Llegíem recentment a la premsa que DA denunciava «que el PS fa creure als funcionaris que [si guanyen] faran retallades». És a dir, que pretesament el PS fa por als funcionaris o això és el que diu DA. Quin joc més net! DA acusa els socialdemòcrates, exposant que «intoxiquen la campanya atemorint els treballadors de l’administració pública». Quina gran elegància la de la formació encapçalada per Toni Martí! DA explica que «uns alts càrrecs socialdemòcrates», que sens dubte deuen ser gent molt dolenta, haurien exposat que en cas de triomf dels centristes [?] hi hauria tant una retallada dels drets laborals dels funcionaris com del gruix d’empleats del sector públic. I diu la premsa que DA nega que aquestes siguin les seves intencions reals. ¿Qui els creurà, ara que tots ens comencem a conèixer? Fem memòria.

Recordin que a la pàgina 25 del programa de DA es parla, indirectament però amb claredat, d’externalització. Aquests són els termes literals: «Reduirem els àmbits que cobreix l’Administració pública, especialment els que reben o poden rebre una resposta privada satisfactòria». ¿Creuen realment que cal, doncs, que cap «alt càrrec socialdemòcrata» vagi a «fer por» a ningú? La gent que coneix els ara ex membres de CR i ApC ja està prou espantada a causa de la visió que els ex tenen de la gestió de la Funció Pública. Només faltava proposar al programa de DA, a bombo i platerets, accions com la citada. Quan en el seu comunicat DA afirma que «cap punt del programa electoral fa referència a cap mesura d’aquestes característiques», ¿és que no es disposa de la capacitat d’interpretar el programa propi o és que potser s’ha «externalitzat»?

Recordem també que algunes mesures que DA ha inclòs en el seu programa electoral ja van ser treballades pel Govern socialdemòcrata i les organitzacions de treballadors a la Taula de Treball sobre la Llei de la Funció Pública. No són cap novetat. És precisament allí on es van prendre 33 acords sobre mesures concretes i pactades que han de promoure una Funció Pública més sostenible, més dignificada, més eficaç i més eficient.

Per cert, la Taula de Treball neix com a proposta del cap de Govern, en seu parlamentària, perquè considera que si s’han d’incorporar canvis en la manera d’administrar i gestionar la funció pública, cal fer-ho modificant el marc legal. Hi convida a tots els grups parlamentaris perquè opina que es tracta de treballs que afecten tota la societat andorrana i, per tant, tot l’arc parlamentari.

Però resulta que allí, a la Taula de Treball, DA no hi era. Evidentment, diran alguns, perquè DA encara no estava constituït. Però és que, curiosament, CR -que ara figura que són, parcialment, els mateixos que DA- tampoc no va voler ser-hi present en cap moment. No es van ni asseure a la taula. Ells amb els treballadors ni hi parlaven. I ApC -que ara resulta que parcialment també és o va del bracet o s’assembla a DA- es va asseure a la taula durant cinc minuts -és una manera de parlar- per fer veure que estaven interessats i deixar d’assistir d’un dia per l’altre de manera unilateral. Això ApC ja ho feia en general a moltes reunions, taules i comissions: ser-hi per poder dir que marxaven, evidentment sense aportar mai res. Aquesta és la visió de moltes de les persones que ara que d’una manera o altra estan integrades a DA o en la seva perifèria o camp d’influència de cop i volta s’han tornat tan dialogants, treballadores, moderades i centristes.

RECORDIN, doncs, que això que ara es vol apropiar DA de «la creació d’una carrera administrativa», ja s’està treballant de fa mesos. I que aquest treball no parteix de zero, que no cal inventar «la sopa d’all». Aquesta idea, com algunes altres que ara volen recuperar des de DA, parteix d’acords concrets presos en la Taula de Treball sobre la Llei de la Funció Pública. Els qui es van asseure a negociar i treballar en aquella Taula, i van fer-ho, van ser els representants del grup parlamentari socialdemòcrata i els representants dels treballadors. Recordin també que hi ha qui va advocar i prometre en el seu moment -si obtenien el poder, que no va ser el cas- una reducció seriosa del nombre de funcionaris. Era ApC. Un dels membres d’aquell grup era el senyor Carles Ensenyat, que ara és de DA. En fi, que ja ens anem entenent. Potser ara el senyor Martí digui que no reduiran, ni retallaran, ni externalitzaran, però segur que tant el que diu -entre línies o directament- el programa de DA com el que realment pensen els companys de viatge del senyor Martí és més aviat el contrari. Per completar el quadre de la por que no ens cal tenir -miro de ser irònic, tot i que em costa- ara només faltaria que el senyor Miquel Calsina, que gairebé promou l’eliminació com a entitat dels funcionaris, també fos proper a DA.

En temps d’amnèsia, és bo recordar.

Carles Blasi manifesta que un dels motius que l'han empès a tornar-se a presentar a les territorials del Partit Socialdemòcrata per Andorra la Vella és el fet que no han pogut esgotar la legislatura ni, per tant, concloure tots els projectes que tenien previstos. Rebutja les acusacions d'intransigents de la resta de grups i defensa la feina que el PS ha volgut tirar endavant tant des del Consell General com des del Govern.

¿Què l'ha motivat a tornar-se a presentar?
Bàsicament, el fet de no haver pogut esgotar la legislatura i també la manera com han anat les coses. El bloqueig i els pals a les rodes han fet que tingués ganes de continuar i treballar en condicions, encara que no sigui amb una majoria absoluta, però si pot ser sí amb un altre ambient de treball.

De vegades s'ha acusat el Partit Socialdemòcrata de no ser prou dialogant per poder arribar als acords i d'haver provocat aquesta situació. ¿Què ha de dir sobre aquestes acusacions?
Crec que és un missatge que es vol intentar fer passar, com en el cas, per exemple, del debat de la televisió, ja que des dels tres altres partits s'ha intentat fer veure, personalitzant-ho en el nostre cap de llista, Jaume Bartumeu, que som uns intransigents i ara, per exemple, acabo de sentir Isabel Lozano dient que "es fa el debat quan nosaltres volem".
Arribar a acords vol dir cedir, tots, i crec que els intransigents no estan al nostre costat, no estan al PS. De vegades per qüestions d'estratègia no s'ha pogut arribar a acords i nosaltres, a la pràctica, en la qüestió de les lleis fiscals i en altres també hem cedit moltíssim perquè poguessin tirar endavant i després ens hem trobat que per qüestions d'ordre intern de la Coalició Reformista se'ns ha fet tirar enrere determinades qüestions.

I si ara no obtinguéssiu majoria però guanyéssiu les eleccions, ¿creieu que el panorama podria ser un altre?
Nosaltres hi posarem totes les ganes que hi calguin. També és cert que sempre tens l'esperança que canviï l'actitud de determinades persones, però m'ho miro amb escepticisme perquè si la Coalició Reformista, que era una cosa feta a corre-cuita, ha tingut els problemes interns que ha tingut, ara ens trobem que Demòcrates per Andorra és CR més, més, més, i per tant no sé com pot acabar això, però em sembla que gaire bé no acabarà.

Des de Demòcrates per Andorra diuen que la gent que sempre us ha donat suport a la parròquia té ganes de canvi i que a Andorra la Vella és on poden donar la sorpresa, ¿com ho veieu?
No hi ha res de guanyat, nos­altres des del primer dia ho hem dit, i la situació és oberta a tot arreu. El fet que hi hagi dues candidatures polaritza la situació i de vegades aquesta situació es veu més clara quan tot està més fraccionat. En les eleccions anteriors vam veure que hi havia un descontentament de la gent amb els anys de Govern liberal i ara no sé com perceben la feina que hem fet. Vull entendre que si la gent entén, com molts ens diuen, que no se'ns ha deixat fer, no es pot jutjar de la mateixa manera. No se'ns ha permès acabar la legislatura i la situació econòmica és la que és i penso que la gent ho ha vist.

¿Quin missatge voleu fer arribar a l'electorat?
Que tenim tota una sèrie de projectes que hem començat o hem intentat fer, i d'altres que volem tirar endavant per al futur d'Andorra i que al davant tenim operacions de maquillatge per mantenir una situació que no és la que necessita el país. Hem d'avançar. Andorra s'ha de modernitzar i adaptar al context internacional i el que no podem fer és quedar-nos en aquests missatges d'"hem de parlar...", perquè això pot portar a l'immobilisme i l'immobilisme és la pitjor de les solucions.

