entrat al país un total de 708.409 visitants, dels quals 489.790 (69,1%) són excursionistes mentre que 218.619 són turistes (30,9%). Això representa una tendència negativa, tant mensual com anual, del nombre de visitants durant el darrer mes de l'any 2011, a causa de la tendència negativa del nombre d’excursionistes i malgrat la tendència positiva del nombre de turistes.
Per nacionalitat, els visitants espanyols presenten dades negatives a causa de la tendència negativa del nombre d’excursionistes i malgrat la tendència positiva del nombre de turistes. En canvi els visitants francesos presenten tendències positives com a visitants i com a excursionistes, mentre que com a turistes és negativa.
Així, al desembre han visitat Andorra 218.619 turistes, el que situa el nombre de turistes a l’alça, amb una tendència mensual del 0,3%, situant la tendència anyal respecte al mateix mes de l’any passat en un 13,2%. Per nacionalitat, els turistes espanyols presenten tendències positives tant la mensual com l’anual, mentre que els francesos mostren una tendència positiva mensual però negativa anual. En canvi, els turistes d’altres nacionalitats presenten un tendència anual positiva.
Pel que fa als excursionistes, durant el desembre han visitat el Principat un total de 489.790 excursionistes, situant la tendència mensual en un -0,5% i la tendència anual també en valors negatius, d’un -5,6%. Per nacionalitat, els excursionistes francesos presenten tendències positives tant en la referència mensual com en la interanual mentre que les tendències dels excursionistes espanyols són negatives.

La població disminueix un 8,1% en un any i se situa en les 78.115 persones

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El recompte dels registres parroquials del cens de població, a 31 de desembre del 2011, evidencien que la població total oficial és de 78.115 residents. La població ha decrescut un -8,1% en l’últim any, és a dir, una disminució de 6.900 persones. Aquest decreixement es concentra principalment en les parròquies de Canillo (-1.368 inscrits, -22,1%) i d’Escaldes-Engordany (-2.525 inscrits, -14,9%). Una disminució més moderada s’observa a les parròquies de Sant Julià de Lòria (-6,7%), Encamp (-5,8%) i Andorra la Vella (-5,3%).
Estadística apunta que després d’uns anys de bonança de l’economia, a partir de l’any 2008 el PIB del país ha registrat valors en negatiu amb un -2,2%, un -4,7% el 2009 i un -1,9% el 2010. En aquest sentit, i en relació a la caiguda del PIB, el nombre d’assalariats també ha disminuït notablement a partir de l’any 2008. Des del 1966 fins l’any 2006, el nombre d’assalariats al país va tenir una evolució més aviat positiva, registrant-se en aquest períodes tres variacions negatives aïllades i de caire marginal. Ha estat des de l’any 2007, quan s’inicia un període de variació negativa sostingut, amb un primer decrement del -0,7%, seguit d’un -2,9% al 2008, i mantenint-se pràcticament la mateixa variació fins el 2011.
El mateix succeeix amb les autoritzacions d’immigració per residència i treball, ja que a partir de l’any 2008 la seva evolució és decreixent, amb un -3,3%, un -3,8% al 2009 i un promig de -2,4% pels anys 2010 i 2011.
Per nacionalitats, els andorrans són els únics que presenten un creixement de 519 inscrits (1,6%). En canvi, la disminució anyal es concentra principalment en tres grups poblacionals: els espanyols, amb -4.501 censats (un -16,9%), els portuguesos amb -1.389 censats (-10,6%) i els francesos, que decreixen en -983 censats (-19,3%). El grup altres nacionalitats també disminueix en -546 censats (un -7,6%).
La piràmide poblacional presenta la majoria de la població concentrada entre els 25 i els 55 anys en els dos sexes. La població es concentra en un 71,9% en el tram entre els 15 i els 64 anys, amb una població menor de 15 anys que representa el 15,5%, i una població major de 65 anys que representa el 12,6%.
La piràmide de població de les persones amb nacionalitat andorrana i nascudes a Andorra registra un volum poblacional concentrat entre les edats de menys de 15 anys (amb un 21%) i els 40 – 64 anys. Estadística assenyala que la forma d’aquesta piràmide és conseqüència de les condicions d’accés a la nacionalitat andorrana introduïdes pel Codi de la nacionalitat andorrana de l’11 de març de 1977.
La majoria de la població espanyola està concentrada entre els 40 i 64 anys (amb un 48%) coincidint amb la mateixa edat en que la població és laboralment activa. De tota manera, la base de la piràmide presenta una estructura de piràmide a la inversa a causa de la nacionalització andorrana dels nascuts al país. Pel que fa als francesos, la piràmide poblacional segueix, pràcticament, la mateixa tendència que l'espanyola. En canvi, la majoria de la població portuguesa (92%) està concentrada entre les edats de 14 - 64 anys. També és la piràmide que registra menys percentatge de persones amb més de 64 anys (amb un 1%).
D’altra banda, l’evolució de la població resident de més de 65 anys s'ha anat incrementant, passant del 8% l’any 1985, a un 12,6% al 2011, el que representa una variació de 4,6 punts percentuals. En canvi, la població de menys de 15 anys s’ha reduït en 4,5 punts percentuals. Així, l’any 1985, la població de menys de 15 anys representava el 20% de la població total mentre que per l’any 2011, és del 15,5%.

