Molts factors poden ser l’origen d’un accident a la car­retera, un espai social més, una eina que es comparteix i en la qual s’utilitzen codis compartits. Es pot treballar en alguns d’aquests factors perquè la via esdevingui més segura i evitar les seqüeles, de vegades irreparables, d’un sinistre. I aquesta tasca             és part de la feina d’experts i tècnics que, des d’un àmbit o un altre, treballen per una circulació menys conflictiva al Principat, un país de muntanya, amb una orografia que no resulta fàcil per al desenvolupament viari, densitat de població elevada i dispersa i intensitat a les carreteres per l’arribada de visitants.
Detectar els punts conflictius de la xarxa viària i actuar per minimitzar-hi els problemes és una de les tasques de la policia, i hi treballa el Grup d’Investigació d’Accidents de Trànsit (GIAT). Joan Rossell n’és el sotscap, i per començar parlem de l’estadística, una eina útil però no definitiva, que amb una lectura simple fins i tot pot crear contradiccions. En cinc anys els accidents s’han reduït més d’un vint per cent. “És una millora considerable, els números que té Andorra, tenint en compte que és una població flotant”, assegura. En canvi, el 2007 hi va haver tres morts i l’any passat vuit. “Poden ser fets casuals que no esdevenen en el mateix punt. De vegades la diferència entre un accident greu i un que no ho és, és una qüestió de detalls, per exemple de la perícia del conductor.” Sosté també, d’acord amb l’estadística, que un tant per cent molt elevat dels accidents es produeixen per errades humanes, però ni de bon tros abandona l’anàlisi dels punts conflictius i com aconseguir fer-los desaparèixer. La policia diu que hi va haver punts negres –el revolt de Ràdio Andorra, el de la serra de l’Honor, Meritxell, el del Bon Racó...– però que no hi ha punts negres. “Per a nosaltres un punt negre d’accidentalitat és un lloc en el qual la configuració de la xarxa viària, l’estat del paviment, la senyalització, l’entorn fins i tot, condiciona els usuaris i fa que s’equivoquin a l’hora de prendre decisions que desemboquen en accidents greus, sempre amb víctimes i amb morts. S’utilitza amb massa facilitat dins de l’argot tècnic de circulació”, explica. I sí parla de punts de concentració d’accidents de trànsit. “Fluctuen d’acord amb els vehicles que hi circulen o els moments del dia en què ho fan. I és una qüestió relativa a la gravetat.”
El sotsoficial adverteix que ara mateix les rotondes, elements efectius per a una major fluïdesa del trànsit, són un maldecap quan es parla de sinistralitat. “Encara no sabem circular per les rotondes. Són punts problemàtics, tot i que per norma els accidents són de danys materials i amb víctimes de lesions lle­us. Es demana a la gent que sigui prudent a l’hora de circular per una rotonda.”
Una de les rotondes que més problemes genera a hores d’ara és la del quilòmetre 0, de recent construcció, i en la qual es farà una intervenció des d’Ordenament Territorial per millorar-ne la visibilitat i la senyalització. Perquè “per ser un país de muntanya la xarxa viària és bona, i evidentment millorable”. Ho diu Josep Maria Huertas, responsable d’Obres Públiques de Govern. Destaca els avenços i l’esforç que s’ha fet des dels diferents executius a partir de la dècada del 1990, amb un pla de noves infraestructures viàries i una inversió important. També reconeix que ara, per exigències del guió, aquesta inversió s’ha frenat dràsticament. Hi haurà obres importants ja engegades que s’acabaran –el túnel dels Dos Valires serà operatiu a l’estiu– però també queden actuacions que portarien a un trànsit més amable pendents d’executar –les dues últimes fases de la desviació de Sant Julià o les connexions dels nuclis d’Escaldes i la capital amb la CG3 en direcció a la Massana i Ordino–. En el capítol en què la tisorada ha estat menys notable és en el de conservació i explotació de carreteres, amb partides que es consideren d’obligada regularitat. Pavimentació, incorporació i substitució de proteccions als laterals de les carreteres, i també contra els despreniments de blocs rocosos. Tornen a aparèixer les rotondes quan Huertas parla de les limitacions a les quals aboca la pròpia orografia. Indica que les dimensions dels punts rodons són relativament reduïdes. “Intentar generar una superfície de gir d’unes determinades dimensions suposaria unes agressions al mitjà complexes i també d’un elevadíssim cost econòmic.”