Heu estat força crítics amb la formació de Demòcrates per Andorra...
És una agrupació electoral, perquè a dins hi ha grups, grupets que no s'han arribat a constituir, intencions de grup, gent a títol individual... és una barreja. S'ha creat per fer front al Partit Socialdemòcrata i fer-nos fora del Govern i quan han tingut la cosa que podia, més o menys, tirar endavant, llavors han anat a buscar un líder que sembla que té una bona imatge.

Si tornéssiu a guanyar les eleccions, ¿quines serien les accions més urgents que voldríeu tirar endavant?
S'ha fet molta feina i molts fruits es recolliran ara si podem tornar a governar. Hi ha molts projectes de llei, i per tant tindríem molta feina feta i podríem començar a treballar al Consell General a curt termini amb les lleis fiscals, la llei del comerç...
Pel que fa a l'acció del Govern, cal continuar treballant per ajudar els més desafavorits i en les relacions internacionals, en els acords de no doble imposició, especialment els que ens semblen més urgents, que són els d'Espanya i França.

Pel que fa a Andorra la Vella, una de les qüestions que s'ha posat sobre la taula és la seu de la justícia i que s'aprofitin espais del Consell General. ¿Què us sembla la proposta?
Diria que la proposta d'aprofitament s'ha fet per desconeixement o és una presa de pèl, perquè és una decisió ja presa des de la junta de presidents i ja s'hi està treballant per ubicar-hi organismes que depenen del Consell. La seu de la justícia necessita un nou edifici, perquè li manca espai, i es va proposar un projecte de llei, que va ser rebutjat, de crèdit extraordinari per tirar endavant la modificació del projecte d'aquesta seu, que es va adjudicar els últims mesos del Govern Forné i va quedar aturada. Es va adjudicar una obra sabent que no la podrien tirar endavant, es va plantejar un problema per la ubicació i amb el Comú d'Andorra la Vella vam arribar a un acord per des­envolupar una unitat d'actuació i la cessió d'un terreny.
Des de DA parlen de reduir la despesa de funcionament i això passa per aquesta seu, perquè ara paguem un lloguer pel lloc on és i si podem tenir instal·lacions pròpies això ens ho estalviaríem. És a dir, reduïm despesa, millorem la qualitat de treball, donem un millor servei al ciutadà i alhora donem feina a un sector com el de la construcció, que està molt necessitat.

Precisament, ¿com valora els missatges de contenció i de mancomunació de serveis que defensa DA?
El Govern no és un comú, i algú a DA ho està confonent. Penso que mala feina farà si es pensa que dirigir un país és com dirigir un comú, perquè no té res a veure i, per tant, s'hauria de deixar estar de propostes d'àmbit comunal, perquè les comunals seran al desembre. Que es pot col·laborar és evident, però un Govern no és un comú.

També s'ha criticat la manca d'entesa entre el Govern i els comuns. ¿Quin és el vostre punt de vista?
Hi ha hagut qüestions en què hi ha hagut acord. Les trobades que s'havien fet per clarificar la llei de competències i la de transferències són interessants, precisament perquè el mapa fiscal canvia i, òbviament, la manera de recaptar del Govern, i aquesta llei ha de canviar. S'ha acabat la legislatura i la feina no s'ha pogut concloure. I també crec que des d'alguns comuns s'han portat les coses de manera partidista contra el Govern.

El número dos de la llista territorial d'Ara Futur a Ordino, Jordi Cadena, va confirmar ahir que, en cas de guanyar les eleccions, el Govern impulsarà la construcció del centre de salut a la Sala Polivalent. Cadena, que va titllar de "demagògiques" les crítiques rebudes per l'oposició sobre aquesta qüestió, va avançar que es dotarà el pressupost de la corresponent partida, estimada en uns 300.000 euros, mentre que la corporació ordinenca hi contribuiria amb la mateixa xifra.

El candidat ordinenc va criticar el "bloqueig" dels grups parlamentaris de l'oposició al Consell, ja que els dos últims pressupostos preveien una partida per començar les obres al centre de salut. Així mateix, va matisar que inicialment el pressupost del 2010 no contenia la partida corresponent, sinó que s'hi va incloure després via esmenes, perquè no va fructificar l'acord per ubicar les instal·lacions a l'hotel Casamanya. 

Així, els socialdemòcrates avalen la decisió del Comú de traslladar el centre d'atenció primària (CAP) a la Sala Polivalent situada al davant de l'actual, que passaria d'ocupar uns 50 metres quadrats a més de 200 metres quadrats. Cadena, que va visitar el centre de salut acompanyat de la resta dels membres de la candidatura, va estimar que les obres, fetes conjuntament amb la corporació, es podrien allargar aproximadament un any.

Dotar El Pas de la Casa d'un centre d'atenció domiciliària per assistir les necessitats de la població, o posar en valor les instal·lacions de Sud Ràdio perquè siguin visitades pels turistes, són algunes de les accions rellevants que s'han explicat aquest vespre a la reunió de poble d'AraFutur al Pas de la Casa.

Gairebé un centenar de persones han assistit aquest vespre a la reunió de poble que la candidatura socialdemòcrata ha ofert al poliesportiu del Pas de la Casa. L'acte ha estat presentat pel cònsol major d'Encamp, Miquel Alís, que ha elogiat l'honestedat, rigor i capacitat de treball de Jaume Bartumeu com els seus principals valors, alhora que ha recordat als assistents que el PS ha buscat durant els 20 mesos de legislatura el consens, al qual s'havia arribat i que tot i així no va rebre, a l'hora de la veritat, el recolzament dels consellers de l'oposició.

La candidata Maria Pilar Riba ha exposat que ara és el moment d'acabar de desenvolupar el programa electoral socialdemòcrata, "ja que no ens han deixat" -fent referència a la no aprovació dels pressupostos de l'Estat que ha desencadenat en la decisió del cap de Govern de convocar eleccions anticipades-.

Maria Pilar Riba ha felicitat la iniciativa privada de promocionar El Pas de la Casa per fer-ne un referent del turisme. En aquest sentit, ha explicat la voluntat socialdemòcrata de posar en valor les instalolacions de Sud Radio perquè siguin visitades pels turistes -i que s'han fet servir de magatzem pels governs liberals-, i s'hi pugui fer un centre d'estudis de la neu.

En relació a les polítiques socials, Maria Pilar Riba ha explicat que en breu es posarà en marxa un centre d'atenció domiciliària per assistir les necessitats de la població del Pas de la Casa, i ha recordat que ja s'ha creat un servei de pediatria, del qual només falta la contractació del metge. Ha desitjat una imminent cololaboració pública i privada per oferir al Pas de la Casa una sanitat de qualitat.

De la llista rival a la parròquia d'Encamp, Riba ha dit que és una aliança que sembla una sopa de lletres articulada al voltant de la idea de "tants caps, tants barrets". La candidata ha afegit que es tracta d'una coalició oportunista feta a corre-cuita que, a falta d'idees, ha optat per fer mimetisme del programa socialdemòcrata del 2009.

El cap de llista d'AraFutur a la territorial d'Encamp, Francesc Rodríguez, ha posat de relleu que cal assegurar el dia a dia del ciutadà per fer una Andorra més solidària i plural. Ha subratllat que els darrers dies s'ha atansat el Servei d'Ocupació al Pas de la Casa, i ha recordat que, gràcies a una iniciativa del PS, es va arribar a un acord amb la concessionària del Túnel d'Envalira per donar-ne la gratuïtat d'ús als ciutadans de la localitat, i que això té un cost pel Govern de 330.000EUR anuals.

En relació a la mobilitat, i per potenciar el pas de turistes per la població, Francesc Rodríguez ha indicat que es modificarà durant el 2011 la senyalització per indicar clarament als turistes que el túnel és de pagament, i oferir-los un circuit alternatiu perquè puguin gaudir de l'oferta comercial del Pas de la Casa.

