Tal com ha apuntat l'exsecretari general de Turisme del Govern d'Espanya i conseller d'AC Hotels, Raimon Martínez, "és fonamental saber què vens i a qui ho vens". Un aspecte que ha corroborat el diputat del PSC al Congrés i portaveu del Grup Socialista en matèria de Turisme i Comerç, Fèlix Larrosa, apuntant que Andorra "està massa decantada cap al producte de neu". Ha parlat de la necessitat d'explicar molt bé què significa el concepte País dels Pirineus i enfocar-ho cap un turisme que persegueixi viure una experiència emocionant i diversificada Andorra no s'ha escapat de ser sotmesa a debat en la xerrada sobre el sector turístic que ha tingut lloc aquest divendres al matí al Centre de Congressos. Així, els experts en turisme han subratllat la necessitat que Andorra es defineixi com a destinació turística. Una definició que, segons Raimon Martínez, ha de ser curta perquè sigui mobilitzadora. "Quan el turista vingui ja veurà que a Andorra hi ha de tot, no cal dir-ho", ha sentenciat.

El debat ha anat molt més enllà posant sobre la taula els reptes de futur als quals el sector turístic europeu ha de fer front, entre d'altres coses, per sortir de la crisi. En aquest aspecte, Raimon Martínez ha dit que el turisme és avui en dia el motor fonamental de l'economia, per sobre de sectors com l'energia o l'automoció, i ha instat els governs a que "comencin a prendre's seriosament un sector que és generador de riquesa".

Larrosa, ha defensat que s'ha d'avançar en termes d'innovació, en matèria de cooperació internacional amb els països en vies de desenvolupament i en l'excel·lència en qüestions mediambientals. A la vegada, ha advocat per practicar un turisme intel·ligent que racionalitzi els recursos i optimitzi els resultats. Així, ha parlat de la necessitat de perdre la por a dir "el turisme ha baixat però és millor", emmarcat en un canvi de model que es produirà cap a un turisme més sostenible, més rendible i més interessant des del punt de vista dels grans comptes anuals. El concepte de turisme intel·ligent ha centrat també les dissertacions del consultor de la secretaria general de l'Organització Mundial del Turisme, Geoffrey Lipman, apuntant quatre grans eixos d'aquest nou turisme intel·ligent: que sigui sostenible, ètic, de qualitat i que hi hagi cooperació entre el sector públic i privat.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, i el president de la Generalitat, José Montilla, han explicat que Andorra i Catalunya volen avançar més en la consolidació de la marca Pirineus com un segell turístic global per vendre més enllà de les fronteres. "Fora del nostre àmbit geogràfic és fonamental atraureturisme", ha advertit el president català, que també ha volgut destacar les bones relacions que hi ha amb Andorra. Bartumeu considera que cal fer esforços per augmentar la capacitat d'atracció turística.Tot i que s'han repassat altres àmbits de la col·laboració entre ambdues administracions, com ara l'educació o el media ambient, no s'ha entrat en profunditat en les qüestions. Sí que s'ha parlat de l'aeroport lleidatà d'Alguaire, que Montilla ha destacat com la primera infraestructura aeronàutica constituïda per la Generalitat. El polític socialista ha comentat que s'està "negociant amb empreses aèries per arribar a acords" perquè operin a Alguaire. El Cap de Govern ha reiterat que per a l'executiu la referència serà Alguaire i que l'aeròdrom de la Seu no es considera prioritari a l'hora de treballar perquè serveixi de pont per a la recepció de turistes. Respecte de la problemàtica dels transfronterers, un altre tema amb què Andorra i Catalunya comparteixen neguits, Bartumeu ha assegurat que és una qüestió que toca tractar més "a fons" amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Montilla també ha mostrat la seva satisfacció per la signatura d'aquí unes hores del conveni de col·laboració entre la patronal andorrana, CEA, i la catalana, PIMEC. El president de la Generalitat ha dit que "és bo i important" reforçar la col·laboració empresarial entre ambdós territoris".

