Poc després va ser becat pel programa ARA (Alt Rendiment Andorrà). Set anys després i amb 33 anys, Francesc Soulié afronta una nova vida, allunyada de l’alta competició, però sense oblidar l’esquí de fons, la seva passió, i amb un repte difícil entre cella i cella: competir als propers Jocs Olímpics d’hivern a Sochi. Mentre combina l’esquí de fons amb la feina, el fondista andorrà competeix en curses menors per la seva banda i sense cap suport extern. “Ara tinc una feina i faig esquí de fons per plaer. Competir en Copa del Món és impossible. Si se m’ha acabat competir a l’elit? Físicament, no, però és clar que només puc competir en proves properes per qüestions econòmiques”, va reconèixer Francesc Soulié des de Grenoble, on viu i treballa com a monitor d’esquí.
L’esquiador de fons durant el mes de febrer va fregar el podi a la 33a Marxa Beret –una de les marxes populars més importants d’Europa– en finalitzar en quarta posició i després va ser tercer a la Puigcerdà Fons, de 30 quilòmetres estil clàssic. Unes competicions de menys importància per no perdre la forma d’un corredor que té les mínimes per poder competir a alt nivell com una Copa del Món i també uns Jocs Olímpics d’hivern. I tot lluny del suport de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), del Govern i també d’un equip tècnic al seu costat. “Aquesta temporada des de la FAE no m’han volgut ajudar. És cert que fa poc em van trucar perquè es van assabentar que tornava a fer curses i volien saber quin era el meu estat. És clar que no els interessa l’esquí de fons i jo penso que és una mala política perquè han ajudat durant aquests últims tres anys i ara ja no. No es pot fer un equip d’elit en només tres anys. Sincerament, no sé si estan interessats en aquest esport, però intueixo que no”, va indicar Soulié.
Ell va ser un dels grans damnificats del sisè cicle del programa ARA i ha passat dels 14.000 euros anuals a no rebre res de res. “El secretari d’Estat d’Esports em va dir que no havia fet les mínimes i no és cert. Jo tinc les mínimes. Les he fet i he complert amb els meus objectius, potser només faltava tenir millors resultats, però això és un esport. Sóc un cor­redor d’alt nivell. Tot i així, he passat d’una beca olímpica a no tenir res de res. No entenc aquesta política, tot i que a mi m’agrada molt fer esquí de fons”, va assegurar el germà de Laura Soulié, que després de tot el que ha passat manifesta que “em vaig sentir una mica sol i ara em toca millorar psicològicament”.

El futur de l’esquí de fons
Francesc Soulié va parlar sobre el futur de l’esquí de fons al Principat. “És molt complicat i només el CE Sant Julià manté una aposta clara per aquest esport amb alguns joves que si aguanten podrien fer bons resultats. Als germans Cairat els he perdut la pista i alguns ja no tenen un mirall per poder mirar”, va dir Soulié, que està vivint de prop la irrupció destacada de la seva germana Laura Soulié a la biatló. “Ella té la sort de ser més jove que jo i l’ajuden molt bé. Com es mereix. Els seus resultats no estan sent gaire valorats ni per la pròpia federació ni tampoc per la premsa. Està entre les trenta millors del món”, va sentenciar Soulié.

‘Els altres’

Els joves del CE Sant Julià

El present i també el futur de l’esquí de fons del país no és gaire esperançador. Tot i així, més pel nombre de participants que no pas pels resultats. Per exemple, els cadets del Naturlàndia Fons-CE Sant Julià estan assolint bons resultats a la Copa Catalana. Els tres més grans són Ireneu Esteve, Oriol Gasset i Euan Prieto. El responsable de l’equip és Gaspar Pellicer i tenen com a objectiu més proper el Campionat d’Espanya.