El cap de llista territorial ha exposat que els darrers mesos han estat claus per promocionar la destinació Andorra a fires de turisme franceses de proximitat. Ha afegit que el projecte socialdemòcrata donarà suport a accions de col·laboració entre la iniciativa pública i privada.

Francesc Rodríguez ha qualificat de cínica la posició de la candidatura de DA de voler doblar la inversió en turisme, quan el seu cap de llista, Antoni Martí, va ser un dels impulsors fa pocs mesos, en qualitat de cònsol d'Escaldes-Engordany, de retallar dràsticament la dotació a Andorra Turisme per fer promoció. Rodríguez ha afegit que és una presa de pèl a l'elector.

El candidat Jaume Bartumeu ha tancat la reunió del Pas de la Casa explicant els eixos de la proposta socialdemòcrata que es basa en l'assoliment d'un Estat fort, una economia competitiva i un país modern per a una societat amb futur. Jaume Bartumeu ha destacat la importància de completar ràpidament la reforma fiscal per poder establir convenis per evitar la doble imposició i incentivar la participació a Andorra d'inversors estrangers, tot plegat per ajudar a reactivar l'economia.

El cap de llista socialdemòcrata que opta a la reelecció com a cap de Govern ha remarcat que aquests 20 mesos han servit per assentar les bases per fer participar a la societat civil en la presa de decisions, amb la instauració de diverses taules de diàleg fruit de les quals han sortit compromisos reals, i per, entre d'altres qüestions, afrontar temes com la delimitació de competències entre el Govern i els comuns, i la revisió de la Llei de Funció Pública.

Durant la tarda, els candidats d'AraFutur han visitat els comerciants del Pas de la Casa per intercanviar impressions i copsar de primera mà algunes de les seves inquietuds.

Els candidats Sònia Cano i Claude Benet han posat com a exemples el mur de Sispony i l'inacabat edifici Astra, dues obres que malmeten el paisatge de muntanya, un dels actius d’Andorra que cal preservar.

En un primer moment, els candidats s'han trobat davant del que ja es coneix com "el mur de Sispony", lloc en què Sonia Cano ha manifestat que "no s'acaba d'entendre com és que s'edifica un mur d'aquestes característiques en un espai teòricament protegit". Aquestes paraules han anat acompanyades de l'explicació que Sispony representa allò que els candidats d'AraFutur entenen com entorns amb un vàlua patrimonial digna de ser tractada amb respecte i que "es podria convertir en el símbol del tipus d'Andorra autèntica que el visitant busca quan ve a casa nostra". Cano ha explicat que Sispony encara és un lloc "genuí", amb unes condicions paisatgístiques ideals, un museu representatiu de la cultura andorrana, diversos exemples de tipus d'establiments d'hoteleria i restauració que funcionen i forta presència del sector primari. "Una agricultura", ha dit Cano, "que hem de seguir recolzant perquè ordena i dóna vida al paisatge". Per finalitzar, Cano ha ressaltat Sispony com un lloc, similar a molts d'altres d'Andorra, des del qual es poden iniciar moltes caminades i excursions de muntanya excepcionals, com les rutes que duen a Carroi, per exemple.

A continuació, els candidats s'han desplaçat fins a Arinsal per fer servir l'inacabat edifici Astra "com l'exemple contrari a l'ideal exposat a Sispony o com el símbol del tipus d'operació immobiliària desmesurada que no s'ha de fer".

Claude Benet ha explicat que aquesta mena d'edifici representa la manca de respecte i d'arrelament amb què s'havien fet les coses al passat, "una estructura monstruosa, prop d'una zona potencialment perillosa, de la què ara no se sap què fer-ne". Benet ha insitit que l'edifici Astra representa "una manera de fer que a la gent d'AraFutur no ens interessa" i l'ha vinculat als interessos "d'alguns poders fàctics que especulaven sense importar-los res més que els guanys ràpids". Segons Benet "els eren igual l'entorn, el paisatge o els riscos naturals: si acabaven l'obra malmetien el paisatge però guanyaven diners i si no l'acacaben, com és el cas aquí, malmetien el paisatge igualment".

Els candidats han insistit que no es tracta de limitar les accions dels inversos privats sinó d'endreçar l'especulació desmesurada que "ens ha deixat amb una part del paisatge que actualment tenim a Andorra i que no volem malmetre més". Benet ha establert un vincle entre el paisatge que lleguem a les noves generacions i el concepte de patrimoni, tot dient que "amb això no es pot especular". Recordem que Pere López, el candidat número u d'Ara Futur per la Massana, no va dubtar a associar fa uns dies "alguns interessos que coincideixen entorn de DA" amb l'estil d'operacions urbanístiques com l'edifici Astra o el mur de Sispony.

Membres de la candidatura territorial i nacional han visitat aquest diumenge a la tarda la Llar de Jubilats d’Escaldes-Engordany. Jordi Font, Víctor Naudi, Cecília Vendrell i Jesús de Tena s'han apropat fins a la llar de la gent gran de la parròquia per escoltar les seves preocupacions, conversar i explicar-los les idees d'AraFutur.

El candidat número u de la llista territorial d’Escaldes-Engordany d'AraFutur, Jordi Font, ha insistit que cal seguir mostrant-se "solidaris amb els padrins del país per tal que visquin amb tranquil·litat i dignament".

Víctor Naudi els ha exposat que el programa del PS aporta respostes per a les persones grans amb necessitats concretes derivades de la precarietat o la pobresa i proposa prevenir la soledat o l'aïllament social mitjançant la xarxa d'atenció primària, l'atenció domiciliària i les prestacions econòmiques.

Els candidats han explicat als padrins que la base de tot país modern és ser "primerament, un país socialment solidari i just" i que els socialdemòcrates "no escatimen ni escatimaran esforços per donar suport a les famílies, implantant mesures com l'ampliació de la cobertura sanitària de la CASS per a les persones assalariades que es queden sense feina" o "creant un ajut per a l'atur que es complementa amb les polítiques actives d'ocupació", per exemple.

Els candidats han explicat també als padrins que "la proposta d'acció de govern d'AraFutur té en compte els joves i fa de l'educació una prioritat". Una educació per a tothom al llarg de la vida "de qualitat i alhora eficient i sostenible, perquè la ciutadania té dret a la seva realització personal, professional i social".

Es socialdemòcrates han recordat que han estat els primers a crear una secretaria d'estat que vetllés específicament per a la igualtat. Jesús de Tena ha afirmat que hi ha encara molta feina a fer en aquest àmbit, com una llei d'igualtat efectiva entre homes i dones o una llei de lluita contra la violència de gènere en l'àmbit domèstic.

Jaume Bartumeu explica durant la visita que ha fet aquest matí a comerciants d'Escaldes-Engordany i d'Andorra la Vella que el Govern ha fet un pla de reactivació del comerç, s'han avalat crèdits destinats a 22 petits negocis i s'han impulsat campanyes per fer venir compradors en temporada baixa.

Acompanyat dels candidats territorials d'Escaldes-Engordany i d'Andorra la Vella, Jaume Bartumeu ha fet un recorregut per bona part dels comerços situats a les avingudes Carlemany i Meritxell. El candidat ha remarcat que el comerç és l'origen del creixement econòmic i de l'expansió d'Andorra, i per això "hem de demostrar amb fets i no només amb paraules que estem al costat del comerç".

Jaume Bartumeu ha subratllat que donar suport al comerç va més enllà de saludar els comerciants, i ha recordat que des del Govern s'ha fet un pla de reactivació del comerç, s'ha promogut que 22 petites empreses hagin tingut un aval del Govern per dur a terme la seva activitat, i que el proper mes de maig s'iniciarà una campanya per ajudar el comerç, destinada a portar en temporada baixa compradors al nostre país. De fet, alguns comerciants han expressat al cap de Govern en funcions que fa falta trobar noves maneres de fer venir clients un cop finalitza la temporada d'esquí

Molts ciutadans i ciutadanes han pogut conversar aquest matí amb Jaume Bartumeu i la resta de candidats i candidates. Una idea recurrent que han expressat, segons ha dit Jaume Bartumeu, és que "no entenen com ni perquè persones que es diuen responsables políticament s'han dedicat durant dos anys a posar bastons a les rodes al Govern resultat de les eleccions del 2009. No s'entén com n'hi ha que políticament no volen reconèixer els resultats electorals i en lloc de dedicar-se a ajudar el país, es dediquen a ensorrar-lo".

