Roger Vidosa i Kevin Esteve han de disputar la cursa de descens masculí que es va ajornar dissabte pas­sat. Les nevades i les pluges van deixar malmesa la pista de l’estació de Whistler Creekside i els van impedir l’estrena, en el que havia de ser el debut en uns Jocs per a Esteve.
El descens masculí, una prova que sempre desperta l’interès dels aficionats, tindrà el tret de sortida a les 10.30 hores de Vancouver –les 19.30 a Andorra– i el primer corredor a baixar serà el croat Ivica Costelic. Kevin Esteve sortirà en la 54a posició i Roger Vidosa en la 58a. Dels medallistes en els darrers Jocs, només hi participarà l’austríac Michael Walchhofer, plata a Torí 2006, per les ab­sències d’Antoine Deneriaz (or) i del suís Bruno Kernen (bronze). Sí que hi seran els primers en la Copa del Món de descens, els suïssos Didier Cuche i Carlo Janka. Les màximes esperances dels canadencs estaran posades en Manuel Osborne-Paradis, el tercer a la general del circuit mundial.
Si per a Kevin Esteve serà la primera experiència olímpica, Roger Vidosa hi participa per segon cop. En el descens que va tenir lloc a Torí, Vidosa va ser 50è.
Les condicions meteorològiques també van afectar ahir la preparació d’una altra debutant, Mireia Gutiérrez, ja que van obligar a suspendre els entrenaments del descens femení, ajornats fins a la jornada d’avui. El calendari de competició per a l’andorrana començarà dimecres amb el descens i un dia després tindrà lloc la supercombinada, que estava programada ahir.
Francesc Soulié tindrà el primer contacte amb la competició d’esquí de fons en la prova dels 15 quilòmetres en estil lliure, al Parc Olímpic de Whistler. El fondista explicava ahir que “les condici­ons seran difícils per esquiar. La neu està tova i el traçat és com­-plicat. Caldrà veure com està el temps, perquè les condicions canvien molt de pressa”. Soulié ja va participar en els Jocs del 2006, on va obtenir la 71a posició en la cursa dels 15 quilòmetres, tot i que llavors van ser en estil clàssic.  “Normalment em sento millor en l’estil clàssic, però espero fer una bona cursa”, va afegir-hi.

ESTRENA I COMIAT DE MARÍN ALS JOCS OLÍMPICS

La jornada d’avui serà especial per a Lluís Marín. Després de ser el banderer en la cerimònia d’obertura, el surfer s’estrena en els Jocs Olimpics, en el primer cop que un andorrà competeix en la modalitat de surf de neu. Serà el debut però també l’adéu, perquè, a diferència dels altres integrants de la delegació del Principat, Marín només competeix en una jornada, a la prova de boardercross. La competició començarà a les 10.30 hores (les 19.30 a Andorra), amb les primeres sèries classificatòries;  si supera la ronda, entrarà als vuitens de final.
La Federació Internacional d’Esquí va anunciar ahir en un comunicat que no es preveuen problemes a les pistes de Cy­press Mountain, on tindrà lloc la competició de surf de neu. L’estat del traçat es va convertir en un maldecap les setmanes precedents a la competició per la manca de neu, que fins i tot l’organització va haver de portar en camions.

La Força Internacional d’Assistència a la Seguretat (ISAF), missió sota comandament de l’OTAN, va explicar en un comunicat que els projectils van sortir d’un sistema de llançamíssils lleuger contra un refugi des del qual els talibans estaven obrint foc “precís i directe” contra un grup de soldats internacionals i afganesos. Un militar afganès i un altre d’estranger van resultar ferits pels trets que els integristes estaven efectuant al districte de Nad Alí, situat a la conflictiva província de Helmand, al sud del país.
“L’actual operació al centre de Helmand està dirigida a restaurar la seguretat i l’estabilitat en aquesta zona vital de l’Afganistan. És lamentable que durant el nostre esforç conjunt s’hagin perdut vides innocents. Expressem el nostre més sentit condol i ens assegurarem de fer tot el que puguem per evitar futurs incidents”, va manifestar el general dels EUA Stanley McChrystal, cap de la ISAF.

