El Comú d’Encamp ha demanat a una empresa la realització d’una enquesta per estudiar l’efectivitat del transport públic al Pas de la Casa. “Es tracta de veure com es pot modificar per optimitzar el transport, tant per als residents com per als turistes del Pas de la Casa”, va explicar Miquel Alís, cònsol major d’Encamp.

L’estudi, basat en l’opinió dels veïns del Pas de la Casa, pretén, a més, analitzar cadascuna de les parades, per esbrinar si és o no bona la seva ubicació, així com també els horaris i la freqüència del transport.

A través dels resultats obtinguts, que detectaran certes mancances o propostes, el Comú encampadà pretén fer accions diverses per tal de millorar.

PROPOSTES DELS VEÏNS DEL PAS
Per la seva banda, l’Associació de Veïns i Comerciants del Pas de la Casa opina que no hi ha prou difusió i promoció del transport. Així ho va manifestar el seu president Òscar Ramon, que va recordar que fins fa poc “era gratuït i que ara fan pagar; a més, no són preus atractius i no donen informació del transport públic”, va explicar.

Els comerciants del Pas de la Casa tenen propostes de cara a la promoció del transport i esperen que des del Comú se’ls convoqui per a una reunió perquè les puguin traslladar. Així, Ramon va avançar que entre el Comú i els comerciants es poden fer algunes promocions de tiquets del transport públic. Aquesta iniciativa donaria un atractiu a la compra a les botigues del Pas de la Casa, alhora que donaria difusió del transport existent a la parròquia.

Altra de les propostes dels comerços és la de la col.locació de publicitat de les botigues del Pas a l’autobús.

El Comú ha explicat que l’estudi encara està en fase d’enquestes i que no hi ha, ara per ara, cap conclusió. Tot i això, Alís va voler deixar ben clar que no hi ha cap intenció d’eliminar aquesta línia, sinó que l’estudi pretén observar com poder millorar i potenciar el seu ús.

A la nova web del Comú s’informa de les dues línies comunals, la d’Encamp i la del Pas de la Casa, amb tots els horaris de sortida. En el cas de la línia del Pas, les sortides són des del Bullidor Horitzontal, Costa Rodona i Port d’Envalira, a partir de les 7.15 hores i fins a les 20.10 hores, amb el preu de 70 cèntims el bitllet senzill i de 30 euros l’abonament mensual.

Molts mitjans s’han fet ressò del passeig del Tour de França per Andorra: els nacionals, de forma molt positiva, valorant l’impacte econòmic que aquest esdeveniment ha deixat a una part del país, mentre que per als internacionals el ressò ha resultat més mitigat, una barreja agredolça d’imatges esplendoroses del nostre país i uns comentaris massa sovint crítics pel que fa al nostre Estat. Si bé la majoria dels països, i més concretament els veïns, han estat benèvols en el tractament, mencionant de passada el nostre estatus de paradís fiscal i els canvis propers a què ens obliga la pressió internacional, no podem dir el mateix de la televisió alemanya, que va fer una crítica aferrissada a l’Andorra refugi de frau fiscal.

El comentarista Peter Leissl de la cadena ZDF (la segona més important alemanya) va dir, entre d’altres, que mai faria vacances a Andorra, ja que, a més de paradís fiscal, era un gran basar on els turistes d’un dia venien a comprar productes tirats de preu, en un entorn de construcció totalment desencertat –donant com a exemple Caldea– i altres amabilitats, al llarg de la retransmissió de l’etapa andorrana.

Van ser uns ciutadans alemanys bons coneixedors i amants del nostre país que van telefonar la secció d’esports de ZDF per manifestar el seu rebuig i després m’ho van fer saber. Indignats pels comentaris, no sabien com fer-nos arribar la seva solidaritat i, a la vegada, la tristor per unes paraules molt dures que constituïen el fons sonor d’unes imatges idíl.liques.

¿Què els podia respondre, sinó agrair-los el seu suport i pensar que només estem pagant les conseqüències d’un passat feixuc al qual tots, d’una manera explícita o fent l’andorrà, hem contribuït?

Però hem de pensar en el futur. Recordo un cop més que, segons estudis de l’OMT i del TTI, l’any 2020 Europa seguirà sent líder turísticament parlant i Alemanya serà el país emissor de més turistes.

¿I si per un cop fóssim previsors i proactius i féssim diverses campanyes per tal d’eradicar aquesta imatge?

La cinquena legislatura constitucional serà, entre moltes altres coses, la del retrobament d’Albert Font amb els seus antics companys de Nova Democràcia. Després d’haver transitat pel Partit Demòcrata i per Segle 21, Font s’ha unit a les files socialdemòcrates com a independent. Un cop escollit conseller per Andorra la Vella, espera poder posar l’èmfasi en les qüestions socials i en les implicacions econòmiques que aquestes qüestions tenen.

–A la campanya va insistir en l’assegurança d’atur i ara presideix la comissió d’Afers Socials. ¿Serà una qüestió prioritària?
–El fet de ser president d’una comissió no dóna el dret de triar els temes que es tractaran. Ara bé, sí que m’agradaria tractar aquest assumpte a la comissió, és a dir, que el Govern fes un projecte de llei per donar solucions a l’atur en tant que problemàtica econòmica i social. No es tracta de veure l’atur només com un problema social, que per si mateix ja tindria raó de ser tractat, sinó que també té una enorme connotació econòmica.

–Sobta que algú de l’ala més moderada de l’Alternativa parli d’una qüestió que ha estat bandera de l’esquerra…
–De moderats, en som tots, però és cert que pot ser una mica paradoxal que una persona independent tracti un problema amb què s’han abanderat persones amb un perfil ideològic més marcat. Jo no hi veig una paradoxa, perquè es tracta de presentar un model de país en què tots els projectes siguin coherents. Aquest projecte s’escapa dels cànons amb els quals s’ha tractat fins ara. Quan es parla d’una assegurança d’atur, molts pensen que serà pagar la gent per no fer res.

–¿Fins a quin punt creu que encara hi ha por a l’atur?
–Totes les pors són legítimes, però encara fa més por que, si no s’implementen aquestes mesures, els mals que vindran seran molt més dolents i més difícils de tractar que l’aplicació d’aquesta assegurança, fins i tot tenint en compte que hi poden haver derives. És preferible assumir cert grau de picaresca que no pas deixar el problema sense solució. La picaresca hi és en tot: en les beques dels estudiants, en les places de funcionaris a l’administració, en les baixes, en els diplomes… fins i tot en les adjudicacions per construir museus, i aquest últim és un cas particularment candent: si algú vol parlar de picaresca, que parli primer d’això.