Jaume Bartumeu ha recordat avui que els socialdemòcrates han estat els primers a plantejar un pacte d'Estat per les relacions econòmiques exteriors, un pacte d'Estat per redreçar la situació de la Caixa Andorra de Seguretat Social, i que ja s'ha iniciat un pacte d'Estat per establir la delimitació de competències entre el Govern i els comuns sent el candidat a la reelecció cap de Govern, i Antoni Martí, cònsol major d'Escaldes-Engordany. En aquest sentit, Bartumeu ha constatat que el cap de llista de Demòcrates per Andorra "va al darrere de les propostes socialdemòcrates quan planteja un Govern d'unitat" i ha valorat positivament que Antoni Martí "s'afegeixi un cop més a les nostres propostes".

Els socialdemòcrates i la gent d'AraFutur som gent sense por. Ni en tenim ni la usem políticament, ni en els afers quotidians. Entre altres raons, perquè la gent d'aquest país fa anys que va perdre la por a expressar- se i a decidir sobre el seu futur. Si tinguéssim por, no faríem política, ni hauríem volgut governar aquest país.

Si fóssim gent amb por, ¿hauríem volgut afrontar -per primera vegada en la història de la política andorrana- el deute públic que s'ha anat acumulant en els darrers anys?

Si ets aliat de la por, no treballes a gust amb ningú. Nosaltres treballem en equip. En equip polític i en equip institucional; és a dir, comptant amb les persones de la funció pública.

S ens e por , hem governat aquests dos anys. Sense pressupost, també. De què hauríem de tenir por, doncs, ara?

Al Consell General i al Govern hem passat per circumstàncies ben dures, i les hem superat. Hem donat prou mostres de capacitat de treball, de realisme i de serenor davant de la crispació política infundada. Som l'equip més exigent, independent i preparat per millorar políticament el futur d'aquest país.

Hem contribuït de forma responsable a l'obertura de nous mercats econòmics per a Andorra, impulsant la creació i l'establiment de noves empreses al país.

També hem hagut de treballar en l'acabament d'obres públiques adjudicades pel govern anterior, algunes de les quals podríem catalogar d'innecessàries per al nostre país i per a les persones que hi vivim.

Però no ens fa por dir sí als projectes que ajuden les persones a sentir-se el centre de l'acció política, i no a l'inrevés.

Per això diem sí a fer poble, a fer ciutat, a revitalitzar els carrers i les places de totes les parròquies. Diem sí a dinamitzar l'economia i a crear més benestar. Un benestar que se sàpiga repartir i administrar.

Per això, cal votar sense por a través de l'única via per fer possible l'evolució serena d'aquest país: AraFutur

Jordi Font va arribar al Consell General el 2005 com a número quatre de la llista nacional del PS. El 2009 va encapçalar la candidatura territorial socialdemòcrata a Escaldes i va mantenir la parròquia en mans del PS. Ara hi torna, amb el repte de revalidar el títol davant la gran aliança demòcrata i amb els vents de l’efecte Toni Martí en contra. Però a Font, polític directe, sense embuts i de verb abrandat això no li fa por; dos anys presidint la Comissió de Finances amb la presència d’Eusebi Nomen l’han curat d’espants.

-¿Amb dues llistes i amb el Sr Martí al capdavant de la nacional, el PS ho té força més complicat a Escaldes?

-Més complicat per aquests factors, però també més senzill per altres. No negaré que el nom de Martí pesa, però no hi ha res decidit. Vam presentar un projecte polític fa dos anys amb el qual vam obtenir la confiança del poble i una sèrie de persones que avui estan amb el Sr Martí ens han impossibilitat dur-lo a terme. Penso que no hem fet res mal fet com perquè no ens tornin a renovar la confiança.

-¿Li sorprèn veure al davant seu persones que per lògica s’haurien d’haver decantat cap al costat del PS més que cap a l’altre?

-És que no comparteixo aquesta anàlisi i, per tant, no em sorprèn amb absolut.

-Però el Sr Aleix i el Sr Mateu compartien partit amb molts dels que avui estan al PS…

-Això és cert i no negaré l’evidència. El que ha passat és que quan s’ha instal·lat el progrés i la modernitat al Govern tota una sèrie de persones que en el seu moment havien estat capdavanters del progrés han vist que ara la cosa anava de debò i s’han fet enrere. D’alguna manera aquestes persones s’han deixar dépasser par les événements i ara pensen: «si no hi posem una mica de fre aquest país serà modern de veritat, serà europeu de veritat». I per això han fet pinya amb una sèrie de gent que no vol que aquest país progressi i tingui futur.

-Però sembla que en les reformes estructurals no estan tan allunyats…

-Però el gruix dels demòcrates és el gruix del que era CR, que han fet que la reforma fiscal quedés a mitges amb l’IVA sense aprovar i que han deixat aquest país dos anys sense pressupost. Potser el PS no ens mereixíem tenir pressupost, però el país sí i si l’electorat ha volgut que governi el PS ¿qui són ells per decidir que el país es pot quedar dos anys sense pressupost? Perquè és molt fàcil posar-se l’etiqueta de progressista, però el moviment és demostra caminant; han tingut dos anys per demostrar-ho i no ho han fet.

-¿Quines haurien de ser les prioritats per a algú progressista?

-Les prioritats han de ser sortir del marasme econòmic en el que estem i la sortida només pot arribar per la via del progrés, perquè mirant enrere o quedant-nos com estem no ens en sortirem. Cal que aquest país deixi de ser tributari de molts elements externs: Si hem de seguir vivint de l’engany i de l’astúcia mal entesa enlloc del treball i de l’esforç i de posar-nos en peu d’igualtat amb Europa difícilment ens en sortirem. Però estic convençut que aquest país té ganes de tirar endavant i això no vol dir ser d’esquerres o de dretes. Estem en una cruïlla sense dreta i esquerra, és una rotonda en la qual només es pot anar endavant o tornar enrere. Ara hem de triar.

-Això que no hi ha esquerra i dreta ho diu vostè, que consti…

-És que ara el que ens hi juguem és això: tirar endavant o tornar enrere. I ara hi ha gent que no vol que es tiri endavant i això és molt més greu que ser de dretes. I això no vol dir que jo ni el PS reneguem de les nostres idees polítiques.

-¿El PS amaga la cara més d’esquerres? Ara no es parla tant de l’assegurança d’atur…

-No se’n parla tant perquè -segons el que diuen- els nostres adversaris ja la comparteixen. Hi creiem fermament perquè aquest país no pot tirar endavant sense que els treballadors tinguin una certa seguretat. ¿Que l’assegurança d’atur ha de ser contributiva? És clar, perquè no som un Estat ric. La via de futur passa per començar a posar diners en una caixa perquè el dia de demà qui es quedi sense feina tingui estabilitat i seguretat.

-¿Les coses des de la majoria són més difícils que des de l’oposició?

-No, perquè el treball parlamentari és el mateix: s’analitzen els projectes de llei i s’esmenen per fer-los el millor possible. Estar a la majoria té una facilitat que, com que moltes iniciatives de legislatives emanen del Govern, la feina de recerca ja està feta. El problema és el bloqueig que hem patit.

-¿El grup de la majoria és el convidat de pedra del Consell?

-No, no me n’he sentit mai: en els projectes estrella d’aquesta legislatura, els consellers del PS que estàvem a la Comissió de Finances hem participat directament en l’elaboració dels projectes de llei.

-Deia que amb dos legislatures al Consell ja en tenia prou i ara repeteix…

-És que jo no he acabat la meva segona legislatura; me l’han retallat una sèrie de persones amb males intencions, però si tinc la sort de sortir elegit a la propera no em presentaré. És una qüestió de principis.

-¿Si el resultat torna a ser majoria relativa cal un govern d’unitat?

-Més enllà de pensar en això, hem de saber que s’ha acabat el bloqueig. El bloqueig ja no existeix, sigui quina sigui la correlació de forces no hi haurà bloqueig.

-Si DA té majoria relativa i no pot passar el pressupost ¿el votarà el PS?

