Les explosions, amb pocs minuts de diferència, es van produir a la plaça Fardús, entre el Sheraton i el Palestina, i davant del Babel i l’Hamrà, també al centre de la capital iraquiana i molt a prop de l’anomenada zona verda, especialment protegida perquè hi ha diversos ministeris i ambaixades.
El diputat Alaa Maki, en declaracions a la cadena de televisió al-Jazeera va criticar els responsables de la seguretat del país per “la manca d’organització i també de l’equipament necessari”, i es va mostrar del tot convençut que es van produir “infiltracions” entre les forces de l’ordre, perquè es tracta d’una zona que en teoria està “ben vigilada”. Les autoritats iraquianes recordaven que els atemptats, els més sagnants d’aquest any, es produeixen poques setmanes abans de les eleccions, convocades per al dia 7 de març, i que el risc de nous atacs augmentarà en dies successius.

Execució d'"Alí el Químic"
Els atacs d’ahir a Bagdad coincidien també amb l’anunci de l’execució, a la forca, d’un dels col·laboradors més sanguinaris de Saddam Hussein, Ali Hasan al-Majid, conegut com Alí el químic per la mort de milers de kurds amb armes químiques el 1988. Per aquesta matança havia rebut la quarta condemna a mort, el 17 de gener passat, després de tres penes capitals més per diversos assassinats massius.
El portaveu del govern iraquià, Alí al-Dabag, va ser l’encarregat d’anunciar oficialment el compliment de la sentència, i va afegir que les autoritats conserven el testament de l’exministre de Defensa i Interior de Saddam, on demana que el cadàver es lliuri als seus parents, petició que serà complerta.

Atac a Oslo
La violència amb origen a l’Iraq es va estendre ahir fins a Noruega. Uns desconeguts van disparar  des del carrer contra Mulà Krekar, fundador de l’organització islàmica kurda de l’Iraq Ansar al-Isalm, que es trobava a casa seva. El dirigent radical va resultar il·lès, mentre que un gendre va resultar ferit lleument en un braç.
La policia busca dos individus que van ser vistos al lloc dels fets. Krekar es va refugiar a Noruega l’any 1991. Considerat proper a al-Qaida, el 2003 va rebre una ordre d’expulsió del país, ratificada pel Tribunal Suprem quatre anys més tard, però no es va aplicar perquè no es considera garantida la seva seguretat si tornés a l’Iraq.

DESCARTEN QUE HI HAGI SUPERVIVENTS ENTRE ELS 90 OCUPANTS DE L'AVIÓ CAIGUT AL LÍBAN

Les autoritats libaneses descartaven a última hora d’ahir la possibilitat de trobar supervivents entre els 90 ocupants del Boeing 737-800 de l’Ethiopian Airlines que va caure al mar poc després d’enlairar-se de l’aeroport de Jalde, per causes desconegudes, tot i que feia molt mal temps.
Els equips de rescat havien recuperat a la nit entre 21 i una trentena de cadàvers, segons les fonts, entre els quals l’únic identificat era el de la cubana Marla Sánchez, dona de l’ambaixador de França a Beirut.
Una patrulla francesa va ser enviada per col·laborar en les tasques de rescat, on participa també un vaixell dels Estats Units, a més dels efectius libanesos amb helicòpters. El ministre de Defensa del país, Elias Murr, va explicar que al lloc on va caure l’avió hi ha una profunditat d’entre 50 i 100 metres, i hauria de ser fàcil recuperar les víctimes i les caixes negres.

També es va tractar el pla d’accions concretes envers el comerç, segons va explicar el ministre d’Economia i Finaces, Pere López. Del que no es va parlar és dels horaris comercials i de la contraproposta feta per les grans superfícies, que van demanar al Govern poder obrir aquests dies a canvi del compromís de donar als seus treballadors deu diumenges sencers de festa l’any. López sí que va indicar que la petició així com els possibles canvis per adaptar el calendari a les especificitats del Pas de la Casa es tractaran “en propers governs”. De tota manera, també va donar a entendre que no és cap prioritat perquè “ara estem focalitzats en el pla de reactivació del comerç”.
De fet, just després de rebre la proposta, el Govern ja va emetre un comunicat en què assegurava haver rebut amb sorpresa la proposta. No obstant això, el president de la Federació de Comeciants, David Fraissinet, va dir que esperen que la proposta s’analitzi aquesta setmana i que confien en una resposta afirmativa. “Hem de ser positius i pensar que la nostra proposta serà aprovada”, va comentar.
Durant la taula també es va acordar participar en una propera fira de turisme al març a Rússia. El ministre va indicar que no estava previst però que s’ha considerat adient assistir-hi per promocionar Andorra al màxim tenint en compte els bons resultats que està donant el turisme rus aquesta temporada.

