El sisme va tenir lloc a les 16.53 hores de dimarts (22.53 a Andorra), seguit de diverses rèpliques de forta magnitud que van obligar els haitians a dormir a la intempèrie. Ahir, la capital, Port-au-Prince, era un escenari de desolació. Els greus danys que van patir les infraestructures viàries impedien que l’ajuda arribés a destí, i era la mateixa població, amb les seves pròpies mans, qui estava buscant amb desesperació els desapareguts sota les escoles, hospitals, edificis i barriades pobres que es van ensorrar.
El brusc moviment de terra –el pitjor que s’ha registrat en aquest país en dos segles– es va fer notar especialment a la capital, on els danys materials han estat abundants i les víctimes mortals es compten per desenes de milers, segons els relats dels testimonis i les autoritats. El president haitià, René Préval, va considerar que el terratrèmol podria haver deixat milers de morts, si bé va admetre que, de moment, és impossible realitzar una “avaluació” sobre les conseqüències de la catàstrofe.
Hores després, el primer ministre, Jean Max Bellerive, va xifrar en “centenars de milers” els morts a causa del terratrèmol, en una entrevista amb la CNN. “Més de 100.000 persones podrien haver mort”, va dir a la cadena nord-americana.

Edificis ensorrats
Diversos edificis es van esfondrar completament, entre els quals un hospital i una escola. Els murs d’una presó de Port-au-Prince es van desplomar, provocant una fugida massiva. També va patir danys considerables el palau presidencial, i l’edifici de cinc pisos que allotja la missió de l’ONU (vegeu peça adjunta).
Sense xifres oficials encara, el ministre espanyol d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va informar que no es descarten víctimes entre el centenar de residents al país. Poc després, es va confirmar la desaparició d’almenys una funcionària espanyola de la Unió Europea. Mentrestant, França va comunicar que hi ha almenys 200 desapareguts en un important hotel de la capital haitiana.

LA COMUNITAT INTERNACIONAL ES BOLCA EN L'ENVIAMENT D'AJUDA

L’ONU va començar a mobilitzar ahir l’enviament urgent de gran quantitat d’ajuda humanitària a Haití després del sisme. El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va dir que el país afronta “una gran emergència humanitària”, i que requerirà de la “generositat” internacional per superar la catàstrofe. Entre les víctimes mortals hi podria haver un nombre indeterminat d’empleats de les Nacions Unides que es trobaven a la seu de la missió de l’organització a Haití quan es va desplomar, va dir el sotssecretari de l’ONU per a operacions de pau, Alain Le Roy.
La resposta a les peticions d’ajuda d’Haití no es va fer esperar, i països de tot el món i organismes internacionals van oferir la tramesa urgent d’equips mèdics, d’experts en la recerca de supervivents, així com de tones d’aliments i medicines. Els Estats Units van enviar quatre vaixells i un avió de càrrega, i ajudarà també a tornar a posar en funcionament l’aeroport de Port-au-Prince, la torre de control del qual va resultar danyada, i que és fonamental per rebre ajuda aèria d’altres països.
L’Amèrica Llatina també va respondre ràpidament, i països com la República Dominicana, Veneçuela, Xile, Cuba, Equador, Colòmbia, l’Argentina, Perú o Mèxic, entre altres, es van mobilitzar.
Espanya, que coordina l’ajuda humanitària europea com a presidenta de torn de la UE, va enviar tres avions amb ajuda d’emergència. A més, la Comissió Europea va anunciar el desbloqueig de tres milions d’euros d’ajuda d’urgència per a assistència. Brussel·les també va activar l’alerta en el centre de control i informació (MIC) de la UE –responsable d’establir vincles entre les autoritats de protecció civil dels 30 països europeus participants–, perquè els estats membres aportin assistència.

