El lectorat de català de Praga ha tingut durant el primer semestre del curs 2011-2012 un total de 181 alumnes, una xifra notablement superior a la registrada el curs anterior, en el qual van finalitzar les classes 97 alumnes.

És la primera vegada que relacionen el seus vins amb l’esport?
Sí, i ha estat una experiència fantàstica. Els valors de l’esquí són similars als dels que treballem el vi: constància, passió, perseverància, inspiració... A més, ha anat molt bé, em sembla que ja s’han acabat.

I com va anar que ho fessin?
Per una visita del senyor Calbó (Josep Areny) al celler. Em va dir que un vi fet per una dona és el que necessitava la Copa del món femenina.

Però el Suma Varietalis no és només seu.
No, el Suma és una barreja de les dues generacions, el meu pare i jo.

Com els ha resultat la barreja?
Doncs, miri, ens ha sortit un ví  terriblement sexy i molt femení.

Vaja, estan confirmats els resultats?
Ep! No he dit per lligar, he dit només sexy, eh?

Euroand va organitzar un tast només per a dones amb vostè. Hi ha vins per a dones?
No ho crec, tot i que un vi sempre porta el caràcter de qui el fa i en aquest hi he tingut molt a veure. A més, l’he promocionat arreu.

És la primera vegada que ve a Andorra?
A esquiar, sí. Fa molts anys vaig venir un dia de compres.

I com va anar?
Magnífica experiència. Jo he esquiat molt a Suïssa, França, Àustria, els Estats Units, i això està perfectament a l’altura dels millors llocs. I sens dubte és el millor que hi ha al Pirineu.

Vostè és marquesa, oi?
Sí, sóc la marquesa de Mirabel.

Li he de dir senyora marquesa?
Nooo (riu). Ningú no es dirigeix a mi així.

I què se sent vivint com una marquesa?
Res d’especial, el títol és una manera d’honorar la meva família i sí que et dóna una certa obligació amb el passat familiar. El meu títol ve del segle XV.

Si jo volgués tenir títol què hauria de fer?
Hauria de convèncer el rei Joan Carles I amb un fet excepcional, com Vicente del Bosque.

Quants anys tenia quan el seu pare es va casar amb Isabel Preysler?
Dotze.

I com ho va portar?
Bé, ho recordo com una època divertida. Sempre hi havia fotògrafs a la porta de casa. Ara li passa a la meva germana Tamara, encara que els darrers anys la televisió ho ha multiplicat tot.

Ara em dirà que la imatge que tenim de la seva germana és totalment equivocada.
Potser sí. Quina imatge en teniu?

‘Pija’ i ‘tonta’.
Doncs, ella no és així. És una persona molt llesta, simpàtica i optimista en tot moment. Tot i que la persegueixen tot el dia, sap portar-ho admirablement.

Amb ells va fer els primers passos, en bandes com Strawberry Jam i en locals com el Motors –“Encara segueix funcionant?”, pregunta– o festivals com els Dijousderrock. Fins que va acabar al Sant Ermengol i es va desplaçar a Barcelona. On volia seguir fent compatibles els estudis amb la música. Així que un dia –del 2006, quan en portava uns quants voltant per la Ciutat Comtal– va dir que definitivament havia de posar en marxa el seu grup, i va començar a buscar els músics amb qui crearia The Last 3 Lines: Sergi Pardo i Dani Gil (guitar­res), Jordi Ayuste (bateria), Raül Martínez (baix) i Marc Mateu (sintetitzadors i teclats), amb Bartrina de vocalista.
La formació que va impulsar està vivint en els últims temps –i de la mà del segell independent Aloud Music– un moment dolç: de teloners de Placebo al festival Midem de Canes. Amb l’últim àlbum, Visions from Oniria, presentat a bombo i platerets en una emissora musical amb tant d’olfacte per a la qualitat com és Radio 3.  
Però anem a pams. La banda es va presentar en directe a la sala Sidecar el març del 2007, un primer concert del qual ja van sortir amb un contracte de management i un altre per produir el primer disc. You are a deep forest els va portar a escenaris de referència, com el del Razzmatazz o al BAM barceloní. Després, un parell de gravacions més: un vinil i, sobre tot, l’EP que contenia Fish Tank –amb estètica de pel·lícula de sèrie B i perspectiva força irònica–, que va suposar un punt d’inflexió, gràcies a l’enorme repercussió que va assolir el videoclip a Internet.  