Els visitants tornen a baixar al mes de desembre pel descens d’excursionistes

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Al desembre es va continuar constatant la tendència negativa en el volum de visitants, especialment, i com ja és habitual, pel descens dels excursionistes.

Djokovic derrota Nadal en un partit maratonià i dramàtic

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Djokovic es va emportar la final número cent del torneig en el quadre masculí, en un partit en el qual hi va haver de tot, diversos punts que van poder canviar el signe de la final, alternatives de joc i de sensacions, i que es va decidir per detalls. Nadal va perdre la setena final consecutiva contra el serbi, però les sensacions van ser molt diferents. El manacorí va poder endur-se el partit en el cinquè set, però un punt ho va canviar tot. Nadal va fallar un revés paral·lel amb tota la pista per a ell que hagués suposat el 40-15 quan dominava per 4-2 i Djokovic semblava fos.
La final d’ahir va batre a la de l’Open dels Estats Units del 1988, en la qual Mats Wilander va guanyar Ivan Lendl en 4 hores i 54 minuts. A més, la final també va ser el partit més llarg en la història de l’Open d’Austràlia, després de superar la semifinal del 2009 amb el mateix Nadal i Verdasco com a protagonistes, que va durar 5 hores i 14 minuts.

“Els que més et fan riure són Casadevall i Bartumeu”

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Ja fa dies que ho fan això.
17 anys, em sembla.

Si segueixen quedant serà perquè s’ho passen bé.
Molt. Aquells dos anys van ser molt intensos, es va treballar molt per aconseguir fer consens. S’anava per feina i no s’estava per picabaralles polítiques. Entre nosaltres ha quedat una amistat especial.

Què vol dir amb especial?
No és fàcil d’explicar. Compartir aquells moments ens va unir i ens va fer tenir una amistat diferent. Ens truquem sovint i si mai algú necessita res ens ajudem.

Però es deu parlar de política en aquests sopars.
Evidentment.

Han acabat malament algun cop?
Mai. L’any passat, cap al final, la cosa es va escalfar una mica amb el Jaume Bartumeu, que era cap del Govern. Però poca cosa. Et diria que és impossible que acabem malament, ens portem molt bé.

M’imagino que el que va a sopar i té càrrec ja sap que li toca aguantar.
Això no es perdona i l’any passat Bartumeu tenia tots els números.

Qui són els que fan més gresca?
Enric Casadevall és dels que explica acudits. Bartumeu també et fa riure al seu estil. El Joan Pujal, el Cassany o el Jordi Torres, que ens acaba de deixar.

Aquest any serà tot plegat més trist.
El Jordi era una persona fantàstica, positiva. El darrer cop que vaig parlar amb ell, fa uns mesos, em va dir “sé que tinc els dies comptats i intentaré passar-los el millor que pugui”. És el primer del grup que es mor.

Costa molt organitzar el sopar?
Al desembre ja em poso a trucar a la gent, però la resposta és no. No costa perquè tots volem venir i adaptem les nostres agendes per fer-ho.

