Els nois i noies d'entre 16 i 30 anys d'Encamp tindran aviat un Punt Jove, el primer de la parròquia. Serà a un local de l'edifici Cases, davant del de la Valireta, i gràcies a un acord al qual han arribat el comú i el Govern. L'executiu hi té llogat un espai, una part del qual -segurament ocuparà més d'una planta- cedirà gratuïtament a la corporació. Precisament ha estat aquesta setmana quan el comú ha rebut el beneplàcit del ministeri d'Educació per tirar-ho endavant, després d'encetar les converses al febrer. A partir d'ara, els responsables del departament de joventut es posaran ara mans a l'obra per encarrilar el projecte, que es voldria tenir enllestit pels volts de l'estiu.

Segons va explicar ahir la consellera de joventut, Elisabet Pirot, la voluntat és adequar els espais per oferir un punt d'informació juvenil sobre les qüestions que preocupen el col·lectiu, com ara els estudis, la salut o l'habitatge. “La idea també és adequar una zona on es puguin fer conferències per als joves i es puguin reunir”, hi va afegir la responsable comunal. I en el futur també es pensa en la possibilitat de crear el Punt Jove homòleg al Pas de la Casa, tal com va assenyalar Pirot: “Però serà més a llarg termini.” De moment encara desconeixen el pressupost que es dedicarà al projecte i com es coordinarà.

Les noves escoles, en espera

La corporació encampadana es manté en espera de la proposta de conveni que faci el ministeri d'Educació per cedir una part dels terrenys de Prada de Moles on es construirà en el futur el centre de primera ensenyança de l'escola andorrana. Segons explica el cònsol major, Miquel Alís, l'objectiu és poder arribar a un acord de cessió similar al que en el seu dia va tancar el comú de Sant Julià amb l'executiu a la zona on s'erigeix la Universitat d'Andorra. La idea de la corporació és que l'entrada de l'executiu sigui una bona oportunitat per revifar el projecte previst al complex, que es troba de moment aturat.

D'altra banda, a la mateixa zona s'inaugurarà al setembre el centre de segona ensenyança de l'escola andorrana i s'eliminaran els prefabricats que s'utilitzen actualment. També s'hi ha previst un nou Lycée.

Un cop desvelat el gir d’Andorra cap a la socialdemocràcia, tal com van reflectir les urnes diumenge a la nit amb uns històrics resultats que fan del PS la força més votada del país, tant a la circumscripció nacional (6.610 vots) com a la parroquial (6.457 vots), amb una representació que arriba al 45,03%, comença a ser l’hora de fer una anàlisi embrionària per saber d’on han sortir els vots que han portat a l’èxit els socialdemòcrates i, a la vegada, cap on han fugit els vots que van impedir que a última hora els socialdemòcrates perdessin la majoria absoluta.

El fortí que creix
Un dels arguments fonamentals per entendre part de la victòria del PS cal anar-l’ho a buscar a la capital, l’autèntic fortí de l’equip que lidera Jaume Bartumeu. I és que l’aposta per l’experiència del conseller general Carles Blasi, lluny de sortir fallida, encara ha servit per reforçar el pes dels socialdemòcrates a Andorra la Vella. El PS s’ha endut el 53,9% i el 54% de representació a la llista nacional i a la parroquials, respectivament, superant clarament els 2.000 vots i apropant-se als 5.000 s’hi s’uneixen els vots de totes dues circumscripcions. Així, la presència a la capital no només s’ha consolidat, sinó que s’ha incrementat respecte als comicis del 2005, quan la llista liderada per Rosa Ferrer i el mateix Carles Blasi va assolir el 50,2% a la nacional i el 50,1% la parroquial.

El fenomen Esteve López
Poc s’equivocava el Baròmetre d’opinió publicat recentment pel Govern quan donava al conseller general Esteve López la millor qualificació de tots els candidats que es presentaven a les eleccions. Va ser una autèntica premonició. L’èxit del polític ordinenc va estar fora de dubtes, ja que va assolir, amb el suport del Gupi, una còmode victòria, arribant al 41% dels vots a la llista parroquial quan ara fa quatre anys només es va accedir al 35,5%. Els electors premiaven així un dels homes forts del PS que va assumir el risc de presentar-se a una territorial en la qual inicialment les previsions feien difícil una victòria socialdemòcrata i que no va buscar l’aixopluc de la candidatura nacional per resultar conseller electe. La seva victòria ha donat al PS dos consellers claus perquè l’Alternativa s’hagi convertit en la força majoritària del país.

Sense factura de RD
Una altra de les incògnites era saber si el PS seria capaç de fer front a la fugida de Renovació Democràtica (RD) de l’Alternativa i la seva conseqüent integració a ApC a la parròquia escaldenca. La resposta, afirmativa. I és que la candidatura encapçalada pel també conseller durant la darrera legislatura i també home fort del PS, Jordi Font, va ser capaç de mantenir l’hegemonia a Escaldes amb el 46,3% dels vots a la llista nacional i el 42% a la parroquial. Ara bé, l’èxit dels socialdemòcrates a Escaldes no va arribar als nivells del 2005 quan els resultats de la nacional i la parroquial van superar el 50% (51,3% a la nacional i 54,4% a la parroquial).

En terreny de l’enemic
Tal com era de preveure, l’onada socialdemòcrata no es va poder imposar a dos feus clarament liberals que, tot i la nova fórmula CR, es van mantenir fidels a la tradició: Canillo i Sant Julià. No obstant això, tant en una parròquia com en l’altra el PS va millorar l’escenari del 2005. En el cas del territori canillenc, almenys els socialdemòcrates van guanyar presència, ja que van aconseguir tancar una llista parroquial quan ara fa quatre anys no va ser possible. Aquest fet, de ben segur, va portar a doblar els resultats de la llista nacional, assolint el 33,8% de representació, quan el 2005 només va ser del 16,4%. Mentrestant, en la parròquia laurediana el PS va obtenir una lleugera millora en la circumscripció parroquial (del 34,6% al 35%) i un gran increment de quasi sis punts en la nacional (del 30,4% al 36%).

