El Partit Socialdemòcrata (PS) considera com un dels temes fonamentals avançar en els drets civils de la població, i portarà a terme iniciatives legislatives amb aquest objectiu.

Així, els socialdemòcrates opinen que una de les qüestions que s'han d'abordar de manera prioritària és una regulació que despenalitzi l'avortament. La recent visita al país del comissari europeu de Drets Humans ha tornat a posar sobre la taula la necessitat que es legisli sobre aquesta matèria. Per això ja estan preparant una proposició de llei, que podria entrar a tràmit parlamentari perquè es pugui discutir aquest mateix any.

La primera secretària de la formació, Judith Salazar, va indicar que es tractaria de despenalitzar l'avortament en els tres casos bàsics més acceptas a tot arreu, com són quan hi ha malformació del fetus, violació i riscos greus per a la salut física i psíquica de la mare.

En relació amb l'impediment que pot suposar per aprovar una llei d'aquest tipus el fet que un dels coprínceps sigui bisbe, Salazar va recordar que ja hi ha hagut algunes lleis que han tirat endavant només amb la signatura d'un dels coprínceps. "No podem obviar que a Andorra es donen casos d'avortament i estem impossibilitant que les dones andorranes tinguin un accés a l'avortament de manera més transparent, ja que han de marxar fora mentre aquí continua estant penat", va argumentar Salazar.

La voluntat del PS, tant en aquesta qüestió com en d'altres que es puguin anar abordant en els pròxims mesos, és que, encara que siguin les diferents comissions del partit les que prenguin la iniciativa, el debat es traslladi també al conjunt de la ciutadania perquè pugui fer les seves aportacions. Així, en el cas de l'avortament Salazar va dir que el primer que s'ha de fer és demanar l'opinió de les associacions de dones.

Salazar es va mostrar confiada que finalment es prendrà en consideració la proposició de llei presentada fa uns dies pel PS per reduir els anys de residència per obtenir la nacionalitat. En aquest sentit, va recordar que s'ha optat per una proposta "possibilista" en haver establert el mínim d'anys en quinze quan els organismes internacionals estan fent recomanacions perquè la xifra quedi en deu anys. "No podem pensar només en el que és urgent i deixar de banda el que és important", va dir la primera secretària socialdemòcrata en resposta al plantejament dels demòcrates, que aposten per no dispersar esforços.

Respecte al programa que promou el Govern per donar feina als desocupats, el PS creu que "és una bona mesura per als aturats, però alhora s'ha acomiadat eventuals que ja feien tasques en l'administració". Així, Salazar va recordar que el PS sempre ha defensat la creació d'una cobertura per als aturats similar a la que hi ha als països veïns.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera com un dels temes fonamentals avançar en els drets civils de la població, i portarà a terme iniciatives legislatives amb aquest objectiu. Així, els socialdemòcrates opinen que una de les qüestions que s'han d'abordar de manera prioritària és una regulació que despenalitzi l'avortament. La recent visita al país del comissari europeu de Drets Humans ha tornat a posar sobre la taula la necessitat que es legisli sobre aquesta matèria.

Per això ja estan preparant una proposició de llei, que podria entrar a tràmit parlamentari perquè es pugui discutir aquest mateix any. La primera secretària de la formació, Judith Salazar, va indicar que es tractaria de despenalitzar l'avortament en els tres casos bàsics més acceptats a tot arreu, com són quan hi ha malformació del fetus, violació i riscos greus per a la salut física i psíquica de la mare.

En relació amb l'impediment  que pot suposar per aprovar una llei d'aquest tipus el fet que un dels coprínceps sigui bisbe, Salazar va recordar que ja hi ha hagut algunes lleis que han tirat endavant només amb la signatura d'un dels coprínceps. "No podem obviar que a Andorra es donen casos d'avortament i estem impossibilitant que les dones andorranes tinguin un accés a l'avortament de manera més transparent, ja que han de marxar fora mentre aquí continua estant penat", va argumentar Salazar.

La voluntat del PS, tant en aquesta qüestió com en d'altres que es puguin anar abordant en els pròxims mesos, és que, encara que siguin les diferents comissions del partit les que prenguin la iniciativa, el debat es traslladi també al conjunt de la ciutadania perquè pugui fer les seves aportacions. Així, en el cas de l'avortament Salazar va dir que el primer que s'ha de fer és demanar l'opil'opinió de les associacions de dones. Salazar es va mostrar confiada que es prendrà en consideració la proposició de llei del PS per reduir els anys de residència per obtenir la nacionalitat. En aquest sentit, va recordar que s'ha optat per una proposta "possibilista" en haver establert el mínim d'anys en quinze quan els organismes internacionals estan fent recomanacions perquè la xifra quedi en deu anys. "No podem pensar només en el que és urgent i deixar de banda el que és important", va dir la primera secretària del PS.

El Partit Socialdemòcrata preveu entrar a tràmit aquest any una llei per despenalitzar l'avortament.La primera secretària de la formació, Judith Salazar, va apuntar que la idea inicial seria incloure els tres supòsits bàsics, eternament reclamats per les associacions de dones. És a dir, en els casos de malformació del fetus, risc per a la vida de la mare i violació. Tot i això, la política canillenca va obrir la porta a presentar una legislació més ambiciosa si detecten que des de la societat civil se n'és partidari.

I és que el PS vol impulsar el debat de l'avortament no només des de la pròpia formació, sinó donant veu a la població. "Hem de crear mecanismes per relacionar-nos amb la societat civil perquè el debat sigui possible i després portar-lo al Consell", va avançar Salazar, que va emmarcar aquesta iniciativa "en un projecte global per cercar desplegaments legislatius que encara ens falten", entre els quals també figuraria el de la reducció d'anys per a l'accés a la nacionalitat, el text per a la qual acaba de ser acceptat a tràmit per Sindicatura. La dirigent socialdemòcrata va recordar que en tots dos casos són aspectes que s'han recomanat des del Consell d'Europa.

"Cal un accés a l'avortament més transparent. Ara s'ha d'anar a fora i continua estant penat", va recordar Salazar, que va admetre l'escull que suposa l'oposició del Copríncep episcopal. Malgrat això, va posar en relleu que "amb l'única signatura d'un dels dos n'hi ha prou" i que "els polítics hem de fer el que ens demana la societat". Per tant, va reclamar que "hem de ser més valents", en una indissimulada referència al resultat de la darrera vegada que la despenalització de l'avortament va arribar al Consell General, ara fa uns anys durant la votació del nou codi penal.

El conseller de la minoria socialdemòcrata del comú d'Encamp, Joan Sans, va expressar ahir, en declaracions al Diari, la seva preocupació pel futur de les diferents associacions que ocupen les instal·lacions del Complex esportiu i sociocultural encampadà si finalment s'acaba concretant l'externalització de la zona esportiva. "L'activitat associativa és molt important i no sé quina empresa estaria interessada en un espai que està ocupadíssim", va exposar, afegint que "el que em sap més greu és que es facin declaracions sense avaluar abans l'activitat associativa", i va remarcar que cal ser prudents abans de prendre decisions.

