Els operadors, alemanys i holandesos, han mostrat el seu interès per les possibilitats que obre el recentment inaugurat aeroport de Lleida-Alguaire, segons ha explicat López, i els vols regulars entre aquesta infraestructura i Frankfurt. López creu que Alguaire ajudarà a dur visitants, tant a l'hivern com a l'estiu. D'altra banda, el ministre també ha participat al Fòrum de l'OMT, aquest divendres al matí a Berlín. López ha explicat que ha aprofitat per mantenir contactes internacionals per "la qüestió de l'observatori turístic", i també s'ha reunit amb el secretari general de l'OMT per preparar la reunió que ha de mantenir el patronat de la Fundació OMT Thémis el proper 12 d'abril. Segons el ministre, el patronat està treballant en "projectes engrescadors" que es donaran a conèixer amb motiu de la reunió del proper mes.

Els operadors, alemanys i holandesos, han mostrat el seu interès per les possibilitats que obre el recentment inaugurat aeroport de Lleida-Alguaire, segons ha explicat López, i els vols regulars entre aquesta infraestructura i Frankfurt. López creu que Alguaire ajudarà a dur visitants, tant a l'hivern com a l'estiu. D'altra banda, el ministre també ha participat al Fòrum de l'OMT, aquest divendres al matí a Berlín. López ha explicat que ha aprofitat per mantenir contactes internacionals per "la qüestió de l'observatori turístic", i també s'ha reunit amb el secretari general de l'OMT per preparar la reunió que ha de mantenir el patronat de la Fundació OMT Thémis el proper 12 d'abril. Segons el ministre, el patronat està treballant en "projectes engrescadors" que es donaran a conèixer amb motiu de la reunió del proper mes.

Els fets van tenir lloc a les 13.45 hores a l'interior del recinte duaner de la Farga de Moles, quan els agents estaven inspeccionant un BMW 740 i van trobar 20.105 euros en un sobre que portava el conductor. Per aquest fet es va inculpar l'home, J.J.M., de 63 anys, per la comissió d'una infracció a la normativa de blanqueig de capitals. L'home va continuar el viatge amb mil euros en concepte de 'mínim de supervivència' i la resta dels diners van quedar a disposició de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries del Banc d'Espanya.

Segons les dades fetes públiques pel Departament d'Estadística, els grups que mantenen un comportament a l’alça són els que tenen unes variacions mensuals que pugen quan l’any anterior baixaven: transport, habitatge i alimentació; i els que pugen més que l’any anterior: salut i ensenyament. D'altra banda, mantenen un efecte moderador sobre l’IPC, els grups que tenen unes variacions mensuals que pugen menys que l’any anterior: hotels, cafès i restaurants; baixen quan l’any anterior pujaven: mobles; baixen més que l’any anterior: roba i calçat; baixen quan l’any anterior es mantenien estables: esbarjo, espectacles i cultura; i es mantenen estables: béns i serveis diversos.

La variació mensual del mes de febrer del 2010 és del -0,1% (febrer 2009 -0,6%) situant la variació interanual a l'1,6%. La inflació subjacent registra al febrer 2010 una variació mensual del -0,3% (febrer 2009 -0,3%) situant la variació interanual al febrer 2010 en un 0,5%. En termes anyals, els grups de l’IPC que han tingut una tendència inflacionista al mes de febrer, de més a menys grau, són: transport, salut, habitatge, hliments, begudes i tabac, i ensenyament. En canvi, en termes anyals, els grups de l’IPC que han tingut una tendència menys inflacionista en el mes de febrer han estat: esbarjo, vestit i calçat, mobles, hotels i restaurants, i béns i serveis diversos.

Estadística destaca en aquest mes passat la repercussió negativa de la roba i calçat, -0,3%, (variació mensual -4,5%), i les repercussions positives del grup alimentació, begudes i tabac, 0,1%, (variació mensual 0,3%) i del grup transport, 0,1%, (variació mensual 0,6%).

