Domini de l'escena i taules davant del faristol. Ho va demostrar anit Joan Sans, l'aspirant a revalidar el govern socialdemòcrata a la parròquia d'Encamp, en el míting celebrat a La Valireta. El candidat del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I) va criticar la gestió del Comú que va liderar Jordi Mas entre el 1995 i el 2001. Sans va assegurar que el PS+I "no hipotecarem el Comú" i va recordar que la "seva gestió" -la de Mas- "l'hem pagat entre tots".

Sans va demanar "que no ens enganyin" i que "no ens endossin responsabilitats com la del Funicamp, ja que van ser ells qui no van ser capaços de fer acords amb Saetde". Pel que fa a l'endeutament comunal, l'aspirant socialdemòcrata va recordar que quan Mas va entrar al Comú l'any 1995 tenia un positiu de 700.000 euros, i quan el PS liderat per Miquel Alís va començar a governar el 2003 el deute era de 54 milions d'euros. Sans va ressaltar que actualment el deute comunal és de 37,7 milions.

Sans va subratllar que "un polític és car per les decisions que pren, no pel sou que cobra". El candidat es va referir a l'anunci de la llista contrària d'abaixar el sou dels polítics si entren a governar. El cap de llista socialdemòcrata va titllar la proposta de "demagògica" i va insistir que tothom té dret a fer política i a deixar la seva feina per "treballar" per al Comú.

Hi va haver més crítiques dirigides a l'altra llista. Sans va dir que la seva candidatura no només té "idees", sinó que té "compromisos" per a Encamp. A més, va garantir que "no crearem falses expectatives" i "no prometrem el que no podem complir". Sans va titllar la proposta d'UP+DA "d'anar enrere", mentre que la de PS+I és la de "renovació" i "seguir endavant".

L'ENCAMPADÀ DESCONEGUT

El candidat va oferir un discurs amb molt de ganxo (probablement, resultat d'anys de dansa i interpretació sobre l'escenari). Només de començar es va presentar com "l'encampadà desconegut", en referència a les crítiques d'UP+DA de ser una llista formada per gent desconeguda pels encampadans. Sans va repassar la seva trajectòria vital vinculada des de fa gairebé tres dècades a Encamp i va dir que "els qui treballen van al bar a fer el cafè i estan implicats en les activitats esportives i culturals de la parròquia; a qui no coneixen és Mas".

SUPORT D'INDEPENDENTS

Durant la setmana de campanya, PS+I ha insistit molt que és una llista plural i formada per gent que representa molts àmbits. Anit Sans va presentar i lloar un per un els candidats.
També hi van intervenir la número 2, Eluska Galdós, que va assegurar que "el PS+I és l'únic que lluita contra les injustícies socials" i la número 3, Yolanda Palmitjavila, que va mantenir que la candidatura garantirà un Comú "transparent, rigorós i accessible a la ciutadania". L'acte el va obrir el suplent Martí Pubill, que es va mostrar molt emocionat per formar part de la llista. Sans va sentenciar que qualsevol d'ells "podria ser el número u".

La candidata a cònsol major del PS+I per Ordino, Carolina Poussier, va acusar ahir la candidatura d'Acció Comunal d'Or­dino i Demòcrates per Andorra (ACO+DA) de fer "una campanya bruta" en utilitzar el cap de Govern, Antoni Martí, per donar suport als seus actes.

A més, Poussier va indicar que ACO+DA fa propostes de Govern i no de comú, i evidencia així la falta de programa. Per la seva part, el PS va voler fer arribar als ciutadans les "cinc idees principals que ens diferencien de les altres candidatures", a través d'un tríptic amb cinc compromisos.

Poussier va considerar que la utilització de Martí "no és una bona tàctica" i va acusar el cap de Govern de "preocupar-se més del porta a porta i de fer campanya que del país". Així mateix, per la candidata socialdemòcrata, ACO presenta projectes que corresponen al Govern, fet que demostra "la falta de propostes del seu programa". Pel que fa a l'altra candidatura de la parròquia, la candidata a cònsol major va declarar que Convergents d'Or­dino (CDO) fa la seva campanya i "cadascú fa el que creu que ha de fer".

Per la seva part, el PS+I han intensificat el seu missatge concentrant les cinc idees principals del seu programa en un tríptic que han repartit per les cases. Es tracta dels cinc compromisos de la candidatura, que engloben el manteniment i dels serveis socials i l'accessibilitat, redistribuir els recursos econòmics segons les necessitats, promoure el comerç i el turisme amb les taules de diàleg i tirar endavant el camp de neu d'Arcalís.

Si fa quatre anys les eleccions comunals a Sant Julià de Lòria es podien llegir en clau d'estar a favor o en contra de Naturlàndia, pels programes que portaven uns partits i els altres, aquests comicis es poden llegir des de la conveniència de quin tipus de projecte es vol. Per part del Partit Socialdemòcrata és clar: redefinir-lo del tot, un cop les obres ja estan començades.

Bona part dels membres de la candidatura van fer ahir una visita als treballs que s'estan fent a la Rabassa. Concretament al planell de Conangle, on les màquines fa temps que donen forma al terreny i on les construccions que hi estan projectades ja tenen els fonaments i es comencen a aixecar. Els components del PS van mostrar el seu malestar pel que consideren que "malmet la natura", com va assenyalar el cap de llista, Rossend Areny.
El membres de la llista van fer la visita per veure l'estat de les obres i "constatar que és un projecte de què estem en contra". Sobretot en el plantejament, amb el parc d'animals prenent forma, i en el futur que li espera, ja que "si es fa almenys que funcioni, però avui dia tenim molts dubtes".
També ressalten la privatització. Des del Partit Socialdemòcrata asseguren que no és admissible que la corporació "perdi gran part de les accions", i més quan "el cònsol va dir que la majoria seria per al Comú". En candidat veu que si Naturlàndia "passa a mans privades els lauredians, quan vinguem, haurem de pagar un tiquet, com tothom".

Afectació de les pistes de fons

La ubicació del parc d'animals en aquesta part afectarà notablement la pràctica de l'esquí de fons. Així de clar es va expressar Josep Roig, candidat a cònsol menor, sobre el terreny enfangat amb les marques pel pas de les màquines. "Aquesta era la zona de debutants, la de més afluència de canalla i família. Era un espai molt utilitzat", indica Roig, que no veu una alternativa per albergar els que s'iniciïn en l'esquí de fons. També veu que serà inviable la possibilitat d'allargar les pistes per unir-les amb les de Lles, cosa que permetria tenir unes instal·lacions amb un quilometratge considerable, i a més la potencialització de la biatló es veurà frenada, ja que mirant el terreny va dir que "evidentment ja no es pot fer aquí". La temporada d'hivern també és una qüestió que preocupa. Les obres i tot el moviment de terres "afectaran" i assegura saber que "molta gent no ha comprat el forfet de temporada perquè no ho tenen clar".