Disculpes al president Karzai
El general també va demanar disculpes al president afganès, Hamid Karzai, pel que considera un succés “desafortunat”. Poc abans del comunicat de l’OTAN, Karzai ja havia assegurat que almenys deu civils havien mort en impactar un projectil contra els seus habitatges en el marc de l’operació militar.
El palau presidencial, en un comunicat, va precisar l’autoria de l’atac i va assegurar que aquest va tenir lloc al districte de Marjah i no al de Nad Alí, tal com va dir després l’OTAN. El president Karzai ja havia demanat durant els primers compassos de l’anomenada operació Moshtarak que s’evitessin tant les baixes civils com els bombardejos aeris.
Pel que fa a les baixes registrades en els enfrontaments, des que la matinada de dissabte s’iniciés la macroofensiva militar, 27 suposats insurgents i dos soldats internacionals –un de britànic i l’altre nord-americà–, han perdut la vida, segons una font oficial afganesa consultada per l’agència de notícies Efe.
D’altra banda, l’OTAN va comunicar que una patrulla aliada va descobrir 250 quilograms de nitrat d’amoni i altres materials per fabricar explosius durant una batuda a Marjah, mentre que a Nad Alí els soldats van destruir abundant munició en possessió dels insurgents.

Helicòpters i avions
Durant les primeres hores de l’operació armada, les tropes van ir­rompre als voltants de Marjah amb helicòpters militars i avions C-130 i A-10, en una zona que segons va admetre el ministeri afganès de Defensa, ha estat mi­nada per centenars d’integristes, que suposadament s’amaguen entre la població.

DIFONEN UN VÍDEO DELS PERIODISTES GALS SEGRESTATS

Els dos periodistes francesos segrestats el 30 de desembre passat a l’Afganistan apareixen en un vídeo difós ahir pels captors, en el qual demanen al govern gal que acceleri les negociacions per a l’alliberament. A més, asseguren estar en poder dels talibans.
“No tinc ni idea del que està passant. No ens han donat informació, però espero que les negociacions estiguin avançant”, va afirmar un dels periodistes. “Encara que ens tracten bé, sentim el pes del pas dels dies i de les setmanes”, va agregar. L’altre periodista va explicar que estan en mans d’“un grup de talibans” i hi va afegir: “Som presoners des de fa setmanes i volem que el govern mantingui negociacions amb aquestes persones perquè puguem ser posats en llibertat al més aviat possible.” Fins ahir no havia quedat clar qui eren els responsables del segrest, davant la presència a la zona de grups criminals, a més de nombroses milícies insurgents.
Els dos periodistes, el seu traductor i un conductor, tots dos afganesos, estaven treballant en una peça per a la cadena de televisió France 3 sobre la construcció d’una carretera, quan van ser segrestats a la província de Kapisa, al nord-est de Kabul. El conductor ja ha estat posat en llibertat. El ministeri d’Afers Estrangers francès va assegurar ahir que està treballant per aconseguir l’alliberament dels ostatges. “Els serveis de l’Estat estan totalment mobilitzats per aconseguir l’alliberament. Estem en contacte constants amb les famílies, amb France 3 i amb les autoritats
afganeses”, va declarar en un comunicat.

Reivindica més atenció de les administracions al teixit comercial de la parròquia, però també assegura que el col­lectiu que representa està content amb el comú de Sant Julià pel conveni que ha firmat amb l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU) a favor de la qualitat del comerç del nucli. Pensa que a partir d’ara l’ens i l’ACEL caminaran junts per dinamitzar la parròquia. El president dels comerciants lauredians avança que l’entitat aviat “farà mans i mànigues” per desenvolupar les botigues de la zona i troba clau la formació per aconseguir-ho. Tot i això, no amaga la preocupació per les amenaces constants de la crisi econòmica.

