Després que els assessors jurídics del comú valoressin que la llei de l’executiu que congela els lloguers no els afectava, ara és Govern qui es mantindrà al marge de la situació. Segons van informar des de l’executiu no s’entrarà a valorar si l’increment d’1,45 euros (s’ha passat de pagar 72,50 euros al mes a 73,95 euros mensuals) que ha aplicat el comú a les tarifes contradiu la llei, ja que al tractar-se d’un equipament comunal és la corporació qui en regula les tarifes.
En aquest sentit, des del Govern es considera que la decisió del comú es deu a una “interpretació jurídica” i no tenen intenció de jutjar “si està bé o malament”. D’aquesta manera, doncs, es donaria per bona la interpretació que es va fer des del comú i que tal com va manifestar el conseller de Circulació, Manel Bal, entenen que la llei no afecta la mesura de la corporació ja que no es tracta de contractes d’arrendament anuals, sinó mensuals que es renoven tàcitament fins al dotze mesos i les tarifes queden regulades per l’ordinació de preus públics, cosa que les deixa fora de la llei del Govern. Bal va indicar, però, que la situació canviaria si fos un particular, ja que llavors sí que s’hauria de cenyir a la normativa de l’executiu.

Decisió prèvia
El comú d’Andorra la Vella va decidir apujar els preus de les places de lloguer en el moment d’aprovar l’ordinació de preus públics i l’ordinació del pressupost 2012 que es va fer el desembre, quan encara es desconeixia la mesura del Govern de congelar els lloguers per a l’any 2012. És per això que un cop l’executiu va haver fet la llei, a la corporació de la capital van sorgir dubtes de si la seva actuació era compatible amb la llei. A partir d’aquí es va iniciar una consulta als assessors jurídics per tal que esclarissin el tema amb la màxima celeritat possible per evitar problemes amb el cobrament de les mensualitats. Unes consultes, però, que no es van fer amb Govern perquè des del primer moment el comú va defensar la seva potestat per fixar les tarifes.
Cal recordar, però, que a més de les places de lloguer, el comú de la capital també va aprovar un increment d’algunes de les tarifes del pàrquing amb barreres horitzontals i verticals. Segons va explicar Bal la decisió es va prendre per fer front al manteniment dels equipaments. El què no s’ha modificat és la zona blava.

TRES NOVES PLACES DE PÀRKING A L'ANTIGA DEIXALLERIA

El comú d’Escaldes-Engordany va inaugurar ahir el nou aparcament de l’avinguda del Pessebre (situat als terrenys de l’antiga deixalleria) que ha permès sumar una trentena de places més i fa que la parròquia arribi als 2.597 llocs d’aparcament. El pàrquing és de zona blava i segons va explicar el cònsol menor, Marc Calvet, quan es va traslladar la deixalleria es va veure oportú fer el pàrquing perquè és un “espai vital” per una zona mancada de llocs per estacionar. “Abans sempre hi havia cotxes en doble fila en un carrer d’un sol sentit i estret. L’aparcament permet una circulació fluïda”, va destacar Calvet.
Les obres d’adequació d’aquest espai comunal han tingut un cost total de 90.000 (que inclouen el projecte d’enderroc, l’enquitranament, pavimentació i els treballs de pintura) i el cònsol va recordar que l’equipament ja s’ha fet amb previsió per quan comencin les obres de la zona del Falgueró, ja que va indicar que “la proximitat amb l’hospital és òptima”. Amb tot, el cònsol menor va indicar que encara no se sap quan s’iniciarà aquesta intervenció, ja que ara és el privat qui ha d’actuar.
Marc Calvet va manifestar que a nivell de places de pàrquing actualment “estem donant un bon servei”, però va comentar que seguint el pla d’infraestructures encara es podrien ampliar. “Si la parròquia segueix creixent, s’hauran de fer més places d’aparcament”, va explicar, i va afegir que en tot cas, el primer espai que s’adequaria seria el del Falgueró.

Encara reviu l’atracament?
I tant. El porto a les costelles. De vegades, quan arribo a casa, encara em sembla que pel darrere m’han d’agafar. Vaig estar un temps que pel carrer mirava de reüll, no les tenia totes. Se’m va quedar gravat.