Falta d'informació

Tot el projecte de Naturlàndia és una incògnita per a molts. Així es veu des del PS. "És un projecte que UL no ha explicat prou. Hi ha gent que no sap gaire què hi va", va remarcar Roig, que va arribar fins al planell de Conangle a peu, a través del bosc i camins, per constatar que no és necessari el parc, perquè "els animals els pots veure en plena natura".
Roig va ressaltar que aquest tipus d'instal·lacions, com la dels Angles, "ja no funcionen" i que aquest "viu de la subvenció pública". En el fet de tenir tancats els animals "hi ha una gran majoria de gent del poble que no hi està d'acord", així que "guanyar unes eleccions no et legitima a fer el que vulguis". "S'ha de tenir en compte l'opinió dels ciutadans."

Joan Sans aspira a mantenir els socialdemòcrates al govern encampadà. L’ombra dels vuit anys de Miquel Alís s’esvaeix amb aquesta nova cara del partit. Aires nous, però amb els arrels que li pertoquen.

-¿Renovació o continuïtat?

-Renovació absoluta perquè per encarar un repte com el que se’ns presenta, cal una renovació amb capacitat de gestió i un equip de gent plural, representativa i sobretot gent honesta i que no es mogui per interessos, que és el que hem aconseguit amb l’equip que tenim. Gent jove i dinàmica, per reactivar la nostra economia hem de tenir un restaurador, una persona que tingui un petit comerç, una economista, i que hi hagi gent del Pas. Si el Pas és la gran potència econòmica de la parròquia, hi ha de ser a les llistes, i si no és menystenir-los. Un dia a la setmana, estarà garantida la presència del cònsol major o menor al Pas.

-¿Aquesta renovació és crítica amb la gestió del govern d’Alís?

-El moment és diferent. Les dificultats que haurem d’afrontar a partir del pròxim gener són molt diferents a les de fa quatre anys.

-¿Quina és l’actitud envers el Prat Gran, que Alís gestionava perquè el Comú el tingués en propietat?

-S’ha de treballar la fórmula perquè aquesta zona d’esbarjo continuï mantenint-se, que els nens i la gent gran en puguin continuar tenint-ho. En una situació com l’actual, el preu que suposa comprar aquest terreny no és assumible, seria una irresponsabilitat, però hi ha fórmules. Però quedi clar que el Prat Gran continuarà.

-DA proposa obrir el Funicamp tot l’any. ¿Què en pensa?

-Obrir-lo tot l’any ve perquè no se li treu molt rendiment. Posar en funcionament aquest giny genera dos milions d’euros anuals per a l’administració. És un giny construït per Jordi Mas, que va hipotecar la parròquia sense lligar res amb Saetde, cap compromís. Això no pot ser. Abans de construir una cosa com aquesta, s’ha de pensar més enllà, ¿quin era l’objectiu primer? Doncs garantir aquesta connexió amb les pistes d’esquí. Això evidentment que pot afavorir la parròquia, però també a la societat gestora de les pistes, que de moment no s’hi han vinculat, amb aquest giny. S’hi ha de treballar. De la mateixa manera que a Canillo el Comú ha arribat a un acord amb Ensisa per fer activitats, nosaltres en aquest espai hem de fer que Saetde hi promogui activitats d’estiu. Llavors sí que seria possible obrir-lo tot l’any.

-¿Com es poden millorar les relacions amb Saetde?

-Saetde ocupa i gestiona un terç del nostre territori. Estem ara en 70 plets i d’entrada s’ha de tenir present el per què d’aquests plets. L’administració pensa que si qualsevol comerç ha de pagar uns impostos al Comú, aquesta societat pagui els impostos igual que un altre empresari de la parròquia. Hem de millorar les relacions perquè tot funcioni. L’altra llista parla de col·laborar amb Saetde, però demano ¿a quin preu? ¿a costa dels contribuents de la parròquia? No n’estic disposat.

-El comerç del Pas demana reactivació, i el d’Encamp està mig mort.

-El que ens preocupa és reactivar el Pas però també la vila d’Encamp. El Pas és la nostra potència econòmica i possiblement del país, parlant en temes comercials. Hem d’estar a la vora. Emprenedors com els del Pas no hi ha a la resta del país. Hi ha una iniciativa privada de publicitat comercial amb corresponsabilitat amb l’administració. Els propietaris tenen un interès més gran que això funcioni que no si ho impulsa només l’administració. En l’urbanisme un exemple n’és el carrer Major i la fórmula de les contribucions especials. Es fa que la gent vegi allò com una propietat. Si algú ratlla una paperera en què d’altres han contribuït, hi haurà un altre sentiment.

-Però, ¿està mig mort el comerç d’Encamp?

-Hi ha molta demagògia de DA. Hi ha una enquesta d’EL PERIÒDIC que diu que a Escaldes és on s’havien tancat més comerços. A Encamp hi ha un 3% més de comerços oberts que fa vuit anys. Sí que fa quatre anys hi havia un 11%, és a dir, n’han tancat de comerços, però que no ens facin creure que la cosa està diferent a com estava fa vuit anys quan l’equip de Jordi Mas va deixar el Comú.

-¿Hi hauria l’opció de traslladar les contribucions especials al poble d’Encamp?

-També proposem per reactivar el comerç i el turisme altres propostes, però hem de treballar amb fórmules com aquestes per no endeutar més l’administració.

-Parlem d’endeutament. Encamp té dos Poliesportius bastant grans, un a Encamp i l’altre al Pas, i aquest no té gaire públic. ¿Es pretén mantenir-lo com està o donar-li una altre aire?

-La peculiaritat de la nostra parròquia és que té dos nuclis centrals. Els serveis que s’ofereixen en un s’han de poder oferir a l’altre perquè els ciutadans del Pas tenen el mateix dret que els d’Encamp. Això fa que una administració parroquial com la nostra tingui unes despeses més grans. Una persona que viu al Pas no pot baixar quan acaba de treballar per fer esport al Poliesportiu d’Encamp. Al Pas el que proposem és convertir aquell poliesportiu en un centre d’elit esportiva, i aconseguir també que hi hagi més gent que hi vagi. Ja s’hi treballa per això.

-¿Tenir el Pas una mica de referent?