Per què és important l’acord que han signat el comú i l’ACU?
Sant Julià ha estat la parròquia pionera a signar el sistema d’arbitratge de consum per a tots els comerços de la zona. En aquest acord hi poden entrar els comerços de l’ACEL, però també d’altres mitjançant l’associació. Va ser una proposta de l’ACU a l’Associació de Comerciants, i nosaltres la vam traslladar al comú, que va estudiar la proposta i posteriorment hi va donar suport. És una ajuda per nosaltres.

Expliqui què és el sistema arbitral de consum?
Els establiments adherits, que estan registrats i enumerats a l’ACU, tenen un distintiu que és la garantia de compromís que el cli­ent serà ben atès. Però sobretot serveix perquè si sorgeix qualsevol diferència entre el comprador i el botiguer no calgui anar a judici, sinó que a través del sistema arbitral es resolgui el possible problema sense cap cost econòmic per a cap de les dues parts.

I aquest acord pot ajudar a incrementar el nombre de cli­ents? De fet, és el gran problema que tenen.
Ens pot ajudar, però cal tenir clar que l’acord serveix per donar garanties de qualitat en el servei. El problema de la crisi no està solucionat, ni molt menys.

Quines actuacions ha de fer el comú perquè vostès continuïn contents?
Ara mateix mantenim una bona relació amb el comú i esperem continuar així per desenvolupar la parròquia. En la propera reunió que mantindrem ens agradaria marcar un seguit d’actuacions amb vista a aquest any perquè es portin a terme. Les taules de turisme i comerç han de servir per mesurar les inquietuds que tenim. Encara estem elaborant la llista d’accions. Una de les coses més importants que necessita l’ACEL és tornar a dinamitzar la parròquia, i ho farem d’aquí a molt poc.

I què s’està plantejant?
L’associació el que ha de fer és donar suport al comerç, motivar-lo i fer-lo créixer. El que ha de fer l’ACEL és oferir cursos de formació especialitzada d’atenció de clients i de noves tendències del sector. El que hem de plantejar per millorar la salut del teixit comercial és l’especialització. I és que el client busca això en el comerç tradicional. És el tret diferenciador el que ens fa falta. En aquest sentit és molt important la formació i que nosaltres mateixos coneguem quina és realitat actual del sector.

Hi ha desafecció dels botiguers envers l’entitat que els representa?
Una mica sí, però ho intentarem solucionar, perquè un dels objectius prioritaris és millorar la comunicació de l’ACEL amb els seus associats. Ja hem fet alguns passos en aquest sentit, ja que l’any passat vam crear una pàgina web en què pengem totes les notícies i activitats que realitzem nosaltres i la FACA. Pensem que amb aquestes actuacions els comerciants tornaran a confiar en nosaltres. De fet, hem tingut poques baixes.

El departament d’Estadística indicava que Sant Julià va ser la parròquia més afectada el 2009 pel tancament de comerços. Els ànims dels botiguers es cor­responen amb les xifres?
És cert que s’han donat de baixa alguns comerços, però la veritat és que també hem tingut altes. Els tancaments que hi ha hagut el 2009 no ens posicionen en un indret crític. Tampoc no es ve­uen tantes botigues amb la paradeta a baix. Però és cert que els ànims haurien de ser positius, i ara estan fluixos. La tònica general és molt dura perquè vivim una època complicada.

A Sant Julià els petits comerciants han de competir durament amb els grans magatzems, que aquí tenen unes dimensions realment importants. Com és la convivència entre aquestes dues realitats tan diferents del comerç?
Convivim. En èpoques passades,  quan no hi havia aquestes grans superfícies, les botigues de la par­-ròquia eren una referència. La realitat ara és molt diferent i per això és important especialitzar-se i donar serveis que no proporcionin aquests grans magatzems de la parròquia.