Com veu el moment polític actual?
Veig bé el Govern, jo hi crec. Escolta molt i això està bé. I?penso que el que volen fer serà bo i en uns 5 anys ja podríem començar a veure com s’inverteix la tendència negativa en la qual estem.

El veig optimista.
Ho sóc. No només tinc fe en el Govern actual, també en el país. Si fem bé les coses ara ens en sortirem, estic segur.

L’any que ve fa 20 anys de l’aprovació de la Constitució.
Sí, potser convidarem el Govern de l’època al sopar. Ja ho veurem.

Com a pare de la criatura, què pensa del desenvolupament que ha tingut les darreres dues dècades?
Se’m fa difícil donar-te una resposta global. M’hauria de tornar a mirar la Constitució punt per punt i segur que en trobaria alguns que no s’han desenvolupat prou. Potser passats 20 anys, convé fer aquest exercici i si es determina, fins i tot, que cal canviar alguna cosa que es faci. Ara el que em preocupa és que encertem amb la constitució econòmica.

La federació crea un consell assessor per l’estadi nacional

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Integren aquest consell gent com Ramon Ginesta, Carles Font, Jordi Cerqueda, Christian Trillas, Jordi Font o Francesc Molné, entre d’altres.
El grup de savis es reunirà aquesta setmana per segona vegada després de la constitució el novembre passat amb l’objectiu de determinar els passos a seguir per tal de fer palès el malestar que hi ha amb el Govern per la forma d’actuar respecte de la instal·lació que acollirà l’estadi nacional i de la qual gaudia en exclusivitat fins ara el rugbi. La federació està molt dolguda amb l’executiu en creure que no se l’està informant dels moviments que fa el Govern, al temps que es queixa per no haver rebut la carta que se’ls va prometre i en la qual se’ls ha d’informar de l’ús que tindrà el futbol del nou estadi.
La FAR assegura que el Govern els va explicar que només hi jugaria la selecció i ho volen per escrit. Un altre dels motius de queixa és la no posada en funcionament de la comissió tripartida Govern-futbol-rugbi que havia de prendre les decisions.
En cas de no rebre una resposta aviat, l’entitat que presideix Xavi Vilasetrú no descarta prendre mesures de pressió. “La confiança és un camí de doble direcció. Nosaltres hem confiat en el Govern i ells no han fet res. Estem decebuts”, va assegurar el secretari general de la FAR, Felip Gallardo. “Estem disposats a tot”, va afegir-hi.

EL VPC NO JUGA PER INCOMPAREIXENÇA DEL LAROQUE

ANDORRA LA VELLA. El VPC?Andorra no va jugar ahir el partit de Lliga a causa de la incompareixença del Laroque Belesta. L’equip francès va avisar que no podia desplaçar-se per la neu, cosa que també va fer l’àrbitre. El comitè decidirà quan es juga o si dóna el triomf al VPC.

Davos destaca “l’oasi” d’estabilitat i creixement de l’Amèrica Llatina

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El problema del deute sobirà de l’eurozona, la lentitud de la recuperació de l’economia dels Estats Units i la desacceleració del creixement als països emergents va injectar pessimisme a aquesta cita anual, a la qual llatinoamèrica va aportar optimisme.
Presidents i ministres arribats de l’Amèrica Llatina van haver de complir amb agendes molt denses a causa de la successió de reunions mantingudes amb els presidents i consellers delegats de multinacionals i grans companyies que es reuneixen cada any al Fòrum de Davos.
Aquesta edició ha estat, en aquest sentit, molt diferent a les precedents, en les quals l’atenció estava sobretot dirigida als grans països emergents, en particular la Xina i l’Índia, que aquest any van assumir més nítidament el seu nou rol de països inversors també en busca d’oportunitats de negoci a l’Amèrica Llatina.
D’altra banda, els tres partits polítics que sustenten el govern grec van donar ahir un suport condicionat perquè el primer ministre, Lukas Papadimos, continuï negociant amb la UE i l’FMI les retallades i reformes exigides a canvi de més ajuda financera. “Els líders polítics i jo coincidim plenament sobre la continuació de les negociacions i les postures que defensem”, va anunciar Papadimos després d’una reunió amb Yorgos Papandreu, del socialdemòcrata Pasok; Antonis Samaras, del conservador Nova Democràcia; i Yorgos Karatzaferis, de l’ultranacionalista LAOS. La trobada d’ahir pretenia aclarir el grau de suport amb què compta el govern en els contactes amb la UE i l’FMI, que havia estat qüestionat per la negativa dels partits a diverses de les exigències plantejades des de Brussel·les. “La unitat de les forces polítiques i el seu compromís de donar suport als canvis necessaris és un factor de confiança essencial, que augmenta l’eficàcia de la política econòmica i ens permet negociar en millors condicions”, va indicar el primer ministre.