–¿Pot passar amb la por a l’assegurança d’atur tal com ha passat amb la por als impostos?
–Les reticències a l’assegurança d’atur són legítimes en tant que les derives s’han d’evitar o, en tot cas, de limitar. Però per això hi ha l’acció legislativa de la comissió. Ara bé, més enllà de les aparences, es tracta d’una mesura necessària, com també és necessari un tractament i de vegades els tractaments poden ser desagradables. No és agradable admetre que hi ha atur, i per això n’hi ha que no ho admeten i diuen que ells faran la plena ocupació, jo també la vull, però l’atur hi és i cal tractar-lo. Si no en parlem avui, n’haurem de parlar demà.

–¿Per què insisteix tant en l’aspecte econòmic de l’atur?
–Perquè és del que menys es parla: sempre es descriu la misèria moral de la família i altres implicacions socials, que són certes, però jo vull fer una aproximació al problema fent incís en l’aspecte econòmic. El que passa és que es trenca una anella de la cadena econòmica: una família o una persona que treballa deixa de percebre un salari i ja no tindrà els recursos per pagar el lloguer, les activitats dels nens, la botiga de queviures… Perquè continuarà ocupant un pis, continuarà menjant i els seus fills continuaran fent activitats. L’únic que canviarà és que qui hauria de cobrar el lloguer o les queviures no cobrarà. Encara que hi hagi ajudes puntuals del Govern o els comuns, la cadena econòmica està trencada. Això crea un con de pobresa, en què la punta és la persona desocupada i la base, totes les repercussions que això comporta. Quan comença a haver-hi cons de pobresa i les seves ombres se sol.lapen, tindrem una cadena econòmica molt fraccionada. I la societat andorrana, que és molt petita i molt fràgil, això no s’ho pot permetre.

–¿Creu que l’atur també potenciaria la cohesió social i la identitat?
–Hi ha això i hi ha més que això. Si volem una Andorra de qualitat amb uns serveis de qualitat, no ho aconseguirem fent marxar els treballadors que fa anys que són aquí, siguin andorrans o no, quan hi ha dificultats econòmiques. Cal recordar que els andorrans se n’havien fet un tip d’anar als anys 40 a la vora de Beziers perquè no podien viure al país. Totes les societats saben què vol dir marxar de casa per guanyar-se la vida. Si les persones que han aportat la seva feina a Andorra, que hi estan vinculades, es veuen obligades a marxar, el dia que es reactivi l’economia vindran nous treballadors i tornarem a començar de zero. Això afecta la identitat i també la qualitat dels serveis que s’ofereixen. Estabilitzant el teixit dels treballadors, evitem que marxin elements que són de valor perquè coneixen el país i arribin elements que, en principi, no són de tant valor perquè s’han d’adaptar.

–¿Fins a quin punt milloraria el mercat de treball?
–En un país on existeix una mesura social com és la que proposem al programa i que espero que es faci, serà més fàcil captar treballadors qualificats, perquè tindran un airbag social. Podran considerar Andorra com un possible lloc de treball i no només com a l’última opció. És clar que també poden venir persones només atretes per aquesta prestació, però per això la proposta té limitacions: cal haver treballat cinc anys per tenir dret a l’assegurança d’atur i aquesta només durarà un any. Fins i tot hi havia un altre punt amb què jo no hi estic del tot d’acord, que diu que la prestació serà decreixent. La prestació no hauria de disminuir, perquè o n’hi ha o no n’hi ha, perquè l’objectiu és mantenir una família dins de la cadena econòmica. Però en tot cas, aquesta és una esmena que jo proposaré. Amb aquestes limitacions, és molt difícil pensar que algú vindrà a Andorra per la prestació d’atur i que s’estarà cinc anys treballant amb la idea d’estar-se un any cobrant sense fer res.

–Els altres partits estan disposats a abordar la qüestió de forma puntual… ¿Fins a quin punt són compatibles amb el seu model?
–Com a mínim els altres s’han adonat que hi ha el problema i que cal trobar-hi solucions. Hi ha tractaments de superfície i d’altres que van a buscar la raó del mal i que aporten solucions reals, no només estètiques. Les propostes dels altres grups són de maquillatge. La prestació puntual pot resoldre un mes o dos mesos de la vida d’una persona, però no hi podrà comptar per dret ni amb l’antelació suficient com perquè es pugui organitzar. Cal que hi hagi una norma general, coneguda per tots, acceptada per tots i cotitzada per tots. Fer tractaments de xoc és útil en casos d’urgència i són per guanyar temps per buscar una solució òptima. A més, aquests tractaments de xoc van a pouar els diners de llocs on no s’havia previst. La nostra proposta s’emmarca en una provisió de fons, a la Seguretat Social, i amb un límit, que serà el límit d’aquesta caixa de la Seguretat Social, ja que no afectarà la caixa de vellesa o la de malaltia.

–¿Fins a quin punt les qüestions econòmiques passaran davant de les qüestions socials?
–No hi pot haver política social sense política econòmica prèvia, perquè la política social ha de ser sostenible. Per això limito els tractaments de xoc a casos puntuals i per evitar situacions dramàtiques. Però quan es tracta d’una problemàtica sistèmica, no valen els tractaments de xoc ni les solucions puntuals. És més, els tractaments de xoc poden ser l’excusa per demorar la solució real. Prefereixo que hi hagi un treball de fons, que se’n parli, que ens posem a la feina i que trobem solucions per no haver de dependre dels tractaments de xoc i les ajudes puntuals.

–Des del punt de vista d’un independent, ¿veu prou obert el Govern de Jaume Bartumeu?
–Bé, sóc independent en àmbit ideològic, però faig part del Grup Socialdemòcrata i no me’n sento gens apartat. Quant al Govern, difícilment diré que no és prou obert quan conec tots els ministres i sé que, més enllà dels punts ideològics que els uneixen, tenen un alt concepte del seu país, una preparació tècnica idònia i un potencial de treball en equip més que demostrat. De poc serveixen els grans tècnics i els grans patriotes, com algun que hi ha al Consell General, que són tancats, no admeten les crítiques i no saben treballar en equip. Aquest Govern té un gran capità, que té un gran coneixement d’Andorra, dels seus ministres i de com treballar en equip… i de com dirigir. I els altres també saben treballar en equip i també saben dirigir. Hi haurà polèmiques, segur, però el tarannà que impera ja és una garantia d’èxit.