De Buenafuente a Placebo
Va ser aleshores que van recalar al programa d’Andreu Buenafuente a La Sexta, amb actuació en directe. I a fer de teloners de la gira de Placebo. “Ens van seleccionar i vam fer concerts com el de Barcelona, davant quatre mil persones: tocar allà va ser una experiència brutal; a més, crec que vam agradar molt”, recorda Bartrina. També van ser a Gijon, Valladolid i Palma de Mallorca. I a la sala L’International de París, tot i que en aquest cas compartint cartell amb Pollux from Rio. També van fer nova tournée, amb Layabouts. Enllestits aquests directes van decidir que era moment de prendre’s “una temporada sabàtica” i ficar-se a l’estudi. D’on van sortir amb Visions from Oniria sota el braç. Masteritzat a Nova York, als Sterling Studios, on arrodoneixen treballs de gent com Arcade Fire.
Al disc, lletres de Bartrina i un so ja molt madurat que han aconseguit amb l’aportació de tots els integrants de la banda. “És clar que m’agradaria compondre en català, que és la meva llengua; no estic tancat a fer-ho. Però el noranta per cent de la música que escolto és en anglès i m’agrada com em permet jugar amb les paraules”, argumenta el músic andorrà. Que hi afegeix una altra raó: “Em fa l’efecte que cantant en anglès no em despullo tant”.
El grup ha aconseguit presentacions de luxe, com el pas pel programa Disco grande, de Radio 3, un veterà espai dedicat als músics emergents que des de fa trenta anys dirigeix i presenta Julio Ruíz. “Per a nosaltres, tot un mite, i hi vam fer un parell de temes en directe, tota una experiència”. També es van presentar al mercat de la música Midem de Canes, on es donen cita tots aquells que hi compten: productors, segells, programadors, premsa especialitzada. “Ens sentíem rarets amb tota aquella penya”. Però és un públic que interessa.
I a Andorra, res de previst? “Ens encantaria, si ens convidessin. Un concert amb Madretomasa, per exemple, seria d’allò més guai!”, suggereix Bartrina.

POESIA VISUAL APLICADA A LA ROBA

Bartrina es va desplaçar a Barcelona amb la intenció de fer Imatge i so –“innocentment, m’imaginava que tindria molta relació amb la música, però va resultar que no tenia res a veure”–. Després ho va intentar amb la pastisseria, “sempre buscant la meva vocació”. Que, música a banda, va acabar trobant en el disseny gràfic. I va posar en marxa una empresa, Visual Poetry Barcelona, que exporta les seves originals samarretes pertot Europa: “Apliquem el concepte de poesia visual, en la línia de Brossa, a la roba”.

A la capital de l’estat es van aplegar més de mig milió de persones, segons els organitzadors, i uns 50.000 per a la policia. Durant la protesta es van escoltar crits que demanaven una vaga general.
A Barcelona, els sindicats van calcular que van assistir uns 400.000 manifestats, i el departament d’Interior va rebaixar la presència a 30.000 persones. El sindicat CGT va convocar una altra manifestació a la capital catalana, que va tenir uns 3.500 participants segons la guàrdia urbana i que es va tancar amb el llançament d’ous contra la delegació del govern.
Els líders sindicals van demanar a l’executiu diàleg, i si no hi haurà una “escalada del deteriorament del clima social”. Ignacio Fernández Toxo, el secretari general de CCOO, va comentar als mitjans just abans de la manifestació de Madrid que espera que les protestes “facin que el govern prengui la decisió de convocar les organitzacions socials a la negociació que havia d’haver-se realitzat abans del reial decret”. El líder de CCOO també va apuntar que reforma laboral no elimina l’atur i que el que fa és “deprimir de forma important la capacitat dels salaris”. De la seva banda, Cándido Méndez, el secretari general d’UGT, va afirmar que si la reforma no es corregeix serà “un seriós pas enrere. Hi haurà una reducció dràstica de poc temps de les classes treballadores”. Alguns partits polítics, com PSOE i EU es van unir a la crida dels sindicats. Es considera que aquesta mobilització determinarà una convocatòria de vaga general.  

Resposta del govern
Mariano Rajoy va assegurar, durant el discurs de cloenda del congrés del PP, que la reforma laboral és “justa, bona i necessària” i que és “la reforma que Espanya necessita per evitar que siguem el país que destrueix més ocupació en tota Europa”. El president del govern espanyol també va apuntar que els problemes “són extremament greus, no es resoldran en dues tardes i les mesures no seran agradables”.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va comentar que l’executiu “respecta” el dret a manifestar-se, però que el govern ha de tirar endavant les reformes.

