La reclamació judicial exigeix, d’una banda, la indemnització pels danys morals i físics soferts per la nena i, de l’altra, que s’obligui el parc temàtic a adoptar millors mesures de seguretat que evitin nous incidents. Amb aquest tràmit s’inicia un procés judicial que Mackay va assegurar que està disposat a seguir fins a les darreres instàncies, fins i tot, en cas que la justícia andorrana no li doni la raó, al Tribunal dels Drets Humans. “Volem arribar fins al final, fins on ens permetin arribar. I si fa falta, aniré a Estrasburg”, va manifestar amb contundència el progenitor.
El pare de la menor ferida va remarcar la voluntat doble de la reclamació, que, va insistir, no es queda només en la petició d’una compensació econòmica, que va qualificar “de raonable” i de “res de l’altre món”, tot i no voler quantificar-la. I és que, va posar en relleu, la família entén que hi ha importants dèficits de seguretat en la instal·lació que, segons va explicar, queden evidenciats amb un peritatge i una acta notarial que s’han presentat com a proves complementàries en la demanda. Entre elles va destacar que no hi ha prou distància de seguretat entre el vagó i qualsevol obstacle extern –la normativa de l’empresa constructora exigiria, segons va apuntar, un mínim de 70 centímetres– o que “no són prou rigorosos amb el filtre dels nens que hi pugen”.
Precedents judicials
Aquests dos documents són, de fet, la “gran diferència”, a l’entendre de Mark Mackay, amb altres causes presentades anteriorment per accidents al Tobotronc i que van ser arxivades per la justícia. “Pensem que tenim prou cas per ser escoltats i perquè es faci un tomb de 180 graus en aquest sense sentit d’accidents i es prenguin mesures per evitar-los”, va afirmar. A més, va indicar que moltes de les demandes anteriors són a causa de xocs entre usuaris, incidents de caire diferent al de la seva filla, que va patir importants lesions al peu perquè li va sortir del trineu. “Confiem plenament en la justícia. Si abans s’havien arxivat causes és perquè no hi havia proves que ara aportem”, va apuntar.
El pare de la nena ferida en l’accident també va voler donar la seva versió sobre les negociacions infructuoses portades a terme amb el comú. “Vam cedir a la petició que ens van fer per negociar l’afer privadament i vam estar set mesos, fins que vam veure que tot era paper mullar”, va indicar Mackay, per lamentar posteriorment que “quan vam presentar tota la documentació que ens havien demanat, només ens van dir que ja ens veuríem als jutjats”.
El Diari es va posar en contacte amb el comú de Sant Julià de Lòria però, des de la corporació local, es va optar per no fer cap valoració sobre l’entrada a tràmit de la reclamació judicial. Durant les properes setmanes, la corporació rebrà la notificació de la demanda presentada i, llavors, haurà de formular les seves al·legacions. El procés podria allargar-se, com a mínim, fins després de l’estiu, però la família va expressar la confiança que, almenys en primera instància, hi hagi resolució aquest mateix any.
UNA DEMANDA PENAL PRÈVIA
El denunciant va voler posar en relleu que tenen constància d’altres sinistres similars, “més de 50”, va assegurar, fet que demostra, al seu parer, “que alguna cosa passa” i que “la seguretat actual no és suficient”. Com a exemple va posar el cas d’un altre jove català, Samuel Morales, que també ha dut l’atracció a la Batllia amb una demanda penal que va ser desestimada i que ara s’ha transformat en una reclamació per la via civil.