Un altre enemic en l’esforç per tenir accidents menys greus és la velocitat, i tot i que per característiques la xarxa no és procliu a car­reteres àmplies on poder prémer l’accelerador amb generositat, hi ha punts de la xarxa que porten preocupació, com la de més avall de la Margineda, abans d’arribar a Aixovall. I també les connexions entre carretera interurbana i urbana. Està amoïnat des de fa molt de temps el comú de la Massana, amb l’avinguda de Sant Antoni, o el de Canillo, a Incles o Soldeu. El cònsol massanenc, David Baró, insistia aquesta mateixa setmana a buscar solucions, com per exemple amb reflectants als passos de vianants per evitar problemes de nit o instal·lar semàfors am radar incorporat. Els radars són la solució més efectiva per fer respectar els límits de velocitat. Hi estan d’acord Rossell, Huertas, i un altre professional dedicat a la circulació, el cap de Mobilitat Jaume Castells. “Una prova d’això és que a Catalunya i Espanya destinen més recursos a adquirir els aparells. A Andorra fan reduïr la velocitat i un exemple és el tram de la Bartra, on han diminuït els accidents des que hi és”. Castells parla dels nous radars que entraran en funcionament al túnel dels Dos Valires, en què es funciona detectant la velocitat mitjana del conductor durant tot un tram. “És un sistema nou, més efectiu. I tot i que es pensi que el radar està fet per sancionar i recaptar, l’objectiu és evitar accidents i les conseqüències, el dolor per a les famílies”. El sotscap del GIAT afegeix un argument contundent. “Malauradament la gent necessitem saber que hi ha algú que ens pot dir quan ens equivoquem que tindrem un càstig”. I reitera que “a nivell policial estem contents quan un radar agafa pocs vehicles perquè l’objectiu és la seguretat i no recaptar diners”.
Mobilitat, a banda d’ordenar el trànsit, s’ocupa també de campanyes formatives. “S’han fet constantment activitats a les escoles per conscienciar els nens i adolescents sobre la seguretat vial”, una línia que defensa i practica també la policia. “No només hi ha la part coercitiva, que evidentment l’apliquem. També hi ha la part formativa, en la qual s’insisteix”, explica Rossell. Fins i tot entre els conductors amb experiència, als quals d’aquí a un temps es donaran indicacions sobre com gestionar els punts rodons que tant preocupen a través d’una campanya als mitjans de comunicació. Com altres actuacions que s’han fet des del cos, per exemple pel que respecta a l’ús del cinturó o per disminuir “la distracció que genera el telèfon mòbil, però a poc a poc es va reconduint. Educar una societat és complicat, creiem que sabem més coses de les que sabem, sobretot quan fa temps que no anem a l’escola”.
L’opinió dels professionals convergeix també en altres dos aspectes. El primer que aquesta fama que els conductors andorrans cor­ren: “etiquetes, estereotips”, que potser tenien raó de ser, diuen, quan dècades enrere a Andorra hi havia cotxes de més cilindrada que per exemple a Espanya. El segon, que s’ha avançat en matèria viària. “El disseny per fer una ciutat plàcida i segura data de pocs anys, és bastant nou” remarca Rossell. “La voluntat per part del Govern de modernitzar i organitzar les infraestructures ha estat el més positiu que s’ha fet, al marge d’actuacions concretes. I aquesta planificació, a vint o trenta anys, pot ser canviant, en funció de les necessitats”, explica Huertas. Inversió, anàlisi i dedicació per millorar la vida a la carretera, per fer-la tan segura com sigui possible.