El coautor confés de l’assassinat feia una vida totalment normal al Principat tant abans com després del succés. La col·laboració de la policia judicial de Montpeller i el grup de cooperació internacional del cos de l’ordre andorrà va acabar fructificant a partir de les proves d’ADN practicades en objectes que es van trobar a la nau d’emmagatzematge de ferralla que regentava la víctima, on es va perpetrar el crim.
Durant bona part de l’any passat la policia de Montpeller sospitava que un dels coautors de l’assassinat podia tenir vincles amb Andorra. La posada en comú de les dades entre els dos cossos de seguretat va conduir a un home de 45 anys que residia al Principat des del 2004. Sense cap mena d’antecedent ni policíac ni judicial ni a França ni a Andorra, el sospitós feia una vida molt normal a Sant Julià, on regentava un negoci de desballestament de vehicles i els seus components. Malgrat que hi havia indicis que feien creure que el resident francès era un dels implicats en l’assassinat del ferroveller, els elements no eren prou evidents, segons han explicat les fonts consultades, perquè les autoritats franceses decretessin una ordre internacional de recerca que culminés amb la detenció.

Seguiment
En absència del requeriment internacional, la policia andorrana no podia intervenir directament. Per aquest motiu, integrants del grup de cooperació internacional de l’àrea de policia criminal van iniciar un exhaustiu control i seguiment del sospitós. D’una banda, per mirar de recollir nous elements que poguessin relacionar-lo encara més amb els fets ocor­reguts el 2008 a Saint-Jean-de- Védas. De l’altra, perquè no fugís. Fa poques setmanes que la policia del Principat va detectar que el sospitós es disposava a entrar a territori francès on sí que se’l podia detenir. Efectivament, unes hores després era arrestat a Tolosa. En els interrogatoris a què se’l va sotmetre l’home va reconèixer que era un dels membres de la banda que havia assassinat l’expolicia en un intent de robatori.

Els fets
Pràcticament al mateix moment que es detenia el resident francès, també en territori veí es detenia un altre sospitós. D’aquesta manera la policia judicial de Montpeller tancava un cas que li havia donat molta feina. Un any abans s’havien practicat les dues primeres detencions. La relació del resident amb els altres tres coautors no va transcendir ahir. La resta sí que tenien elements en comú. De fet, els dos primers arrestats eren germans. El cas es remunta al 4 d’agost del 2008. Pels volts de dos quarts d’onze de la nit els quatre homes ara empresonats van presentar-se a la nau de qui resultaria mort sabedors que a la caixa forta hi podria tenir uns 200.000 euros. La intenció era el robatori. El que no sabien era que l’expolicia s’havia instal·lat a la nau i hi feia vida, ja que des de feia unes setmanes al negoci desapareixia material. Quan va sentir els cops que provocaven els delinqüents per mirar d’entrar-hi, l’expolicia va aparèixer amb dues escopetes de caça i hi va haver foc creuat. Els quatre delinqüents van reduir el propietari de la ferrovelleria (que presentava algun tret al cos). El van lligar, el van colpejar i es disposaven ja mort a cremar-lo quan van aparèixer uns vigilants alertats per una alarma silenciosa. Ruixat de gasolina, el van introduir al maleter del seu vehicle i van fugir.

UNA VINTENA DE DETENCIONS

Fa poc més d’un any, la policia francesa va procedir a detenir una vintena de persones gairebé de cop. Totes eren sospitoses d’haver participat en els fets perquè el seu ADN havia quedat registrat en unes peces de roba que es van trobar al lloc dels fets. Al final només tres dels arrestos va tirar endavant i, encara més tard, un es va deixar sense efecte. Els dos primers detinguts vivien a la perifèria de Montpeller, en una zona ocupada per autocaravanes on hi fan vida nombroses persones d’una determinada ètnia. El fet que entre ells hi hagués molta relació i haguessin compartit una jaqueta va fer que hi apareguessin multitud de mostres diferents. I d’aquí l’allau de detencions en cascada que hi va haver.

El coautor confés de l’assassinat feia una vida totalment normal al Principat tant abans com després del succés. La col·laboració de la policia judicial de Montpeller i el grup de cooperació internacional del cos de l’ordre andorrà va acabar fructificant a partir de les proves d’ADN practicades en objectes que es van trobar a la nau d’emmagatzematge de ferralla que regentava la víctima, on es va perpetrar el crim.
Durant bona part de l’any passat la policia de Montpeller sospitava que un dels coautors de l’assassinat podia tenir vincles amb Andorra. La posada en comú de les dades entre els dos cossos de seguretat va conduir a un home de 45 anys que residia al Principat des del 2004. Sense cap mena d’antecedent ni policíac ni judicial ni a França ni a Andorra, el sospitós feia una vida molt normal a Sant Julià, on regentava un negoci de desballestament de vehicles i els seus components. Malgrat que hi havia indicis que feien creure que el resident francès era un dels implicats en l’assassinat del ferroveller, els elements no eren prou evidents, segons han explicat les fonts consultades, perquè les autoritats franceses decretessin una ordre internacional de recerca que culminés amb la detenció.