-Sí, però a més estem convençuts que el Pas de la Casa ha d’acollir altra cosa. Hauria de ser el referent de la neu en aquest moment. I em ve al cap el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu. El centre esportiu del Pas hauria d’acollir un centre d’interpretació del que és l’esquí.

-I en els temps que corren, ¿Sense ser una obra faraònica?

-És clar.

-Parlem de retallades. ¿N’hi haurà al Comú?

-El que tenim previst és analitzar-ho. Quan una administració té uns recursos humans que són els necessaris i calen, tot i que això no vol dir que no s’hagi de fer una anàlisi, hem de mirar el tema dels càrrecs de confiança, de les direccions i si pot haver duplicitat de càrrecs.

-Encamp manté el bus comunal que gairebé va buit. ¿Es voldrà mantenir, reduir, fer alguna acció al respecte?

-En un debat radiofònic el número dos de DA -el número u no va venir- em va dir: «La nostra prioritat, com comprendràs, no són les polítiques socials». La nostra és la reactivació del comerç però sense oblidar el benestar dels ciutadans que viuen i treballen a Encamp. Som conscients que això és un repte. Abans d’ahir una veïna dels Cortals em va dir, siusplau, no tinc altre mitja per pujar a casa. Això forma part del benestar social. No tothom té vehicle propi i aquest servei s’ha de garantir.

-¿Tot i ser deficitari?

-És que això no és un negoci, sinó un servei al ciutadà.

-¿I de reactivació, que en tenim?

-Més enllà de mantenir els ajuts i fraccionar els pagaments, s’ha de dinamitzar el sector comercial ajudant-los a través del món associatiu. Crear jornades gastronòmiques als hotels i restaurants, crear un producte de la nostra parròquia, també amb mercats temàtics perquè la botiga surti al carrer i aprofitar la sinergia amb l’activitat cultural de la parròquia.

-Parli’m del Niu d’Empreses.

-Hem de mantenir-lo i anar més enllà. A Valira Nova hi ha un projecte que ens ha de permetre tenir inversió estrangera quan això s’aprovi.

-Cultura. ¿Projectes nous?

-Projectes nous, no, però hem de recuperar la idea de FEDA de l’amfiteatre al llac d’Engolasters, que són 300.00 euros que si no recordo malament vénen de la parapública. Seria un atractiu turístic lligat a la cultura molt important per a nosaltres. Poblet Vell, el Remat i les Bons, també han de formar part de la reactivació econòmica, amb el seu atractiu cultural.

-¿Què en faran amb Prada de Moles?

-S’ha de potenciar com a zona esportiva i complement de l’esport que es fa al Complex, que s’ha quedat limitat i que hi ha algunes hores que té dificultats per absorbir tanta gent. Hi havia un projecte per desenvolupar una zona d’on sortia un telecabina a Engolasters. Per una qüestió econòmica no s’ha pogut tirar endavant, ni es pot ara. Sí que tan de bo podem posar un giny, però que sigui suportable, però això s’ha d’estudiar molt bé i buscar la corresponsabilitat. Hi ha d’haver la contribució d’un privat. A l’altre costat del pont hi ha un projecte del col·legi, però això és responsabilitat del Govern central.

-Ha passat a tot el país que hi ha coses que al dia a dia el ciutadà les nota. Per exemple, els aparcaments es van reduir a mitja hora. Al Complex Esportiu abans era de dues hores… ¿Es mantindrà aquesta política?

-Visitant alguns comerços demanen que es pugui aparcar a prop. Hi ha d’haver reduccions per a la gent que hi consumeixi. És certa la tendència d’escurçar aquestes fraccions horàries, però són coses que s’han d’analitzar. S’ha de buscar la fórmula per saber si s’han de prendre mesures perquè qui fa ús d’aquell aparcament tingui un descompte.

-Al seu programa electoral diu: «Prohibició en l’acceptació de regals». ¿Vol dir que és una cosa habitual?

-Que fins ara ho fes l’actual administració, estic convençut que no. És un compromís que adquirim amb els ciutadans, d’honestedat. De la mateixa manera que la declaració de béns.

La gent del Partit Socialdemòcrata més els independents que ens acompanyen creiem que els ciutadans de Sant Julià de Lòria són la principal riquesa i font de desenvolupament econòmic de la parròquia. Creiem que cal assolir una millora de la seva qualitat de vida, deixant de ser un poble de pas, amb comerços tancats i carrers morts, i concebent una ciutat i uns pobles per viure-hi i desenvolupar-hi activitat social.

L'activitat econòmica és el motor necessari de la parròquia, però en es finalitzi el projecte de desviament de Sant Julià, evitant que l'avinguda Francesc Cairat es converteixi en una via ràpida i atenuant l'impacte visual,
acústic i mediambiental del desviament per la parròquia i el poble. Per fomentar mesures per millorar la mobilitat dels vianants, al poble i als quarts, millorant els passos de vianants, les voravies i el mobiliari urbà en general. Ens caldrà tenir en compte l'opinió de la ciutadania en aquests aspectes.

Per proposar que algunes vies del poble siguin per a vianants, de manera permanent o amb caràcter temporal. Per dinamitzar, de veritat i d'una vegada, la Plaça Major del poble. Ara, abandonada, bruta i oblidada per la sempre eterna corporació comunal, que, de pares a fills, i d'amics a cosins, s'ha nodrit per no fer res per aquella zona del poble, ni pels seus comerciants ni pels seus veïns. Per promoure un pla de rehabilitació i convertir l'antic Hotel Glòria, patrimoni comunal, en un edifici multifuncional i social amb espais per al jovent i la gent gran, on s'hi puguin desenvolupar activitats culturals i de lleure. On es premiï la qualitat i no només la quantitat. No es pot continuar fent volar coloms; cal saber redistribuir els diners que hi hagi al Comú per fer accions socials, educatives, culturals i d'injecció empresarial, que motivin la ciutadania, que responguin
a necessitats reals del poble i impulsin de debò el teixit comercial.

Els nostres valors socialdemòcrates són sòlids. No pas reiteratius com els titulars que els demòcrates lauredians, sempre fent promeses obsoletes i copiant les propostes que el Partit Socialdemòcarta fa per Sant Julià, intenten fer prosperar. Ho intenten, però ja no convencen. Nosaltres renovem -cada vegada que hi ha eleccions democràtiques- el discurs, adaptant-lo als reptes i a les necessitats que ens plantegem adequadament per servir com cal la parròquia i incrementar el benestar dels nostres conciutadans, que sou tots vosatres. Amb claredat. Amb compromís. Sense enganys. Sense defallir, tots per Sant Julià de Lòria!  Tots per tu!