LA FUNDACIÓ THEMIS FORMARÀ PERSONAL D'ANDORRA

El ministre d’Economia va tenir ahir una agenda atapeïda. I és que al matí va participar en la reunió de la Fundació OMT-Themis, que tenia un convidat especial: el secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Taleb Rifai. Després de la reunió tots dos van comparèixer en roda de premsa per explicar que aquest 2010 es vol donar un impuls a la fundació de manera que tingui “més visibilitat i protagonisme” al país. I és que la fundació, que financen conjuntament l’OMT i el Govern, forma i capacita professionals del sector turístic, i “tot i que fa molta feina el públic andorrà no en nota l’impacte”. És per això que un dels acords presos ahir és que també  es puguin formar professionals del país i que, a l’hora, la fundació s’impliqui en el projecte del ministeri de crear un Observatori turístic.
Pere López va agrair el suport de Rifai i va manifestar que “el coneixement i la recerca són elements essencials”, i que justament per això s’impulsa l’Observatori.
El secretari general de l’OMT també va indicar que el 2009 ha estat negatiu per al turisme mundial, sense excepcions, però hi va afegir que el 2010 hi haurà remuntada perquè també s’ha de recuperar l’economia. Igualment es va mostrar partidari d’una col·laboració estreta entre sector públic i privat. I hi va afegir que és la clau de l’èxit d’una destinació turística.

El projecte, segons va explicar ahir Carles Enseñat, va començar l’any 2007 quan es van plantar ceps de diferents varietats per veure quina era la més adient per als terrenys situats a l’entrada d’Ordino. Primer es van plantar vint varietats amb cinc ceps de cadascuna. Un cop elegides les que millor s’adaptaven a les condicions del terreny se n’han plantat cent de cadascuna de les cinc varietats escollides.
Enseñat va indicar que “es produirà un vi d’alta qualitat, tant blanc com negre, i cal tenir en compte que a Andorra fins no fa tant temps es feia vi, tot i que possiblement l’activitat es va acabar arran dels atacs de la fil·loxera”. I apunta que “la tecnologia actual encara fa més fàcil que es pugui fer una producció vinícola a Andorra, ja que les innovacions donen una sèrie de possibilitats amb les quals abans no es podia comptar”. Pel que fa al vi negre, la base serà el pinot negre i per al cupatge (barreja) s’utilitzarà el cabernet franc. Pel que fa al blanc les varietats seran el sémillon i el sauvignon blanc. S’han buscat “unes varietats que floreixin molt tard per evitar les gelades de la primavera i que madurin molt aviat per no patir les glaçades de la tardor”, explica Enseñat.

Fins Als 11.000 ceps
Actualment, només hi ha uns 500 ceps, però el projecte preveu que durant tres anys s’aniran plantant progressivament fins arribar als onze mil. Un cop arribats a aquest volum és quan la producció es pot anar ampliant per arribar a les trenta o quaranta mil ampolles. S’ha de tenir en compte que es necessita aproximadament un quilogram de raïm per a cada ampolla de vi.
De moment no s’ha decidit quin serà el nom que se li posarà al producte que sortirà a la venda. Enseñat destaca que es tracta d’un projecte que ha d’anar creixent de mica en mica i que s’han de seguir els passos necessàries perquè arribi a bon port. Com a peça fonamental de la nova línia de negoci es compta amb el treball de l’enòleg Pere Escudé, amb una àmplia trajectòria en el negoci del vi.
Enseñat va posar de manifest que el pinot negre seleccionat és la base amb la qual s’elabora la pràctica totalitat del vi negre de la Borgonya i que també s’utilitza per a la creació de xampany. Es va mostrar satisfet pels resultats que de moment s’han anat aconseguint amb les diferents proves realitzades i confia en l’alta qualitat que tindrà el producte final que arribi al públic.

