Les preguntes al voltant del marc fiscal i laboral centraran bona part de la sessió de control a l’executiu d’aquesta tarda al Consell General, en què el Govern respondrà fins a quinze interpel·lacions fetes des de l’oposició, vuit per part del grup reformista i sis presentades per Andorra pel Canvi.

En una temporada amb els Jocs Olímpics en el camí, la federació vol que Vidosa i Gutiérrez progressin en el rànquing mundial fins a unes posicions de les quals ara estan força allunyats. Per això tots dos disputaran Copa d'Europa i algunes proves de la Copa del món. En el cas de Vidosa, d'aquí ben poc, a Val d'Isere la setmana vinent. I també molt probablement a Wengen al gener. 'Mimi' Gutiérrez també estarà a Val d'Isere i es contempla que competeixi a Lienz (Àustria) i Maribor (Eslovènia). Pel que respecta als Jocs de Vancouver, els tècnics estarien satisfets si Vidosa es classifica entre els vint millors en súpercombinada i entre els trenta en la resta de disciplines. Per a Gutiérrez, una classificació satisfactòria seria estar entre les quinze millors a la súpercombinada, les vint-i-cinc en eslàlom i les trenta en la resta de disciplines. Carles Visa, el director tècnic de la FAE, ha indicat que "per a la Mireia Gutiérrez els objectius són ambiciosos tenint en compte que és el primer cop que participa en uns Jocs", i sobre Vidosa ha conclòs que "espero que a Vancouver estigui al cent per cent, són els seus segons Jocs i té més experiència".

A Vancouver hi ha una tercera plaça per a Andorra, que ara mateix estan en disposició de jugar-se quatre esquiadors, Kevin Esteve, Nil Ruiz, Marc Oliveras i Sofie Juárez. Els requisits per assolir-la són estar entre els 300 millors del món en categoria masculina o entre les 200 millors en femenina.

Una altra de les cites importants de la temporada serà el mundial júnior de França, que es disputarà al febrer a la regió del Montblanc i per al qual encara no hi ha definit l'equip.

Els Pastorets de Sant Julià de Lòria es renoven sota la direcció de Sergi Vallès i l'ajudant de direcció, Irina Robles. Algunes de les novetats que han sortit a la llum aquest dimecres durant la presentació de l'obra d'enguany tenen a veure amb els personatges, l'ambientació i amb la dinàmica d'assajos. Pel que fa als personatges, aquest any en Lluquet anirà acompanyat de la Farigola i no del Rovelló, justament perquè el 65 per cent del repartiment són noies i no ha estat fàcil trobar personatges principals masculins. En referència a la música, aquesta serà interpretada per alumnes i professors de Trivium, Espai Lauredià d'arts escèniques. A més, també s'ha canviat la dinàmica d'assajos, i els directors se centren en qüestions molt tècniques com l'entonació, de manera individual.

Robles ha indicat que s'ha centrat molt en "la preparació dels actors, al dicció i l'entonació. En el text de Folch i Torres hi ha molt vers i això afavoreix que es pugui donar la cantarella. També he volgut treballar molt la relació entre les parelles de personatges". L'estrena d'Els Pastorets serà el dia 26 a les vuit del vespre, com sempre al l'Auditori Claror, i hi haurà 3 representacions més, el 27 de desembre i els dies 2 i 6 de gener a les sis de la tarda. En total unes 200 persones, entre actors i personal de suport, participen en l'obra.

El conseller David Baró ha anunciat la mesura amb la voluntat de continuar amb la política de suport al comerç de la parròquia. Ara a la Massana hi ha 724 activitats econòmiques donades d’alta, un 5,2% més que al desembre del 2008. Per aquest motiu, el comú ha optat per no incrementar més la pressió fiscal. “Els empresaris i comerciants estan lluitant en aquests moments de crisi, renovant establiments, participant en les accions de promoció comercial….El nombre d’altes de comerços supera llargament el nombre de baixes i amb onze mesos s’han creat quaranta noves activitats econòmiques. El comú prefereix congelar les taxes enlloc d’augmentar la pressió fiscal i facilitar les condicions per a les futures creacions d’empreses, ja que també es manté el descompte del 50% en les taxes de radicació en el primer any de creació d’una empresa”, ha indicat Baró