La Massana, el futur
Tot i que hi havia socialdemòcrates que confiaven en donar la campanada a la Massana, finalment amb l’energia de Vicenç Alay (un altre dels homes forts del PS) no n’hi va haver prou per superar la Coalició Reformista de Daniel Armengol. Ara bé, la tristor de la derrota en aquesta parròquia no pot amagar els excel.lents resultats del que també es podria qualificar del fenomen Alay. I és que la dels socialdemòcrates a la Massana és la llista territorial que més ha crescut, i amb diferència, en comparació a les eleccions del 2005, passant del 33,1% al 46%, i estrenyent cada cop més la distància respecte als liberals (124 vots).

Encamp perd força
Si bé una vegada més Encamp es va tenyir de vermell, la distància amb els contrincants es va reduir molt considerablement respecte a la del 2005, tant a la circumscripció parroquial (de 52,8% a 40,8%) com a la nacional (de 51% a 43,3%). I precisament aquesta pèrdua de set punts a la nacional coincideix amb el 7,2% de vots que va obtenir ara fa quatre anys RD a la llista de l’Alternativa i que ara han anat a parar a ApC. Aquí potser es podria trobar un dels punts que van impedir que el PS sumés el conseller número 15 que li hagués atorgat la majoria absoluta. Potser el PS comença un camí amb uns ciments consolidats des de la capital i Escaldes, uns caps d’obra cada cop més forts provinents d’Ordino i, ¿per què no?, de la Massana, un cap d’obra encampadà obligat a guanyar punts i uns obrers lauredians i canillencs que picaran pedra per assolir un ascens a llarg termini.

Ja ho va advertir la nit electoral i ahir va complir amb les amenaces: ara cal posar-se a treballar. El guanyador de les eleccions, el socialdemòcrata Jaume Bartumeu, té previst marxar alguns dies, pocs, de vacances, però abans vol deixar embastades algunes qüestions: reunions amb els candidats del PS, elegits i no elegits, i els primers contactes amb les altres forces polítiques per parlar del que ha estat un dels leitmotivs de la campanya electoral de l’Alternativa: la necessitat de grans pactes d’Estat per elaborar la constitució econòmica i l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Per exemplificar-ho, i tenint en compte que concedia una entrevista a la televisió pública de Catalunya, el líder socialdemòcrata es va referir als Pactes de la Moncloa, que els partits i els agents socials espanyols van tancar el 1977 per definir el model polític i econòmic en plena transició espanyola. Les circumstàncies no són les mateixes, òbviament, però tenen algunes similituds, com per exemple la presència d’una crisi econòmica brutal que se solapa amb l’esgotament d’un model de creixement.
Per tant, es tractaria de fer uns Pactes de la Moncloa a l’andorrana, que tindrien dues vessants. D’una banda, la vessant econòmica, que implicaria posar en marxa el nou model fiscal i arribar al gran pacte pel treball i els desenvolupament econòmica. De l’altra, la vessant més política, per bé que amb una càrrega econòmica indiscutible, que consistiria en assolir un acord d’associació amb la Unió Europea. El principal destinatari d’aquesta oferta de pacte és la Coalició Reformista, per bé que el líder del PS no descarta incloure-hi ApC. Els contactes començaran amb la formació que lidera Joan Gabriel, per raons de deferència i també perquè és amb la que, en principi, hi ha més coincidències programàtiques, especialment pel que fa a política fiscal i a relacions amb Europa.
SUPORT SOCIALISTA La proposta d’encaix amb Europa defensada per Bartumeu va rebre ahir el suport clar dels socialistes espanyols i catalans que es congratulen de la victòria socialdemòcrata a les eleccions de diumenge. “Bartumeu representa valors moderns, com ara la integració, el diàleg i l’encaix a Europa”, va declarar la secretària de relacions internacionals i cooperació del PSOE, Elena Valenciano, que també va elogiar la referència als Pactes de la Moncloa.
Valenciano va manifestar la seva confiança en que, amb el retorn dels progressistes al poder després de 14 anys d’executius liberals, s’accentuïn les reformes i l’acostament a Europa: “És un projecte que pot reanimar-se i donarem suport a Bartumeu en aquest sentit”, va afirmar en referència a l’associació amb la UE. “En tot allò en el que puguem col.laborar, Bartumeu pot comptar amb el suport del Govern espanyol i del PSOE”, va afegir-hi Valenciano, per després concloure: “Andorra s’està movent en la bona direcció″. El PSC, per la seva banda, va anar més enllà i va afirmar que la victòria del PS deixa oberta la porta a una futura entrada del Principat a la Unió.

LA QÜESTIÓ FRANCESA
Ara bé, l’assumpte més urgent que haurà de resoldre el nou Consell i el nou Govern és el de l’intercanvi d’informació bancària a la demanda. En aquest sentit, Bartumeu va rebre ahir una trucada del representant del copríncep francès, Christian Frémont, per posar les bases d’un diàleg que França vol que sigui fluid mentre durin les negociacions internes que han d’acabar en una reforma del secret bancari.