Uns 200 joves van decidir seguir amb l’ocupació del vestíbul del rectorat de la Universitat de Barcelona. A la tarda, el director dels mossos d’esquadra, Manel Prat, va indicar que intentarien negociar abans de desallotjar l’edifici. “Primer buscarem la mediació amb els ocupants per veure com podem trobar una solució alternativa al conflicte d’interessos que s’ha generat”, va explicar Prat. Al matí, Carles Carreras, vicerector de la UB, va explicar que van demanar a les forces de seguretat “que es facin càrrec de la situació, perquè no tolerarem una ocupació”.
En un altre centre, a la Universitat Autònoma de Barcelona, un grup de joves van tallar al matí vies de comunicació a prop del campus de Bellaterra, i després van circular per les instal·lacions, en què van atacar algunes oficines bancàries. L’equip de govern de la UAB va anunciar que denunciarà els responsables dels danys produïts al centre i va estimar que l’ús de la violència “deslegitima qualsevol reivindicació”.
Les accions van començar dimecres amb una vaga i manifestacions en contra de les retallades en el sector de l’educació. Alguns grups es van desmarcar de les protestes pacífiques i van realitzar alguns actes violents. Onze dels dotze detinguts a Barcelona van quedar en llibertat ahir, en espera de la citació del jutge. Les imatges dels aldarulls van ocupar espais a la premsa internacional, com ara la portada de The New York Times.

Valoracions
Artur Mas, el president de la Generalitat, va lamentar els incidents que es van produir a les protestes. “En la vida hi ha límits, i tinc la impressió que algun que han protestat les darreres hores a Barcelona els estan sobrepassant”, va declarar Mas. El conseller d’Interior, Felip Puig, va assegurar que els aldarulls tenen “poc a veure” amb el dret a la manifestació, i que entre les protestes s’infiltren “professionals de la violència”.
Un representant del Sindicat d’Estudiants (SE), Tohil Delgado, va considerar que els actes violents van ser producte de persones sense relació amb el col·lectiu, i va considerar que les càrregues policials van ser “molt distants” als incidents que es van produir contra un banc situat al costat de la Borsa de Barcelona, i que es van realitzar d’una forma “completament descontrolada, arbitrària”. El portaveu va opinar que des de la conselleria d’Interior “s’han plantejat aquestes intervencions d’aquesta manera abans de voler garantir l’ordre o la integritat del mobiliari urbà”.
A fora de Catalunya es van produir alguns aldarulls. El president extremeny, José Antonio Monago, va sortir de la Universitat d’Extremadura escortat per la policia per la presència de manifestats. A Conca, un grup de joves van provocar desperfectes en una oficina de la conselleria d’Educació. D’altra banda, els estudiants concentrats a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat Complutense de Madrid van decidir acabar amb el tancament.

ARXIVADA  LA CAUSA PER L'EXPULSIÓ DELS 'INDIGNATS'

El jutge va arxivar la causa que s’havia obert contra  l’extinent d’alcalde de Barcelona, Assumpta Escarp, i el director dels mossos d’esquadra, Manel Prat, pel desallotjament dels indignats de la plaça Catalunya el maig passat. Es considera que l’actuació dels mossos va ser “raonablement proporcionada” i que no hi va haver “extralimitació” en les càrregues, i s’indica que l’objectiu era “treure el grup de persones que impedia la retirada d’objectes”. Els advocats de l’acusació particular, formada per un grup d’indignats, van anunciar que recorreran contra la decisió en creure que no s’han realitzat totes les diligències i perquè l’acte no s’ha pronunciat respecte d’alguns delictes denunciats, com ara la suposada prevaricació de comandaments policials.

