La rebaixa salarial dels consellers generals i dels secretaris serà del 5%. Els sous dels dos síndics i dels presidents dels grups parlamentaris es retallarà en funció dels barems que dicta la llei per les retribucions superiors als 3.0000 euros mensuals –entre el 5 i el 10%–. Quant al personal que treballa per a Sindicatura, un total de 17 persones, Bonell va indicar que s’aplicarà la rebaixa dels sous que superen els 3.000 euros (i que afecta 5 persones) i també la congelació del trienni. Però va afegir que no se suprimirà el sistema de gestió de l’acompliment de la plantilla. Bonell ho va justificar perquè “és un sistema diferent del del Govern, és més senzill” i, a més, “el personal fa feines molt polivalents”.?Tanmateix, va manifestar que quan el treballador arriba al màxim de la seva graella salarial, la retribució econòmica cor­responent a l’avaluació no es consolida al sou sinó que s’abona en forma de prima.
Bonell va precisar que l’estalvi per les mesures de contenció s’aproximarà als 100.000 euros anuals. El gruix correspon a la retallada en les nòmines dels càr­recs electes que ascendeix a 82.836 euros, mentre que les rebaixes entre el personal assalariat de Sindicatura sumaran 16.960 euros. La subsíndica també va apuntar que s’havia tramès a tots els organismes dependents del Consell General –com ara el Raonador del Ciutadà, el Tribunal de Comptes o l’Agència de Protecció de Dades– el requeriment perquè implementin les mateixes mesures entre els treballadors.
Bonell va comparèixer després de la reunió de la junta de presidents i va precisar que les mesures relatives al personal s’havien acordat en una reunió de Sindicatura al matí amb una constància en acta del secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, mostrant el seu desacord, i que de la rebaixa a la retribució dels càrrecs electes se n’havia parlat durant la junta de presidents. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va explicar, després d’aquesta darrera reunió, que s’oposaven a les retallades salarials al personal del Consell “per coherència”. “No vam votar la llei que va plantejar el Govern, d’aquí ve el nostre vot contrari a aquesta aplicació”, va dir Bartumeu.
Quant a la rebaixa en la retribució dels càrrecs electes, el president del grup del PS va posar de manifest que “no som contraris a predicar amb l’exemple” tot recordant que, en accedir al Govern, l’any 2009, “vam reduir el salari del cap de Govern, els ministres i els secretaris d’Estat un 12%”. “Entenem que els polítics som els primers que hem de predicar amb l’exemple”, va dir.

BUSCANT EL CONSENS PER ELIMINAR EL CAA

Els grups demòcrata i socialdemòcrata volen acordar la modificació de la Llei de la ràdio i la televisió públiques que elimini l’actual Consell Andorrà de l’Audiovisual i traslladi les seves funcions a d’altres organismes. Bartumeu va precisar que els demòcrates els van trametre un primer text i que ara els han entregat un segon que han d’examinar. En qualsevol cas, Bartumeu va indicar que la voluntat és “entrar una proposició de llei conjuntament”. Això sí, el parlamentari va advocar perquè es posi fi a les funcions del Consell Andorrà de l’Audiovisual perquè “ja no té res més a fer a l’escenari audiovisual”. Ladislau Baró, al seu torn, va assenyalar que “és una opció” encara que “ens agradaria que fos a partir de la modificació legislativa”.

La legislació sobre mesures de contenció indicava, en la disposició transitòria primera, que el personal de l’administració que complís els 65 anys o que ja superés l’edat havia de deixar la feina, però establia una excepció. Es recollia que si la persona afectada es trobava en un lloc “imprescindible” es podia posposar la jubilació. Aquesta especificitat de la clàusula feia pensar que Salut podia acabar acollint-se a aquest precepte partint del fet que no es poden fer noves contractacions (també per llei). Per tant, les baixes no passen a ser cobertes i signifiquen una reducció directa en la plantilla. Fonts del col·lectiu d’infermeres van mostrar la preocupació del grup respecte que la línia per aplicar sigui la d’anar donant jubilacions al mateix temps que no s’incorporen nous efectius. Els treballadors del centre tenen clar, però, que un cop començada aquesta via difícilment tindrà marxa enrere.
No es té constància que hi hagi cap altre treballador en aquesta situació més enllà de les tres infermeres i d’un assalariat adscrit a manteniment. Concretament cap metge, del col·lectiu d’assalariats. Pel que fa al sector educatiu, fonts del col·lectiu van indicar que els mestres i professors passen sempre a jubilar-se automàticament quan compleixen els 65 anys i per tant el nou condicionant legal no té cap tipus d’incidència directa.
En l’empresa privada no existeix l’obligació de jubilar-se quan s’arriba als 65 anys i es tracta d’una qüestió voluntària per part del treballador. A partir d’aquesta edat, però, es comença amb una cotització diferent a la Seguretat Social.

