El comú vol radars mòbils a les carreteres

| 15/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 151 | 0 comentaris |

(35 vots) |

Els mandataris d’Ordino, Ventura Espot i Consol Naudi, van fer arribar al polític escaldenc la necessitat que, al seu entendre, existeix d’incrementar les mesures dissuasives davant els excessos de velocitat que s’han detectat per part d’alguns vehicles a algunes carreteres de la parròquia. A més, també van sol·licitar que es reforci la presència policíaca als pobles durant la celebració de festes tradicionals i molt concorregudes com la del Roser o les de Llort i la Cortinada.
La cònsol menor, Consol Naudi, va explicar que “en les reunions veïnals hem detectat la preocupació i el neguit perquè hi ha molts vehicles que circulen massa de pressa per alguns trams”. En concret, els punts més conflictius, segons van fer arribar els dos mandataris comunals al ministre d’Interior, són el coll d’Ordino o el tram de la carretera general entre Ordino, la Cortinada i Ansalonga. “Hem demanat la ubicació de radars mòbils en aquests llocs per intentar deturar aquests comportaments”, va indicar la cònsol ordinenca.
Espot i Naudi també van voler remarcar davant el titular d’Interir la necessitat d’incrementar la dotació d’agents de policia en època de festes majors a la parròquia. “Són celebracions molt notables i que apleguen molta gent, especialment joves. En algunes ocasions, hem tingut alguns petits aldarulls”, va explicar la mandatària comunal, que va voler recordar que aquesta petició ja es va fer els dies anteriors als actes festius.
Durant la trobada, Víctor Naudi també va exposar la proposta de treballar per una millor coordinació de les tasques de la policia i dels agents de circulació parroquial per aconseguir optimitzar recursos i agilitzar les actuacions dels dos cossos. La iniciativa, que s’està oferint a tots els comuns, va ser ben rebuda pels dirigents ordinencs, tot i que la cònsol menor va apuntar que “caldrà que els procediments siguin clars i que cada cos sàpiga què fan els uns i què fan els altres”. Precisament, la coordinació entre el comú i la policia ha permés els darrers mesos una reducció dels actes vandàlics a la parròquia.

El cas de l’escolta telefònica a periodistes arriba a Estrasburg

| 15/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 268 | 0 comentaris |

(60 vots) |

La decisió de l’organisme internacional de donar a conèixer al Govern la sol·licitud formulada equival a una admissió a tràmit. La demanda presentada pel lletrat Josep Antoni Silvestre va ser cursada en considerar que el procés judicial seguit per l’esmentat afer vulnerava el dret a un judici just i, en conseqüència, que s’haurien infringit els articles 6 i 8 de la convenció.
La secció tercera del tribunal, que presideix el magistrat andorrà Josep Casadevall, que s’ha inhibit en la causa, va estudiar la setmana passada la qüestió plantejada fa més d’un any per Solanelles. I va decidir donar-hi curs, segons va comunicar ahir a les parts. A més, ha convidat el govern espanyol a implicar-se en el procés en defensa del demandant, que gaudeix d’aquella nacionalitat. El Govern del Principat té de temps fins al 5 d’abril per fer arribar al tribunal les observacions que cregui adients.
Solanelles va al·legar la vulneració del dret a un procés degut pel fet que se li va negar tenir accés a la documentació generada pel cas en considerar els tribunals del Principat que no era part afectada en el procés. Segons el demandant, això hauria impedit poder-se defensar més acuradament, ja que no sabia exactament quines accions el van poder perjudicar.