La Guàrdia Civil va decomissar aquest dijous al vespre 3.000 paquets de tabac de contraban prop del riu Valira, al terme municipal de Valls de Valira. Els fets van passar a les nou del vespre, quan els agents que es trobaven de vigilància prop del riu Valira van identificar a S.A.F., de 42 anys i veí de la Seu d'Urgell, que portava en un farcell amb 500 paquets de tabac ros de la marca Marlboro valorats en 1.575 euros. Posteriorment, mitja hora més tard, es van trobar per la zona 2.500 paquets de tabac ros de diverses marques que estaven amagats en bosses d'escombraries i forros impermeables, valorats en 8.375 euros. Per tot això, els agents van aixecar una acta de decomís de tabac, i la mercaderia va quedar dipositada a disposició de l'administrador de la duana de la Farga de Moles.

Fins a la data, el reglament de gestió de residus perillosos del 2005 no preveia alguns dels casos contemplats a l’ADR, com el cas del  transport d’alguns dels residus. La revisió del reglament contempla que el productor de residus perillosos disposi de dues opcions per gestionar correctament els residus generats. Pot transportar els residus ell mateix a un gestor autoritzat (per exemple, una deixalleria industrial) sempre i quan compleixi la normativa ADR de transport internacional de mercaderies perilloses; o bé pot contractar els serveis d’un gestor transportista de residus autoritzat.

El Govern ha informat que aprofitant l’adequació del reglament de gestió de residus perillosos a l’ADR, s’han revisat dos articles més. L’article 4 especifica qui s’ha d’inscriure al Registre de Productors de Residus Perillosos, perquè fins ara s’hi havia de registrar tot aquell que produís aquest tipus de residus. A partir d’ara, s’hi hauran d’inscriure només els productors que disposin de número d’inscripció al Registre de Comerç i Indústria, que tinguin una zona habilitada per emmagatzemar residus perillosos i que estigui definida a alguns dels grups de la llista pública. També hi ha hagut una modificació de l’article del reglament que regula l’emmagatzematge de residus perillosos. La modificació de la normativa preveu que els grans productors de residus perillosos, com són les estacions d’esquí, entre d’altres, puguin utilitzar tancs de doble paret amb detecció de fugues sense el requeriment previ de disposar de cubeta de seguretat. Les modificacions del reglament pel qual es regula la gestió dels residus perillosos entraran en vigor l’endemà de la seva publicació al BOPA.

Accions per a la setmana europea de prevenció de residus

D'altra banda, Andorra s’ha adherit a la setmana europea de la prevenció de residus, que comença aquest dissabte i durant la qual es duran a terme 2.331 accions de prevenció a tot el continent europeu. El Principat contribueix així a promoure accions sostenibles de prevenció de residus amb nou iniciatives. Durant la setmana es presentarà un concurs de vídeos curts destinat als joves amb l’objectiu de fer-los reflexionar a l’entorn de la gestió racional dels residus i de la sostenibilitat, i s’oferirà un taller sobre el consum responsable als escolars de totes les parròquies. A més, s’iniciarà també un projecte pilot per a la promoció del compostatge individual, amb la participació de famílies voluntàries. El 26 de novembre s’ha organitzat una jornada de conferències. Paral·lelament, el Departament de Medi Ambient ha editat també una guia destinada a fomentar comportaments i accions per prevenir els residus. En aquest sentit, es distribuiran uns 30.000 exemplars a les famílies del país. Aquesta guia vol mostrar al llarg d’una jornada típica d’una família les petites accions que un pot fer per no generar residus.

El Comú d’Andorra la Vella preveu ampliar els itineraris interpretatius que acompanyen l’Anella Verda. Així ho va avançat la cònsol, Rosa Ferrer, durant la seva intervenció al Fòrum Iberoamericà de Governs Locals, que se celebra a Lisboa. Ferrer va explicar davant de l’auditori el projecte de l’Anella Verda que ha desenvolupat la capital, ja que va ser una de les peticions que la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes va fer al Comú durant la celebració el setembre passat del comitè sectorial.

Ferrer va desglossar durant la seva intervenció els diversos punts i fases que s’han desenvolupat per aconseguir tirar endavant el projecte de l’Anella Verda. Precisament, va destacar com a punts importants els diferents itineraris interpretatius que l’acompanyen. En l’actualitat són tres, però tal com ha anunciar la cònsol, es preveu ampliar-ne el nombre, i dedicar itineraris a l’aigua i a la massa forestal, informa l’ANA.

