El ministeri d’Ordenament Territorial, com la resta d’administracions públiques, constata la situació. També el fet que, davant la caiguda de la demanda privada, moltes més empreses del país opten ara per presentar-se als edictes per fer projectes d’obra pública. “Des de fa temps hi ha una concurrència molt més acusada”, assenyala el cap de l’àrea d’Obres Públiques del ministeri d’Ordenament, Josep Maria Huertas.
Es presenten més ofertes per part dels empresaris i també a preus més reduïts que en èpoques anteriors. Així doncs, des del departament evidencien que alguns licitants, fent esforços per intentar aconseguir l’adjudicació, rebaixen els preus. “Hi ha una tendència a anar a la baixa dins dels límits permesos; encara que reduir els preus tampoc suposa cap garantia que se’ls acabi adjudicant l’obra”, hi afegeix Huertas.
De fet, en l’apartat dels preus, el Govern ja preveu les figures de l’alça desproporcionada (una tarifa massa elevada per al projecte que s’ha de desenvolupar) i la baixa temerària (per “evitar salvatjades”, tal com defineix el cap d’àrea). “S’ha donat el cas que hi ha hagut concursos públics en què tothom ha proposat la banda més baixa dels preus [dins dels paràmetres legals establerts], però és per desesperació; per voler agafar els projectes a qualsevol preu”, comenta el tècnic del ministeri.

Altres paràmetres
Llavors, en situacions com aquesta, en què totes les ofertes se situen en la mateixa tarifa, l’aspecte econòmic deixa de comptar a l’hora d’analitzar els plecs de bases. “En els concursos públics, a banda de la proposta econòmica també es ponderen altres paràmetres, com ara l’experiència de les empreses, els mitjans i l’historial de l’obra”, posa de manifest el cap del departament d’Obres Públiques.
En tot cas, des de l’executiu també són conscients que una rebaixa tarifària excessiva tampoc no és del tot recomanable per al mateix empresari. Perquè les constructores s’han d’assegurar, amb la tarifa econòmica que ofereixen, que poden acabar els projectes sense problemes de solvència. “Si es fa a qualsevol preu ens podem trobar amb obres abandonades i haver de rescindir el contracte, perquè les constructores no poden perdre diners. I això tampoc no els convè”, incideix Huertas.

41,2 milions per al 2010
El projecte de pressupost per a l’exercici del 2010 ha reservat més de 41 milions d’euros a noves infraestructures bàsiques. Les obres públiques més destacades  que es pretenen impulsar l’any que ve són el vial de Sant Julià, una part del túnel dels Dos Valires, proteccions contra riscos i allaus i també a rius i torrents, la comunicació de la plaça del Poble d’Andorra la Vella amb la seu del Consell General, millores puntuals a la xarxa viària, el nou edifici del COEX a Encamp i inversions diverses del departament de conservació i explotació de carreteres.

ELS RETARDS DE LES OBRES, UN PROBLEMA "MÍNIM"

La situació econòmica actual també ha reduït, de retruc, la problemàtica dels retards en les obres públiques en curs. “Ara mateix és mínima, no és significativa”, comenta Huertas, perquè també el volum de projectes ha baixat. De fet, el país surt d’una època amb un gros destacable de projectes públics adjudicats, que moltes vegades sobrepassava la capacitat de les empreses. “Llavors eren més freqüents els retards i el 2005 es va decidir incidir en aquesta problemàtica”, recorda el responsable d’Obres Públiques. Des de llavors fins ara, el ministeri d’Ordenament Territorial ha aplicat quatre sancions importants per retards no justificats dels projectes i que van comportar per a les empreses multades descomptes en el cobrament de l’obra. L’import global de les sancions oscil·la entre es 30.000 i els 100.000 euros
cadascuna.
“Ara estem en una època, per la situació econòmica, en què no hi ha retards importants. S’han fet moltes ampliacions d’obres per retard, però justificats”, exposa el tècnic. Aquestes causes justificades són, entre d’altres, situacions imprevistes al terreny o per la meteorologia. Amb tot, el Govern té diferents armes previstes en els contractes, a banda de les multes, per castigar les empreses de la construcció quan l’obra s’endarrereix. “El principal interessat a no endar­rerir-se és l’empresari, perquè hi surt perdent”, conclou.

