El Partit Socialdemòcrata va tornar a demanar celeritat al trup parlementari de Demòcrates per Andorra i al Govern. Aquesta vegada per regular el dret de vaga i modificar el paquet de lleis laborals i sindicals. Altra vegada, si la majoria no presenta els textos en un termini de temps «prudencial», serà el grup socialdemòcrata qui ho presenti en forma de proposició de llei.

El president del PS, Víctor Naudi, va valorar positivament la declaració d’intencions del cap de Govern, Toni Martí, de regular el dret de vaga, i va apuntar que el treball avançat durant la legislatura anterior a partir de les proposicions presentades conjuntament entre socialdemòcrates i Andorra pel Canvi podria servir de base. De fet, va expressar l’esperança que així sigui.

Malgrat això, Naudi i la primera secretària del PS, Judith Salazar, posen en dubte la credibilitat de Martí, doncs «ens té acostumats a dir una cosa i que el seu grup en faci una altra», o «hi ha una sèrie de compromisos del cap de Govern i esperem que es materialitzin, que es posin d’una vegada per totes a avançar en aquests compromisos», van manifestar l’un i l’altra respectivament.

Així, en aquelles lleis que els socialdemòcrates consideren «importants i necessàries», i la regulació del dret de vaga i la modificació del codi de relacions laborals i de la llei de llibertats sindicals ho són, la iniciativa de Demòcrates per Andorra «brilla per la seva absència», serà el PS qui la tingui. «Però entenem que els toca a ells», va puntualitzar Naudi. Ni ell ni Salazar van voler concretar quin termini de temps consideren «prudencial» per què la majoria faci el pas, doncs hi ha d’altres iniciatives en les que treballa el PS. De totes maneres, «estem parlant de mesos», i en cap cas d’anys.

INFORME IMPRESCINDIBLE / En l’àmbit de la inversió estrangera, Naudi va qualificar l’informe preceptiu -i no vinculant- de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis «d’imprescindible». A l’entendre socialdemòcrata, no hi ha organisme que conegui millor «la realitat» del teixit econòmic del país i sàpiga quins són els sectors a impulsar. Així, Naudi considera que el de la Cambra seria «un bon consell» a tenir en compte i aportaria criteris tècnics per decidir l’autorització de la inversió; «un altre punt de vista a afegir», segons Salazar.

Que el grup demòcrata no hagi presentat l’esmena per comptar amb aquest informe demostra «la intenció de tancar la decisió en l’àmbit del Govern», és a dir, «que sigui completament discrecional», va manifestar la primera secretària socialdemòcrata. I «tenint en compte que no volen que cap òrgan extern hi digui la seva», doncs cal una llei de defensa de la competència «com abans millor».

El PS «aposta per fórmules de control». Una d’aquestes seria l’informe de la Cambra. Una altra passaria perquè el Govern hagués de presentar un informe anual al Consell General. «Esperem que amb el treball a la comissió legislativa es pugui reconsiderar aquest aspecte», va manifestar Naudi, doncs això podria fer decidir el vot socialdemòcrata a la llei d’inversió estrangera.

Una llei que defensi la lliure competència hauria d'estar elaborada al més aviat possible. Aquesta és l'opinió del Partit Socialdemòcrata (PS), que ahir va demanar a la majoria demòcrata que n'acceleri la redacció.

"El Govern hauria de tenir més celeritat que la que ha demostrat  fins ara i presentar una llei que eviti situacions que no convindrien en el mercat econòmic andorrà", va afirmar el president del PS, Víctor Naudi. DA ja ha anunciat que es preveu que aquesta llei entri a tràmit a la tardor, igual que la del comerç. "Volem un entorn de seguretat jurídica que no sigui contraproduent per a l'obertura econòmica", va afegir Naudi. Naudi va comparèixer ahir, acompanyat per la primera secretària del partit, Judith Salazar, per reiterar les crítiques al projecte de llei d'inversions estrangeres per la discrecionalitat que atorga a l'executiu a l'hora de concedir les autoritzacions.

El PS es va tornar a mostrar a favor que "per controlar la discrecionalitat del Govern" sigui necessari un informe no vinculant de la Cambra de Comerç per concedir una autorització a una inversió forana. A més, els socialdemòcrates han entrat una esmena al projecte de llei per incloure-hi l'obligatorietat que es faci un informe anual per al Consell sobre les empreses autoritzades a invertir al país.

El PS considera necessari que la Cambra de Comerç pugui fer informes no vinculants sobre els projectes d'inversió estrangera. Aquesta possibilitat, demanada des de l'entitat i amb la qual no està d'acord el grup demòcrata, ha estat introduïda en les esmenes que s'han presentat a la llei.

A l'entendre del president de la formació, Víctor Naudi, i de la primera secretària, Judith Salazar, seria una fórmula que permetria reduir l'excessiva discrecionalitat que el text deixa al Govern a l'hora de decidir qui pot i qui no pot invertir al país.

"La Cambra és un actor directament implicat en l'obertura i seria una proposta constructiva i un altre punt de vista per al procés de decisió", va defensar la política canillenca, que lamenta que "sembla que la intenció del Govern és que sigui tot completament discrecional". La seva posició va ser referendada per Naudi. "Qui coneix millor l'economia andorrana i la situació dels sectors?", es va preguntar amb referència a l'entitat que presideix Marc Pantebre.

Malgrat aquesta opinió, tots dos dirigents van evitar pronunciar-se sobre quin pot ser el vot final del grup parlamentari a la llei i si aquest quedarà vinculat a punts concrets com la discrecionalitat o que s'accepti l'informe de la Cambra. "Hi ha la tasca del grup, s'haurà de veure com evolucionen les converses i el treball en comissió", va limitar-se a indicar la primera secretària del PS. Malgrat això, Naudi sí que va posar en relleu que la participació de l'entitat "seria per a nosaltres molt important perquè pot aportar més arguments".

Legislació laboral
Des de la formació també es va valorar l'anunci fet per part de Toni Martí d'impulsar una nova legislació en matèria laboral. "Les paraules queden bé, però cal que passi als fets", va apuntar Naudi. En aquest sentit, es va tornar a criticar la manca d'iniciativa que, al seu entendre, té el grup de DA i es va avançar que si "en un temps prudencial" aquests textos no arriben al Consell General, la intenció és, tal com s'ha fet en altres àmbits, tramitar-los des de l'oposició. En aquest cas, la base seria el treball realitzat l'anterior legislatura conjuntament amb Andorra pel Canvi.

Una llei que defensi la lliure competència hauria d'estar elaborada al més aviat possible. Aquesta és l'opinió del Partit Socialdemòcrata (PS), que ahir va demanar a la majoria demòcrata que n'acceleri la redacció.

"El Govern hauria de tenir més celeritat que la que ha demostrat fins ara i presentar una llei que eviti situacions que no convindrien en el mercat econòmic andorrà", va afirmar el president del PS, Víctor Naudi. El grup parlamentari de DA ja ha anunciat que es preveu que aquesta llei entri a tràmit a la tardor, igual que la del comerç. "Volem un entorn de seguretat jurídica que no sigui contraproduent per a l'obertura econòmica", va afegir Naudi.

