En la carta que ha enviat al comissariat, l’escultor al·lega motius “professionals i tècnics”. En aquests moments, l’artista treballa en el seu taller a Barcelona en projectes que té compromesos per a l’any vinent a Àustria i Itàlia. Però un altre motiu que el va fer desistir és que hi havia una indefinició bastant important en el projecte andorrà pel que fa a l’espai que, en previsió, es podria acabar ocupant en una eventual participació a la biennal. L’espai és un element central en l’obra de Roqué que necessita com a mínim un any per preparar qualsevol proposta dirigida a una biennal, esdeveniment que no s’ha de confondre amb una fira comercial d’art.
“En la carta expresso que per motius professionals i tècnics em veig obligat a retirar-me com a possible participant i els agraeixo el fet d’haver-me convidat a presentar-me; també els dic que em sentiré orgullós com a artista dels èxits que de ben segur s’obtindran en la participació d’Andorra a la Biennal de Venècia.” A hores d’ara, però, l’escultor, després de quatre mesos, encara no ha rebut una carta en resposta a l’anunci, un fet que no considera gaire normal. Troba “una falta de respecte” que els artistes que s’han presentat estiguin encara en aquests moments esperant la llista dels que finalment hi aniran.
Retards problemàtics
Com més dies passin menys temps tindran per preparar les seves propostes i, és més, també s’ha de tenir en compte els terminis de presentació de projectes que hagi especificat l’organització de la biennal per optar a participar-hi l’any que ve. Altres artistes estan esperant una comunicació pacientment. És el cas de Fiona Morrison, que ahir va comentar, en conversa amb el Diari, que es mostra optimista. “No news, good news”, es va consolar Morrison, que ha preparat un projecte de videoinstal·lació per a la biennal. La indefinició en el calendari ha estat una tònica des del principi. “Ja ens van dir que no sabien la data en què ens donarien a conèixer el veredicte, per això estic tranquil·la”, va dir.
Silenci del Govern
D’altra banda, aquest rotatiu es va posar en contacte amb el Govern per conèixer en quin punt es troba el projecte, però no en va obtenir cap resposta. En anteriors ocasions, mesos enrere, també preguntant sobre l’evolució del projecte, a la premsa se l’emplaça a esperar la convocatòria d’una roda de premsa que, fins ara, no ha tingut lloc. Així doncs, ara per ara el projecte per a la biennal és més una incògnita que un fet.
UN PROJECTE QUE JA VA COMENÇAR AMB MAL PEU
El projecte de portar Andorra a la Biennal de Venècia va començar amb mal peu. De fet, es volia que es presentés ja la possibilitat per anar-hi l’any passat amb un temps d’organització ajustat. Finalment, poc abans de les eleccions de l’abril passat, el ministeri de Cultura va posposar el projecte per al 2011, de manera que el nou equip que va assumir les regnes de la gestió cultural pel que fa al Govern amb l’arribada dels socialdemòcrates va heretar la idea que, en diverses ocasions, ha mostrat el convenciment de seguir promovent com una manera de projectar l’art del país.
La idea de participar en la Biennal de Venècia va anar lligada a les relacions amb l’Institut Ramon Llull i la participació catalana en aquest esdeveniment artístic europeu, un dels més improtants del món. Amb tot, però, els projectes estan deslligats si bé al principi semblava que Andorra dependria en l’àmbit operatiu de l’Institut Ramon Llull.
Entre les coses a fer i que havia recomanat el comissariat hi havia visitar la ciutat i triar un espai possible per ubicar-hi el projecte andorrà. De moment, el Govern actual no ha comunicat cap mena de decisió en aquest sentit.