RODRÍGUEZ VA AVALAR A L'ABRIL ELS TRES TRAUMATÒLEGS
Cristina Rodríguez va trametre una carta datada l’onze d’abril als traumatòlegs assalariats Santiago Raggio, Alfons Huertas i José Ignacio Torrero en la qual es mostrava favorable que els tres passessin a exercir com a professionals liberals. En la carta, signada com a presidenta del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Rodríguez destacava que la proposta dels tres traumatòlegs era “una alternativa possible al funcionament actual, en un moment de canvis estructurals”. En considerar-la positiva (s’entén que després d’una reunió dels comandaments dels SAAS) s’encarregava al director mèdic (Antoni Pérez) i al director assistencial (Vicenç Martínez Vecina) fer el seguiment perquè es reorganitzés l’equip de traumatologia. En la carta s’entén que un nou funcionament a l’àrea es considera que pot ajudar que l’atenció pugui augmentar a Andorra en detriment dels pacients que opten per anar a rebre assistència o tractament fora del país.
Els tres traumatòlegs assalariats havien de passar a actuar com a liberals amb consulta a les dependències de l’hospital. Rodríguez especifica que amb el canvi s’ha de garantir “el bon funcionament de tot l’equip mèdic i d’infermeria”, que el cap de la unitat, Dídac Haro, comparteixi la idea i que s’emmarqui en un projecte global de traumatologia de l’hospital. El plantejament, però, va canviar amb posterioritat. La direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària va comunicar aquest mes als tres traumatòlegs que s’aturava la possibilitat que passessin a fer la seva feina com a professionals liberals. El motiu esgrimit pel SAAS és que la llei d’obertura que està a tràmit parlamentari permetrà que qualsevol resident pugui exercir una professió liberal. Amb aquest escenari a curt termini (en un mes podria estar aprovada) no tindria sentit, segons el SAAS, donar permisos especials a una sèrie de metges quan en poques setmanes ja podran passar automàticament a treballar com a liberals. Els traumatòlegs encara no entenen el canvi de criteri.

Aquesta és una de les claus de la investigació que està desenvolupant la policia, perquè pels volts de les dues de la matinada el trànsit a la zona de la Massana no és gaire intens. El control d’imatges és a la zona dels túnels de Sant Antoni, a la cruïlla d’Erts, a la zona de la Serra de l’Honor, al Prat del Colat i en el pas de la car­retera al costat de l’Aldosa. Aquesta última pot ser especialment interessant perquè la hipòtesi amb què s’està treballant apunta que els trets s’haurien disparat des d’un prat situat prop de la carretera de l’Aldosa.
Els prats tenen una visió directa de la façana de l’habitatge de Jordi Cinca. La trajectòria de l’impacte en una de les finestres dóna peu a aquesta teoria. Es tractaria d’un tret a mitja distància, en principi superior als 200 metres, fet amb un rifle de caça. Alguns experts consultats ahir apuntaven que fins a 250 metres es podria realitzar un tret net sense més suport que el rifle i la mira. En tractar-se d’un blanc immòbil i poder preparar-ho amb antelació facilita molt l’opció d’encertar el blanc. Per a trets de més distància seria necessari comptar amb equipament especial per controlar variables com el vent o la pèrdua d’alçada de la bala per l’efecte gravitatori.
A més de les càmeres de trànsit s’estarien comprovant les dels xalets de la zona. La policia, segons van explicar ahir alguns veïns, ja hauria demanat poder accedir a les imatges de les càmeres dirigides cap a l’exterior. Precisament hauria estat la policia qui hauria explicat als veïns que el tret es podia haver fet des dels prats de l’Aldosa. Diversos agents es trobaven ahir al matí a la zona dels fets pentinant el terreny a la recerca d’evidències.

