Què li va venir al cap quan li van oferir el càrrec?
No va ser un sí immediat, però vaig veure que treballar en el mitjà de comunicació públic del país era un repte important que no volia deixar escapar. Professionalment em podia interessar molt.

Quin model d’RTVA vol?
No m’agrada parlar de model de ràdio o televisió, sinó de model de mitjans audiovisuals. S’han de veure de forma integrada, és una mateixa empresa i s’han de pensar productes intercanviables i després aprofitables també per Internet. Ha de ser un model proper a la gent i al país, insistir en els seus principis bàsics. Un d’ells parla de la promoció de la llengua. També hem de remarcar els esports que caracteritzen un país de neu. Hem de parlar d’Andorra des d’Andorra, donar servei també a les institucions i no tan sols en l’àmbit polític, sinó també d’entitats, clubs o federacions. Potser podem produir el contingut audiovisual del que passa al país però els oferim l’espai. Si ells poden portar-nos un producte fet analitzarem la viabilitat i tindran el canal per arribar al seu públic.

Com ha trobat l’ambient entre els treballadors?
Han patit aquests temps perquè sabien que hi hauria una reducció del personal i s’han trobat que fins al dia 15 no va arribar el director. Ho entenc i he volgut ser molt ràpid. Ara, la gent ja no haurà de patir més, es podrà centrar en la feina i treballar en el model que definim.

Tem que l’any vinent toqui fer noves retallades?
És una decisió política que no em correspon a mi. No sé quina serà la voluntat. En dos o tres mesos, presentaré el model de televisió i el pla estratègic per als propers anys. Espero que això serveixi per decidir.

Incrementar els ingressos és una possibilitat real ara?
La publicitat ha baixat a tot ar­reu. S’ha de lluitar al màxim per incrementar els ingressos i tenir en compte que hi ha tres vies de difusió per aprofitar –televisió, ràdio i Internet– però estem en un context de crisi.

El deute es pot reduir?
Amb el funcionament operatiu diari de la televisió, no es podrà reduir mai. Ni jo ni Superman podem fer-ho amb l’operativa actual i els ingressos per publicitat.

L’audiència percebrà la retallada?
Intentarem no tan sols que no la noti, sinó que a més vegi una televisió més propera i d’una qualitat força acceptable.

Es planteja reduir hores d’emissió?
D’una forma ferma, no, però pot­ser sí que ho hem de pensar.

Es mantindrà el recurs al TC pel ‘cas Besson’?
La intenció és anar fins al final. Creiem que hi ha arguments suficients perquè ens acabin donant la raó.

El pas de les jornades situa l’equip de Xavier de la Rosa amb més opcions de quedar-se sense play-off d’ascens que de classificar-se, i és que l’última victòria com a forà va ser el 19 de novembre, amb un triomf a la pista de l’Hospitalet Bellsport. Des de llavors només s’ha sumat un punt de 18 possibles. Pobre bagatge d’un equip que tenia aspiracions d’estar entre els vuit primers. Encara segueix amb opcions, però l’Àfrica Ceutí ja té els mateixos punts que els andorrans i l’UMA Antequera i el CD Burela estan a només cinc punts. O?hi ha una reacció o l’Hotels Plaza pot veure estroncat el seu bon inici de competició, que va fer somiar tothom –inclosos els jugadors–. Els de De la Rosa van perdre per 5 a 1 a la pista de l’UMA Antequera –idèntic resultat que el curs passat– en un partit on els andorrans van estar negats de cara al gol. Fins a quatre u contra u va fallar l’Hotels Plaza a càrrec de Jona, Soty Marian, Nacho Llamas i Moisés Gonçalves. Una de les ocasions més clares que va tenir l’equip andalús la van transformar. El tècnic local, Manuel Carrasco, va treure brillantor a la pissarra i en una sortida d’un córner va obrir la llauna Nacho Cisneros. Així es va arribar al descans i només quedaven dos minuts per arribar al final dels primers 20 minuts.
Al següent acte i només començar, l’Antequera va aprofitar un error dels andorrans per batre Flores el porter Aitor Rubio amb un xut que va entrar pel mateix escaire. Sis minuts després, Sergio amb un altre xut sec de puntada va sorprendre Aitor Rubio per marcar el 3 a 0. El tècnic, Xavier de la Rosa, no s’ho va pensar i va començar a utilitzar la tàctica de porter-jugador. La decisió va donar un efecte contrari i mentre l’Hotels Plaza es dedicava a perdonar ocasió rere ocasió va sentenciar Claudio da Silva amb un xut de porteria a porteria. Aquest gol va tallar les il·lusions de remuntada dels andorrans de cop i més quan Flores va sentenciar amb un altre gol de pista a pista per deixar el 5 a 0 a l’electrònic. Sense temps per a res, els de De la Rosa van marcar el gol de l’honor, obra del romanès Soty Marian. “Hem jugat un bon partit, però hem fallat moltes ocasions. Hem estat molt negats de cara a porteria contra un equip que juga bé i ràpid”, va assegurar un decebut Xavier de la Rosa, que envia un missatge d’optimisme. “Hem d’assegurar els partits de casa.” La setmana vinent l’Hotels Plaza descansa.