Esquerra Socialista. Així es denomina el corrent intern del Partit Socialdemòcrata (PS) que una desena de militants prou destacats i significatius està promovent. De fet, que ha promogut ja. Neix com "un grup d'opinió", sense portaveus oficials i amb la voluntat d'"aprofundir en la justícia social i econòmica", segons van anunciar ahir fonts del col·lectiu, que ha organitzat per a dilluns a la nit un acte formal de constitució al qual, i a través de l'executiva de la formació, han convidat tots els militants que hi vulguin prendre part. Generar debat al si d'una formació política "amb gairebé sis-cents afiliats i on ja no ens coneixem tots" és, també, un dels reptes del corrent, que va agafar embranzida arran dels resultats de les darreres eleccions.

Els components de grup promotor del corrent es consideren, dins el PS, amb una sensibilitat més social, més d'esquerra, i esperen trobar altres militants que lliguin amb les propostes que fan. Els signataris del document que ha distribuït l'executiva són l'encara presidenta del partit, Mariona González, el subsíndic i conseller general Esteve López, el recentment nomenat secretari d'Estat de Salut, Benestar i Treball, Jesús de Tena Guillen, i Manel Casal, Josep Maria Cucalón, Júlia Martínez Illescas, Cristina Montolio, Carles Núñez, Ton Oliva i Delfí Roca. El corrent es formalitza en el marc del que preveuen els estatuts del PS i "no és un grup de pressió ni un col·lectiu que pretengui quotes de poder". En aquest sentit, les fonts consultades van anunciar que "no presentarem cap candidatura ni per al comitè executiu ni per al directiu".

Esquerra Socialista pretén incidir de forma "immediata" a impulsar actuacions polítiques ja incloses en el programa del PS que siguin més necessàries que mai en l'actual situació de crisi. El grup, que no deixa de donar suport al Govern i al grup parlamentari i que "no va contra ningú", defensa l'acostament a Europa quant als drets socials. També posa l'accent en l'estat del benestar, el desenvolupament sostenible i "la igualtat entre homes i dones i la democràcia paritària".

Segons va conèixer ahir aquest rotatiu, un grup de deu militants del Partit Socialdemòcrata van manifestar en una carta al Comitè Executiu, així com en una altra dirigida al conjunt d’integrants de la formació, la seva voluntat per tal de constituir “un corrent d’opinió intern”, tal com expressen els signataris, que tindrà com a denominació Esquerra Socialista. Emparant-se en la lletra ‘H’ de l’article 10 dels estatuts del PS –que contempla la possibilitat que els afiliats s’associïn segons diferents afinitats–, els socialdemòcrates Manel Casal, Josep M. Cucalón, Jesús de Tena, Mariona González, Esteve López, Júlia Martínez, Cristina Montolio, Carles Núñez, Ton Oliva i Delfí Roca manifesten en la carta a la militància com la intenció d’aquest corrent és la de “crear un grup de reflexió i treball” per “aprofundir en les polítiques progressistes i d’esquerres que tant necessita el país”.

El mateix text que els signataris van demanar difondre al Comitè Directiu entre afiliats i simpatitzants remarca que aquest nou corrent no vol ni pretén “en cap cas” fer “un grup de pressió per intentar acaparar quotes de poder dins el partit”. En aquest sentit, de fet, els impulsors d’Esquerra Socialista manifesten “ja des d’ara que, com a corrent d’opinió″, no presentaran cap candidatura per a l’elecció del Comitè Executiu ni del Comitè Directiu per al proper Congrés del partit, que tindrà lloc al setembre. La voluntat d’implementació en termes de pluralitat, però des del mateix diàleg intern, s’explica, d’altra banda, des de la institucionalitat d’alguns dels integrants, com ara el Subsíndic, Esteve López, o la secretària de Sindicatura i presidenta del PS, Mariona González, passant pel secretari d’Estat de Salut, Benestar i Treball, que ahir mateix jurava el càrrec, Jesús de Tena, per posar un exemple.

INVITACIÓ A LA CONSTITUCIÓ FORMAL
D’altra banda, en la mateixa carta al Comitè Executiu, els impulsors del corrent d’opinió informen que “si no hi ha cap impediment”, tenen previst fer una primera reunió per constituir formalment el grup aquest mateix dilluns 13 de juliol, a les 21.30 hores, a la seu del PS. En la missiva als militants, a més, els signataris conviden tots aquells que comparteixin “els objectius bàsics” exposats “sintèticament” en la comunicació a participar en aquesta reunió a la capital.

Abans d’exposar els objectius cercats per Esquerra Socialista, el grup d’impulsors que signen la convocatòria indiquen com “davant la importància dels reptes que se’ns plantegen” com a conseqüència de la victòria electoral socialdemòcrata del mes d’abril passat, es va iniciar “un procés de reflexió sobre la línia política del partit” que ha portat a “considerar l’oportunitat de crear el corrent d’opinió″.

Fonts consultades ahir per aquest rotatiu van remarcar com aquest grup intern a l’espectre de la socialdemocràcia andorrana no té cap intenció d’interferir en la renovació directiva del setembre, presentant com a principal finalitat l’aprofitament de la pluralitat que permet el partit per treballar a fons des de l’òrbita esquerrana i socialista.

Un grup de militants del Partit Socialdemòcrata (PS) han decidit impulsar "un corrent d'opinió intern " que tindrà com a denominació corrent esquerra socialista. És per aquest motiu que han decidit organitzar per a dilluns que ve a dos quarts de deu de la nit al local del partit una primera reunió que podria servir per constituir formalment aquest corrent.

Tal com van confirmar fonts consultades d'aquest grup, aquest corrent neix amb la voluntat de ser un grup de debat i van subratllar que en cap cas ha de ser vist com un front de confrontació . En aquest sentit a més a més, van explicar que tampoc no tenen cap intenció de presentar una candidatura al comitè executiu ni al comitè directiu per al proper congrés del partit que s'ha de celebrar el pròxim mes de setembre. A més a més també aclareixen que no volen ser "un grup de pressió per acaparar quotes de poder". D'aquesta manera exposen que entre els seus objectius es troben donar suport al Govern, al grup parlamentari i als comuns en els quals el PS estigui governant en l'oposició. D'aquesta manera defensen que l'apropament a Europa s'ha de fer en l'àmbit econòmic i en els drets socials i que el desenvolupament del sistema fiscal ha de respondre a les necessitats de benestar.