Sans va explicar que les declaracions del cònsol major, Jordi Mas, sobre la possibilitat de canviar la fórmula de gestió del complex, els han arribat "de sorpresa" i desconeixen si s'ha tractat la  proposta en la majoria, però va assegurar que en cap cas s'ha plantejat en la comissió d'esports ni en el consell de comú. Malgrat tot, en relació amb les paraules de Mas, que comentava que els comuns, tenint en compte la situació actual, no poden assumir les despeses que representen els centres esportius, el conseller va comentar que la voluntat del Partit Socialdemòcrata és "defensar per sobre de tot el servei públic", i considera que és una tasca del comú encampadà "treballar perquè la instal·lació sigui eficaç i eficient". De la mateix manera va defensar la construcció dels diferents equipaments tot preguntant-se: "Com justificaries a la gent del Pas que hagués d'anar, per exemple, a Ordino?

La voluntat dels  centres esportius era oferir un servei públic." Tot i així, no va voler fer més valoracions tot indicant que ara estan en espera de "veure els números, quina part de la gestió es privatitzaria i què passaria amb els treballadors i els usuaris actuals".

El que ha de ser un pacte d’Estat de la Seguretat Social, s’assembla més a la crònica anunciada del trencament d’un pacte que mai ha existit. I això ha estat des de l’inici. El mateix president del grup socialdemòcrata, Víctor Naudi, va assegurar ahir que aquest pacte d’Estat «està en perill», després que el Govern aprovés el passat dimecres en Consell de Ministres els diferents eixos en què vol que es basi la reforma de la llei de la CASS. Aquesta forma de fer i de decidir «unilateralment», i la consideració de què certs punts aprovats són propis «de criteris d’una assegurança privada», ha estat el que més ha molestat al PS, com una de les tres parts d’aquest pacte d’estat.

Avui però es tenia previst el tret de sortida d’aquest pacte amb la reunió del Govern amb els dos grups parlamentaris. El PS espera una explicació d’aquest procediment que ha tingut el Govern i que ells denuncien. Sense arribar a mullar-se de si els socialdemòcrates trencaran o no el pacte, Naudi va manifestar que la demanda d’unes bases per negociar no responia a una aprovació d’uns punts en el Consell de Ministres, com va fer el Govern i que per tant esperen que avui els hi expliquin si allò aprovat és fix o es pot modificar.

Des del PS se senten com «convidats de pedra», segons Naudi, en aquesta taula de negociacions per aquest pacte d’Estat i no com «part activa» com se’ls va prometre. Per la seva banda, el president del grup de Demòcrates per Andorra, Ladislau Baró va explicar ahir que la «disposició i confiança política no acaba d’estar al 100%» per arribar a un pacte d’Estat per la reforma de la CASS». Baró va deixar entendre que el PS s’escuda en les diferències del models per evitar un pacte, però «els models no són tant diferenciats com es vol fer creure». Malgrat això, quan no s’arriba a un pacte «sempre és culpa de dos», va reconèixer Baró.

INSEGURETAT JURÍDICA / Naudi va criticar que les bases aprovades pel Govern només apunten, al seu parer, a la sostenibilitat sense tenir en compte, per exemple, els drets adquirits dels treballadors. Pel que fa a la revisió anyal que es proposa des de l’Executiu de la llei de la CASS, el PS critica que aquesta revisió no li doni ni estabilitat ni seguretat a la llei. L’aplicació d’un augment de cotització per aquelles professions amb més risc és, per als socialdemòcrates, un greuge que pot ser contradictori per a l’obertura econòmica. «Si el mercat estranger veu diferenciació en la cotització hi haurà inseguretat jurídica», va dir Naudi.

IMPORTÀNCIA DEL CALENDARI / Avui amb la reunió a tres bandes, entre el Govern i els dos grups parlamentaris, estava marcada com una fita clau per a l’inici d’aquest pacte d’Estat. El president del grup demòcrata reconeix que hi ha un acord per «no tancar el calendari de manera concreta i ferma», però de totes maneres, per a DA s’ha d’acabar «com a molt tard aquest any». «Entenem que cal la reforma per la sostenibilitat, i la reforma s’ha de fer necessàriament aquest any», va insistir Baró. El calendari més concret amb el que treballen els demòcrates és de tancar els textos al setembre, doncs si hi ha acord la tramitació serà ràpida, però si no s’hi arriba, llavors s’hauran d’entrar a tràmit «imperativament» al setembre, doncs la tramitació serà de ben segur més llarga.

Baró va defensar la rigidesa del calendari per evitar que el dèficit continuï creixent, i va defensar que si no s’aprova la reforma tant l’opinió pública com el PS els retrauran no haver fet prosperar la reforma -encara que sigui sense pacte-, doncs DA té l’aritmètica parlamentària del seu cantó. També cal que els textos de reforma de la CASS estiguin enllestits el setembre per tal que els pressupostos del 2013 ja puguin contemplar-ne l’impacte econòmic.

El calendari prem, però el panorama del pacte d’Estat és preocupant. «Desconfiança», «perill de pacte d’Estat», uns i altres ja deixen veure que aquelles negociacions que avui es tenia previst que s’iniciessin amb propostes fermes no tenen un futur clar. La reunió d’avui ha de clarificar la postura dels dos grups parlamentaris i la del Govern de tirar o no endavant el pacte d’Estat. Des del PS es vol que es negociï amb bases, però sense que aquestes siguin aprovades i a més fetes públiques. Això, però ja està fet. O el Govern considera que els eixos aprovats el dimecres poden modificar-se, o bé el PS continuarà considerant-se «convidat de pedra». Per la seva banda, DA considera excuses els arguments del PS.

Tot plegat està més lluny d’un pacte i més prop d’una ruptura, però tampoc, ni uns ni altres, volen considerar-se com a responsables d’aquest trencament. O bé les coses canvien, i això hauria de ser a partir d’avui, per a que no s’allunyin més les postures, o bé, aquest trencament serà efectiu i aleshores la disputa anirà per discutir qui ha estat el culpable per a què el pacte d’Estat no hagi pogut ser una realitat.
Sigui com sigui, i com ja van anunciar tant des DA com des del Govern, amb o sense pacte, aquesta reforma és urgent i per tant es farà amb les dates marcades. I això, a hores d’ara, i per les argumentacions pronunciades per uns i per altres, sembla que serà el que finalment passarà.

Al Partit Socialdemòcrata (PS) no li ha agradat ni el fons ni la forma. Així ho va dir ahir el president del PS, Víctor Naudi, amb relació al document que va donar a conèixer dimecres el Govern amb les propostes per a la negociació del pacte d'Estat sobre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

El PS entén que la manera com s'ha procedit "no és la correcta" en un tema que es considera "delicat, prioritari i sensible". La impressió dels socialdemòcrates és que "se'ns vol com a convidats de pedra en aquesta negociació", quan el més lògic hauria estat que cada part presentés les seves propostes i s'anés avançant conjuntament.