Seguiment
En absència del requeriment internacional, la policia andorrana no podia intervenir directament. Per aquest motiu, integrants del grup de cooperació internacional de l’àrea de policia criminal van iniciar un exhaustiu control i seguiment del sospitós. D’una banda, per mirar de recollir nous elements que poguessin relacionar-lo encara més amb els fets ocor­reguts el 2008 a Saint-Jean-de- Védas. De l’altra, perquè no fugís. Fa poques setmanes que la policia del Principat va detectar que el sospitós es disposava a entrar a territori francès on sí que se’l podia detenir. Efectivament, unes hores després era arrestat a Tolosa. En els interrogatoris a què se’l va sotmetre l’home va reconèixer que era un dels membres de la banda que havia assassinat l’expolicia en un intent de robatori.

Els fets
Pràcticament al mateix moment que es detenia el resident francès, també en territori veí es detenia un altre sospitós. D’aquesta manera la policia judicial de Montpeller tancava un cas que li havia donat molta feina. Un any abans s’havien practicat les dues primeres detencions. La relació del resident amb els altres tres coautors no va transcendir ahir. La resta sí que tenien elements en comú. De fet, els dos primers arrestats eren germans. El cas es remunta al 4 d’agost del 2008. Pels volts de dos quarts d’onze de la nit els quatre homes ara empresonats van presentar-se a la nau de qui resultaria mort sabedors que a la caixa forta hi podria tenir uns 200.000 euros. La intenció era el robatori. El que no sabien era que l’expolicia s’havia instal·lat a la nau i hi feia vida, ja que des de feia unes setmanes al negoci desapareixia material. Quan va sentir els cops que provocaven els delinqüents per mirar d’entrar-hi, l’expolicia va aparèixer amb dues escopetes de caça i hi va haver foc creuat. Els quatre delinqüents van reduir el propietari de la ferrovelleria (que presentava algun tret al cos). El van lligar, el van colpejar i es disposaven ja mort a cremar-lo quan van aparèixer uns vigilants alertats per una alarma silenciosa. Ruixat de gasolina, el van introduir al maleter del seu vehicle i van fugir.

UNA VINTENA DE DETENCIONS

Fa poc més d’un any, la policia francesa va procedir a detenir una vintena de persones gairebé de cop. Totes eren sospitoses d’haver participat en els fets perquè el seu ADN havia quedat registrat en unes peces de roba que es van trobar al lloc dels fets. Al final només tres dels arrestos va tirar endavant i, encara més tard, un es va deixar sense efecte. Els dos primers detinguts vivien a la perifèria de Montpeller, en una zona ocupada per autocaravanes on hi fan vida nombroses persones d’una determinada ètnia. El fet que entre ells hi hagués molta relació i haguessin compartit una jaqueta va fer que hi apareguessin multitud de mostres diferents. I d’aquí l’allau de detencions en cascada que hi va haver.

Segons Bartumeu, la conversa amb el màxim responsable de l’executiu espa­nyol es va articular sobretot al voltant de tres temes: la nova relació que el Principat vol establir amb la Unió Europea (UE), els avenços en matèria de transparència fiscal i la situació dels treballadors veïns a Andorra. Rodríguez Zapatero es va interessar per l’estat dels drets laborals al país i per la necessitat d’arribar als estàndards internacionals en la matèria. Bartumeu va manifestar-li “la intenció de modificar la legislació laboral durant el 2010”. En aquest sentit, el cap de Go­vern va exposar que el seu gabinet té la intenció de garantir, entre d’altres aspectes, “l’exercici correcte de l’activitat sindical” al Principat. També va comunicar-li la voluntat d’arribar a acords concrets amb la resta de grups representats en l’arc parlamentari “per avançar en matèria de legislació laboral”, durant els dotze mesos següents de la legislatura.
L’altre gran tema abordat pels dos mandataris van ser les relacions amb l’Europa dels 27. El pac­te d’Estat que Bartumeu va plantejar dimarts el va fer ser prudent a l’hora d’explicar la fórmula exacta que l’executiu vol tirar endavant, tot i que es va mostrar convençut que tant Coalició Reformista com Andorra pel Canvi “hi estaran a favor”, ja que així ho han manifestat diverses vegades.