Pacte d'Estat sobre l'acostament a Europa i la carta econòmica i social, amb la reforma del marc fiscal com a eix central. I pacte de legislatura si s'escau "i potser altres coses, però anar més enllà seria precipitar-se". El vencedor de les eleccions de diumenge, Jaume Bartumeu, va tenir ahir un dia atrafegat. Va rebre moltes felicitacions -telefòniques i electròniques- i va haver de tenir temps per atendre nombrosos mitjans de comunicació. No obstant això, Bartumeu es va mantenir ferm en la necessitat de cercar acords. De les seves paraules es desprèn que el pacte seria més fàcil amb Coalició Reformista (CR) que no amb Andorra pel Canvi (ApC). El número dos dels reformistes, Ladislau Baró, va reconèixer que "hi ha possibilitat d'arribar a acords amb temes importants", malgrat deixar clar, també, que "tot està en una fase molt embrionària". Baró va admetre el triomf de Bartumeu, igual que ho va fer Miquel Aleix, nomenat portaveu negociador d'ApC. El candidat a cap de Govern d'aquesta formació, Eusebi Nomen, va continuar insistint en la necessitat de "concertació" i va recordar que "tot està obert".
El líder socialdemòcrata va explicar ahir que espera que la setmana que ve es comencin a produir els primers avenços. Els contactes informals -especialment amb el candidat reformista, Joan Gabriel- haurien d'iniciar-se entre avui i demà. "Primer vull parlar amb la nostra gent i després escoltaré la resta de l'arc parlamentari", va afirmar Bartumeu, que va assegurar que espera tenir "les coses clares" abans del 19 de maig, quan s'hauria de constituir el nou Consell General. Entre les trucades que va rebre ahir va destacar, per exemple, la de Christian Frémont. Amb el delegat de Nicolas Sarkozy, el futur cap de Govern va parlar de la necessitat de modificar la legislació per permetre l'intercanvi d'informació fiscal en l'àmbit administratiu. Bartumeu no va tenir cap dubte en assegurar que serà el primer que caldrà afrontar.
El líder del PS, que va recordar que el model del seu partit en ma­tèria tributària és similar al de CR i molt distant del d'ApC, va lamentar no haver pogut arribar a la majoria absoluta. "Hauríem treballat més còmodes i hauria compensat millor la feina feta. Pe­rò treballarem amb el que toca", després de deixar clar que els bons resultats a totes les territorials són "la confirmació que som la primera força del país".
De la seva banda, el comitè executiu de CR es va reunir ahir a la tarda per analitzar els resultats i poder començar a traçar algunes línies d'una "hipotètica negociació", va explicar Ladislau Baró, que va afirmar que "és indiscutible que Bartumeu ha guanyat però també és indiscutible que sol no pot governar". Mentrestant, ApC continua amb el discurs que va iniciar la nit electoral. "Tot està obert", va repetir Miquel Aleix, que serà el responsable de les possibles negociacions. Aleix va ressaltar que "seguirem treballant per la concertació, com hem explicat durant la campanya". També va afirmar que "tot és negociable" però que "és una evidència que és Jaume Bartumeu qui haurà de liderar el projecte".

Els agents socials del país han rebut amb satisfacció els resultats electorals. Especialment contents es van mostrar els dirigents de l'USdA, Gabriel Ubach, i del SAT, Guillem Fornieles, igual que el president de la PIME, Marc Aleix. Amb més prudència, però, es van pronunciar des de l'Apaag i des de la Confederació Empresarial.

El secretari general de la Unió Sindical no va amagar les seves preferències, en qualificar la victòria del PS “d'un bon resultat. S'acaba el període fosc de la  Política de l'amo i senyor per buscar polítiques de consens i de diàleg social”. Gabriel Ubach fins i tot considera que “hagués estat millor una majoria absoluta” però, tot i això, va ser prou explícit en refermar la seva esperança en indicar que “hem passat de ser rojos de mierda a sindicalistes”. Una opinió similar  Expressava el seu homòleg del SAT. Guillem Fornieles recordava que “sempre hem dit que mentre governés qui governava, no canviaria res” i va apostar per la necessitat “d'un canvi en el respecte dels drets socials i humans de tots els ciutadans, com el subsidi d'atur”.

Més prudent es va mostrar la vicepresidenta de l'Apaag, Núria Regàs. “Els canvis sempre són una incògnita”, tot i que també va avançar la disposició “a posar-nos a treballar per millorar la situació dels funcionaris”.

La satisfacció de l'USdA i del SAT amb els resultats dels comicis era també compartida des de l'Associació de la micro, petita i mitjana empresa (PIME). El president de la patronal, Marc Aleix, va assegurar “estar content amb el canvi. Segons l'empresari, “ara toca parlar del noranta per cent de la gent de la qual fins ara no s'havia parlat perquè els liberals no ens escoltaven”.

El president de la Confederació Empresarial, Xavier Altimir, va explicar que la patronal oferiria suport al Govern “sigui quin sigui, ja que en el fons serà el nostre”. També va demanar que s'acabi “la falta d'entesa que s'ha vist fins ara”, ja que “només es van posar d'acord en la CASS, que no ens va agradar gens”.

El líder de Coalició Reformista, Joan Gabriel, ha reconegut la victòria, tot i ser en majoria simple, de Jaume Bartumeu, i s’ha ofert ‘des de la humilitat’ a fer un govern de consens, ‘un acord de 28′ per ajudar a governar.
El motiu de l’oferiment és perquè ‘és el que necessita Andorra’ i perquè ‘el que més preocupa és el país i no la cadira’. Gabriel ha fet una valoració positiva dels resultats tot i no ser els que els haguessin agradat,’ tenint en compte el poc temps que han tingut’. Pel que fa a possibles pactes amb Andorra pel Canvi, Gabriel considera que amb un govern de 14-14 ‘no es pot fer res, bloqueges’.
Gabriel s’ha compromès a treballar des de l’arc parlamentari per garantir ‘la tranquil·litat que el país necessita’. A més, ha afegit que en qualsevol altre país, una formació amb aquesta situació que ha tingut menys de dos mesos per preparar-se ‘ja hagués sortit de l’arc parlamentari’, per la qual cosa estan satisfets dels 11 consellers obtinguts, xifra que considera ‘una molt bona representació’. Finalment, Gabriel ha descartat que pugui tornar a ser síndic general.