STOP ACCIDENTS, RESPOSTA DE LA SOCIETAT CIVIL

La preocupació per la carretera i els accidents ha guanyat un nou actor les darreres setmanes. Es tracta de l’associació Andorra Stop Accidents, presentada en societat fa ben poc i que vol ser una crossa per a totes les víctimes de sinistres al Principat però també moltes més coses. “Seria absurd ajudar les persones que han patit un accident i no treballar en la prevenció, a eradicar punts negres o com es vulgui dir, i també en campanyes de conscienciació”, assegura la presidenta de l’entitat, Núria Bernad. Indica que ara mateix cal “un estudi aprofundit dels punts més conflictius de la xarxa viària, perquè hi ha moltes coses que es poden millorar. Sense anar més lluny, la rotonda del quilòmetre zero és un desastre”. Bernad va tenir un accident fa set anys en el qual va perdre el marit i ha tingut seqüeles, i arran d’això es va donar compte que al Principat les coses no són senzilles per a la gent que pateix desgràcies a la carretera. Per això va néixer l’impuls de l’associació des de l’àmbit més civil. “Perquè tots som ciutadans i tots podem patir un accident.” El naixement és aplaudit pels diversos actors que treballen en l’àmbit del trànsit. Asseguren que és una veu més, una nova aportació.

Areny va reconèixer que malgrat que els termes emprats en la Llei electoral semblaria que permeten que Torrentallé faci les dues tasques, ocupar els dos càrrecs, “ho volem acabar de mirar. Ho hem d’estudiar. Per això ho hem posat a mans del departament jurídic del nostre partit”.
Torrentallé va estimar-se més, ahir, no fer cap pronunciament sobre la seva situació en tractar-se, segons les fonts comunals consultades, d’un afer “estrictament privat”. Preguntades les mateixes fonts si el cònsol té la intenció de mantenir el seu lloc d’alta responsabilitat a la Mútua, la resposta va ser adreçar la pregunta a la companyia que distribueix l’energia elèctrica a Sant Julià. El president de la Mútua, Joan Albert Farré, ja havia admès dijous passat que Torrentallé els havia mostrat la voluntat de mantenir-se treballant la mitja jornada que exerceix des que va accedir al càrrec. “Ens ha dit que al comú hi anirà a les tardes”, va explicar Farré, després d’assegurar que per a la Mútua la compatibilitat de les dues funcions “no és un gran problema”, sempre que l’empleat compleixi amb el contracte que té firmat.
De la seva banda, Rossend Areny va explicar que no havien tingut temps d’analitzar a fons la situació del cònsol menor perquè “fins ahir teníem un altre problema que era més immediat”. Es referia a l’increment salarial de la retribució de la cònsol major, Montserrat Gil. El conseller socialdemòcrata va assegurar sentir-se “content que la cònsol hagi recapacitat, encara que no hauríem d’haver arribat fins a aquest punt”. També es va mostrar satisfet per la reacció ciutadana i la pressió exercida.

MOLT MALESTAR AL GRUP DEMÒCRATA

El comitè parroquial de Demòcrates per Andorra (DA) a Sant Julià, soci d’Unió Laurediana, analitzarà la setmana que ve l’afer que envolta la disponibilitat i retribució dels dos cònsols, que també s’aixopluguen sota les sigles taronja, almenys, en el moment que van concórrer als comicis. Fonts consultades van explicar que la reunió que s’havia de celebrar dijous es va haver d’ajornar però que el malestar que hi ha entre un nombre important de militants és més que notable.

