El comú escaldenc ha donat llum verd als números per al 2010 i el pressupost superarà els 27,5 milions d'euros, un 2 per cent més que el d'aquest any. Al capítol d'inversions s'hi destinen 6,5 milions d'euros, la majoria d'ells destinats a la part alta de la parròquia, que l'equip que encapçala Antoni Martí té l'objectiu de revitalitzar. Els 2,3 milions que es destinen al projecte del Centre d'Interpretació de la Vall del Madriu, que s'ubicarà a la zona del roc del metge, són la inversió més destacada. Aquesta mena de museu, que també vol fer referència al termalisme, serà un edifici que sobrevolarà la carretera, segons s'ha explicat a la sessió de comú. Altres inversions seran per remodelar la plaça de davant de la façana d'art, on es farà una caseta de turisme (s'hi destinaran 500.000 euros) o l'enderoc de l'hotel Casino, en una zona on es farà un aparcament amb barreres (170.000 euros).

El pressupost per a l'any vinent calcula una reducció de despeses de béns corrents del 14 per cent, i pel que respecta al capítol d'ingressos s'ha previst una reducció del 17% en el capítol de transferències del Govern, del 5% en taxes i del 7% en altres ingressos, mentre que es calcula que hi haurà un augment del que es recapti per l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP).

Segons aquests comptes pressupostàries, al 2010 hi haurà un endeutament consolidat de 46,6 milions, que l'equip de Govern s'ha encarregat de recordar que està molt per sota del sostre fixat.

Canvis en la gestió de l'acompliment

A banda del pressupost, la sessió de comú ha tractat altres qüestions, com és el cas dels canvis en la gestió de l'acompliment. En el cas dels triennis es passarà a pagar el 80% de la quantitat estipulada, amb la qual cosa paulatinament es produirà un estalvi per a les arques comunals. A més a més, la gestió es revisarà cada dos anys i no anualment com fins ara. També s'ha fet un estudi dels carrers de la parròquia per ajustar l'impost de radicació dels comerços, i en aquest sentit la tendència és que els negocis de la part alta acabin tenint una rebaixa respecte del que paguen actualment.

Un dels punts més importants del dia, la votació sobre l'esmena a la totalitat presentada per Andorra pel Canvi (ApC), no s'ha hagut de tractar perquè el Govern ha pres la decisió de retirar un projecte de llei que no tenia el consens garantit. De fet, s'ha celebrat una pausa durant la sessió en la qual s'hauria parlat del tema i Bartumeu ha dit que la decisió s'ha pres després de parlar amb tots els grups parlamentaris. El líder de l'executiu ha indicat que "semblava que no havíem donat suficients explicacions sobre un tema que considerem d'Estat", i en lloc "de forçar una discussió en absència d'un acord previ", han deicidit retirar de tràmit la iniciativa per tornar-la a replantejar parlant amb els tres presidents de grup, amb el dossier de les relacions entre Andorra i Espanya sobre la taula. Cal recordar que el text de taxes al consum havia d'establir un context que acabés amb la problemàtica de l'exportació de sucre, que havia contrariat els veïns del sud.

Eusebi Nomen (ApC) ha celebrat aquesta decisió i ha explicat que d'aquesta manera s'assoleix la voluntat del seu grup a l'hora de presentar l'esmena, que no és altre que tornar a treballar un text de nou. Joan Gabriel, per part de Coalició Reformista (CR) també ha agraït la posició del Govern, ja que d'aquesta manera es podrà treballar la llei conjuntament.

Aprovat el conveni de Ràdio Andorra

La sessió del Consell General ha començat amb l'aprovació per unanimitat el conveni transaccional en relació a la cessió, per part d'Espanya, de l'edifici i d'altres béns de Ràdio Andorra. El ministre d'Afers Exteriors, Xavier Espot, ha recordat que aquest conveni té com a objectiu culminar "un llarg procés de negociacions" i posar fi a un problema social que es va iniciar amb la fallida de l'emissora. Al final de la sessió, el cap de Govern ha explicat que l'executiu elaborarà un estudi per decidir l'ús de l'edifici històric de Ràdio Andorra, però que s'haurà d'esperar que acabin les obres que es fan en aquesta zona, on es construirà un túnel per fer desaparèixer un punt negre de la xarxa viària.

