El Partit Socialdemòcrata (PS) va advocar ahir per l’elaboració d’una llei que reguli les retribucions de tots els càrrecs electes. D’aquesta manera s’evitarien situacions com les que s’han donat aquests últims dies als comuns d’Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria.

Tot està a punt perquè el bo i millor de l’esquí femení internacional provi territori andorrà. La Copa del Món de Grandvalira-Soldeu arrenca demà. Després d’anys preparant el projecte, ja és una realitat. I la pista Avet està en les condicions perfectes perquè les corredores llisquin per donar el millor de si mateixes. Dos gegants i un eslàlom convertiran el Principat en el centre d’atenció de l’esquí mundial durant tres dies.

La Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) torna a tancar una jornada dels Campionats d’Europa amb la satisfacció d’haver complert objectius. Aquesta vegada era la cursa vertical, la penúltima cita a Pelvoux, i tenia la participació de prop de 150 esquiadors.

Un camió bolquet marca MAN 33.414 amb matrícula andorrana, ha caigut per un terraplè aquest dijous al migdia a la carretera del Cortals d'Encamp. El conductor, un resident de nacionalitat portuguesa de 44 anys, ha resultat ferit greu en l'accident i ha estat traslladat a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on roman ingressat a l'UCI amb un politraumatisme, segons han indicat des del centre hospitalari.
L'accident ha tingut lloc sobre les dotze del migdia, quan el conductor del vehicle, que circulava en direcció Encamp, ha perdut el control del camió en un revolt i ha sortit pel marge esquerre de la carretera caient per un terraplè de 50 metres. Durant la caiguda, el vehicle ha arrossegat diversos arbres i ha malmès les barreres de protecció de la carretera. Per aquest motiu, els treballadors del COEX s'han desplaçat fins la zona per instal·lar tanques de seguretat al marge de la via.

La cap de la minoria al Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, es va mostrar ahir satisfeta per la recti cació dels cònsols, Trini Marín i Marc Calvet, d'apujar- se el sou un 16%. Tot i això, la consellera del PS els va reclamar anar més enllà i que "també es rebaixin el sou". Així, va indicar que seria lògic que "l'esforç de contenció" que es demana als consellers, a qui s'ha reduït el salari, també es vegi re ectit en el sou dels cònsols.

En referència a la polèmica que s'ha creat a l'entorn de tota aquesta qüestió, Vendrell va reconèixer que "el 2002, en ple creixement econòmic, no hauria passat res", però, amb la situació i el context econòmic actuals, "no toca" i que "el salari amb què es partia era l'adequat".

Vendrell també va ressaltar la pressió feta per la ciutadania, que ha fet recular els dos cònsols, així com el control exercit per la minoria, ja que, com va recordar ahir, els números els van fer sortir ells en el moment d'aprovar el pressupost del 2012, i que també implicava aprovar les retribucions dels càrrecs electes.
La situació és totalment diferent a Sant Julià després de la negativa de la cònsol major, MontMontserrat Gil, a recti car la decisió d'apujar-se el sou un 22%. Pel cap de la minoria, Rossend Areny, "sembla que la cònsol no escolta el que diu el poble". En aquest sentit, va con rmar que des de l'oposició "esgotarem totes les vies possibles perquè escolti el poble i reculi". Un rebombori que Areny va vincular a la situació de crisi econòmica, va reiterar que "aquest any no toca l'augment de sou", i va posar d'exemple les retallades que s'estan aplicant a institucions privades i públiques. En tots dos casos van voler deixar clar que estan d'acord que el càrrec de cònsol, per la seva responsabilitat i dedicació, sigui remunerat.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va felicitar Marín i Calvet per "haver entès que la situació requeria una modi cació del planplantejament inicial i no s'adequava a la línia de DA ni del Govern". Cinca va reiterar que el missatge del Govern ha estat sempre que la situació requereix ajustos, però va evitar referir-se a l'actuació de Gil. En aquest sentit va dir que l'executiu no té potestat perquè recti qui. Cinca també creu que regular els sous per llei evitaria alguns "ensurts".

On s'està expressant una allau de crítiques i indignació ciutadana és a través de les xarxes socials i, en concret, del grup AD800 de Facebook. Tot i que es va crear per expressar la "falta d'ètica", la qüestió dels sous és fortament criticada i s'ha plantejat una manifestació a Sant Julià. La premsa espanyola també s'ha fet ressò de l'afer.

La cap de la minoria al Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, es va mostrar ahir satisfeta per la rectificació dels cònsols, Trini Marín i Marc Calvet, d'apujar-se el sou un 16%. Tot i això, la consellera del PS els va reclamar anar més enllà i que "també es rebaixin el sou".Així, va indicar que seria lògic que "l'esforç de contenció" que es demana als consellers, a qui s'ha reduït el salari, també es vegi reflectit en el sou dels cònsols.