Identificar el projectil
El projectil és l’altra gran via de recerca. Es desconeix si es van recollir els casquets de bala, però no hi ha cap informació que s’encamini en aquesta línia. S’hauria recuperat, però, un dels projectils (la part de la bala que impacta), que va trencar una de les finestres. El projectil ha de fixar quin és el calibre de la bala i quin tipus d’arma el podia haver disparat. La policia disposa del registre dels rifles de caça. És obligatori aquest control des del 1989. Hi ha la possibilitat, però, que es tracti d’una arma il·legal (no registrada) que podria haver estat comprada a l’estranger i no declarada.
Fonts de la investigació van explicar que s’està investigant un possible tercer tret. Aquesta opció ja s’hauria estat treballant des del primer moment, però encara no s’han trobat evidències. El tret no hauria impactat en cap de les finestres. Una de les hipòtesis passaria perquè no hagués impactat a la casa o que ho hagués fet en una zona de difícil comprovació, com ara la teulada.
Els veïns van assegurar ahir que no es van adonar dels trets i que se’n van assabentar el matí següent, quan van veure agents de policia per la zona. Es dóna la circumstància que la nit dels fets hi hauria hagut trons que podrien haver fet confondre el soroll.
Fonts properes a la investigació van revelar que la policia està absolutament centrada a aconseguir resultats en un operatiu on creuen que s’hi estan jugant molt.

LA POLICIA TÉ REGISTRATS TOS ELS RIFLES DE CAÇA DEL PAÍS

La policia no s’ha posat en contacte amb la Federació Andorrana de Caça i Pesca per aconseguir un registre d’associats i armes. El president, Josep Lluch, va explicar que “no ho havien fet” i que difícilment ho faran perquè l’únic que tenen és un llistat dels socis. “La policia té un registre de totes les persones que han sol·licitat un permís i cada arma que es compra s’ha d’anar a inventariar”, va indicar. A més, tots els rifles de caça han d’estar registrats segons la normativa, que data del 1989, i la botiga que els ven està obligada a fer una fitxa amb el tipus d’arma, el calibre i la persona que l’adquireix. Pel que fa al comprador, està obligat a anar a la policia i inscriure l’aparell dins del seu permís d’armes. És per això que des de la federació es va informar  que si l’arma de l’atac s’ha comprat a Andorra “ha d’estar registrada”, i si s’ha adquirit a l’estranger “s’ha de tramitar la seva entrada per la  duana”. Igualment, el tipus d’arma emprada en l’atac, un rifle de caça, no entraria dins les que estan exemptes de ser inscrites en virtut de l’antiga normativa del sometent, que són bàsicament escopetes. Respecte als projectils que es van trobar al lloc dels fets, fonts consultades pel Diari van assenyalar que serà l’estat de les bales el que determini si es pot saber quin tipus d’arma les va disparar. Coneixent el calibre, la policia pot reduir el llistat d’armes registrades susceptibles d’haver-se utilitzat en l’atac de diumenge.

Els dos grups parlamentaris estan treballant en una proposició de llei de modificació de la Llei de Ràdio i Televisió d’Andorra que elimini l’actual Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA).

La subsíndica general, Mònica Bonell, va explicar ahir com s’aplicarà finalment la Llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal a les plantilles del Consell General i dels organismes que hi estan vinculats (Raonador del Ciutadà, Agència de Protecció de Dades i Tribunal de Comptes).