El SAAS defensa els resultats assolits amb el complement de productivitat

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

I ho farà, en certa forma, a contracor. El director de la parapública, Josep Maria Pla, defensa que es tracta d’un sistema que ha donat bons resultats però que ara suposa massa diners i no descarta que, per al futur, es pugui cercar una alternativa que el substitueixi.
“El DPO vol millorar el funcionament de l’entitat a través d’aportacions del personal. Ha generat projectes que després s’han aplicat al funcionament”, recorda el màxim responsable del SAAS, que considera que amb la seva aplicació “s’han obtingut millores en el funcionament”. Per tant, assegura, “és una bona eina de gestió” que, malauradament, “té el seu cost i en la situació actual no ens el podem permetre”. Així, Pla admet que amb aquesta decisió “el sistema s’empobreix”.
El director de la parapública indica que l’eina no desapareix del tot ja que “pels comandaments es pot mantenir sense remuneració”. Ja més endavant argumenta que “no es pot descartar” que es trobi algun sistema de substitució. “La reforma de la llei del SAAS també ha de respondre a aquestes coses, a més de donar resposta a algunes mancances de gestió”, apunta el màxim responsable del Servei d’Atenció Sanitària.
Pel que fa a la futura evolució de la plantilla, Pla reitera que, com en d’altres àmbits, està pendent de tenir disponible la cartera de serveis que s’està treballant des del ministeri. “Quan la tinguem podrem veure quins equipaments i personal necessitem per donar resposta”, apunta el director del SAAS que, però, no amaga la sensació que difícilment creixerà. Actualment, de fet,
només es permet ampliar o cobrir baixes “en casos molt específics” i sempre sota l’autorització del Govern.
“Es tracta d’una decisió tècnicament del SAAS i que després s’ha de consultar amb el ministeri. Però serà l’exepció”, apunta un Pla que admet que “això pot portar a que alguns serveis no es facin” i que la clau és “ser coherents amb la cartera de servesi que es fixi i, si no ho és, buscar solucions”.