El món de l’esport s’ha vist aquestes últimes setmanes afectat per una situació poc habitual: la suspensió de partits a causa de l’afecció de gran part de la plantilla per la grip A. Durant els últims mesos, moltes han estat les notícies que han sortit respecte de la malaltia, des del descobriment fins al nombre de víctimes a Espanya i a tot el món, passant per les vies de contagi i la manera de prevenir-la. I a l’esport quin és el protocol? A vegades, sembla que la solució és senzilla i passa pels mateixos punts que seguiria una empresa normal: enviar el treballador a casa, on haurà de romandre-hi fins a la recuperació total.
Més recentment, el focus d’informació es va traslladar a França, on l’LFP va decidir ajornar el partit que havien de disputar dos clàssics del futbol gal, l’Olympique de Marsella i el París Saint Germain, després de saber-se que diversos jugadors parisencs, entre els quals hi havia un vell conegut de l’afició de l’FC Barcelona, Ludovic Giuly, estaven afectats. Aquestes situacions han servit per demostrar que l’esport, amb el seu component social inexorable, no escapa a certes influències externes que poden afectar el desenvolupament de les competicions.

A l’esquí s’han activitat
I a Andorra? Alguns clubs o federacions consultats pel Diari estan d’esquena a la pandèmia i pocs han activitat un protocol. La Federació Andorrana d’Esquí (FAE) ha estat la més activa en aquest sentit, i amb el metge Timoteo López al capdavant ha elaborat un comunicat per al ministeri d’Esports, on demana el subministrament de Tamiflu –medicament que combat la grip A– i una sèrie de caretes. “La Mimi Gutiér­rez quan va anar a l’Argentina –Ushuaia– va portar Tamiflu per si de cas. També el comitè mèdic de biatló ens va enviar una proposta per als esportistes de vacunació que vam trobar força raonable. El que és clar és que dintre dels grups de risc no hi ha els esportistes perquè és un grup que es cuida i està realment en forma”, va assegurar el metge de la FAE, Timoteo López. Mentrestant, dues esquiadores de l’equip D, Sandra Oliveras i Andrea Machado, tenen grip a l’estada a Stelvio (Itàlia), però es descarta que sigui A. “Per si de cas les separem de la resta de les seves companyes per evitar contagis. Els esquiadors estan exposats a les grips”, va indicar López. De la seva banda, el CE Sant Julià va engegar junt amb el comú uns protocols, com el sabó per als monitors i deixar a casa les persones amb algun símptoma, com aquesta setmana ha passat amb el jugador del juvenil Manel Jiménez –tot es va quedar en un simple refredat–. Un altre club, el Fudo-Shin, va enviar un comunicat als pares dels esportistes en l’àmbit informatiu perquè el lluitador amb algun símptoma no vagi a l’entrenament. Això sí, la Federació Andorrana de Karate no té previst cap tipus de protocol. “No sabem res per part del ministeri d’Esports i nos­altres no farem res perquè té un cost important”, va dir el president, Toni García.

No han mogut ni un dit
La Federació de Tennis, l’Andorra Hoquei –tenen prevista una reunió–, el Bàsquet Club Andorra, l’FC Andorra i el CV Andorra no han pres cap iniciativa i el VPC Andorra va rebre un comunicat de la Federació Francesa per engegar un protocol quan fos necessari. En definitiva, seria millor prevenir que curar per evitar qualsevol disgust.

EL MINISTERI DE SALUT INSTA ELS CLUBS A FER ÚS DEL PROTOCOL MARC

El ministeri de Salut, Benestar i Treball va preparar per a les empreses del país un protocol marc i, segons el ministeri, cada empresa o societat l’ha d’adaptar segons les seves necessitats. En la campanya de divulgació del protocol, Salut ha contactat amb els diferents sectors estratègics del país, però no amb entitats esportives, per no tenir cap servei estratègic. Els clubs i federacions, segons el ministeri, han de fer ús del protocol marc i adaptar-lo per a ells, per tractar-se d’una societat.
Aquest marc de protocol té com a objectius específics disminuir el risc d’exposició dels treballadors i l’extensió del virus als llocs de treball, i també minimitzar l’impacte de la malaltia sobre el funcionament de les empreses. Les mesures bàsiques són tapar-se la boca i el nas en esternudar o tossir i si és possible amb un mocador de paper que després s’ha de llençar. Si no hi ha mocador, s’ha de fer sobre la màniga de la roba per evitar la contaminació, cal evitar tocar-se els ulls amb les mans i rentar-se-les com a mínim durant 15 segons.