Serà la primera d’una programació que els responsables del CAEE dissenyen actualment, però que, en principi, mantindrà la mateixa línia que fins ara, per mantenir un nivell d’oferta amb què la responsable del departament de cultura del comú, Núria Barquin, es mostra molt satisfeta: “Hem arribat a un punt molt bo, com demostra que cada vegada tenim més visitants, i per això justament enguany hem demanat una part pressupostària que ens permeti mantenir la qualitat.” El pressupost del CAEE per al 2010 és de 55.000 euros. Amb tot, tampoc el centre no ha pogut sostreure’s a la davallada pressupostària que afecta la resta del departament: la caiguda en aquest cas és d’un 10 per cent, aproximadament.
Si alguna novetat pensen introduir és la de donar cada cop més espai als creadors andorrans, en mostres individuals i col·lectives. “Hi ha molta gent del país que ens demana exposar-hi i al final ens falten dates”, apunta Barquin.
Al marge, també treballen en la preparació d’una exposició “potent” amb vista a l’estiu, a l’estil de la protagonitzada per l’art funerari egipci, amb fons del Museu Egipci de Barcelona.

Un fotògraf retrobat
Tornant a la primera exposició del 2010 i al seu protagonista, la vida de Viéitez, nascut a la localitat pontevedresa de Soutelo de Montes, al municipi de Forcarey, es correspon fins a un cert punt amb la de tants gallecs condemnats a l’emigració. Va arribar a Catalunya amb setze anys amb la previsió de treballar en la construcció. El seu destí va canviar, no obstant això, en entrar en contacte amb Julio Pallí, que li va ense­nyar l’ofici de fotògraf.
Primer, va desenvolupar la nova tasca a la Costa Brava, fent retrats de turistes. El 1955, no obstant això, va tornar a Galícia, on va obrir un estudi. Per davant del seu objectiu van passar centenars d’homes i dones anònims, retrats  d’esdeveniments familiars i socials que componen la radiografia d’una societat i una època, amb imatges emblemàtiques que relaten històries senzilles com, per exemple, la de la dona que posa solemne amb el nou aparell de ràdio adquirit amb els diners enviats pel seu fill gràcies a l’emigració. Es tracta d’una família l’empremta de la qual, sembla ser, podria rastrejar-se fins a Andorra. Tot i que això encara s’ha de confirmar.
L’obra de Viéitez (l’arxiu familiar aplega uns 100.000 negatius) es va revaloritzar a la dècada del 1990. Però molt especialment ar­ran del festival PhotoEspaña, on milers de visitants van veure la mostra Sueños por encargo.

EXPORTAR EL FONS VILADOMAT, A LLARG TERMINI

Al Centre d’Art escaldenc treballen també al voltant de la idea d’exportar el fons Viladomat. No obstant això, matisa la consellera de cultura, es tracta d’un projecte que només es pot veure a llarg termini. Per començar, s’ha d’engegar un estudi previ, per copsar quin seria l’interès d’altres centres d’acollir l’exhibició d’aquestes obres. També s’ha de comptar amb la decisió de la família.
De moment, una iniciativa similar s’està duent a terme amb l’extensa col·lecció de maquetes d’edificis emblemàtics an-dorrans que alberga el CAEE. Algunes peces ja han estat cedides en diverses ocasions per ser exposades a l’exterior. Actualment, una està instal·lada a l’oficina de turisme d’Andorra a París.

És un vell cavall de batalla de l’advocacia aconseguir la modificació de la norma i que un detingut tingui dret a entrevistar-se amb un lletrat des del primer moment per garantir plenament el seu dret a la defensa. L’únic que s’ha aconseguit fins al moment és enregistrar els interrogatoris policíacs. És la prova que tenen uns i altres (els inculpats i el cos d’ordre) per provar que les declaracions dels detinguts s’obtenen sense pressió de cap mena. Però ara el col·lectiu de lletrats ha iniciat una ofensiva que canvia la situació i que es basa en jurisprudència recent del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home. Una jurisprudència que ha aconseguit que a França s’hagin tombat dos processos. I què diuen les resolucions d’Estrasburg? De manera succinta, que no tenir advocat des d’un inici vulnera el dret a la defensa dels detinguts.
Entenent que la jurisprudència europea és també nacional, una part important del col·lectiu de lletrats té la intenció de plantejar  a les vistes la nul·litat del procés per aquest motiu, la manca d’assistència lletrada des d’un inici tenint en compte que molts cops la declaració davant de la policia acaba esdevenint clau en l’acusació. Divendres passat, en una vista oral al Tribunal de Corts per un cas de tràfic de targetes clonades i el seu ús, els advocats dels quatre processats ja van utilitzar aquest argument.

