Una vegada entri en vigor el projecte de llei, la previsió del Govern és recaptar uns 64 milions d'euros en taxes sobre el tabac, en lloc dels 38,6 milions ingressats segons els gravàmens actuals. En total un 65% més de l'actual recaptació. Productes com el tabac, l'alcohol i els hidrocarburs, que generen costos de tipus social, sanitari o mediambiental, s'estan reordenant a nivell impositiu des de l'entrada en vigor de la llei d'impostos especials. Amb tot, es vol revisar algun mecanisme, i l'executiu contempla de forma especial la tributació de les cerveses i els vins, que es graven en funció dels litres d'alcohol pur que contenen. Amb la modificació es vol que es gravin en funció dels litres de producte importat. En principi això no hauria de suposar cap canvi en els ingressos recaptats pel Govern.

La modificació de la llei preveu també ampliar l'aplicació d'un gravamen reduït a les empreses que utilitzin el gasoli com a combustible en les produccions, fabricacions o processos industrials, com per exemple el forn incinerador o les estacions d'esquí i negocis com els forns de pa o les bugaderies. Per poder garantir el control de la utilització d'aquest gasoli, la llei estableix un marc sancionador específic a banda del que estableix la legislació duanera.

En el Consell de Comú tradicional de Sant Innocents d'Ordino d'aquest dilluns al matí s'ha constatat i celebrat una evolució important en l'actitud de Vallnord, ja que en el consell d'administració de dimarts passat va presentar l'estat dels comptes des de l'inici de la temporada, tal com se li havia demanat. En un altre sentit, el mateix dimarts es va aprovar la contractació d'un auditor intern per un termini de cinc mesos que s'encarregarà de fer un pla de viabilitat de Vallnord.

A banda, i tal com ha confirmat la cònsol menor, Consol Naudí, a demanda del conseller de l'Alternativa, Albert Pujal, l'auditoria dels comptes del 2009 està entregada i signada i confirma el dèficit de més de cinc milions d'euros del camp de neu. Des del comú s'ha destacat que amb la presentació mensual dels comptes encetada la setmana anterior, Vallnord sembla que ha assumit el al compromís adquirit de redreçar la situació econòmica i la gestió del domini esquiable. No obstant, s'ha matisat que caldrà veure els comptes el mes de gener perquè inclouran els dies de festa i representaran un balanç més exhaustiu que els comptes presentats la setmana passada.

En un altre sentit, el conseller de l'alternativa, Albert Pujal, davant de la seva absència el dia que es va aprovar el pressupost, ha volgut declarar que si hi hagués estat l'hauria aprovat igualment ja que "és un bon pressupost, i segurament l'únic possible en les circumstàncies actuals". També durant el Consell de Comú extraordinari s'ha informat també de la contractació d'un persona "amb un perfil dur" que s'encarregarà de fer un control i seguiment en matèria de circulació i higiene.

Una dotzena de voluntaris de la Creu Roja distribuiran tests d’alcoholèmia als locals nocturns durant el mes de gener, en el marc de la campanya de prevenció engegada pel Govern per evitar els efectes de l’alcohol sobre la conducció. D’altra banda, des del 14 de desembre, el cos de policia ha fet 424 controls d’alcoholèmia, que han deixat sis positius i quatre detencions. (seguirà ampliació)

Una dotzena de voluntaris de la Creu Roja distribuiran tests d’alcoholèmia als locals nocturns durant el mes de gener, en el marc de la campanya de prevenció engegada pel Govern per evitar la conducció sota els efectes de l’alcohol.

Amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania que no és bo barrejar alcohol i conducció, voluntaris de la Creu Roja donaran de franc uns estilotest a la sortida dels locals d'oci nocturn amb l'objectiu que els conductors puguin saber al moment el nivell d'alcohol a la sang i tinguin un argument poderós per decidir no posar-se al volant si han begut en excés. La capanya de prevenció arrencarà després de Reis i es durà a terme tots els caps de setmana del mes de gener. "L'objectiu de la campanya és de divulgació. Es vol oferir alternatives a la gent", ha indicat el Secretari d'Estat d'Interior Bruno Bartolomé.