La constitució econòmica

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Feia temps que es parlava de la necessitat d’una constitució econòmica, pràcticament des que es va aprovar i començar a aplicar la del 1993 i aquesta vindria a ser la peça clau d’aquella demanda de bona part de l’espectre polític i social. També ve de lluny l’alerta sobre l’esgotament del model econòmic que va portar la prosperitat les darreres dècades, de comerç, turisme i l’afegit més recent de les inversions nacionals i forànies en la construcció, fins a l’esclat de la bombolla immobiliària.
Si afegim la situació general de crisi, amb característiques diferenciades aquí, la dependència econòmica de l’exterior, especialment d’una Espanya en recessió amb gairebé cinc milions i mig de desocupats, que cal fer alguna cosa   resulta una evidència i les aportacions exteriors a noves o millorades activitats per crear riquesa, un camí indefugible.
Tanmateix, diverses veus assenyalen riscos no menys diferents, i/o volen que hi hagi limitacions, bé en sectors estratègics o ja ben nodrits per emprenedors i professionals propis.
I les veus no només són de l’oposició política o dels qui volen reservar-se, tancada, la seva parcel·la. El ministre d’Economia, Jordi Alcobé, afirmava que l’obertura s’ha de fer “des de l’interès general” i que s’ha de garantir “la seguretat, la salut pública, el medi ambient o la sobirania”.
L’excap de Govern Òscar Ribas afegia en el doble article al Diari de la necessitat de “salvaguardes”, amb la consciència que aquestes tindran una caducitat temporal, perquè serà impossible perpetuar-les atès el principi d’igualdat davant la llei i, previsiblement, les pressions internacionals.
Aquest principi constitucional és el que ha portat a aclarir per part de l’executiu que, amb el nou marc, els residents tindran els drets econòmics des del primer dia de l’obtenció del permís. Quelcom plenament lògic, perquè si es vol portar una empresa de capital totalment estranger, com no es pot concedir aquest dret al responsable de la companyia corresponent? I com negar-lo a la resta dels treballadors que vinguin amb ell, o a la força de treball que requereixin les nacionals? A més de l’ampliació desitjada d’activitats econòmiques, i generalització del dret esmentat –que encara farà més evident la discriminació en l’accés a la nacionalitat–, la nova situació eliminarà, ara sí definitivament i realment, per falta de sentit, els prestanoms.
L’obertura arriba, com manava la lògica, després de l’establiment del nou marc fiscal, que encara la fi de la tramitació al Consell, amb la implantació del ventall d’impostos indirectes, i aviat el més directe i generalitzat sobre la renda, que coincideixen amb els vigents als països de l’entorn geogràfic.
L’obertura vindria a ser la cirereta del pastís de la constitució econòmica, per acabar d’aconseguir el reconeixement per la comunitat internacional de l’homologació del país a les normes del conjunt, amb els resulstats esperables d’una aproximació a la Unió Europea en condicions més avantatjoses, i la signatura de tractats contra la doble imposició que eliminen la tanca fiscal que fins ara fa inviable l’activitat d’empreses andorranes als estats membres de la UE i, especialment, als dos veïns.
Les esperances que acompanyen aquesta nova situació hauran,     però, d’esdevenir realitats. I, a la vegada, comporten riscos. La competència és bona en termes econòmics i socials, però també una amenaça per als més febles i la majoria dels responsables d’activitats al país ho són, més que sigui per volum.
Això vol dir que calen salvaguardes. I una de les principals hauria de ser el tamany de les empreses o conglomerats estrangers que s’hi vulguin implantar. Que no constitueixin monopolis, i que no condicionin el marc jurídic nacional. En definitiva, que ningú, ni cap grup pugui comprar el país.
Un exemple proper el tenim darrerament en el projecte de ciutat del joc, que un magnat nord-americà vol instal·lar a Espanya i que es disputen Madrid i Barcelona. El promotor exigeix, d’entrada, que en el complex no regeixi ni la llei antitabac, ni la normativa laboral espanyola. Amb l’esquer, ben llaminer, d’una previsió de crear uns 100.000 llocs de treball.
Per evitar aquest nou apoderament caciquista del país, l’eina    habitual dels estats són lleis en    defensa de la competència i antimonopoli o limitadora de la concentració d’empresa. Eines que semblen necessàries, però no suficients, atesa l’experiència dels incompliments fàctics de tantes i tan diferents d’aprovades.
Amb tot plegat, i des de la crisi, forat negre de l’economia pública i privada, encetem un nou canvi radical de país. Sense boom immobiliari. Amb una temporada d’hivern amenaçada per un canvi climàtic que elevarà la neu sobre dels 2.000 metres segons els tècnics. Amb contraban perseguit. Amb un comerç amb diferencials de preus cada vegada més curts i sense les exclusives temporals que en temps va donar l’aïllament espanyol de la resta d’Europa, amb més trumfes i gairebé gens, o absolutament gens, de tabac. I amb què més?