Naudi va comparèixer ahir, en l'habitual roda de premsa dels dijous, acompanyat per la primera secretària del partit, Judith Salazar, per reiterar les crítiques al projecte de llei d'inversions estrangeres per la discrecionalitat que atorga a l'executiu a l'hora de concedir les autoritzacions. El PS es va tornar a mostrar a favor que "per controlar la discrecionalitat del Govern" sigui necessari un informe no vinculant de la Cambra de Comerç a l'hora de concedir una autorització a una inversió forana.

A més, els socialdemòcrates han entrat una esmena al projecte de llei per incloure-hi l'obligatorietat que es faci un informe anual per al Consell General sobre les empreses autoritzades a invertir al país. "Nosaltres estem a favor d'una obertura, però com a país petit i fràgil que som hem de prendre garanties perquè vinguin empreses que ens donin prestigi i que creïn llocs de treball", va assenyalar Naudi.

Salazar va demanar al grup parlamentari demòcrata que "acceleri el procés legislatiu i s'avanci de forma ferma" davant de les poques iniciatives que han tingut. "Hi ha compromisos legislatius i esperem que es materialitzin perquè tenen una majoria de 22 consellers", va dir la primera secretària del PS.

L’adjectiu dissonant porta implícit que el mot adjectivat és desagradable perquè no és conforme amb el que hauria de ser-ho, segons el parer de qui el diu. Quan es fa servir en política es tracta d’un adjectiu amb dard enverinat incorporat. És una altra pinzellada al retrat negatiu que es vol fer de l'adversari polític per desprès penjar-lo a la vista de tothom. Darrerament es fa servir molt. Potser ens hauria de preocupar que la discrepància, el pensar diferent, el manifestar i argumentar una opinió diferent sobre la cosa pública, dissentint del pensament únic oficial, sigui menystingut pels que ostenten la màxima representació del poble andorrà. Són tics poc democràtics.
Discrepar és legítim, saludable i enriquidor. Enfrontar una oposició política desperta, tenaç, activa hauria de fer la tasca de governar més engrescadora, fent servir la discrepància com una palanca vers l’excel·lència. Carlos Castaneda escrivia que qui és blanc del que allí anomenen "pinche tirano", una persona que et feia la vida impossible, s’havia de considerar afortunat. Però no. Aquí, novament, la reacció a la discrepància és l’intent de desautorització i del descrèdit de l’adversari, malgrat ser dipositari d’una gran part de la confiança dels votants. Serà legítim però és lleig, molt lleig. Com ho es dir que la iniciativa legislativa correspon només al Govern.

Els fets són els que són, i més enllà de la retòrica imperant, de caire èpic, amb paladins, princeses i dracs amenaçant des del pic de Padern, el poble seguim esperant que algú o alguna cosa ens ajudi a portar el menjar a taula cada dia. Ens diuen que la inversió estrangera ens traurà de la recessió i ens tornarà a portar a l'Olimp del consum i del negoci immobiliari. Que faran que nevi i faci sol quan ens convingui. Que corrues de gent vindran a obrir els seus moneders diligentment als taulers dels comerços i casinos. I que ho faran en helicòpter.

Discrepo, i que em perdonin, que això arribi mai a succeir. Perquè no anem pel bon camí. És cert que Andorra té molts atractius. Crec que ens podem considerar uns privilegiats de viure en el racó de món que vivim. Tenim bon clima, un entorn saludable, mengem bé i estem a prop de ciutats amb una atractiu important. Gaudim d’una seguretat envejable, mantenim la pau social i les nostres dimensions ens permeten reaccionar com a comunitat en un temps raonable.

Si tenim tot això, i molt més, com és que apostem cegament, fem "la mise" en el talent forà i el diner estranger? Per què no confiem en els nostres atractius, el nostre capital humà, el nostre capital social i el nostre capital a seques? On són els diners guanyats a cabassos els darrers decennis? Estan aquí o només van generar plusvàlues a inversions estrangeres que han fugit després sense deixar aquí res? Ens haurem venut Andorra un cop i ara volem vendre’ns les restes?

Rebre tants missatges sobre l’obertura econòmica, sentir sempre que el que ara toca és fer la constitució econòmica, que no hi ha temps ni energia per fer res més, em porta a pensar, i m’excuso novament per ser una veu dissonant, que aquí el que sembla és que la colla de cleptòmans de sempre volen plomar una vegada més a tots aquells empresaris que, confiats i poc avesats a pagar impostos als seus llocs d’origen, aterrin a les nostres valls atrets pels cants de sirena d’uns assessors d’alt estàndard.

Confio plenament en la nostra solvència com a poble. En la nostra capacitat, autenticitat i talent. Al Govern li demano que ens doni les eines necessàries per poder-nos desenvolupar aquí i ara. Sense excepcions, arbitrarietats, amiguismes i tebior. Si venen de fora i ajuden, benvinguts siguin. Però fem des d’avui mateix amb el que tenim nosaltres, perquè de fer coses ja en sabem. Ara cal que ens ajudeu a vendre-les.

És de calaix que el Govern ha de donar exemple en el compliment estricte de la llei. De fet, n'ha de ser el garant. El govern de DA sembla que no ho veu així -o no vulgui, o no sàpiga o no pugui veure-ho. Andorra té llei de navegació aèria. La va aprovar el Consell General el 9 de novembre del 2000. És una llei complexa que té 152 articles, 4 disposicions addicionals i 2 disposicions finals.

Però el tema que ens ocupa es troba a l'article 55 que diu textualment: "Correspon al Govern la construcció, la qualificació, la inspecció i l'explotació d'aeròdroms, aeroports i heliports públics dins el territori andorrà, i l'habilitació dels corresponents despatxos de duana."

Segons la llei, queda clar que la construcció de l'heliport nacional, que serà públic, correspon al Govern. En tot cas, sembla que el govern de DA no hi vegi cap problema i no es posa guants a l'hora dir que el "concurs de l'heliport" que està licitant actualment és completament legal.

Durant la sessió del Consell General de dijous passat, vaig tenir l'ocasió de demanar al ministre d'Economia i Territori sobre quina normativa es basa el concurs de l'heliport. Els arguments esgrimits pel ministre foren d'allò més surrealistes.

El ministre defensa per una banda, que la modalitat del concurs és la que millor s'adapta a les necessitats del país -fet totalment discutible- perquè suposaria un cost zero per a l'Estat. En tot cas, no respon a la qüestió sobre si el concurs convocat pel Govern és legal o no.

Sembla, doncs, que els preocupa més un presumpte estalvi en la despesa pública que no pas respectar la legalitat. En conseqüència aquell "cost zero" permetria fer cas omís de la legislació vigent.

Per altra banda, el ministre al·lega que l'objectiu del concurs no és la concessió de la construcció de l'heliport, sinó les línies de vol. Amb tots els respectes, el ministre no deu haver llegit el títol del concurs que ell mateix ha licitat: "concurs d'adjudicació, mitjançant concessió administrativa, de la gestió de les línies de vol regular internacionals i construcció i gestió indirecta del servei públic de l'Heliport Nacional d'Andorra (HNA)" ni el mateix plec de bases que al seu article 2 diu: "el contracte de concessió administrativa comprèn igualment: a) la construcció de l'Heliport Nacional d'Andorra." Si el ministre no és capaç de presentar cap altra argumentació que les dues citades anteriorment, té un problema.