La campanya es presenta tot just quan s'està desenvolupant una acció de controls durant les festes nadalenques. Bartolomé va oferir les dades que es tenen de moment. Fins ara han donat positiu sis conductors, quatre dels quals han estat detinguts en superar els 0,8 grams d'alcohol per litre de sang.

Horaris dels locals d'oci nocturn

Bartolomé ha valorat en l'acte de presentació la polèmica que s'ha generat al voltant del nou decret d'horaris per als locals d'oci nocturn, i que limita la possibilitat que molts d'aquests establiments puguin funcionar com a 'afterhours'. "És una de les variables i les nebuloses que cal discutir. Cal combinar l'esbarjo, el civisme i la seguretat", ha manifestat Bartolomé, qui ha afegit que "he tingut missatges de suport de molts sectors de la població per la voluntat de suprimir actituds molestes, però també som sensibles amb els col·lectius més joves".

Amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania que no és bo barrejar alcohol i conducció, voluntaris de la Creu Roja donaran de franc uns estilotest a la sortida dels locals d'oci nocturn amb l'objectiu que els conductors puguin saber al moment el nivell d'alcohol a la sang i tinguin un argument poderós per decidir no posar-se al volant si han begut en excés. La capanya de prevenció arrencarà després de Reis i es durà a terme tots els caps de setmana del mes de gener. "L'objectiu de la campanya és de divulgació. Es vol oferir alternatives a la gent", ha indicat el Secretari d'Estat d'Interior Bruno Bartolomé.

La campanya es presenta tot just quan s'està desenvolupant una acció de controls durant les festes nadalenques. Bartolomé va oferir les dades que es tenen de moment. Fins ara han donat positiu sis conductors, quatre dels quals han estat detinguts en superar els 0,8 grams d'alcohol per litre de sang.

Horaris dels locals d'oci nocturn

Bartolomé ha valorat en l'acte de presentació la polèmica que s'ha generat al voltant del nou decret d'horaris per als locals d'oci nocturn, i que limita la possibilitat que molts d'aquests establiments puguin funcionar com a 'afterhours'. "És una de les variables i les nebuloses que cal discutir. Cal combinar l'esbarjo, el civisme i la seguretat", ha manifestat Bartolomé, qui ha afegit que "he tingut missatges de suport de molts sectors de la població per la voluntat de suprimir actituds molestes, però també som sensibles amb els col·lectius més joves".

El mes de novembre del 2009 ha significat una nova davallada de visitants al país respecte el mateix mes de l'any anterior. Ha estat en percentatge un -9,8%, que en xifres absolutes són 66.125 visitants menys, d'un total de 610.131. Les xifres s'han extret a partir d'enquestes als conductors dels vehicles els dies 2, 4, 7, 8, 12, 14, 15, 16, 19, 20, 23, 25, 27 i 30 de novembre. Les dades obtingudes es creuen amb els registres automàtics d’entrada de vehicles per frontera facilitats per l’Agència de Mobilitat.

El descens es produeix tant en la categoria de turistes com en la d'excursionistes, tot i que els primers són els que han disminuït més, un -13,9% (en xifres absolutes són -16.076), mentre que els excursionistes han patit una davallada menor, un -8,9% (en xifres absolutes la diferència és de -50.049). Per nacionalitats, el Departament d'Estadística ha comptabilitzat que són els francesos els qui han retrocedit en el rànquing de turistes al país (un -24,5%), i els espanyols en el d'excursionistes (un -12,6%). Les xifres també reflecteixen que el mes de novembre continua sent un mes preferit per als excursionistes, ja que dels 610.131 visitants, 99.490 (el 16,3%) son turistes i 510.641 (el 83,7%) excursionistes. Des de principis d’any, els visitants han disminuït un -10,3%, fent-ho els turistes un -10,7% davant el -10,2% dels excursionistes. En els darrers dotze mesos el nombre de visitants ha disminuït un -10,3%, fent-ho un -10,2% els turistes, i un -10,3% els excursionistes.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, dóna al Diari la seva visió de l'actual situació política. El veterà conseller encampadà admet que hi ha aspectes que no acaba d'entendre malgrat que encara no llença la tovallola en la cursa contra el rellotge per arribar a l'acord.