-No cal votar-lo, es pot deixar passar, que és molt diferent. Nosaltres no bloquejarem el país i ho dic amb coneixement de causa i amb responsabilitat.

-¿Aquestes eleccions estan lligades amb les comunals del desembre?

-No tenen res a veure les unes amb les altres, encara que n’hi hagi que tinguin interès a barrejar conceptes. Al Sr Martí l’han anat a buscar perquè la seva actuació comunal ha estat àmpliament mediatitzada en positiu tots aquests anys i per això hi ha candidatures territorials que sembla que es presentin al Comú i no al Consell.

-¿Creu que DA al Consell serà més moderat del que han estat CR i ApC?

-Segur, n’estic fermament convençut; per això també penso que el bloqueig s’ha acabat. Però hem de recordar que, tot i que el Sr Martí hagi adoptat postures més progressistes, aquesta plataforma que lidera no és el fruit d’un treball d’anys, sinó que és circumstancial. No dubto de les bones intencions del Sr Martí, però m’agradarà veure si a l’hora de la veritat farà votar el seu grup a favor de la reducció de la nacionalitat als 15 anys, per exemple.

-¿Entén que hi hagi persones decebudes amb el PS?

-Ho entenc, però em veig amb cor d’explicar-los quin ha estat el procés: No hem renunciat a cap plantejament programàtic, però no ens han donat ni el temps ni l’oportunitat de dur a terme moltes dels nostres projectes.

Home proper, parla tal com pensa. Sense gaires embuts. I diu que està tranquil. "Sigui quin sigui el resultat s'ha acabat el bloqueig. I això és important. El proper pressupost passarà."

Si DA és la unió de tots contra Bartumeu, a Escaldes és la unió de tots contra Jordi Font?
Ni penso que sigui la unió de tots contra Bartumeu ni a Escaldes contra Jordi Font. Penso que això de DA ha estat una reacció de por. Hi ha un sector de la societat que fins ara ha jugat a ser progressista i s'ha adonat que ara s'anava cap a una Andorra de progrés, integrada a Europa. Una Andorra que a ells no els agrada i s'han unit per posar-hi fre.

Fa dos anys Jordi Font i Rosa Gili van vèncer a la territorial d'Escaldes folgadament. Encara avui se sent favorit?
No em sento favorit. Em veig en una tasca complicada d'arribar a l'elector. De convèncer. D'explicar les nostres inquietuds. Les necessitats del país. I si això ho fem bé, ho expliquem bé i la gent s'ho creu, guanyarem. Però en un poble com el nostre no hi ha ni favorits ni no favorits.

L'adversari és Miquel Aleix o Toni Martí?
Formalment és el Miquel Aleix, però amb el suport del Toni Martí. Però el rival ni és el Toni Martí ni el Miquel Aleix, és la gent que no vol que aquest país tiri endavant i que continuï la línia de progrés encetada fa dos anys.

Un se sent incòmode havent de sentir tant Martí..? a les cases també parlen de Toni Martí?
Evidentment. Però a mi aquest personatge no em fa sentir incòmode. I abans del Toni Martí hi havia hagut el Dot Martí. Sempre ha estat així, en aquest poble. Ara em sento més còmode que mai veient unes aliances contra natura en un poble on la política gairebé havia arribat a la visceralitat i en aquests moments s'està passant per alt aquesta visceralitat i s'estan fent uns moviments al·lucinants. La política és l'art de fer possible l'impossible i amb DA s'està demostrant. Si els antecessors d'alguns d'aquests polítics que han fet aquestes aliances aixequessin el cap, potser sí que es trobarien malament.

Com es combaten set anys d'obres, de balls amb les padrines, de xocolatades..?
És que n'hi ha que es pensen que qui balla amb les padrines només és el Toni Martí. Primer, que sempre s'ha hagut d'envoltar d'onze o dotze consellers de comú. Després, quan em demanen si estic en alguna xarxa social, al Facebook, els dic que la meva xarxa social és el meu poble. I a mi les padrines em coneixen tant com al Toni Martí. I si em convé ballar-hi no em cauran els anells. Només faltaria!

Què planteja Jordi Font quan va a fer el porta a porta? Quina és la seva clau?
La meva clau és el meu programa. És el programa del Partit Socialdemòcrata. I és l'opció de futur. De tenir un equip de govern fort, un equip seriós, responsable i de caminar cap endavant i no mirar gaire enrere. Sense renegar del passat i de la història. Però avui s'ha de caminar endavant. Cap al futur. I aquest és el meu lema de campanya. Un camí que té futur, que és el camí que necessita Andorra.

I parlar de bloqueig és mirar endavant o mirar enrere?
Parlar de bloqueig és analitzar la realitat que ens ha portat a anticipar unes eleccions. El bloqueig que ha portat el país a aquesta situació estranya que les forces que no volen anar gaire de pressa cap al progrés s'uneixin en contra de la gent que veu que el futur d'Andorra passa per un acostament a Europa, per un projecte fiscal coherent… Parlar de bloqueig és parlar de tot això.

Fa dos anys el PS era l'opció de la il·lusió. Encara ho és, avui?
Jo tinc una il·lusió bàrbara.

I el carrer?
El carrer també. El carrer pensa que no es pot quedar amb aquesta morositat ambient actual. Les coses són difícils. La gent està patint. Però nosaltres estem venent il·lusió. Sabem que amb esforç, amb treball, amb sacrifici, no de forma fàcil, es pot sortir de la crisi. No hi ha una vareta màgica. Hi ha una multiplicitat d'accions que ens faran sortir de la crisi. I una d'elles és l'anímica. I aquí hi tenim responsabilitat tots els polítics. Qui es pot creure que aquest país se n'anirà a la merda? De cap de les maneres.

Jordi Font ha estat un dels consellers que menys manies han tingut per parlar clar al Consell. Per dir alguna barroeria.
Més que barroeria, llenguatge popular. No és que m'agradi, és que no sé una altra manera de fer-ho. I de vegades sobta. Però molts cops els sobta més als periodistes que a la gent del poble, que ja sap com sóc. Espero que em renovin la confiança i poder continuar donant aquest to de frescor al Consell General. I quan s'ha de tractar algú de pillo astut no ens caigui la cara de vergonya, que encara n'hi ha uns quants, al país. Hem de ser seriosos, que si no, no tindrem credibilitat.

La crisi els ha fet més difícil gestionar la governabilitat?
Girem-ho al revés. Potser si no hi hagués hagut la crisi no hauríem arribat al Govern. Però és evident que governar en un període de crisi internacional és complicadíssim. Però si a més a més has de governar sense pressupost ja és el cáguense. Acollonant. Però ho han volgut així.

Una campanya no es prepara en dos dies. I tampoc amb quatre gats. Cal temps i personal que solen ser invisibles però que resulten essencials perquè tot rutlli. Cada partit organitza com creu (o com pot) els seus efectius humans. El socialdemòcrata ho fa al voltant dels comitès parroquials. Una estona al quarter de campanya del d'Andorra la Vella demostra que, de feina per fer, n'hi ha un grapat.

Ens situem uns dies enrere: és el divendres abans d'encetar la cursa. Són les vuit del vespre i els programes estan sortits recentment del forn. Al pis que el PS ha llogat al carrer Riberaygua hi ha una vintena de persones que es dediquen a etiquetar, un a un, els més de 6.000 exemplars que s'hauran de distribuir per la parròquia. "Ens ho fem tot nosaltres, des de posar les adreces als programes per repartir-los per equips i per zones, fins penjar els cartells", expliquen els coordinadors de campanya de la capital, Josep Vila i Maite Cano. Mentre van xerrant, gent arriba al local, altres ja marxen. En un extrem de la taula muntada per a l'ocasió hi ha X. PUJOL la Mari Carme Susana, simpatitzant socialdemòcrata des que va començar a votar. És una veterana d'això de les campanyes i de col·laborar- hi com a voluntària. De fet, ara està de vacances i ha vingut a "donar un cop de mà" als companys, perquè "fent una mica entre tots és més fàcil". Al seu costat s'asseu la Marta Llardén, que milita al PS des de fa uns sis anys. Va decidir formar part activament del partit "perquè volia el millor per al meu país i els meus fills i fer alguna cosa per canviar la situació". Com la Mari Carme, cedeix el seu temps de manera totalment altruista, "a estones, quan puc". Avui està centrada en els programes.