El govern de DA vol donar a concessió les línies internacionals, la construcció i la gestió durant 30 anys d'un heliport. Andorra s'hi juga molt. Per això, els socialdemòcrates exigim al govern de DA que faci la feina ben feta. Ens preocupa el desenllaç final d'aquest concurs. Segons el nostre punt de vista, el Govern té dues opcions: o replanteja la modalitat del concurs o modifica la llei de navegació aèria.

Tots dos casos suposarien un endarreriment d'uns mesos sobre l'execució del projecte però els demòcrates no tenen cap impediment per convocar de nou el concurs amb una nova fórmula de concessió que respecti la llei o canviar la llei amb el suport que tenen al Consell General. Aquesta demanda de revisió del concurs va més enllà d'un tema polític -és un tema tècnic- perquè si així ho fos, podríem discutir sobre el perquè dels terminis tan curts definits en les condicions del concurs o la manca d'un estudi de viabilitat de l'heliport que demostri que serà sostenible, entre altres.

La reunió del Consell General del dijous passat, 19 d'abril, va permetre veure clarament que el que va unir els fundadors de DA no fou gran cosa més que les ganes d'arribar a seure al Govern, desplaçant els socialdemòcrates cap a l'oposició, per aplicar una política neoliberal al servei dels grans interessos econòmics. Però, més enllà d'aquest plantejament ideològic de submissió generalitzada al «mercat», no hi ha fil conductor d'una acció de Govern.

S'estan adoptant mesures de forma precipitada, improvisada, que fan mal a la societat, perjudiquen els cabals públics i, sovint, se salten la legalitat.

Fa mal a la societat decidir un augment molt important del preu del transport públic dels escolars acceptant l'acumulació de l'IPC d'anys anteriors.

Sobta aquesta generositat vers les empreses del transport escolar quan el mateix Consell General va votar el 15 de desembre de 2011 la llei 21/2011 de modificació de la Llei d'arrendaments que estableix que una futura actualització o revisió de la renda «... s'ha de fer aplicant-hi, si escau, l'índex de preus al consum vigent, sense acumular en cap cas l'índex de preus de consum del període o els períodes suspesos».

La improvisació i el doblegament davant un sector perjudiquen a les famílies que tenen varis fills en edat escolar i que veuen augmentar així la despesa al mateix moment que elles tenen els ingressos congelats o retallats. Així ho va denunciar la consellera socialdemòcrata Rosa Gili en interpel·lar, al Consell General, a la ministra d'Educació.

Les associacions de pares ja ho han dit aquests dies: un augment del bus escolar d'un 12,5% és «desproporcionat», en uns moments que moltes famílies no poden pagar el menjador dels fills.

Perjudiquen els cabals públics les actuacions del Govern cedint dia si i dia també davant les exigències de la banca i acceptant augmentar els interessos pagats per les pòlisses de crèdit. Això quan no les substitueix per lletres del tresor que són subscrites per la banca amb una retribució molt i molt superior a la que percebia per les pòlisses de crèdit, tal i com va posar en evidència el conseller socialdemòcrata Gerard Barcia al Consell General.

La legalitat queda bandejada quan el ministeri d'Economia menysté les disposicions de la Llei de navegació aèria i planteja la licitació de la construcció d'un heliport al mig del concurs per la concessió d'unes línies de transport per helicòpter.

Ho va exposar el conseller socialdemòcrata David Rios amb les seves preguntes al Govern del dijous 19 d'abril.

Sobta -i, probablement, no ens hauria de sobtar a la vista de les noves formes de DA- que el director d'una de les dues empreses postulants ja hagi sortit el dilluns a compartir la visió de l'executiu tot manifestant que «... no hi ha d'haver cap problema»!

Que això ho digui una empresa que volia bastir l'heliport l'any 2010 en una zona que no disposava -ni disposa avui- d'accés per vehicles i que ara ha tornat a proposar ja ens va indicant el pes que té la legalitat en la mentalitat dels uns, que no els preocupa, i l'actuació dels altres, que no la respecten.

I en mig de tanta precipitació i improvisació, el cap de Govern ens ha confessat la seva por per a deliberar, per a discutir. La democràcia és «poder per discussió», deia Stuart Mill, un clàssic de la teoria liberal, però Antoni Martí no admet la discussió.

Ara no vol parlar d'ampliar l'accés a la nacionalitat. Diu que està massa ocupat, totalment concentrat, fent la seva «revolució», la de l'obertura de l'economia andorrana a la inversió estrangera.

Mireu si n'estava d'ocupat i concentrat que amb les presses per fer aprovar pel seu grup parlamentari el Pressupost per aquest exercici 2012 es van oblidar -el Govern i el Grup parlamentari de DA- una partida per a pagar el milió i mig d'euros de l'empresa consultora MONITOR GROUP que els assisteix en la seva «revolució».

Si la inversió estrangera és la culminació de la revolució de DA, com s'explica que no hi figurés aquella partida al pressupost?

¿Badada o improvisació?

Sigui el que sigui és un exemple esborronador de la precipitació amb la que actua DA.

Però sota la majoria absoluta de DA, gosar discutir el que fa el Govern s'està convertint en una actuació antipatriota.

Qualsevulla discussió és, ràpidament, transformada en una agressió contra els que manen.

La discrepància es despatxa amb rapidesa recorrent a la desqualificació, a judicis d'intencions.

Per a Antoni Martí el que compta no és convèncer, l'important és comunicar.

I fer-ho, això sí, de la manera més sorollosa possible.

Dijous passat, escoltant el sermó que el cap de Govern ens va etzibar defensant la seva oposició a la nostra proposta de modificació de l'accés a la nacionalitat vaig recordar un article de Francisco Longo, de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE (Barcelona) que penso que defineix perfectament els discursos dels neoliberals andorrans: «Conceptes simples, d'alt contingut simbòlic, substitueixen el raonament».

La mobilització de les emocions suplanta la invitació a discernir. La construcció d'un clixé negatiu de l'adversari precedeix l'exaltació simplificada de la pròpia identitat."

És una bona descripció de la retòrica d'Antoni Martí.

Una retòrica que no pot amagar ja que, malgrat poder encarar la situació en solitari, en disposar d'una majoria absoluta per portar les seves propostes al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra després d'haver-les tirat endavant al Consell General, no fan gran cosa més que discursos.

Qui dia passa, any empeny, una altra vegada.

Els candidats del Partit Socialdemòcrata que van concórrer a les eleccions comunals a Ordino treballen conjuntament amb la majoria comunal en diversos aspectes, entre els quals la remodelació del Prat del Call i el futur centre de salut. Així ho va explicar la qui era cap de llista, Carolina Poussier, que va manifestar que «el que més ens interessa és treballar per la parròquia» i representar les persones que els van donar suport a les urnes tot i no obtenir representació.

Va ser el cònsol major, Ventura Espot, qui va proposar als membres del PS treballar conjuntament en els temes en què coincidien els seus programes electorals. Proposta que els socialdemòcrates van acceptar i agraeixen i per la qual ja s’han realitzat tres reunions, segons va explicar Poussier. En aquestes s’ha tractat la remodelació del Prat del Call i el nou centre de salut, així com el «canvi de gestió» a Secnoa.