Ple suport
En qualsevol cas, va assegurar que Andorra tindrà en Rodríguez Zapatero un aliat segur en aquest procés de reconciliació amb Europa. El màxim mandatari espa-nyol es va oferir, segons el cap de Govern, “per ajudar a introduir els microestats a la Unió Europea”. El Tractat de Lisboa serà el document de base que acabarà de fixar amb exactitud quins han de ser els vincles entre la UE i els petits estats. Bartumeu ja va avançar a final de l’estiu que aquests territoris havien de buscar, de manera con­junta, l’encaix exacte que els permeti gaudir d’u­na relació òptima amb el mercat interior. Rodríguez Zapatero va garantir-li una total voluntat de cooperació amb l’objectiu de culminar aquest projecte.
Finalment, el cap de Govern i el president espanyol també van parlar sobre el compromís amb la transparència fiscal, que en el fons és l’objectiu principal de la visita andorrana a la capital veïna. “Ens ha recordat que, tal com ho entén la Unió Europea, no podem viure contra el curs de la història”, va afirmar Bartumeu, en comentar la valoració que Zapatero fa dels acords que el Principat ja ha anat signant.
El cap de l’executiu va aprofitar la trobada per convidar el seu homòleg a fer una visita oficial. “Ha ac­ceptat la invitació per venir a Andorra més endavant, un cop acabi la presidència de torn” de la UE, ja que actualment el líder socialista té “molts altres compromisos”. Tot i així, Bartumeu va declarar que el president espa­nyol té “moltes ganes de venir”.

COMPROMÍS DEL MANDATARI ESPANYOL PER UN CONVENI QUE EIVITI LA DOBLE IMPOSICIÓ

La trobada entre els dos presidents va ser el preludi de la
signatura del conveni d’intercanvi d’informació fiscal, que es formalitzarà demà a la seu del govern veí, a Madrid. Serà el desè acord dels dotze exigits per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per tal d’abandonar la llista de jurisdiccions sospitoses de ser paradisos fiscals. Cal recordar que el ministre d’Afers Exteriors, Xavier Espot, espera poder tancar els tractats ben aviat amb els cinc països nòrdics i Groenlàndia. A més, ho haurà de fer abans del març si no es vol arriscar que l’OCDE comenci a aplicar sancions, com va amenaçar de fer.  Ángel Gurría, secretari general de l’organisme ja va advertir el cap de Govern que els acords amb França, Portugal i Espanya són qualificats “de qualitat”, per la qual cosa havien de tenir prioritat. Bartumeu va obtenir el compromís de Madrid d’un conveni per evitar la doble imposició una vegada hagi culminat el procés de reforma fiscal engegat des de l’executiu. Zapatero també va aprovar la política de transparència impulsada pel gabinet socialdemòcrata i de “no donar continuïtat a l’activitat dels paradisos fiscals”.
Bartumeu va comunicar que hi havia altres temes interessants per tractar, com ara les taxes del sucre –per evitar la competència deslleial– o la convalidació de la selectivitat. No obstant això, el cap de Govern va optar per no abordar-los en l’entrevista d’ahir i fer-ho durant el dia d’avui amb les autoritats corresponents, aprofitant la visita al ministeri d’Economia i Hisenda.