Un total d’un 40% menys serà la rebaixa estipulada per Govern. Una retallada substancial que podria afectar el rendiment actual de la instal·lació d’aquests moduls prefabricats que van néixer el 2008. Quatre anys després, les condicions d’antany sembla que s’adaptaran més a la realitat del país i l’empresa rebrà 7.852,97 euros mensuals en concepte de gestió –el curs passat en va rebre aproximadament 14.000 mensuals.
L’empresa MATE (Management i Assistència Tècnica d’Entitats), que va començar la gestió del Casal de l’Esport i que roman encara en l’actualitat, va renovar el mes de gener per tres mesos amb una rebaixa del cost del 10%.  ?Per tant, un cop finalitzi aquesta pròrroga es farà el concurs públic per determinar qui serà el gestor dels serveis tècnics del Casal i l’objectiu de la secretaria d’Estat d’Esports era clar i passava per canviar el sistema de treball per tal de reduir les despeses. Dit i fet. El plec de bases així ho ha anunciat i MATE estudia si es presentarà al concurs. La data límit per a la presentació dels projectes serà dijous 15 de març, a dos quarts de cinc de la tarda, i segons ha pogut saber el Diari, MATE està disposada a presentar-se, però hauria de fer un fort replantejament del projecte inicial i a més l’empresa haurà de buscar una nova seu, ja que una de les condicions demanades al plec de bases és que l’empresa adjudicatària no podrà tenir ubicada la seva seu social a les instal·lacions esportives de Govern. Per tant, no compleix aquest requisit.
Mentre, una altra empresa que està estudiant i valorant la possibilitat de presentar-se al concurs públic és Stage, que dirigeix l’ex-jugador del River Andorra, Toni Jiménez. Tot i així, les condicions exposades al plec de bases, sobretot amb la rebaixa substancial, fan que Jiménez també es repensi molt la presentació del projecte. Sigui com sigui, l’1 de maig està previst l’inici dels serveis.
Les necessitats de personal per a la gestió del Casal de l’Esport serà, com a mínim, d’un tècnic de suport, una persona d’atenció al públic o auxiliar d’instal·lació i d’una persona d’auxiliar d’instal·lació i consergeria, de dilluns  a divendres i de dissabte a diumenge.  
Al Casal de l’Esport romanen un total de 29 federacions i tres clubs. Un dels recentment arribats és el Bàsquet Club Andorra,  que va decidir deixar de pagar el lloguer de la seu del club per tornar al Poliesportiu d’Andorra. La llar d’alguns clubs i federacions va tenir un cost de 200.000 euros.

PROJECTE FORÀ

Empresa catalana, venç

El concurs públic del 2007 va ser per una societat domiciliada, per aquells moments, a Terrassa i es van imposar a dues empreses andorranes, Stage i Andorra Advent. El ministeri d’Esports va destinar un total de 173.000 euros del seu pressupost per sufragar la posada en marxa del Casal de l’Esport. El primer coordinador va ser Gerard Escoda i Cimex va ser l’empresa que es va encarregar del lloguer de tres vehicles.

Uns i altres van dibuixar dos escenaris totalment diferents sobre la conveniència o no de les retallades salarials a l’administració pública. I enmig de tanta discrepància i d’alguna respectuosa enganxada entre el president suplent del grup socialdemòcrata, Gerard Barcia, i el ministre responsable de la Funció Pública, Jordi Cinca, només va sobresortir un punt de coincidència: la reforma de la llei que regula l’administració és necessària i s’ha de fer aquest any. El PS manté que si no se’l té en compte o la modificació no es fa amb prou celeritat, durant el proper període de sessions presentarà la seva pròpia proposició. Com estava escrit en el preguió de la sessió d’ahir al Consell General, l’esmena a la totalitat es va rebutjar. I ara s’hauran de debatre en comissió les esmenes parcials presentades per DA. L’1 d’abril o l’1 de maig com a molt tard la tisorada serà efectiva, segons va recordar Cinca.