En relació al Prat del Call, Poussier va exposar que «tothom ha fet aportacions» i que des del sector socialdemòcrata s’ha demanat que aquesta remodelació es faci comptant amb la participació ciutadana, que els habitants puguin «escollir el parc que voldrien pels seus fills». Pel que fa al centre de salut, les demandes que els socialdemòcrates han fet arribar al cònsol passen perquè hi hagi un metge present durant més hores, doncs ara només visita als matins. Poussier va reconèixer que aquesta qüestió no depèn del Comú i va matisar que el que es demana a la majoria comunal és que faci «pressió» prop del Govern per tal que «s’aprofiti l’espai» del què disposarà el centre.

Per altra banda, un tercer tema en el què podrien treballar conjuntament Acció Comunal d’Ordino -formació que té la majoria al Comú- i PS és en relació a Secnoa, societat que gestiona les pistes d’esquí del sector d’Arcalís de Vallnord. En aquest punt, la número u socialdemòcrata va explicar que s’ha demanat treballar-hi conjuntament «sempre que es busqui un canvi de gestió». La percepció de Poussier és que sí que s’hi pugui treballar. Aquest canvi de gestió podria passar per un canvi en la manera de funcionar, i per un «canvi de director o de funcions». La socialdemòcrata entén que cal «gestionar diferentment» i fer que els treballadors s’hi impliquin i es vagi cap a una major qualitat del servei i seguretat.

BALANÇ DELS 100 DIES / D’altra banda, Poussier va fer un balanç positiu dels primers 100 dies de mandat. «Des de fora» es veu amb bons ulls la feina feta fins el moment, i sobretot es valora que una part dels consellers hagin cedit la seva tretzena paga a la partida de Social. Aquest és un «gest molt destacable», segons Poussier, que va recordar la importància que els socialdemòcrates donen als temes socials.

Els candidats de la llista del Partit Socialdemòcrata a les eleccions comunals a Ordino Carolina Poussier i Víctor Iriarte van exposar ahir la proposta d'ampliar el servei del centre de salut un cop estigui enllestida la nova infraestructura. Els socialdemòcrates aposten per passar d'un metge al matí a dos per poder oferir així atenció mèdica durant més hores (també a la tarda). El programa electoral de la formació ja incloïa la iniciativa d'ampliar el servei amb un pediatre. Ara demanen al Comú que traslladi la proposta al Govern.

Aquest és un dels punts que el PS comparteix amb la majoria comunal i que treballaran conjuntament per fer-hi aportacions. Van ser els cònsols els que van proposar al PS participar en els aspectes en què hi ha acord. Així mateix, estan mantenint converses a l'entorn de la remodelació del Prat de Call. En aquest aspecte, el PS aposta perquè la ciutadania pugui participar a l'hora de decidir com serà aquest espai.

En tercer lloc hi ha Arcalís. En aquest cas Iriarte va indicar que cal un canvi a l'estació que passi per una nova forma de gestionar. El fet és que, segons el número dos de la candidatura, el camp de neu manté un sistema de funcionament i de gestió interna del personal que està obsolet i que cal modernitzar. Així mateix, va afegir que s'ha de millorar la qualitat i el servei, i que per aconseguir-ho calen canvis.

Iriarte també va recordar que des de fora del Comú no poden tenir un coneixement profund de com s'està fent la comercialització. Tot i que no proposen tornar a l'anterior sistema de gestió, van indicar que cal tenir en compte que hi ha hagut canvis al consolat de la Massana i a EMAP. Sobre Arcalís van parlar ahir amb el cònsol major, tot i que van indicar que es tracta d'un procés lent.

El PS també va fer un balanç positiu dels cent dies de mandat. En aquest sentit van valorar positivament que els consellers destinin la tretzena paga a serveis socials i també que hi hagi una consellera dedicada a aquesta qüestió, ja que les necessitats en aquest àmbit aniran en augment. Tot i així, esperen que "es vagi més lluny en la personalització de les ajudes socials segons la família", va dir Poussier.

La cap de llista va agrair la voluntat dels cònsols de comptar amb el PS, va subratllar la bona entesa i va apuntar la possibilitat de trobar altres àmbits de col·laboració.

El Partit Socialdemòcrata, PS, va aprofitar ahir la celebració d’un comitè ordinari per fer una breu valoració del primer any de legislatura. Judith Salazar va manifestar en nom del PS que «constatem en aquest primer any de legislatura, que a la inacció del Govern podem afegir la del grup parlamentari de DA».

Salazar es va referir a la superioritat en nombre, 22 consellers en front de 6 consellers del PS per afegir «no han emprès cap iniciativa mentre que el PS amb només sis consellers, ha entrat a sindicatura quatre proposicions de llei i una proposició d’acord». Salazar també va remarcar que la única iniciativa que ha presentat la majoria és de caire populista.

El president del PS, Víctor Naudí també va afegir que «el Govern i el Consell haurien de ser molt més actius en un moment de crisi econòmica com l’actual, i s’hauria d’aprofitar molt més aquesta majoria confortable per tirar endavant l’obertura econòmica». Els socialdemòcrates es van queixar de que no s’hagi iniciat la tasca legislativa que l’obertura econòmica requereix, «no s’està modificant la legislació existent, quan DA ha reconegut que hi ha molta feina a fer i fins i tot, es va parlar de modificar el funcionament del Consell General per allargar el període de sessions en vistes a tot el desplegament legislatiu pendent». Víctor Naudí va insistir en que fa falta un seguit de lleis a més del nou marc fiscal, com ara la llei de comerç, la llei antimonopolis (anti-trust i anti-cartel), una llei de recerca ètica, així com la modificació de la classificació hotelera o la regulació de les professions liberals i dels col·legis professionals, entre altres. «Moltes de les lleis que ja tenim s’hauran de modificar» va afirmar. Per a Naudí, tot i que l’obertura econòmica és benvinguda, «si no fem les coses bé no estem exempts de caure en algun parany». Les pors poden ser raonades o no, però ningú desitja acollir «una clínica o un laboratori de manipulació genètica, o un trust que escanyi encara més el comerç si cal…»

Obertura i llocs de treball / Naudi també va reconéixer que hi ha dues maneres de fer l’obertura econòmica, una «és tenint la casa endreçada i després fer l’obertura i l’altra és fer-ho al revés, no estem en contra ni de l’una ni de l’altra, la única cosa és que si el Govern té altres prioritats, el grup parlamentari hauria d’anar fent feina». Marc Pantebre també va afegir que «si fem les coses ben fetes, que les empreses vinguin a instal·lar les seus corporatives a Andorra per un tema d’avantatge fiscal, tampoc és negatiu» i va matisar, «sempre i quan siguin empreses serioses, perquè encara que no creïn llocs de treball directes si que en poden crear d’indirectes. I també ens poden aportar prestigi, ara bé ens falta poder-los oferir seguretat jurídica».