EL SEGON EQUIP DE L'HOTELS PLAZA L'FS PUIGCERDÀ, REP UN DUR CORRECTIU DEL CE SANT JULIÀ ( 3-7)

Lliçó del CE Sant Julià a Puigcerdà. Els lauredians es van revenjar del resultat d’anada d’1 a 4 contra el segon equip de l’Hotels Plaza, l’FS Puigcerdà, dirigit per l’andorrà Talín Puyalto, i es van imposar per 3 a 7 en un partit dominat de cap a peus pels de Lluís Cruz. Els andorrans no van fer un bon inici de partit i van rebre un parcial de 2 a 0, gràcies a Josep Maria Vila i Toni González. La reacció va ser immediata i abans del descans es va passar del 2 a 0 al 2 a 4, amb gols de Carlos Barbosa, dos de Jorge Dias i un del jove Pau Riera. A dos minuts del descans, Jorge Dias es va marcar un gol en pròpia porta. A la represa, Nuno Dias, Jorge Dias –que en va marcar quatre– i Marc Eduard van tancar la golejada.

Qui deixa la feina avui, tal com està el panorama?
Doncs la meva dona, la Marta Tibau, i jo! A les nostres feines ja fèiem el que ens agradava, ja estàvem bé, però és veritat que de vegades s’acaba un cicle i en comença un altre i ara tenim altres expectatives.

Per què ara?
Tot té uns antecedents. Fa un parell d’anys vam decidir que volíem canviar de cicle i veure món però ens faltava més experiència professional. Jo escric i la Marta és càmera i volíem fer un programa junts. El resultat va ser Furgoaddictes que ha estat en antena un any. També hem aprofitat aquest temps per estalviar. Però reconec que deixar la feina ha estat la decisió més complicada.

Volen viatjar i treballar, entenc?
La idea és fer un videobloc perquè la gent ens pugui anar seguint. Quan faci un parell de mesos que viatgem començarem a editar programes cada setmana amb vídeos curts que tinguin un ítem en concret, com ara la gastronomia, les musiques... La idea és vendre-ho com un pack sencer quan tingui forma de producte audiovisual.

El viatge té, així, cert sentit.
Estem equipant la furgoneta, que és diu Sayoneta, per viure-hi i treballar-hi alhora. Tant la Marta com jo tenim una idea molt social, és a dir, de conèixer gent. No deixa de ser una vivència a través de les persones, els llocs... Serà una forma de vida. Aquest viatge ens canviarà la percepció que tenim del món i de la vida.

Com serà el viatge, on tenen previst començar-lo?
Tenim una idea inicial, però clar, clar, només sabem que sortirem a mitjan juny. La ruta hauria d’ar­rencar a Buenos Aires, fer tot el con sud i l’Amèrica del nord abans d’anar cap al sud-oest asiàtic, l’Índia i la zona austral.

Han demanat consell a algú expert en aquestes travessies?
Hem parlat amb gent que ja ha fet viatges semblants i ja ens ha avisat que a mida que avancem ens anirem trobant d’altres viatgers que ens aconsellaran de llocs on anar i variarem el nostre camí. És l’aventura.

Posaran la parella a examen. Ho han pensat?
Sí, sí. És evident. Ja ho hem parlat, posarem a prova, al límit, la nostra parella. Si no estiguéssim prou compenetrats ja no ens ho hauríem plantejat. Durant uns anys compartirem cinc metres cúbics, tot i que amb un jardí enorme!

Alguna cosa els fa especial il·lusió de veure?
A la Marta els pingüins i a mi estar a les Illes Galápagos. I tornar a l’Índia, on ja vam anar fa anys i que ens va marcar molt.

Tot a punt, doncs. Molta sort!
Home, falta enviar la furgoneta en vaixell a l’Argentina i això s’està convertint en el més difícil!