I analitzant alguns dels punts inclosos al document, el PS deixa clar que "s'allunyen bastant del nostre model" perquè "fa la sensació que l'únic objectiu és aconseguir la sostenibilitat econòmica, però no es parla d'altres temes". En especial no agrada als socialdemòcrates que es vulgui fer una llei específica cada any que s'inclouria al pressupost de l'Estat sobre el finançament de la CASS, perquè consideren que no és necessari que aquesta "revisió" es faci cada any. Tampoc convenç el PS que les activitats econòmiques de més risc hagin de cotitzar més a la Seguretat Social, "perquè això significaria que el criteri de solidaritat es podria trencar" i perquè s'utilitzen "criteris d'assegurança privada". "És un element que crea inseguretat i que es contradiu amb l'obertura al capital estranger", va argumentar el president del PS. En definitiva, els socialdemòcrates consideren que amb les propostes que hi ha sobre la taula es posa en perill "la justícia social i el respecte per l'Estat del benestar".

El futur de les converses per al pacte d'Estat dependrà del que passi avui a la reunió del Govern i els dos grups parlamentaris. "Ens han de dir si el document està obert a canvis, i si és així continuarem parlant", va aclarir Naudi.

El president del Partit Socialdemòcrata (PS), Víctor Naudi, va acusar ahir la majoria de DA de dinamitar el pacte d'Estat per la reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), pel contingut i la forma de presentar el document amb els onze eixos que proposa a la minoria en el Consell General per a la negociació.

Des de les files del PS consideren que el document és un text tancat i divulgat, i que no té cap sentit seure en una taula a negociar, quan "tenim la sensació que només ens volem com a convidats de pedra i no com a part activa en els continguts de la reforma". Naudi espera que a la reunió sobre els canvis a fer a la CASS que avui mantindran els dos grups amb representació al Consell se'ls expliqui si els onze punts genèrics presentats són una base per començar a parlar i donen marge a la negociació, o "si DA està posant en perill el pacte d'Estat".

Quant als onze punts del projecte, el president del PS considera que la reforma que vol fer DA s'allunya molt del seu model, ja que "l'únic objectiu que té és aconseguir la sostenibilitat financera de la CASS i no garantir l'estat del benestar, la justícia social i els drets dels treballadors". Naudi, en espera de la posició oficial que avui farà pública el grup parlamentari socialdemòcrata, va criticar que el document proposi crear una llei de finançament de la Seguretat Social que acompa­nyaria cada any la de pressupostos amb un mecanisme d'adaptació i revisió periòdic. També va mostrar el seu rebuig a la creació d'una caixa separada d'accidents laborals on les empreses dels sectors amb més risc associat d'accident cotitzarien més. "Són criteris d'assegurança privada i hi estem totalment en contra."

D'altra banda, els socialdemòcrates també van lamentar la negativa de DA a debatre sobre la reforma de la Llei de nacionalitat i la reducció de 20 a 15 dels anys de residència per tenir-ne dret que proposa el PS. Naudi considera que DA fuig "un cop més d'estudi per evitar problemes" i el convida a fer un debat intern per dur a terme una reforma "ben senzilla".

O com fer miolar la llebre a Encamp per justificar l'arbitrarietat

Mentre UP+DA ens venia la llebre durant la campanya de la necessària contenció de la despesa en l'apartat dels recursos humans i criticava a bastament contractacions dutes a terme per l'anterior corporació, que diuen que no eren necessàries, no els ha calgut gaires dies per ensenyar el llautó -permetin- me l'expressió- de l'arbitrarietat més absoluta.

En la sessió del 19 de gener del 2012 el consell de comú va aprovar el funcionament de les comissions permanents. L'article 10 d'aquest document recull que en les reunions de les comissions s'informarà de les qüestions que afectin temes d'organització de personal, però les propostes sobre aquesta matèria les trametran per escrit conjuntament els presidents de les comissions i el cap del departament afectat al departament de Recursos Humans que, si escau, en proposarà la resolució a la junta de govern.

Uns dies més tard, i amb la voluntat -diuen- de dotar els responsables dels departaments de l'autonomia necessària per a la correcta gestió del personal al seu càrrec, van acordar proposar al consell de comú l'aprovació de la modificació d'aquell apartat fent-ne desaparèixer la responsabilitat dels presidents en la signatura de la dita documentació. Excel·lent iniciativa si la voluntat real és aquesta, però si l'objectiu és que la junta de govern no hagi de prendre un acord en contra del que proposa i signa un conseller responsable d'una comissió: mèu (en el sentit onomatopeic).

En aquest marc, i en la sessió de consell de comú d'aquest dilluns, la companya Eluska Galdós demanava el torn de paraula per copsar de la majoria els criteris que utilitzava la junta de govern per acordar una modificació horària d'un treballador. Sé que és una pregunta amb resposta fàcil, però quan la resposta pot fer-te posar de peus a la galleda i descobrir que ens han donat gat per llebre, la millor opció és mirar els companys de la majoria perquè confirmin que també saben fer veure que potser tampoc han entès bé la pregunta. Evidentment, la resposta és clara: la junta de govern valora els criteris que els responsables de cada departament els posen damunt la taula. Només faltaria.

Arribats a aquest punt jo em demano: si la junta de govern acorda la modificació horària d'un eventual perquè l'informe diu que cal reduir de 30 a 20 hores l'horari d'un treballador perquè no hi ha prou feina, ¿per què acorda mantenir a raó de 40 hores setmanals un treballador eventual d'un altre departament si l'informe, signat pels responsables del departament i el president de la comissió, diu que amb una jornada de 20 hores n'hi ha prou? D'entrada, he de dir que ja sap greu haver de recórrer a la redacció d'un breu article perquè algú ens confirmi que sí que s'ha estat arbitrari en la presa d'aquesta decisió, però el que ens sabria més greu de tot plegat és si aquesta arbitrarietat pot ser justificada per alguna d'aquelles raons que faria lleig si es fessin públiques.

Així doncs, si la junta de govern justifica la proposta de modificació de funcionament de les comissions permanents dient que s'ha de dotar d'autonomia els responsables de les àrees per a la correcta gestió del personal al seu càrrec, ¿quina exigència tècnica demanarem al responsable de qualsevol àrea del Comú d'Encamp a l'hora d'elaborar un informe si se sap que la junta de govern l'esquivarà arbitràriament?

Si aquesta és la manera d'aplicar els criteris de prudència i estalvi que es va prometre als ciutadans de la parròquia durant la campanya, demanem que aquests criteris de prudència i estalvi s'apliquin igual per a tots, però sobretot, abans de fer recaure la responsabilitat de les actuacions sobre els comandaments de les àrees, demanem que quan encetin l'estudi per regularitzar la situació del personal eventual i garantir-ne la seguretat en el treball que van prometre, el plat que s'hi cuini sigui llebre de veritat i l'arbitrarietat s'hagi esfumat de la taula de la junta.

Les rendes de la propietat i del capital financer especulatiu tenen molta bona premsa i són objecte de freqüents discursos de lloança i glorificació per part de polítics, periodistes i, essent gent poc inclinada a la falsa modèstia, per part d’ells mateixos. Els rics capitalistes i els propietaris «tenen» -per definició- iniciativa, cerquen oportunitats, són creatius, creen riquesa, arrisquen els «seus» diners, innoven i «donen» feina al poble.

Contràriament, el treball assalariat no mereix panegírics, se’l tracta exclusivament com un cost que no afegeix valor, quan no resta riquesa, sovint superflu i prescindible, altres vegades fàcilment substituïble, però sempre car i sobrevalorat.

