L’empresa en­-car­regada d’elaborar l’informe aconsella que hi hagi una sola estructura i, d’aquesta manera, eliminar les duplicitats que hi ha avui dia, amb càrrecs molt similars o que fins i tot en alguns casos es dupliquen. La decisió de reduir l’escala directiva, però, encara resta pendent de prendre’s, a l’espera dels resultats de la segona part de l’estudi. “L’encarregarem per veure si realment els estalvis són tan importants i valen tant la pena com per fer el pas; i si veiem que l’estalvi és molt petit, doncs no ho farem”, explica el cònsol major de Canillo i president del consell d’administració d’Ensisa, Enric Casadevall.
En declaracions al programa Cal Fernàndez d’AD?Ràdio, el mandatari canillenc s’ha mostrat partidari de prendre la determinació de retallar en personal de les escales més elevades. “Perquè són molts diners”, argumenta. “I en moments com els d’ara i en un negoci com aquest que està considerat de risc, i en què es fa difícil que el mercat creixi...  quan tot això es posa sobre la taula et porta a pensar que s’hauria de trobar la manera de gastar menys”, incideix. En aquest sentit, davant l’eventual situació d’haver de retallar en personal de la direcció, Casadevall es mostra convençut que els diferents dominis hauran de trobar la manera “d’enten-dre’s” per arribar a acords que satisfacin totes les parts.

Entesa al primer nivell
De totes maneres i a l’espera del que conclogui finalment l’anàlisi en aquesta segona etapa –encara és “un debat obert”, insisteix–, Casadevall admet que la qüestió ja s’ha analitzat. “Al primer nivell d’executius això [l’eventual retallada] ho tenen entès”, assegura. Potser, comenta, els problemes es poden presentar amb els equips de responsables dels segons i tercers nivells (subdirectors, subcaps o responsables d’àrees), “perquè és gent del país que fa anys que hi treballa i que té el sentiment que està en una empresa com seva”.
Personal directiu a banda, l’auditoria evidencia que si s’uneixen els serveis i es gestionen des del mateix punt totes les activitats de les estacions es podrien arribar a reduir els costos entre 2 i 3 milions d’euros. Amb tot, les societats que conformen Grandvalira avancen sense pressa però sense pausa per mirar d’arribar a acords unificats per possible la unió de les estructures.

UNA FUSIÓ DE LES ESCOLES D'ESQUÍ NO AFECTARIA ELS MONITORS NACIONALS

Un dels aspectes que també inclouria la futura gestió unificada és tot el referent a les escoles d’esquí de cada estació que conforma Grandvalira. Segons les tesis que defensa Enric Casadevall (basant-se en l’informe de l’empresa auditora), una eventual no fusió no afectaria els monitors que són del país. “Avui dia n’anem a buscar una quantitat exorbitant a fora; si ho ajuntem, els de casa es podrien quedar tots i l’únic que faríem seria llogar-ne menys de fora”, posa de manifest el president del consell d’administració d’Ensisa.
És per això, defensa, que en definitiva el problema no és que hi hagi més o menys persones contractades durant la temporada, ja que aquests professionals cobren per les hores que classe que impareteixen. Per tant, la mateixa llei de l’oferta i la demanda acabaria modulant el volum de professors d’esquí que haurien de venir al  país durant la temporada de neu per oferir el servei als alumnes de les escoles d’esquí.

Aquesta xifra és el que es desprèn comparant les dades de recaptació en concepte d’impost de transmissió patrimonial (ITP) dels tres primers trimestres de l’any passat –ja que els comuns encara estan a l’espera de saber que es va recaptar durant els últims tres mesos del 2009–, amb les mateixes dades del 2008. La compravenda de pisos, locals i terrenys a Andorra va moure més de 181 milions d’euros. Això sense comptar una macrooperació que es va tancar a Encamp, quan l’empresària Maria Reig i la societat Abertis van pagar 300 milions d’euros per uns terrenys a la parròquia. Aquestes xifres astronòmiques signifiquen que aquesta única operació gairebé duplica totes les vendes sumades que es van fer al país fins al setembre a l’any passat. Fins al mateix mes del 2008 el volum de negoci de les immobiliàries era de 247,8 milions.
Les administracions es queixen de falta d’ingressos i no sense raó perquè la baixada del negoci immobiliari repercuteix directament en les arques dels ens públics. Entre tots els comuns del Principat es van recaptar uns 2,7 milions d’euros, sense comptar la singular transacció d’Encamp. Si tenim en compte aquesta operació, el Govern va recaptar més de 12 milions; si no, hagués ingressat poc més de set milions, quan el 2008 va haver-hi una entrada de capital de gairebé deu milions.

Pèrdues i guanys dels comuns
El comú d’Encamp amb la famosa compra de Reig i Abertis és el que surt més beneficiat quant a ingressos d’ITP amb una recaptació de 4.799.890 euros fins al setembre.
En circumstàncies normals només la corporació d’Escaldes-Engordany és l’única que aixeca el cap i que aconsegueix superar l’entrada de diners per ITP del 2008. Aquesta parròquia ha pogut esquivar la crisi econòmica, ja que la crescuda que ha experimentat d’entrades per ITP?és d’un 54,6%. Però cal tenir en compte que el 2007 aquesta corporació va patir unes pèrdues dramàtiques en la recaptació de l’impost. A Escaldes l’any passat es van recaptar 581.372 euros, mentre que les dades del mateix període del 2008 eren de 376.043. La resta de parròquies disminueixen els ingressos per aquest impost, que en temps de bonança econòmica van fer que les corporacions parroquials no tinguessin els problemes financers que pateixen en aquests moments. En alguns casos la baixada ha estat destacable. El cas més evident és el del comú de Canillo, que va rebre un 46,8% menys. En aquesta parròquia els càlculs quant a entrada de capital per ITP no quadren des del 2008, quan també va ser una de les corporacions que va experimentar la pèrdua més significativa, tot i revisar –el 2008– el pressupost a la baixa després de constatar la forta sotragada del mercat immobiliari. Fa dos exercicis l’ens parroquial que va perdre més ingressos d’ITP va ser Encamp.
La corporació laurediana va ser la segona en què percentualment la recaptació va disminuir més, un 45,6%. Els cònsols van desitjar sobretot que amb l’arribada del nou any s’aconseguís veure d’una vegada la llum al final del túnel i inciar la recuperació.