El projecte d'ajuts per a les persones sense ocupació que ha impulsat el comú d'Andorra la Vella comença a rodar la setmana vinent. En concret, dilluns, quan onze persones s'incorporaran a la seva nova feina en algun dels departaments de l'administració local. La qüestió, a més, serà tractada avui a la junta de govern perquè puguin posar-se a treballar "al més aviat possible". De moment seran aquests els beneficiaris de la mesura i a poc a poc, tal com preveuen des de la corporació, s'hi anirà sumant gent.

Actualment la conselleria de l'àrea social està analitzant cadascuna de les sol·licituds que arriben de persones sense feina, per estudiar-ne la viabilitat cas per cas. Segons va confirmar ahir la cònsol major, Rosa Ferrer, ja s'han rebut una trentena de demandes, tot i que algunes han estat desestimades en no complir part dels requisits. "Alguns dels sol·licitants no fa més d'un any que viuen a la parròquia", va posar en relleu, i aquesta és precisament una de les condicions exigides en el reglament d'ajuts.

Ferrer també va explicar que aquests onze desocupats han estat contractats de manera temporal -sempre han ressaltat al comú el caràcter puntual i d'urgència de la mesura- per desenvolupar tasques relacionades amb el manteniment. Alguna persona, però, també durà a terme feines administratives. "En funció del perfil de cadascú s'anirà recol·locant la gent; al comú n'hi ha molta de feina", va insistir la mandatària.

Intentar arribar a tothom
De totes maneres, al comú són conscients que tot i la publicitat que s'ha donat del projecte a través dels mitjans de comunicació, hi pot haver desocupats als quals no hagi arribat la informació. O bé perquè no són consumidors habituals de la premsa o els informatius nacionals, o bé perquè no se'ls ha posat al corrent. En aquest sentit, la cònsol va assegurar que la voluntat del comú "és arribar a tothom" i per això els integrants del departament de gestió i desenvolupament de persones s'estan posant en contacte amb els possibles interessats.

Tal com ja van explicar en el seu dia, el projecte neix amb la idea d'atendre l'actual situació socioeconòmica extraordinària, per la qual cosa, les feines que s'ofereixen tindran una durada determinada. En principi, els contractes regulats pel reglament (aprovat durant la darrera sessió de comú i publicat al BOPA la setmana passada) tenen com a màxim vigència fins al 31 de desembre. I si cal ampliar la mesura, ja es farà.

Un minicamp de futbol amb un espai de jocs infantils lluirà a la zona del Cedre
El futbol en miniatura continua sent protagonista a les par­­ròquies del Principat. Dues noves pistes de minifutbol, una al costat de l'alberg de la Comella i l'altra a la zona del Cedre s'uniran a les dues que ja existeixen a Andorra la Vella. El comú i una cinquantena de veïns de Santa Coloma van escollir, en l'última reunió de poble, crear una zona esportiva amb un espai de jocs infantils, que se situarà al terreny de 1.600 metres quadrats que té llogats el comú amb la família Rossell. La zona esportiva tindrà un espai de 615 metres quadrats i se'n destinaran 800 per crear 30 places d'aparcament. "El terreny ja està enquitranat, però falta marcar les places i en quinze dies s'haurà fet la instal·lació elèctrica", va assegurar el conseller d'urbanisme, Antoni Armengol, que va parlar també de la il·luminació del carrer. "Els fanals, molt macos i grans, de l'aparcament il·luminaran el carrer del Cedre i el de Mossèn Pujol, i de pas obrirem un nou pas per donar millor mobilitat a la zona. També posarem un punt d'aigua perquè els nens es puguin refrescar", va indicar Armengol. El nou espai té previst fer la inauguració durant la festivitat de la festa major de Santa Coloma, el 15 d'agost. "Un miler de persones podran gaudir d'aquesta zona. El barri es mereixia un espai així", va manifestar Antoni Armengol. El comú d'Andor­ra la Vella ha destinat 25.000 euros i per les dues pistes han pagat un 34% i un 66% l'ha assumit la Federació Andorrana de Futbol (FAF) gràcies al programa Hat Trick de la UEFA. A la roda de premsa es va anunciar que es crearan 50 places de pàrquing a la zona del car­rer dels Barrers.

El cònsol menor d’Andorra la Vella, Josep Vila, va presentar ahir dues noves instal.lacions esportives i una zona d’esbarjo infantil per la localitat de Santa Coloma. Les zones esportives, que s’adequaran com a camps de futbol, s’ubicaran al barri del Cedre i a l’Alberg de la Comella. Aquest primer espai disposarà també d’unes instal.lacions d’oci infantil.

Els costos de les obres es troben entorn dels 25.000 EUR, segons va explicar Vila. Estaran finançats pel Comú i per la Federació Andorrana de Futbol. L’entitat esportiva pagarà el 66% del cost total, a través del projecte Hat trick, que ja ha treballat en altres espais i instal.lacions al comú. El president de la Federació de Futbol, Francesc Amat, va recordar que “aquest projecte no té caducitat” i que seguiran realitzant nous projectes.

LA ZONA DEL CEDRE
La instal.lació esportiva del Cedre s’ubicarà en un espai comunal, cedit per una família de la localitat, entre l’Institut Janer, l’edifici de l’STA i el nou centre geriàtric. També hi haurà 30 places d’aparcaments públics de zona verda. Es tracta d’un espai de 1.600 m2 separat en dos nivells. El primer serà la zona del pàrquing, i el superior, el d’esports i oci infantil. La decisió de posar aquests elements de lleure es va concretar en una reunió de poble celebrada la setmana passada, que va reunir unes 60 persones. La votació, que oferia quatre possibilitats, es va decantar per l’opció mixta d’esport i d’oci infantil.

El conseller delegat de Serveis Públics i Urbanisme, Antoni Armengol, va explicar que les obres estaran finalitzades abans de l’inici de la Festa Major de Santa Coloma, que serà la tercera setmana d’agost. Es tracta d’unes obres “fàcils en àmbit tècnic”, segons Armengol.
L’adequació elèctrica, però, s’acabarà d’aquí a 15 dies. En els treballs d’aquesta instal.lació lumínica, es tindrà en compte també l’obertura d’un nou tram de carrer entre el del Cedre i el del Mossèn Pujol. El cònsol Vila va explicar que aquest nou tros de vial “millorarà tant la mobilitat dels vehicles com la il.luminació a la zona”, en un barri on hi viuen 1.500 persones aproximadament.