L'Isidre, un altre militant històric, els va col·locant en caixes. Ell, malauradament, té més temps per centrar-se en la causa perquè és a l'atur. Ara farà costat al partit en tot el que necessiti, des d'encolar pòsters fins a assistir a tots els mítings, perquè, afirma orgullós, "aquells treballs que no tenen recompensa, no són treballs". I entre tot el guirigall, en un racó de la sala i amb un ordinador i un llistat enorme, una parella repassa cadascun dels noms dels votants d'Andorra la Vella. Fa el buidatge per al porta a porta. Això ja seran figues d'un altre paner.

A la reunió mantinguda aquesta tarda amb representants d'una de les comunitats més important d'Andorra, el candidat d'AraFutur ha explicat els esforços iniciats per revitalitzar la construcció, un dels sectors que s'ha vist més afectat per la crisi. L'objectiu és generar ocupació a partir del programa de rehabilitació d'habitatges i d'estalvi energètic.

La comunitat portuguesa reunida aquesta tarda amb el candidat Jaume Bartumeu, els candidats territorials d'Andorra la Vella, Carles Blasi i Jan Cartes, i el cap de llista de la llista territorial de Sant Julià de Lòria, Bruno Bartolomé, ha mostrat la seva preocupació per la manca de feina, sobretot en el ram de la construcció. Jaume Bartumeu ha explicat que generar ocupació és una de les prioritats de la proposta socialdemòcrata, i que ja s'ha iniciat amb la posada en marxa del programa de rehabilitació d'habitatges i d'estalvi energètic. En aquesta línia, el candidat ha volgut posar de relleu que molts portuguesos s'han vist obligats a retornar al seu lloc d'origen, i que per això, és imprescindible reactivar l'economia i que fins i tot molts d'ells puguin retornar a Andorra.

A més, el candidat d'AraFutur s'ha compromès a impulsar la modificació de la llei de la seguretat social per solventar una injustícia, com és l'elevada cotització que han d'afrontar els professionals autònoms.

La lluita contra l'intrusisme empresarial ha estat un dels temes destacats tractats aquesta tarda. Jaume Bartumeu ha recordat que l'1 d'abril entrarà en vigor la llei que regula la imposició directa en l'activitat econòmica per als no residents -entrada al Consell General a iniciativa socialdemòcrata-, un text que permetrà a les empreses nacionals ser competitives en relació a les foranes.

En aquest sentit, el cap de Govern en funcions ha exposat la importància de completar la reforma fiscal i la consegüent possibilitat de signar convenis per impedir la doble imposició.

Jaume Bartumeu, que avui també s'ha reunit amb representants de la Casa d'Andalusia i de l'Associació Filand -que agrupa la comunitat filipina-, ha posat de manifest el respecte i reconeixement per a les comunitats que han fet Andorra gran i que integren la societat andorrana.

Pere López, candidat número u a la llista territorial, ha explicat que les propostes d'Ara Futur en l'àmbit del comerç es basen en accions directes mitjançant plans de reactivació i de dinamització que inclouen programes de formació o facilitats per al finançament.

López ha explicat que les diferents obres i infrastructures previstes per la Massana els propers anys són oportunitats clares que cal aprofitar. López ha reflexionat sobre com l’Arxiu Nacional i la desviació de la Massana que defensen afavoriran millores en les comunicacions i els accessos i la reactivació de la parròquia. Quant al trànsit, López ha dit que si es fa el desviament, algunes zones que actualment pateixen retencions es podrien tancar al trànsit rodat, "per exemple, als moments de més afluència de visitants a l’hivern."

El ministre en funcions de Turisme i Comerç i candidat suplent Claudi Benet ha insistit en la seva idea d'implicar els propietaris de locals perquè es plantegin abaratir-ne els lloguers per evitar "que alguns comerços hagin de tancar".

Benet s’ha referit també a les actuacions que s'ha impulsat des del seu ministeri per dialogar, implicar i recolzar les associacions de comerciants i ha remarcat que cal seguir ajudant els nous empresaris però "sense descuidar aquells que fa molts anys que estan oberts i que han lluitat per mantenir-se". En aquest sentit, Benet ha dit que des del Govern volen seguir "treballant per l'equilibri entre mesures que permetin les necessitats d'evolució del comerç i el manteniment i la modernització del teixit comercial minorista."

El vicesecretari general del PSOE ha participat al míting d'Escaldes-Engordany, que ha comptat amb l'assistència de prop de 500 persones. El candidat territorial, Jordi Font, insisteix a assenyalar que "AraFutur no juga en camp contrari", i es mostra convençut que els escaldencs tornaran a donar suport a la seva llista, igual que en les dues darreres eleccions.

La sala del Prat del Roure ha presentat un aspecte immillorable, amb l'assistència de mig miler de persones que van voler escoltar de primera mà les propostes socialdemòcrates a Escaldes-Engordany. I tot plegat amb un convidat d'excepció: el vicesecretari general del PSOE, i alhora ministre de Foment del Govern espanyol, José Blanco. El polític espanyol ha posat en relleu que si algú ha comprès que calia un canvi de model per fer polítiques per a les persones i no per als interessos d'uns quants, ha estat el Govern de Jaume Bartumeu. El vicesecretari general del PSOE ha expressat que "té el mateix valor el vot del director de Crèdit Andorrà, que el de qualsevol de vosaltres -referint-se als assistents al míting-".

José Blanco ha dit que en els darrers dos anys amb un Govern socialdemòcrata, Andorra ha emprès un camí de futur per guanyar en competitivitat. En aquesta línia, ha subratllat que s'ha fet molt bona feina en l'avanç cap a la transparència internacional fins al punt que Nicolas Sarkozy hagi felicitat Jaume Bartumeu.

La reunió de poble a Escaldes-Engordany ha començat amb el discurs del número 2 de la candidatura territorial, Víctor Naudi, que ha manifestat que cal acabar el canvi, seguint el compromís adquirit amb els ciutadans l'any 2009. En aquesta contesa electoral, Naudi defensa que els escaldencs tenen dues opcions clarament definides, i que la llista d'AraFutur es caracteritza per "fer el que diem". El candidat ha destacat que s'han prioritzat les ajudes a les famílies, i s'han pogut restablir en poc temps les bones relacions amb els països veïns.

El cap de llista d'AraFutur per Escaldes-Engordany, Jordi Font, ha defensat un projecte polític solvent i de futur que defensa les polítiques per a les persones. En aquest sentit, Font ha dit que la llei de l'IVA és imprescindible per completar la reforma fiscal i avançar cap a l'adopció de convenis que permetin impedir una doble imposició. El nou marc fiscal "permetrà finançar airosament el nostre país i destinar una bona part de la recaptació a aplicar polítiques socials".

El candidat Jaume Bartumeu, que ha pujat a l'escenari de la mà de José Blanco, ha explicat que cal apostar per un model de país equilibrat, sustentat en tres grans pilars: esforç, progrés i justícia. Bartumeu ha estat clar a l'hora de parlar amb els assistents al míting: "redreçar l'economia serà un procés llarg i costós, som clars, no volem enganyar ningú ni 'explicar sopars de duro'".

Jaume Bartumeu ha defensat a Escaldes-Engordany la candidatura socialdemòcrata com una proposta per impulsar el progrés econòmic i social "de tots, no d'uns quants"; una proposta "solvent i independent, sense hipoteques ni submissions a interessos particulars".

Francesc Rodríguez és un dels candidats amb una experiència política més dilatada d’entre tots els que pugnen per entrar al Consell. Va entrar a la política com a militant de l’Agrupament Nacional Democràtic durant els primers anys de la dècada dels 1990. Des de la constitució del Partit Socialdemòcrata ha estat un dels assidus en els primers llocs de la llista nacional essent conseller general en tres legislatures consecutives. Ara es bat a la territorial.

-¿El preocupa que la unió que representa DA pugui acabar amb el feu del PS a Encamp?