La vida del petit comerciant està en perill a Sant Julià?
Ho està, i sobretot amb la crisi potent d’aquests moments. Hi ha greus dificultats. El comerci­ant d’aquí no té cap tipus d’avantatge, i no li donen res per tenir el que té. És l’esforç de cada dia el que permet que es pugui apujar la persiana. Els comerciants som una de les grans víctimes de la recessió, perquè la gent no consumeix. Ara no veiem la llum al final del túnel, però la trobarem amb l’esforç diari.

La futura llei del comerç com pot afectar els comerciants de Sant Julià?
Pel que fa al comerç tradicional no ens afecta, perquè els diumenges normalment tanquem. Això afectarà més les grans superfícies de la parròquia. En una mostra que es va fer a escala de l’associació ens vam posicionar en contra de la nova llei, en el sentit que el comerciant ha de tenir llibertat i no restriccions, sobretot en aquests moments.

El comú ha retret alguna vegada que els comerços del nucli tanquin els diumenges.
Però la gent de fora de la parròquia ve poc a comprar els diumenges i el turista no para perquè hi ha poc per ensenyar. Si no hi ha res que marqui la diferència és difícil que el comerç de Sant Julià per si sol agafi empenta.

El ministeri de Finances hi in­clou la simulació amb un producte que té un cost de 100 euros. Segons aquesta ficció, actualment l’impost de mercaderies indirecte (IMI), del 4%, es pa­ga a l’entrada del producte per la duana; si s’hi afegeix l’impost d’activitats comer­cials (IAC), el percentatge total és del 4,8%. Per tant, el Govern recaptarà 4,8 euros per aquest pro­ducte. Amb l’IVA, el percentatge s’aplicaria sobre el producte just abans de posar-lo a la venda –és a dir, ja té inclosos els marges comercials–. Per tant, si s’aplica al producte un marge del 42% (xifra que utilitza Finances en el simulacre), l’impost seria de 7,1 euros. Aquesta xifra surt després d’haver aplicat el 5% als 142 euros del preu abans de posar-lo a la venda. En aquest escenari, l’increment de la pressió fiscal seria de pràcticament el 48%.
L’estudi de Finances “constata” que “la recaptació del primer mo­del”, amb l’IMI i l’IAC, és netament inferior a la que resultaria de l’aplicació d’un IVA del 5%. Per tant, per evitar una puja de preus caldria una reducció dels bene­ficis de l’empresari equivalent a l’increment de l’impost, ja que “el marge comercial en valor disminueix”. En l’informe es remarca que la implantació de l’IVA no ha de suposar cap increment de preus per al consumidor sinó “absorbir en benefici de l’administració tributària” part del marge comercial.

Proposta al 3,6%
La Cambra de Comerç havia proposat a l’executiu que el percentatge de l’IVA se situés en el 3,6%, per mantenir el diferencial de preus sense perdre marge comercial. Tot i que l’estudi del Govern no inclou la simulació, el marge del 3,6% suposa un impost resultant molt més aproximat a la situació actual. Concretament, la re­captació per a l’Estat seria de 5,1 euros per cada 100. Aquesta xi­fra és força propera als 4,8 euros que es paguen amb el sistema actual, amb la qual cosa es fa evident que la Cambra aposta per un percentatge que, amb franges de marge comercial properes al 40%, tingui una repercussió final molt similar a l’actual.
El problema per a l’empresariat andorrà, però, va més enllà, ja que l’increment de gairebé el 50% segons els càlculs esmentats és molt més important que l’augment del percentatge de l’IVA que Espanya pensa aplicar a partir del juliol. L’Estat veí passarà del tipus estàndard del 16% a un del 18%. Aquest increment significa augmentar la pressió fiscal per aquest concepte un 12,5%, i per tant seria només una quarta part del gairebé 50% d’augment de pressió tributària que suposaria un IVA del 5% a Andorra.
El president de la Federació de Comerciants, David Fraissinet, es va mostrar confiat que el Govern compleixi el posicionament que ha manifestat en les taules de treball respecte que l’IVA que finalment s’aplicarà no comportarà incrementar la pressió fiscal actual.