Segons dades oficials facilitades pel Govern i amb el 100% escrutat a nivell nacional, el Partit Socialdemòcrata ha obtingut 6 consellers gràcies als 6.610 vots que representen el 45%. Coalició Reformista obté 5 consellers, amb 4.747 vots (32,3%), i Andorra pel Canvi n’obté 3, amb 2.768 vots (18,9%). Els Verds i Unió Nacional de Progrés no han obtingut representació al consell general per la circumscripció nacional.p/ align>

Amb uns 1.200 vots de marge a Andorra la Vella, 450 a Encamp i 500 a Escaldes-Engordany Jaume Bartumeu va cimentar la victòria a la llista nacional. Les previsibles derrotes a la Massana, Canillo i Sant Julià de Lòria van ser menys doloroses del que s'havia previst i a sobre Ordino es va tenyir de vermell. Però els camins electorals són inescrutables i un resultat notablement millor que el del 2005 ha deixat el PS amb els mateixos consellers (6) que fa quatre anys. I això que els liberals han ajudat amb un enfonsament en la línia de les previsions que els ha portat a estar gairebé dos mil vots per sota dels socialdemòcrates després de 14 anys de veure'ls pel retrovisor. Abans dels comicis la major part de les apostes parlaven d'un 7-5-2 a la llista nacional. Però Andorra pel Canvi ha aconseguit estar per sobre i el tercer conseller impedeix que el proper Consell General tingui majoria absoluta de L'Alternativa.

Les sensacions postelectorals mantenen però algunes similituds amb el 2005. En el vot  nacional hi ha dues Andorres ben diferenciades. Les parròquies centrals, les més poblades, s'han consolidat com a feu socialdemòcrata, mentre que Canillo, Sant Julià i la Massana mantenen un perfil de vot més conservador. L'única parròquia que ha girat totalment ha estat Ordino i el flux constant de nous habitants d'altres parròquies finalment ha portat al PS el fruit que fa tant temps cobejava.

Però les dues andorres cada cop estan menys lluny electoralment parlant. Els socialdemòcrates pugen arreu i com a mostra els resultats de L'Alternativa a Canillo, que eren absolutament impensables fa només dos anys.

Només a la Massana els reformistes han millorat els resultats del Partit Liberal el 2005, al mateix temps que el PS també ha anat a més. Aquesta equació tan sols s'explica per la condició de massanenc de pro de Gabriel. Amb qualsevol altre candidat sembla factible que L'Alternativa hagués estat la força més votada també en aquesta parròquia.

El bon resultat d'ApC s'ha de matisar ja que les parròquies en què la llista nacional ha rebut majors percentatges han estat a l'escalf de figures concretes: Enric Dolsa i Miquel Aleix. A Encamp el còctel entre ser la parròquia en què va néixer el projecte i que Ester París té molta tirada ha permès superar el 30% dels vots. En total han fregat els 2.800 vots, però sempre quedarà el dubte de quants eren del partit i quants de les figures amb llarga trajectòria política que li han donat suport.

Els Verds han tornat a decebre i la dimissió d'Isabel Lozano és la mesura més lògica. El projecte no ha qualllat i estar per sota dels 500 vots és una marca molt pobre. El missatge no qualla potser perquè està avançat al seu temps o perquè simplement posa massa èmfasi en temes que l'electoral ara no considera de primera necessitat.

Menció a part per a UNP. Un candidat amb 88 vots (menys que signatures de suport) mostra que les opcions marginals no poden tenir el mateix seguiment que les importants. Cal canviar les regles.

El socialdemòcrata Jaume Bartumeu serà el proper cap de Govern, si no hi ha cap imprevist. L'Alternativa va obtenir un 45% dels sufragis a la circumscripció nacional -6.610 vots- i aconsegueix 6 consellers.

El PS va arribar a tenir a les mans la majoria absoluta en alguns moments de la nit electoral, per acabar cedint un dels consellers a Coalició Reformista (CR). La formació reformista, liderada per Joan Gabriel, va ser la principal perdedora dels comicis: tot i canviar de nom, era l'opció continuista. Així, CR va obtenir 5 consellers a la circumscripció nacional. Una altra vegada, les circumscripcions parroquials van ser la clau i les que van acabar de donar els consellers al Partit Socialdemòcrata.

La clau, com ja es va avançar durant la campanya, va ser Ordino. Una parròquia que ha canviat de color i ha passat d'estar en mans liberals per estar-ho a les dels socialdemòcrates. A les darreres eleccions generals,  el PLA va obtenir els dos consellers de la territorial amb un 38,9%, i en aquesta ocasió ha estat l'Alternativa la que ha guanyat amb un 40%. Ordino ja va ser l'escenari de la sorpresa a les eleccions comunals del desembre del 2007, quan el grup d’Acció Comunal d'Ordino va obtenir la majoria al Comú i va passar davant del PLA i del PS.

Ja a primera hora de la nit electoral, els resultats donaven un ampli avantatge a l'Alternativa: a la circumscripció nacional, amb els primers 1.000 vots escrutats, el Partit Socialdemòcrata tenia un el 45,75% del suport, mentre que l'etern rival i candidatura de continuïtat, Coalició Reformista, comptava amb un 33,26% dels vots. Quan passaven pocs minuts de les nou del vespre, i amb un 30% de l'escrutini, es confirmaven els percentatges de vot: CR obtenia un 30% del recolzament de l'electorat i els socialdemòcrates es mantenien ferms, amb un 46%.

Andorra pel Canvi es va posicionar com a tercera força política del país i qui té la clau del govern amb els tres consellers aconseguits al nivell nacional. Els Verds d'Andorra van repetir els resultats de fa quatre anys i no van obtenir els vots necessaris per ser presents al proper Consell Nacional.