-Ja sap allò que es diu: que en política dos i dos no sempre sumen quatre. I a Encamp s’ha donat sovint la circumstància que dos i dos no són quatre. L’elector el que valora són programes, persones i línies polítiques seguides. Potser peco de confiat, però penso que la meva dedicació en la vida política ha estat suficient i coherent amb allò que he defensat i que l’elector ho sabrà valorar. Com també sabrà valorar el perfil, la coherència i la trajectòria de les persones que m’acompanyen a la llista. El ciutadà sabrà qui podrà defensar millor l’interès general, que és el que sempre m’ha preocupat.

-Josep Dallerès ha liderat amb èxit la territorial durant dues dècades i ara vostè agafa el relleu. ¿Complicat?

-Pot semblar-ho, però totes les eleccions són complicades. El Josep té una trajectòria innegable, però per circumstàncies personals s’ha volgut retirar; de fet, l’última vegada ja va dir que no hi volia anar i no sé com ho vam fer, però el vam acabar convencent. Però miri, les persones passem: els meus companys van pensar que jo era qui millor podia assumir el repte d’anar a la territorial i ho vaig acceptar com hauria acceptat qualsevol altre decisió, perquè jo vaig a defensar unes idees, no vaig a defensar interessos particulars.

-En l’'afer Metayer’ el Sr Dallerès semblava més proper al Sr Ensenyat que al Govern. ¿Tem que els passi factura?

-Al Sr Dallerès no li agradaria que digués que se sentia més proper al Sr Ensenyat. En aquell moment ja vaig dir al Sr Dallerès que no compartia les formes de la postura que havia adoptat; quant al fons, les seves raons tenia, n’estic segur i convençut. D’aquell afer se’n va voler fer un cas polític quan l’assumpte, tot i tenir un origen polític, eren unes declaracions que el Sr Dallerès va fer en un context personal. A partir d’aquí l’oposició se n’aprofita de manera oportunista.

-¿Li hagués agradat compartir la candidatura amb la Sra Escoda?

-Tot el que pugui dir estarà esbiaixat perquè a l’Antònia la conec de fa molts anys i hi tinc molt bona relació. Tenint en compte que estic molt ben acompanyat a la llista que encapçalo, si la Sra Escoda hagués estat la meva companya a la llista no m’hauria fet res. Una altra cosa és en quines circumstàncies d’acord entre els partits s’hauria hagut de fer. El problema de fer acords electorals entre partits és que els electors d’una banda i de l’altra no els entenen. Més enllà d’això, els acords són bons si es comparteixen principis i objectius i, en aquest sentit, jo tinc l’esperança i la convicció que a l’entesa amb els Verds s’hi arribarà algun dia, més tard o més d’hora.

-¿El PS hauria de fer un discurs més d’esquerres com alguns demanen o més pragmàtic com es vol fer ara?

-No és que ara es vulgui fer un discurs més pragmàtic, és que és l’únic que es pot fer perquè hi ha problemes tan grans que no es poden fer d’una altra manera. Es vulgui o no, 15 anys d’inoperància es noten i fan que la il·lusió i els grans temes pendents han hagut de quedar una mica aparcats pel dia a dia. Però bé, és evident que hi ha més coses pendents cap a l’esquerra que cap a la dreta i s’hauran d’abordar. No serà difícil, perquè veig que en aquestes eleccions la dreta ha desaparegut: hi ha l’esquerra dels Verds, el centreesquerra que som nosaltres… i el centre, la dreta ja no hi és…

-…o sigui que vostè reconeix que DA és una formació de centre.

-No! En absolut! Això és el que ells es fan dir. La dreta físicament hi és, són les mateixes cares, però ara diuen que són de centre.

-A jutjar pel que diuen el Sr Bartumeu i el Sr Martí no hi haurà discussions per Europa o la fiscalitat. ¿S’ho creu?

-No, em costa de creure. He tingut una experiència molt dolenta aquests últims anys i he vist com persones que avui hi ha a DA passaven de dir blanc a dir negre amb una facilitat extraordinària. A més, veig una dificultat d’entesa interna al si d’aquest conglomerat que és DA: Primer s’hauran de posar d’acord internament i després caldrà que es posin d’acord amb nosaltres. I això és massa complicat.

-Però les enquestes auguren resultats molt ajustats. Sembla que estaran condemnats a entendre’s…

-És que en determinades qüestions, com Europa i la fiscalitat, hi ha d’haver unanimitat o una àmplia majoria per tirar-les endavant.

-Això vol dir que aquest cop no es resistiran al govern d’unitat.

-Depèn. Si hi ha una majoria que permet governar no crec que hi hagi d’haver govern d’unitat…

-I si la majoria relativa no la té el PS sinó DA ¿què faria?

-En aquest cas hipotètic el que jo faria -perquè al partit no ens ho hem plantejat- seria contribuir a que el país tiri endavant. És que no es pot fer d’una altra manera.

-El cònsol d’Encamp ja no es queixa de ser una parròquia maltractada. ¿Hi ha hagut un canvi real o només és perquè ara manen els seus?

-No és que ho digui el cònsol o que ho pugui pensar jo, és la realitat: només cal veure el que s’hi invertia -el que no s’hi invertia- i el que s’hi inverteix. Per exemple: la desviació de l’Obag, que es va començar a treballar quan jo era al Comú, fa més de 20 anys, i ara ha calgut esperar més de 15 anys perquè es dugués a terme l’enllaç amb el centre del poble. Un enllaç que ja estava previst al projecte inicial i que fins ara no s’ha tirat endavant. I aquest no és un tema particular d’Encamp, és una qüestió de mobilitat nacional.

-Impulsen el d’Encamp i aturen el de Sant Julià…

-El Govern ho ha dit sempre: si es troba una empresa disposada a fer aquesta obra en unes condicions que considerem raonables l’engeguem sense dilació. Però això no ha aparegut. Es podia adoptar una altra posició: augmentant l’endeutament i vam considerar que no era el moment de fer-ho. Si algú vol veure bruixes al darrere, pitjor per ell perqupe no és així: cada vegada que faig cua per anar a Espanya també em queixo i també m’agradaria que el vial ja estigués fet.

-¿Aquests comicis seran a Encamp un plebiscit sobre Miquel Alís?

-No, això no són unes eleccions comunals i el Sr Alís no es presenta. A més, tant a la circumscripció nacional com a les territorials nosaltres defensem interessos nacionals, alguns dels quals afecten a Encamp, és clar. Hi ha qui sembla que estigui a la campanya d’unes eleccions comunals, però s’equivoca d’escenari.

La cara visible del Govern és la gran aposta del PS per trencar el monopoli d'UL a Sant Julià. Bruno Bartolomé admet que la sorpresa és difícil però, justament per això, es mostra més il·lusionat amb el repte.

Què el va decidir a encapçalar la candidatura?
La legislatura no s'ha pogut acabar i és natural que els mateixos candidats segueixin defensant el projecte, en el qual seguim creient. El canvi de nacional a territorial entra dins la normalitat i la coherència. És una proposta lògica i no era el moment per dubtar.

Què pot aportar que no tingués Josep Roig?
Bàsicament, la capacitat de transmetre el projecte que s'ha fet des del Govern, de treballar en equip i d'impulsar el comitè local. És una feina de tots i al capdavant s'hi ha de posar qui tingui l'experiència i la pràctica de fer aquest tipus d'acció.

Com el pot ajudar ser el portaveu del Govern?
És una figura estratègica en el sentit que té un ampli coneixement de bona part de l'acció de Govern. Haver participat aquest temps i viure el dia a dia em permet disposar d'un punt de vista i d'una informació que pot donar molta coherència al missatge.

Com encara unes eleccions on no és favorit?
No diré el tòpic d'il·lusió, que hi és, però poder guanyar per primer cop a Sant Julià, fer una campanya forta i amb missatges clars perquè el ciutadà triï entre dos models diferents de gestió pública ens dóna un plus en saber que tenim una oportunitat per saber si comptem amb la confiança dels lauredians. El repte del somni de guanyar aquí és la grandesa de les eleccions.

No és una missió impossible?
No, no, no. Treballarem dia a dia i explicarem projectes tan diferents als dels rivals que tenim una gran esperança d'aconseguir la confiança de la majoria.

