La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va posar en relleu que, una vegada posada en marxa la iniciativa, la intenció del comú és que a la llarga Jovial “es pugui finançar per si sol”. Perquè els arrendaments dels pisos es destinin a pagar els interessos i l’amortització de capital del préstec que en el seu dia va sol·licitar la parròquia quan es van adjudicar les obres. La mandatària, però, no va poder precisar ahir les despeses i els ingressos que significarà per a la corporació el lloguer dels habitatges, “perquè encara falta gent per recollir les claus i no sabrem fins a final de mes la gent que finalment ha acceptat l’habitatge”.
D’altra banda, i després de la renúncia de tretze persones que havien guanyat un dels pisos, hi ha una llista d’espera de set persones (totes per a habitatges d’una habitació). Però també hi ha immobles buits. Són alguns de dues habitacions i els tres destinats a persones amb mobilitat reduïda. Els primers estan lliures perquè de moment encara no hi ha hagut demanda, mentre que els segons no s’han ocupat perquè els sol·licitants no complien els requisits establerts en el reglament. Ferrer, davant la situació, va tornar a exposar la possibilitat de revisar els criteris de nou.
250 euros de lloguer mitjà
Els arrendataris pagaran un lloguer que, de mitjana, se situa en 250 euros. Amb tot, cada jove abonarà la renda en funció del seu sou. Els contractes tenen una validesa de cinc anys i no són renovables.
LA PRIMERA LLAR FAMILIAR
l somriure que duien dibuixat a la cara ho deia tot. El pis que han rebut l’Ana Marisa Fernández i el Phillip Cardoso és “una gran oportunitat” per engegar la seva pròpia llar familiar amb el seu fill, de quatre anys. Són de Portugal i fa sis anys que viuen al país. I durant tot aquest temps havien viscut amb els pares del Phillip. “Per a nosaltres ha estat una gran opció, estem molt contents! Tant de bo fessin a totes les parròquies un projecte com aquest”, exclamava molt satisfeta la Maria, de 27 anys. De fet, tan aviat com van assabentar-se que el comú promocionava uns pisos per a joves a preu reduït, van anar a informar-se’n. “Vaig sentir un anunci per la ràdio on deia que s’obrien les inscripcions, i al dia següent ja érem al comú”, comentava el noi, de 29 anys.
Ells, com alguns dels nous inquilins, van aprofitar el migdia d’ahir per començar a preparar el terreny. Ja van dur algunes caixes amb objectes personals i coses que han comprat aquests dies, i també van prendre mides per col·locar els mobles. En breu contractaran la llum i calculen que en una setmana ja estaran vivint al pis. En el seu cas, els han adjudicat un de dues habitacions a la primera planta i amb molta llum. “Estem molt contents; és molt gran i espaiós”, exposaven mentre es miraven amb il·lusió les cambres buides.
Abonaran un lloguer mensual de 320 euros, fet que els permetrà poder fer un raconet per a més endavant. El Phillip treballa en una empresa de control de qualitat i la Maria, en un hotel. Reconeixien que, amb les tarifes actuals, els era complicat sufragar un pis a preu de mercat.
UNA POSSIBILITAT PER ESTALVIAR
uan el Julià Rodríguez va recollir ahir al migdia les claus del pis que ocuparà durant els propers cinc anys ja ho tenia tot organitzat. De fet, no havia passat una hora de l’entrega que ja estava ocupant-lo. Més que il·lusionat, va començar a descarregar tot d’objectes per començar una esperada nova etapa. “Ja ho tinc quasi tot; ja havia pres les mides fa uns dies i vaig anar a l’Ikea per comprar els mobles i avui ja me’ls portaran”, explicava. La seva intenció era la d’ocupar el pis al més aviat millor: “Si puc dormir-hi avui, no esperaré a demà.” De fet, divendres passat va anar a contractar la llum i ahir estava tot en marxa.
En el seu cas, l’oportunitat de Jovial li ha servit per poder marxar de casa dels pares. Serà la primera vegada que viu sol i confessava estar “una mica nerviós” per la nova vida que emprendrà. “Si no, no m’hauria pogut independitzar amb els preus que es demanen de lloguer avui en dia”, reconeixia. Té 27 anys i treballa de cambrer. Pagarà 220 euros al mes durant els propers cinc anys, la qual cosa li permetrà poder començar a estalviar per al futur.
A l’hora de fer relacions socials al bloc, el Julià ja juga amb un cert avantatge, perquè ja coneix alguns dels qui seran els seus veïns. I sobre la possibilitat de fer festes amb el jovent dels pisos... recorda que hi ha unes normes que s’han de respectar i que no es poden rebre més de tres avisos per soroll.