L’ofensiva globalitzada contra el treball assalariat impulsada per capital financer i els seus instruments (FMI, BM, BCE, OCDE, etcètera), ha recollit la darrera setmana tres grans «èxits» a Portugal, Grècia i Espanya. Els trofeus conquerits pels ultraliberals han estat quantiosos: lleis per baixar els salaris, per intensificar la rotació en el "mercat" de treball, i per debilitar -encara més!-l’estabilitat laboral.

El més greu és que aquesta contrareforma es fa pràcticament sense oposició, sense debat, sense opinions disconformes.

Al filòsof francès Louis Altusser li agradava repetir que la ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant; i avui la classe mundialment dominant és el «capital financer» entès com el grup social el patrimoni i ingressos del qual depèn directament dels moviments dels instruments financers en els diferents mercats del món)*).

Aquesta ideologia es crea i reprodueix als thinks tanks globals i també, als casolans; a les grans cimeres mundials o regionals i a les rodes de premsa dels governs de microestats com el nostre; a Davos, a les reunions del club de Bildeberg, però també a les avorrides conferències patrocinades per entitats bancàries i organitzacions empresarials del país. La premsa més conservadora la difon sense deixar cap escletxa per l’aparició d’opinions disconformes; la premsa moderada consagra el 90% del seu espai a la difusió d’aquesta ideologia i només d’una manera vergonyant inclou les opinions d’alguns crítics al pensament dominant (Stiglitz, Birnbaum i Krugman).

En aquesta difusió i amplificació de la ideologia dominant, a la premsa més conservadora (o francament reaccionària) li ha sortit un col·laborador gratuït i veritablement impagable: la majoria de les denominades «xarxes socials» són una caixa de ressonància que recicla les construccions ideològiques del pensament únic, en lloc de fomentar l’expressió d’opinions crítiques. Tornem a estar a «l’ombra de les majories silencioses» com deia el filòsof i sociòleg Jean Baudrillard; la diferència és que avui les majories silencioses sembla que ja no són mudes, sembla que tenen opinió pròpia. Però això és nomes un miratge; malgrat les eines tecnològiques de que disposen, el seu comportament és com el de les masses afàsiques que descrivia Baudrillard: continuen sent inèrcia, el poder de lo neutre, només fan que reciclar, en l’absència de pensament crític, les consignes i els dogmes de la ideologia dominant.

Avui, més que mai es comprova l’error de la profecia del filòsof canadenc McLuhan: el mitjà (Internet i les xarxes) no imprimeix un caràcter distintiu al missatge. Les ideologies contrareformistes tant si es vehiculen des dels púlpits, dels diaris color salmó, de les ràdios episcopals, dels diaris de la caverna, de les televisions de l’extrema dreta o des del «twiter», el «facebook» o els comentaris de la premsa digital, només aporten banalitat, inèrcia, conformisme i apoliticisme. La fascinació badoca pels mitjans moderns pot arribar a neutralitzar la veritat en profit del simulacre, però mai acaba de convertir el mitjà en missatge.

El fals debat -reacció en cadena dirigida- sobre els augments dels salaris dels cònsols andorrans, ha estat una bona mostra de l’engany (auto?) de les «majories silencioses» que, fascinades pel «poder» que els dóna la xarxa, acaben per creure que estan fent crítica quan només estan reciclant de manera tautològica i circular els dogmes del pensament únic que com una pastanaga els hi van posant els manipuladors davant els nassos.

Estic d’acord que el sou dels cònsols andorrans era i és excessiu, però no tinc cap dificultat en mantenir que no es pot comparar el sou -única renda- d’un cònsol, amb el sou de l’antic cònsol que compatibilitzava la seva activitat política amb la dedicació als seus negocis, o sigui amb l’obtenció d’altres rendes empresarials. No es pot comparar el sou de Rosa Ferrer que dedica més de dotze hores de treball diàries, set dies sobre set, amb el salari d’altres cònsols que anaven o «van» al comú unes quantes hores tres dies per setmana i la resta del temps la dediquen a la gestió dels seus negocis particulars.

Cap dels centenars de posts publicats que he pogut llegir ha intentat sortir de la banalitat, de la indignació moral dirigida. ¿Hem de creure que les «majories silencioses» desconeixen que la dedicació - qualitativa i quantitativa- dels diferents cònsols no és la mateixa? ¿És possible que els sindicats de funcionaris no sàpiguen que Torrentallé no és l’únic cònsol amb doble remuneració? ¿O és que les altres rendes dels cònsols-empresaris són més legítimes que el doble sou de Torrentallé?

Els bloggers i usuaris de les «xarxes socials», amb la seva crítica -legítima- però mancada de matisos, no fan més que donar arguments als que volen desprestigiar (i abaratir) el treball assalariat. Més greu és encara la ceguesa dels sindicats que no han sabut veure en la crítica moralista a Gil, Torrentallé, Marín i Calvet un avançament del que està a punt d’arribar als col·lectius que tenen obligació de defensar.

(*) Ángel Vilariño, 2011. «La crisis financiera: orígenes y desencadenantes» ( a Economía política de la crisis- Editorial Complutense)

L’altra novetat de la jornada d’ahir sobre els sous dels cònsols va arribar en boca de Cèlia Vendrell: «El 30 de gener els cònsols d’Escaldes van cobrar els sous amb l’augment del 16%, tot i que no s’havia aprovat en el consell de comú, tal i com està establert en l’ordinació».

No va ser fins el consell del dia 3 de febrer que es van fer públiques les retribucions dels càrrecs del Comú d’Escaldes, segons Vendrell, a petició de l’oposició socialdemòcrata. Aquí va començar la polèmica i quatre dies després Trini Marín i Marc Calvet, cònsols de la parròquia escaldenca, feien un pas enrera i admetien «l’error». Admetre si, però pel que sembla el mes de gener ja havien cobrat el sou amb l’augment del 16%, és a dir, 4.961 euros; és més, segons va explicar Vendrell, «si no es convoca un consell de comú el mes de febrer per tal d’aprovar la rectificació de les retribucions, aquest mes també cobraran el 16% més». La cap de l’oposició d’Escaldes -Engordany va anar més enllà, i va dir que «els cònsols haurien de rebaixar-se les retribucions entre un 5 i un 10%, tal com està previst que s’apliqui als funcionaris del Govern», i tenint en compteque també s’han reduït el salari dels consellers de Comú. Pel seu cantó, el cap de l’oposició a Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, va dir que en el seu cas «els membres de la minoria no vam demanar explicacions de les retribucions perquè vam fer confiança al que se’ns havia dit, és a dir, que no es tocarien».

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, va argumentar que l’afer amb les dues cònsols desacredita el partit i el Govern de Demòcrates per Andorra; per una banda, en el cas d’Escaldes Naudi va destacar que «el més preocupant és que es tracti d’una candidatura proposada i gestionada pel mateix cap de Govern» la que no segueix «el discurs d’austeritat que ells mateixos fan», i per tant, «perden tota la credivilitat». Pel que fa en referència a la cònsol de Sant Julià de Lòria, Nuadi va dir que demostra que «la majoria aclaparadora i els comuns monocolor que volia DA pot conduir a creure’s per sobre de tot i portar actuacions com aquesta». En aquest sentit, Naudi va voler reivindicar la importància de l’existència d’una oposició als comuns, «que el regulament actual desafavoreix, perjudicant a la vegada la democràcia i representativitat».