Assumeix que és més factible treure vots a la nacional?
La missió és global. Participem des de Sant Julià en un projecte polític nacional que respon a una idea del país. I això no ho poden dir les altres forces: tenim set comitès que empenyen fort cap a un mateix lideratge.

I com mira des de l'altre bàndol la dicotomia entre DA i UL?
És poc coherent que el 2011 es presentin partits parroquials sense dir com donaran suport a la idea de país. UL no podrà governar, només donar suport a un dels dos candidats que poden guanyar. Sembla que hi ha sintonia amb Martí, però potser seria millor dir obertament que votaran la investidura. No és un missatge clar. En canvi, nosaltres sabem quin és el projecte i el líder.

Hi ha qui entén que el PS ha castigat la parròquia…
Una mentida senzilla s'ha de rebatre amb una veritat complexa. No s'ha apartat Sant Julià del pla de prioritats. El projecte dels Horts del Riu suposa més de 35 milions. Si no s'ha fet no és perquè no es compti Sant Julià sinó perquè no reuneix criteris de racionalitat. Amb l'ampliació de la universitat, primer cal definir quin tipus de centre volem i després planejar els espais. El Govern no ha donat suport a iniciatives desproporcionades o irracionals, ni a Sant Julià ni a Encamp ni a la Massana.

I amb el vial?
Les obres es van aturar en un moment pressupostari complex. Es va decidir acabar un tram i després iniciar l'altre. No és una incoherència sinó una mostra de prudència. Potser hagués estat més sa no signar convenis el 29 de maig del 2009, com el de la universitat, un mes després que el Govern liberal perdés les eleccions.

Amb el PS el vial s'acabarà?
En la legislatura 2011-2015, està al programa que es finalitzarà. I farem el possible per aturar el conveni dels Horts del Riu. Són debats nacionals, no parroquials, equipaments per a tot el país i no correspon a Sant Julià decidir si no a tots. Són projectes d'un format desproporcionat i que cal racionalitzar.

El Partit Socialdemòcrata va contraatacar ahir amb fermesa a la venerada llar del seu principal opositor, l’escaldenc Toni Martí. I ho va fer amb una carta amagada: el suport i confiança del vicesecretari general del PSOE i ministre de Foment del Govern espanyol, José Blanco.

El polític de l’Estat veí va fer acte de presència a la reunió de poble celebrada al Prat del Roure d’Escaldes, que va comptar amb la participació de més de 400 persones. Blanco va mostrar-se segur de la victòria dels socialdemòcrates, davant l’estancament del que suposaria una victòria de Demòcrates per Andorra. El ministre i vicesecretari va carregar durament contra el partit de Martí i va assegurar que «la dreta andorrana és qualsevol cosa menys un estímul de futur».

Blanco va demanar treball per aconseguir «el quinzè diputat» i va assegurar que durant aquests dos anys l’oposició «ha actuat per interessos, sense poder suportar que les coses anaven bé». Per la seva banda, el candidat a cap de Govern, Jaume Bartumeu va mantenir la línia optimista i va mostrar-se convençut de «revalidar la victòria a Escaldes».

Els discursos més pujats de to, o almenys més directes cap a l’oposició, van anar a càrrec dels dos candidats territorials, Jordi Font i Víctor Naudi. El primer va assegurar que a DA, «la butxaca els uneix», i va demanar més celeritat en «assenyalar sense vergonya als pillos astuts». Naudi, per la seva part, i seguint amb les referències cap a DA, va assegurar que al PS, «no canviem de partit cada vegada que hi ha una cita electoral». I encara va ser més directe amb Martí, definit-lo com «milhomes», al manifestar que alguns «es pensen que són els amos de la parròquia».

Amb tot, i establint comparacions numèriques amb el rival (i seguint la tònica del discurs d’ahir) la sala del Prat del Roure va acollir un nombre de simpatitzants igual o fins i tot superior al que es va aplegar entorn de Martí dimecres passat. En aquest sentit, no hi ha victòria clara cap a cap banda.

Llei de tinença d’animals / Prèviament a la cita amb el poble escaldenc, Bartumeu i Naudi van reunir-se amb l’Associació de defensa dels animals, Laika. Va ser en aquest escenari on van comprometre’s a tramitar el projecte de llei de tinença d’animals. Aquesta normativa ha de permetre establir protocols d’actuació en cas d’abandonaments.

I al matí, els candidats del PS de les territorials d’Ordino i la Massana van unir la seva reivindicació per reclamar l’obra de la desviació de la Massana. El candidat de la llista massanenca, Pere López, va assegurar que el projecte està previst al pla d’inversions del 2012-2015, i de fet és al 2013 quan es calcula que podrà començar-se. El desviament planteja 5 anys de treballs i compta amb un pressupost de 46 milions d’euros.

López va assegurar a l’ANA que el projecte entra dins de la política d’inversions sostenibles. En relació a les crítiques arribades des d’altres partits en campanya, va manifestar que no es poden fer «comentaris que donen a entendre una congelació de la inversió pública».

El proper 3 d'abril, en compliment dels nostres deures com a ciutadans, ens demanaran que escollim, ens demanaran que ens posicionem en front de dues maneres d'entendre el nostre país, dues maneres d'entendre la realitat. Ens tocarà triar entre aquells que volen quedar-se quiets i aquells que volem fer un pas endavant, aquells que volem mirar el futur.

I no ens enganyem, quedar-se quiets és el mateix que fer un pas enrere.

Ens tocarà triar entre aquells que són un grup en el qual no se sap ben bé qui mana i aquells que representem un grup cohesionat, amb un fort lideratge i amb les idees ben clares. Ens tocarà escollir entre aquells que només tenen un cartell electoral i aquells que tenim, a banda d'un cartell electoral, un projecte i un programa de Govern. Ens tocarà elegir entre una colla de gent que es descompon i es recompon quatre dies abans de cada contesa electoral i un grup, el de la candidatura d'AraFutur, que des de fa més de 10 anys ha estat capaç d'aglutinar i integrar, de manera duradora, persones provinents de diferents horitzons polítics. Haurem de destriar entre un cenacle polític d'interessos confusos i foscos, que només sap jugar a la contra i una aliança transparent amb uns fonaments i pilars forts, amb principis i valors.

Més enllà de la simpatia i el tarannà que puguin tenir alguns, -fet del qual tinc seriosos dubtes- jo vull per al meu país un cap de Govern que sigui una persona amb rigor, capacitada, que digui el què pensa, que faci el què diu i que no hagi de demanar permís a cap grup d'influència quan hagi de prendre decisions. Jo vull un cap de Govern que estigui compromès amb els ciutadans i ciutadanes d'Andorra, amb ningú més. I això no és una qüestió d'ideologies, sinó que és una qüestió de sentit comú, és una qüestió de país. Els nostres adversaris polítics han pactat entre ells i malbarataran el seu temps a vigilar-se els uns als altres; Ho han fet en el seus recents experiments de CR i ApC i ho tornaran a fer. N'estic convençut.

Nosaltres, amb qui volem pactar és amb la societat andorrana, amb els ciutadans i ciutadanes d'Andorra. I cal que siguem conscients que amb promeses de tarannà no n'hi ha prou per a governar un país. Fer un pas endavant implica coratge, lideratge i responsabilitat. Nosaltres estem preparats per assumir el repte.

Aquesta tarda Jaume Bartumeu i Víctor Naudi s'han trobat amb representants de l'Associació d'Agències de Publicitat, amb els qual s'han compromès a seguir treballant en aquest sentit.

Víctor Naudi ha recordat que l'1 d'abril entra en vigor la Llei de rendiment sobre les societats estrangeres que permetrà que les empreses de publicitat andorranes tinguin les mateixes condicions que les societats foranes.

El candidat territorial número 2 per Escaldes-Engordany ha destacat que cal completar la reforma fiscal i permetre avançar en les negociacions per establir convenis per impedir una doble imposició.

El candidat Jaume Bartumeu i el número 2 de llista territorial per Escaldes-Engordany,Víctor Naudi, així ho han explicat després de trobar-se amb representants de l'Associació de defensa dels animals, Laika.

Durant la trobada s'ha remarcat que el govern socialdemòcrata seguirà col·laborant amb la gossera, i, a partir de la llei de tinença d'animals, establir els protocols per actuar davant situacions puntuals d'abandonament d'animals.