Pel que fa a la resta de les obres, Armengol va explicar que no són problemàtiques per als veïns, ja que només s’ha de treure la terra vegetal (abans hi havia uns horts), posar una capa de grava i cimentar. A l’aparcament només falta pintar les línies divisòries de les places.
LA COMELLA L’altre camp s’instal.larà a l’alberg de la Comella. La pista de futbol s’ubicarà en una zona verda i plana, que actualment ja està amb jardí. D’aquesta manera, i tal com va informar Armengol, no cal cap obra específica, sinó únicament posar-hi els equipaments per poder jugar a futbol.

Amb aquests dos nous camps, el Comú ja en tindrà quatre repartits per la parròquia. Vila va explicar que la intenció és facilitar d’instal.lacions el Comú, que ha perdut espais a causa de les construccions d’edificis públics i privats. Va recalcar la localitat de Santa Coloma, que “està molt mancada d’instal.lacions per al jovent i també per als conductors que volen aparcar”.

Des de fa setmanes –mesos–, un dels temes recurrents de la premsa nacional –i també de la internacional– és el dels canvis que han d’afectar en major o menor grau el sistema fiscal i financer de casa nostra i els d’arreu del planeta.

La imposició sobre beneficis de tot tipus o l’intercanvi d’informació fiscal centren debats tècnics i polítics, declaracions d’alts mandataris i, també, discursos de predicadors de baixa volada.
La ciutadania, però, sovint no arriba a copsar tot l’abast d’aquestes manifestacions, perquè els seus maldecaps són uns altres: no quedar-se sense feina, poder fer front als compromisos econòmics contrets, tenir accés a un bon sistema sanitari o gaudir d’una jubilació digna, per citar-ne uns quants.

Tanmateix, algunes persones –de bona fe i amb total convenciment– escolten els cants de sirena dels posseïdors de la veritat absoluta i arriben a creure que certes afirmacions demagògiques poden ser realitats tangibles. Davant els problemes, davant la desesperació fins i tot, es fa bona la dita: hom és capaç d’agafar-se a un ferro roent.

Però la realitat és la que és i, per molt que algú la vulgui disfressar, se’ns fa evident de forma contundent i obsessiva. I en aquestes qüestions, la direcció està traçada –malauradament no tal com hauríem desitjat, però això ja és irreversible. Només cal saber en quin sentit dels dos possibles és convenient que ens dirigim.

Crec que no hem de ser curts de mires i anar contracorrent, encara que –si ens creiem les tesis dels venedors de duros a quatre pessetes– ens pugui semblar que en podem treure uns beneficis immediats. Cal mirar més enllà i fugir de demagògies i de veritats absolutes. Cal ser responsables i pragmàtics, amb rigor i visió de futur. En resum, cal anar de cara a un demà d’oportunitats i positiu, de cara a un creixement ordenat i sostenible. I ho hem de fer sent generosos, apostant per l’acord i tenint dues fites ben evidents: l’interès general i aconseguir una Andorra millor per a les generacions futures.

Els grups parlamentaris del Consell General no veuen amb mals ulls la possibilitat de reformar el codi penal amb l'objectiu d'endurir les penes que es poden imposar als autors de delictes vinculats a la violència de gènere. Tot i recordar que ja fa poc es van introduir modificacions al text en resposta a les recomanacions fetes des del Consell d'Europa, els parlamentaris consultats pel Diari entenen que, en una problemàtica d'aquest abast, mai s'hi fa prou i, per tant, sempre es pot anar una mica més enllà.

Així ho admet la consellera socialdemòcrata Maria Pilar Riba, que durant la passada legislatura va ser una de les veus fortes de la comissió creada a Casa de la Vall per lluitar, precisament, contra aquesta xacra. La política encampadana recorda que el text modificat "ja preveu moltes de les peticions del Consell d'Europa", però a la vegada reconeix que encara es pot avançar en algun aspecte. "Les associacions sempre han criticat que calguin tres agressions per considerar una situació com violència de gènere. Els juristes ens van dir que era correcte però potser ara cal tornar-ho a posar sobre la taula i esvair dubtes", apunta Riba.
Des del grup reformista, la consellera Montserrat Gil defensa amb contundència que s'ha de treballar en un enduriment del codi penal. "Cal anar més lluny perquè la situació no millora", afirma la secretària de sindicatura, que recorda que "a tot arreu s'està fent" i manté que "a Andor­ra també ens ho hem de plantejar". L'exministra també demana que "la policia s'especialitzi més i hem de treballar tots en col·laboració perquè la realitat encara se'ns escapa de les mans".

La posició d'APC
De la seva banda, el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, deixa la decisió en mans "dels especialistes". Tot i això, l'economista reflexiona en indicar que "si una persona pot raonar i pensar que si agredeix la dona li caurà una dura pena, em costa creure que amb aquesta capacitat pugui arribar a ser un maltractador". Per això, el conseller centrista defensa més que "són qüestions complicades d'educació, de valors socials i de dinàmiques de reacció de la societat".

On sí hi ha discrepància és a l'hora de parlar de la possibilitat d'una casa d'acollida. Des del grup socialdemòcrata, Riba deixa clar que "per descomptat que cal" i recorda que "és la recomanació del Consell d'Europa que falta per complir". La parlamentària afirma que "tot el grup està convençut i incidirem que es tiri endavant al més aviat possible".

En canvi, Gil manifesta que "no hi crec perquè no és la solució i tenim altres recursos". La consellera de CR considera que "en un país com el nostre seria molt fàcil saber on és la casa". Per últim, Nomen apunta que "és una qüestió tècnica i, si els especialistes ens diuen que cal, s'ha de posar".

El IX Congrés Ordinari del Partit Socialdemòcrata (PS), previst per al 19 de setembre, i que ha de servir, entre altres qüestions, per renovar l'executiva, ja comença a posar-se en marxa. Així, s'han fixat ja les dates en què es poden presentar candidatures i ponències.

De fet, el termini màxim per a la presentació de les ponències és el dia 11 de setembre a la una del migdia a la seu del partit, mentre que les candidatures per als càrrecs a proveir es poden presentar fins a la mateixa hora del dia 18 de setembre, també a la seu del partit. El nombre de membres a proveir pel Comitè Directiu és de 20 i s'ha fixat a 12 el nombre de membres a proveir pel Comitè Executiu; el nombre de membres titulars per la Comissió de Garanties és de 3 i el de membres suplents és de 2. També hi ha en joc l'elecció d'un defensor de l'afiliat, i un censor de Comptes.

La reunió del Congrés és oberta a totes les persones afiliades o simpatitzants del partit, tot i que només podran votar les persones afiliades que estiguin al corrent de pagament de les quotes. Els simpatitzants hi poden participar amb veu, però sense vot.