Canvi de la legislació
Els lletrats van plantejar als magistrats el que s’anomena qüestió prèvia d’inconstitucionalitat. Tal com va indicar un dels advocats, cap particular no pot iniciar un procediment per la presumpta inconstitucionalitat d’una norma, però sí que ho poden fer els tribunals. D’aquesta manera, els advocats volen instar la jurisdicció ordinària perquè actuï contra la norma que estableix que la seva actuació no pot tenir lloc abans de 24 hores. Hi ha una altra via: que els legisladors acceptin canviar-la. El degà del Col·legi d’Advocats, Joan Miquel Rascagneres, va aprofitar l’acte tradicional de celebració del dia del patró, el juny passat, per tornar a demanar aquesta modificació. Ja llavors es va referir a una sentència d’Estrasburg que havia tombat una causa judicial a Turquia perquè l’encausat no havia tingut advocat des de l’inici. Des del setembre han tingut lloc tres sentències més. El mateix col·legi va enviar la de Dayanan contra Turquia, de l’octubre, per posar en alerta tot el col·lectiu que se’ls obria una nova via. I ja l’estan aprofitant.

PER A LA POLICIA ÉS UN PERJUDICI PER A LA INVESTIGACIÓ

Els interessos d’advocats i policia són clarament contraposats. I és que el cos d’ordre no és gens partidari que els detinguts tinguin el consell del lletrat des del primer moment perquè entenen que això l’únic que fa es posar pals a les rodes a la investigació. Argumenten que en països com Espanya funcionar d’aquesta manera l’únic que provoca és que “tothom ho negui tot”. A França els detinguts també tenen dret a l’assistència d’un advocat des de l’inici, però la diferència és que en un primer moment el professional no té dret a accedir a l’expedient referent al cas. Justament per això, casos judicials del país gal també s’han vist afectats per les sentències d’Estrasburg.
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va assegurar fa uns mesos que no s’oposava a l’assessorament lletrat immediat i que de fet “sempre” n’havia estat partidari. Però també va recordar que els mateixos advocats tenien una part responsabilitat, ja que haurien d’assumir el torn d’assistència.

És un vell cavall de batalla de l’advocacia aconseguir la modificació de la norma i que un detingut tingui dret a entrevistar-se amb un lletrat des del primer moment per garantir plenament el seu dret a la defensa. L’únic que s’ha aconseguit fins al moment és enregistrar els interrogatoris policíacs. És la prova que tenen uns i altres (els inculpats i el cos d’ordre) per provar que les declaracions dels detinguts s’obtenen sense pressió de cap mena. Però ara el col·lectiu de lletrats ha iniciat una ofensiva que canvia la situació i que es basa en jurisprudència recent del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home. Una jurisprudència que ha aconseguit que a França s’hagin tombat dos processos. I què diuen les resolucions d’Estrasburg? De manera succinta, que no tenir advocat des d’un inici vulnera el dret a la defensa dels detinguts.
Entenent que la jurisprudència europea és també nacional, una part important del col·lectiu de lletrats té la intenció de plantejar  a les vistes la nul·litat del procés per aquest motiu, la manca d’assistència lletrada des d’un inici tenint en compte que molts cops la declaració davant de la policia acaba esdevenint clau en l’acusació. Divendres passat, en una vista oral al Tribunal de Corts per un cas de tràfic de targetes clonades i el seu ús, els advocats dels quatre processats ja van utilitzar aquest argument.

Canvi de la legislació
Els lletrats van plantejar als magistrats el que s’anomena qüestió prèvia d’inconstitucionalitat. Tal com va indicar un dels advocats, cap particular no pot iniciar un procediment per la presumpta inconstitucionalitat d’una norma, però sí que ho poden fer els tribunals. D’aquesta manera, els advocats volen instar la jurisdicció ordinària perquè actuï contra la norma que estableix que la seva actuació no pot tenir lloc abans de 24 hores. Hi ha una altra via: que els legisladors acceptin canviar-la. El degà del Col·legi d’Advocats, Joan Miquel Rascagneres, va aprofitar l’acte tradicional de celebració del dia del patró, el juny passat, per tornar a demanar aquesta modificació. Ja llavors es va referir a una sentència d’Estrasburg que havia tombat una causa judicial a Turquia perquè l’encausat no havia tingut advocat des de l’inici. Des del setembre han tingut lloc tres sentències més. El mateix col·legi va enviar la de Dayanan contra Turquia, de l’octubre, per posar en alerta tot el col·lectiu que se’ls obria una nova via. I ja l’estan aprofitant.