Per altra banda, l’afer de Sant Julià també demostra des del punt de vista socialdemòcrata que «els fonaments de DA no són sòlids», i que es tracta d’una «plataforma liberal sense projecte», va dir Naudi; Areny va afegir que a «Sant Julià són palpables els problemes entre els membres d’UL i DA».

Finalment, Victor Naudi va voler deixar clar que si s’hagués tirat endavant el projecte de llei que va proposar el PS l’any 2007 per tal de regular les retribucions de tots els càrrecs públics, «ara mateix no ens trobaríem en aquesta situació».

suport al moviment ciutadà/ «Hi haurà un abans i un després, la ciutadania ha canviat» va sentenciar ahir Vendrell. Els socialdemòcrates van voler remarcar el valor del moviment ciutadà en front de les actuacions dels polítics, «la situació ha canviat, abans un treballador de la construcció podia guanyar 3.000 euros i ara està sense feina». Per la seva banda Areny va valorar el fet que la ciutadania «sigui crítica i es movilitzi».

Pel que fa a les declaracions d’ahir de la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, sobre els sous dels cònsols, Areny va dir que des del PS no hi estaven d’acord ja que «la responsabilitat de governar és la mateixa a totes les parròquies».

El Partit Socialdemòcrata (PS) va advocar ahir per l'elaboració d'una llei que reguli les retribucions de tots els càrrecs electes. D'aquesta manera s'evitarien situacions com les que s'han donat aquests últims dies als comuns d'Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria.

A més, s'hauria de regular també per llei el funcionament dels comuns per donar més protagonisme a l'oposició, cosa que no permet el reglament aprovat al novembre per les corporacions i pactat a la reunió de cònsols. A aquests dos textos se n'hi hauria d'afegir un altre sobre el finançament dels partits polítics, una altra de les mancances que hi ha avui dia.

Així ho va indicar ahir el president del PS, Víctor Naudi, que va estar acompanyat pels caps de l'oposició als comuns d'Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, Cèlia Vendrell i Rossend Areny, respectivament. Tots tres van opinar que "no es pot girar full" pel que fa a l'afer dels salaris. En el cas de la parròquia escaldenca, on els cònsols han rectificat i han renunciat a l'augment del 16%, Vendrell va demanar que hi hagi una baixada d'entre el 5% i el 10% en els sous dels dos màxims mandataris comunals, tal com s'ha fet amb els funcionaris del Govern. I pel que fa a la parròquia laurediana, els socialdemòcrates esperaven que la cònsol major, Montserrat Gil, rectifiqués i anul·lés l'increment del 22%.

Naudi va considerar que "no seria correcte" deixar ja de banda aquest assumpte, com havien demanat en un programa a la televisió pública la nit anterior Simó Duró i Estanislau Sangrà, que "representen la dreta més rància d'aquest país". I és que segons el número u del PS la decisió d'apujar-se el sou dels cònsols d'Escaldes i Sant Julià era una decisió que "ve de fa dies i ha estat estudiada", com demostra que s'havia d'incloure en el pressupost, i de la qual estava al corrent el president de Demòcrates per Andorra (DA), Antoni Martí, que "gestiona a distància els afers d'aquest comú". Per això, Naudi dedueix que la responsabilitat última és del cap de Govern, que "va demanar un esforç a tota la població del país i no el fan ells mateixos, cosa que fa que perdi credibilitat".

El president del PS va manifestar que amb l'actual reglament de funcionament dels comuns "hi ha una pèrdua de democràcia i de representativitat", alhora que va destacar la importància que ha de tenir l'oposició. Va parlar també del perill que comporta el fet que els comuns siguin monocolors, perquè això fa que "els elegits se sentin per sobre del bé i del mal".

La cap de l'oposició a Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, va explicar que "sense el moviment de la ciutadania els cònsols no s'haurien fet enrere" en la decisió d'apujar-se el salari, "tot i que van dir que no necessitaven la pressió de ningú" per fer marxa enrere. Vendrell va recordar que als consellers de la majoria se'ls ha rebaixat el sou un 22% i als de la minoria, un 17%, motiu pel qual s'hauria de rebaixar el sou dels cònsols entre un 5% i un 10% "per estar en consonància amb els esforços que s'està demanant als funcionaris".

Així mateix, va denunciar que Marín i Calvet hagin cobrat la nòmina del gener amb l'augment del 16% abans que la decisió es ratifiqués al consell de comú del 3 de febrer, i va alertar que si no es convoca un consell extraordinari abans que acabi el mes passarà el mateix amb la nòmina de febrer.

Per la seva banda, Rossend Areny va dir que encara tenia l'esperança "que la nostra cònsol reflexioni i demostri que sap corregir amb dignitat" i va insistir que "la ciutadania és la protagonista real". El conseller lauredià va dir que afers com aquest demostren que hi ha "divergències" a DA, ja que cada comú ha actuat pel seu costat.

La cap de la minoria al Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, es va mostrar ahir satisfeta per la recti cació dels cònsols, Trini Marín i Marc Calvet, d'apujar- se el sou un 16%. Tot i això, la consellera del PS els va reclamar anar més enllà i que "també es rebaixin el sou". Així, va indicar que seria lògic que "l'esforç de contenció" que es demana als consellers, a qui s'ha reduït el salari, també es vegi re ectit en el sou dels cònsols.

En referència a la polèmica que s'ha creat a l'entorn de tota aquesta qüestió, Vendrell va reconèixer que "el 2002, en ple creixement econòmic, no hauria passat res", però, amb la situació i el context econòmic actuals, "no toca" i que "el salari amb què es partia era l'adequat".

Vendrell també va ressaltar la pressió feta per la ciutadania, que ha fet recular els dos cònsols, així com el control exercit per la minoria, ja que, com va recordar ahir, els números els van fer sortir ells en el moment d'aprovar el pressupost del 2012, i que també implicava aprovar les retribucions dels càrrecs electes.
La situació és totalment diferent a Sant Julià després de la negativa de la cònsol major, MontMontserrat Gil, a recti car la decisió d'apujar-se el sou un 22%. Pel cap de la minoria, Rossend Areny, "sembla que la cònsol no escolta el que diu el poble". En aquest sentit, va con rmar que des de l'oposició "esgotarem totes les vies possibles perquè escolti el poble i reculi". Un rebombori que Areny va vincular a la situació de crisi econòmica, va reiterar que "aquest any no toca l'augment de sou", i va posar d'exemple les retallades que s'estan aplicant a institucions privades i públiques. En tots dos casos van voler deixar clar que estan d'acord que el càrrec de cònsol, per la seva responsabilitat i dedicació, sigui remunerat.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va felicitar Marín i Calvet per "haver entès que la situació requeria una modi cació del planplantejament inicial i no s'adequava a la línia de DA ni del Govern". Cinca va reiterar que el missatge del Govern ha estat sempre que la situació requereix ajustos, però va evitar referir-se a l'actuació de Gil. En aquest sentit va dir que l'executiu no té potestat perquè recti qui. Cinca també creu que regular els sous per llei evitaria alguns "ensurts".