Pel que fa al tancament dels comerços durant deu diumenges a la tarda segons l'establert pel Govern en el nou calendari comercial, el conseller liberal afirma que “estem preocupats perquè alguns comerços, com els que lloguen material d’esquí, haurien d’estar sempre oberts els diumenges a la tarda, per permetre el còmode retorn del material”. Baró ha afegit que l’establiment dels dies d’obligat tancament “és un experiment que ens aquests moments no convé al país.  Els esforços de la promoció del comerç a l’exterior s’han de continuar fent com fins ara,  és a dir, posicionant Andorra com a país comercial al servei del turista i aquest experiment de tancar els diumenges provocarà que haguem de fer campanyes a l’exterior per anunciar quan estan oberts i quan estan tancats els comerços, cosa que ens podriem estalviar”

Segons l'estudi elaborat per idealista.com, Andorra té els preus més cars de tota la península ibèrica en habitatges que es podrien anomenar d'esquí. L'increment entre del darrer semestre ha estat del 5,1% i en la comparativa de preus entre el novembre de l'any passat i aquest novembre hi ha un augment del 9,1%. Als pisos d'Andorra, amb una mitjana de 3.685 euros per metre quadrat, els segueixen els del Pirineu aragonès (2.513 eurios) i el Pirineu català (2.654), que contrariament a l'estadística del Principat, baixen de preu respecte fa un any, un -7,6% i un -4,0% respectivament. Segons l'estudi, les condicions fiscals d'Andorra poden causar aquests preus més alts respecte altres zones properes, ja que fan atractiu el país per a molts grans patrimonis.

Els pisos de Sierra Nevada, i els del sistema ibèric també puguen de preu respecte de fa un any, mentre que a la resta de zones d'esquí hi ha descens (-3,6 a la cordillera cantàbrica i -3,8 al sistema central). L'estudi, que es fa a partir de les dades que controla el portal immobiliari, un dels més importants a Espanya, indica que hi ha més oferta d'habitatges que fa un any (un 20,7% més) i que també ha pujat la demanda (el 35%). Fernando Encinar, el cap d'estudis del portal, assegura que "l'esquí és una activitat lligada a desenvolupaments de segona vivenda, amb la qual cosa aquestes caigudes estan en sintonia amb la lògica del mercat, malgrat que encara haurien d'experimentar més caiguda per aconseguir-ne la venda". Amb tot, les dades del Principat no s'adequen a la tendència generalitzada a Espanya.

La mostra, a partir del proper 10 de desembre i fins al 2 de gener, que comptarà amb un muntatge fotogràfic original, es basarà en fotografies comparatives i projeccions audiovisuals de diferents representacions de l’Esbart Sant Romà. Actualment l’agrupació està formada per 60 ballarins, entre l’escola de dansa, la secció juvenil i el cos de dansa. L'esbart Sant Romà es va crear l'any 1989 amb la voluntat de difondre les danses tradicionals i a partir de 1992, va derivar cap a formes més contemporànies. Aquesta nova identitat es va refermar gràcies a la renovació del seu repertori, integrat des d'aleshores per noves coreografies creades específicament per a l'agrupació.
L'Esbart Sant Romà ha actuat a la seu de les Nacions Unides (Nova York), amb motiu del 50è aniversari d'Unicef; al Concurs Internacional de Dansa, a Itàlia, on es va obtenir el segon lloc en la modalitat de dansa folklòrica i el premi de la ciutat; a l’Espectacle Un País en Dansa al TNC (Teatre Nacional de Catalunya); al dia d'Andorra a l'auditori de Caixa Fòrum de Barcelona; a la Fira Internacional de Turisme a Barcelona; a la Universitat Carolina de Praga; a la cadena RTP Internacional de Portugal durant la emissió d’un magazine cultural; i en un congrés de la OSCE (Organització de Seguretat i Cooperació Europea) davant de 200 parlamentaris europeus.