Espero que tots assumim el discurs del síndic pel que fa a la reflexió; per tant, només el donaré per perdut el dia que es voti. Crec que tots sabrem pensar més en els interessos del país que en els particulars i que pensarem en les conseqüències que tindria no aprovar-lo.

Llavors, tot és per interessos de partit?

No entenc la negativa. D'una ban da, ApC ens diu que el pressupost és continuista del liberal, cosa que ja hem dit que és així en gran part. De l'altra, es pretén que en només quatre mesos, des de la presa de possessió fins a l'entrada a tràmit del text, s'hagi renovat tot i es pugui fer un pressupost nou. Això serà possible, si ens posem tots a treballar, per al 2011. CR també ens va dir que entenia que el primer pressupost no podria ser el que ni els uns ni els altres voldrien. Ara ningú no hi vol donar suport, quan la situació econòmica no és bona i calen reformes urgents, que estan reflectides en la llei i que no es podran afrontar si no s'aprova. La impressió és de sorpresa. Sembla que no ens adonem del que ens hi juguem. Podem funcionar en dotzenes parts, però no és ideal ni desitjable.

Quines en serien les conseqüències?

Problemes de tresoreria o d'inversions senzilles que són necessàries. Tampoc no es podria començar la reforma de l'administració. La nova Llei de la CASS inclou capítols que no preveia l'anterior pressupost i, per tant, no es podran fer dotzenes parts. Se'ns fan retrets que no comparteixo. Per exemple, se'ns diu que la despesa en salaris baixa poc però no és té en compte l'increment de cotització de la CASS. Això em fa pensar que hi ha una altra raó per a aquestes posicions tan radicals.

Pensa que s'està intentant bloquejar el govern del PS per forçar noves eleccions?

És possible. Els canvis sempre fan por. Potser és el problema d'alguns, que són conscients que poden perdre privilegis i això molesta. Em refereixo a certs  lobbies limitats. Són pocs però tenen força, i amb els anteriors governs estaven acostumats que podien suggerir què fer i se'ls escoltava al peu de la lletra. Ara es vol seguir el compromís amb els electors i això pot aixecar ampolles. A escala política hi ha un altre factor: hi ha qui no sap gaire bé on va i l'única defensa del seu programa és fer la crítica del de l'altre.

Després de vuit mesos de converses, entén que no hi hagi acord entre ApC i PS?

En la darrera legislatura CDA i el PLA no es van entendre, però els centristes van donar-li suport quan entenien que podien. I quan arribava el pressupost, van saber negociar per introduir-hi canvis que reorientaven la línia política. És una situació normal dins del joc parlamentari. L'actual és diferent. ApC es nega a debatre esmenes.

I pensa que el ciutadà entén el que està passant?

El ciutadà té els problemes del dia a dia, més propers que la política de passadisos i reunions. El que el preocupa és no quedar-se sense feina o que els lloguers o l'alimentació no pugin. El que vol són resultats, que ara no hi són. Nosaltres fem els esforços necessaris i no se'ns vol seguir. La nostra línia és raonable i no se'ns pot titllar de ser els provocadors de res quan, si alguna cosa hem volgut, és l'acord. Espero que reflexionem perquè hem de canviar el xip i anteposar el país als interessos de partit.

Nomen exigeix un programa de govern. El tenen?