EL TABAC I EL CARBURANT SÓN EL GRAN MANNÀ PER A L'ESTAT

Les dades recollides pel Govern en la Memòria econòmica Impost del valor afegit reflecteixen que el tabac i els carburants són una autèntica mina d’or per a les arques de l’Estat. Amb les dades corresponents al 2008, la taxa sobre el tabac va suposar 23 milions d’euros i la que s’aplica als carburants en va aportar 35 milions. Si se sumen les dues magnituds, pràcticament s’arriba a 60 milions d’euros, quan tot l’impos de mercaderies indirecte, que engloba els altres productes, és de 63 milions d’euros. Comparati­va­ment, l’impost de transmissions patrimonials té un impacte molt menor en les finances públiques, ja que per exemple el 2008 només va arribar a 8,6 milions d’euros.

Diferent taxació
Els dos productes estrella des del punt de vista impositiu tenen un sistema diferent de taxació, ja que s’han establert mecanismes per impedir que el diferencial de preus amb els països veïns es pugui disparar. L’augment del preu del tabac a Espa­nya, a més, provoca que la taxa hagi augmentat, per la qual cosa l’aportació econòmica d’aquest producte encara és més alta que anteriorment. En el cas dels carburants el preu i la taxa estan més vinculats a les variacions del preu del barril de petroli a escala internacional.

Segueix el somni. Els castellano-manxecs van patir la baixa inesperada del pivot americà Justin Howard i s’ho van jugar, quasi tot, des de la línia de 6,25.
Ritme frenètic i a cop de triple en els primers 10 minuts de partit. Va ser trepidant i tot va començar amb un triple d’Andreu Matalí que va ser respost pel veterà i incombustible Joe Alonso; tot seguit va capgirar el marcador el base americà Matt Witt amb un nou triple. El festival de triples va continuar amb un altre de Matalí i per acabar aquest inici des de més enllà de 6,25 va anotar Carlos Arjonilla. En total, el 9 a 8 era el marcador que mostrava l’electrònic. El primer triple fallat del partit va ser d’Andreu Matalí i els dos equips van fer un intercanvi de cistelles continu. El Rayet Guadalajara va imposar un ritme alt i sempre dominant des del joc exterior amb una amenaça en concret, Joe Alonso, i un bon director d’orquestra, l’americà Matt Witt.?Mentrestant, el River es defensava gràcies a l’encert de Matalí. A l’últim segon d’aquest primer quart, Nestor Zamora va anotar una cistella que va deixar el 27 a 26.
En els següents 10 minuts, l’equip dirigit per Alfred Julbe va pa­tir la primera pájara, i ho va aprofitar el Rayet Guadalajara per fer un parcial de 9 a 0 i deixar un 39 a 30 amb dos triples consecutius de Joe Alonso –ja en sumava quatre–. El tècnic del River es va veure obligat a demanar un temps mort i aquest cop d’efecte va servir per fer reaccionar els andorrans, que van tornar el parcial als manxecs. Al descans s’arribava amb un igualat 41 a 42 a favor del River, gràcies als dos tirs lliures anotats per Rafa Casals.
La igualtat del tercer quart va deixar lloc a l’emoció en els últims deu minuts. Però aleshores va sorgir la figura de Néstor Zamora, que amb set punts consecutius va deixar el partit vist per a sentència. El Rayet ho va intentar de totes les maneres possibles. Tot i així, la solidesa dels de Julbe es va imposar.