Pel que fa a les circumscripcions parroquials, Canillo va ser la primera a saber qui serien els seus representants al Consell: quan faltaven pocs minuts per a les nou del vespre, i amb el 100% de l'escrutini, CR es tornava a imposar al PS amb el 58% dels vots vàlids emesos. El fet que es tractés de les eleccions més obertes de la història podria fer pensar que es batrien rècords de participació. Però no va ser així, tot i que la participació va ser alta: el 75,3%, 15.289 dels 20.298 electors censats. Als darrers comicis, l'any 2005, els índexs de participació van ser més elevats i es van situar al voltant del 80%. Així, la parròquia amb un percentatge més elevat de votants mobilitzats va ser Ordino, que va superar els nivells de les darreres generals, on va votar el 86,2% del cens.

L'Alternativa ha tornat a revalidar la victòria que va aconseguir a Escaldes-Engordany fa quatre anys d'una manera força clara i malgrat que concorrien a les eleccions quatre llistes, que podien configurar un panorama en què els resultats fossin molt més estrets. Així, la llista de l'Alternativa (PS+Independents) integrada per Jordi Font i Rosa Gili, va obtenir la victòria amb 1.304 vots, 346 més que la llista de Coalició Reformista, integrada per Francesc Zamora i Sílvia Calvó, que van aconseguir, finalment, 958 vots. En tercer lloc va quedar la llista d'Andorra pel Canvi - Renovació Democràtica, encapçalada per Miquel Aleix i Ricard de Haro, que van aconseguir un total de 677 vots. I finalment, els Verds d'Andorra, amb Jael Pozo i Oriol Verdejo, van aconseguir un total de 144 vots. D'aquesta manera, amb els dos escons territorials que sumava l'Alternativa a Escaldes es confirmava també el fet que la parròquia era clau tant en les parroquials com en les nacionals.
Cal recordar que van ser un total de 1.005 persones les que van anar a exercir el seu vot a la Batllia, és a dir, un 23,38% del cens electoral. I finalment van votar a la parròquia d'Escaldes un total de 3.244 persones, xifra que suposa un 75,3%. Per tant, un percentatge cinc punts per sota de la xifra aconseguida fa quatre anys, quan el percentatge es va situar en 80,8%.
Font es va mostrar molt satisfet pels resultats obtinguts tant a la llista parroquial com a la nacional i va exposar que ja tenia ganes de treballar després de la "responsabilitat" que els han atorgat els electors. Va remarcar que han treballat durament per fer arribar el missatge als votants i va voler agrair "als companys de la candidatura i al comitè local" la feina que han fet. "És una feina d'equip", va remarcar.
També va destacar que l'estratègia i el programa estaven marcats des del principi i per tant havien optat per "parlar amb la gent" per fer-los arribar el missatge de canvi. També va descartar que el vot útil hagi fet que l'Alternativa hagi esgarrapat vots a altres forces com els Verds. "L'elector vota qui el convenç", va assegurar.
De la seva banda, Zamora va exposar que els seus càlculs eren que poguessin aconseguir aproximadament 1.000 vots i que les xifres aconseguides havien estat aproximadament aquestes. Va afegir que han tingut "poc temps" per fer arribar el missatge de CR als votants i va concloure que la coalició "ha fet molt", tot i que potser "no prou" per arribar a aconseguir uns resultats millors. Zamora va aprofitar per "felicitar" l'Alternativa per la seva victòria i va remarcar que continuarà treballant els anys vinent en el camí iniciat per CR.
Per la seva part, Aleix va agrair en primer lloc als electors la confiança malgrat no haver aconseguit els escons per a Escaldes que les millors previsions els feien creure que sumarien. També va afegir que han estat la força que tenia una opció i un programa més diferenciat i va destacar el suport que han rebut a escala nacional. "Continuarem treballant per fer créixer l'opció d'ApC", va concloure.
Finalment, Pozo es mostrava decebuda pels resultats i va concloure que "la minoria que pot votar" ha considerat que el canvi que el país necessitava passa "per una majoria socialdemòcrata", que "la població ha volgut", i va remarcar que han d'acceptar aquests resultats.
Una de les dades que cal destacar dels resultats a Escaldes és que un total de 105 vots van ser en blanc, mentre que 57 van resultar nuls. Cal remarcar, en aquest sentit, que el fet que hagin concorregut quatre llistes a les parroquials no ha tingut cap efecte en la victòria de l'Alternativa, que ha confirmat la relativa contundència amb què va guanyar fa quatre anys.

La novetat de la jornada: la seu del Prat del Roure
La parròquia d'Escaldes va estrenar aquest diumenge nova seu electoral, el complex del Prat del Roure, un espai més ampli que va facilitar que els electors tinguessin més comoditat a l'hora de votar. La primera cap de llista de les territorials per Escaldes a exercir el seu dret a vot va ser Jael Pozo, dels Verds d'Andorra, acompanyada del número dos, Oriol Verdejo. Abans, però, havia votat la número dos de la llista de Coalició Reformista (CR), Sílvia Calvó, que ho va fer a les 10.30 hores, una hora abans que el cap de la seva llista, Francesc Zamora. I és que a la franja d'entre les 10.30 hores i les dotze del migdia va ser quan tots els candidats a les territorials es van aplegar al Prat de Roure.
D'aquesta manera, després de Pozo va arribar Miquel Aleix, cap de llista d'Andorra pel Canvi - Renovació Democràtica. Pocs minuts després votava Francesc Zamora, i tan sols uns instants més tard ho feia el cap de llista de l'Alternativa, Jordi Font. Al matí els dos candidats a cap del Govern de l'Alternativa i CR, Jaume Bartumeu i Joan Gabriel van visitar el Prat del Roure.
El moment de més afluència va ser al migdia, quan es van formar importants cues. Pozo va destacar que la campanya ha estat "molt profitosa", i Aleix també la va valorar de molt "positiva". Zamora va manifestar que esperava que el mal temps no fes enrere la gent i va recordar que Escaldes és una parròquia on normalment hi ha una alta participació. Finalment, Font també va recordar aquesta elevada participació.