Evidentment. Hi ha un document bàsic, que és el programa electoral, i després el discurs del debat d'investidura. Que el nivell de profunditat no és suficient, segurament, perquè ningú no estava en condicions de donar una concreció per a un programa estructurat, perquè ens faltava informació, però ja es reconeixien els problemes, que no han canviat. S'ha de desenvolupar i això estem disposats a ferho, però cal temps. Els documents que hem tramès a ApC anaven en aquest sentit, però es continua insistint que es vol un programa de govern. No entenc què se'ns demana. Continuarem treballant, però hem de parlar el mateix llenguatge.

Què en pensa de la proposta de govern d'unitat de CR?

Ho veig innecessari. Si es vol fer tota aquesta feina, es pot fer des dels grups i no cal un  executiu d'unitat. Bartumeu hi està disposat i el nostre grup, també. El Govern hi aportarà la col·laboració que calgui, però el debat ha de ser en l'àmbit del Consell. Treballant aquí avançarem més.

Aprovar el pressupost passa ara per les esmenes de CR?

Es fa díficil, si el president del grup de CR diu la veritat. Tot és possible i no s'ha de desesperar. Vull veure què passa en el debat al ple. Sóc optimista de mena, i vull creure que encara hi ha alguna possibilitat.

Com veu l'opció de les eleccions anticipades?

Sempre hi és. Dependrà de com evolucioni la situació i de la valoració que en faci el cap, que és qui té la potestat.

Comparteix les crítiques de CR als parlamentaris d'ApC?

No entraré en aquest joc. És normal que es defensin si, al seu entendre, els han atacat. L'únic  que puc dir és que tots els grups tenim un rol en aquest Consell General. L'hem d'assumir, i no sé si s'està fent.

Si no s'aprovés el pressupost, el primer que entren com a partit al Govern, seria un fracàs?

No seria per tirar coets, evidentment. Seria un fracàs relatiu pel resultat, però no per no haver fet tot el possible perquè tirés endavant. Estem disposats a treballar i a acceptar esmenes. Pel procés, no em sentiré fracassat si no s'aprova, malgrat que no ho desitjo i que seria el pitjor que li podria passar al país.

M’hauria agradat aprofitar l’època per parlar de joia i felicitat tal com escau, però malauradament a l’hora de dispensar alegria columnista unes trobades –reals com només la nostra vida quotidiana a Andorra ho permet– em porten a unes reflexions melangioses. Si deia l’altre dia que les celebracions donen la sensació de viure d’acord amb uns estereotips obligats, massa sovint la cruesa de la vida o unes circumstàncies tràgiques fan bascular en un instant aquest gaudi i sensació de joia en sentiments de soledat i d’aflicció.

Així m’ho palesava la senyora de prop de 60 anys que, a l’atzar del passadís d’un centre comercial, m’explicava com el seu marit, després de quasi 40 anys de matrimoni i de vida benestant, l’havia deixat amb una ajuda mensual de 650 euros que l’havia obligat a buscar feina per poder tirar endavant –feina que, a causa de la seva edat, ja no trobava–; amb, a 6 anys vista, una pensió de jubilació de 160 euros; amb una depressió que l’havia portat a intents de suïcidi i que ara tractava; i amb uns fills adults que vivien la seva vida prescindint dels problemes materns, cosa que ella entenia. La seva perspectiva de cara al nou any es resumia en trobar una feina adequada i recuperar un cert equilibri emocional.

També m’ho va recordar la senyora jove i separada, que, després d’haver hagut de tancar el negoci i enfrontar nombrosos deutes, es trobava amb una feina precària, amb una família i uns amics que li havien donat l’esquena –ja que els diners o les recomanacions són sovint motius de grinyols en les relacions– i que es disposava a marxar a d’altres contrades per fer tasques solidàries, oblidant així la seva soledat en dates tan assenyalades.

No sabem quantes persones enfronten cada any unes festes, en què l’alegria sembla d’obligat sentiment, amb la nostàlgia de la presència d’algun ésser estimat, amb la recança d’un estat que potser no tornarà o amb un dolor de difícil alleujament. Que el 2010 sigui pròdig i porti també serenitat i consol als que ho necessiten.