Davant el magistrat, el duc de Palma va rebutjar qualsevol implicació en les suposades irregularitats de Nóos, va atribuir la responsabilitat de la gestió de les empreses investigades al seu exsoci, Diego Torres, i va deslligar de les seves activitats la infanta Cristina.
De fet, el gendre del rei Joan Carles tan sols es va declarar responsable de l’administració de l’empresa Aizoon, que tenia a mitges amb la seva esposa, segons fonts jurídiques. Davant les preguntes del jutge Castro, Urdangarin va confirmar que ell administrava Aizoon i va defensar la transparència de la seva gestió.
L’instructor li va preguntar sobre factures sospitoses, com una de 600 euros que va servir per pagar l’empleada de la llar de l’ajudant personal d’Urdangarin. El duc va argumentar que necessitava el seu assistent tot el temps possible i per això s’assegurava d’alliberar-lo d’altres responsabilitats personals.
Dues condicions
Durant el matí d’ahir també va parlar del moment en què va deixar l’Institut Nóos, el 2006, per recomanació de la Casa Reial, i va dir que se li van imposar dues condicions: que deixés les activitats professionals amb entitats públiques i que abandonés els negocis amb Diego Torres. Així mateix, va explicar que no sabia de l’existència de la trama d’empreses per desviar diners públics que s’atribueix a ell i a Torres.
Urdangarin va reconèixer, però, que va continuar tenint relacions mercantils amb el seu exsoci després de sortir de Nóos, però va subratllar que es tractava de negocis privats. En aquest sentit, va afirmar que el rei no li va prohibir tenir els seus negocis, sinó només firmar contractes amb l’administració pública. El duc de Palma va respondre així les preguntes sobre uns correus electrònics del 2008 que al·ludeixen a cinc projectes privats que ell i Torres tenien en comú. D’aquests, se’n van materialitzar tres: un amb Aigües de València, un altre amb Lanzarote i un tercer amb Pernod Ricard. En els correus queda constància que tots dos es repartien els beneficis al 50%.
El jutge també va preguntar a Urdangarin sobre una factura per 400.000 euros que devia el govern balear a Nóos per la celebració d’un fòrum esportiu quan el duc ja havia deixat la presidència de l’organisme. Va reconèixer que va trucar en dues o tres ocasions a l’exdirector general d’Esports de les Illes Balears, José Luis Ballester, imputat també en la causa, amb la finalitat d’intervenir perquè pagués a Torres, que l’havia substituït al capdavant de Nóos.
L’interrogatori del jutge va finalitzar passades les cinc de la tarda, després de més de 14 hores en total. Tot seguit, va ser el torn de les intervencinons dels fiscals anticorrupció, els lletrats de l’acusació particular i la defensa d’Urdangarin, de les quals a l’hora del tancament d’aquesta edició no havien transcendit els detalls.
GEST DELS 'ABERTZALES' ENVERS LES VÍCTIMES D'ETA
L’esquerra abertzale va fer ahir, per primer cop, autocrítica sobre la seva actitud envers les víctimes d’ETA. Els principals representants van assistir a la presentació del document titulat Vent de solució, en què reconeixen sense embuts que la seva posició política ha pogut provocar, afirmen textualment, “un dolor afegit o un sentiment d’humiliació a les víctimes”. Els abertzales asseguren que no volen que el procés de pau s’esguerri i reclamen un diàleg urgent entre el govern espanyol i ETA sobre l’acostament dels presos i sobre el desarmament de la banda.
El ministeri espanyol de l’Interior va qualificar la declaració d’“oportunitat perduda” per exigir a ETA que desaparegui, i va recordar que l’Estat “no negociarà res amb la banda terrorista”.