EL VESTIDOR

"LA DINÀMICA DE L'HEROI" ENS HA FET MAL

ALFRED JULBE. Entrenador del River Andor­ra, es va mostrar força satisfet per la victòria contra el Rayet Guadalajara, un equip que va tenir un 46% d’efectivitat des de la línea de 6,25 amb protagonisme destacat de Joe Alonso (5 de 8). “Han tingut un encert increïble. Ells s’han trobat amb la baixa inesperada de l’americà Justin Howard i s’han debilitat en el joc interior. Per tant, han apostat per la coneguda dinàmica de l’heroi. Han buscat accions extremes i quan els han funcionat ens han fet molt de mal”, va reconèixer el tècnic del River, Alfred Julbe, que va parlar també de la situació de la classificació de la segona fase. “Ens ha costat assimilar marxar a dormir en la tercera posició i despertar-nos l’endemà en la penúltima. Un cop hem superat això, hem aconseguit un triomf tan important. Utilitzarem el tòpic: haurem d’anar partit a partit.”

Scacs –així es diu la firma escollida– ha estat la vencedora del concurs d’idees convocat per Andorra Turisme, segons que han confirmat diverses fonts del sector turístic del país. El veredicte ja ha estat aprovat pel consell d’administració. I els trets genèrics de la campanya es faran públics ben aviat. Però la imatge que es projecta “és molt maca” i “comunica tots els punts forts” del Principat. Alhora, es considera –i això és un dels elements que n’hauria valorat el jurat– que trenca amb el que s’havia fet fins ara però no pas d’una manera rotunda ni del tot. El concepte proposat per Scacs hauria estat el que més va agradar.

Canvis
Andorra Turisme ja hauria comunicat la resolució a les empreses finalistes del concurs, segons que ha constatat el Diari. Van ser cinc les que optaven a crear la imatge promocional d’Andorra, que fins ara quedava reflectida en una immensa bossa d’on sortien tots els productes que ofereix el Principat. Les cinc propostes eren força diferents entre elles. I el jurat, segons les fonts consultades, s’hauria decantat per un “canvi d’estil” sense arribar a optar per alguna de les propostes “molt trencadores” que també hi havia, com la que presentava la unió d’em­preses liderada pel mediàtic Risto Mejide. De fet, cada participant, després d’un briefing inicial tenia un marge de maniobra molt gran, una “flexibilitat per treballar” important. La continuïtat del que s’havia fet fins ara també estava garantida, però com han explicat alguns dels consultats, “canviar després d’uns anys sempre és bo”. Tant, per exemple, que Scacs també ha deixat de treballar per a d’altres firmes andorranes després d’un temps de fer-ho.

El món
Justament, el fet que la firma triada conegui amb força concreció el Principat perquè hi ha treballat per a diverses companyies –tant privades com públiques– ha estat un dels elements destacats pels consultats, que també han assegurat que “la imatge que es projectarà del país és molt maca i molt venedora. I ajudarà molt”. El fil argumental serveix per a totes les temporades. I dóna prou relleu a totes les activitats econòmiques i a tots els valors que es volen transmetre del Principat, segons alguns dels consultats que han tingut l’oportunitat de veure un primer tast del treball. La campanya triada s’ha d’estrenar a la primavera. Serà el primer cop que s’estreni Scacs. Un dels elements que es guarda gelosament és l’eslògan escollit. El substitut de l’Andorra el país dels Pirineus, per dir-ho d’alguna manera. El lema jugarà amb la idea que el Principat és un gran contingut de propostes –oci, neu, natura, comerç...– i que totes, de gran qualitat, es poden trobar en un espai relativament petit i accessible. Així, les fonts consultades han afirmat que una imatge gràfica que prendrà molta força en la nova promoció d’Andorra serà una glo- boesfera. La bola del món.

UNA AGÈNCIA INDEPENENT I "QUE S'IMPLICA"