D'altra banda, la inflació subjacent, la que es calcula sense tenir en compte els productes frescos i petroliers, se situa en el 0,5%. Així, la diferència entre l’IPC i la inflació subjacent passa de 0,6% a 1,1%. Es continua amb uns diferencials positius per la continua recuperació dels preus dels productes petroliers. Aquests registren unes variacions anyals positives passant de 6,3% al gener de 2010 al 13,3% al febrer del 2010. Al mateix temps, els Productes frescos també es continuen recuperant aquest febrer 2010, passant del -0,3% al 0,7%.

Sindicatura va admetre ahir a tràmit parlamentari deu dels 17 acords d’intercanvi d’informació signats –de fet, només restarien els últims, rubricats amb els països nòrdics–, i s’ha iniciat així el procés per a la seva ratificació en qualitat de tractats internacionals. Així ho havia anunciat el cap de Govern, Jaume Bartumeu, fa uns dies, indicant com l’entrada a la Casa del Benefici es faria en dues onades i de forma individualitzada, permetent així la votació un per un d’aquests articulats que comprometen Andorra per compartir informació bancària sota demanda prèvia i que han possibilitat la sortida de la poc saludable llista grisa de l’OCDE.

A partir d’aquest moment, Sindicatura va obrir un termini de 15 dies hàbils, fins al 6 d’abril vinent, per tal que els grups parlamentaris puguin presentar esmenes, tal com s’espera que es faci des del Grup Parlamentari ApC, que està denunciant problemes de retroactivitat en els documents signats amb països com ara Espanya i França. Mentrestant, els reformistes ja van anunciar que, en un principi, no troben problemes en els acords signats, tot i que en els pròxims dies es veurà quina és la seva posició per al tràmit parlamentari, que clourà en la ratificació al Consell. De fet, i tal com va exposar Bartumeu, aquests documents entren dins la línia de la Llei d’intercanvi d’informació a la demanda a la qual el Grup Reformista va donar suport.

LLIGANT ELS CDI
Les prop de 90 pàgines de què consta el Butlletí del Consell emès ahir inclouen els acords amb Portugal, els Països Baixos, Mònaco, França, l’Argentina, Bèlgica, Espanya, Àustria, San Marino i Liechtenstein, i tots ells presenten una similar exposició de motius. De fet, en les línies que precedeixen els articulats, Bartumeu remarca com la pressió internacional i la voluntat d’Andorra de rebre una millor consideració han comportat la modificació de la regulació del secret bancari per a l’intercanvi d’informació i que “és en el marc d’una voluntat compartida d’avançar cap a la positiva consolidació dels sectors financer i bancari” que s’han subscrit els compromisos amb els diferents països.

La qüestió dels futurs convenis per evitar la doble imposició (CDI) queda en tots els casos compromesa, tot i que amb diferents intensitats. Amb Portugal hi h a un protocol d’entesa per aconseguir aquests convenis, mentre que amb Mònaco, Bèlgica, San Marino i Liechtenstein aquest compromís queda fixat mitjançant protocols annexos. Amb els Països Baixos, una “declaració política” delimita “la bona predisposició″ per emprendre converses sobre la necessitat de concloure un CDI, mentre que amb Espanya s’explicita que “el quart considerant de l’exposició de motius de l’acord deixa afermada la disposició de les parts contractants per iniciar, un cop el marc fiscal del Principat estigui plenament definit, les negociacions per a la signatura d’un conveni per evitar la doble imposició″. Finalment, amb Àustria s’empra una fórmula similar, acompanyant l’acord d’un “intercanvi de notes que assenyala la voluntat” de signar un futur CDI.

Ahir estava amb un debat de la ràdio i entre pregunta i resposta, vaig estar un moment en silenci. Necessitava entendre què em deien i respondre amb criteri. No va arribar al tercer segon quan el locutor, l’apreciat Mujal, m’interpel.lava preocupat per un silenci inhabitual en el món de la ràdio. El silenci, però, és massa inhabitual.