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que el Govern fa “poca cosa, i el que fa és poc adient” en l’àmbit de la política turística. De fet, es veu que «anem a promocionar Andorra com a producte i no com a país». El president de la formació, Víctor Naudi, va recordar que es basa la reactivació econòmica en la futura inversió estrangera i en paral·lel, «no estan prenent mesures» i s’obliden dels pilars essencials, que són el turisme i el comerç. L’exministre de turisme, Claudi Benet, va reiterar, en aquest punt, que aquests àmbits són en els que es basa la subsistència del país.

Per això, i veient que l’actual Govern vol tancar les oficines de turisme a l’exterior i el retorn de la campanya Just married, Benet va apuntar que el contacte personal -dels professionals de les oficines, que coneixen Andorra des de dins alhora que des del punt de vista dels països on resideixen, amb els potencials visitants «no es reemplaça fàcilment per un click».

Amb això, l’exministre va criticar que amb les polítiques actuals s’està venent «Andorra com un producte i no com a país». Benet ho atribueix, en certa mesura, al «perfil contractat», fent referència al gerent de la societat Andorra Turisme, Betim Budzaku. El socialdemòcrata considera que aquest fa servir els mateixos mitjans per promoure la destinació que s’utilitzarien per vendre pneumàtics -va ser l’exemple emprat per l’exministre de Turisme. Al seu entendre, caldria incloure «l’element cultural», i va lamentar en aquest aspecte la «transparència» del titular de Cultura, Albert Esteve, en el sentit que no defensa l’atractiu cultural del país.

Així mateix, tot i que entén que les oficines de turisme a l’estranger tenen un «cost relativament elevat», que segons els seus records ronda els 1,1 milions, va valorar que la majoria del personal serà recol·locat, i per tant els salaris es mantindran.

Per tot plegat, el president dels socialdemòcrates es va mostrar «preocupat» per les «decisions precipitades» que adopta el Govern, que «no té un pla estratègic ni una línia d’actuació».

REIVINDICANT-SE / Benet va aprofitar l’oportunitat per reivindicar la feina realitzada al capdavant del Ministeri de Turisme durant el govern socialdemòcrata. Així, va comentar que l’Executiu de Demòcrates per Andorra «ha oblidat» que els habitants del país, nacionals o residents, són els millors «ambaixadors» i que cal més conscienciació sobre els atractius del país. En aquest punt, i tornant a la idea que actualment es promociona com un producte i no com un país, Benet va opinar que «recompensar amb incentius econòmics» -en referència a la campanya del mes de maig-, no és la via, i que cal fer venir els visitants pel diferencial de preus, i també per «l’uniquesa» d’Andorra, per la seva seguretat, paisatge i altres.

El mateix dia que es va confirmar el tancament de les quatre o cines de turisme d'Andorra a l'estranger, el Partit Socialdemòcrata (PS) va mostrar el seu malestar respecte a la política sobre turisme i comerç que segueix el Govern. Després de gairebé un any sense comparèixer davant dels mitjans de comunicació, l'exministre de Turisme Claudi Benet va protagonitzar una roda de premsa a la seu del PS acompanyat del president del partit, Víctor Naudi.

Benet es va mostrar sorprès de com s'està duent la política turística i va destacar el tancament de les o cines a l'estranger, ja que "és cert que tenen un cost elevat, però la principal font d'ingressos és la promoció turística a fora". L'exministre de Turisme va recordar l'alt grau de coneixement del país que tenen les persones que treballen en aquestes o cines i la bona imatge que es té gràcies a aquests punts d'informació. El fet de ser reemplaçats per agents comercials, Benet el quali ca de "voler promocionar Andorra com un producte i no com un país".

El polític socialdemòcrata va a rmar que "s'ha de destacar Andorra com un país diferent" i troba en el gerent d'Andorra Turisme, Betim Budzaku, el principal culpable d'aquest canvi en la manera de promocionar el país, perquè "no coneix Andorra i la ven com ho faria amb qualsevol altre producte".

Benet va destacar que amb el tancament d'aquestes o cines es perd "el tu a tu, el més a més que no es pot reemplaçar amb un clic informàtic", en referència a la campanya d'hivern d'Alguna cosa es mou a Andorra, a la qual es van destinar gairebé tres milions d'euros i va tenir un retorn de "300 reserves". "Andorra s'ha de promocionar com a país, si volem recompensar els turistes amb incentius econòmics per venir això es  converteix en un producte promocional", va constatar Benet, que aconsella fer una promoció destinada a potenciar el que fa diferent el Principat, com el diferencial de preu, la seguretat i el paisatge.

L'exministre de Turisme va exposar que les directrius en matèria turística des del Govern a les diferents o cines "han estat inexistents" i que els mateixos treballadors s'han assabentat pels mitjans de comunicació de la intenció de tancar-les. Benet va recordar que el cost anual de les quatre o cines supera el milió d'euros i que aquest cost, un cop tancades, tampoc es veurà reduït molt ja que els treballadors, una vegada reubicats, continuaran amb el mateix sou.

El mateix dia que es va confirmar el tancament de les quatre oficines de turisme d'Andorra a l'estranger, el Partit Socialdemòcrata (PS) va mostrar el seu malestar respecte a la política sobre turisme i comerç que segueix el Govern. Després de gairebé un any sense comparèixer davant dels mitjans de comunicació, l'exministre de Turisme Claudi Benet va protagonitzar una roda de premsa a la seu del PS acompanyat del president del partit, Víctor Naudi.

Benet es va mostrar sorprès de com s'està duent la política turística i va destacar el tancament de les oficines a l'estranger, ja que "és cert que tenen un cost elevat, però la principal font d'ingressos és la promoció turística a fora". L'exministre de Turisme va recordar l'alt grau de coneixement del país que tenen les persones que treballen en aquestes oficines i la bona imatge que es té gràcies a aquests punts d'informació. El fet de ser reemplaçats per agents comercials, Benet el qualifica de "voler promocionar Andorra com un producte i no com un país".

El polític socialdemòcrata va afirmar que "s'ha de destacar Andorra com un país diferent" i troba en el gerent d'Andorra Turisme, Betim Budzaku, el principal culpable d'aquest canvi en la manera de promocionar el país, perquè "no coneix Andorra i la ven com ho faria amb qualsevol altre producte".

Benet va destacar que amb el tancament d'aquestes oficines es perd "el tu a tu, el més a més que no es pot reemplaçar amb un clic informàtic", en referència a la campanya d'hivern d'Alguna cosa es mou a Andorra, a la qual es van destinar gairebé tres milions d'euros i va tenir un retorn de "300 reserves".

"Andorra s'ha de promocionar com a país, si volem recompensar els turistes amb incentius econòmics per venir això es converteix en un producte promocional", va constatar Benet, que aconsella fer una promoció destinada a potenciar el que fa diferent el Principat, com el diferencial de preu, la seguretat i el paisatge.

L'exministre de Turisme va exposar que les directrius en matèria turística des del Govern a les diferents oficines "han estat inexistents" i que els mateixos treballadors s'han assabentat pels mitjans de comunicació de la intenció de tancar-les. Benet va recordar que el cost anual de les quatre oficines supera el milió d'euros i que aquest cost, un cop tancades, tampoc es veurà reduït molt ja que els treballadors, una vegada reubicats, continuaran amb el mateix sou.