La intensa pugna que es preveia a Ordino es va materialitzar aquest diumenge amb un frec a frec entre els socialdemòcrates i els reformistes, que finalment es va decantar de la banda de L'Alternativa per un marge de 46 vots. La crisi interna del Partit Liberal d'Andorra (PLA) a la parròquia va acabar passant factura a les formacions liderades per Bernadeta Gaspà i Enric Dolsa i l'electorat va donar la seva confiança a Esteve López i Jordi Cadena per ocupar els escons del Consell General.
Si bé amb el 10% dels vots escrutats es podia pensar en una possible lluita a tres bandes, amb uns percentatges de vot que oscil·laven entre el 35% de L'Alternativa i el 32% d'Andorra pel Canvi (ApC), conforme va anar avançant el recompte la candidatura liderada per Enric Dolsa es va quedar lluny de la victòria. D'aquesta manera, quan gairebé s'havia arribat a la meitat de l'escrutini, (48,4%), L'Alternativa se situava amb 192 vots (40,4%), Independents d'Ordino (IO) amb 161 (35,4%) i ApC amb 115 (24,2%).
La formació composta pel Partit Socialdemòcrata (PS) i el GUPI va anar eixamplant la diferència fins arribar als definitius 405 vots (41,2%), que consolidaven l'avantatge respecte a Independents d'Ordino (IO), amb 359 vots, el 36,6% del total. La formació liderada per Enric Dolsa es va quedar lluny dels altres dos partits, amb 218 vots (22,2%). Cal destacar també els 43 vots en blanc que es van dipositar a l'urna ordinenca, mentre que 7 paperetes es van declarar nul·les.

Valoracions dels candidats
Precisament, en el moment d'analitzar els resultats, Bernadeta Gaspà va fer especial èmfasi en aquests vots en blanc i va opinar que "han estat un vot de càstig cap a nosaltres". La candidata d'IO també va fer referència a la divisió de vot que ha suposat la concurrència d'ApC. Sobre aquesta qüestió, Gaspà va apuntar que "estava clar que el vot quedaria repartit".
Més contudent es va mostrar Dolsa, que va atribuir la victòria socialdemòcrata al trencament liberal que es va produir "ara fa un any i mig". "La sentència de la guerra civil ha arribat avui" va sentenciar l'excònsol major, que va coincidir amb Gaspà en el fet que l'electorat va emetre un vot de càstig contra els antics components del PLA a Ordino.
De la seva banda, Esteve López va assegurar que "durant la campanya havíem notat una voluntat de canvi i aquests 405 vots demostren que l'electorat l'ha volgut fer possible". Amb relació al fet que L'Alternativa s'imposés ahir a una parròquia clau com la d'Ordino, el candidat socialdemòcrata va valorar molt positivament el fet d'aconseguir "la majoria en quatre parròquies". Finalment, López va concloure que "estem molt satisfets de contribuir a aquesta alternativa de progrès que governarà durant els propers quatre anys".
participació rècord
Seguint la tendència dels últims anys, els ordinencs van anar a les urnes de forma massiva, amb una participació que es va enfilar fins al 86,2%. De fet, Ordino va ser la parròquia amb menys abstenció i l'única que va registrar una participació superior a la de les últimes eleccions generals (85,5%). El Comú va obrir les urnes, a les 9 hores, amb un lleuger avantatge amb relació a la resta de les parròquies, ja que el 26,8% dels ordinencs van optar pel vot judicial, amb un total de 321 vots.
Després d'una primera hora tranquil·la, en què van passar per les urnes una cinquantena de ciutadans, l'edifici comunal va començar a acollir les primeres cues de forma intermitent. La major afluència de votants es va registrar entre les 10 i les 14 hores, amb un total de 422 vots, mentre que durant les quatre hores restants fins al tancament de les urnes es van completar els 237 restants.

Els candidats coincideixen a preveure uns resultats ajustats en el moment d'exercir el dret a vot
Els caps de llista de les tres candidatures ordinenques van coincidir, en el moment d'exercir el seu dret a vot, a preveure uns resultats ajustats en una de les parròquies considerades com a claus. El socialdemòcrata Esteve López va ser el primer candidat en votar al Comú ordinenc, a les 10.30 hores en punt, mentre que el segon de la llista de L'Alternativa, Jordi Cadena, va arribar pocs minuts després. López va afirmar que "hi ha opcions de guanyar a Ordino, però estarà molt ajustat" i es va mostrar convençut que "la participació serà molt elevada". El número 1 de la llista territorial va preveure una "votació similar" a la d'Islàndia i va afirmar que "són unes eleccions molt importants i pot representar l'arribada d'un Govern socialdemòcrata per fer possible el canvi".
El candidat per Andorra pel Canvi (ApC), Enric Dolsa, que va votar cap a les 11 hores, va qualificar d' "espectaculars" les dades corresponents al vot judicial i es va mostrar optimista pel que fa a les opcions de guanyar a Ordino: "Després de fer una anàlisi de la gent que ha anat a Batllia, crec que guanyarem. Per poc, però guanyarem".
Finalment, la líder d'Independents d'Ordino (IO), Bernadeta Gaspà, que va arribar a les 11.45 juntament amb Patrícia Riberaygua, va afirmar que "tenim possibilitats de guanyar, però serà ajustat perquè la gent està molt dolguda". En aquest sentit, la candidata va opinar que "han faltat dies de campanya per passar el missatge" i va afegir que "sigui quin sigui el resultat, se li ha de donar continuïtat a la Coalició Reformista (CR)".