On s'està expressant una allau de crítiques i indignació ciutadana és a través de les xarxes socials i, en concret, del grup AD800 de Facebook. Tot i que es va crear per expressar la "falta d'ètica", la qüestió dels sous és fortament criticada i s'ha plantejat una manifestació a Sant Julià. La premsa espanyola també s'ha fet ressò de l'afer.

La cap de la minoria al Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, es va mostrar ahir satisfeta per la rectificació dels cònsols, Trini Marín i Marc Calvet, d'apujar-se el sou un 16%. Tot i això, la consellera del PS els va reclamar anar més enllà i que "també es rebaixin el sou".Així, va indicar que seria lògic que "l'esforç de contenció" que es demana als consellers, a qui s'ha reduït el salari, també es vegi reflectit en el sou dels cònsols.

En referència a la polèmica que s'ha creat a l'entorn de tota aquesta qüestió, Vendrell va reconèixer que "el 2002, en ple creixement econòmic, no hauria passat res", però, amb la situació i el context econòmic actuals, "no toca" i que "el salari amb què es partia era l'adequat".

Vendrell també va ressaltar la pressió feta per la ciutadania, que ha fet recular els dos cònsols, així com el control exercit per la minoria, ja que, com va recordar ahir, els números els van fer sortir ells en el moment d'aprovar el pressupost del 2012, i que també implicava aprovar les retribucions dels càrrecs electes.

La situació és totalment diferent a Sant Julià després de la negativa de la cònsol major, Montserrat Gil, a rectificar la decisió d'apujar-se el sou un 22%. Pel cap de la minoria, Rossend Areny, "sembla que la cònsol no escolta el que diu el poble". En aquest sentit, va confirmar que des de l'oposició "esgotarem totes les vies possibles perquè escolti el poble i reculi". Un rebombori que Areny va vincular a la situació de crisi econòmica i, com la seva companya de files escaldenca, va reiterar que "aquest any no toca l'augment de sou", i va posar d'exemple les retallades que s'estan aplicant a institucions privades i públiques. En tots dos casos, però, van voler deixar clar que estan d'acord que el càrrec de cònsol, per la seva responsabilitat i dedicació, sigui remunerat.

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va felicitar Marín i Calvet per "haver entès que la situació requeria una modificació del plantejament inicial i no s'adequava a la línia de DA ni del Govern". Cinca va reiterar que el missatge del Govern ha estat sempre que la situació requereix ajustos, però va evitar referir-se a l'actuació de Gil. En aquest sentit va dir que l'executiu no té potestat perquè rectifiqui. En tot cas va especificar que la necessitat de fer sacrificis és compartida per tots els consellers del grup parlamentari. Cinca també creu que regular els sous per llei evitaria alguns "ensurts".

On s'està expressant una allau de crítiques i indignació ciutadana és a través de les xarxes socials i, en concret, del grup AD800 de Facebook. Tot i que es va crear per expressar la "falta d'ètica", la qüestió dels sous és fortament criticada i s'ha plantejat una manifestació a Sant Julià. La premsa espanyola també s'ha fet ressò de l'afer.

Nou mesos i mig després que el Govern de Toni Martí prengués el relleu a l'Edifici Administratiu de Prat de la Creu, constatem que les coses no van a millor, ans al contrari. S'ha disparat el nombre d'empreses que tanquen amb el conseqüent augment de persones sense feina. Paral·lelament a aquest agreujament de la crisi i per mimetisme del que passa al país veí del sud, les persones amb problemes i/o malalties veuen retallats els seus drets de reembossament mèdic, amb la diferència que aquí l'assistència sanitària no és universal. S'ha generat un clima de desconfiança i por al futur pel que fa a les pensions de vellesa.

Gran part del funcionariat està desmotivat i s'ha constatat la primera de les fractures socials entre treballadors del privat i del públic. Els empresaris i petits treballadors per compte propi continuen veient l'accés al crèdit bancari restringit. Paguem un sou astronòmic (net de retallades) al Messi de l'estratègia turística per finalment reivindicar que som un país líder en estades low cost.

Un elevat nombre de persones grans continua malvivint amb unes rendes mensuals per sota de la meitat del salari mínim interprofessional. Els convenis de no doble imposició estan a l'aigüera. La justícia continua col·lapsada. La llista tots la coneixeu i és llarga.

Els socialdemòcrates, conscients que la situació és delicada i que per emprendre les reformes que necessita el país es requereix cert marge de temps, en el seu dia vàrem dir que donaríem més de cent dies al nou equip de govern abans de fer valoracions crítiques sobre la seva gestió. Però han passat cent, dos-cents dies,… el cicle d'un embaràs, i ja ens atansem al de l'embaràs d'una ruca, i rien de rien. Constatem el que ja avançàvem: l'equip multidisciplinari de DA, amb tot el seu conjunt, no té cap projecte polític.

Em preocupa el fet que un equip que suposadament es diu dels millors i que disposa d'una majoria sobrada al Consell General es congratuli i feliciti per haver aconseguit aprovar un Pressupost (manifest publicat al Diari d'Andorra el dia 29 de desembre del 2011 i signat per les primeres espases de DA), quan el contrari seria impensable. O és que no ho tenien clar i la majoria s'esberla?

De moment, DA s'ha limitat a donar compliment, almenys sobre el paper, a les promeses electorals fetes a aquells que els van donar suport. Lògic i lícit pensareu, fins i tot també ho podria compartir si no fos que aquestes accions van dirigides als de sempre, els més forts econòmicament, deixant de banda l'interès general i les persones més necessitades o amb dificultats.

Així ho hem constatat amb les modificacions i exempcions fetes a les lleis de l'impost de societats i sobre el rendiment de les activitats econòmiques, que bonifiquen els grans propietaris i els membres dels consells d'administració de les grans empreses.

L'obligació per als nous residents passius d'invertir en un valor immobiliari de més de 400.000 euros, a banda del dipòsit ja exigit, respon a les promeses fetes al sector immobiliari i especialment als socis majoritaris del consell d'administració d'una entitat bancària important.

Les retallades als funcionaris i intentar aprimar l'administració, sense l'aprovació prèvia d'una nova llei de la funció pública, posa en evidència que està responent a una reclamació del president de la CEA. Queden el casino i l'heliport. El primer deu estar al caure. Quant a l'heliport cal recordar que respon a una antiga petició de la Cambra de Comerç i d'alguns sectors industrials. Res a dir.
Però el que sí que em preocupa és aquesta precipitació a l'hora de licitar, i de realitzar l'equipament prèviament a la necessària modificació de la legislació existent, així com de la reglamentació duanera i policial, i adaptació de les normes de l'OACI. I tot sense disposar d'una ubicació predeterminada, sobre la qual el comú cor­responent haurà de dir-hi la seva. O ja no som un Estat? El requisit de la proximitat al quilòmetre zero fa intuir quina serà l'única societat candidata a ofertar, o amb possibilitats reals de guanyar.