Scacs és una agència independent establerta a Barcelona que configuren vuit departaments diferents i més d’una trentena de persones. Alguns dels consultats han destacat el fet que forma part d’una xarxa internacional d’agències de comunicació, cosa que hauria de facilitar l’adaptació de la campanya, si cal, a aquells països on en cada moment es vulgui incidir. La xarxa de la qual forma part dóna servei a una vuitantena de països de tot el món. Scacs es defineix com “l’agència que s’implica” i es presenta com una empresa que posa “autèntic entusiasme en el procés creatiu, però sense perdre de vista els objectius de màrqueting i de vendes. En definitiva, practicitat i funcionalitat són paràmetres que es barregen amb originalitat i intensitat. Tot realitzat amb el que més ens caracteritza: la passió. Passió per crear, per créixer i per innovar”. Scacs ha treballat per a Soldeu-el Tarter i Grandvalira en el món de la neu, per a Pyrenées quant a comerç i té a càrrec tota la imatge del Grup Calbó. Fora d’Andorra ha treballat amb empreses de tots els àmbits. Des d’Audi o Agfa fins a Freixenet o la Generalitat de Catalunya.

UN TREBALL QUE POSAVA L'ACCENT EN LA PROXIMITAT DE MADRID

Andorrra la Vella. La campanya que Scacs va fer pel departament de Turisme del Govern el 2005 per promocionar Andorra a Madrid, a l’estació d’Atocha, vista la posada en marxa de l’AVE?fins a Lleida, jugava amb dues idees fonamentals:?la proximitat i la comoditat (“com a casa”) que ofereix el Principat. Un pal d’esquí es podia assimilar a Torre España.

Fonts de la parapública, van explicar que han constatat que una zona molt concreta del poble ha esdevingut una zona d’ombra per a la cobertura i ho associen a la construcció de l’aparcament vertical del Maià, a tocar de la caserna de bombers, a l’entrada del poble des del port d’Envalira. L’edificació del pàrquing en un terreny que va cedir en concessió la corporació per  tal de resoldre el dèficit de places d’estacionament del Pas de la Casa s’ha traduït en el fet que l’immoble impedeix l’acció correcta de l’antena que havia d’assegurar el servei en aquell punt, van assenyalar des de la parapública.
De fet, fonts comunals van explicar al seu dia que una de les ubicacions que estudiava Andor­ra Telecom per col·locar-hi l’equipament necessari per assegurar la cobertura era el sostre de l’aparcament esmentat i que, amb aquest objectiu, s’estava negociant amb la concessionària (l’em­presa Acciona). Però des de la parapública van assenyalar que amb qui s’està negociant és amb el comú i que ambdues parts subscriuran un conveni que regularà la cessió per part comunal d’un indret de titularitat pública per “col·locar l’estació que asseguri la cobertura”.  

Queixes veïnals
L’Associació de Veïns i Comerciants del nucli encampadà va expressar el seu malestar pel fet que  el servei tingui dèficits. El problema que van denunciar fa poques setmanes és que els usuaris sovint es troben que el seu aparell mòbil té cobertura de la compa­nyia francesa de torn enlloc de tenir-la de Mobiland. Per tant, estan en itinerància malgrat trobar-se en territori andorrà. El president de l’entitat, Òscar Ramon, es va queixar dels perjudicis que els ocasionava aquesta deficiència, atès que si l’usuari no parava atenció i comprovava quina cobertura tenia l’aparell mòbil, podia acabar pagant molt cares les conferències. El col·lectiu reclamava més potència a les instal·lacions d’Andorra Telecom per evitar aquests episodis. La compa­nyia, de la seva banda, va asse­nyalar que la cobertura és bona a bona part del nucli però va admetre que és cert que una zona molt específica té dèficits importants a conseqüència de l’efecte mur provocat per l’edifici del pàrquing. La parapública va indicar que espera que aviat es pugui resoldre el problema per garantir el servei a tots els usuaris.

