El portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro, en una roda de premsa posterior a la trobada, va assegurar que “no hi pot haver un acord global amb un govern que apuja els impostos i l’IVA”, i que es manté tancat a debatre aquesta qüestió, a més d’advertir que el seu partit no serà “còmplice” d’una política econòmica que troba equivocada.
Els punts de trobada entre les dues formacions que va esmentar la vicepresidenta Elena Salgado són, segons Montoro, qüestions de segon ordre, i l’essencial seria contenir la despesa, remodelar el sector públic i reestructurar el sector bancari.

Altres partits i optimisme
Els diputats Josep Sánchez Llibre i Pere Macias, representants de CiU, a més d’oposar-se a l’augment de l’IVA van dir que encara no es pot parlar d’acords globals de la seva formació amb el govern, però van demanar que, si existeix la possibilitat, les mesures consensuades s’apliquin amb la màxima rapidesa.
El portaveu del Partit Nacionalista Basc (PNB), Josu Erkoreka, va manifestar que no té gaire confiança en aquestes reunions, però es va mostrar satisfet de la receptivitat governamental a la seva proposta de reforçar el sector industrial.
El ministre de Foment, i també membre de la comissió del gabinet, José Blanco, va compartir l’optimisme de la vicepresidenta Salgado. Després de la reunió amb CiU va lloar l’actitud constructiva del grup català i hi va afegir que el PP havia moderat raonablement les crítiques inicials, quelcom important i digne de ser destacat, al seu parer.
Fins i tot va afirmar que constatava acords amplis i immediats sobre alguna de les mesures que considera fonamentals per reactivar l’economia i facilitar que el crèdit arriba a les famílies i a les petites empreses, a més de reiterar que el govern vol treballar amb el màxim consens, i que no posarà límits ni farà renunciar als senyals d’identitat de cada grup.

LA UE PROPOSA UN PLA A DEU ANYS CONTRA LA DEGRADACIÓ DE L'ECONOMIA

La Comissió Europea va presentar ahir un pla per evitar una degradació segura de l’economia del vell continent, amb l’horitzó d’una dècada, d’aquí al 2020. El programa abraça els objectius en quatre àrees: ocupació, innovació, canvi climàtic i lluita contra la pobresa, i evita la proposta de sancions contra els governs que no arribin a complir els paràmetres esperats.
L’estratègia la va presentar ahir a Brussel·les el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, que va afirmar: “La crisi ha posat al descobert les nostres debilitats. Continuar com fins ara no és una opció i tenim una sola oportunitat de fer-ho bé.” Dos dels objectius són els increments de l’ocupació de les persones d’entre 20 i 64 anys, del 69 per cent actual al 75, i dels nivells d’inversió en investigació i desenvolupament tecnològic, per passar de l’1,9 per cent del producte interior brut comunitari (PIB) al 3. El pla preveu la fixació dels objectius concrets amb cadascun dels estats i llançar “avisos polítics” en cas d’incompliment.

Aquest és un dels canvis més destacats que el Govern ha introduït en el decret que regulava la selectivitat nacional i que data del 2007. Llavors es donava el ma­teix pes a les dues notes: la dels dos cursos de batxillerat i la del POB. El consell de ministres en va aprovar ahir el decret de modificació i la ministra d’Educació, Susanna Vela, en va presentar després els detalls en roda de premsa. Segons va ma­nifestar, els canvis “són fruit d’un treball conjunt que ha tingut la participació de tota la comunitat educativa”: professorat, tècnics del ministeri i pares d’alumnes.
No és l’única modificació introduïda en el decret. També s’amplia el nombre de convocatòries, d’una a tres. Els primers exàmens es faran l’11, el 12, el 13 i el 14 de maig, i hi accediran tots els estudiants que hagin aprovat el segon de batxillerat. Com va indicar la ministra, es calcula que a mitjan juny totes les proves estaran cor­regides. Els alumnes que hagin suspès “per poc” (amb una nota d’entre el 4,5 i el 4,99) tindran l’oportunitat de presentar-se a una convocatòria extraordinària, per poder aconseguir les dècimes que els permetin aprovar. La tercera convocatòria serà al setembre, per als que al juny estaven suspesos o per als que vulguin millorar nota. Tanmateix, “a petició dels pares”, també queda regulat en el decret que els alumnes que per algun motiu de força major no puguin fer algun examen tindran l’oportunitat de fer-lo en algun altre moment.