La tramitació de les baixes està pendent ara que el Govern doni el vistiplau per al pagament de les indemnitzacions, que suposaran, segons el màxim responsable de l’organisme, entre 280.000 i 290.000 euros.
Dels catorze acomiadaments, tres ja es van produir fa unes setmanes i un altre és una baixa per malaltia que passarà a ser permanent. Els altres deu són els que es tancaran ara i s’hi ha de sumar una excedència. Tot i que inicialment s’havia parlat que farien falta divuit baixes, Robert assegura que s’ha aconseguit ja l’objectiu. “Cal tenir en compte que l’anterior direcció eren dues persones i ara només és una. I un sol sou seu val per dues persones més. Amb això ens adaptem plenament al pressupost”, apunta.
La proposta perquè els acomiadaments fossin voluntaris ha tingut bona acollida entre els treballadors. Massa bona i tot, perquè s’hi han volgut acollir més empleats dels que feien falta. “No a tothom se li ha acceptat, ens hauríem quedat amb menys gent de la que volíem”, va explicar el director de l’ens, que apunta ques’ha buscat “un equilibri entre departaments”. Robert garanteix que tant l’estalvi aconseguit amb aquesta fórmula com el cost de les indemnitzacions “hauria estat més o menys el mateix si hagués triat jo les persones”.

Dos mesos no previstos
L’endarreriment en el procés de reducció de plantilla –inicialment es volia que estigués enllestit a començament d’any– provocarà, reconeix el director d’RTVA, “una desviació important, dos mesos de salari de catorze persones” en el pressupost, circumstància que “haurem de compensar per alguna banda”.

"NI JO NI SUPERMAN PODEM REDUIR EL DEUTE ACTUAL"

Ha acceptat la missió de comandar RTVA en una delicada situació financera. I tot just arribar ha hagut d’afrontar la reducció de personal, el primer de molts reptes.

Què li va venir al cap quan li van oferir el càrrec?
No va ser un sí immediat, però vaig veure que treballar en el mitjà de comunicació públic del país era un repte important que no volia deixar escapar. Professionalment em podia interessar molt.

Quin model d’RTVA vol?
No m’agrada parlar de model de ràdio o televisió, sinó de model de mitjans audiovisuals. S’han de veure de forma integrada, és una mateixa empresa i s’han de pensar productes intercanviables i després aprofitables també per Internet. Ha de ser un model proper a la gent i al país, insistir en els seus principis bàsics. Un d’ells parla de la promoció de la llengua. També hem de remarcar els esports que caracteritzen un país de neu. Hem de parlar d’Andorra des d’Andorra, donar servei també a les institucions i no tan sols en l’àmbit polític, sinó també d’entitats, clubs o federacions. Potser podem produir el contingut audiovisual del que passa al país però els oferim l’espai. Si ells poden portar-nos un producte fet analitzarem la viabilitat i tindran el canal per arribar al seu públic.

Com ha trobat l’ambient entre els treballadors?
Han patit aquests temps perquè sabien que hi hauria una reducció del personal i s’han trobat que fins al dia 15 no va arribar el director. Ho entenc i he volgut ser molt ràpid. Ara, la gent ja no haurà de patir més, es podrà centrar en la feina i treballar en el model que definim.

Tem que l’any vinent toqui fer noves retallades?
És una decisió política que no em correspon a mi. No sé quina serà la voluntat. En dos o tres mesos, presentaré el model de televisió i el pla estratègic per als propers anys. Espero que això serveixi per decidir.

Incrementar els ingressos és una possibilitat real ara?
La publicitat ha baixat a tot ar­reu. S’ha de lluitar al màxim per incrementar els ingressos i tenir en compte que hi ha tres vies de difusió per aprofitar –televisió, ràdio i Internet– però estem en un context de crisi.

El deute es pot reduir?
Amb el funcionament operatiu diari de la televisió, no es podrà reduir mai. Ni jo ni Superman podem fer-ho amb l’operativa actual i els ingressos per publicitat.

L’audiència percebrà la retallada?
Intentarem no tan sols que no la noti, sinó que a més vegi una televisió més propera i d’una qualitat força acceptable.

Es planteja reduir hores d’emissió?
D’una forma ferma, no, però pot­ser sí que ho hem de pensar.

Es mantindrà el recurs al TC pel ‘cas Besson’?
La intenció és anar fins al final. Creiem que hi ha arguments suficients perquè ens acabin donant la raó.