Els arguments
El portaveu socialdemòcrata per defensar l’esmena a la totalitat, Gerard Barcia, va ser molt crític amb el projecte de llei i amb la posició mantinguda pel Govern. Va acusar l’executiu de seguir el dictat “de lobbies i poders fàctics” i va insistir que “volen enfrontar una part de la societat amb l’altra part”, tot “criminalitzant els funcionaris” i fent-los responsables “de la crisi”. Barcia va qualificar el projecte de llei de “retallada pura i dura”, i va assegurar que “incidirà negativament en la reactivació econòmica” perquè resta poder adquisitiu i potencial consumidor a una part notable de la ciutadania. El conseller socialdemòcrata va afirmar que la mesura provoca “desànim en el funcionariat i dubtes en la societat”. I “lluny d’aportar solucions s’estan creant molts problemes”.
Barcia, que després de la sessió va lamentar “les dues direccions” empreses suposadament pel Govern, ja que promou retallades salarials entre els funcionaris al temps que es fitxa “directors de turisme amb un elevat sou”, o “s’accedeix a un increment d’interessos a la mínima que ho demanen els bancs”, va deixar clar que “no volem que s’interpreti que no estem d’acord amb la reforma de la Funció Pública, que ha de ser “sostenible, moderna, de qualitat i fàcilment adaptable a les necessitats”.
El ministre Cinca també va ser clar en remarcar que cal modificar la Llei de la Funció Pública. Però va diferenciar el projecte de llei de mesures de contenció amb el “diàleg” que s’ha de mantenir per canviar la regulació de l’administració. El responsable ministerial va anunciar que durant aquest mes s’iniciaran les converses amb la plataforma sindical per “desgranar” els 33 punts que va acordar la taula de la Funció Pública la legislatura passada. En aquelles qüestions que hi hagi acord, ja s’inclouran en els canvis. La resta s’haurà d’analitzar més profundament. Cinca, però, va recordar que la legislació vigent, malgrat tenir dotze anys, és “moderna”. I que l’inconvenient principal és que no s’han elaborat tots els reglaments que calia. El ministre va coincidir amb la consellera demòcrata Sílvia Riva en el fet que ha de ser el Govern qui lideri la reforma en la forma, el fons i el tempo. I Cinca va donar per bo que la modificació s’acordi “durant aquest 2012”. Implícitament, tant el ministre com Barcia van deixar entreveure que no hi haurà consens. Ni, segurament tampoc, treball en comú. Com no hi va haver concordança sobre les mesures de contenció. El grup demòcrata va donar “ple suport” a la posició del Govern, segons una Sílvia Riva que en la seva al·locució davant la cambra va dir, entre altres coses, que “és important no deixar creure que [la retallada] és la mesura de les mesures ni que va contra algú”. Cinca va reconèixer que la reducció salarial “és un debat que hom preferiria no haver de fer mai”. Però que “sense contenció de la despesa pública és difícil que els inversors ens vegin com un país seriós”. El ministre va recordar l’estalvi que generarà la futura llei, i va recordar que es tracta d’una mesura més en un context de crisi en què el sector privat ja fa temps “que pateix” i en què l’administració és “el segon sector més ben pagat de l’economia” quan “la situació de l’administració és molt pitjor que moltes empreses que fa temps que s’estan adaptant”. En conseqüència, Cinca es va demanar: “De què ens servirà amagar el cap sota l’ala?”

APROVADES LES NOVES TAXES SOBRE EL TABAC

El conjunt de l’arc parlamentari va donar llum verd a l’increment de les taxes sobre el consum, que farà que el preu del paquet de tabac s’incrementi deu cèntims. La mesura permetrà tenir a l’Estat un increment d’ingressos i, alhora, es desincentiva en certa manera l’interès d’alguns sectors per fer tràfic il·lícit de mercaderia. Parlant planerament, es mira de combatre el contraban mantenint un diferencial de preus prou interessant. El PS va donar suport al fons de la qüestió. Però el conseller David Ríos va ser molt dur amb les formes del Govern i la “imprevisió” i les errades que va fer en la memòria justificativa del projecte de llei.