PER A LA POLICIA ÉS UN PERJUDICI PER A LA INVESTIGACIÓ

Els interessos d’advocats i policia són clarament contraposats. I és que el cos d’ordre no és gens partidari que els detinguts tinguin el consell del lletrat des del primer moment perquè entenen que això l’únic que fa es posar pals a les rodes a la investigació. Argumenten que en països com Espanya funcionar d’aquesta manera l’únic que provoca és que “tothom ho negui tot”. A França els detinguts també tenen dret a l’assistència d’un advocat des de l’inici, però la diferència és que en un primer moment el professional no té dret a accedir a l’expedient referent al cas. Justament per això, casos judicials del país gal també s’han vist afectats per les sentències d’Estrasburg.
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va assegurar fa uns mesos que no s’oposava a l’assessorament lletrat immediat i que de fet “sempre” n’havia estat partidari. Però també va recordar que els mateixos advocats tenien una part responsabilitat, ja que haurien d’assumir el torn d’assistència.

La situació econòmica de Ràdio i Televisió d’Andorra, SA és crítica, fins al punt que, segons van confirmar fonts properes al Govern, l’entitat va fer arribar una carta a l’executiu la setmana passada en què se li demana que aporti una quantitat extra de diners per al gener o no es podran fer front a tots els pagaments previstos. L’organisme ha de rebre al gener la dotzena part del pressupost de funcionament del 2009 i amb aquesta partida no es disposaria de suficients diners per pagar el conjunt que formen les nòmines, les despeses del dia a dia i el pagament dels interessos del deute bancari. I així ho ha fet saber la direcció al gabinet de Jaume Bartumeu.
RTVASA disposa d’una pòlissa de crèdit de dos milions d’euros, però la quantitat ja està esgotada i la xifra del préstec no es pot augmentar. Els dos milions ja es troben per sobre del que l’organisme podria tenir com a crèdit, segons la mateixa Llei de l’entitat, que limita l’endeutament segons els ingressos anuals. A més, el tancament de comptes del 2009 tornarà a generar dèficit a sumar als més de dos milions en vermell acumulats. I l’entitat bancària amb la qual està contractada la pòlissa de crèdit exigeix una solució davant de l’esgotament del préstec.
El primer problema arriba al gener, com especifica la missiva, però les dificultats es poden allargar durant tot l’any. Funcionant amb dotzenes parts ATV no arribarà a disposar dels diners necessaris durant la temporada. Fins i tot rebent el total del pressupost la situació seria molt justa. L’executiu ha establert una rebaixa d’un tretze per cent en la dotació a RTVSA, que significarà que només es paguin 3,3 milions d’euros. La direcció de la ràdio i televisió públiques també ha fet saber al Govern a través del pressupost que l’única manera de quadrar els números amb la rebaixa és preveure una partida de publicitat més alta del que cor­respondria.
La direcció d’RTVASA ha iniciat el pla per a la reducció de les despeses, amb la no renovació dels contractes dels eventuals i la desaparició de figures com el cap d’informatius o el director adjunt. Segons fonts properes a l’entitat, la intenció és adequar el nivell de despeses als ingressos que s’obtenen de la suma de l’aportació del Govern i de la publicitat. La direcció considera que perquè això sigui possible cal que l’executiu assumeixi la política de començar de zero amb la neteja del deute actual. Amb aquesta premissa, l’organisme no hauria de fer-se càrrec de la feixuga llosa dels interessos que ha de pagar cada mes. L’executiu encara no ha respost a les demandes.

PENDENTS DE L'ADÉU DE BESSON

L’afer Besson continua aturat després que el Govern realitzés una oferta al director adjunt perquè marxi d’RTVASA. Fonts de l’entitat van explicar que Besson ja ha renunciat fins i tot a assistir als consells de direcció. S’està en espera de veure si finalment hi ha un acord satisfactori per a les dues parts. D’altra banda, Víctor Reolid va refusar l’opció de convertir-se en cap d’informatius d’RTVASA. La direcció li va oferir el lloc, però el periodista va decidir finalment declinar l’oferta.