EL PSC DEMANA UNA ACCIÓ DE CiU

Pere Navarro, primer secretari del PSC, va demanar que el govern de CiU a la Generalitat no estigui al costat de la reforma de Rajoy, “tan negativa per al país”, i que negociï amb els sindicats per trobar-hi solucions. Navarro va proposar ajudes a emprenedors o incentius al crèdit. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va indicar que el govern català hauria de facilitar que els que es declarin insubmisos fiscalment amb l’Estat puguin pagar els impostos només a la Generalitat, perquè, segons va explicar, “estic convençut que si els paguen a l’administració catalana, seria molt més eficient i just”.

A la darrera reunió de cònsols es va acordar que s’estudiaria com poder procedir a fer realitat la reducció de la cessió. Des de llavors, les corporacions parroquials estan aprovant facultar els responsables comunals per a aquest estudi. De fet, l’anàlisi ja s’ha iniciat i el parer jurídic majoritari seria que no caldria una reforma legislativa per permetre la modificació del percentatge a cedir, que durant el temps de transició tots els comuns establirien en el 5%, la franja més baixa que fixa la Llei del sòl.
Els comuns pretenen, amb aquesta reducció, i amb la limitació temporal de la mateixa, incentivar els propietaris a desenvolupar urbanísticament algunes propietats i, així, reactivar el sector de la construcció alhora que les corporacions ingressarien alguns diners que han deixat de percebre procedents dels tributs vinculats a l’urbanisme. Per fer realitat la reactivació que es pretén, els cònsols tindrien clar, segons les fonts consultades, que la rebaixa no ha de ser pas per sempre sinó només per un termini determinat. Això, a parer dels mandataris comunals, hauria de suposar un efecte d’atracció que hauria de fer decidir alguns propietaris ha desenvolupar projectes que la situació econòmica actual manté encallats.

Modificació
Un dels elements cabdals de l’estudi que els cònsols van decidir impulsar és determinar com es pot procedir a canviar el percentatge de cessió urbanística establert. La Llei del sòl fixa aquest paràmetre en una forquilla que va del 5 al 15%. Per tant, es considera que, en aquest sentit, no cal una modificació legislativa. De fet, van ser les corporacions parroquials les que van decidir, a partir dels seus plans d’urbanisme (POUP) quin era el percentatge de terreny que volien rebre (ja fos en sòl pròpiament dit o en l’equivalent en diners). La majoria dels comuns es van situar en la franja més alta. Tan sols a Ordino la cessió es va establir en el 5%.
La llei, el que sí que regula, és que els POUP no podran experimentar canvis substancials durant un termini de sis anys. Aquest temps encara no ha transcorregut, encara que s’hi acosta. Però com que la pretensió és posar en marxa la mesura tan aviat com sigui possible, s’hauria de buscar la manera per poder efectuar els canvis. D’entrada, jurídicament s’hauria de decidir si la modificació de la cessió és un element substancial en els plans d’urbanisme. Hi ha coincidència en què això és així i, conseqüenment, les variacions no es podrien dur a terme fins un cop passats els sis anys esmentats. Per tant, una de les fórmules amb què treballen els comuns seria sol·licitar al Govern que declari la mesura d’interès públic i, d’aquesta manera, es podria procedir a modificar els POUP temporalment. Aquesta qüestió serà un dels aspectes a tractar en la propera reunió de cònsols.

ELS DOS GRUPS DE LA MINORIA DE LA CAPITAL FAN COSTAT A LA PROPOSTA

El comú d’Andorra la Vella va ser el primer a aprovar la proposta d’estudiar la possibilitat de rebaixar la cessió econòmica del 15% al 5% en la darrera sessió de consell de comú. En aquest sentit, el punt es va aprovar amb el suport dels dos grups de la minoria. El conseller del Partit Socialdemòcrata, Marc Cornella, va indicar que des del seu grup “estem a favor de qualsevol mesura per reactivar l’economia i la construcció” i va afegir que aquest tipus de mesures són “les que s’han de buscar i potenciar”.
Unes opinions que no divergeixen gaire de les que va expressar el conseller de Demòcrates per Andorra, Carles Torralba. “Tot el que serveixi per incentivar està bé, però el més important és que sigui temporal, de manera que sempre que es vulgui es podrà tirar enrere”, va comentar, remarcant que hi ha qui s’ha fet enrere d’una obra perquè havia de pagar el 15% de cessió.