Tinc la sort d'encapçalar, a la parròquia d'Andorra la Vella, un equip de treballadors i treballadores, gent honesta i propera del Partit Socialdemòcrata i independents com la Marta Armengol, el Sergi González i la Rosa Burgos, que s'han sumat al nostre projecte i que ens han atorgat una capacitat encara millor i més directa per arribar a més persones i amb més força.

Ho escric amb orgull i amb sinceritat: m'agrada molt treballar en equip. A les portes d'un mandat comunal, tan decisiu com aquest per al país i per a la parròquia, els afers públics només es poden encarar i resoldre amb efectivitat des del treball en comú, i amb un equip de con ança, solvent i preparat; no pas bastint des del personalisme i l'amiguisme. En aquests moments per mi és fonamental poder fer campanya amb veritables companys. Siguin els que han estat i estan gestionant el Comú actual, siguin independents o es presentin amb mi per primera vegada.  Rebre el seu estímul, el seu escalf,  la seva experiència i el seu temps, ja de per si és un bon auguri de tot el que pot emprendre i resoldre aquest equip humà tan valuós.

Perquè fer política és -no ho podem oblidar- un treball en comú per un bé comú. Nosaltres som un grup; no un individu. Tenim uns valors que vénen de lluny; no improvisacions a l'entorn d'algú. Però, per damunt de tot, disposem d'un programa molt ben treballat, un programa d'accions que són necessàries per a la parròquia i que es poden realitzar en el proper mandat. ¿Per què? Perquè el que hi trobareu és realista; assumible perquè ho hem programat a quatre anys; coherent si algunes accions les fem en col·laboració amb l'empresa privada; encoratjador, perquè nosaltres sí que ens estimem la Margineda, Santa Coloma i Andorra la Vella; sincer, perquè hi hem treballat des del cor i des del rigor.

Per activar econòmicament la parròquia, i al mateix temps per no escanyar ni Prada Ramon ni altres artèries comercials, proposem l'ampliació de les voreres i un únic carril de circulació en sentit ascendent per a l'avinguda Meritxell vers Escaldes-Engordany.

Amb aquesta proposta duplicarem l'espai transitable i incorporarem un sentit lúdic i més pausat al moviment del carrer central. Estimularem els serveis, el comerç i l'hostaleria de la zona. Finalment, podrem afavorir encara més l'assentament d'activitats artístiques i recreatives, que estimularan els ciutadans i els visitants. Perquè apostem per la recuperació d'àrees urbanes com a espais de socialització, amb l'objectiu de recuperar l'activitat econòmica i comercial de les zones més representatives de la parròquia, és essencial que l'avinguda no perdi el trànsit rodat i guanyi en qualitat d'imatge per a turistes i residents. En cap cas permetrem tancar l'avinguda permanentment al trànsit rodat, perquè no ens hem begut l'enteniment. No volem que es destrueixin més botigues ni llocs de treball a Prada Ramon o a altres barris, malgrat el que pugui opinar la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, que ha promogut la divisió entre els nostres comerciants, només per afavorir els interessos d'Escaldes-Engordany.

Ja n'hi ha prou d'aquest color. Cal jugar net i ser més proactius i transparents. Com ho som la gent socialdemòcrata, que avui al vespre, a Santa Coloma (casa Quim de Dolsa), i dijous que ve al Centre de Congressos de la  capital, en les nostres reunions publiques, us ho podrem demostrar. Tots per Andorra la Vella!  Tots per tu!

Diversos membres de la candidatura del Partit Socialdemòcrata i Independents (PS+I) de Sant Julià de Lòria van pujar ahir al matí fins al camp de neu de la Rabassa, on s’hi estan fent les obres del nou parc dedicat a la natura i als animals de Naturlàndia. Segons va denunciar el cap de llista, Rossend Areny, «hem constatat i corroborat que malmet la natura», motiu pel qual s’hauria de «replantejar i reconduir». A més, els socialdemòcrates consideren que cal evitar que el Comú de Sant Julià es retiri de la societat Camprabassa i que Naturlàndia passi exclusivament a mans d’inversors privats, cosa que podria implicar que els lauredians haguessin de pagar un tiquet per accedir-hi.

Els candidats del PS+I de Sant Julià de Lòria van visitar diumenge al matí les obres d’ampliació de Naturlàndia al camp de neu de la Rabassa. Allà van poder veure l’evolució de la construcció de l’amfiteatre, alguns llacs artificials o d’altres infraestructures que han d’acollir animals o serveis. Segons van manifestar els socialdemòcrates, i tal com recollia ahir mateix l’ANA, el projecte té unes conseqüències molt negatives per a la natura i, per tant, hi estan totalment en contra. «Se suposa que és un parc de natura i, en canvi, el projecte malment la natura», va denunciar el cap de llista.

Pel que fa a l’impacte mediambiental, el número cinc de la llista de PS+Independents, Jordi Batlle, va explicar que es volen fer llacs en un lloc on no hi ha aigua habitualment i que sembla que algunes estructures serien per tenir-hi animals tancats.

Respecte a la part econòmica, el cap de llista, Rossend Areny, va afirmar que ja s’han hagut de fer dues adjudicacions i que el Comú hi ha perdut dos milions d’euros. Segons Areny, gastar-se tants diners en una iniciativa que no està clar que funcioni no és sostenible.

Per tot plegat, els socialdemòcrates es van mostrar contraris a un projecte que consideren que «malmet la natura» i també a aprofitar el procés d’obertura econòmica per buscar inversors privats a fora si això implica que el Comú perdi la majoria de les accions i, per conseqüència, el lideratge en la presa de decisions que afecten l’entorn de la Rabassa. A més, des de la candidatura de PS+Independents alerten que, si aquesta privatització s’arribés a fer efectiva, «els lauredians, que han crescut a la parròquia, haurien de pagar un tiquet per accedir-hi, com tota la resta».

De tota manera, segons va reconèixer el candidat a cònsol major, segurament serà més car tirar a terra el que ja hi ha construït que no pas deixar-ho tal com està i, per tant, s’hauran de buscar solucions per aprofitar l’obra i destinar les instal·lacions que ja hi ha fetes a equipaments com ara cases de colònies o hotels.

Denúncia dels ecologistes / Els Amics de la Rabassa, a través de la seva pàgina web, són els primers que han denunciat les actuacions que s’estan duent a terme a l’entorn del Planell de Conangle. El peu de foto «De la Rabassa a Naturlàndia: un camí de destrucció sense retorn» s’aplica a un conjunt de fotos que mostren les conseqüències sobre el paisatge dels moviments de terres i la tala d’arbres.

