Els de Pep Guardiola tenen una oportunitat d’or a casa contra el conjunt andalús, que arriba al Camp Nou en ratxa, ja que ha sumat deu dels dotze dar­rers punts.
Per recuperar el to que els va portar a guanyar sis títols, el tècnic blaugrana podrà comptar amb el brasiler Dani Alves, tota una garantia a la banda dreta, tot i que encara no estan disponibles Éric Abidal i Seydou Keita. El retorn d’Alves al lateral dret suposarà que Puyol torni a l’eix de la defensa fent parella amb Gerard Piqué, gran protagonista durant el dia d’ahir, ja que va renovar amb el conjunt català fins al 2015, amb una clàusula de rescissió de 200 milions d’euros.
La victòria també serviria per mantenir el lideratge i perquè els catalans superin els números de la temporada passada.
Davant, però, es trobaran un Màlaga que ha anat de menys a més i que arriba al Camp Nou en un bon moment de forma. Per al partit, Muñiz no podrà comptar amb el davanter Caicedo, lesionat, Gámez i Benachour, sancionats i Luque, per decisió tècnica.
D’altra banda, dues hores abans del partit al Camp Nou, el Reial Madrid visita Tenerife, un camp històricament complicat, amb l’objectiu d’aconseguir un triomf que els permeti pressionar els blaugrana.
Per a l’enfrontament, Pellegreni recupera Lass Diarra mentre que Guti i Benzema no han viatjat a les Canàries, ja que no estan recuperats de la pubàlgia. Davant, els blancs es trobaran un Tenerife necessitat que arriba al partit en llocs de descens.
De la seva banda, el Getafe i el Saragossa es veuran les cares en el partit que obre la 24a jornada de la lliga.

DEL BOSQUE FACILITA LA LLISTA D'ESCOLLITS PER JUGAR A FRANÇA

El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, va donar ahir la llista de convocats per al partit amistós de dimecres contra França. En una convocatòria sense cares noves, destaca la presència d’Álvaro Negredo, que de moment guanya la cursa  per la darrera plaça a la davantera a Fernando Llorente. D’altra banda, Jesús Navas repeteix convocatòria.
Fernando Torres i Marcos Senna, que es van perdre els amistosos davant de l’Argentina i Àustria del novembre passat, també tornen a la convocatòria en detriment d’Iraola i Pablo Hernández.
La selecció espanyola es concentrarà dilluns a la ciutat esportiva de Las Rozas per començar a preparar l’enfrontament, que es disputarà a l’Estadi de França de Sant Denis.
Per part francesa, el seleccionador nacional, Raymond Doménech, comptarà amb el madridista Lass Diarra i amb el barcelonista Thierry Henry.

Mireia Gutiérrez va superar la primera mànega, disputada –com la segona– sota una feble nevada i amb poca visibilitat a estones, però quan a mitja baixada de la segona va sortir del traçat i va haver de claudicar. L’andorrana va iniciar la mànega decisiva des de la 38a posició, plaça que va ocupar després d’invertir un temps de 54’’81 en la primera baixada, quedant a 4’’06 de la primera classificada: l’alemanya Maria Riesch.
El somni de Sofie Juárez de completar la seva primera cursa olímpica es va acabar en la primera mànega. Després d’un inici impetuós, la jove andorrana va tenir problemes i va haver de remuntar una porta per seguir en la competició. L’afany d’arribar era més que evident, però a la segona dificultat important va sortir del traçat, sense possibilitats de reprendre la baixada. Juárez, que va ser l’última andorrana a pujar al tren olímpic, s’acomiadava així de Vancouver sense finalitzar cap prova després de caure en la primera mànega del gegant.
L’alemanya Riesch va confirmar finalment els bons pronòstics i es va emportar la victòria a l’eslàlom, sumant el segon títol olímpic a Vancouver després de la medalla d’or que es va penjar en la supercombinada. Riesch, que serà recordada com a reina de l’esquí alpí gràcies als dos triomfs, va cobrir les dues mànegues amb un temps total d’1’42’’89, superant l’austríaca Schild per 43 centèsimes. La txeca Sarka Zahrobska les va acompanyar en el tercer calaix del podi, en finalitzar l’eslàlom amb un registre d’1’43’’90.
La nord-americana Lindsey Vonn, que va guanyar l’or en el descens i la plata en el supergegant, va poder participar-hi finalment –tenia problemes físics–, però es va quedar fora de competició en la primera mànega i es va haver de conformar felicitant la guanyadora.
Avui és el torn de l’eslàlom en categoria masculina. Per a Andor­ra competirà Roger Vidosa.

ROGER VIDOSA S'ACOMIADA AVUI DE VANCOUVER EN L'ESLÀLOM

Roger Vidosa tancarà avui la seva segona participació en uns Jocs Olímpics amb la disputa de l’eslàlom especial a les pistes de Whistler Creekside (primera mànega, 7 de la tarda hora andor­rana i 22.30 hores, segona baixada). El massanenc afronta la cita d’avui amb motivació i ganes de fer-ho bé en una disciplina que domina. Fins ara, Vidosa ha completat la seva participació en la cita de Vancouver amb un 25è lloc en la supercombinada com a millor resultat, prova en la qual va quedar a 5’’41 del guanyador, el nord-americà Bode Miller, que per fi va sumar el seu primer or olímpic. En descens, el massanenc va finalitzar en 48è lloc, just per darrere de Kevin Esteve, mentre que en l’altra prova que va acabar, el supergegant, va ser el 33è classificat. L’única disciplina en què no va creuar la línia d’arribada va ser en el gegant, en el qual es va saltar una porta en la segona mànega i va ser desqualificat de la competició.

Però no podrà ser. Com tampoc la temporada d’arts plàstiques tancarà a la primavera amb el Circuit Art, que semblava estar força arrelat a la capital. En ambdós casos la proposta podria no haver mort definitivament, sinó només quedar en hibernació en espera de temps millors.
És el que apunta la consellera de cultura d’Ordino, