Un cop desvelat el gir d’Andorra cap a la socialdemocràcia, tal com van reflectir les urnes diumenge a la nit amb uns històrics resultats que fan del PS la força més votada del país, tant a la circumscripció nacional (6.610 vots) com a la parroquial (6.457 vots), amb una representació que arriba al 45,03%, comença a ser l’hora de fer una anàlisi embrionària per saber d’on han sortir els vots que han portat a l’èxit els socialdemòcrates i, a la vegada, cap on han fugit els vots que van impedir que a última hora els socialdemòcrates perdessin la majoria absoluta.
El fortí que creix
Un dels arguments fonamentals per entendre part de la victòria del PS cal anar-l’ho a buscar a la capital, l’autèntic fortí de l’equip que lidera Jaume Bartumeu. I és que l’aposta per l’experiència del conseller general Carles Blasi, lluny de sortir fallida, encara ha servit per reforçar el pes dels socialdemòcrates a Andorra la Vella. El PS s’ha endut el 53,9% i el 54% de representació a la llista nacional i a la parroquials, respectivament, superant clarament els 2.000 vots i apropant-se als 5.000 s’hi s’uneixen els vots de totes dues circumscripcions. Així, la presència a la capital no només s’ha consolidat, sinó que s’ha incrementat respecte als comicis del 2005, quan la llista liderada per Rosa Ferrer i el mateix Carles Blasi va assolir el 50,2% a la nacional i el 50,1% la parroquial.
El fenomen Esteve López
Poc s’equivocava el Baròmetre d’opinió publicat recentment pel Govern quan donava al conseller general Esteve López la millor qualificació de tots els candidats que es presentaven a les eleccions. Va ser una autèntica premonició. L’èxit del polític ordinenc va estar fora de dubtes, ja que va assolir, amb el suport del Gupi, una còmode victòria, arribant al 41% dels vots a la llista parroquial quan ara fa quatre anys només es va accedir al 35,5%. Els electors premiaven així un dels homes forts del PS que va assumir el risc de presentar-se a una territorial en la qual inicialment les previsions feien difícil una victòria socialdemòcrata i que no va buscar l’aixopluc de la candidatura nacional per resultar conseller electe. La seva victòria ha donat al PS dos consellers claus perquè l’Alternativa s’hagi convertit en la força majoritària del país.
Sense factura de RD
Una altra de les incògnites era saber si el PS seria capaç de fer front a la fugida de Renovació Democràtica (RD) de l’Alternativa i la seva conseqüent integració a ApC a la parròquia escaldenca. La resposta, afirmativa. I és que la candidatura encapçalada pel també conseller durant la darrera legislatura i també home fort del PS, Jordi Font, va ser capaç de mantenir l’hegemonia a Escaldes amb el 46,3% dels vots a la llista nacional i el 42% a la parroquial. Ara bé, l’èxit dels socialdemòcrates a Escaldes no va arribar als nivells del 2005 quan els resultats de la nacional i la parroquial van superar el 50% (51,3% a la nacional i 54,4% a la parroquial).
En terreny de l’enemic
Tal com era de preveure, l’onada socialdemòcrata no es va poder imposar a dos feus clarament liberals que, tot i la nova fórmula CR, es van mantenir fidels a la tradició: Canillo i Sant Julià. No obstant això, tant en una parròquia com en l’altra el PS va millorar l’escenari del 2005. En el cas del territori canillenc, almenys els socialdemòcrates van guanyar presència, ja que van aconseguir tancar una llista parroquial quan ara fa quatre anys no va ser possible. Aquest fet, de ben segur, va portar a doblar els resultats de la llista nacional, assolint el 33,8% de representació, quan el 2005 només va ser del 16,4%. Mentrestant, en la parròquia laurediana el PS va obtenir una lleugera millora en la circumscripció parroquial (del 34,6% al 35%) i un gran increment de quasi sis punts en la nacional (del 30,4% al 36%).
La Massana, el futur
Tot i que hi havia socialdemòcrates que confiaven en donar la campanada a la Massana, finalment amb l’energia de Vicenç Alay (un altre dels homes forts del PS) no n’hi va haver prou per superar la Coalició Reformista de Daniel Armengol. Ara bé, la tristor de la derrota en aquesta parròquia no pot amagar els excel.lents resultats del que també es podria qualificar del fenomen Alay. I és que la dels socialdemòcrates a la Massana és la llista territorial que més ha crescut, i amb diferència, en comparació a les eleccions del 2005, passant del 33,1% al 46%, i estrenyent cada cop més la distància respecte als liberals (124 vots).
Encamp perd força
Si bé una vegada més Encamp es va tenyir de vermell, la distància amb els contrincants es va reduir molt considerablement respecte a la del 2005, tant a la circumscripció parroquial (de 52,8% a 40,8%) com a la nacional (de 51% a 43,3%). I precisament aquesta pèrdua de set punts a la nacional coincideix amb el 7,2% de vots que va obtenir ara fa quatre anys RD a la llista de l’Alternativa i que ara han anat a parar a ApC. Aquí potser es podria trobar un dels punts que van impedir que el PS sumés el conseller número 15 que li hagués atorgat la majoria absoluta. Potser el PS comença un camí amb uns ciments consolidats des de la capital i Escaldes, uns caps d’obra cada cop més forts provinents d’Ordino i, ¿per què no?, de la Massana, un cap d’obra encampadà obligat a guanyar punts i uns obrers lauredians i canillencs que picaran pedra per assolir un ascens a llarg termini.