El gegant era una prova que al desembre ja no es va celebrar a Courchevel –amb excés de ne­u– i que Andorra havia adoptat a proposta de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) i que va viure la mateixa sort per les ràfegues que bufaven a la pista Avet, sobretot a la part alta del traçat. El risc que hi havia per a les corredores participants va fer que s’anunciés la cancel·lació a dos quarts d’una del migdia, després d’una jornada dura per a l’organització, que va arrencar de matinada encara amb un vent més intens, de 65 quilòmetres per hora de mitjana, amb ràfegues de 160 a les crestes i 100 a baix.
La primera mànega estava prevista per a les deu del matí, i es va decidir posposar dues hores per donar temps a refer bona part           de l’escenari, malmès pel mal temps. Entre d’altres destrosses, les veles de catering i zona VIP annexes a la pista van quedar inservibles i es van desplaçar dues càmeres de televisió del recorregut. L’organització va treballar de valent i al migdia tot estava a punt, però el vent intens continuava present i el jurat de la competició va decidir la cancel·lació. Tota una decepció per als responsables de la cita, que arriba a Andorra per primera vegada. Avui, però, pot ser hora de somriure, amb la segona cursa. Serà l’eslàlom especial que s’havia de disputar demà, canviat de dia per la in­certesa sobre les condicions meteorològiques i que en tenir un traçat més curt i tècnic i la sortida més avall que el gegant compta amb més possibilitats de celebrar-se.

Decebuts
“Ens hem quedat amb la mel als llavis. Hem fet un doble esforç perquè se n’ha anat tot en orris de matinada. Hem tornat a recuperar la pista, les grades, tot el que hem perdut a causa del vent, molt violent. A les dotze de la nit hi havia calma total i a les dues teníem l’infern aquí. L’anul·lació, però, és per seguretat, amb un vent lateral suficient que fa que no es vegi una porta o pugui haver un petit problema. Ha faltat aquesta punta de sort que cal tenir, però la gent ha respost amb unes ganes enormes”, indicava el director general del comitè organitzador, Conrad Blanch. El president de la Federació, Albert Coma, veia el got mig ple. “No és cap frustració, aquesta era la Copa del món de Courchevel, la nostra és demà i demà passat [avui i demà per al lector] i la farem. Hem de ser optimistes, hi ha més de mil persones que han treballat com bojos per a això, els ho devem tot i la farem, que no es preocupin.” El ministre de Turisme, Francesc Camp, no amagava que “estem decebuts, s’ha treballat molt a la nit i em sap greu per aquesta gent, però contra el clima no hi podem fer res”. Afegia que la prova està assegurada, “haurem de veure si el tipus d’anul·lació permet recuperar alguns diners”.
La decepció també era per a les protagonistes, pendents tot el matí de la decisió. Ho palesava la número 1, la nord-americana Lindsey Vonn: “És decebedor no fer la cursa, però millor no córrer riscos. Espero que tot vagi millor demà, l’organització és bona.”

REPORTATGE

UNA MATINADA DE GOSSOS

Tot estava preparat. La pista, l’entorn, la lluna plena... L’escenari era idíl·lic. Fins que va aparèixer Èol. Amb violència. Cap a les dues de la matinada va sonar l’alarma. En la foscor de la matinada, el vent s’emportava la paradeta. “Era un xou”, explicava ahir Carles Visa. El director tècnic de la FAE va acudir a la trucada de Jordi Pujol, director de la cursa, i va quedar garratibat. “Tot volava”, apunta. I no es veia gairebé res. “T’hi jugaves el físic. Al Jordi li va passar un matalàs a un pam del cap. I teníem les veles arrencades i tot volant cap avall. Hi va hagut moments heavys”, recordava. Gerard Grau, responsable de l’empresa encarregada del muntatge de les veles, comentava que “la feina de quatre dies se n’ha anat en orris. Hem tingut mala sort. Les veles estaven plegades i destrossades sobre l’escenari i una part se n’ha anat a parar al riu”. De por. Però no suficient com per plegar veles. L’organització i els voluntaris no van parar de treballar i al migdia la Copa del Món estava a punt. Però Èol seguia bufant. Exageradament.