"No tenen una estratègia ni una línia clara d'actuació en matèria de turisme", va matisar Naudi, que va assegurar que des del Govern "no es cuida ni es mima el turisme i el comerç, no ho saben explotar".

Malgrat que el Consell de Comú d’ahir va ser plàcid i sense excessives crítiques per part de la minoria, va ser en la roda de premsa posterior quan el Partit Socialdemòcrata va carregar contra la cònsol, assegurant que des que s’ha iniciat el mandat «només veiem augments de salari i noves contractacions», a paraules de Josep Vila.

En relació als augments de salari, Vila es referia als canvis en les graelles de sous dels consellers, mentre que per a les noves contractacions van fer referència al departament de Comunicació. Segons el PS, s’està pagant a l’Agència de Notícies Andorrana per fer el butlletí comunal, però a la vegada s’ha contractat a una assessora externa per a elaborar-lo. «És aquí on es pot estalviar, s’estan duplicant despeses», va assegurar Vila.

A més a més, «a cada junta de Govern estem veient noves contractacions, en forma d’eventuals, una situació que ens preocupa», va exposar Vila.

la resposta de ferrer / La cònsol Rosa Ferrer va ser clara i contundent a l’hora de respondre a les acusacions dels socialdemòcrates. «L’esforç de contenció que s’està fent en l’actualitat és el mateix que el d’abans», va manifestar, i va emplaçar als socialdemòcrates a fer una valoració «al final, durant el tancament de comptes d’aquest 2012».

Finalment, Torralba va posicionar-se també amb Ferrer i va assegurar que fer subcontractacions sense augmentar la plantilla de funcionaris «és el millor camí ja que es pot rescindir». Per a fer qualsevol valoració, «ens esperarem a veure els resultats» de les subcontractacions, va cloure.

Dissortadament la temporada d’esquí no ha estat prou bona: les xifres de Grandvalira són prou clares. Les campanyes per portar turisme de baix cost del ministre Camp han estat un fracàs. Hotelers i comerciants ho constaten.

La gran il·lusió d’Antoni Martí s’esvaeix.

Pel que fa a la trista realitat sembla que hi ha coincidència: un país massa endeutat, en crisi, cap reactivació econòmica, empreses que tanquen i la desocupació creixent.

Ara fa un any estàvem convençuts, davant la buidor i les generalitats del seu programa electoral, que DA tenia un programa amagat.

Si hagués estat el cas seria menys preocupant que la manca d’orientació i previsió que està demostrant l’Executiu.

Un any després ja es nota molt l’absència d’idees clares en el Govern per encarar la sortida de la crisi.

Una bona pregunta, que han formulat veus autoritzades del món de l’economia, és: ¿Quin hauria de ser el criteri per decidir les polítiques econòmiques dirigides a encarar els problemes més urgents i sortir de la crisi?

El sentit comú fa respondre que l’eficàcia i l’equitat de les mesures.

Malgrat el sentit comú, pel Govern de DA sembla que les mesures són millors si són agressives, sense que ens hagin explicat quina relació hi ha entre agressivitat i eficàcia.

Sobta que s’hagi donat preferència a l’agressivitat per davant l’eficàcia econòmica.

La retòrica de l’agressivitat neix, en el neoliberalisme europeu dominant, de la idea que cal castigar i disciplinar conductes díscoles que ens haurien portat a la crisi.

En aquesta concepció neoliberal la missió del Govern seria actuar com una mena de dèspota il·lustrat i benvolent, imposant disciplina a una societat adolescent, sense necessitat de buscar la seva comprensió i acceptació.

Més o menys com si estiguéssim en els antics col·legis confessionals.

Un enfocament anacrònic de la política. En aquesta perspectiva la segona pregunta és: ¿quins són els culpables que cal disciplinar? Per a DA són dos.

Els primers són els treballadors i els sindicats de la Funció Pública que, amb les seves pretensions salarials i la defensa del seu marc laboral adquirit impedirien -quina broma!- que la nostra economia fos competitiva.

En segon terme els ciutadans i ciutadanes, acostumats a viure de franc, abusant de les prestacions, pensions de jubilació, sanitat, dependència i altres polítiques socials.

Però, al capdavall, tots sabem -també la gent de DA- que els primers responsables de la situació que patim són uns altres. Són aquells que van governar Andorra del 1994 al 2009 estirant més el braç que la màniga.

A l’hora d’escollir l’agressivitat com a criteri d’acció política i no pas l’eficàcia i l’equitat el govern de DA, i les elits financeres que el guien i l’aplaudeixen, actuen sota els efectes del que el catedràtic Anton Costas ha definit com «la síndrome de Berlín».

Es tracta d’una manifestació política de la més coneguda síndrome d’Estocolm, que, com és força conegut, suposa una conducta mitjançant la qual les víctimes fan seves les motivacions dels seus segrestadors.

I és ben cert que des de Berlín, veritable capital econòmica i política de l’Europa comunitària, s’ha fet circular una visió, equivocada i interessada, de les causes del gran endeutament. Es pretén culpabilitzar els ciutadans i ciutadanes, els funcionaris de l’Administració Pública i el sector públic.

Una visió que ha estat desqualificada per molts economistes i analistes, però que han fet seva, de forma acrítica, els governs del nostre entorn europeu.

Aquesta síndrome, que és perversa per a la democràcia, té i tindrà conseqüències per a la gestió de la sortida de la crisi.

Hi ha dos errors, força perillosos, que el govern de DA copia dels seus mestres neoliberals.

El primer és una confusió de les prioritats de la política econòmica. A l’economia andorrana li convé reduir l’endeutament i créixer

Però no pas desendeutar-se primer i després créixer, sinó ambdues coses alhora.

Si no hi ha creixement no serà pas possible que les famílies, les empreses i el Govern tornin els préstecs.

El govern de DA ha fet l’opció de l’austeritat radical, oblidant el creixement.

Això està portant l’economia a caure en la recessió. Una recessió innecessària.

El segon error ha estat no voler prendre en consideració el cost de transició que tenen les polítiques i reformes agressives de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i de la Funció Pública.

Retallades compulsives i poc pensades en la sanitat i les prestacions i les pensions alteren els plans de futur de la gent i la porten a disminuir el consum del dia a dia.

Una caiguda salarial intensa i sobtada com la que s’esdevindrà aquest mes d’abril després de la llei de retallades a la funció pública deprimirà el ja anèmic consum, intensificarà la recessió i augmentarà la desocupació.

No hauríem doncs de confondre els errors amb les il·lusions.

Els errors s’esvaeixen, generalment, quan arriben els coneixements exactes de la realitat.

Pel contrari, les il·lusions són persistents. Com escriu el filòsof francès Roger Pol Droit: «Tot i saber la veritat, la il·lusió prefereix no tenir-la en compte: mira cap a una altra banda, s’entossudeix en no saber, continua somniant». (Les Echos, 11 d’abril de 2012)

Aquesta és la línia política de DA: mantenir la il·lusió que la inversió estrangera i el casino resoldran tots els problemes del país.

També a casa nostra l’actualitat dels veïns del sud sembla que acapara força l’atenció. Entre safaris reials i nacionalitzacions a l’estranger d’empreses participades per capital espanyol, fins i tot les tribunes del nostre cap de govern -tribunes, per cert, que parlen de fermesa però no de «clàusules de salvaguarda» que «donen» seguretat jurídica- passen gairebé desapercebudes.