EL NOU MANDARIN HA COSTAT 68 MILIONS I S'ESTUDIA FER UN HOTEL DE LUXE A ANDORRA

Reig Capital Group continua l’expansió dins del món hoteler i entre la segona i tercera setmana de març inaugurarà l’hotel W Vieques a l’illa porto-rique-nya del mateix nom. Serà el segon gran hotel de luxe, després de la recent inauguració de l’establiment Mandarin del barceloní passeig de Gràcia. Fonts de Reig Capital Group van indicar ahir en una trobada amb els mitjans de comunicació que el nou Mandarin ha costat 68 milions d’euros. S’espera que ja el primer any l’establiment doni beneficis, tot i que l’amortització de la inversió és a llarg termini. Les mateixes fonts van comentar que s’ha estat estudiant la creació d’un hotel de luxe a Andorra, tot i que encara és un projecte que es troba en un estat embrionari. De moment, ni tan sols se sap si l’opció es considera viable econòmicament. D’altra
banda, els treballs de construcció de l’hotel Marriott de la plaça Francesc Macià no es reprendran fins que s’inauguri l’hotel a
Puerto Rico.

EL REFLOTAMENT DEL GRUP AZZARO

Una de les principals inversions de Reig Capital Group ha estat el grup Azzaro, que es trobava en una delicadíssima situació econòmica després de la mort del creador Loris Azzaro. Reig Capital Group va adquirir Azzaro i des de llavors, segons van explicar fonts de la companyia, s’ha passat en pocs anys d’un volum de negoci d’uns dos milions d’euros a un de vuit milions i mig. Cal destacar que Azzaro ha aconseguit que el seu perfum per a home sigui el més venut a Europa. Les mateixes fonts van indicar que ara s’estan buscant locals per a l’obertura de tendes Azzaro a Nova York i Los Angeles.

Els responsables de l’informe han constatat a partir de les dades extretes d’un punt de mesura molt proper a Andorra –està al terme municipal de l’Ospitalet– i validat per Meteo France que els dies amb neu van a la baixa. En concret, reflecteix que el nombre de dies amb neu al terra han baixat en deu des del 1971. I que la xifra de jornades amb gruixos de més de 30 centímetres és ara de 15 menys que fa una quarantena d’anys.
El document també indica que  a la regió del Migdia-Pirineus (fronterera amb el Principat) la temperatura ha augmentat en més d’un grau centígrad des del 1900. Això s’ha traduït que els espais forestals guanyen altitud. L’estudi dirigit per l’expert Julien Lavaud estableix que des de l’any 1971 hi ha hagut una pujada anual de 3 metres. Els canvis del clima també han afectat les collites. En aquest cas s’ha estudiat la localitat de Banyuls i s’ha detectat un avançament de les collites de 15 dies els darrers anys.
Una altra situació preocupant és la de les glaceres. S’augura que el 2020 hauran desparegut a l’estiu. També s’apunta que la tercera més gran de la serralada, l’anomenada de la Maladeta i situada a Osca, s’ha reduït en el 65% en els darrers 150 anys.

L’observatori
Davant d’aquesta situació, el president del Consell Regional del Migdia-Pirineus i actual president de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), Martin Mal­vy, va proposar als representants d’Andorra, França i Espanya que completen l’entitat la recerca de vies de solució. D’aquí va sorgir la idea d’impulsar l’observatori pirenaic del canvi climàtic que s’ha formalitzat aquest mes. I és que finalment es va concloure que “hi ha poca informació recollida, coherent i disponible”, amb relació a l’evolució de la climatologia i que aquesta documentació és bàsica per impulsar les accions i estratègies que haurien de minimitzar l’impacte del nou clima. Quant als objectius del projecte, un dels principals és “preparar l’adaptació dels sectors econòmics”. I és que assenyalen que el turisme, l’agricultura o el transport estan afectats. En el cas d’Andorra el sector de l’esquí és el directament assenyalat. De fet, ja fa anys que s’alerta que a determinades alçades serà difícil que nevi els propers anys. Les estacions, de moment, tenen l’arma de la innivació artificial. Aquest any, però, no falta la neu.

UN CONSELL DE VINT CIENTÍFICS

Un consell d’una vintena de científics francesos, espanyols i andorrans (amb vinculacions amb la serralada la majoria) tindran la missió de definir l’orientació de la feina que ha de fer l’observatori del canvi climàtic. Sota la presidència honorífica del francès Jean-Louis Etienne, el consell de científics s’estructurarà en tres blocs (agricultura i biodiversitat; riscos, glaciologia i meteorologia, i societat). Per part d’Andorra, i segons la informació facilitada per la CTP, participarà la responsable del centre d’estudis de la neu i la munta-nya, Montserrat Masses. I ho farà al grup de meteorologia.