Optimisme

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Cert és que els professionals dels camps de neu del Principat estan duent a terme des de l’inici de la temporada una feina encomiable. L’equipament tècnic que tenen els dos grans dominis del país i la capacitat de treball dels seus professionals han fet que sense pràcticament cap borrasca durant el que portem d’hivern, l’estat de les pistes que oferien ja fins ahir Grandvalira i Vallnord era més que notable. En alguns indrets, la qualitat arribava a ser excel·lent i els visitants que han vingut al país s’han sorprès del bon nivell trobat. És cert que tot i la sequera, les condicions ofertes pels camps de neu andorrans eren molt millors que la de totes les estacions de l’entorn geogràfic. Però, tot i així, Andorra Turisme i Ski Andorra van haver de coaligar esforços per dissenyar una campanya que volia transmetre als aficionats a l’esquí de l’Estat espanyol que al Principat, encara que pogués no semblar-ho, hi havia neu. I que es podia practicar l’esport hivernal per excel·lència amb totes les garanties. Segurament per bé, per molt bé, la campanya que encara no s’havia llançat del tot s’haurà de redissenyar abans d’hora. De ben segur, també, que els professionals que han treballat en l’establiment d’estratègies per intentar atreure visitants a les estacions no els sabrà gens de greu haver de canviar alguns dels missatges. En una temporada amb poques nevades -almenys fins ara-, la neu caiguda durant el cap de setmana ha fet canviar la cara de desenes, milers de persones. Més que mai, enguany aquesta neu és or blanc. I d’un cert pessimisme conformista s’ha passat a un optimisme realista que fa pensar en unes properes setmanes amb creixement de visitants. Aquest optimisme ràpidament s’ha encomanat. Com s’hauria d’encomanar, també, l’esforç dut a terme pels especialistes en el manteniment de les pistes i la fabricació de neu artificial. Sens dubte, en un país de serveis com aquest, una de les diferències ha de ser el tracte al visitant. La disponibilitat vers el turista. Les estacions n’han fet una bona prova. Però tot l’engranatge socioeconòmic del país ho ha de veure igual.

“No hem estat al nostre nivell”

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

En el fons ell sabia quina era la magnitud de la tragèdia, però ell també és el primer que ha d’activar al grup i que el cop d’efecte no sigui com el curs passat quan es va perdre la Copa a Logronyo. Tot passa per les seves mans al ser el màxim responsable. Per analitzar el partit res millor que l’autocrítica. “Avui no era el dia. Hem anat al darrere en totes les accions i no hem estat en cap moment al nostre nivell. Ens han dominat i ens han guanyat la batalla física”, va reconèixer l’egarenc Joan Peñarroya, que va intentar encoratjar els seus amb aquestes paraules. “Tenim un dia, és a dir, 24 hores per estar tristos i fotuts. Nosaltres teníem la il·lusió de fer un bon partit i guanyar el títol per celebrar-ho amb la nostra gent”.

El tècnic del River Andorra va lloar el guanyador. “Amb les coses que fan bé les fan molt bé. A més avui l’Aurteneche ha tingut més encert de l’habitual. Ens han dominat el rebot, el ritme de joc i ens han superat en totes les pilotes perdudes. També ens han tret de les posicions d’atac i tot ha estat mèrit d’ells”.
El curs passat es va perdre la Copa contra el KNET?Rioja i els jugadors no van reaccionar de manera positiva. “Si tinc por de la reacció dels meus jugadors? No. Encara serà millor perquè l’equip ha demostrat maduresa i no perdrem la fe i la confiança per aquest resultat”. Sobre la setmana de descans per jugar la final de Copa que ha tingut el River i no l’Aurteneche, Joan Peñarroya va ser clar. “No és una excusa la nostre aturada. Portem tot l’any competint i el calendari és el que és. No hi ha excuses perquè avui no hi hem estat. Ara toca aixecar-se. I?no hem de dramatitzar”.

Gorka Aixàs: “No hi hem estat”
El president del River Andorra, Gorka Aixàs, també cap cot, va analitzar la final i no es va allu-nyar massa del discurs del seu entrenador. “No ha estat un bon partit. No hi hem estat en cap moment. Hem començat molt nerviosos i no hem estat fluids. Mai he tingut la sensació de poder guanyar i ha estat una llàstima perquè ha vingut molt gent. Esperem que continuiïn enganxats a nosaltres”, va dir Aixàs.

El rival

Iñaki Merino. Entrenador de l'Aurteneche

No s’ho creia. Va entrar a la roda de premsa amb cara d’al·lucinat. Iñaki Merino, el curs passat a lliga EBA, s’havia convertit en campió de Copa de LEB plata en vèncer a la pista de l’amfitrió. “No ens imaginàvem guanyar el títol, ni estar aquí ni el partit que ens ha sortit. Hem explotat al màxim les nostres virtuts. Quin és el secret? Molt treball perquè ningú ens ha regalat res. És un camí més complicat del que sembla, però tenim gana i volem treure el cap perquè ens vegin”.