Com va ser?
Venia de tancar les cabres i van arribar dos nois amb cotxe. Jo entrava a casa i van cridar: “Se-nyora! Senyora!” Em van dir que volien comprar-me un corder, i els vaig dir que no. Després van demanar per veure una cria de ruc i quan els acompanyava se’m van posar un al davant i l’altre al darrere. De sobte em vaig veure amb un ganivet a la panxa i agafada dels braços per darrere.

Va pensar a defensar-se?
No. Em van dir que volien el pastón i vaig dir que quin remei, que el tenia a casa. Em van dur fins a l’armari de l’habitació i allà els vaig donar un sobre amb els diners que havia tret al matí del banc i que havien de servir per comprar-me un acordió nou amb tot l’equip.

Ho devien saber.
Crec que em van seguir al matí perquè ja vaig sospitar d’un cotxe que voltava prop de casa. Van agafar els tres mil euros que hi havia al sobre i encara me’n van demanar més.

En moments així, què li passa pel cap?
Res. Estava espantada, com un zombi. Em van dur al passadís i allà em van dir que em donarien un cop al cap i que quan tornés a tenir consciència ells serien lluny. Van avisar-me que no se m’acudís denunciar-los. Jo patia perquè no entrés ningú de la família en aquell instant.

La van pegar?
Un cop al cap. Quan em vaig despertar vaig començar a recordar-ho tot. Em van fer punts, em sortia molta sang. Però no ho vaig explicar a ningú. Estava molt espantada. Vaig dir que m’havia caigut d’una bastida.

No ho va denunciar?
Al final sí, perquè al cap de dos dies em vaig ensorrar i ho vaig explicar a la meva filla, en un cafè, i se’n van assabentar els mossos, que em van venir a veure.

Els han enxampat?
No. Però això no és el pitjor.

No?
No. Al cap de tres setmanes em va venir un infart que va ser a causa dels nervis que vaig passar per l’atracament. Pensava que em moria. Vaig estar un mes a l’Arnau de Lleida.

L’atracament l’ha canviada?
Em medico i porto un estil de vida menys cansat. Ja no em refio tant i quan marxo de casa, tanco. Faig classes d’informàtica –jo, que sóc ocell de bosc– i estic escrivint un llibre sobre la meva vida.

“Estem preparats per concloure aquest llarg procés”, va assegurar el ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, quan va arribar a la reunió. De la seva banda, el primer ministre, Lukàs Papadimos, va dir que el seu país espera tancar “un llarg període d’incertesa que no ha beneficiat ni l’economia grega ni la de l’eurozona”.

Un rescat “essencial”
També el comissari europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va expressar la seva confiança en l’aprovació del segon rescat a Atenes, perquè és “essencial” per evitar una suspensió de pagaments desordenada del país. “Espero que, després de setmanes i mesos de llargues i difícils negociacions, els ministres puguin tancar un acord sobre un segon programa per a Grècia, incloent també una participació molt significativa del sector privat i el finançament del sector públic”, va indicar en un missatge gravat previ a l’inici de la trobada.
Des de Grècia, el sindicat de funcionaris ADEDY va denunciar que el rescat financer suposa la fi de la sobirania grega i que els creditors internacionals són uns “usurers” que volen  assolir el control del país. “És clar que Grècia ja no és independent. No té dret a prendre decisions sobre les seves despeses públiques”, va dir el secretari general de l’organització, Ilias Iliópulos. De fet, l’executiu va reconèixer que està valorant la possibilitat d’acceptar la demanda d’establir un “supervisor comptable” per als números de Grècia. En aquest sentit, el ministre holandès de Finances, Jan Kees de Jager, va proposar ahir la presència d’una “troica permanent” a Atenes per vetllar perquè no torni a “descarrilar” el programa d’ajustos i retallades acordat amb l’eurozona i el Fons Monetari Internacional.