La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va posar en relleu que, una vegada posada en marxa la iniciativa, la intenció del comú és que a la llarga Jovial “es pugui finançar per si sol”. Perquè els arrendaments dels pisos es destinin a pagar els interessos i l’amortització de capital del préstec que en el seu dia va sol·licitar la parròquia quan es van adjudicar les obres. La mandatària, però, no va poder precisar ahir les despeses i els ingressos que significarà per a la corporació el lloguer dels habitatges, “perquè encara falta gent per recollir les claus i no sabrem fins a final de mes la gent que finalment ha acceptat l’habitatge”.
D’altra banda, i després de la renúncia de tretze persones que havien guanyat un dels pisos, hi ha una llista d’espera de set persones (totes per a habitatges d’una habitació). Però també hi ha immobles buits. Són alguns de dues habitacions i els tres destinats a persones amb mobilitat reduïda. Els primers estan lliures perquè de moment encara no hi ha hagut demanda, mentre que els segons no s’han ocupat perquè els sol·licitants no complien els requisits establerts en el reglament. Ferrer, davant la situació, va tornar a exposar la possibilitat de revisar els criteris de nou.

250 euros de lloguer mitjà
Els arrendataris pagaran un lloguer que, de mitjana, se situa en 250 euros. Amb tot, cada jove abonarà la renda en funció del seu sou. Els contractes tenen una validesa de cinc anys i no són renovables.

LA PRIMERA LLAR FAMILIAR

l somriure que duien dibuixat a la cara ho deia tot. El pis que han rebut l’Ana Marisa Fernández i el Phillip Cardoso és “una gran oportunitat” per engegar la seva pròpia llar familiar amb el seu fill, de quatre anys. Són de Portugal i fa sis anys que viuen al país. I durant tot aquest temps havien viscut amb els pares del Phillip. “Per a nosaltres ha estat una gran opció, estem molt contents! Tant de bo fessin a totes les parròquies un projecte com aquest”, exclamava molt satisfeta la Maria, de 27 anys. De fet, tan aviat com van assabentar-se que el comú promocionava uns pisos per a joves a preu reduït, van anar a informar-se’n. “Vaig sentir un anunci per la ràdio on deia que s’obrien les inscripcions, i al dia següent ja érem al comú”, comentava el noi, de 29 anys.
Ells, com alguns dels nous inquilins, van aprofitar el migdia d’ahir per començar a preparar el terreny. Ja van dur algunes caixes amb objectes personals i coses que han comprat aquests dies, i també van prendre mides per col·locar els mobles. En breu contractaran la llum i calculen que en una setmana ja  estaran vivint al pis. En el seu cas, els han adjudicat un de dues habitacions a la primera planta i amb molta llum. “Estem molt contents; és molt gran i espaiós”, exposaven mentre es miraven amb il·lusió les cambres buides.
Abonaran un lloguer mensual de 320 euros, fet que els permetrà poder fer un raconet per a més endavant. El Phillip treballa en una empresa de control de qualitat i la Maria, en un hotel. Reconeixien que, amb les tarifes actuals, els era complicat sufragar un pis a preu de mercat.

UNA POSSIBILITAT PER ESTALVIAR

uan el Julià Rodríguez va recollir ahir al migdia les claus del pis que ocuparà durant els propers cinc anys ja ho tenia tot organitzat. De fet, no havia passat una hora de l’entrega que ja estava ocupant-lo. Més que il·lusionat, va començar a descarregar tot d’objectes per començar una esperada nova etapa. “Ja ho tinc quasi tot; ja havia pres les mides fa uns dies i vaig anar a l’Ikea per comprar els mobles i avui ja me’ls portaran”, explicava. La seva intenció era la d’ocupar el pis al més aviat millor: “Si puc dormir-hi avui, no esperaré a demà.” De fet, divendres passat va anar a contractar la llum i ahir estava tot en marxa.
En el seu cas, l’oportunitat de Jovial li ha servit per poder marxar de casa dels pares. Serà la primera vegada que viu sol i confessava estar “una mica nerviós” per la nova vida que emprendrà. “Si no, no m’hauria pogut independitzar amb els preus que es demanen de lloguer avui en dia”, reconeixia. Té 27 anys i treballa de cambrer. Pagarà 220 euros al mes durant els propers cinc anys, la qual cosa li permetrà poder començar a estalviar per al futur.
A l’hora de fer relacions socials al bloc, el Julià ja juga amb un cert avantatge, perquè ja coneix alguns dels qui seran els seus veïns. I sobre la possibilitat de fer festes amb el jovent dels pisos... recorda que hi ha unes normes que s’han de respectar i que no es poden rebre més de tres avisos per soroll.