L'afiliat que no pugui assistir al Congrés es pot fer representar, mitjançant un escrit adreçat a la presidència, per un altre afiliat.

Es dóna lectura al manifest del Grup de Dones per a la Reflexió i l’Acció en contra de la violència de gènere. Després, un minut de silenci, un minut per recordar una dona anònima que es va trobar sotmesa per la força i va perdre la vida. Un minut, una mesura de temps qualsevol, un breu instant en què els sorolls de la ciutat cobreixen el silenci de les persones i alhora dissimulen el brogir interior dels pensaments que es creuen en el cap dels assistents.
Un minut és poc per tal de rememorar persones que en minuts, hores, dies, mesos o anys, han sentit com se’ls esmicolaven els somnis, com se’ls traïa la confiança o l’amor, com se les menyspreava, com es quedaven impotents i sense força per reaccionar, com se’ls tancava irremeiablement la porta.

El minut de silenci del 2 de juliol passat hauria de ser un clam, un compromís personal contundent en la que cadascú, des de la seva posició, pressioni perquè s’impulsin les accions necessàries per evitar que aquests successos es repeteixin, però no des de la individualitat, sinó des de la col.lectivitat.

Les armes per la lluita es troben a les nostres mans: dels pares, en l’educació dels fills, i dels ensenyants, en la formació en la igualtat i el respecte, recordant que per si sols poc podran fer; dels col.lectius sociosanitaris, en la detecció i la denúncia, però que de forma aïllada no poden arribar enlloc; del Consell General, desenvolupant i ampliant la cobertura legislativa de les persones discriminades o abusades, recordant però que la seva actuació aïllada és insuficient (vegem Sud-àfrica, amb una de les legislacions més avançades en matèria d’igualtat, on un de cada quatre homes ha abusat d’una dona); i també, és clar, des del Govern, fent campanyes de sensibilització i prevenció i donant suport amb estructures sòlides i eficients d’atenció, tenint clar que sol tampoc podrà fer res (les mesures de l’Executiu francès ho demostren: cada 11 minuts una dona hi és maltractada). Ni un minut més de silenci per causa de la violència. ¡Actuem junts a consciència!

Els tècnics del Comú d’Encamp i els del Govern seran els encarregats de redactar un conveni que determini quina serà la destinació de les terres sobrants de les obres de la galeria de serveis del túnel d’Envalira. Així ho van determinar ahir, en una visita a les obres que va realitzar ahir el ministre d’Ordenament Territorial i Medi Ambient, Vicenç Alay, el cònsol d’Encamp, Miquel Alís, i els tècnics de les dues administracions.

Aquest conveni haurà de tenir en compte l’última sentència del Tribunal Constitucional en què, segons explica Alís, es prohibeix l’abocament de les terres sense prèvia autorització del Comú, així com l’aturada d’aquests abocadors incontrolats.
“El conveni amb el Govern anterior quedarà anul.lat per la sentència del Tribunal Constitucional, ja que ho van fer mal perquè van redactar un conveni sis mesos més tard de l’inici de les obres”, va explicar el cònsol d’Encamp.
Per la seva banda, Alay va qualificar de “productiva” la reunió celebrada ahir, “en la qual hem convingut un conveni entre el Comú i el ministeri perquè es tractin i es resolguin tots els temes pendents d’aquesta obra”, que deriven de l’anterior legislatura.
Segons Alay, el conveni establirà quina part de les terres serà per restablir la boca est, del Pas de la Casa, en la qual es va avançar que el Comú va proposar l’habilitació d’un terreny, aprofitant aquestes terres, per a la construcció d’algun equipament comunal, com pot ser un camp de futbol. Pel que fa a la resta de les terres que no es pugui absorbir, Alay va explicar que el sobrant haurà d’anar a l’abocador del Maià i que serà també el conveni que determini com i quan, i perquè quedi tot l’entorn de les obres restablert.
Tot i no marcar-se cap tipus de termini, el ministre Alay va manifestar que durant aquest mes es preveu que estiguin “establertes totes les vies per començar a treballar en el conveni”, va dir.

Amb el canvi del color del Govern també s'han modificat substancialment les relacions entre el comú d'Encamp i el ministeri d'Ordenament Territorial. Els màxims responsables del departament i de la corporació local, Vicenç Alay i Miquel Alís, van mantenir ahir al matí una trobada per tancar el conflicte del pla d'Envalira que es va originar durant la legislatura passada, amb una sentència del Tribunal Constitucional inclosa.

La reunió -que es va celebrar al punt de la parròquia encampadana en conflicte- va servir, tal com es desprenia més tard de les declaracions d'ambdós polítics, per obrir una nova etapa amb el departament i mostrar que van en la mateixa sintonia. "Les diferències que han pogut tenir lloc en el passat ja no hi seran", va garantir el ministre. De fet, l'executiu es va comprometre davant de la corporació a resoldre la qüestió i restaurar la zona malmesa per les obres de la galeria tècnica de FEDA que s'hi està instal·lant. Fruit de la reunió, es va acordar nomenar una comissió tècnica amb membres de les dues administracions per redactar un conveni que sigui bo per a totes les parts. "Hi ha la voluntat d'arribar a un acord molt aviat", va declarar satisfet l'encampadà Alís, que en el seu moment havia qualificat de "destrossa" l'estat en què havia quedat Envalira -va arribar a demanar la dimissió de Jordana-. I en la mateixa línia, el ministre va ressaltar que hi ha "coincidència absoluta de voluntats" i que el text que en breu s'impulsarà (podria estar enllestit durant l'estiu) recollirà tots els aspectes que envolten l'afer. "No volem que quedi res a debat, cal ordenar i definir a l'extrem tot el que queda per fer a partir d'ara", hi va afegir Alay.

Impacte sobre el medi ambient
Així, doncs, el document mostrarà un "compromís absolut" per garantir que els treballs de la galeria no tinguin un impacte negatiu sobre el medi. "Cal recordar que el nostre ministeri també és el de Medi Ambient", va incidir el ministre. També s'hi farà la restauració de les parts afectades i des del Govern, de fet, es començaran a millorar aquells punts on no s'hagin de fer més obres. El cap d'Ordenament va exposar que el munt de terra vegetal que s'acumula a la boca oest del túnel (a la part de Canillo) haurà de servir per fer la revegetació i recuperar el terreny a l'estat inicial. I per a la boca est es va acordar que els desmunts es facin de la manera que aprovi el comú.
L'afer del geriàtric, d'altra banda i de moment, queda pendent en els dossiers dels mandataris.