REPORTATGE

La cara A de la final

Sempre diuen allò que els veritables protagonistes són els jugadors, però sense l’alè del públic és molt difícil jugar. També diuen que quan jugues una final d’amfitrió tens molt a guanyar, tot i així, ningú et garanteix res si no anotes, no reboteges ni tampoc defenses. Al públic se li va demanar una resposta i des de la graderia del poliesportiu d’Andorra va arribar amb un pavelló que feia goig. L’ambient es va apropar al de les millors ocasiones del millor bàsqueti si a la final del curs passat a Logronyo l’afició va respondre amb una presència destacada, a Andorra la gent va entendre el missatge i es va apropar. Alguns d’ells amb les bufandes que es van començar a posar de moda en la final contra el KNET Rioja, d’altres -jugadors de la base de l’entitat- amb la samarreta del River Andorra. Sigui com sigui, l’afició va fer els deures i la Penya Trapella va posar els càntics i el soroll. Al descans i amb el marcador totalment desfavorable, el públic no ho veia gens clar i alguns recriminaven la manca d’intensitat defensiva i d’altres clamaven contra la mala sort. Pocs veien clara la remuntada i és que l’equip no havia donat motius per sentir optimisme. Al tercer quart va arribar el moment per a la connexió entre l’equip i l’afició. Tothom va veure la remuntada molt a prop, però l’Aurteneche -sense suport a les graderies- veia la cistella com una autèntica piscina. Els decibels que van pujar amb la connexió van baixar de cop. L’afició va respondre i sense la Copa toca pensar en l’ascens a LEB or. Sense el públic no serà possible el repte.

La Copa se li indigesta al River i l’Aurteneche se l’emporta a Vitòria

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Primer, a Logronyo. Ahir, on més mal fa, a casa i amb un poliesportiu amb més de 1.700 persones. L’afició no va fallar, l’equip, sí. Massa, amb jugadors desconeguts. Del principi al final.
L’entrada dels locals va ser desil·lusionant. Més de quatre minuts sense anotar contra un Aurteneche que es trobava còmode, especialment en atac. La defensa, el punt fort del River durant la temporada, feia aigües, sense prou consistència com per neguitejar els visitants. Les segones opcions que es concedien a la zona eren una sagnia, amb Thompson capturant tot el que queia a prop (10 rebots al descans). I si en defensa el joc no funcionava en atac no anava millor. L’Aurteneche, ben tancat, deixava llançar els jugadors de Joan Peñarroya, que estaven molt desencertats. Ningú no trobava el camí de la cistella i a poc a poc, l’Aurteneche davant la sorpresa de tothom, anava eixamplant la distància fins al 10-22 amb què es va tancar el quart.
En l’arrencada del segon, amb quatre punts de Cage i Edu Jiménez, semblava que el River trobava amb més facilitat la cistella, però l’Aurteneche, amb un joc agressiu, beneficiat per la permissivitat dels àrbitres, seguia endollat. Pablo Sánchez va emergir en el parcial, però els seus 9 punts van ser insuficients davant l’encert d’Arruti, que amb tres triples consecutius va fer molt de mal. L’Aurteneche es va situar amb +17 (22-39), diferència que es va quedar en 13 punts al descans (32-45). L’estadística parlava per si sola. Els visitants, en teoria més fluixos a la pintura, sumaven 6 rebots més i en atac signaven un 65% d’efectivitat en tirs de dos.
Quedava temps, però, i el River va aconseguir entrar en el partit. Una mica. Prou com perquè la remuntada es vegés possible. Un parell de bones defenses i el despertar de Flis en atac van fer albirar un canvi. El Poliesportiu va començar a creure per primera vegada. El soroll era màxim i l’Aurteneche semblava que notava la pressió (7 punts de marge). Però no, la veterania de gent com Ausina va permetre els bascos aturar el cop. El tir seguia sent un llast per als locals, que van iniciar el darrer quart gairebé com es va arribar al descans (12 per sota). La reacció no va tenir continuïtat. Peñarroya ho va intentar (defensa en zona que Barceló va trencar amb dos triples), però ahir no era el dia. Ni la sort acompanyava. A poc a poc la Copa viatjava cap a Vitòria. Els intents finals del River, amb quatre baixos per intentar robar pilotes, només va servir per reduir els gairebé 20 punts amb què va arribar a guanyar l’Aurteneche als 8 finals gràcies a l’esperit de Bavosi. Decepció màxima i a pensar en la lliga.