I és que els moments de crisi solen ser idonis per que se’ns facin evidents les contradiccions més flagrants, que en un altre moment també passarien desapercebudes. Les desigualtats ens semblen més grans -potser és que ho són- i les contradiccions i les injustícies són més patents. Però fins i tot en els moments dolents cal fer front a la realitat amb una certa dosi d’humor, encara que sigui amarg. No em puc estar de reproduir la frase amb la qual ahir ens regalava el meu admirat Forges, a les pàgines del diari El País, en la seva vinyeta quotidiana: «Alguna cosa està passant quan es confon 'petrolera’ amb 'pàtria’". I és que aquesta és avui la realitat: l’economia és l’Estat.

En el mateix diari i en la mateixa pàgina Sigmar Gabriel ens recordava quina és la teoria imperant, en aquest cas en boca d’Angela Merkel -quan defensa les «democràcies conformes al mercat»-, tot avançant una afirmació que, penso, és una obvietat tan gran que ni caldria escriure-la: allò que necessitem són mercats conformes a la democràcia. Mentre llegia aquestes frases m’ha entrat un dubte: ¿la nostra Constitució parla d’economia de mercat o de mercat de l’economia?

No m’estranya que cada dia augmenti el nombre d’indignats. La desesperació a la qual porta la sensació de no poder fer res per canviar la situació es va transformant. Malauradament no sempre en el bon sentit. Per comoditat, o pel que sigui, alguns prefereixen escoltar els cants de sirena de populistes amb solucions radicals, abans que creure que altres maneres de governar són possibles. Tanmateix, cal no defallir: els mercats no són tan nombrosos com els ciutadans.

En la sessió del Consell General del 15 de març passat, teníem a l’ordre del dia l’examen i la votació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya sobre el trasllat de residus.

Era la segona sessió parlamentària d’aquesta legislatura en què es tractava el tema. La primera vegada fou en una sessió de preguntes de control a Govern, el dia 3 de novembre de l’any passat, 26 dies abans que el ministre d’exteriors firmés l’acord a Madrid amb la seva homòloga espanyola.

Tal i com vam fer constar aquell dia, des del Grup parlamentari socialdemòcrata, mai no hem posat en dubte la conveniència d’arribar a un acord per a un tercer conveni per a la gestió de residus amb Espanya; de fet, en l’anterior legislatura, el Govern socialdemòcrata hi va treballar àmpliament ja que el segon acord de gestió de residus entre ambdós països es caducava el 25 de maig del 2011.

El sr Ministre Camp així com la consellera Sílvia Calvó, ens van exposar els amplis beneficis d’aquest nou conveni en relació als dos precedents en les dues sessions de Consell. De fet, podem estar d’acord amb molts punts de l’acord establert pel Govern amb el país veí.

Ara bé, la novetat més destacable d’aquest nou conveni firmat pel Govern de DA és, també, la que més controvèrsia ens provoca.

El propòsit del Govern, possible ara amb el nou acord, permet al nostre país importar residus de fora, per poder fer funcionar correctament i de manera econòmicament rendible la nostra planta incineradora sobredimensionada. Ens preocupa i ens desagrada haver de fer passar interessos econòmics per sobre de la salut i com a nosaltres tampoc agrada a molts dels nostres ciutadans. Som coneixedors que les parades obligades, conseqüència del sobredimensionament de la planta incineradora, no són adeqüades al bon funcionament de la maquinària. I, pitjor encara, sabem que són més nefastes per l’aire que respirem i per conseqüent per a la nostra salut. I això evidentment que tampoc ens agrada!

El govern socialdemòcrata també havia estudiat la possibilitat d’importar residus. Coherent amb la seva responsabilitat, tenia l’obligació de plantejar totes les opcions possibles per gestionar el forn de la Comella, sobredimensionat i heretat de governs anteriors. Convé recalcar que el Govern Socialdemòcrata, tot i estudiar aquesta possibilitat, mai no la va validar, és a dir que no va acordar la importació de residus.

El dia 26 de febrer passat, una notícia publicada al diari català Avui feia referència al tema de la possibilitat del trasllat de residus d’Espanya cap a Andorra. Em sembla interessant esmentar el que es deia en l’article que començava així: «Andorra necessita escombraries». I continuo: «Les necessita si no vol convertir en un fiasco econòmic la construcció, el 2006, de la gran planta incineradora de la Comella. Es va construir en ple boom econòmic i amb unes previsions d’activitat que s’han esfondrat amb la crisi. Si la planta no crema un mínim de 45.000 tones l’any, el Govern d’Andorra ha de compensar econòmicament la concessionària». Segueixo amb l’article: «L’any 2010 només va poder tractar 39.031 tones, totes procedents d’Andorra, i el 2011 el volum va baixar a 36.583 tones i el Govern d’Andorra es va posar a mirar cap al Sud, cap a Catalunya, on la gestió de residus sempre ha estat un maldecap a les comarques de muntanya i on les polítiques de fre a la incineració estan omplint els dipòsits controlats amb rapidesa.»

A ben segur seria constructiu analitzar el perquè és un problema la gestió de residus en les zones de muntanya del nostre país veí i com ho obviem a casa nostra, país petit, que té la més forta densitat demogràfica d’Andorra a tocar de la planta incineradora. I, tal i com se’ns recordava en un article d’opinió en un diari, amb el centre escolar més gran del país als seus peus. Per tornar a l’article del diari Avui, fins i tot, un grup ecologista del país veí hauria aixecat la veu per expressar la seva disconformitat perquè es continuï apostant per la incineració.

De fet, a Catalunya hi ha una veritable pressió social, ambiental i fins i tot econòmica que veu la incineració com un concepte obsolet, del passat, i responsable de greus perjudicis per la salut.

El plantejament de la planta de la Comella es continua basant en la eliminació dels residus a través de la incineració. I tal i com se’ns va recordar durant la sessió del Consell General del dia 3 de novembre del 2011, la durada de vida d’una planta incineradora és de 20 anys. Donat que aquesta va entrar en funcionament al 2006, encara ens queden uns 14 anyets.

La última directiva europea 2008/98/CE estableix una nova jerarquia en la gestió dels residus que comença per la prevenció de l’aparició dels residus i acaba en cinquè i darrer lloc per l’eliminació del residu; fins i tot si aquest serveix per a l’aprofitament de substàncies o d’energia.

Queda clar que pels més alts estaments europeus el millor residu és aquell que no es produeix.

Analitzant el nou Pla Nacional de Residus 2012-2016, publicat al BOPA del 18 de gener passat, ens felicitem que Govern comenci a treballar seguint la directiva europea 2008/98/CE i iniciï el plantejament del reciclatge de la matèria orgànica. Tot i això lamentem el minso objectiu del 5% de reciclatge de cara al 2015, el qual ens sembla ben poc ambiciós pel nostre país.

Convé recordar, tal i com es fa en el text mateix de la presentació de la Proposta de ratificació de l’Acord que el Consell General va analitzar el 15 de març, que l’article 31 de la nostra Constitució estableix la funció de l’Estat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua, la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.