El silenci es necessari per la vida com ho és per a la música, ja que sense ell tot seria soroll. Pels que patim de migranya, ben apreciat és el silenci, com ho és la bella música i la llum tènue. Un entorn ideal en el repòs ja entrada la nit, mentre la resta dorm. Només en el silenci es pot degustar bé un bon llibre o una bona música.

En aquest afany per gaudir de la cada vegada més preuada tranquil.litat em porta sovint a mantenir obert més d’un llibre alhora. De vegades en reprens un, a voltes un altre. Mantenir lectures paral.leles reporta a la ment un univers nou de referències que lluny de perdre’s conforma nexes d’unió per poder descobrir.

“Cada lector és, quan llegeix, el propi lector de si mateix. L’obra de l’escriptor no és més que una espècie d’instrument òptic ofert al lector per a permetre-li discernir el que, sense aquell llibre, no hauria pogut veure en si mateix”. Amb aquestes paraules de Proust inicia Morey el seu llibre Pequeñas doctrinas de la soledad, en el qual mostra com la soledat de les paraules que es llegeixen i s’escriuen, que se senten i es pensen són les que ens transmeten el saber acompanyant-se. Perquè l’home és l’únic animal que s’acompanya.

Un altre dels llibres que se m’emporta de viatge és De parte de la princesa muerta, de Mourard. Com a tota bona novel.la històrica em situa amb realisme i ficció a l’evolució de la Turquia del segle XX, viscuda des de la més sentida sensibilitat d’una nena que es fa gran en el decurs de la història.

Al cap i a la fi, aquests i cadascun dels llibres de les tauletes de nit són els que ens acompanyen i ens ensenyen el nostre saber més profund. Saber que acompanyo amb aquella música més franca i sincera, com per exemple les variacions de Gymnopédie, del gran mestre Satie, la banda sonora de la gran pel.lícula The painted veil o bé les romances de Bocelli (al qual, per cert, li van donar la setmana passada una merescuda estrella al Passeig de la Fama de Los Angeles.

El fred, que està sent molt extrem aquests dies al Principat, seria ara mateix amb molta probabilitat la causa de la mort de l'home, un jove de 24 anys que es trobava al Pas passant uns dies de vacances. Personal del túnel va localitzar el seu cos ahir a dos quarts de sis de la tarda sota el viaducte del costat nord de la infraestructura. Després de la intervenció de la policia, l'últim que s'ha pogut saber del jove és que la nit anterior havia sortit a locals d'oci nocturn de la localitat amb un company. Amb tot, ningú va acudir a denunciar-ne la desaparició. La hipòtesi que hagués patit una hipotèrmia afectat per la ingesta excessiva d'alcohol resta pendent de confirmar-se amb els examens forenses.

Cal recordar que aquest és el segon cas en poc temps d'una víctima mortal en circumstàncies similars. A final d'any el jove basc Igor Mate Garcia va ser trobat també sota el viaducte del túnel d'Envalira, al que es buscava des de feia uns dies després que els companys de viatge denunciessin la seva desaparició. La hipotèrmia, que va provocar la seva desorientació després d'una ingesta excessiva d'alcohol, es va acabar confirmant com la causa de la mort

El fred, que està sent molt extrem aquests dies al Principat, seria ara mateix amb molta probabilitat la causa de la mort de l'home, un jove de 24 anys que es trobava al Pas passant uns dies de vacances. Personal del túnel va localitzar el seu cos ahir a dos quarts de sis de la tarda sota el viaducte del costat nord de la infraestructura, en una zona poc accessible. Després de la intervenció de la policia, l'últim que s'ha pogut saber del jove és que la nit anterior havia sortit a locals d'oci nocturn de la localitat amb un company. Amb tot, ningú va acudir a denunciar-ne la desaparició. La hipòtesi que hagués patit una hipotèrmia afectat per la ingesta excessiva d'alcohol resta pendent de confirmar-se amb els examens forenses. Hores d'ara ja s'ha comunicat la mort a la família del jove.