Josep Dallerès i Maria Pilar Riba van guanyar aquest diumenge els comicis amb vots 838 (41%) i van confirmar una vegada més el domini socialdemòcrata a Encamp, malgrat la pugna enguany entre quatre llistes i l'entrada forta d'Andorra pel Canvi-Units pel Progrés, liderada per Esther París i Aleix Valera, que es va situar com a segona força encampdana després d'obtenir 731 vots (36%).
Coalició Reformista (CR), integrada pel Partit Liberal i Nou Centre i liderada per Alain Bernat i Josep Rodríguez, es va haver de conformar amb la tercera posició, després d'aconseguir 372 sufragis (18%), mentre que la llista dels Verds d'Andorra, encapçalada per Antònia Escoda i Oliver Valero, va obtenir únicament 111 suports (5%), dels 2.134 electors que van exercir el seu dret a vot.
Malgrat els cent vots de diferència finals, l'escrutini encampadà va viure moments de força emoció i fins i tot per algun moment es va obrir la porta a la possibilitat que hi hagués una sorpresa. I és que al 47% escrutat, l'Alternativa avantatjava només per 27 vots a ApC-UP, 388 (40%) davant 361 (37%), mentre que Coalició Reformista només obtenia 168 suports (17%) i els Verds d'Andorra 50 (5%).

Valoracions dels candidats
El cap de llista de l'Alternativa, Josep Dallerès, que va agrair als ciutadans el suport rebut, no podia amagar la seva satisfacció pels resultats obtinguts ja que aquesta vegada "amb quatre candidatures no deixava de ser complicat".
No obstant, Dallerès va voler fer una lectura dels resultats en clau nacional i va incidir en que "vist la tendència que s'està seguint a tot arreu s'està donant el tomb al què va passar fa quatre anys". En aquest sentit, el polític socialdemòcrata va incidir en la necessitat de "mirar el què no va funcionar de l'anterior legislatura" i evitar d'aquesta manera "que es tornin a repetir els errors".
Per la seva part, la candidata d'Andorra pel Canvi-Units pel Progrés, Ester París, es va mostrar extremadament satisfeta amb els resultats de les urnes. "Per nosaltres és un molt bon resultat i estem molt contents per haver aconseguit esdevenir la segona força aquí la parròquia", va destacar París, que va agraïr també als electors el suport rebut i als companys de candidatura la "gran tasca" feta en el transcurs de la campanya electoral.
Per la seva part, el líder de Coalició Reformista, Alain Bernat, no podia amagar la seva decepció per uns resultats que no van ser els esperats. "Sabíem que era complicat i que Encamp és una parròquia molt difícil per nosaltres", va destacar Bernat, que no obstant va admetre que la plataforma centrista liberal "no pensava baixar de la barrera dels 400 vots". Quant a la victòria socialdemòcrata, Bernat va destacar que ja s'esperava i que hi ha hagut "poques sorpreses".
Qui també es va mostrar molt decebuda va ser la cap de llista dels Verds d'Andorra, Antònia Escoda, que va recordar que des de la formació ecosocialista "esperavem mantenir els vots obtinguts en les darreres comunals, i fins i tot incrementar-los una mica, per poder transportar-los cap a la nacional tot i que no hem pogut". Escoda va agraïr també el suport als electors que van donar la seva confiança al projecte dels Verds, un projecte que "continuarà treballant i creixent".
Quant a la participació, Encamp va registrar un 76,40%, tres punts inferior a la registrada als comicis generals del 2005, on només van concórrer dues llistes. Així mateix es van registrar 54 vots blancs, i 28 es van considerar nuls.

Els candidats coincideixen en la necessitat de "reflexionar" davant l'elevat nombre de vot a la Batllia
En una jornada marcada per la normalitat i per la pluja, neu durant el migdia, els candidats que optaven a representar Encamp al Consell General van coincidir, després d'exercir el seu dret a vot, en l'elevat nombre de vot judicial registrat, que convida a "la reflexió". I és que a la parròquia encampadana, fins a 777 electors, un 27,8% del cens, van preferir dipositar el vot a la Batllia que no pas acudir a Casa Comuna. De fet, el mateix cònsol major, Miquel Alís, va incidir en el fet que gairebé 1 de cada 3 encampadans haguéssin optat pel vot judicial, fet que per Alís "justifica plenament" l'acord adoptat minuts abans de l'obertura de la mesa electoral per tal que els candidats de les quatre formacions que van concorrer als comicis no es quedessin a la planta baixa del Comú un cop exercit el seu dret a vot.
Precisament, el més matiner va ser el cap de llista de l'Alternativa, Josep Dallerès, qui va fer una crida a la participació de la ciutadania als comicis ja que "més que un dret diria que és un deure". Per la seva part, la candidata d'Andorra pel Canvi (ApC), Esther París, que va destacar "l'intens treball" fet durant la campanya per tot l'equip "que ha treballat molt bé", va titllar de "significativa" la xifra de vots a la Batllia i va incidir en que caldrà "estudiar-ho i analitzar-lo bé". El número dos dels Verds, Oliver Valero, va recordar que molta gent "prefereix no veure polítics" i va lamentar "l'absència d'una mesa al Pas de la Casa", Finalment, el cap de llista de Coalició Reformista (CR), Alain Bernat va incidir en la necessitat que "les meses electorals no estiguin a Casa Comuna".