Concretament, s'ha optat per aplicar les retallades salarials al personal que percep més de 3.000 euros i per eliminar un trienni. Així, es redueix entre un 5 i un 10% les retribucions superiors a 3.000 euros del personal del Consell General, una mesura que afectarà a cinc persones, i es suprimeix un trienni al total de disset empleats.
Amb tot, s'ha decidit mantenir el sistema de gestió de l'acompliment, perquè és diferent del que s'aplicava a l'Administració general, i perquè permet valorar la feina dels empleats, que és molt polivalent. A més, Bonell ha defensat que en el cas dels empleats que arriben al màxim de la seva graella d'acompliment cobren una prima que no es consolida en el salari.. En total, s'estalviaran 82.835 euros anuals en les rebaixes que afecten els càrrecs electes, i 16.900 euros en el cas de les nòmines del personal.
Pel que fa als càrrecs electes, queden afectats per les retallades els dos presidents de grup, el síndic i la subsíndia, ja que sobrepassen els 3.000 euros bruts. D'altra banda, durant la Junta de Presidents també s'ha proposat rebaixar el sou de tots els consellers generals un 5%, encara que la Llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal no ho estipuli.
La mesura també afecta als òrgans vinculats al Consell General, que són el Raonador del ciutadà, Tribunal Comptes i Agència de Protecció de Dades, i que seran informats formalment aquest dimarts. La subsíndica també ha informat que les retallades s'aplicaran a partir de la nòmina del mes de juny. A més, Bonell ha reiterat la necessitat expressada per DA d'impulsar la creació d'un estatut dels treballadors del Consell General per equiparar els seus treballadors al sector públic andorrà, un text que es vol tenir llest abans del final de la legislatura.

Oposició dels socialdemòcrates a la mesura
Aquesta decisió s'ha pres en la reunió de la Sindicatura, on el secretari socialdemòcrata, David Rios, ha votat en contra. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, ha explicat que no seria coherent votar a favor d'aplicar la Llei als treballadors del Consell General quan ja es van oposar a l'aprovació de la Llei en sí. No s'ha mostrat contrari, però, a l'aplicació de la rebaixa salarial als consellers generals, i ha indicat que 'nosaltres estem a favor de predicar amb l'exemple' i ha recordat que durant la seva legislatura es van reduir diversos salaris públics, entre ells el del cap de Govern.
Tot i això, ha fet referència al fet que s'hagi exposat aquesta decisió a la Junta de Presidents i ha indicat que aquest no és l'ens competent, sinó que ho és la Sindicatura, i que per això allà no hi ha manifestat la seva opinió. El que sí que ha criticat és que se'ls hagi exposat la decisió de manera oral sense adjuntar-los la documentació pertinent, i que l'hagin hagut de demanar.

La cita anual del Trofeu Andros al Pas de la Casa continua. L’organització va confirmar que aquest any es continuarà disputant el campionat sobre gel a Andorra, així que els aficionats tornaran a tenir l’oportunitat de veure els millors especialistes sobre la superfície lliscant del Grandvalira Circuit. Serà el 14 i el 15 de desembre.

El Partit Socialdemòcrata condemna l'acció violenta de la qual han estat víctimes el ministre sr. Jordi Cinca i la seva família aquest passat cap de setmana.

Així mateix manifestem el nostre total rebuig a qualsevol tipus de violència o d'accions de coacció.

Tots hem de vetllar pel manteniment de la convivència democràtica i la pau social característiques essencials del nostre País.

Andorra la Vella el 21 de maig del 2012

Per cert, abans de començar. Li dec una disculpa.
Doncs, sí.

Enginesa, la seva empresa, no va tenir res a veure amb l’aparcament dels Pouets, contràriament al que vaig escriure a l’article ‘Animalades S.L.’
És cert, ens vam presentar al concurs, però no ens van escollir i, per tant, no tenim res a veure amb aquella obra.

Acceptades?
I tant! A més comparteixo totalment l’essència de l’article. En aquest país hem fet una bona col·lecció d’animalades i ara tot són marramiaus.

Vostè abriga edificis.
Sí, les façanes.

I això què vol dir?
Hem descobert que si fem intervencions d’aïllament sobre les façanes, l’estalvi energètic és enorme.

I a cada pis no s’hi ha de fer res?
Molt poc, només col·locar finestres triples, que no és gaire cosa.  