Millores a les principals avingudes del Pas i Encamp
Les principals avingudes del Pas de la Casa i del poble d'Encamp viuran els mesos vinents un procés de remodelació. El comú ja ha convocat concursos públics per fer les obres de millora de l'avinguda Consell General (al Pas) i les de Copríncep Francès i Copríncep Episcopal (Encamp). L'objectiu, segons comenta Alís, és dotar aquestes vies de més espais per a vianants i zones embellides i verdes, atenent les recomanacions del pla de mobilitat. Amb tot, es preveu que els treballs s'allarguin entre dos i tres anys (les ofertes que es presentin a l'edicte ho establiran de manera exacta) perquè s'aniran duent a terme per trams, per entorpir el mínim possible els comerços dels carrers implicats.
En el cas del Pas de la Casa, el cònsol comenta que es faran en dues fases diferenciades: des de l'entrada a França fins a la rotonda i des de la rotonda fins al poliesportiu. Entre les millores, es projecta una oficina de turisme just a l'entrada del país pel vessant gal i una estació d'autobusos en el punt on fins ara s'erigia la duana. "Hem de pensar que és l'entrada al país i ha d'estar adequada", incideix el mandatari. El projecte, a més, es farà arribar al Govern perquè hi doni el vistiplau, ja que un dels trams implica la carretera general.
A les avingudes Copríncep Episcopal i Francès s'hi duran a terme els eixamplaments de les voravies i l'embelliment del mobiliari urbà. En tot cas, posa en relleu Alís, les obres seran superficials, perquè les zones soterrades ja estan arranjades.

Unes 150 persones van participar dijous en la concentració impulsada des del comú d'Andorra la Vella per rebutjar els crims de violència domèstica i mostrar el dol, per la dona assassinada pel seu marit la setmana passada, amb un minut de silenci. La iniciativa va comptar amb un ampli suport institucional.

Minut de silenci multitudinari el que es va viure ahir a les portes del Comú d'Andorra la Vella, on més de 150 persones, entre polítics i ciutadans, es van aplegar com a mostra de rebuig a la violència de gènere arran del tràgic incident de dissabte passat, en què presumptament una dona va resultar morta a mans del seu marit.

Després de les paraules de condol i suport a la família de la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, el col·lectiu d'associacions de dones -format per l'Associació de Dones, el Grup de Dones per a la Reflexió i l'Acció i l'Associació de Dones Migrants- va llegir un manifest en què van “emplaçar el nou executiu” a engegar les mesures que escaiguin per evitar més successos tràgics com l'ocorregut fa una setmana.

Una petició que la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, va recollir i va indicar, a més, que ja hi ha actuacions en marxa per a la prevenció de la violència domès tica. I no tan sols això, sinó que la ministra s'ha compromès a reforçar els mecanismes que ja estan en vies d'elaboració tant com faci falta i “de manera conjunta amb els actors implicats”.

De la mateixa manera es va manifestar Víctor Naudi, ministre de l'Interior, que va comentar que cal reforçar l'equip especial del cos policia dedicat a prevenir aquest tipus de pràctiques. Amb tot, no va ser tan clara la seva posició respecte a la reforma del Codi Penal, concretament pel que fa a l'article 114, que al parer de les associacions de dones i de la cònsol major de la capital necessita una revisió. Tot i no donar dades, Naudi sí que va indicar que es preveu una modificació d'aquest apartat, encara que aquesta fita entra en un procés llarg.

De la seva banda, Mònica Coste, membre del Grup de Dones, es va mostrar preocupada pel poc suport que es dóna a les dones que pateixen o han patit maltractaments. Coste va indicar que no hi ha “cap protocol d'actuació″ davant d'aquestes situacions i que ni abans ni després de posar una denúncia a la policia no es fa res per recolzar les afectades, i que aquest és un dels motius pels quals moltes dones acaben per no denunciar. “Falta suport econòmic”, va comentar Coste, que va assenyalar que algunes afectades tenen fills a càrrec i cap font d'ingressos, cosa que caldria solucionar.  Sí que va comentar, però, la bona predisposició de la ministra Rodríguez a fer un pas endavant en la lluita contra la violència domèstica.

El minut de silenci contra la violència de gènere va estar carregat de simbolisme. Hi eren tots els que han lluitat per aquesta causa i no estaven presents aquells que, podent, no van fer el pas endavant que era necessari en el moment oportú. És per això que pensem que el silenci enmig de la plaça amagava el crit contingut de la ràbia davant de la impotència. És necessari que aparegui una víctima perquè es torni a obrir un debat que sempre s’ha volgut tancar per alguns sectors i que és més important cada dia. Vivim en un món de violència i, com a conseqüència, els més febles són els que més la pateixen. El que passa en tots els ordres de la vida encara és més important en l’àmbit de la violència domèstica. Es pot dir i serà cert que a casa nostra no es produeixen casos extrems. Ja tenim el primer i el que no sabem és quan s’amaguen rere la manca de denúncies o el poc seguiment que es fa del problema. No es tracta de culpar els a uns o els altres –cadascú, però, ha d’assumir les seves responsabilitats–, sinó de prendre clara consciència que aquesta és una batalla que encara no ha començat i ja té víctimes.

Aquelles persones que estaven mudes a la Plaça del Poble contenint el seu dolor interior són les mateixes que no han callat en molts moments i que sempre han reivindicat una política més eficaç en aquesta matèria. Tenim poca legislació respecte a aquest tema i en què contem no sempre estem al dia quant al seguiment. Aquest és el principal problema. Fins ara els uns han demanat i els altres han donat el silenci –aquest altre silenci traïdor i covard– com a resposta. El canvi també s’ha de fer en aquest camp i és positiu que es manifestin públicament els desitjos de posar fil a l’agulla en una política que no sigui efectista, però sí efectiva.

Hi ha molta feina per fer i els camins que cal seguir molts d’ells estan definits i en alguns casos han demostrat ser eficaços. La prevenció és el capítol més important, però passa per un seguiment continu del problema, una investigació en profunditat dels focus que ho originen, la cooperació entre els elements policials i d’assistència social, així com la plena integració en aquells moviments i associacions que, per denunciar el problema, resulta que en són els més coneixedors.

Una xacra social s’ha de combatre en l’àmbit col.lectiu i no administratiu, malgrat que la Funció Pública hagi d’arbitrar els elements necessaris per tal que la feina sigui del tot efectiva. El minut de silenci ha estat, quedi clar, un crit contra la intolerància i la passivitat irresponsable. Agilitzem el que ja tenim i sobretot planifiquem el que resulta més necessari cada dia. Assumim en suma responsabilitats.