Tres blocs, set proves
Els estudiants hauran de fer en total set proves, dividides en tres blocs. El primer és el comú (llengües) i el segon i el tercer dependran de les assignatures especí­fiques de cadascuna de les quatre branques del batxillerat (artístic, científic, econòmic i humanístic). Pel que fa a les llengües, l’alumne podrà escollir fer exàmens orals o escrits d’anglès, francès i castellà. Això sí, estarà obligat a escollir almenys una prova escrita i una altra d’oral.
Tanmateix, i a diferència del que establia el decret anterior, les llengües s’avaluaran en l’examen específic per a cada idioma, i, tal com va exemplificar la ministra, “no es podran avaluar els coneixements de català a través de la filosofia”. Això no obstant, sí que “es dóna a la llengua catalana una rellevància es­pecial”, en ser l’idioma oficial, i els estudiants estaran obligats a fer i a superar un examen oral i un altre d’escrit.

EL PROFESSOR QUE AVALUÏ LA PROVA PODRÀ SER EL MATEIX QUE HA IMPARTIT LA MATÈRIA

Un jurat examinador serà el que avaluarà les proves dels alumnes. La ministra va manifestar que encara no s’ha determinat el nombre exacte de professors que l’integraran però sí que va avançar que és possible que els exàmens dels alumnes els corregeixi el mateix professor que els ha impartit l’assignatura durant el curs. No obstant això, també va afegir que aquesta possibilitat només es donarà en les proves escrites. Qui avaluï un examen oral serà un professional de l’ensenyament aliè a l’estudiant. El decret de modificació de la prova també dictamina que no demostrar els suficients coneixements no és l’únic motiu de suspens. Així doncs, seran candidats “no aptes” aquells estudiants que facin “frau”, i s’engloba la comunicació entre els alumnes, usar documents no autoritzats o utilitzar la tecnologia per fer la prova. Qui faci frau tindrà un zero a l’examen i perdrà la convocatòria.
El jurat examinador també signarà l’acta d’acreditació amb la nota final del batxillerat. Aquesta serà la qualificació per accedir a la universitat tot i que també tindran l’oportunitat de fer un nou examen a Espanya per pujar nota.

Les dues formacions veuen evident que l’única intenció de treure a la llum en aquests moments el sondeig és pres­sionar l’oposició –a través de serveis que de­penen del Govern– per­què canviï d’opinió i el pressuport tiri endavant. Reformistes i centristes van deixar clar ahir que, si aquest era l’objectiu, no s’aconseguirà. Un altre aspecte en què van coincidir diferents membres dels dos partits és la “perplexitat” perquè, per primer cop, s’hagi elaborat una enquesta política sobre un te­ma concret, el vot del pressupost. Per últim, es pregunten si les dades s’haguessin publicat en cas que haguessin estat contràries als interessos dels socialdemòcrates.

Insten a una normativa
El vicepresident del grup reformista Ladislau Baró va apostar per la continuïtat dels sondejos, però “amb una normativa que en garanteixi la transparència i que no siguin dirigits per qui governa”. A més, va destacar que en els resultats de l’estudi “la responsablitat del bloqueig es distribueix entre tots”. Baró també troba “normal” que la població “consideri necessari un cert consens”.  
Eusebi Nomen, des d’Andorra pel Canvi, va afirmar a AD Ràdio que“el missatge és que hem de millorar” i que l’elevat nombre de persones que no responen revela “un distanciament envers la política, perquè no ho estem fent bé, no estem donant les solucions que vol la ciutadania, i això frustra”. Per al conseller centrista, el sondeig posa de manifest que “la política a Andorra està en una situació de fracàs”.
Des de la banda socialdemòcrata, en declaracions a la mateixa emissora, el president del grup parlamentari, Francesc Rodríguez, troba positiva l’elaboració de l’enquesta, tot i que no es va estar de fer autocrítica: “Encara que el nostre partit és el que millor queda pels resultats, ens hem de preocupar perquè vol dir que no hem fet els deures.”