D'altra banda, l'esbart també va actuar a la Cerimònia d'obertura dels Jocs dels Petits Estats Europeus sota la direcció de Hanzel Cereza, de la Fura dels Baus, així com a l'Expo Saragossa 2008. A més, l’Esbart Sant Romà ha portat a terme set edicions de Mimetismes, un espectacle que es realitza cada any per a l’ONG Mans Unides.

De l’històric editorial publicat a tots els diaris de Catalunya el dia 26 de novembre, em quedo amb aquesta frase: “No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig”.

Ha estat inevitable que els meus pensaments la relacionessin amb la situació que s’està vivint al Consell General, alhora cambra alta i baixa de la nostra recent democràcia constitucional. Les actuacions del senyor Nomen, conseller, cap de la llista nacional de la plataforma ApC, han estat i continuen sent de bloqueig i crispació. Em temo que si els seus coreligionaris no fan alguna cosa aviat, ho continuarà fent durant força temps, ja que em sembla una boca difícil d’acontentar, malgrat els diferents menús que se li puguin proposar: a tot li trobarà manca de sal, tot el que se li proposi li semblarà insípid, com fins ara.

LA FORÇA
paralitzant emprada exercint el seu lideratge de tres vots; la seva aparició a la política andorrana, d’una certa similitud amb el Cucut Reial, que practica la reproducció parasitària als nius dels còrvids, però que, a diferència del la cria del cucut a seques, en comptes de bandejar els ous del niu de l’hoste, condemna a morir les seves cries de fam, com fa amb els seus companys polítics, robant-los tot el protagonisme; el seu soroll als mitjans d’informació, soroll blanc, sense sentit en la majoria dels casos però generador d’inquietud i desconfiança en el funcionament del nostre país, dins i fora de les nostres fronteres; la seva poca empatia, que impedeix a qui li manca poder experimentar l’altruisme i la comunicació amb els altres, eines fonamentals per decidir en nom dels altres; en definitiva, i per no estendrem, la poca manca de seny que demostra a l’arena política abocant-nos a un bloqueig estèril intentant impedir el canvi de rumb en aigües remogudes que Andorra necessita immediatament, només ell sabrà perquè.

Per això la relació que he fet entre el dilema real de Catalunya i el seu Estatut i el dilema real d’Andorra i la seva situació parlamentària. En el primer dels casos, si l’Estatut és retallat per un Constitucional poc legitimat en aquests moments, les conseqüències polítiques seran considerables. En el segon cas, el nostre, si la manca d’estabilitat parlamentària continua, el país se’n va en orris.

Prou que se l’ha amoixat al senyor Nomen. ¡Prou li agrada! Però hi ha un temps per afalagar i un temps per actuar, per decidir, per apostar. El poble va votar un Consell, aquest, amb una majoria relativa per a l’Alternativa. És just i necessari per higiene democràtica que governi i pugui governar sense que es discuteixi la seva legitimitat. Cal deixar-li pas. És el correcte. Si s’equivoquen, batzegada. I no es podran equivocar si primer no els amolleu…

PER TANT,
si el que es vol és l’avanç d’Andorra cap a la prosperitat de tothom, cal el pacte. Si es mareja la perdiu gaire més temps, es pensarà que el que realment es vol, malgrat les floritures polítiques, és el seu retrocés. Cap al país del cacics, dels capgrossos, dels explotadors. També de l’editorial esmentat n’extrec el pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Estic convençut que l’Alternativa d’això en farà una divisa. Ara bé, potser el senyor Nomen la voldria escrita al nostre escut, com a garantia, en comptes del Virtus Unita Fortior que hi ha ara, que, pel moment, tant li costa entendre.

La tradicional fira nadalenca serà dissabte i diumenge. Els comerciants de la vila, una vintena aproximadament, muntaran les seves casetes de fusta a la plaça i oferiran a tots els visitants idees originals per a poder regalar durant aquestes festes de Nadal: joieries, botigues de roba, pastisseries, floristeries, entre altres. La cita encampadana tindrà, com cada any, un component solidari ja que tothom que ho vulgui podrà participar en el sorteig de diverses paneres amb la compra d’un tiquet. Els diners recaptats s’enviaran al centre d’acollida de menors la Gavernera.