La candidata socialdemòcrata a cònsol major per Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, acompanyada d’altres membres de la candidatura, va visitar ahir a la tarda la llar de jubilats. Vendrell va aprofitar per fer referència als projectes de fer un centre de dia i una borsa de treball i formació per a cuidadors de gent gran que complementi el servei d’atenció a domicili que ja s’està fent.

La candidata també es va mostrar partidària de fomentar la convivència entre diferents generacions, fent que la gent gran participi de forma voluntària en les activitats que es fan a la ludoteca i altres espais de lleure, a on podrien explicar contes, històries i com era la vida d’abans.

D’altra banda, en el programa electoral amb el que concorre a les eleccions la candidatura del Partit Socialdemòcrata + Independents consta la voluntat de mantenir els recursos destinats al Servei d’Atenció a Domicili «com a projecte fonamental d’atenció integral i globalitzada a les persones grans perquè puguin romandre al domicili en bones condicions», així com de mantenir el suport a iniciatives que promouen l’accés a un habitatge de lloguer digne per a persones grans amb necessitats, entre d’altres.

El cap de llista de PS+Independents a Andorra la Vella, Marc Cornella, assegura que, en cas de governar el Comú, no apujaran el preu dels serveis adreçats a la gent gran, en particular els de les cases pairals. És més, Cornella aposta per mantenir els tallers que s’ofereixen actualment als padrins de la parròquia i, fins i tot, recuperar-ne algun que s’ha deixat de fer. Alguns dels tallers que el candidat a cònsol major considera particularment interessants són els de memòria, ofimàtica i ioga, ja que contribueixen a la formació i el benestar de la gent gran.

El candidat socialdemòcrata va aprofitar la visita d’ahir a la Casa Pairal del Parc Central per explicar als padrins les intencions del seu equip en cas que governin el Comú d’Andorra la Vella, unes intencions que passen per mantenir preus i serveis i, si és possible, ampliar l’oferta de tallers. Igualment, Cornella els va donar alguns detalls de la futura casa pairal que s’ubicarà a l’entorn del nou Consell General i que disposarà d’un espai d’uns 700 metres quadrats.

Els socialdemòcrates escaldencs van celebrar ahir la seva reunió de poble. La trobada els va servir per recollir inquietuds dels ciutadans i presentar-los les propostes directament.

La candidatura del Partit Socialdemòcrata + Independents té previst celebrar altres tres reunions obertes a la ciutadania. La propera serà dimarts al Bar Engordany, i l’endemà al Bar Turístic. La darrera oportunitat per conèixer de primera mà les propostes socialdemòcrates per la parròquia serà dijous al Restaurant Xup-Xup.

Els candidats de PS+I d’Ordino van presentar ahir les iniciatives que volen dur a terme en matèria esportiva, en el camp de pitch and putt de la Cortinada.

El candidat Daniel Fornell, acompanyat pels caps de llista, Carolina Poussier i Víctor Iriarte, va exlicar que sense grans inversions en infraestructures ni grans canvis en l’entorn paisatgístic, el seu grup aposta per una millora en la qualitat dels serveis i per promocionar millor tots els atractius lúdics i esportius de la parròquia. Segons Poussier, «s’ha de potenciar l’esport a la natura, que ara no s’està aprofitant», la candidata va afegir que els socialdemòcrates «estem molt a favor de l’esport i hem de potenciar l’associacionisme i l’esport de base».

PAQUETS TURÍSTICS/ La candidatura es proposa fer una major difusió de les activitats que es poden fer a la parròquia al llarg de tot l’any i impulsar l’estada dels visitants a Ordino, a partir de la venda de paquets d’activitats.

RUTES DE MUNTANYA/ A més de les activitats relacionades amb l’esquí, PS+I creu que cal potenciar més altres propostes d’àmbit esportiu, lúdic i cultural com són les passejades pel camí ral, la ruta del ferro o el camp de golf, pitch and putt de La Cortinada. «Una de les propostes que tenim és convertir el camí ral en el que s’anomena un circuit saludable, per tal de promocionar-lo», a més, segons va aclarir Poussier, no és un projecte gens costos «que els fusters de la parròquia podrien fer».

Uns 70 padrins, usuaris de la Llar de Lòria, van assistir ahir a la presentació de propostes especialment destinades a ells que els han fet els candidats de PS+I. Pel que fa a la demanda d’aquest sector del menjador social, el candidat a cònsol major per PS+ I, Rossend Areny, es va mostrar partidari d’estudiar la proposta i també els va explicar una alternativa que recull el seu programa electoral, que seria el d’implicar als restauradors i oferir als padrins un tiquet per als restaurants a preu reduït i amb un menú supervisat per un dietista, que sigui saludable per a ells. D’aquesta manera també podrien dinar plegats, entre amics i relacionar-se alhora amb gent d’altres edats.

Els padrins es van mostrar molt participatius i també van fer queixes i demandes, com per exemple reclamar un menjador social que els permeti relacionar-se més entre ells i assegurar-se un àpat correcte al dia. També van parlar dels problemes que es troben a l’hivern, sobre mobilitat i seguretat, o els que han de patir si caminen per carrers en mal estat o amb barreres arquitectòniques. Molts d’ells van coincidir amb els candidats de PS+I en que convé embellir la parròquia i fer-la més agradable per fer-hi vida social.

Els padrins van aplaudir als candidats del PS + I, quan va demanar el seu suport per donar un canvi a la parròquia i fer que no totes les inversions es facin a la Rabassa a on els candidats van defensar la necessitat de revisar el projecte i ser el més respectuosos possible amb el medi ambient.

Joan Sans aspira a mantenir els socialdemòcrates al govern encampadà. L’ombra dels vuit anys de Miquel Alís s’esvaeix amb aquesta nova cara del partit. Aires nous, però amb els arrels que li pertoquen.

-¿Renovació o continuïtat?

-Renovació absoluta perquè per encarar un repte com el que se’ns presenta, cal una renovació amb capacitat de gestió i un equip de gent plural, representativa i sobretot gent honesta i que no es mogui per interessos, que és el que hem aconseguit amb l’equip que tenim. Gent jove i dinàmica, per reactivar la nostra economia hem de tenir un restaurador, una persona que tingui un petit comerç, una economista, i que hi hagi gent del Pas. Si el Pas és la gran potència econòmica de la parròquia, hi ha de ser a les llistes, i si no és menystenir-los. Un dia a la setmana, estarà garantida la presència del cònsol major o menor al Pas.

-¿Aquesta renovació és crítica amb la gestió del govern d’Alís?