Segons Bartumeu, la conversa amb el màxim responsable de l’executiu espa­nyol es va articular sobretot al voltant de tres temes: la nova relació que el Principat vol establir amb la Unió Europea (UE), els avenços en matèria de transparència fiscal i la situació dels treballadors veïns a Andorra. Rodríguez Zapatero es va interessar per l’estat dels drets laborals al país i per la necessitat d’arribar als estàndards internacionals en la matèria. Bartumeu va manifestar-li “la intenció de modificar la legislació laboral durant el 2010”. En aquest sentit, el cap de Go­vern va exposar que el seu gabinet té la intenció de garantir, entre d’altres aspectes, “l’exercici correcte de l’activitat sindical” al Principat. També va comunicar-li la voluntat d’arribar a acords concrets amb la resta de grups representats en l’arc parlamentari “per avançar en matèria de legislació laboral”, durant els dotze mesos següents de la legislatura.
L’altre gran tema abordat pels dos mandataris van ser les relacions amb l’Europa dels 27. El pac­te d’Estat que Bartumeu va plantejar dimarts el va fer ser prudent a l’hora d’explicar la fórmula exacta que l’executiu vol tirar endavant, tot i que es va mostrar convençut que tant Coalició Reformista com Andorra pel Canvi “hi estaran a favor”, ja que així ho han manifestat diverses vegades.

Ple suport
En qualsevol cas, va assegurar que Andorra tindrà en Rodríguez Zapatero un aliat segur en aquest procés de reconciliació amb Europa. El màxim mandatari espa-nyol es va oferir, segons el cap de Govern, “per ajudar a introduir els microestats a la Unió Europea”. El Tractat de Lisboa serà el document de base que acabarà de fixar amb exactitud quins han de ser els vincles entre la UE i els petits estats. Bartumeu ja va avançar a final de l’estiu que aquests territoris havien de buscar, de manera con­junta, l’encaix exacte que els permeti gaudir d’u­na relació òptima amb el mercat interior. Rodríguez Zapatero va garantir-li una total voluntat de cooperació amb l’objectiu de culminar aquest projecte.
Finalment, el cap de Govern i el president espanyol també van parlar sobre el compromís amb la transparència fiscal, que en el fons és l’objectiu principal de la visita andorrana a la capital veïna. “Ens ha recordat que, tal com ho entén la Unió Europea, no podem viure contra el curs de la història”, va afirmar Bartumeu, en comentar la valoració que Zapatero fa dels acords que el Principat ja ha anat signant.
El cap de l’executiu va aprofitar la trobada per convidar el seu homòleg a fer una visita oficial. “Ha ac­ceptat la invitació per venir a Andorra més endavant, un cop acabi la presidència de torn” de la UE, ja que actualment el líder socialista té “molts altres compromisos”. Tot i així, Bartumeu va declarar que el president espa­nyol té “moltes ganes de venir”.

COMPROMÍS DEL MANDATARI ESPANYOL PER UN CONVENI QUE EIVITI LA DOBLE IMPOSICIÓ

La trobada entre els dos presidents va ser el preludi de la
signatura del conveni d’intercanvi d’informació fiscal, que es formalitzarà demà a la seu del govern veí, a Madrid. Serà el desè acord dels dotze exigits per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per tal d’abandonar la llista de jurisdiccions sospitoses de ser paradisos fiscals. Cal recordar que el ministre d’Afers Exteriors, Xavier Espot, espera poder tancar els tractats ben aviat amb els cinc països nòrdics i Groenlàndia. A més, ho haurà de fer abans del març si no es vol arriscar que l’OCDE comenci a aplicar sancions, com va amenaçar de fer.  Ángel Gurría, secretari general de l’organisme ja va advertir el cap de Govern que els acords amb França, Portugal i Espanya són qualificats “de qualitat”, per la qual cosa havien de tenir prioritat. Bartumeu va obtenir el compromís de Madrid d’un conveni per evitar la doble imposició una vegada hagi culminat el procés de reforma fiscal engegat des de l’executiu. Zapatero també va aprovar la política de transparència impulsada pel gabinet socialdemòcrata i de “no donar continuïtat a l’activitat dels paradisos fiscals”.
Bartumeu va comunicar que hi havia altres temes interessants per tractar, com ara les taxes del sucre –per evitar la competència deslleial– o la convalidació de la selectivitat. No obstant això, el cap de Govern va optar per no abordar-los en l’entrevista d’ahir i fer-ho durant el dia d’avui amb les autoritats corresponents, aprofitant la visita al ministeri d’Economia i Hisenda.