El que queda d’ella, millor dit: dels originals hi ha Aston Barrett, amb una colla de músics joves que malden per mantenir viu l’esperit –musical i ideològic– del mestre jamaicà.
Marc Esteve, part del binomi Stand Up Sound (amb Emili Llorente) prefereix no donar xifres de la inversió requerida, però confessa que s’ho passaran malament si no aconsegueixen la resposta necessària, si més no per  cobrir despeses. “Però les sensacions són bones”, explicava ahir a la tarda, “hem distribuït potser prop de 500 entrades a la venda anticipada”. Molta gent que es desplaça des de punts com Barcelona o el sud de França, apunta, però també algun cas que indica el ressò que, pas a pas està aconseguint el festival: hi haurà espectadors que arribaran des de Cadis. “Em van enviar un e-mail per dir-m’ho i els vaig preguntar si és que aprofitaven un desplaçament ja previst; però em van dir que no, que viatgen especialment”, relata Esteve.

col·laboració de jam jove
Esteve i Llorente promouen aquest esdeveniment des de fa quatre anys, una iniciativa privada i sense més ajut que les instal·lacions cedides pel comú d’Andorra la Vella a través de l’associació Jam Jove, que va decidir afegir-se a la iniciativa que els dos joves van posar en marxa fa quatre anys, en el marc de la programació de la sala Apolo AND. Va quallar i, en tancar el club, es va traslladar a la vela del Parc Central, que l’acull aquesta nit. “Ens fa molta por, però ens hem decidit a tirar aquesta edició endavant perquè teníem la garantia de les anteriors; ens ho juguem, a veure què passa, però volem veure el festival consolidat.”
La cita –que porta el nom d’un indret emblemàtic per als rastafarians– és hereva de la que Llorente havia organitzat, anys enrere, al Pirineu de Lleida, traslladada temps després al Principat. I se celebra en una data que sol coincidir amb la de l’aniversari de Marley, que va néixer un 6 de febrer d’ara fa 67 anys.
Malgrat que The Wailers són les estrelles indiscutibles del cartell d’enguany, els organitzadors han fet que la proposta no quedés aquí. Així, recuperen la presència del cantant guineà Lyricson. Havia passat ja per una de les anteriors edicions, però el concert havia patit alguna incidència, recorda Esteve: “A causa del fum es va quedar sense veu a mitja actuació i ell mateix sempre havia manifestat interès per tornar-hi: s’havia quedat amb ganes de donar-ho tot.” Han aprofitat que no fa gaire va treure nou disc per convidar-lo. A més, si en aquella primera ocasió va visitar el Mount Zion en format sound system, avui arriba acompanyat de tota la banda. Completen la proposta Emeterians, de Madrid;?Green Valley, de Vitòria, i Lion of Jussa, del Pallars.

LA FOTO

EL CICLE JAZZ HIVERN ACONSEGUEIX DE NOU UNA BONA RESPOSTA, AMB BLUE HEART

ORDINO. Blue Heart, el trio liderat per Xavier Soranells, va protagonitzar anit la tercera de les cites del Jazz Hivern a l’Auditori Nacional, un cicle que està obtenint una bona resposta del públic. La formació barcelonina –que completen Eudald Boluda i Fèlix Serra– va oferir un concert basat en els temes del seu primer disc, un àlbum fet a partir de composicions pròpies, amb algunes versions de clàssics del gènere. Al cicle li queden dues cites: Swingset i, de colofó, la presència d’una de les promeses del jazz català, Andrea Motis.