El Consell també ha aprovat el projecte de llei de suplement de crèdit per finançar les despeses derivades de l’aplicació de la legislació vigent en matèria d’ajudes a l’agricultura i a la ramaderia. El ministre d'Agricultura, Vicenç Alay, ha argumentat aquesta petició basant-se en el fet que la llei del pressupost per al 2009 va reduir considerablement la partida destinada a aquest efecte. A més, la partida encara va tornar a disminuir d'acord amb l'ajustament a l'IPC. Per tot això, Alay ha explicat que es necessita un suplement de crèdit de 316.185 euros per arribar als poc més de 2,4 milions d'euros necessaris per fer front a les ajudes a la ramaderia i l'agricultura.

El pessebre gegant de Canillo repartirà pels carrers del poble, des del 4 de desembre i fins el 10 de gener, fins a 158 figures de mida real, 36 representant persones i 122 representant animals. La proposta vol ser diferenciadora i atraure visitants a la parròquia.La cònsol menor canillenca Mònica Bonell ha estat l'encarregada de presentar el pessebre i mostrar les reproduccions. La iniciativa s'inspira en el pessebre que llueix des de fa anys a la població espanyola de San Lorenzo del Escorial i persegueix aportar quelcom novedós per a Andorra i atraure visitants per consolidar la parròquia a nivell turístic. Les figures es repartiran pels carrers de la població format petites escenes, sense que faltin les clàssiques de qualsevol pessebre, amb el naixement, els reis o el caganer com a protagonistes.

El comú ha invertit 100.000 euros en aquest projecte, que ha comptat amb l'aportació de dos escultors i una modista catalana per crear el rostre i el vestuari de les figures, que s'han realitzat en base a un patró. Hi ha l'excepció del vestuari dels personatges que integren el naixement, que estarà confeccionat pels padrins de la parròquia. Les figures més petites han estat comprades per la corporació, que ha fixat el Palau de gel i el comú com a punts d'inici d'un pessebre que presenta un itinerari lliure i no serà guiat. Bonell ha demanat la col·laboració ciutadana per mantenir el civisme i fer que les figures es puguin conservar. El material amb què s'han fet els ninots els fa resistents a la pluja i la neu. Per a la promoció de l'activitat s'han repartit uns fullets informatius a les escoles, a les oficines de turisme i als establiments turístics. Fora del Principat, l'esdeveniment es comunicarà a través de falques de ràdio emeses per la zona dels Pirineus.

En les jornades hi participaran unes 60 persones vingudes d'una quinzena de països, entre les quals el vicesecretari general de la Unió Internacional de Telecomunicacions, Houlin Zhao, i el director de la branca de Desenvolupament, Sami Al Basheer. El director d'Andorra Telecom, Jaume Salvat, ha explicat que durant la reunió es decidiran quines accions vol proposar la regió europea de cara a la Conferència Mundial, que se celebrarà el 2010 a l'Índia. Salvat ha dit que es tractaran temes com la seguretat, la reglamentació, i l'accés a les telecomunicacions per als discapacitats visuals. Andorra Telecom, com a membre actiu de l'organisme, també pot participar en el debat subratllant la importància de la implantació de serveis universals, i exposant la seva experiència "des de la modèstia", sobretot per ajudar als països petits.

L'organització d'aquestes jornades de treball a Andorra han estat possibles gràcies a les bones relacions entre la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) i Andorra Telecom. El Govern va proposar a l'organisme de poder acollir la reunió, i en vista a què no hi havia cap més alternativa proposada, els membres van aprovar l'emplaçament per unanimitat. Salvat també ha dit que acollir aquesta reunió suposa una promoció d'Andorra com a destí de conferències, i també és una porta oberta a poder acollir reunions de la ITU a nivell mundial, unes trobades que poden durar entre dues i tres setmanes i acollir més d'un miler d'assistents. De moment ja s'han fet quatre de les sis reunions preparatòries previstes. Allà s'ha debatut molt sobre el desenvolupament de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) en els països amb més mancances, per aconseguir que la telefonia arribi a tothom, que els usuaris tinguin una formació, i que s'avanci en la implantació de xarxes de banda ampla, ja que contribueixen al desenvolupament econòmic. En la reunió que tindrà lloc a Andorra es prepararan les línies mestres que s'han d'aprovar el 2010 per fer front als pròxims quatre anys.

De moment només són tres els grans centres comercials que han signat el conveni, tot i que segons el director de Caritas, Agustí Font, es preveu que se n'afegeixin tres més, i una desena de proveïdors. Aquest banc d'aliments rebrà la mercaderia un cop per setmana, moment en el qual les deu famílies que es beneficien del projecte podran passar a recollir els productes. Font ha ressaltat la funció social del projecte, en el qual hi treballen tres voluntaris, així com la importància en la reducció de residus.

