La campanya impulsada per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa sota el lema Els parlaments units per combatre la violència domèstica contra les dones que es va desenvolupar del setembre del 2006 fins al juny de l’any passat, pretenia desenvolupar, en cooperació amb els parlaments dels estats membres i dels estats que tenen l’estatut d’observador, un seguit d’accions i mesures per lluitar contra la violència de gènere.

El Consell General, conscient que la violència domèstica contra les dones és una violació inacceptable dels Drets Humans, que la violència de gènere no té color polític i que és una qüestió que afecta tota la societat, va respondre a la crida efectuada per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i va participar activament des del primer dia en aquesta campanya.

En poques línies voldria fer un balanç d’algunes de les accions que vam dur a terme i que van afavorir una presa de consciència social i política sobre el problema de la violència domèstica, així com de la necessitat de denunciar-la, rebutjar-la i combatre-la.

DURANT EL decurs de tota la campanya, tant la meva companya Maria Rosa Ferrer, en aquell moment consellera general i parlamentària de referència prop del Consell d’Europa fins a l’octubre del 2007, com jo mateixa, que la vaig succeir en el càrrec, juntament amb conselleres i consellers generals de tot l’arc parlamentari, vam dur a terme una sèrie d’accions. Entre moltes altres, cal destacar la presentació a totes les parròquies d’una exposició itinerant divulgativa per apropar a la ciutadania l’existència d’aquesta xacra; l’organització de dues conferències ofertes al públic interessat, una que tractava sobre la dificultat provatòria en el procediment penal en els casos de maltractament domèstic, impartida per Maria Carme Navarro, professora de Dret processal a la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’altra sobre el per què hi ha violència contra les dones i quin és el seu cicle progressiu, a càrrec de José Sanmartín, director del Centro Reina Sofia para el estudio de la violència. Aquesta última també va ser impartida a tots els alumnes de darrer curs de Segona Ensenyança a tots els sistemes educatius del país.

Amb l’objectiu de complir amb les set recomanacions mínimes recollides de la Recomanació 1582 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, al mes de maig de l’any passat, els tres grups parlamentaris del Consell General vam avaluar el Codi Penal del 2005 amb l’assessorament i suport d’un especialista en Dret penal, i vam introduir-hi modificacions per tal de tractar d’una manera més aprofundida aquest problema. Aquestes modificacions han estat recollides en la Llei 15/2008 de 3 d’octubre qualificada de modificació de la Llei 9/2005 del 21 de febrer qualificada del Codi Penal, en els articles 12 i posteriors.

A FI DE disposar d’elements que facilitin les avaluacions i les decisions polítiques, l’equip de coordinació va creure convenient encarregar un estudi sobre la violència domèstica al país, al Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans, ja que no s’havia efectuat mai un treball d’aquesta magnitud en aquest àmbit. L’equip de coordinació va complir amb totes les recomanacions dictades per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa menys una, la que insta cada país a crear una llar refugi per a les víctimes de la violència domèstica. És una assignatura important que va quedar pendent per la manca de consens entre els grups parlamentaris al Consell.

Totes aquestes accions estan recopilades en el Recueil des actions et bonnes pratiques, editat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i la Xarxa europea de parlamentaris compromesos en la campanya per combatre la violència envers les dones. Per tal de confirmar i intensificar la lluita contra aquest tipus de violència, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va adoptar, el 3 d’octubre del 2008 la Resolució 1635 i la Recomanació 1847 que porten per títol Combattre la violence à l’egard des femmes: pour une Convention du Conseil de l’Europe. S’ha fet un pas endavant per a l’eliminació de la violència de gènere, però sense la participació decidida de tota la societat no s’arribarà a eradicar-la.

Espanya, vigent campiona de l’Eurocopa i una de les principals candidates, va quedar enquadrada en un grup assequible amb  Suïssa, Hondures i Xile. A priori, els sud-americans seran la principal amenaça per als de Vicente del Bosque, que no haurien de tenir problemes per classificar-se per a la següent ronda. Tot i això, no val a badar contra Xile, que entrenada per Bielsa, s’ha classificat amb molta comoditat per al Mundial després d’acabar tercera en la fase de classificació sud-americana, a només un punt del líder, el Brasil.
Suïssa, de la seva banda, és un equip jove que va aconseguir l’accés directe al Mundial en acabar primera del seu grup de classificació, per davant de Grècia. Hondures, que torna al Mundial després de més de dues dècades és, en principi, la cirereta del grup.
Però si la sort va ser favorable a Espanya pel que fa al grup, no es pot dir el mateix dels posteriors encreuaments, ja que els de Del Bosque tindran com a rival, si es classifiquen, al primer o segon del grup G, el de la mort, format per Brasil, Costa d’Ivori, Corea del Nord i Portugal.
Els de Queiroz, que van entrar al Mundial després d’eliminar Bòsnia a la repesca, hauran de donar el millor de si mateixos si volen classificar-se i deixar fora  la sempre candidata Brasil o  Costa d’Ivori, probablement la millor selecció africana, que s’està convertint en una de les seleccions amb més futur. Corea del Nord, en principi, no hauria de tenir opcions en aquest grup.
De la seva banda, la França de Raymond Doménech va quedar enquadrada en el grup A, amb l’amfitriona Sud-àfrica i les seleccions de Mèxic i l’Uruguai. Tot i que en principi França hauria de ser favorita, el mal joc mostrat durant la fase de classificació fa que, d’entrada, el grup es presenti obert i Thierry Henry i compa-nyia hauran de mostrar la seva millor versió si volen classificar-se. Si ho aconsegueixen, França s’enfrontarà amb la següent ronda al primer o segon classificat del grup B, format per Argentina, Nigèria, Corea del Sud i Grècia.
El tret de sortida, el proper 11 de juny amb el Sud-àfrica-Mèxic.