Circumcripció Nacional
15289
75,3%

Circumcripció Parroquial
15285
75,3%

*La Batllia ha recollit 5299 vots

Canillo
81,87%
614 de 750

Encamp
76,4%
2134 de 2793

Ordino
86,2%
1034 de 1200

La Massana
79,8%
1680 de 2104

Andorra la Vella
70,3%
4360 de 6204

Sant Julià de Lòria
75,2%
2219 de 2949

Escaldes-Engordany
75,5%
3244 de 4289

Circumcripció Nacional
15289
75,3%

Circumcripció Parroquial
15285
75,3%

*La Batllia ha recollit 5299 vots

Canillo
81,87%
614 de 750

Encamp
76,4%
2134 de 2793

Ordino
86,2%
1034 de 1200

La Massana
79,8%
1680 de 2104

Andorra la Vella
70,3%
4360 de 6204

Sant Julià de Lòria
75,2%
2219 de 2949

Escaldes-Engordany
75,5%
3244 de 4289

La campanya i la llarga precampanya farcida d’esdeveniments que han anat reduint el marge de maniobra ha evidenciat un clar acostament de les posicions de socialdemòcrates i liberals, ara sota el paraigua de la Coalició Reformista. A dos dies de les eleccions, des del PS no s’oculta certa satisfacció per l’escenari d’entesa nacional que s’obriria després dels comicis i que ells, insisteixen, són els cridats a liderar.

Per al candidat a cap de Govern de l’Alternativa, Jaume Bartumeu, “és evident que hi haurà confluència entre PS i CR en els grans temes d’Estat”, com són la fiscalitat o les relacions amb la UE. El líder socialdemòcrata va celebrar que els liberals i els seus socis s’hagin acostat a les posicions que el PS ha estat defensant en els darrers anys i, en aquest sentit, va valorar com a molt factible l’entesa amb l’altre gran partit en la definició del nou model de país. Bartumeu va admetre que l’entesa és en els grans trets i que, després dels comicis, caldrà entrar a valorar els detalls i els matisos.

En aquest sentit, el candidat del PS va discrepar de la Coalició Reformista en l’aposta d’acostar-se a l’Espai Econòmic Europeu, que el socialdemòcrates i els seus assessors ja van descartar. Amb tot, Bartumeu no considera aquestes diferències insalvables i va valorar positivament que els seus adversaris apostin per un major acostament a Europa. “Tindrem temps sobrat de parlar-ne després de les eleccions”, va dir.

Més enllà del model fiscal i de les relacions amb Europa, en l’últim dia de campanya Bartumeu va tornar a insistir en la necessitat d’arribar a un gran pacte nacional pel treball i el desenvolupament econòmic, un dels punts sobre els quals ha pivotat el discurs electoral dels socialdemòcrates. Aquest pacte també seria més factible després el clima d’entesa que s’ha començat a gestar entre l’Alternativa i la Coalició Reformista.

“NO ESTEM PER ENFRONTAMENTS”

Bartumeu també va celebrar que la campanya hagi transcorregut en un clima més proper al diàleg i a l’entesa que no pas a la picabaralla permanent. “El país no està per enfrontaments”, va declarar el líder socialdemòcrata en referència a la delicada situació que travessa el Principat.

Per a Bartumeu, l’acord ha de passar per una entesa entre socialdemòcrates i liberals, ja que són les dues forces majoritàries i cridades a protagonitzar l’alternança al capdavant de l’Executiu. “Des del començament de la campanya hem dit que hi ha dues opcions amb possibilitats de governar i que representen dues maneres d’entendre Andorra: la dels liberals i la dels socialdemòcrates”, va explicar. En aquest punt, tot i celebrar el to de la campanya, Bartumeu va lamentar que el candidat de CR, Joan Gabriel, hagi defugit i frustrat totes les opcions per fer un debat cara a cara.

La campanya s’ha instal.lat, i sembla que vol quedar-s’hi, a la xarxa. Com a prova de tot plegat, les pàgines web del Partit Socialdemòcrata han registrat, durant els dies de cursa electoral, més d’11.000 visites, segons es va informar ahir des de l’Alternativa.

La plataforma de webs impulsada pel PS, que inclou www.psa.ad, www.jaumebartumeu.ad, www.alternativa.ad i www.psandorra.tv, va rebre 11.677 visites entre el 8 i el 22 d’abril. Aquestes dades, segons es va valorar ahir des de la formació, “són un exemple de democràcia participativa i, per tant, de política 2.0″.

Entre les diferents pàgines, la del PS ha estat visitada 3.528 vegades durant la campanya electoral. Pel que fa al web del candidat a cap de Govern, Jaume Bartumeu, les visites rebudes han estat 2.376, mentre que la pàgina de l’Alternativa ha estat consultada en 3.663 ocasions. L’origen d’aquestes visites és divers: més del 70% s’han realitzat des d’Andorra, més del 20% provenen d’Espanya, seguit dels Estats Units, França i Portugal, entre altres països.

“El PS i l’Alternativa concep la política 2.0 com una via a favor de la transparència, la proximitat i el contacte permanent amb el ciutadà“, diu un comunicat fet públic ahir al vespre per la formació. A banda dels webs, en el marc de la plataforma 2.0, el Partit Socialdemòcrata ha impulsat diverses eines que han permès el contacte directe amb el ciutadà, diferents camins que els electors han escollit per apropar les seves inquietuds i propostes a l’Alternativa i els seus candidats: Flickr, Twitter, Youtube, Facebook, blocs de les candidatures d’Escaldes-Engordany i Sant Julià, correus electrònics, SMS, telèfons i el canal directe de televisió.

El Canal directe TV, que ha ofert les retransmissions en viu de les set reunions públiques celebrades, ha rebut més de 2.000 visites des de l’inici de les mateixes. Durant aquestes connexions, prop del 25% dels espectadors ha participat al xat, formulant preguntes i aportacions. Per al PS i l’Alternativa, la plataforma és un exemple del “govern 2.0″ que cal desenvolupar: que el ciutadà pugui participar en directe.