VISTIPLAU AL DESCENS DEL CÀNON DE FEDA I ANDORRA TELECOM

Els comptes per a l’exercici 2010 no seran aprovats pel ple del Consell General, però més sort tindrà el projecte de llei mitjançant el qual el Govern rebaixarà el cànon sobre els serveis d’electricitat i telecomunicacions que apliquen tant Andorra Telecom com FEDA en la facturació, uns diners que posteriorment es traspassen a l’Estat. Així, el text preveu que el tipus d’aquesta taxa baixi del 10% que s’aplica actualment fins a només el 5,5%. D’aquesta forma, l’executiu s’equipararà al que, segons els plans inicials dels socialdemòcrates, hauria de ser el tipus general del futur IVA –en les dar­reres setmanes s’han mostrat partidaris d’un percentatge més reduït.
Fonts del grup parlamentari reformista van confirmar ahir que la seva intenció és abstenir-se en la votació, cosa que permetria que només amb el suport dels catorze consellers socialdemòcrates la llei aconseguís tirar endavant. Des d’Andor-­ra pel Canvi, Eusebi Nomen va avançar fa dies el seu acord amb el text, que durant la discusió per part de la comissió legislativa d’Economia va ser objecte de petits canvis tècnis. Un cop hagi superat el tràmit d’avui en el ple parlamentari, el projecte de llei entrarà en vigor el mateix dia que sigui publicat al Butlletí Oficial, cosa que trigarà encara a succeir unes quantes setmanes ja que fa falta la signatura de ratificació dels coprínceps.
Les previsions efectuades pel ministre de Finances, Pere López, apuntaven que la mesura, un cop sigui plenament efectiva, comportarà un estalvi de prop de sis milions d’euros per a les famílies i les empreses del Principat. Des de l’executiu es va apuntar en presentar la llei que la reducció del cànon que cobren les parapúbliques als seus clients afavorirà especialment les economies més febles. L’a­-plicació també suposarà una reducció dels ingressos per a l’Estat.

La guàrdia civil va informar ahir de la darrera d’aquestes operacions a la Farga de Moles.
López va manifestar que en cap cas relacionen els comisos de diners amb la signatura del conveni d’intercanvi d’informació amb l’Estat veí del sud. “La signatura ha estat molt ben acollida. Hi ha molta tranquil·litat als mercats”, va afirmar el ministre. I tot seguit hi va afegir que ha quedat clar que no hi ha retroactivitat i que, a més, les condicions per fer demandes d’informació són “exigents”.
Pere López va indicar que el Govern està en contacte amb els responsables de l’Associació de Bancs (ABA) i que hi ha “una tranquil·litat absoluta”, amb referència a aquests episodis al punt fronterer.
El titular de Finances va insistir que en cap cas es pot parlar de fuga de capitals i que es tracta “d’accions molt aïllades” que tenen escassa significació.
En els darrers dies la guàrdia civil ha informat de tres comisos de diners a ciutadans espanyols, entre els quals una intervenció que superava els 200.000 euros. Ahir va informar del quart decomís de diners.

50.000 EUROS A LA BUTXACA DE LA JAQUETA

La guàrdia civil va comissar dimarts a una veïna de Barcelona que circulava en direcció l’Estat espanyol 49.000 euros. Segons va exposar el cos d’ordre, la intervenció la van dur a terme efectius de la secció d’especialistes fiscals de la duana de la Farga de Moles, que van descobrir que la dona duia 50.000 euros en una de les butxaques de la jaqueta. Es tracta d’una dona de 31 anys, que respon a les inicials M. C. M. P. i que conduïa un vehicle Mercedes model E-270.
La conductora va ser inculpada per l’autoria d’una infracció de la normativa sobre blanqueig de capitals i va poder continuar el viatge amb 1.000 euros, que és la quantia que es considera que és el mínim de supervivència. La resta de diners han quedat a disposició del Banc d’Espanya.