Les bosses de plàstic

En la primera ponència de la jornada els experts han indicat que l'eliminació de la bossa de plàstic tindria efectes negatius per Andorra. Juan Antonio Loste, de l’empresa Uría Menéndez, ha parlat de les bosses de plàstic i ha indicat que "el problema no és la bossa, sinó la gestió del residu". Per aquest motiu ha presentat algunes alternatives a l’ús de les bosses de plàstic: prohibir-les, incrementar el seu cost, canviar de règim d’utilització, o canviar els materials. En aquest sentit, i relacionat amb Andorra, Loste ha dit que prohibir o establir una taxa pot tenir un efecte negatiu al país, ja que un dels motors del Principat és el comerç. La tendència és anar a trobar bosses d’altres materials o tornar a utilitzar el cabàs o el "carret" de la compra.

El ministre Vicenç Alay ha inaugurat l'acte i ha recordat les accions que el Govern ha dut a terme per reduir els residus. S'han distribuït 40.000 exemplars d’una guia amb consells, s'ha creat una pàgina web sobre la reducció de residus, un concurs de films amb la temàtica del reciclatge. Una de les dades que ha destacat Alay és el fet que cada ciutadà europeu produiex 522 quilograms de residus anuals.

En l’acumulat dels deu primers mesos de l’any 2009, respecte el període anterior, el consum d’energia ha disminuït un 3,3% en tots els conceptes menys en el consum d’electricitat, que ha augmentat un 2,2%. En canvi, en l’acumulat dels darrers dotze mesos, el consum d’energia ha disminuït un 1,9%, havent davallat el d’electricitat en un 0,3%. El consum de combustibles ha disminuït un 7,2% en gasolina i un 5,8% en el gasoil de locomoció. En canvi, el de fuel domèstic ha augmentat un 3,5%. Els altres tipus d’energia també han disminuït, tant en l’acumulat des de principis d’any, un 13,1%, com en l’acumulat dels darrers dotze mesos respecte el període anterior, un 6,6%.

El consum d’energia del mes d’octubre ha estat de 24.374 TEP (Tones equivalents de petroli), el que representa un augment del 8% respecte el mes d’octubre de l’any passat. Els productes que han augmentat han estat el de fuel domèstic, amb un increment del 65,5%, i l’electricitat, amb un 5,6%. En canvi, tant la gasolina com el gasoil de locomoció han disminuït un 18,8% i un 1,6% respectivament.

El consum d’energia elèctrica per usos ha estat durant el mes d’ctubre principalment destinat a usos domèstics en un 23,9% (tenint en compte només l’energia consumida subministrada per FEDA). Respecte al mateix mes de l’any anterior el consum s’ha mantingut estable, disminuint només un 0,4%. El 20,8% de l’energia elèctrica consumida és per a distribució i el 19,3% per a altres serveis, de manera que els dos grups han augmentat el consum el 5,4% respecte l’any passat.
El sector d'hostaleria i restauració ha consumit el 16,4% de l’energia elèctrica global, tot i que ha disminuït un 1,9% respecte el 2008. Els serveis financers, que han consumit el 7%, també disminueixen, un 6,6%. Les administracions van consumir durant l’octubre el 6,2% de l’energia elèctrica, augmentant el consum en un 4,1%.

Els sectors que menys consumeixen són enllumenat públic (2,5%), les indústries (1,7%) i la construcció i annexes (1,4%). Tots tres, però, pugen respecte el període anterior. Per últim, les estacions d’esquí, que representen el 0,8%, han baixat un 33,9% respecte l’any passat.
L’energia elèctrica consumida per les altres distribuïdores del país representa el 31,1% del global.

Conegut és el programa electoral del Partit Socialdemòcrata, formulat per les eleccions generals passades del 26 d’abril del 2009, que preveu una profunda reforma tributària global revisant l’actual marc fiscal per, entre altres objectius, permetre l’homologació del Principat d’Andorra amb els països veïns i poder signar convenis per evitar la doble imposició. De cap manera forma part de les nostres previsions un augment de la pressió fiscal.

EL NOSTRE
principi no és altre que el que marca la norma general andorrana (la Constitució i el Codi de l’Administració): que tothom contribueixi a les despeses públiques en proporció a la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.