Ferrer va destacat la importància de l’Anella Verda pel que fa a dues vessants principals: la turística i l’ambiental. En el primer cas és on s’englobarien els diferents itineraris turístics interpretatius. En aquest sentit, va assenyalar el valor d’aquest projecte com a recurs per desestacionalitzar el turisme de la parròquia, molt centrat en les compres. I en el segon cas, la cònsol va apuntar el valor de l’Anella Verda com una manera de preservar l’entorn de la parròquia, que segons va dir, s’estava degradant. Per això, segons Ferrer, l’Anella Verda contribueix a la sostenibilitat dels recursos i a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Ferrer va fer la seva intervenció en aquesta trobada a la capital portuguesa en el bloc dedicat a la innovació mediambiental i cultural.

Blanc o negre, petit o gran, platja o muntanya, ràpid o lentament, bo o dolent… Diàriament, les persones ens trobem confrontades a situacions en què ens veiem obligades a triar, per sort. És inherent a la nostra espècie. És cert que la resta del regne animal també ho fa, però és dubtós que utilitzi la raó per triar l’un o l’altre plat de la balança. Això ens fa diferents, ens converteix en aquell animal bípede racional del qual parlaven els filòsofs ja fa segles. Poder triar després d’haver avaluat, dissertat, és una gran sort, sí, però també comporta una càrrega molt feixuga en forma de responsabilitat. És el preu que cal pagar. De les nostres decisions, i en política més encara, depenen molt sovint altres individus que no dubten en atribuir-nos allò tan humà que en diuen culpa, quan alguna cosa ha estat mal triada. Triar sempre és complicat i més quan posem la raó i la passió alhora, ben bé pel mig.

En política, també triem. A grans trets, els uns triem la dreta, els altres l’esquerra i els altres, el centre. Però és cert que en aquest cas, la passió, allò que se sent sense saber per què, té un paper molt important en aquesta decisió. Ho podríem comparar amb el fet que t’agradi o no el futbol. Un no ho tria, tot i que el viscut i l’entorn personal i familiar hi tinguin molt a dir. Però aquesta part d’adoctrinament, com la passió, pel fet de ser involuntària, tampoc depèn directament de nosaltres.

UN ARTICLE
aparegut en un mitjà escrit nacional, signat per una persona que em mereix tot el respecte en compartir professió, implicació política i afany de reflexió constant, m’ha empès a redactar aquestes línies. Però malgrat els punts convergents existents entre ell i jo, no puc més que destacar aquí els punts divergents.

Així ho he triat i n’assumeixo totes les conseqüències. Aquelles dues columnes mencionen la idea que en aquest país s’acostuma a triar entre dos colors polítics i que si tries la tercera opció, aquella que es troba literalment al centre, esdevens còmplice d’una espècie política exòtica condemnada, com a màxim, a ser la clau de la governabilitat i de l’estabilitat. Trobo que és una tasca de responsabilitat prou complicada i important, ¡com per no desmerèixer-la! Però voldria afegir en aquest punt que el ventall que se’ns ofereix durant les campanyes electorals és prou ampli, amb sensibilitats prou diferents com per que tothom es vegi representat. Un cop més, podem triar amb relació a allò que sentim.

També parlen, aquelles dues columnes, de bipartidisme, que és quan en la tasca de govern hi ha alternança entre les dues forces majoritàries, però recordo un cop més, i no me’n cansaré de repetir-ho, que a Andorra, per molt que encara ara, es vulgui fer veure que liberals i socialdemòcrates es reparteixen el pastís, tot fomentant aquest bipartidisme, l’alternança només a arribat 14 anys després de l’arribada al govern dels primers. No sé on veuen el bipartidisme en aquesta situació que tot just acaba de canviar, per sort i per salut democràtica. S’amalgamen massa sovint encara, i de forma errònia, les nocions de bipartidisme i de dimensió de partit.

El que dos partits siguin més grans, en termes d’afiliats, que les altres opcions minoritàries (minoritàries en intenció de vot), no implica el bipartidisme i així ha quedat demostrat a Andorra. En els grans estats veïns sí que s’ha pogut constatar aquesta realitat, però els partits petits, de centre o no, també tenen, com aquí, la responsabilitat de l’estabilitat política. Sempre s’ha dit que les majories absolutes no beneficien ningú. Doncs bé, els partits minoritaris tenen la responsabilitat de posar les idees i les sensibilitats dels seus votants al servei de l’estabilitat.