NOVA NORMATIVA PER FORÇAR ELS PAÏSOS EN CRISI A DEMANAR RESCAT

Els ministres d’Economia dels Vint-i-set aprovaran avui una norma amb la qual es podrà obligar als països en crisi a demanar assistència financera a la UE. L’objectiu de la mesura és evitar un agreujament de la situació i un augment dels costos del rescat. Així, quan es consideri que la situació d’un país tingui “efectes significatius adversos” sobre l’estabilitat financera de l’eurozona, l’Ecofin “podrà recomanar a l’Estat membre perjudicat adoptar mesures de precaució o preparar un esborrany de programa d’ajust macroeconòmic”, primer pas per sol·licitar el rescat. La recomanació “es considerarà confidencial”, tal com reclamava la major part dels països membres –entre els quals Espanya–, per evitar atacs dels mercats.

Ja ho va deixar entreveure Atle Skaardal, director del circuit femení, just després de les exitoses curses de Soldeu i ho ha referendat una de les autoritats de la Federació Internacional d’Esquí (FIS), la britànica Sarah Lewis. La secretària general de l’organisme va destacar la bona organització de les curses de Soldeu a la vegada que deixava palès que amb el calendari de la Copa del Món tancat fins a la temporada 2015-16 fins i tot si es dóna la circumstància que hi ha seus que fallen és molt complicat fer-se un forat per substituir-les.
Lewis no tancava rotundament la porta a Andorra per a abans del 2016, però parlava de la dificultat de determinar noves seus. “En cas que hi hagi algun canvi o alguna cancel·lació, Andorra ha demostrat que val la pena que sigui presa en consideració com a substitut. De totes maneres hi ha altres candidats que estan intentant imitar Andorra i organitzar la seva primera Copa del Món, de la mateixa  manera que altres organitzadors més estables que també tenen poderosos arguments”, indicava. La britànica va explicar que quan hi ha cancel·lacions el més habitual és que “s’assignin a seus que ja estan en el calendari quan no hi ha caps de setmana lliures per acollir un nou esdeveniment. Si la cancel·lació és amb antelació es tenen en compte molts factors a l’hora d’assignar un nou substitut, i un d’ells és el que té a veure amb la logística dels desplaçaments anteriors i posteriors”. El modus operandi val tant per al circuit femení com per al circuit masculí, i només hi ha factors molt extraordinaris que podrien fer augmentar les possibilitats. Per exemple, que només hi hagués neu al sud d’Europa.   
A les proves de Soldeu no hi va haver cap màxima autoritat de la FIS, en part perquè simultàniament la Copa del Món masculina estava a Sochi –propera seu dels Jocs Oolímpics d’hivern– i calia comprovar com funcionaven les instal·lacions. Però amb tot els informes positius han arribat ràpidament als màxims responsables de la FIS i Lewis ho reflectia amb les seves declaracions. “Va ser un gran èxit i un motiu d’orgull per a tots. L’entusiasme del comitè organitzador i la federació van fer que la Copa del Món brillés. Tants anys organitzant curses de Copa d’Europa han assegurat un nivell tècnic de les proves de Soldeu molt elevat”, valorava.

LLUÍS MARÍN PASSA A LES FINALS A L'"SNOWBOARD CROSS" D'STONEHAM

El surfista de neu Lluís Marín va tornar a la Copa del Món d’snowboard cross amb un onzè lloc a les classificatòries d’Stoneham (Canadà) que li permetran estar avui a les finals amb l’objectiu de brillar de la mateixa manera que ho va fer a Blue Mountain fa uns dies, quan va aconseguir la cinquena plaça. En la primera ronda, Marín va marcar el desè millor temps (1’00”47) i només va perdre un lloc després d’una segona baixada que va cobrir amb 1’01”15. Malgrat les dificultats pels problemes a les mans i a l’espatlla després d’una caiguda patida a Blue Mountain, l’andorrà ha tornat a entrar entre els millors. El millor temps va ser per a l’austríac Alex Pullin, amb 59”72.
En l’àmbit de l’esquí alpí,  Joan Verdú va aconseguir ahir la victòria en un eslàlom de categoria citizen disputat a la Molina i en què una molt bona segona mànega el va fer pujar al més amunt del podi. Gabriel Barios va ser tercer per darrera de l’espanyol Álvaro Apraiz. En categoria femenina cap de les quatre corredores andorranes ha pogut finalitzar la prova.