85 ESTACIONS PER GARANTIR EL SERVEI A TOT EL PAÍS

Andorra Telecom disposa de
85 estacions arreu del territori nacional per garantir que els telèfons mòbils vagin a la perfecció. Des de la companyia van explicar que el funcionament és diferent al de, per exemple, les antenes que garanteixen el se­-nyal de la televisió. Perque el servei sigui òptim s’ha de tenir en compte el nombre d’usuaris que hi pot haver en una zona concreta disposats a utilitzar el mòbil. Els que normalment hi viuen o hi treballen i també si es tracta d’una zona amb molt trànsit de persones. “En llocs de més afluència, cal més potència”, afirmen des de la parapública. Per exemple, un dia de retencions en un punt duaner és una prova de foc per a aquesta potència, perquè es més que probable que hi hagi molta gent que vulgui utilitzar el te­lèfon al mateix temps. I, per tant, la xarxa de telecomunicacions ha d’estar preparada per poder-ho permetre. “És un entramat fet especialment per poder donar servei tenint en compte factors com aquest, el de retencions a la duana.”
Quant al Pas, cal pensar que és un nucli amb molta afluència de visitants i també que és peu de pistes del domini de Grandvalira. Per tant, es presumeix una gran concentració de telèfons mòbils. Des de la compa­-nyia asseguren que una vegada es tanqui el conveni aviat es muntarà l’estació que permetrà resoldre els problemes de cobertura. I ja en seran 86.

En la reunió es va oficialitzar el conveni que facilita que els alumnes del sistema andorrà accedeixin a les universitats espa­nyoles sense necessitat de fer la selectivitat. Serà suficient la prova oficial de batxillerat (POB), la selectivitat pròpia del sistema andorrà, que s’instaura finalment aquest curs. Com serà la prova? Ara mateix se’n sap poc. I és que Roig va explicar que es treballava en una nova regulació que canviava de manera substancial la que va aprovar al seu dia l’anterior executiu. I hi va afegir que tot el que envolta l’examen se sabria un cop el consell de ministres n’aprovés el reglament definitiu.
El que sí que ha trascendit és que el ministeri d’Educació ha facilitat als implicats la possibilitat de presentar esmenes al text. I no tan sols als tècnics i professors. També als pares.  El que es des­-coneix és com serà la regulació definitiva. “L’última novetat és aquest consens que es va voler buscar”, va indicar el president de l’Associació de pares i mares de l’Escola andorrana (Apaea) , Josep Vilaplana.
L’anterior regulació es va aprovar el 2007, el curs en què semblava que l’anomenat POB es posaria en vigor. Llavors el govern es­panyol havia anunciat que desa­pareixia la selectivitat per a estudiants estrangers, la que tradicionalment han fet els alumnes del sistema andorrà. Calia accelerar un examen propi i aconseguir que Espanya l’homologués com a vàlid per accedir a les seves facultats, i es va aprovar l’esmentat decret. Després el mateix govern veí anunciava que la selectivitat per a estrangers es prorrogava un parell de cursos més i el decret va quedar en suspens. Fins ara.
L’esmentat decret, de data 21 de novembre del 2007, establia de quines assignatures s’havien d’examinar els alumnes en funció de la branca de batxillerat que cursessin (artístic, científic, econòmic o humanístic), quina ponderació es donava a cada nota o en quin idioma s’havia de fer la prova segons la matèria. Tanmateix, es fixava que la nota final del batxillerat (la de tall per accedir a la universitat) era la mitjana entre la nota final dels dos cursos de batxillerat i la del POB. Segons va indicar Vilaplana, el col·lectiu han realitzat aportacions en aspectes com el pes lectiu d’unes proves o unes altres en funció de la modalitat de batxillerat que es cursi i també en qüestions com els idiomes. El resultat final es desconeix, però segons va avançar el secretari d’Estat els canvis són destacats.

PROVES ESPECÍFIQUES

Els alumnes d’aquesta promoció seran protagonistes de molts canvis. No només perquè seran els qui estrenin el POB si no també perquè alguns d’ells no quedaran exempts d’enfrontar-se a la selectivitat. I?és que enguany l’estat espanyol incorpora canvis en el seu examen d’accés a la Universitat. Hi haurà un de genèric però també d’específics per als casos d’aquelles facultats que tenen més demanda que no pas oferta de places. Llavors les facultats faran proves adaptades a la carrera que es vol estudiar (amb pes específic d’algunes assignatures) i serviran per apujar les notes obtingudes entre el batxillerat i la selectivitat.