Pel que fa a la imposició indirecta, preveiem fer desaparèixer en gran mesura l’actual, que considerem injusta i dispersa; i tenim la voluntat de treballar en un projecte de llei de l’Impost sobre el Valor Afegit que aglutini sota una única figura impositiva, que podria tenir diversos tipus, la pluralitat de les figures avui existents en el camp de la fiscalitat indirecta.

És ja dins del marc d’aquesta previsió que el ministre de Finances –que, dit sigui de pas, compleix amb rigor i serietat amb el seu comès, i no mereix l’indigne qualificatiu que se li atribueix des de CR, que no fa sinó, tristament, desmerèixer la classe política– ha tramitat, per ser aprovat pel Govern, el projecte de llei de modificació de la llei del Cànon sobre el Consum d’Electricitat i Telèfon, que fou presentat a tramitació parlamentària durant la primera quinzena del mes d’octubre; projecte que preveu abaixar del 10% al 5,5% el tipus impositiu aplicable sobre el subministrament elèctric i els serveis de telecomunicacions.

Una reducció d’aquesta naturalesa sobre uns serveis d’ús tan generalitzat per la població andorrana contribuirà de ben segur de manera molt positiva a una millora de la situació, tant de les economies domèstiques com de les activitats econòmiques i empresarials, així com també preveu l’exposició de motius del projecte de llei.

En aquestes condicions, i atenent a la simplicitat de la iniciativa i a la seva innegable utilitat, no s’entén com és que no només s’acull amb reticències des de les forces polítiques que no formen part de la majoria del Parlament, sinó que, a més, el fet de no aconseguir un posicionament polític unànime al respecte hagi provocat per part de CR la petició que el tractament del dit projecte de llei sigui ajornat.

A més de la importància estructural del contingut del projecte de llei –que constitueix una primera passa, però ferma i definitiva, en la nova sistemàtica fiscal–, no es pot perdre de vista la importància conjuntural de les seves repercussions i conseqüències, que contribuiran de manera immediata, tant bon punt s’aprovi pel Consell General la iniciativa del Govern, a aportar una alenada d’aire fresc a les famílies i a les empreses andorranes.

Restarem en espera que tots i cadascun dels parlamentaris assumim la nostra responsabilitat, i fem mostra de valors i principis com ara l’objectivitat, el realisme i la crítica sana i constructiva, vingut el cas.

Sense perdre l’esperança que el projecte de llei de modificació de la llei del Cànon sobre el Consum d’Electricitat i Telèfon –que té la virtut de constituir i de reunir, alhora, les primeres passes de la nova fiscalitat i d’un estalvi que va més enllà de la contenció– prosperi ben aviat com a llei.

El debat sobre els carrers comercials exclusivament per a vianants apareix i desapareix de l'agenda pública. Dimarts a la nit va ser la cònsol d'Andorra la Vella, en la reunió de poble celebrada al Centre de Congresssos, qui el va tornar a posar sobre la taula. Rosa Ferrer es va mostrar convençuda de la necessitat de tornar a tallar el trànsit en un tram de l'avinguda Meritxell, entre el carrer de la Unió i la Rotonda, conversió que significaria un atractiu extra per a la capital, com tenen “totes les ciutats modernes”.

La necessitat de recuperar espais urbans per als ciutadans és essencial, una política de la qual a la llarga es beneficien els mateixos veïns i comerciants. Ara bé, les experiències prèvies, especialment les posades en marxa per l'anterior comú, evidencien les tensions que una decisió d'aquestes característiques comporta. El comú d'Andorra la Vella, i així sembla tenir-ho clar, ha de buscar la màxima col·laboració de totes les parts implicades, començant per la parròquia veïna i amb qui es comparteix eix comercial, i continuant per l'Agència de Mobilitat, que ha d'avalar o rebutjar les solucions des del punt de vista tècnic. Convertir un carrer o una zona en exclusiu de vianants comporta tota una sèrie d'avantatges, i no tots de caràcter comercial. Alliberar de trànsit una part de l'avinguda Meritxell significa revaloritzar-la i humanitzar el centre urbà, recuperar una zona per a la passejada, actuacions que haurien de ser viables amb una adequada reordenació del trànsit i amb l'accés veïnal. I aquestes iniciatives, sempre de manera controlada i coordinada, es poden fer extensives a d'altres zones del nucli urbà Andorra la Vella-Escaldes, i fins i tot poden actuar com a revulsiu en barris on la caiguda de l'activitat ha estat més notable. Però això exigeix predisposició, obertura de mires i generositat.