Com deia anteriorment, tot va encaminat a acontentar certs sectors, amb el benentès que aquestes grans solucions ens aportaran milers de nous visitants i/o residents potentats, en un curt termini de temps.
Pel que fa a mitjà termini el mag Martí vol que l'obertura a les inversions estrangeres es faci immediatament, insistint que aquest és el camí cap a la reconversió de model econòmic. Una nova precipitació, poc estudiada, que pot acabar convertint la cosa en un experiment amb el mateix final que el film de Berlanga Bienvenido Mister Marshall. Els socialdemòcrates enteníem i entenem que cal avançar cap a aquesta obertura però de forma assenyada i no precipitada.

Abans cal, però, abordar i tancar tot un seguit de reformes per endreçar el país. És més, abans de tot això, i així o vàrem proposar per iniciativa parlamentària, cal prendre tot un seguit de mesures urgents per reactivar i ajudar l'economia, els petits empresaris, els autònoms, les famílies, el joves que comencen, la gent gran, perquè si esperem els efectes d'aquesta obertura econòmica ja no hi serem a temps. Però des de les files de DA no es veu així, i ni tan sols van voler esmenar la nostra proposició de llei de mesures urgents de reactivació econòmica. La van rebutjar.

Al meu entendre abans d'obrir cal tancar la fiscalitat, disposar d'un IRPF de forma immediata (el recomanat seria també un impost als grans patrimonis, però amb la majoria actual és utòpic). Cal seguretat jurídica a banda de justícia fiscal. Cal legislar de nou i modificar aquelles lleis poc adaptades.

Simplement i a tall d'exemple citaré el que respecta a la legislació i nous acords duaners, la llei del comerç (concentració, monopolis, rebaixes…), disposar d'una classificació hotelera d'acord amb els estàndards actuals, codi ètic en recerca genètica, modificar la llei de professions liberals, de col·legis professionals, consolidar el desplegament dels acords adoptats en matèria financera de l'acord monetari rubricat fa un any pel Govern socialdemòcrata, i com podeu imaginar tot un llarg seguit de disposicions.

Alguns podeu pensar que això sona a excuses dilatòries i no fer res, però la diferència entre precipitar-se o fer les coses bé rau en el fet que fem el que fem no ens podem equivocar. Ens hi juguem el futur d'Andorra i dels nostres fills, i fer-ho bé significa donar seguretat jurídica a nosaltres mateixos i als que puguin vindre de fora, i alhora ser creïbles dins un marc europeu que cada vegada vulguem o no vulguem serà més exigent i transparent. Començar la casa per la teulada comporta problemes.

El Partit Socialdemòcrata (PS) vol tornar a portar la llei de la nacionalitat al Consell General. El secretari d’organització de la formació, Marc Cornella, va informar ahir de la intenció de treballar novament en aquest text. Tot i recordar que les recomanacions internacionals assenyalen cap als 10 anys de residència per accedir a la nacionalitat, Cornella va manifestar que «probablement» la proposició que presentin al Consell General vagi en la mateixa línia que el text que el govern socialdemòcrata ja va sotmetre a debat la legislatura passada, en el qual es situava l’accés a la nacionalitat als 15 anys de residència.

El de la nacionalitat és un tema recurrent. El govern socialdemòcrata ja va presentar un projecte la legislatura passada per rebaixar dels 20 anys actuals a 15 el temps de residència per accedir a la nacionalitat. Aleshores el PS tenia 14 consellers, la meitat del Consell General, i el text no va prosperar. Malgrat que ara estan «en clara minoria», tal com va reconèixer la vocal del comitè executiu, Noelia de Sousa, i que per tant és més improbable que les proposicions de llei que pugui presentar el grup parlamentari socialdemòcrata s’aprovin, «no és motiu per quedar-nos de braços creuats». Així, De Sousa va exposar que encara estan més motivats a treballar, i que si els «tomben» les propostes, hi tornaran a treballar i les tornaran a presentar, doncs com a mínim servirà perquè es vegi que hi ha qui «treballa per tothom».

La llei de la nacionalitat és només un dels textos en què el partit vol treballar conjuntament amb el grup parlamentari. Cornella en va anunciar «tres o quatre, que marquen el tret diferencial del PS». Però només va especificar el de la nacionalitat. De totes maneres també va reconèixer que cal treballar la proposició de llei de la Funció Pública, de la qual el conseller socialdemòcrata Gerard Barcia ja va anunciar la intenció de presentar-la.

LA CASS PER LA TEULADA / Però el tema principal de la compareixença setmanal del PS era la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), i més concretament el pacte d’Estat per a la seva reforma. En aquest àmbit, els socialdemòcrates van reiterar les crítiques al Govern de «començar la casa per la teulada». De Sousa va posar en dubte que les retallades anunciades suposin «un benefici prou important com per començar amb això», tot exemplificant que si en els serveis de fisioteràpia s’augmenta el percentatge de copagament de l’usuari, això farà que «molta gent no hi anirà i a la llarga és un perjudici per la CASS», doncs donarà lloc a recaigudes, per exemple.

Així, els socialdemòcrates defensen que «es poden fer moltes coses sense necessitat de retallar prestacions» i que cal atacar «el principi del problema». És a dir, replantejar les funcions del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), revisar les condicions dels prestadors, entre d’altres. «Sense això, solucionarem per poc temps», va assegurar De Sousa. Així mateix, consideren que cal una revisió «des de la profunditat i després el més accessori», del global al concret. I en el concret, com poden ser les retallades ja anunciades, doncs «si hi ha anàlisis fetes, és hora de posar les cartes sobre la taula», va reclamar Cornella.

Malgrat tot, el discurs dels socialdemòcrates va començar assegurant que el partit «no vol posar traves a cap text i endarrerir millores». Però alhora es té clar que tampoc es vol una nova llei, doncs l’actual text de la CASS data del 2008 fruit d’un «esforç polític considerable», per part de tots, i que «encara» no s’ha acabat de desenvolupar. «Sempre hi ha millores a fer», i estan d’acord a treballar «colze a colze» amb els demòcrates perquè així s’arribarà a «canvis bons per tothom», però «no pot ser que en tres anys hagin canviat els conceptes».

El Partit Socialdemòcrata (PS)  no s'estarà de braços plegats al Consell General. Així, tot i ser conscient que les seves iniciatives possiblement no prosperaran en estar en clara minoria, treballarà en l'elaboració de diverses proposicions de llei, que s'aniran presentant al llarg de la legislatura.

Ho va dir ahir el secretari d'organització del partit, Marc Cornella, que va anunciar que ja hi ha tres o quatre projectes "en cartera".

Una de les iniciatives serà una nova llei de la nacionalitat, que ja es va intentar tirar endavant sense èxit la passada legislatura, amb l'objectiu de reduir el nombre d'anys necessaris per adquirir la nacionalitat. El llindar per obtenir per naturalització la nacionalitat andorrana se situaria segurament en quinze anys, tot i que Cornella va recordar que la recomanació que ja estan fent els organismes internacionals és rebaixar-la a deu anys.
Un altre text legislatiu que els socialdemòcrates podrien presentar seria el referent a la funció pública, tal com havia declarat anteriorment el conseller general Gerard Barcia. El PS espera també que el projecte de llei que elaborarà el Govern sobre aquesta matèria tingui en compte la feina de les taules de treball que es van engegar la legislatura passada. Amb l'objectiu d'implicar la població en l'elaboració d'alguns dels textos, es podria convidar la ciutadania a través de grups de diàleg.