Per tant, pensem que és fonamental recordar l’obligació que tenim de treballar per aconseguir un país exemplar en molts àmbits. Andorra es podria convertir en un país capdavanter, amb una eficiència ambiental de primer ordre en tots els vectors i perquè no, en l’àmbit de la gestió dels residus.

Per tant, els socialdemòcrates pensem que les polítiques de gestió de residus no poden passar per generar o importar matèria prima per una incineradora sinó que el més enginyós i saludable seria establir sistemes de prevenció de la seva aparició. I, en cap cas, no han de passar per absorbir els residus dels estats veïns.

Això semblaria totalment coherent per a un país que busca noves oportunitats. El projecte de llei de modificació de la Llei qualificada d’immigració presentada pel Govern, actualment a tràmit parlamentari, innova amb la introducció d’autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional, per a professionals que aportin interès científic, cultural, esportiu, per a persones d’alt poder adquisitiu...

Podem dir el mateix amb el Projecte de llei d’inversió estrangera al Principat, també a tràmit parlamentari, que afirma voler atraure gent innovadora, tecnològicament avançada... amb objectius ambiciosos per aconseguir fer sortir el nostre país de la crisi que l’ofega.

Seria una llàstima que tot això, es veiés dificultat per la pèssima imatge d’un país «que necessita escombraries» (per reprendre la primera frase de l’article de l’Avui).

En la sessió del Consell General del 15 de març, vam decidir ratificar el conveni, perquè tot i que permet la importació de residus de fora, confiem que el nostre Govern rectificarà el seu plantejament i deixarà sense efecte aquesta possibilitat.

El Partit Socialdemòcrata es va mostrar ahir «encantat» amb el fet que el Govern vulgui legislar el dret de vaga. Ara, si aquesta qüestió que l’executiu socialdemòcrata va deixar «a punt de tancar» no avança, serà el seu grup qui prengui la iniciativa.

El cap de Govern, Toni Martí, va explicar, en una entrevista al programa La Rèplica d’Andorra Televisió, que el Govern que lidera treballa per tirar endavant una llei que reguli el dret de vaga, una iniciativa que s’inclou en la reforma del codi de relacions laborals, lligada també a un canvi de la llei de drets i llibertats sindicals. Aquestes reformes van encaminades a tenir més interlocutors de representants dels sindicats a les empreses i la voluntat del Govern és poder-les presentar aquest mateix any, malgrat que encara no se n’ha parlat amb els sindicats.

El PS, per la seva banda, va mostrar-se «encantat» amb la proposta, tal com va manifestar el president de la formació, Víctor Naudi. Això sí, va recordar que l’executiu que liderava Jaume Bartumeu ja va estar treballant en la qüestió, «ja hi ha feina feta i a punt de tancar-se», va especificar, tot apuntant que alguns dels actuals membres del grup parlamentari demòcrata hi van posar «traves». Així, va advertir que si l’actual Govern no feia avançar la regulació del dret de vaga, serien els socialdemòcrates els qui la presentarien en forma de proposició. Naudi, però, no va voler posar un límit al calendari.

En l’entrevista, Martí va tractar d’altres qüestions, com la CASS.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va presentar ahir, a la Sindicatura, la proposició de llei per congelar les comissions bancàries als pagaments electrònics. El text vol que es reestableixin aquestes retribucions al nivell en què es trobaven al 31 de desembre del 2011 durant dos anys.

Bartumeu va explicar ahir que la proposició entrada al registre del Consell General ahir al migdia està «inspirada» en l’article 32 de la Constitució, que disposa que l’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. Amb aquest argument vol tancar la qüestió de si la mesura proposada és intervencionista o no, i torna a posar l’exemple del text aprovat per tal d’evitar l’actualització amb l’IPC dels arrendaments per habitatge i locals comercials. Així, que el text pugui prosperar és qüestió de «voluntat política».

Justament, «per analogia» a aquest text, la proposició presentada ahir pel grup parlamentari socialdemòcrata estableix tornar les comissions bancàries per als pagaments electrònics al nivell de finals de l’any passat. En aquest punt, Bartumeu va assenyalar que la mesura no és retroactiva, ja que el que hagin obtingut per aquesta via les entitats bancàries fins a la suposada entrada en vigor de la llei «quedaria en benefici d’aquestes». «No volem deixar desviar el debat cap a la retroactivitat», va assenyalar, puntualitzant que, tot i que seria possible establir el retorn d’aquestes comissions, seria «difícilment defensable».

En relació al fet que els bancs primer gravessin tots els pagaments efectuats amb targeta de crèdit i després només aquells per valor superior als 30 euros, el president del grup socialdemòcrata va qualificar-ho de «marxa enrera esperpèntica» i hi llegeix una «tàcita acceptació que s’havien equivocat».

La voluntat socialdemòcrata és que la qüestió de les comissions bancàries estigui resolta a principis de juny. Per això, va valorar que si en la reunió prevista entre el Govern i l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) s’aconseguís la marxa enrera definitiva, s’obtingués el mateix resultat que amb la proposició, doncs «ens semblarà la mar de bé». Així mateix, si el Govern és «valent» per fer la llei «anticàrtel o antimonopoli», els socialdemòcrates «els donarem suport».

Arguments falsos. Així ha titllat el cap de l'oposició del Comú d'Encamp, Joan Sans, la justificació que el ministre de Cultura, Albert Esteve, va pronunciar la setmana passada sobre la dissolució del consorci del Cor Nacional dels Petits Cantors.

El Comú encampadà va votar ahir la dissolució del consorci, amb set vots a favor de l'equip de govern i els dos vots en contra de l'oposició. Dos membres de la majoria, la consellera de Cultura i Afers Socials, Olga Moreno, i el conseller de Joventut i Esports, Jordi Rogel, es van abstenir. El cònsol major, Jordi Mas, es va confessar "sorprès" però va insistir en "la llibertat d'expressió del grup". Sans va dir que els dos consellers havien votat "amb seny i coherència".

Sans va recordar que el ministre de Cultura ha argumentat que no té diners per finançar el projecte i ha optat per la liquidació del cor, amb un any de  marge per si apareix un mecenes privat. Sans va assegurar que el motiu és fals perquè el pressupost del 2012 del Consell General ja preveia una partida destinada als Petits Cantors, a proposta del Govern. A més, el socialdemòcrata va comentar que fins i tot amb la reducció d'un 20 per cent del pressupost del cor també se n'hauria garantit la supervivència. El cònsol Mas va replicar Sans reptant·lo a demostrar que els arguments no són certs i va garantir que "el ministre de Cultura té el meu
crèdit".

Sans va considerar que el desenvolupament dels fets "fa pudor" i es va preguntar si "hi ha algun deute pendent". De fet, el cap de l'oposició encampadana va manifestar que el mateix dia que Esteve anunciava la dissolució del cor, l'Associació de Comerciants del Pas de la Casa rebia un dossier de presentació del Cor dels Petits Cantors Lliures, però sense l'adjectiu de "Lliures", on "es fa seva la història del cor nacional" i es presenta com l'evolució del cor. Sans va manifestar que en tot l'afer "s'ha vist el llautó, i massa". Sans va lamentar que el Govern hagi "decidit per Encamp" i Mas va contestar que "el Govern no mana a Encamp".