En qualsevol cas, i segons dades d’Estadística, l’any 2004 es va assolir el rècord d’espanyols amb 28.728 persones. Des de llavors va començar un descens que ha estat especialment ample amb la neteja: 4.600 persones menys de cop. Però el descens acumulat arriba a 6.500. En set anys, el grup d’espanyols ha caigut en un 22,6%.
L’any 2000, amb una població total de 65.844 persones, la xifra de residents espanyols era de 26.750 persones i, per tant, representava el 40% de la població. Amb el pas dels anys la població va anar creixent i també ho va fer la comunitat espanyola. Arribats al 2010, la població total del país era de 85.015 persones i els espanyols sumaven 26.688. La població havia continuat creixent però la colònia espanyola ja havia anat a la baixa i ja no era el col·lectiu nacional més nombrós. Era, però, una dada encara irreal i aquesta irrealitat s’ha constatat amb la depuració dels registres dels comuns. El 2011 la població queia en 6.900 persones (fins a les 78.115). I la pèrdua de residents espanyols es xifrava en 4.563 individus (fins als 22.187).

La crisi
Els representants de col·lectius d’espanyols coincideixen a atribuir la caiguda de residents als efectes de la crisi econòmica. Es perd la feina i es deixa el país. Un fenomen que s’està patint des que va començar la destrucció de llocs de treball, l’any 2007. Però també anomenen un altre factor: les naturalitzacions. “Hi ha molts espanyols que han optat per fer-se andorrans”, indica Santos Casao, president del Centre Aragonès. I és que després d’anys de residència, amb fills que han nascut al Principat, és un pas natural, afegeix el president de la Casa de Galícia, Antoni Iglesias.
No obstant, tots dos inisteixen que la causa de major pes és la crisi econòmica. “Parles amb la gent i t’adones que molta gent ha marxat per la crisi”, indica Casao, que argumenta que és un fenòmen que ha afectat més la gent més jove: “es queden sense feina i se’n van”, afirma.
De fet, la neteja del cens de població constata que la pèrdua de població s’ha concentrat en els col·lectius immigrants, lligats al país especialment per qüestions laborals. La caiguda de residents portuguesos també ha estat d’un 10,6% (ara són 11.711 persones i havien arribat a les 13.800).

LES XIFRES DEL CONSOLAT, DISCORDANTS AMB LES DELS CENSOS COMUNALS

La depuració del cens oficial de població que gestionen les corporacions parroquials posa en evidència que el consolat espanyol té més residents inscrits dels que, a la pràctica, viuen al país. Segons les dades oficials facilitades per la delegació diplomàtica espanyola, l’any 2011 el nombre de residents inscrits al registre ascendia a 25.731, quan la xifra del cens oficial de població indica que són 22.187. El fet que la gent abandoni el país sense donar-se de baixa del consolat podria explicar aquest decalatge.
D’altra banda, el número de baixes de residents al llarg del 2011 es va situar pràcticament al mateix nivell que les altes. De baixes se’n van registrar 1.209 mentre que de noves inscripcions se’n van formalitzar 1.186. Quant als anys immediatament precedents, el 2010 i el 2009, la situació ha diferit poc. Des de llavors, la delegació diplomàtica ha perdut 353 inscrits. La caiguda des de l’any 2007 ja és una mica més important. En els quatre anys la quantitat de residents donats d’alta ha baixat en 1.247 persones.

Els promotors de la iniciativa creuen que l’atractiu que té la iniciativa i el rendiment que se li suposa fan recomanable apostar per la subscripció popular d’accions, un sistema molt similar al que al seu dia es va emprar per a la construcció de Caldea. No obstant, les fonts consultades han assegurat que el finançament no serà cap problema per tirar endavant el projecte: totes les entitats financeres del país i diverses empreses privades de sectors com ara la construcció han mostrat interès a participar del projecte. També empreses estrangeres del sector energètic han comunicat a AESE la seva disposició a poder implicar-se financerament en la iniciativa. El projecte global necessitarà d’una inversió d’entre 80 i 100 milions. Per arrencar, però, n’hi haurà prou amb, aproximadament, 1,2 milions d’euros.