-El moment és diferent. Les dificultats que haurem d’afrontar a partir del pròxim gener són molt diferents a les de fa quatre anys.

-¿Quina és l’actitud envers el Prat Gran, que Alís gestionava perquè el Comú el tingués en propietat?

-S’ha de treballar la fórmula perquè aquesta zona d’esbarjo continuï mantenint-se, que els nens i la gent gran en puguin continuar tenint-ho. En una situació com l’actual, el preu que suposa comprar aquest terreny no és assumible, seria una irresponsabilitat, però hi ha fórmules. Però quedi clar que el Prat Gran continuarà.

-DA proposa obrir el Funicamp tot l’any. ¿Què en pensa?

-Obrir-lo tot l’any ve perquè no se li treu molt rendiment. Posar en funcionament aquest giny genera dos milions d’euros anuals per a l’administració. És un giny construït per Jordi Mas, que va hipotecar la parròquia sense lligar res amb Saetde, cap compromís. Això no pot ser. Abans de construir una cosa com aquesta, s’ha de pensar més enllà, ¿quin era l’objectiu primer? Doncs garantir aquesta connexió amb les pistes d’esquí. Això evidentment que pot afavorir la parròquia, però també a la societat gestora de les pistes, que de moment no s’hi han vinculat, amb aquest giny. S’hi ha de treballar. De la mateixa manera que a Canillo el Comú ha arribat a un acord amb Ensisa per fer activitats, nosaltres en aquest espai hem de fer que Saetde hi promogui activitats d’estiu. Llavors sí que seria possible obrir-lo tot l’any.

-¿Com es poden millorar les relacions amb Saetde?

-Saetde ocupa i gestiona un terç del nostre territori. Estem ara en 70 plets i d’entrada s’ha de tenir present el per què d’aquests plets. L’administració pensa que si qualsevol comerç ha de pagar uns impostos al Comú, aquesta societat pagui els impostos igual que un altre empresari de la parròquia. Hem de millorar les relacions perquè tot funcioni. L’altra llista parla de col·laborar amb Saetde, però demano ¿a quin preu? ¿a costa dels contribuents de la parròquia? No n’estic disposat.

-El comerç del Pas demana reactivació, i el d’Encamp està mig mort.

-El que ens preocupa és reactivar el Pas però també la vila d’Encamp. El Pas és la nostra potència econòmica i possiblement del país, parlant en temes comercials. Hem d’estar a la vora. Emprenedors com els del Pas no hi ha a la resta del país. Hi ha una iniciativa privada de publicitat comercial amb corresponsabilitat amb l’administració. Els propietaris tenen un interès més gran que això funcioni que no si ho impulsa només l’administració. En l’urbanisme un exemple n’és el carrer Major i la fórmula de les contribucions especials. Es fa que la gent vegi allò com una propietat. Si algú ratlla una paperera en què d’altres han contribuït, hi haurà un altre sentiment.

-Però, ¿està mig mort el comerç d’Encamp?

-Hi ha molta demagògia de DA. Hi ha una enquesta d’EL PERIÒDIC que diu que a Escaldes és on s’havien tancat més comerços. A Encamp hi ha un 3% més de comerços oberts que fa vuit anys. Sí que fa quatre anys hi havia un 11%, és a dir, n’han tancat de comerços, però que no ens facin creure que la cosa està diferent a com estava fa vuit anys quan l’equip de Jordi Mas va deixar el Comú.

-¿Hi hauria l’opció de traslladar les contribucions especials al poble d’Encamp?

-També proposem per reactivar el comerç i el turisme altres propostes, però hem de treballar amb fórmules com aquestes per no endeutar més l’administració.

-Parlem d’endeutament. Encamp té dos Poliesportius bastant grans, un a Encamp i l’altre al Pas, i aquest no té gaire públic. ¿Es pretén mantenir-lo com està o donar-li una altre aire?

-La peculiaritat de la nostra parròquia és que té dos nuclis centrals. Els serveis que s’ofereixen en un s’han de poder oferir a l’altre perquè els ciutadans del Pas tenen el mateix dret que els d’Encamp. Això fa que una administració parroquial com la nostra tingui unes despeses més grans. Una persona que viu al Pas no pot baixar quan acaba de treballar per fer esport al Poliesportiu d’Encamp. Al Pas el que proposem és convertir aquell poliesportiu en un centre d’elit esportiva, i aconseguir també que hi hagi més gent que hi vagi. Ja s’hi treballa per això.

-¿Tenir el Pas una mica de referent?

-Sí, però a més estem convençuts que el Pas de la Casa ha d’acollir altra cosa. Hauria de ser el referent de la neu en aquest moment. I em ve al cap el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu. El centre esportiu del Pas hauria d’acollir un centre d’interpretació del que és l’esquí.

-I en els temps que corren, ¿Sense ser una obra faraònica?

-És clar.

-Parlem de retallades. ¿N’hi haurà al Comú?

-El que tenim previst és analitzar-ho. Quan una administració té uns recursos humans que són els necessaris i calen, tot i que això no vol dir que no s’hagi de fer una anàlisi, hem de mirar el tema dels càrrecs de confiança, de les direccions i si pot haver duplicitat de càrrecs.

-Encamp manté el bus comunal que gairebé va buit. ¿Es voldrà mantenir, reduir, fer alguna acció al respecte?

-En un debat radiofònic el número dos de DA -el número u no va venir- em va dir: «La nostra prioritat, com comprendràs, no són les polítiques socials». La nostra és la reactivació del comerç però sense oblidar el benestar dels ciutadans que viuen i treballen a Encamp. Som conscients que això és un repte. Abans d’ahir una veïna dels Cortals em va dir, siusplau, no tinc altre mitja per pujar a casa. Això forma part del benestar social. No tothom té vehicle propi i aquest servei s’ha de garantir.

-¿Tot i ser deficitari?

-És que això no és un negoci, sinó un servei al ciutadà.

-¿I de reactivació, que en tenim?

-Més enllà de mantenir els ajuts i fraccionar els pagaments, s’ha de dinamitzar el sector comercial ajudant-los a través del món associatiu. Crear jornades gastronòmiques als hotels i restaurants, crear un producte de la nostra parròquia, també amb mercats temàtics perquè la botiga surti al carrer i aprofitar la sinergia amb l’activitat cultural de la parròquia.

-Parli’m del Niu d’Empreses.

-Hem de mantenir-lo i anar més enllà. A Valira Nova hi ha un projecte que ens ha de permetre tenir inversió estrangera quan això s’aprovi.

-Cultura. ¿Projectes nous?