REDUCCIÓ DE MÉS DEL 70% EN 4 ANYS

La caiguda lliure del mercat immobliari es compta amb centenars de milions d’euros. Des del 2005 la reducció d’aquest negoci ha caigut més d’un 70%. Encara falta saber els resultats definitius dels de la quantitat de diners que va moure la compravenda de pisos, locals i terrenys de l’any passat, però difícilment s’arribarà als 300 milions d’euros. Les dimensions del sector, que abans era un dels motors econòmics, s’ha reduït de forma dràstica. I és que al 2005 les operacions d’aquest tipus sumaven més de mil milions d’euros. Des de llavors la bonança econòmica es va convertir en una tempesta financera. A l’any 2006 el còmput d’aquestes vendes encara sumaven una quantitat alta i van superar els 830 milions. El 2007 ja s’havia reduït a la meitat, respecpte del 2005, i els diners que van moure eren 500 milions d’euros.

Concretament, la xifra se situa en 425 milions d’euros, quan actualment el préstec per aquest concepte és de 260 milions d’euros. I existeix un marge de 160 milions d’euros, segons les xifres facilitades per l’executiu arran d’una pregunta parlamentària del conseller reformista Jaume Serra. Aquesta possibilitat neix de la modificació del criteri amb el qual s’establia quins són els diners que les entitats han de tenir invertits en el deute de l’estat. Amb el sistema antic el màxim que la banca podia prestar eren 178 milions d’euros, tot i que el Govern va superar el límit legal permanentment i té en préstec 261 milions d’euros. Aquest sostre de 178 milions s’establia per l’aplicació d’un 4% sobre els recursos que els bancs tenien dels seus clients situats en comptes corrents i certificats de dipòsit. El canvi aprovat a finals de l’any passat va significar que la base sobre la qual es feia el càlcul passés a ser el total dels recursos de clients, incloses totes les modalitats. La xifra és molt més alta i per tant el percentatge que se li aplica ja no és el 4% sinó el 2%. En xifres, comporta que ara es puguin demanar fins a 425 milions d’euros i cera el marge de 160 milions.

Interès gairebé inexistent
Totes les entitats del país estan obligades des de l’any 1995 a invertir en deute públic, tot i que en veritat el sistema tan sols serveix perquè el Govern pogués col·locar el deute de l’estat a un interès proper al zero per cent. El 1995 el Govern de Marc Forné va fer l’emissió del deute i es va renovar l’any 2005 ja amb el gabinet d’Albert Pintat per un valor de 261,5 milions. D’aquests diners, 260 milions van permetre passar el deute de l’estat a llarg termini a un interès pràcticament equivalent al preu del diner, mentre que l’altre milió i mig havia estat destinat durant els anys noranta als préstecs del programa per a crèdits tous (l’any 95 el crèdit tou era d’un 6%) per a la compra d’habitatges.
Actualment, Crèdit Andorrà és l’entitat que més diners té prestats per aquest concepte, ja que és la que més recuros de clients acumula. Fins ara té en inversions obligatòries, per al finançament del deute de l’estat, 105 milions d’euros. Amb el nou sostre, segons les xifres del propi executiu, podria arribar fins els 169 milions. Banc Internacional-Banca Mora en té prestats fins ara 72 i podria passar a 94. Andbanc en té 56 i el nou límit quedaria en 90. Banca Privada d’Andorra està en 18 milions i podria arribar fins a 51 i BancSabadell Andorra està en 8 milions amb un sostre de 18.

ELS RECURSOS DE CLIENTS ARRIBEN ALS 22.000 MILIONS

Les xifres facilitades pel Govern  respecte als coeficients d’inversió obligatòria permeten establir aproximadament el nombre de recursos de clients de cada entitat bancària. Les dades però donen un resultat en el qual no es troben inclosos els diners que els bancs tenen prestats a les administracions públiques.         A partir d’aquestes xifres, la banca andorrana disposaria de 21.250 milions d’euros en recursos de clients a data 30 de setembre del 2009. A aquesta quantitat s’hi hauria d’afegir els aproximadamnet 800 milions d’euros que les entitats tenen en crèdits amb el Govern i els comuns. Si tenim en compte els dos valors, la xifra global de resursos gesitonats de clients del sistema financer nacional seria d’uns 22.000 milions d’euros.
El repartiment dels recursos de clients segons cada entitat situaria Crèdit Andorrà com a l’entitat amb un major capital en recursos gestionats amb 8.450 milions d’euros. Cal tenir en compte que a aquesta dada s’hi hauria d’afegir els diners que aquesta entitat (igual s’ha de fer amb la resta) té actualment en emprèstits a administracions públiques. El segon lloc de la classificació pertany a Banc Intrenacional-Banca Mora que arriba als 4.700 milions d’euros. Andbanc es troba molt a prop del segon lloc ja que se situa amb 4.500 milions d’euros. Després ja es produeix una diferència important respecte a  Banca Privada d’Andorra que ocupa el quart lloc amb 2.550. Tanca la classificaió BancSabadell Andorra, última entitat a fundar-se, amb 900 milions.