Prova pilot
Amb aquests diners es podran crear les minicentrals d’Auvinyà i d’Arcalís. Entre totes dues es preveu la generació d’un milió de kilowatts anuals. Quant a la regulació, per posar en marxa aquestes dues infraestructures no és necessària cap modificació legislativa. N’hi haurà prou amb un reglament. En principi, segons les fonts, aquests dos equipaments han de servir com a prova pilot. Els estudis fets per AESE, però, no només asseguren la viabilitat tècnica del projecte. També donen per fet una alta rendibilitat econòmica. Del tomb del 15% anual, segons les fonts. El principal mal de cap és aconseguir el marc legal necessari per fer les centrals més grans que s’han projectat. Com la que es preveu fer al túnel que ha d’anar de la Massana cap a Aixovall. Aquesta central disposaria d’una turbina més gran que la que té FEDA. I podria produir uns 60 milions de kilowatts cada any. Aquesta producció equival, per exemple, al que gasta la par­ròquia de Sant Julià en dotze mesos. I?una mica més. La inversió necessària per fer aquesta obra suposa la meitat del previst per al total de les iniciatives, que haurien de ser realitat en un termini probable d’entre sis i set anys.
Mentre AESE tem l’oposició de FEDA quan calgui modificar el marc legislatiu que ha de permetre que les mútues parroquials no només puguin distribuir energia sinó també produir-ne, les societats històricament arrelades a les parròquies tenen la voluntat de distribuir la feina que generi la construcció de les centrals (des dels estudis d’impacte ambientals, al disseny dels projectes i la construcció de l’obra civil) amb tantes empreses del país com sigui possible. No obstant, el material tecnològic fonamental (decantadors, turbines) hauran de ser subministrat per empreses estrangeres especialitzades en el sector. Les fonts consultades han explicat que, al cap i a la fi, la inversió global, pel cost que suposa una cosa i una altra, quedaria dividit al 50%. La meitat de la inversió quedaria al país i, l’altra meitat, aniria a l’adquisició de la maquinària.
En les presentacions que va fent AESE, les mútues estarien recollint notables suports. Els comuns, titulars dels drets d’explotació dels salts d’aigua, també s’haurien mostrat interessats, en la majoria dels casos, a participar del projecte. Caldria estudiar la fórmula amb què es podria incloure les corporacions en tot l’entramat accionarial. O si és millor que rebin un cànon per l’explotació de l’aigua i pel rendiment energètic que se n’obtingui. El que sembla clar, però, és que la producció tindria una sortida garantida. I més quan FEDA compra la immensa majoria de l’energia a l’estranger i cada any que passa el preu del kilowatt és més elevat.

LES REVISIONS ALS AEROGENERADORS SÓN POSITIVES

La setmana passada, experts de la firma francesa que va instal·lar els dos aerogeneradors que estan fent medicions del comportament eòlic a les zones de la Rabassa i Pal van estar fent proves i revisions als aparells. En tots dos casos, els resultats van ser satisfactoris. Els aparells segueixen el curs que tenien traçat i s’han registrat cops de vent molt importants.

De dauradors i escultors desconeguts, com tants d’altres retaules del Principat i de fora, l’obra dedicada a la Verge del Roser mostra una cruel insistència. Dolor, dolor i més dolor. És una de les obres barroques que decoren les parets de Sant Martí de la Cortinada. I mentre el conjunt retaulístic, els experts el situen a la primera meitat del segle XVII, les grades on se sustenta daten del 1730. Situats a l’època en què va ser esculpit el moble, ni el llenguatge escultòric ni el disseny arquitectònic no poden sorprendre. Són els que al seu temps es preveia que fossin. Sense ensurts ni grans brillantors. Això sí, es tracta d’un retaule completament escultòric. No ha recorregut a elements pictòrics. Per això el daurat és notable. Tampoc la distribució –de fet, ja s’ha dit, la construcció arquitectònica– és cap innovació. Ni cap involució tampoc. Dos cossos de tres car­rers articulats amb un ordre conrinti amb columnes binades i volutes de transició que conflueixen en un frontó prou gran, arquejat, que corona el conjunt. L’obra que podria haver elaborat el mateix escultor que va donar forma al retaule major també de la Cortinada, al del Roser de la  par­roquial d’Ordino, o al dedicat a Sant Martí, a Canillo.
Més enllà de suspicàcies sobre l’autoria del treball, sempre plenes de dubtes i d’interrogants, de llums i d’ombres, què és allò aparentment insòlit del retaule? El recorregut temàtic, iconogràfic, que presenta l’obra. Els experts o seguidors d’aquestes obres esperarien trobar un recorregut variat basat en els quinze misteris marians. Els quinze no hi caben. I la pretensió de fer-ho restaria qualitat a l’obra. La faria malbé. Normalment, els autors de l’època feien una síntesi dels misteris repartint-los amb unes pinzellades de dolor, de goig i de glòria. No és el cas del retaule de la Cortinada. Fos per l’encàrrec rebut o pel que fos, els cinc compartiments que rodegen el nínxol apetxinat que acull la talla de la verge transmeten patiment. La flagel·lació, l’enterrament de Crist, la via dolorosa, la crucifixió i la coronació d’espines. Dolor, dolor i més dolor. Però no és el retaule dels Dolors. Hi manca la Pietat. És el retaule del Roser. Però sense goig ni glòria.