-Projectes nous, no, però hem de recuperar la idea de FEDA de l’amfiteatre al llac d’Engolasters, que són 300.00 euros que si no recordo malament vénen de la parapública. Seria un atractiu turístic lligat a la cultura molt important per a nosaltres. Poblet Vell, el Remat i les Bons, també han de formar part de la reactivació econòmica, amb el seu atractiu cultural.

-¿Què en faran amb Prada de Moles?

-S’ha de potenciar com a zona esportiva i complement de l’esport que es fa al Complex, que s’ha quedat limitat i que hi ha algunes hores que té dificultats per absorbir tanta gent. Hi havia un projecte per desenvolupar una zona d’on sortia un telecabina a Engolasters. Per una qüestió econòmica no s’ha pogut tirar endavant, ni es pot ara. Sí que tan de bo podem posar un giny, però que sigui suportable, però això s’ha d’estudiar molt bé i buscar la corresponsabilitat. Hi ha d’haver la contribució d’un privat. A l’altre costat del pont hi ha un projecte del col·legi, però això és responsabilitat del Govern central.

-Ha passat a tot el país que hi ha coses que al dia a dia el ciutadà les nota. Per exemple, els aparcaments es van reduir a mitja hora. Al Complex Esportiu abans era de dues hores… ¿Es mantindrà aquesta política?

-Visitant alguns comerços demanen que es pugui aparcar a prop. Hi ha d’haver reduccions per a la gent que hi consumeixi. És certa la tendència d’escurçar aquestes fraccions horàries, però són coses que s’han d’analitzar. S’ha de buscar la fórmula per saber si s’han de prendre mesures perquè qui fa ús d’aquell aparcament tingui un descompte.

-Al seu programa electoral diu: «Prohibició en l’acceptació de regals». ¿Vol dir que és una cosa habitual?

-Que fins ara ho fes l’actual administració, estic convençut que no. És un compromís que adquirim amb els ciutadans, d’honestedat. De la mateixa manera que la declaració de béns.

Els candidats de PS+I van visitar ahir els Cortals de Sispony i van explicar diferents projectes relatius a la conservació del medi ambient, entre els quals figura el de dur a terme el Parc natural de la Vall de Sispony.

Segons va explicar el candidat número 3, Martí Bayona, es tracta «d’una vall molt bonica i verge. Per tant, seria interessant protegir-la i evitar que es facin accessos més enllà de la part enquitranada», va dir. Entenen que és un procés complicat, com ja va passar amb el parc del Comapedrosa, però que val la pena protegir aquest espai natural, amb les bordes antigues que feien servir els pastors. Bayona també va fer referència a d’altres iniciatives de baix cost com són recuperar alguns camins forestals i oferir un forfet d’estiu per als residents a la parròquia, que a un cost més baix que l’actual, animaria els ciutadans a fer excursions.

Davant de prop d’un centenar de persones a la sala de la Valireta d’Encamp, Joan Sans, candidat a cònsol major del PS+I va llançar retrets contra el candidat d’UP+DA, Jordi Mas, per la gestió duta a terme per ell i el seu equip en la seva anterior etapa com a cònsol major. Sans va dir que Mas va deixar una parròquia endeutada i que no va saber negociar la gestió del Funicamp amb Saetde. El candidat socialdemòcrata va afegir que els càrrecs s’abaixaran el sou un 20% i que no tindran consellers a ple temps.

Sans va afirmar que les polítiques que va fer el candidat d’UP+DA, Jordi Mas, quan va ser cònsol de la parròquia «ens van costar molt cares». Ho va exemplificar amb el deute de 54 milions d’euros que van deixar ell i el seu equip l’any 2003. Entre els assistents a l’acte d’ahir, hi havia l’actual cònsol d’Encamp, Miquel Alís, i Jaume Bartumeu.

La cap de llista del Partit Socialdemòcrata d’Ordino, Carolina Poussier, va acusar ahir a la candidatura d’ACO+DA de fer «una campanya bruta» per utilitzar el cap de Govern per a donar suport als seus actes. A més, Poussier va indicar que ACO+DA fan propostes de Govern i no de Comú, evidenciant així la manca de programa. Per la seva part, el PS va voler fer arribar als ciutadans les «cinc idees principals que ens diferencien de les altres candidatures», a través d’un tríptic amb cinc compromisos.

La participació del cap de Govern i líder de Demòcrates per Andorra, Toni Martí, en la campanya de la candidatura d’ACO+DA va ser considerada per la candidata a cònsol major del PS a Ordino, Carolina Poussier, com un exemple de «campanya bruta».

Segons Poussier, la utilització de Martí «no és una bona tàctica» i va acusar al cap de Govern de «preocupar-se més del porta a porta i de fer campanya que del país». Així mateix, per a la candidata socialdemòcrata, ACO presenta projectes que corresponen al Govern, fet que demostra «la falta de propostes del seu programa». Pel que fa a l’altra candidatura de la parròquia, la candidata a cònsol major va declarar que CD’O fa la seva campanya i «cadascú fa el que creu que ha de fer». Per la seva part, des de PS+I han intensificat el seu missatge concentrant les cinc idees principals del programa en un tríptic que han repartit per les cases. Es tracta dels cinc compromisos de la candidatura que engloben el manteniment i l’accessibilitat dels serveis socials, redistribuir els recursos econòmics segons les necessitats, promoure el comerç i el turisme amb les taules de diàleg i tirar endavant el camp de neu d’Arcalís.

La proposta que el Partit Socialdemòcrata més independents d'Ordino fa en matèria mediambiental defineix la nostra parròquia com la que rendibilitzarà al màxim els recursos disponibles,  ot incorporant els valors naturals del nostre entorn, respectant al màxim les muntanyes, els espais verds, l'aigua i la qualitat de l'aire que respirem.

Justament per això, sensibilitzarem la ciutadania sobre la importància del respecte al medi ambient, continuarem promocionant les campanyes de recollida selectiva i incorporarem noves línies de recollida, fomentarem les activitats de neteja conjuntament amb les associacies urbanes i als edificis públics, reduirem la contaminació lumínica i revisarem les instal·lacions elèctriques dels edificis públics.

Quant a l'aigua, continuarem fent i millorant campanyes per fomentar el seu estalvi, impulsarem decididament la separació de les aigües residuals de les pluvials i millorarem la xarxa de col·lectors i de l'aigua potable.

Finalment, estudiarem el consum d'aigua per tal d'anticipar-nos als problemes de mancança. Si ens referim a l'entorn natural ens caldrà recuperar, conservar, senyalitzar i promocionar els camins de muntanya. I també adequar les àrees de repòs a la normativa europea.