El PS va aprofitar també per tornar a recalcar que "no volem una nova llei de la CASS" perquè la que està vigent té només tres anys i va ser fruit del consens. "El que s'ha volgut des de DA és retallar les prestacions, cosa que complica de manera molt greu la vida als ciutadans", va opinar Noèlia Sousa, membre de l'executiva del partit. "Primer s'ha de parlar del més genèric i després anar a allò més concret", va afegir Cornella sobre  la reforma del model sanitari.

El Partit Socialdemòcrata (PS) tornarà a presentar al Consell General el projecte de llei per reduir de 20 a Aquest és un dels quatre projectes de llei en què l'executiva del partit i el grup parlamentari estan treballant i que ahir va avançar el secretari d'organització del PS, Marc Cornella, recordant que els socialdemòcrates ja van intentar fer aquest canvi en l'anterior legislatura.

"Proposarem 15 anys de residència per accedir a la nacionalitat, tenint en compte que el Consell d'Europa en recomana 10", va assenyalar Cornella, qui no va voler avançar quins són els altres projectes en què s'està treballant.

A partir d'ara, el PS farà reunions setmanals entre l'executiva i el grup parlamentari per elaborar aquests projectes i presentar-los al Consell General. De la seva banda, Noelia de Souza, vocal del comitè executiu, va indicar que el partit presentarà tots el projectes de llei que consideri oportú tot i estar en minoria. "No ens estarem quiets, si ens tomben una llei, treballarem amb més ganes per tornar a presentar més lleis i que ens les tornin a tombar i tornar-les a presentar fins aconseguir que n'aprovin alguna".

Quant a la reforma de llei de la Funció Pública de la qual el PS va anunciar dimarts que presentarà una esmena a la totalitat, Cornella aposta per aprofitar els acords de la taula de la Funció Pública que "DA ha deixat al calaix". El PS, que té clar que s'ha de revisar el marc legislatiu de la Funció Pública, creu que els acords de la taula poden servir de base per reformar-la i "si DA ho creu oportú ens trobarà per treballar braç a braç".

Cornella també es va referir a la proposta d'una vintena d'exmilitants del PS de constituir un nou grup progressista. Defensant la llibertat a escollir el seu camí, va recordar que el PS ocupa i vol ocupar "l'espai progressista".

El Partit Socialdemòcrata (PS) tornarà a presentar al Consell General el projecte de llei per reduir de 20 a Aquest és un dels quatre projectes de llei en què l'executiva del partit i el grup parlamentari estan treballant i que ahir va avançar el secretari d'organització del PS, Marc Cornella, recordant que els socialdemòcrates ja van intentar fer aquest canvi en l'anterior legislatura.

"Proposarem 15 anys de residència per accedir a la nacionalitat, tenint en compte que el Consell d'Europa en recomana 10", va assenyalar Cornella, qui no va voler avançar quins són els altres projectes en què s'està treballant.

A partir d'ara, el PS farà reunions setmanals entre l'executiva i el grup parlamentari per elaborar aquests projectes i presentar-los al Consell General. De la seva banda, Noelia de Souza, vocal del comitè executiu, va indicar que el partit presentarà tots el projectes de llei que consideri oportú tot i estar en minoria. "No ens estarem quiets, si ens tomben una llei, treballarem amb més ganes per tornar a presentar més lleis i que ens les tornin a tombar i tornar-les a presentar fins aconseguir que n'aprovin alguna".

Quant a la reforma de llei de la Funció Pública de la qual el PS va anunciar dimarts que presentarà una esmena a la totalitat, Cornella aposta per aprofitar els acords de la taula de la Funció Pública que "DA ha deixat al calaix". El PS, que té clar que s'ha de revisar el marc legislatiu de la Funció Pública, creu que els acords de la taula poden servir de base per reformar-la i "si DA ho creu oportú ens trobarà per treballar braç a braç".

Cornella també es va referir a la proposta d'una vintena d'exmilitants del PS de constituir un nou grup progressista. Defensant la llibertat a escollir el seu camí, va recordar que el PS ocupa i vol ocupar "l'espai progressista".

L'ordinació d'organització i funcionament dels comuns no arribarà finalment al Tribunal Consitucional (TC), tal com havia plantejat Francesc Casals, el conseller del Partit Sociadelmòcrata (PS) a l'oposició en el comú d'Escaldes-Engordany durant el dar­rer mandat.

Ha estat el mateix polític qui ha decidit fer marxa enrere i demanar al partit que no dugui el text a la justícia. I no perquè ja no pensi que no contradiu la Constitució. "El continuo trobant anticonstitucional, però he demanat que no es recorri contra una cosa que alguns membres del partit l'havien votat favorablement", va argumentar ahir a aquest rotatiu el mateix Casals. En aquest sentit, va exposar que ha preferit no posar la formació en la qual milita contra les cordes i davant d'una situació que podria resultar incòmoda tenint en compte que alguns companys socialdemòcrates sí que li van donar suport.

A les acaballes de la legislatura passada, els consellers d'Encamp (llavors a la majoria) i els d'An-dor­ra la Vella (al final del mandat la majoria que integraven es va trencar) van donar-hi el vistiplau. Però altres com els d'Escaldes (Casals) hi van votar en contra, mentre que altres com els de la Massana (amb Míriam Avellana al capdavant) es van abstenir. El motiu principal que van esgrimir els opositors al text, que es va elaborar a la reunió de cònsols la legislatura passada i que les minories de l'anterior mandat ja van posar en dubte pel paper que atorga als grups de l'oposició, era que les noves corporacions estan aplicant una llei que no ha passat pel Consell General i que, de fet, les qüestions relatives al funcionament dels comuns s'haurien d'haver regulat a través d'una proposició de llei i "passar pel sedàs del parlament".

Sessions a porta tancada
Un dels punts del text que han rebut més crítiques és la possibilitat que dóna de celebrar plens i votacions a porta tancada. El document ho fixa en determinats supòsits en què s'argumenti el dret a la intimitat reconegut per l'article 14 de la Carta Magna i prèvia aprovació per majoria absoluta. De fet, l'excònsol menor de la capital, Josep Vila, va manifestar els seus dubtes públicament, malgrat que va acabar donant suport al document.
Sobre la posició que ha de prendre el Partit Socialdemòcrata en tot aquest afer, la primera secretària, Judith Salazar, va recordar que es decidirà properament, en el marc d'un consell directiu ordinari. Malgrat que pràcticament va donar per descartat que el document es dugui al Tribunal Constitucional perquè "potser no s'ha d'entrar en una guerra interna al partit", va recordar que "com a mínim s'ha d'encetar el debat, fer una reflexió i agafar una línia consensuada al partit sobre l'afer". Salazar també va evidenciar reticències a l'ordinació sobre el funcionament dels comuns, i va manifestar que "som molts els que pensem que un reglament així no s'hauria d'haver aprovat mai" perquè la via més correcta era la de la llei.