En la carta que ha enviat al comissariat, l’escultor al·lega motius “professionals i tècnics”. En aquests moments, l’artista treballa en el seu taller a Barcelona en projectes que té compromesos per a l’any vinent a Àustria i Itàlia. Però un altre motiu que el va fer desistir és que hi havia una indefinició bastant important en el projecte andorrà pel que fa a l’espai que, en previsió, es podria acabar ocupant en una eventual participació a la biennal. L’espai és un element central en l’obra de Roqué que necessita com a mínim un any per preparar qualsevol proposta dirigida a una biennal, esdeveniment que no s’ha de confondre amb una fira comercial d’art.
“En la carta expresso que per motius professionals i tècnics em veig obligat a retirar-me com a possible participant i els agraeixo el fet d’haver-me convidat a presentar-me; també els dic que em sentiré orgullós com a artista dels èxits que de ben segur s’obtindran en la participació d’Andorra a la Biennal de Venècia.” A hores d’ara, però, l’escultor, després de quatre mesos, encara no ha rebut una carta en resposta a l’anunci, un fet que no considera gaire normal. Troba “una falta de respecte” que els artistes que s’han presentat estiguin encara en aquests moments esperant la llista dels que finalment hi aniran.

Retards problemàtics
Com més dies passin menys temps tindran per preparar les seves propostes i, és més, també s’ha de tenir en compte els terminis de presentació de projectes que hagi especificat l’organització de la biennal per optar a participar-hi l’any que ve. Altres       artistes estan esperant una comunicació pacientment. És el cas de Fiona Morrison, que ahir va comentar, en conversa amb el Diari, que es mostra optimista. “No news, good news”, es va consolar Morrison, que ha preparat un projecte de videoinstal·lació per a la biennal. La indefinició en el calendari ha estat una tònica des del principi. “Ja ens van dir que no sabien la data en què ens donarien a conèixer el veredicte, per això estic tranquil·la”, va dir.

Silenci del Govern
D’altra banda, aquest rotatiu es va posar en contacte amb el Govern per conèixer en quin punt es troba el projecte, però no en va obtenir cap resposta. En anteriors ocasions, mesos enrere, també preguntant sobre l’evolució del projecte, a la premsa se l’emplaça a esperar la convocatòria d’una roda de premsa que, fins ara, no ha tingut lloc. Així doncs, ara per ara el projecte per a la biennal és més una incògnita que un fet.

UN PROJECTE QUE JA VA COMENÇAR AMB MAL PEU

El projecte de portar Andorra a la Biennal de Venècia va començar amb mal peu. De fet, es volia que es presentés ja la possibilitat per anar-hi l’any passat amb un temps d’organització ajustat. Finalment, poc abans de les eleccions de l’abril passat, el ministeri de Cultura va posposar el projecte per al 2011, de manera que el nou equip que va assumir les regnes de la gestió cultural pel que fa al Govern amb l’arribada dels socialdemòcrates va heretar la idea que, en diverses ocasions, ha mostrat el convenciment de seguir promovent com una manera de projectar l’art del país.
La idea de participar en la Biennal de Venècia va anar lligada a les relacions amb l’Institut Ramon Llull i la participació catalana en aquest esdeveniment artístic europeu, un dels més improtants del món. Amb tot, però, els projectes estan deslligats si bé al principi semblava que Andorra dependria en l’àmbit operatiu de l’Institut Ramon Llull.
Entre les coses a fer i que havia recomanat el comissariat hi havia visitar la ciutat i triar un espai possible per ubicar-hi el projecte andorrà. De moment, el Govern actual no ha comunicat cap mena de decisió en aquest sentit.