ÉS CONTRADICTORI
parlar de bipartidisme també en àmbit parroquial. L’opció de forces polítiques encara és més gran, accentuada a més per aquest estrany sentiment de parroquialisme que ens envaeix als uns i als altres, sense excepció, quan s’apropen les eleccions comunals.

Però si en un aspecte coincidiré amb qui ha provocat aquest escrit és en l’opinió sobre el sistema electoral, que si bé, assegura l’estabilitat del govern comunal i atribueix la capacitat de ser la clau de la governabilitat a escala nacional, minimitza la representativitat d’una més o menys gran part de la població en les institucions. En podríem parlar durant llargues estones o bé llargs paràgrafs, però ara no toca.

A mode de conclusió, diré que les opcions de centre o les persones que en defensen les idees no han de veure’s obligades a triar. ¡Aquí, no! ¡Poden triar no triar cap de les altres opcions! Han de concentrar-se en continuar existint, en continuar defensant aquelles ideologies que els són pròpies. És criticable, per tant, el fet que, com l’ase de Buridan, hagin de triar d’arrenglerar-se en una de les dues opcions majoritàries i no morir en l’intent o d’inanició. La seva legitimitat com a força política es veurà malmesa per allò de que si no pots amb el teu enemic t’hi has d’unir.

Políticament, aquestes persones, com els seus projectes dubtosos, contaminats pels projectes personals també dubtosos, no em mereixeran cap tipus de respecte. Esdevindran més aviat una força piolítica, per citar la mascota infantil de la televisió pública. I és que seria un comportament del tot infantil triar jugar com i amb els líders de l’escola perquè no podem afirmar-nos ni proposar les nostres pròpies regles del joc…

Sheherezade va ser la dona que va entretenir el sultà persa amb mil i un contes durant Les mil i una nits. Així es denomina el llibre recopilatori de contes àrabs medievals de l’Orient mitjà. El marc de la història dels contes és el d’un sultà persa que, arran d’un desencís amorós, deposava una dona i al dia següent la decapitava. Sheherezade, però va salvarse d’aquesta lògica delirant utilitzant com a estratègia la narració d’un conte fins a l’alba i així, durant les mil i una nits.

Aquesta mateixa estratègia la va utilitzar darrerament Enrique Lynch, en el seu llibre de La lección de Sheherezade, per mostrar com la veritat està renyida amb la naturalesa narrativa del conte o la ficció. La transmissió de la veritat, del saber no té perquè fer-se amb camises d’onze barres dels manuals, de les enciclopèdies i dels assaigs.

En aquest sentit, quan es diferencia entre ficció o no-ficció en les llistes dels llibres més venuts, el tall que suposa aquest criteri acaba sent més formal que de fons. La ficció que aporta un llibre, o la que pugui aportar una pel.lícula, no està renyida amb el seu contingut de coneixement.

La cultura d’avui en dia està fent el mateix que la enginyosa cortesana Sheherezade: salva la seva vida i també se les ingenia per tal de construir i difondre les seves veritats des la literatura, al cinema o bé a les pàgines web, barrejant les dosis d’oci i d’entreteniment amb les càrregues d’educació, veritat i moralitat.

D’aquí que s’agraeixi tant l’entrelligam entre la literatura, la música i la cinematografia. Els mateixos continguts es retroalimenten constantment en diferents formats, fent que la imaginació proliferi en mil i una versions com per exemple les d’El senyor dels anells, les de Harry Potter o la saga de Crepuscle. Les imatges del cinema, les músiques de les bandes sonores s’entrelliguen amb la imaginació i posen referències a la lectura silenciosa des del sofà de casa.

Oci i cultura mantenen el grau de coneixement, encara que es facin des de la ficció, per alleugerir-nos el dia a dia, sostraure’ns de la quotidianitat i aportar-nos la seva dosis de reflexió. En aquest sentit, doncs, els recomano que no deixin de gaudir d’un senzill llibre, una dansa, una obra de teatre, o una pel.lícula de cine. Sense adonar-se’n, es trobaran a trenc d’alba desitjant que arribi la propera nit.

El Govern i el comú d'Andorra la Vella rubricaran, a principi de l'any que ve, un conveni pel qual l'executiu disposarà de quatre dels pisos de la promoció Jovial, els habitatges per a joves promoguts per la corporació de la capital i que començaran a ser ocupats el mes de febrer vinent.