La diferència amb altres cops en què ha explicat això és que ara té dades.
Totalment contrastades. Hem abrigat l’edifici Aconcagua, que gestiona el meu pare, i la rebaixa del consum de calefacció aquest hivern ha estat del 80 per cent. I atenció, hi ha un 40 per cent dels pisos que no han gastat ni un euro en tot l’hivern.

On està la trampa? Deu ser caríssim això d’abrigar edificis.
No, no gaire. A més, la major part de la intervenció es fa en la façana i, per tant, és molt menys molesta. També cal tenir en compte que el Govern subvenciona aquesta classe de reformes.

Tal com ho pinta el que no entenc és com no ho fa més gent?
Crec que perquè molta gent no ho coneix del tot o potser no se’n refien encara del tot i volen veure com els funciona als que ja ho han fet. De tota manera, tots els edificis nous es faran així, estic segur. Els resultats són contundents. Pensa que cada família a Andorra es gasta 1.500 euros de mitjana en calefacció, és un sou!

Ho diu amb passió.
És que m’he passat molts anys predicant en el desert. I ara ja em comencen a creure quan dic segons quines coses.

Com quines?
Un pis ben aïllat de 100 m2 es pot escalfar perfectament amb l’ener­gia que genera una assecadora de cabells.

No m’estranya que alguns se’l miressin com si fos un il·luminat.
Però és que és cert. El país gasta cada any 70 milions d’euros en combustible per a calefacció. 70 milions que s’emporten les companyies petrolieres. Una part molt important d’aquests diners es podria reinvertir en les necessitats de la gent. La ineficiència energètica és un llast per al país.

Vejam si encara li faran un atemptat els de l’OPEP, que els vol aixafar el negoci...
No ho crec (riu). L’OPEP té les vendes bastant assegurades.

La segona victòria contra els moldaus, per 0 a 14, va ser la decisiva. Era en el partit per a l’onzè i dotzè lloc, qui perdia baixava i amb un plantejament encertat els isards van aconseguir l’objectiu i van deixar el rival a zero. Els assajos de Paul Alieu i Roger Fité i les transformacions de Marc Abelló –una d’elles força complicada– van atorgar un premi molt patit, sobretot perquè el dia abans la selecció no havia guanyat cap partit de la lligueta de grup.
El primer duel de diumenge era important. Si es guanyava Moldàvia s’aconseguia el penúltim lloc del grup, i l’encreuament contra Sèrbia semblava més assequible que qualsevol altre. Josep Magallón, amb una forta contusió al taló, no va poder jugar –és dubte també per al partit de dissabte de la selecció de rugbi XV– però l’equip va respondre en el primer enfrontament davant dels moldaus (7-20). L’esforç del duel va passar factura davant dels serbis, que van vèncer en l’encreuament per 28 a 12 i quedava jugar-s’ho tot a cara o creu. Va sortir cara davant un equip que havia baixat l’any passat de la divisió superior i suma el segon descens consecutiu. “Abans això era una competició d’estiu al que els països no feien molt de cas. Però aquest esport serà olímpic i les coses han canviat”, valorava el capità Magallón sobre les exigències de la competició.
El torneig i l’ascens a la categoria Gran Prix se’l va endur una invicta Romania, que va vèncer Bèlgica a la final per 27 a 17, mentre que Lituània va ser tecera en vèncer Xipre per 52 a 14. Els tres entren a la classificatòria per a la Copa del Món, a final de juliol.

EL VESTIDOR

“Hem de fer un replantejament”

Mathieu Deleris.
El seleccionador de sevens estava satisfet per haver assolit la permanència, tot i que no evitava una reflexió que té a veure amb el nivell que està agafant la disciplina. “Ens falta més preparació i hem de fer un replatejament. Cada vegada hi ha equips més forts, que treballen molt a fons, i si volem estar a un bon nivell hem de tenir més mitjans i una planificació a mitjà termini, a tres o quatre anys, que ens ajudi a competir”. Deleris es mostrava satisfet pel treball dels jugadors: “Ho han donat tot, perquè són excel·lents competidors i bons amics”. I sobre Moldàvia indicava que “el seu joc ens ha vingut bé. És un equip que no mou molt la pilota i els hem pogut contenir bé”.