La nova associació d’editors que s’està constituint, com va informar dies enrere aquest diari, demanarà que l’edició dels llibres del Govern s’obri a la participaciói de les editorials privades a partir de la convocatòria de concursos públics. Fonts del ministeri de Cultura asseguren que ara per ara el Govern disposa a nivell intern “de la infraestructura per dur a terme tots els processos que es duen a terme abans de la impressió”.
Així doncs, remarquen les mateixes fonts, que “només en els casos en què no es pot assumir aquesta tasca, es podria valorar la possibilitat d’externalitzar-ho en forma de concurs”. I, en aquest sentit, “quan s’ha de recórrer a l’externalització, la Llei de contractació pública preveu els mecanismes que garanteixen els principis bàsics de transparència, concurrència i publicitat”.

Lectura pública
Amb tot, però, des del ministeri que dirigeix Susanna Vela s’apunta que “una de les fites per a aquesta legislatura és apropar-nos als escriptors de casa i als nostres editors”. Una aproximació que haurà de passar per les accions que s’han previst pel que fa a lectura pública, atès que dins de la nova estructuració del ministeri de Cultura s’ha creat una àrea concreta per a aquest tema. “La creació de l’Àrea de Lectura Pública preveu que, a mitjà termini, s’hi puguin destinar recursos tècnics per afavorir una entesa i aprofitar sinergies entre l’administració i l’activitat del sector editorial privat de casa”, apunta el ministeri, consultat pel Diari.
El Govern està convençut que en el marc d’aquestà àrea de lectura pública hi haurà la possibilitat “d’optimitzar els recursos i fer més fàcil dur a la pràctica accions conjuntes”.
De moment l’associació d’editors privats d’Andorra ha redactat ja els seus estatuts, però encara no s’ha presentat públicament. Amb tot, un dels motius de la creació d’aquesta entitat era precisament la defensa d’una participació més àmplia dels de les editorials en la publicació de llibres de l’administració pública. Aquesta era una de les demandes, entre moltes d’altres, que incloïen la defensa d’interessos comuns davant d’alguns problemes administratius que sovint es troben en el pagament d’alguns impostos.
Especialment crítics es mostren alguns editors amb la política de premis literaris i el fet que els recursos econòmics destinats en aquest concepte promoguin guardons auspiciats per editorials estrangeres i per a autors, normalment, estrangers.

EL GOVERN HA EDITAT 145 LLIBRES I DOCUMENTS EN ELS ÚLTIMS QUATRE ANYS

L’edició de llibres i documents en general per part de l’administració ha anat en agument des del 2006. Aquell any es va registrar a la base de dades d’ISBN un total de 24 documents editats i promoguts pel Govern. Aquesta xifra ha augmentat considerablement en els anys següents del 2007 al 2009. L’any 2007 es van publicar  36 documents, el 2008 se’n van editar ja uns 45, i el 2009 el volum de documents editats per Govern va rebaixar-se als quaranta documents.
Una gran majoria dels documents editats formen part d’edicions d’Andorra Turisme o d’altres departaments governamentals en el marc d’alguna acció divulgativa. Fins ara, el ministeri d’Afers Exteriors havia estat publicant la sèrie l’Andorra dels Viatgers que havia suposat una edició sostinguda en els últims anys.
També des d’aquest departament s’havien publicat alguns llibres de divulgació històrica sobre la Segona Guerra Mundial o reculls fotogràfics.

Per a Altimir, també membre del consell d’administració de la parapública en nom de la patronal, això només seria la confirmació del que “vam advertir tant des de la CEA com des de la CASS, que ens trobaríem amb uns dèficits molt grans”.
Per això, l’empresari considera necessari “trobar solucions” perquè “hi haurà un moment en què no podrem pagar”. I entén que s’ha de fer encara que sigui “fent alguns canvis a la Llei” ja que “estem parlant d’una qüestió tan important com la sanitat”. Altimir, a més, reitera que “el text hauria d’haver anat acompanyat amb un estudi de viabilitat econòmica que no es va fer”.
Des de la Unió Sindical, el seu secretari general, Gabriel Ubach, coincideix en la necessitat de buscar “fórmules” però avisa que no a qualsevol preu. “El que no es pot fer és que cada cop que hi hagi problemes s’hagin de reduir prestacions o, com es parla a Espanya, augmentar l’edat de jubilació”, indica el líder sindical, que lamenta que “el pacte que es va fer per la llei va ser polític, però no pas social”. I és que, Ubach es mostra crític amb el fet que “tot­hom opina i fa les lleis, menys els representants dels assalariats, que són els més afectats”.

Opinions del Consell
La possibilitat de canviar la llei també és apuntada pels dos grups a l’oposició al Consell General. Des de Coalició Reformista, la consellera Montserrat Gil, ministra de Salut en el moment de l’aprovació del text, recorda que ella i Ferran Mirapeix, titular de Finances, “vam redactar el criteri, ja advertíem que no s’havien fet els estudis de base i, ara, es veu que el sistema no s’aguanta”. Per això, la parlamentària laurediana considera que “caldrà prioritzar algunes prestacions i retallar-ne d’altres”, tasca que correspondrà “al Govern”.
De la seva banda, el president del grup d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, crítica “una llei que està mal feta i que ja vam dir que donaria molts problemes”. Per això, defensa que “s’ha de replantejar de dalt a baix, buscar un equilibri i revisar tota l’estructura de la CASS?i del SAAS”. El conseller entén que “no és un problema de retallar o no prestacions sinó d’aconseguir un model de gestió de qualitat”. Per això, denuncia que “intentem obrir el debat però ni el cap de Govern ni el grup socialdemòcrata ho volen”.