EL BARÇA ES POSA A PROVA AL CAMP DEL DEPORTIVO

Després de la victòria de dimecres al camp del Xerez, el Barça afronta avui el segon desplaçament consecutiu a la Lliga, amb la visita al camp del Deportivo de la Corunya, un dels equips revelació de la temporada.
Els de Lotina, cinquès a la Lliga, seran una prova de foc per als culers, que volen refermar el lideratge i seguir invictes a la competició. Tradicionalment, Riazor s’ha caracteritzat per ser un camp complicat per als catalans, que arriben al partit després de sumar el millor inici de la seva història a la lliga.
Per mantenir aquesta línia, Pep Guardiola pot treure al camp un equip de gala amb el retorn de Puyol a l’eix de la defensa acompanyant Piqué, Abidal de lateral esquerre i Dani Alves al dret; el mig del camp amb Sergio Busquets, Keita i Xavi, i Ibrahimovic, Messi i Iniesta o Henry de davanters.
Quan comenci el partit a la Corunya, els catalans ja sabran quin és el resultat del Reial Madrid, que té un matx assequible a casa amb l’Almeria. Els de Pellegrini no podran comptar amb Lass, Kaká, Guti, Van Nistelrooy i Metzelder, lesionats.
Avui també es juga el Sevilla-Valladolid i l’Atlètic de Madrid visita el camp del cuer de la categoria, el Xerez.

D’aquesta manera tan kafkiana, el secretari de l’ens federatiu, Felip Gallardo, va anunciar que no hi havia cap precandidatura presentada. Solució definitiva: una junta gestora que gestionarà el destí de la federació durant tres mesos, si no és que alguna persona vinculada al rugbi s’anima a agafar les regnes d’aquesta aventura. Un vaixell que s’està convertint en una barqueta i que ara estarà dirigit per una junta gestora formada per Jordi Cerqueda, Marc Estel, Josep Santuré, Alain Bonell, Pepo Martí i Felip Gallardo. “Cada tres mesos haurem de convocar eleccions i si algú es decidís presentar en aquests dies, s’hauria de fer una reunió, i si no a partir del 14 de desembre convocar eleccions cada tres mesos. Ara mateix no hi haurà president ni tampoc projecte, però no s’atura el rugbi”, va reconèixer Felip Gallardo, que va buscar i buscar fins a no trobar cap precandidat. “Una recerca infructuosa. He vist molt interès, però no hi havia suficient motivació. Només falta que la gent s’impliqui. És clar que hi ha molta gent que s’ha trencat les banyes”, va indicar Felip Gallardo.
Amb aquesta solitud i molts dubtes que es plantegen no és gens idoni per a una federació. “No m’he trobat sol... tinc la família a Ordino, al meu darrere. Aquestes són les meves responsabilitats”, va dir Gallardo, que també va parlar sobre la situació de Bruno Servat i del retorn dels sevens després d’un any d’absència per motius econòmics. “De Servat s’hauria d’aprendre molt. És cert, ara estem sense seleccionador.” I del rugbi de 7? “S’ha realitzat la inscripció i a la primera hauríem de fer la ratificació. Si continuem amb junta gestora què passarà? Aquí entrem en la dimensió desconeguda”, va sentenciar Felip Gallardo.

EL VPC CONTRA CÔTE VERMEILLE S'AJORNA I SERVAT NO S'ACOMIADA

No hi haurà partit de comiat per a Bruno Servat ni tampoc Michael Broad podrà veure in situ el seu nou equip, ja que el partit entre el VPC i el Côte Vermeille que s’havia de disputar avui (15.30 hores) queda ajornat sine die per les pèssimes condicions en què es troba el camp del Consell després del temporal de neu i de pluja que ha patit el país aquests dies. Aquest partit hauria pogut significar l’últim amb Bruno Servat i Bernard Galy a la banqueta, però aquests no viuran el seu adéu a un terreny de joc que els ha vist durant una temporada i mitja. Mentrestant, el nou entrenador del VPC, Michael Broad, es troba al Principat després d’ar­ribar ahir procedent del seu país, Austràlia. El substitut de Servat ja està instal·lat al seu apartament i la setmana vinent començarà amb els entrenaments.