Els pisos estaran destinats als menors acollits a la Gavernera que s'apropen a la majoria d'edat i, per tant, han d'abandonar el centre.

D'aquesta manera, segons va explicar el secretari d'Estat de Salut, Benestar i Treball, Jesús de Tena, es pretén que aquests joves s'emancipin de manera progressiva. Al seu torn, la directora del departament de Benestar, Magda Mata, va recordar que en ocasions "és molt difícil" sortir d'una institució d'aquesta mena i independitzar-se i que per això s'habilitarà aquest recurs en el marc del pla d'atenció especial a l'adolescència. Actualment hi ha vint menors en règim d'acolliment a la Gavernera.

De Tena i Mata van comparèixer ahir en roda de premsa per presentar la campanya Protegeix-los. Hi ha moltes maneres d'estimar, maltractar no n'és una, que es posa en marxa coincidint amb la celebració, avui, del Dia mundial de la infància. A més, enguany es commemoren els vint anys de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants i la campanya se centra en l'article 9 de la mateixa: el dret a la protecció. Es difondran 6.000 postals i 900 pòsters per sensibilitzar la població sobre el maltractament infantil i les diferents tipologies del mateix i per informar-los d'on han d'acudir si és que són coneixedors d'abusos d'aquesta mena a menors. El material de la campanya inclourà, doncs, el telèfon de la policia i també dels treballadors socials d'Atenció Social Primària i de l'equip d'atenció a la infància.

INFÀNCIA EN RISC

La directora de Benestar va avançar algunes dades dels casos atesos aquest any per l'equip de professionals que atenen situacions d'infància en risc. Magda Mata va comentar que aquest any s'han obert 159 expedients per atendre menors que pateixen alguna mena d'abús, maltractament o negligència per part dels progenitors. L'any passat l'equip va tractar 162 expedients d'aquesta mena. La responsable del departament de Benestar també va comentar que hi ha 28 menors que viuen actualment amb famílies d'acollida temporal fins que no puguin retornar amb la pròpia.

El Govern i el comú d'Andorra la Vella rubricaran, a principi de l'any que ve, un conveni pel qual l'executiu disposarà de quatre dels pisos de la promoció Jovial, els habitatges per a joves promoguts per la corporació de la capital i que començaran a ser ocupats el mes de febrer vinent.

Els pisos estaran destinats als menors acollits a la Gavernera que s'apropen a la majoria d'edat i, per tant, han d'abandonar el centre.

D'aquesta manera, segons va explicar el secretari d'Estat de Salut, Benestar i Treball, Jesús de Tena, es pretén que aquests joves s'emancipin de manera progressiva. Al seu torn, la directora del departament de Benestar, Magda Mata, va recordar que en ocasions "és molt difícil" sortir d'una institució d'aquesta mena i independitzar-se i que per això s'habilitarà aquest recurs en el marc del pla d'atenció especial a l'adolescència. Actualment hi ha vint menors en règim d'acolliment a la Gavernera.

De Tena i Mata van comparèixer ahir en roda de premsa per presentar la campanya Protegeix-los. Hi ha moltes maneres d'estimar, maltractar no n'és una, que es posa en marxa coincidint amb la celebració, avui, del Dia mundial de la infància. A més, enguany es commemoren els vint anys de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants i la campanya se centra en l'article 9 de la mateixa: el dret a la protecció. Es difondran 6.000 postals i 900 pòsters per sensibilitzar la població sobre el maltractament infantil i les diferents tipologies del mateix i per informar-los d'on han d'acudir si és que són coneixedors d'abusos d'aquesta mena a menors. El material de la campanya inclourà, doncs, el telèfon de la policia i també dels treballadors socials d'Atenció Social Primària i de l'equip d'atenció a la infància.

INFÀNCIA EN RISC

La directora de Benestar va avançar algunes dades dels casos atesos aquest any per l'equip de professionals que atenen situacions d'infància en risc. Magda Mata va comentar que aquest any s'han obert 159 expedients per atendre menors que pateixen alguna mena d'abús, maltractament o negligència per part dels progenitors. L'any passat l'equip va tractar 162 expedients d'aquesta mena. La responsable del departament de Benestar també va comentar que hi ha 28 menors que viuen actualment amb famílies d'acollida temporal fins que no puguin retornar amb la pròpia.