N’hi ha una més: les finals són un altra història i només la guanya qui sap jugar-la millor i qui sap gestionar l’ansietat. És clar que l’Aurteneche Maquinària va clavar al River Andorra una estocada allà on fa més mal. Va deixar una ferida, i Joan Peñarroya i els seus jugadors van agafar el bisturí per cicatritzar-la abans que es fes més profunda. El River es va quedar sense Copa, però no es vol quedar sense lliga. Ho saben i ho tenen ben clar. També és evident que els bascos han salvat la temporada, però són un equip de caràcter. Els de Peñarroya es van imposar per 76 a 73 al seu botxí i van demostrar que si estan pel que han d’estar són superiors a qualsevol equip d’aquesta competició, tot i que si es confien són els seus pitjors enemics.
El River va començar el partit disposat a oblidar la mala imatge mostrada a la Copa. L’Aurteneche va fallar en allò que no va errar al partit de la final, és a dir, en la defensa, i també en els triples. I els andorrans, tot el contrari. El parcial va ser de 13 a 8 amb triple de Jimix i també de Fede Bavosi. Tot anava bé fins que Anton Maresch va fallar una passada i el tècnic egarenc va agafar un cabreig monumental i va donar entrada al jove Albert Farfán per l’austríac. Toc d’atenció. Al final dels primers 10 minuts, 24 a 17. Semblava que tot funcionava a l’inici del segon quart amb una esmaixada fallada per Fernando Fernández i la tercera falta personal al pivot Thompson. Un triplede Jimix i una esmaixada a una mà d’Isma Torres va posar la màxima diferència, amb un 34 a 22. El temps d’Iñaki Merino estava obligat i el jove tècnic basc va ordenar una defensa zonal 2 a 3 que va ser alternativa.
Els àrbitres van començar a prendre decisions estranyes i amb 36 a 25 van xiular una tècnica a Joan Peñarroya. L’Aurteneche va despertar i amb un triple de Jon Uriarte es va situar a sis (38 a 32). Aquest avantatge no va baixar i el River va marxar al descans amb un 42 a 36, gràcies a una genialitat individual d’Antono Maresch i un palmeig de Pablo Sánchez a l’últim segon. El River es va deixar anar i l’Aurteneche ho va aprofitar.
Els d’Iñaki Merino marxaven amb la benzina marcant reserva, ja que tenia les baixes del base Aitor Carrera i l’ala pivot Alex Arcelus, tot i així, a la represa van apostar per tirar del cor i els va sortir bé. L’ala pivot Albert Ausina va assumir dots de lideratge, tot i rebre dos taps seguits d’Ed Cage. Un triple de De Pinedo va posar emoció al partit amb un 52 a 50 i una esmaixada d’Ausina va empatar el matx a 52. L’angoixa va canviar de bàndol i la defensa andorrana va ser decisiva per entrar de nou dins del partit. Un triple de Pablo Sánchez des de més enllà de 6,75 i una altra de Fede Bavosi van donar vida a un River que estava a punt de caure al parquet. Una cistella final de Devin Wright sota l’anella va donar 10 punts d’avantatge i es va esvair la por almenys durant una estoneta. Això no estava fet, ni molt menys, i tocava picar pedra. I així va ser. No van saber atacar la defensa alternativa zonal plantejada per Merino i van apostar pel triomf a partir de la defensa. Massa patiment innecessari davant d’un rival que va morir, matant. L’emoció va durar fins al final i el triomf no es va segellar fins l’última jugada amb un tap clau de Pablo Sánchez sobre De Pinedo. Quin patir!

EL VESTIDOR

"Ha estat un cop d’autoritat”

JOAN PEÑARROYA.
ENTRENADOR DEL BC RIVER ANDORRA, va agafar aire en finalitzar el partit contra l’Aurteneche i va somriure. El patiment estava ja traspassant el full de les estadístiques. “Aquest ha estat un cop d’autoritat a la lliga. L’Aurteneche sempre ens posa les coses ben complicades. Hem estat dominadors, però sense claredat”, va indicar Joan Peñar­roya, que va lloar Dmitry Flis. “Ha estat amb grip i ens ha ajudat durant quatre minuts. És una demostració d’identificació amb el club i amb el grup.” Sobre si el primer lloc està tancat va ser clar. “Tenim un coixí, però no ens hem de confiar.”