A Ordino existeixen també els entorns urbans, dels quals destaquen els espais verds, que volem que romanguin nets i polits. Realitzarem un estudi sobre les deficiències del mobiliari urbà. Millorarem l'estat dels camins
de la parròquia. Una veritable joia que cal promocionar i alhora protegir és el parc natural de la Vall de Sorteny. Oferirem un paquet turístic ecològic amb altres activitats dins de la parròquia per donar a conèixer l'alt
valor botànic del parc de Sorteny.

Ningú ens doblegarà a l'hora de dignificar el paisatge. Per això serà vital escoltar i mantenir trobades i treballs conjunts periòdics amb els ramaders i els agricultors de la parròquia perquè no volem que desapareguin ni que ens semblin imatges d'un passat remot.

Nosaltres som futur. Nosaltres volem expectatives econòmiques per a tots. Però, especialment, per a la gent que respecta, amb la seva professió, l'evolució natural dels nostres pobles i paisatges.
Tots per Ordino! Tots per tu!

El passat 20 d’octubre, el ministre Jordi Cinca va anunciar que el Govern havia aprovat la signatura de l’acord entre Espanya i Andorra per al trasllat i la gestió de residus. Aquest acord possibilita la importació de residus d’Espanya cap a casa nostra, que semblaria que ha esdevingut necessària i essencialment degut al sobredimensionament del forn del Centre de Tractament de Residus de la Comella. Al funcionar molt per sota de la seva capacitat, ha de fer llargues parades tècniques que representen un important greuge econòmic, entre altres inconvenients.

Aquesta situació ha anat empitjorant d’any en any degut a la greu crisi econòmica que ha portat una reducció de l’activitat comercial, a més d’una reducció de la població andorrana que condueix evidentment a una menor generació de deixalles i per tant a la conseqüent disminució dels residus a la planta incineradora.

Aquestes circumstàncies econòmiques, que desitjaríem milloressin, encara no sembla que estiguin en situació de fer-ho i per tant, resulta bastant evident que la situació pot empitjorar. No cal ser un expert en la matèria per imaginar que en els propers anys, la planta incineradora de la Comella, per poder funcionar correctament, necessitarà importar més i més residus de fora.

És lògic que haguem de gestionar els residus que produïm però hem de ser molt prudents amb els efectes col·laterals de la incineració.

Les emissions de diòxids de carboni, de dioxines i altres toxines generades per la cremació, a més de ser nefastes pel canvi climàtic, poder ser extremament nocives per a la salut.

M’agradaria remarcar també la situació particular del nostre forn incinerador situat dins d’una vall, per tant, molt menys airejat que tota altra instal·lació ubicada en una plana, en la qual la dispersió dels fums i partícules és molt més eficaç. Climatologia i orografia (és a dir la geografia, els relleus) són factors determinants en la dispersió dels contaminants.

Tampoc podem menystenir, en aquesta ràpida anàlisi de la situació del nostre forn incinerador la proximitat extrema (200 metres de distància en alçada i un km de distància) de la instal·lació del nucli urbà d’Andorra la Vella i Escaldes, les dues poblacions més habitades del nostre país.

Recalcaré que no hi ha cap associació de metges que hagi avalat la utilització de la incineració des d’un punt de vista sanitari.

Tal i com ja va vaig destacar en la sessió del Consell General de control al Govern del dia 3 de novembre, la salut dels nostres ciutadans i sobretot dels nostres infants, molt més vulnerables a les agressions mediambientals, és una de les nostres principals preocupacions.

La nostra salut no té preu, sigui quina sigui la repercussió econòmica!

És en època de crisi quan s'ha de potenciar la cultura popular. Així ho va assegurar el candidat a cònsol del Partit Socialdemòcrata, Marc Cornella, durant la trobada mantinguda amb les entitats i associacions que promouen la cultura de la parròquia. Per tal de plasmar aquesta idea en una realitat, el PS proposa la creació d'un Consell de cultura tradicional i popular. Un òrgan consultiu que esdevingui «un pol d'energia, suport i assessorament al Comú», va explicar Cornella, i que promocioni la «identitat cultural» d'Andorra la Vella.

Aquest Consell estaria format per entitats com l'esbart, la colla gegantera, els faraires o les associacions de festes de barri, entre d'altres. L'impuls per a la cultura popular hauria d'estar en coordinació amb el treball del Ministeri de Cultura.

Cornella va aprofitar la trobada amb les associacions i entitats per exposar que la cultura «no pot sortir malparada» de la contenció econòmica de les arques comunals, i que treballaran per garantir «un accés igualitari a la cultura». Cornella va reconèixer que ja hi ha molta feina feta, tot i que «encara queda molt per fer».

Abans d'aquesta trobada explicativa, PS+Independents va anar a la Casa Pairal Quim de Dolsa, on va berenar i xerrar amb tots els padrins.

La candidatura del PS+Independents d'Escaldes-Engordany es va reunir dimecres amb el personal del Comú de la parròquia per tal d'escoltar les seves inquietuds i explicar-los les propostes de la candidatura relacionades amb aquest col·lectiu. Entre elles, la candidata Cèlia Vendrell va prometre «no externalitzar els serveis que dóna el Comú». Igualment, Vendrell també va destacar que «no reduirem els sous a no ser que la llei ens hi obligui», referint-se a la futura llei de funció pública que el Govern va dir que elaboraria de cara a l'any que ve.

La candidata socialdemòcrata va exposar aquestes idees en resposta a les principals demandes del personal del Comú. Vendrell va assegurar que la principal preocupació que els treballadors comunals li van fer arribar estava relacionada amb el salari, i sobretot que aquest no es vegi retallat.

La candidata va donar força a la seva promesa d'evitar rebaixar els salaris exposant que, si bé «el deute del Comú és important», mesures com retallades per via de triennis i altres «no seran la solució».

D'altra banda, Vendrell va assenyalar que la despesa de personal s'ha doblat, passant dels cinc als deu milions d'euros en els darrers set anys -fixant-se en els comptes aprovats-, i va valorar que caldrà esperar a entrar al Comú per valorar si és un creixement «coherent» o no.

FOMENTAR LA MOBILITAT / Una altra proposta destacada del grup en l'àmbit de les relacions laborals passa per «fomentar la mobilitat interna». Vendrell es va mostrar disposada a oferir les formacions que facin falta per tal d'aconseguir aquest objectiu.

Sense deixar les polítiques laborals, la candidata va qualificar «d'anormal» el fet que es cobreixin amb personal eventual vacants en places «necessàries».