El detall

Sant Martí de la Cortinada és un dels grans temples que el romànic va deixar al Principat. Conserva més que notables pintures de l’època.

Mourinho va haver de fer canvis a la defensa, per l’absència d’Arbeloa, i va situar Sergio Ramos i Marcelo, que havia estat tocat, als laterals i Varane com a central. El partit va començar plàcid per als blancs, que es van avançar amb un matiner gol de Cristiano Ronaldo al minut 6, en completar una passada de Kakà.  
La possible reacció del Racing va quedar reduïda al mínim en el minut 39, quan Cisma va veure la segona targeta groga per unes mans a prop de l’àrea. Just abans del descans, Benzema va marcar el segon gols dels locals, que van anar al vestidor amb el partit pràcticament sentenciat.
En la represa, l’argentí Ángel di María va reaparèixer després d’haver superat uns problemes musculars, i va celebrar el retrobament amb el Bernabéu amb un bon xut llunyà en el minut 73 que es va convertir en el tercer gol del partit. La golejada es va tancar en els instants finals amb el  dar­rer gol que va tornar a marcar Benzema.
El Reial Madrid podrà preparar el proper duel de Lliga de Campions contra el CSKA de Moscou amb la tranquil·litat del matalàs que té a la competició domèstica. José Mourinho va comentar després del partit que el que li va agradar més va ser “el resultat. Són tres punts i un partit menys per jugar”, i també va destacar el fet “que hem guanyat amb tranquil·litat. En aquest moment de la temporada, guanyar sense patir i sense molt esforç és el més positiu. Viatgem a Moscou feliços i a obtenir un bon resultat”.
L’Espanyol va treure un punt de la visita a Getafe (1-1). Els periquitos jugaven després d’una ensopegada contra el Saragossa i necessitaven puntuar en la dura lluita per ocupar algun lloc de zona europea. El primer entrebanc amb què es va trobar Pochettino va ser la lesió de Javi López, que es va haver de retirar del ter­reny de joc al minut 21. Coutinho va portar el perill dels blanc-i-blaus en els següents minuts. El Getafe va reaccionar, sobretot en els primers compassos de la segona part, però també va perdre un jugador per problemes físics, Lopo, en el 49 per una topada amb Coutinho. Lopo podria patir un trencament de l’húmer esquerre segons va comentar l’entrenador Luis Garcia. El seu substitut Rafa López, només va durar 14 minuts, ja que també es va lesionar.
L’Espanyol va ser l’equip que va aconseguir inaugurar el marcador, amb el gol d’Álvaro Vázquez al 65. Sense temps per gaudir de l’avantatge, els de Pochettino van veure com Miku empatava en transformar un penal. En els dar­rers minuts, el Getafe no va saber aprofitar la superioritat que li va donar l’expulsió de l’espanyolista Galán per doble groga.

PEP GUARDIOLA DEMANA TEMPS PER DECIDIR SI CONTINUA

Pep Guardiola va demanar ahir públicament més marge per decidir si continua com a entrenador del Barça. “Fins ara, sempre havia renovat al gener o al febrer. Ara mateix prefereixo prendre’m una mica més de temps. Si ho respecten, bé, i si no, mala sort”, va comentar el tècnic. Guardiola va afegir que la continuïtat és “una qüestió personal que no té res a veure amb la institució. No puc treballar en un club tan exigent si no estic convençut que em sento fort per fer-ho”. Quant al fet de deixar Piqué fora de la convocatòria al darrer partit, va dir que el veu “perfecte” i que no pot estar “responent a interpretacions”. Avui el Barça rep el València, segon contra tercer i reedició de la semifinal de Copa.