Les associacions de dones van demanar que el Govern millori el protocol d'actuació i es reformi el codi penal per facilitar el camí cap a la denúncia i garantir la seguretat de les víctimes. El ministre d'Interior, Víctor Naudi, va dir que aquesta qüestió és una prioritat, i que està previst que es pugui reformar el codi penal en aquesta legislatura.

De la seva banda, la ministra de Salut, Benestar i Treball, Cristina Rodríguez, es va comprometre a revisar i reforçar els protocols i treballar conjuntament amb tots els actors: comuns, associacions i societat civil.

A l'acte hi va haver la presència dels cònsols de les altres parròquies, una gran representació del Govern, encapçalada per Jaume Bartumeu, i també de Sindicatura. També hi van participar representants de tots els partits polítics, el Raonador del Ciutadà i mossèn Ramon Sàrries.

El col·lectiu d'associacions de dones va llegir un manifest per fer pública la seva repulsa a qualsevol acte de violència, per demanar mesures concretes i efectives per evitar aquesta xacra, i es van recordar velles reivindicacions com un telèfon d'emergència de tres xifres o la llar refugi per a dones maltractades. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, així com Mònica Coste, de la comissió de violència de gènere del Grup de Dones per a la Reflexió i l'Acció, van valorar positivament la resposta de la ciutadania, fet que significa que la gent «comença a tenir consciència del problema ». Ferrer es va mostrar confiada que a partir d'ara s'anirà avançant més ràpidament per solucionar les reivindicacions formulades per les associacions, i va destacar que «no és normal » que no es tipifiqui com a delicte de violència domèstica fins que hi ha una reincidència de tres vegades en un període de tres anys. La ministra de Salut, Cristina Rodríguez, va dir que ja hi ha actuacions en marxa per a la prevenció i la formació en l'àmbit de violència domèstica, i es va comprometre a revisar-les i reforçar-les, sempre de manera conjunta amb tots els actors implicats, ja que també es necessita implicació de la societat. També es treballarà per potenciar l'accessibilitat a la informació, i des del Ministeri estan estudiant les diferents alternatives que hi ha per fer front a la problemàtica, com poden ser els refugis d'acollida. El ministre d'Interior, Víctor Naudi, va dir que s'ha de continuar treballant per fer seguiment, prevenció i pedagogia perquè, malauradament, hi ha bastants casos de violència de gènere i moltes detencions. Naudi va assegurar que millorar les eines per fer front a aquest tipus de violència és una prioritat del nou executiu i de la Policia, i que està previst que es pugui modificar el codi penal al més aviat possible, tot i ser un treball llarg.

La ciutadania va donar ahir un exemple assistint a la concentració contra la violència de gènere i el recent assassinat d'una dona a la capital a mans del seu marit. Al voltant de 150 persones es van aplegar davant del Comú d'Andorra la Vella, impulsor de la iniciativa, per mostrar el seu rebuig a la que s'està convertint en una veritable xacra social, no tan sols al nostre país, sinó també en molts altres, ja que cada vegada hi ha més víctimes.

Totes les institucions presents van coincidir en la necessitat de revisar els mecanismes existents perquè casos com el que es va registrar la setmana passada no tornin a passar mai més. I és que hem de ser conscients que alguna cosa ha fallat quan no s'ha pogut detectar un cas d'aquestes característiques, malgrat que no hi ha constància que la dona hagués presentat cap denúncia contra la seva parella. En tot cas, hi ha unanimitat que és el moment que tots els agents socials treballin amb les administracions per millorar el que sigui millorable.

Silenci de condol i silenci de repulsa. Unes 150 persones es van concentrar ahir a la porta del comú d'Andorra la Vella per mostrar el rebuig al crim que ha posat fi a la vida d'una resident de la capital i a qualsevol altra manifestació de violència de gènere. Els col·lectius de dones (l'Associació de Dones d'Andorra; l'Associació de Dones Migrants i d'Andorra, i el Grup de Dones per a l'Acció i la Reflexió) van aprofitar, també, per donar un toc d'alerta: l'administració ha de destinar més recursos per posar el punt final a aquesta xacra.

La iniciativa, impulsada des del comú de la capital, on residia la víctima amb el presumpte homicida, va comptar amb un ampli suport institucional. Hi van acudir el cap de Govern, Jaume Bartumeu, i el síndic general, Josep Dalleres, així com cònsols, ministres, consellers generals i representants de totes les forces polítiques i personalitats com ara el Raonador del Ciutadà, Pere Canturri, o l'arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries. Evidentment, també dones i homes del carrer es van sumar a la concentració i al dol i el rebuig pel crim. El llaç blanc, el símbol impulsat per mostrar la repulsa a la violència de gènere, estava enganxat a la majoria de vestits. I la bandera del comú onejava a mitja asta en senyal de dol. Treballadors de la corporació van abandonar momentàniament la feina per sumar-se a l'acte i la cònsol d'An-dorra la Vella, Rosa Ferrer, va dirigir unes paraules als assistents abans del minut de silenci i de la lectura del manifest de les associacions de dones tot agraint la "solidaritat" dels comuns i la resta d'institucions. En nom de tots, va donar el condol a la família de la dona assassinada presumptament a mans del marit i el "rebuig envers qualsevol tipus de violència". La mandatària comunal va donar, just després, la paraula a la periodista Marisol Fuentes, que va ser l'encarregada de llegir el manifest i de reivindicar davant els màxims responsables de l'administració central "mesures concretes" per lluitar contra els maltractaments de caire sexista.

Les demandes
Les tres entitats reclamen conjuntament que el Govern fruit del resultat electoral del 26 d'abril impulsi la millora de l'actual protocol "per no haver de lamentar més víctimes "i, en l'àmbit de les concrecions, reivindiquen un telèfon d'atenció a la víctima fàcil de recordar i, per tant, que no tingui més de tres dígits; una reforma del codi penal que doni la màxima seguretat i protegeixi les denunciants, i una llar refugi per atendre-les. "Tant de bo, amb més eines, més recursos i més informació i educació per a la igualtat, aconseguim eradicar aquesta flagrant vulneració dels drets humans i no haguem de lamentar cap altra mort a casa nostra", finalitzava el manifest.

De seguida es va fer un silenci respectuós durant un minut. Cadascuna de les 150 persones reunides a la placeta es va sumir en els seus pensaments per, en acabar els 60 segons, trencar-los en un aplaudiment. Segons després tothom reprenia el seu camí. Però hi quedava un desig unànime: que no passi mai més.