En referència a la polèmica que s'ha creat a l'entorn de tota aquesta qüestió, Vendrell va reconèixer que "el 2002, en ple creixement econòmic, no hauria passat res", però, amb la situació i el context econòmic actuals, "no toca" i que "el salari amb què es partia era l'adequat".

Vendrell també va ressaltar la pressió feta per la ciutadania, que ha fet recular els dos cònsols, així com el control exercit per la minoria, ja que, com va recordar ahir, els números els van fer sortir ells en el moment d'aprovar el pressupost del 2012, i que també implicava aprovar les retribucions dels càrrecs electes.

La situació és totalment diferent a Sant Julià després de la negativa de la cònsol major, Montserrat Gil, a rectificar la decisió d'apujar-se el sou un 22%. Pel cap de la minoria, Rossend Areny, "sembla que la cònsol no escolta el que diu el poble". En aquest sentit, va confirmar que des de l'oposició "esgotarem totes les vies possibles perquè escolti el poble i reculi". Un rebombori que Areny va vincular a la situació de crisi econòmica i, com la seva companya de files escaldenca, va reiterar que "aquest any no toca l'augment de sou", i va posar d'exemple les retallades que s'estan aplicant a institucions privades i públiques. En tots dos casos, però, van voler deixar clar que estan d'acord que el càrrec de cònsol, per la seva responsabilitat i dedicació, sigui remunerat.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va felicitar Marín i Calvet per "haver entès que la situació requeria una modificació del plantejament inicial i no s'adequava a la línia de DA ni del Govern". Cinca va reiterar que el missatge del Govern ha estat sempre que la situació requereix ajustos, però va evitar referir-se a l'actuació de Gil. En aquest sentit va dir que l'executiu no té potestat perquè rectifiqui. En tot cas va especificar que la necessitat de fer sacrificis és compartida per tots els consellers del grup parlamentari. Cinca també creu que regular els sous per llei evitaria alguns "ensurts".

On s'està expressant una allau de crítiques i indignació ciutadana és a través de les xarxes socials i, en concret, del grup AD800 de Facebook. Tot i que es va crear per expressar la "falta d'ètica", la qüestió dels sous és fortament criticada i s'ha plantejat una manifestació a Sant Julià. La premsa espanyola també s'ha fet ressò de l'afer.

Tot comença per un maleït accident de trànsit.
Va ser un xoc frontal amb un altre cotxe que va avançar en línia continua en un revolt. Van morir tots menys jo.

Comença per l’accident i com acaba?
Amb una cirrosi hepàtica que em va deixar sense forces, molt degradat i a les portes de la mort.

Recorda l’accident?
Perfectament i gràcies a un número, curiosament. Va ser un 8 del 8 del 98 a la carretera de la Vallée de la Lèze, al quilòmetre 8 a les 8 del vespre. No vaig perdre la memòria en cap moment. Vaig veure com picava el cotxe, com s’aixecava, donava la volta a l’aire i queia picant darrere meu. Vaig sortir amb l’ajuda de la gent que es va aturar i va ser posar-me dret i caure al terra. Tenia 27 ossos trencats. No em va fer mal res fins que no vaig intentar aixecar-me.

I aquí comença el calvari.
La primera diagnosi va ser que no tornaria a caminar perquè tenia afectada la columna vertebral. A base de pròtesis, cinc mesos a l’hospital i rehabilitació vaig acabar primer en una cadira de rodes, amb crosses després, i amb un bastó, fins a tornar a caminar sol al cap de nou mesos.

Quina relació hi ha entre l’accident i el trasplantament?
En una de les operacions em van detectar que no tenia plaquetes a la sang. Els metges van investigar fins a trobar que el fetge estava fallant. Vaig fer quimio i no va funcionar, amb medicació tampoc, i al final vaig anar a una llista d’espera per a un trasplantament.

I com es viu l’espera?
Estar en aquesta llista és molt angoixant. Saps que tot depèn d’una donació. Tot està en mans de la gent i tu vas a menys cada dia. A mi em van dir que em quedaven quinze dies de vida.

I com va reaccionar?
Estàs tan fart que estàs disposat a tot i et dius que si mors no passa res. Et preguntes què has fet per merèixer patir així. El meu fill, però, depenia de mi i havia de lluitar per sortir-m’en.

Quan li diuen que hi ha un donant?
Al tretzè dia dels quinze de vida que em van donar. Un metge francès em va trucar a les 8 del matí i em va dir que a les 11 havia de ser a Tolosa. Vaig deixar el nen a l’escola abans de pujar a l’ambulància. Em va dir que pensés a tornar. I ho vaig fer. Vaig arribar a l’hospital a les 10.50!

I el seu fill és conscient de tot?
Sí. Malauradament ha hagut de madurar més ràpid que els de la seva edat. Estem molt units.

I ara a viure!
Sí. Però m’he quedat sense feina. Després d’11 anys el SAAS m’ha acomiadat. Em sento abandonat pel meu país i hauré de marxar. I això sí que és trist.