Cal recordar que aquest és el segon cas en poc temps d'una víctima mortal en circumstàncies similars. A final d'any el jove basc Igor Mate Garcia va ser trobat també sota el viaducte del túnel d'Envalira, al que es buscava des de feia uns dies després que els companys de viatge denunciessin la seva desaparició. La hipotèrmia, que va provocar la seva desorientació després d'una ingesta excessiva d'alcohol, es va acabar confirmant com la causa de la mort

En nom del Consell General, felicito tota la ciutadania en aquest 17è aniversari de l'adopció àmpliament majoritària de la Constitució per part del poble andorrà i formulo el desig que la continuïtat d'aquesta diada, que vull festiva, ens serveixi per fer créixer el sentiment d'unitat entre tots nosaltres a l'entorn dels valors que proclama i defensa.

La celebració del 17è aniversari de la Constitució és també la que clou la primera dècada del segle XXI --com no recordar-ho?-- i s'emmarca en un context que pot semblar complex si ens parem, d'una banda, a considerar la crisi financera a què no s'acaba de veure la fi o, encara, la nostra situació interna, en particular després de l'empat assolit al Consell General a la passada sessió de pressupost; d'altra banda, però, també hem vist com Andorra sortia de la llista de paradisos fiscals, el primer pas que deixa albirar un camí que s'obre vers un possible atansament a la Unió Europea sobre la base d'unes relacions franques que només poden ser que beneficioses per al conjunt d'Andorra. Context complex, potser sí, tampoc més del que ho ha pogut ser en d'altres temps, temps de crisi global, temps per a la reflexió, el raonament i l'acció.

M'adhereixo plenament a la visió de la democràcia de què parla Amartya Sen: “Democràcia com a govern mitjançant la discussió″, raó per la qual estic segur que és possible sortir del pou sense fons en què en determinats moments pot semblar que s'hagi caigut.

Ho deia en iniciar aquesta legislatura: estem encara debatent i cercant solucions als mateixos punts que fa disset anys enrere. Tanmateix, moltes coses han canviat al llarg d'aquest període. Cadascun de nosaltres pot recordar com ha estat la seva etapa personal, les seves vivències, l'evolució del seu entorn i com s'ha transformat el país en el decurs d'aquests anys, però també quins reptes nous han aparegut, quines fites importants s'han presentat, quines s'han assolit i quines no, i quins són els temes essencials que queden per resoldre.

Qui no recorda aquelles crisis d'adolescent en què tot es veu negre, molt ben il·lustrades pels autors romàntics del segle XIX?

Deu anys de segle. Disset anys de Constitució. Són probablement aquestes constatacions les que m'han fet pensar que, potser de manera simbòlica, es tracta que encara no hem sabut arribar del tot a la majoria d'edat. Tornant a recórrer a Amartya Sen, no seria segurament desencertat afirmar que tot allò que no s'ha dut encara a terme en el desenvolupament de la Carta Magna és producte de la tensió entre l'estructura institucional creada i volguda per la gran majoria, que va considerar-la la més justa, d'una part, i, de l'altra, els comportaments individuals als quals els costa adaptar-se, sense que això signifiqui tampoc cap tipus de rebuig conscient.

L'any que ve assoliran la majoria d'edat els nats l'any de l'aprovació del text constitucional. Deixar entendre que hi ha una distància entre l'enunciat i la realització, entre la teoria i la pràctica no és ajudar-los que puguin creure en l'estat de dret,  democràtic i social de què Andorra va voler-se dotar. La Constitució és una referència comuna i ha de ser el punt de partida inexcusable de tot procés de reflexió que pretengui abastar tota la ciutadania.

Democràcia no només és votar. Democràcia és: parlar, escoltar, raonar, transigir, cercar els punts de confluència més que no pas els de divergència i finalment votar, votar també, intentant cercar les decisions més justes, amb tot el difícil que pot ser fer el tomb de la noció de justícia per obtenir un resultat àmpliament majoritari com va ser el cas amb la Constitució ara fa 17 anys.

Felicitats.