I sobretot si és Andorra la Vella la principal beneficiada. Si promotors privats tiressin endavant la iniciativa “la valoració per part meva seria molt positiva perquè es tracta d’una companyia mundialment famosa”.
Més enllà de l’espectacle, el volum de persones i de moviment que es podria arribar a generar s’observa com una hipòtesi molt atractiva, tenint en compte que Cano, a més de consellera de cultura és també la responsable del departament de turisme. “Una iniciativa d’aquestes característiques revitalitzaria el tema del turisme perquè la gent no només vindria a veure el circ, al país els podem oferir les pistes en temporada de neu i tot el nostre bagatge històric i cultural”, apunta Cano.
La consellera subratlla que seria un revulsiu per al sector dels serveis, tenint en compte que els promotors del projecte parlen d’un volum de 140 persones que haurien d’instal·lar-se durant tot un mes a la capital. “Treballarien hotels, restaurants i botigues”, afirma Cano, tot i que pensa que potser tot un mes és massa temps per la quantitat de públic que el circ pot captar al Principat.
De moment, el portaveu dels promotors del projecte, Pere Albadalejo, assenyala que s’està tancant la qüestió dels patrocinadors. Diu que ja tenen l’acord del ministre de Turisme, Pere López, que està plenament d’acord a impulsar aquest projecte i fer-lo realitat. A banda de la part pública, els promotors de la iniciativa estan buscant la complicitat d’una companyia del món de l’esquí, per un banda, i de l’altra, el suport d’una entitat financera. Pel que fa a l’emplaçament, Albadalejo afirmava ahir que el que sí és segur és que si el Cirque du Soleil arriba al Principat s’instal·larà a l’antic càmping, a la zona de la Margineda. Per tant, es descarta l’ocupació de l’aparcament del Parc Central, que s’havia utilitzat l’any passat per a Disney on Ice. Precisament a aquest espectacle també s’hi va referir ahir Maite Cano, tot manifestant que encara no s’ha parlat de repetir l’experiència aquest 2010.

Cap apropament
Tot i que Cano veu bé el projecte de Cirque du Soleil subratlla que “no hi ha hagut cap apropament” amb el comú. Sobre la viabilitat del projecte, assegura que la companyia canadenca, pel seu volum, deu tenir els seus propis estudis de mercat i el càlcul de possibilitats. El Govern de moment no s’ha manifestat.

EL COMÚ MANTÉ EL TEATRE COMUNAL I RENEGOCIA EL LLOGUER

La consellera de cultura del comú d’Andorra la Vella, Maite Cano, va explicar ahir que el Teatre Comunal seguirà existint després que dies enrere s’informés de la possibilitat que fos un dels lloguers candidats a ser eliminats en el marc d’un ajust pressupostari global. “Quan estàvem preparant el pressupost es va pensar que si les coses no anaven bé un dels capítols per reduir seria el de lloguers, i n’hi havia uns quants susceptibles de ser retallats.”
No obstant això, “afortunadament no ha calgut”, diu Cano, de manera que el Teatre Comunal seguirà sent titularitat del comú dins el marc d’una propietat privada, a la qual se li paguen anualment uns 67.000 euros. De totes maneres, davant la situació econòmica, Maite Cano afirma que el comú farà les reunions  pertinents amb els propietaris per renegociar la xifra a la baixa. El contracte amb la propietat de l’edifici que acull el Teatre Comunal s’ha de renovar a l’abril.
Quan es va saber que el lloguer perillava a causa de la situació econòmica, algunes veus del panorama cultural van lamentar el tancament de la infraestructura. També l’oposició al comú va aprofitar per assenyalar que la situació del Teatre Comunal era l’exemple d’una mala gestió general de les arques públiques.
De moment, però, el Teatre Comunal ja no té programades funcions de la temporada de teatre fins a l’estiu. El comú vol també aprofitar l’auditori del Centre de Congressos, a la plaça del Poble, on tindran lloc espectacles amb una capacitat de convocatòria àmplia, atès que té uns mil seients.