Antics militants del PS promouen la creació d’un nou partit polític

| 30/01/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

En aquestes últimes setmanes s’han anat establint diferents reunions on s’ha començat a dibuixar el projecte. En els propers dies tindrà lloc una trobada a Andorra la Vella que serà la prèvia de la reunió en la qual es constituirà el grup. La data de la creació de la plataforma s’ha establert per a mitjan febrer. El dia concret encara no s’ha definit perquè s’està a l’espera de la confirmació de la sala que ha d’acollir l’acte.
El pal de paller que uneix els impulsors és el progressisme. Consideren que es necessita un partit polític alternatiu als socialdemòcrates perquè creuen que el partit ha decebut la ciutadania. Inicideixen que els socialdemòcrates es basen en principis incompatibles amb el progressisme, com ara el seguidisme inviolable al líder i que com els votants han percebut aquest tarannà han acabat fent fora el PS dels òrgans de govern de totes les administracions.
Però la iniciativa vol anar un pas més enllà. No només vol reagrupar tots els exmilitants descontents del PS sinó fer front comú amb persones independents de caràcter progressista. Indiquen que el projecte dels demòcrates és una amalgama heterogènia. Es veu una barreja de gent de la dreta més rància amb persones de centreesquerra. Esperen que els simpatitzants més progressistes de DA en el futur puguin integrar-se a una opció més similar als seus ideals.

personalitat pròpia
En cap cas es busca la creació d’un PS bis perquè, segons diverses fonts properes a la formació, es recerca un projecte amb personalitat pròpia, no excloent, que permeti unir persones que vagin des del centre fins a l’esquerra amb el denominador comú del progressisme.
El calendari està basat en la prudència. Els contactes previs han permès constatar que d’entrada es pot comptar entre vint i trenta persones que estan interessades a participar dins del grup de reflexió política. Es pretén anar consolidant el grup amb l’establiment de l’ideari consensuat i intentar que el gruix de la formació es vagi ampliant progressivament. No hi ha pressa perquè, d’entrada, l’escenari electoral es preveu inamovible fins al 2015. Amb tres anys per endavant es considera que hi ha temps de sobres perquè el projecte es consolidi abans de fer l’hipotètic salt a l’arena electoral.

Noms coneguts
Segons fonts properes a la iniciativa, entre els impulsors del projecte es troben Josep Maria Cucalon, Esteve López, Júlia Martínez-Illescas o Rosa Ferrer. Aquests són només alguns dels integrants més actius. S’espera que hi hagi militants socialdemòcrates que en veure que existeix una alternativa real al PS puguin decidir-se a fer el pas. La trobada a mitjan febrer ha de permetre prendre el pols del seguiment inicial del nou grup.

PROJECTE EN PARAL·LEL A CD'I

Rosa Ferrer és un dels polítics que ha confirmat la presència en la reunió fundacional de la nova plataforma de reflexió política. La cònsol va deixar clar, però, que “s’ha de diferenciar aquest projecte amb la Coalició d’Independents d’Andorra la Vella que continua amb les trobades per anar fent el balanç de la política comunal”. Ferrer considera que els dos projectes poden anar en paral·lel i “de moment és massa aviat per aventurar si en el futur poden coincidir o fusionar-se”. La participació de Ferrer és “ a nivell individual”, sense que tingui cap incidència en l’activitat de Cd’i. Miquel Calsina també va confirmar que serà present a la reunió inicial del grup. A Sant Julià s’està intentant formar una força alternativa a Unió Laurediana i el Partit Socialdemòcrata.