ALLAU DE QUEIXES PER LA NOVA COTITZACIÓ DELS AUTÒNOMS

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social ha rebut nombroses queixes de petits empresaris per l’increment de les cotitzacions fisn els 400 euros, segons van indicar fonts del col·lectiu d’autònoms com de la parapública. La coincidència amb el temps de crisi ha provocat que un nombre destacat de negocis unipersonals es troben en un moment difícil i aquest tràngol està coincidint amb un fort increment de la cotització. Amb les dificultats per tirar el negoci endavant, segons les fonts consultades, la forta pujada en la cotització ha provocat molt rebuig.
La Seguretat Social està responent a les queixes que només s’aplica la llei aprovada pel Consell General i que va entrar en vigor el passat novembre. La CASS recorda que no té potestat per canviar les condicions i que en tot cas les protestes es poden adreçar al Govern o als grups parlamentaris que tenen l’opció de canviar-la si així ho creuen convenient. Al mateix temps es recorda que la nova cotització permet cobrar baixes quan fins ara aquest dret no estava inclòs.

Així ho revela l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), un estudi que es porta a terme de forma anual i que serveix per fer una radiografia completa dels hàbits del consum al país. Entre d’altres objectius, també s’utilitza per modificar, cada gener, la influència que cada tipus de producte o servei tenen en el càlcul de l’índex de preus al consum (IPC).
Els resultats de l’EPF que es va portar a terme al llarg del 2009 s’han vist reflectits ja en les noves ponderacions emprades pel departament d’Estadística del Govern per publicar la xifra de la inflació. Així, les famílies destinen més d’una cinquena part dels seus recursos econòmics (un 20,06%) a les diferents despeses d’habitatge, entre les que s’inclouen el pagament del lloguer mensual dels pisos, els serveis i productes necessaris per a la seva conservació o el cost de la distribució d’aigua, la recollida de deixalles, l’electricitat, el gas o la calefacció.
En segon lloc en aquesta cistella del consum familiar se situa, amb un 19,72% dels diners que es gasten, el transport. En aquest grup s’inclou tant la compra de vehicles privats, com el seu manteniment –compra de recanvis o reparacions– però també el cost del transport públic. Especial incidència en aquesta categoria, i també en la de l’habitatge, tenen els carburants.

Canvi de tendència
I aquest factor, l’increment de la utilització i del preu que han viscut els combustibles en els dar­rers anys, explica en gran part, segons el director del departament d’Estadística, Alexis Estopiñan,  el fet que l’alimentació, fins al 2007 el grup de productes i serveis als quals més diners destinaven les famílies del país, s’hagi vist relegat a la tercera posició d’aquest particular rànquing. Actualment, suposa un 19,57% del consum. Si s’analitzen les dades d’anteriors exercicis, s’observa que ha registrat una important davallada –al 2005 suposava el 24% de la despesa– en benefici, justament dels diners que es destinen a l’habitatge i a la mobilitat.
El quart grup de productes que més despesa s’emporta anualment ja es troba a una gran distància dels tres principals. Es tracta de l’anomenat béns i serveis diversos, que agrupa articles com joies i rellotges, perruqueries, cura personal o comunicacions. Suposa, segons l’EPF i les actuals ponderacions de l’IPC, un 9,74% del consum de les famílies.
En cinquena posició hi trobem tots els productes de roba i calçat, que acumula el 7,37% dels recursos; lleugerament per sobre de la despesa que es fa en hotels i restaurants (7,14%). Tanquen la llista l’esbarjo, espectacles i cultura (5,79%), mobles i serveis per a la llar (5,61%), salut (3,08%), ense­nyament (1,32%). Estopiñan apunta que l’evolució que han tingut aquests grups al llarg dels darrers anys han estat poc significatives ja que “mantenen nivells molt similars”.

'L'ENQUESTA MÉS COMPLETA AL PAÍS'

“És la més completa que es fa a Andorra”. Així de contundent es mostra el director del departament d’Estadística, Alexis Estopiñan, a l’hora de valorar l’Enquesta de Pressupostos Familiars. Aquest és l’estudi que permet determinar els hàbits de consum familiars i, a partir d’ells, establir, entre d’altres coses, el càlcul de la inflació.
Aquest treball es fa de forma pressencial a 920 famílies, distribuïdes de forma proporcional per les diferents parròquies segons la població de cadascuna. Això implica unes 2.100 persones.
L’estudi té en compte tots els productes o serveis que superen l’1 per mil del consum nacional, la qual cosa permet que la cobertura arribi fins a un 92% del mercat. A més, també fa possible controlar el tipus d’establiment on es compra.