Salvem el clima

| 15/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 167 | 0 comentaris |

(36 vots) |

És aquest un esdeveniment sense precedents que d’entrada ha de ser ben rebut per tothom sensibilitzat per aconseguir rebaixar l’efecte hivernacle de l’atmosfera. Fins i tot els Estats Units (EUA) o la República de la Xina han anunciat la seva presència. El sentit comú finalment s’ha imposat. Ara caldrà veure els compromisos i/o sobretot la seva aplicació.
Cal felicitar la iniciativa de la Cimera gràcies a les Nacions Unides, que poden ajudar a recuperar el paper de fer seure a la taula de negociacions el major nombre de països i que s’intenti arribar a un acord.
Fa sols un parell d’anys els EUA es negaven a acceptar cap reducció de gasos d’efecte hivernacle. Va ser durant el regnat del republicà George Bush que s’adoptà una actitud de despotisme i de menyspreu en no acceptar les recomanacions del Protocol de Kyoto l’any 1997. Sort que ja no governa el país més poderós (i contaminant) del món. L’ecologisme era llavors mal vist i titllat d’idealista i catastròfic. Han passat dotze anys des de Kyoto i a poc a poc s’ha anat guanyant consciència de la gravetat de l’escalfament del clima. Possiblement hauria calgut prendre mesures ja fa bastants anys, però com diu l’adagi més val tard que mai.
“El canvi climàtic no coneix fronteres i ens afecta a tots”, ha dit el primer ministre danès, Lars Okke Rasmussen.
A Copenhaguen només es podran alinear voluntats polítiques si es vol aconseguir la signatura d’un document successor del de Kyoto, que és vigent per 37 països industrialitzats fins al 2012. El món ecologista i ONG com ara Greenpeace demanen que s’arribi a un acord vinculant amb el compromís que els països industrialitzats retallin les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 40% fins al 2020 respecte al nivell del 1990. Un altre aspecte en què també es vol incidir és en la desforestació de grans extensions de boscos fruit de l’especulació del sòl.
Sobre les causes de l’escalfament global del clima els experts conflueixen que la causa principal és la industrialització, iniciada fa 150 anys, i en particular la combustió de quantitats cada cop més importants de petroli i de carbó. Els països en vies de desenvolupament són els més refractaris a prendre mesures tot al·legant que els ja desenvolupats són els principals causants de la situació que ara s’intenta frenar. Malgrat tot, el problema és de tal dimensió que ningú nega que cal fer-hi alguna cosa.
En el decurs del segle XX el mar ha pujat entre 10 i 20 centímetres. Les glaceres i els casquets polars estan disminuint amb el consegüent augment del nivell del mar. I l’aigua podria envair litorals de països fortament poblats com ara Bangla Desh i provocaria la desaparició de nacions insulars com ara les Maldives, contaminar les reserves d’aigua dolça de milions de persones i, tot plegat, pot provocar migracions massives a la recerca d’un lloc de residència més estable.
La presència d’un centenar de caps d’Estat i de Govern –especialment la presència de Barack Obama– i de la Unió Europea (potència capdavantera en aquesta iniciativa de la qual els europeus ens hem de sentir orgullosos) és tot un cant d’esperança que més tard que d’hora la humanitat pren consciència que cal salvar el clima –que és de tots– amb mesures igualment globals.
El camí no serà fàcil però modestament penso que la Cimera de Copenhaguen és la primera pedra d’un futur esperançador sobre els fonaments de Kyoto.

Martí diu que Unió del Poble es presentarà a les comunals

| 15/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 181 | 0 comentaris |

(56 vots) |

Martí va justificar l’anunci afirmant que “la gent no entendria no poder votar una opció que ha demostrat que sap gestionar més o menys bé una parròquia”.
Com a prova del bon saber fer, Martí va assegurar que “deixarem el comú en unes condicions financeres més favorables” de les que va trobar el 2004. I va explicar que després d’haver invertit “més de 60 milions, tancarem amb un endeutament real que serà de 39 o 39,5 milions”, quan “fa sis anys es devia 37 milions” i el sostre màxim de deute era inferior a l’actual. El cònsol escaldenc va defensar la “política raonada i racional” de l’equip que lidera, que ha anat adoptant “tot de decisions polítiques per arribar a un objectiu”. Poca cosa més va dir Martí del futur d’Unió del Poble. I?encara menys de qui podria agafar el seu relleu. El cònsol va recordar que la formació “no té gaires militants, però sí moltes simpaties”.

Visions
El polític escaldenc va acabar parlant del futur d’Unió del Poble al final d’una llarguíssima repassada a projectes realitzats i els que encara queden per dur a terme. I va assegurar que un 70% dels compromisos electorals contrets en els comicis del 2003 ja s’han complert o s’està en vies de fer-ho. En qüestions més genèriques, Martí va ressaltar la seva “visió de país més moderna” i marcadament nacionalista. “Som de les poques parròquies que no fem diferència de preus entre escaldencs i no escaldencs, perquè si no és així es té una manera d’entendre Andorra en petit”. El cònsol també va recordar la millora de relacions que hi ha hagut amb el comú d’Andorra la Vella:?“Hem passat de la crispació a la col·laboració”, va afimar tot recordant “el consorci metropolità a l’andorrana” que les dues parròquies centrals promouen. Martí també va citar els 55 llocs de treball puntuals creats. I?això el va dur a afirmar que “en aquest país hi ha d’haver subsidi d’atur igual com hi haurà d’haver imposició directa”.

1,6 MILIONS PER A L'AMPLIACIÓ DE CAPITAL A CALDEA

“Els primers mesos del 2012 es farà la inauguració del nou Caldea” i el comú escaldenc “sí o sí anirà a l’ampliació de capital” tot mantenint el control del 25% de les accions i sent, conseqüentment, el màxim accionista de la Semtee. De la inversió que cal fer per dur a terme el projecte d’expandiment una part es finançarà amb l’esmentada ampliació i l’altra, via préstec bancari. Una de les propostes que hi ha damunt la taula és que sigui meitat i meitat. El 50% de cada manera. Si aquesta és la fórmula finalment escollida (ho ha de decidir una assemblea general extraordinària de la societat a final de gener o principi de febrer) el comú hauria de fer una aportació d’1,6 milions. Antoni Martí i Montserrat Capdevila van assegurar que la hipòtesi és que aquesta serà la xifra més alta que li pot pertocar a la corporació. El cònsol es va mostrar satisfet pel fet que Caldea mantindrà el nivell de beneficis.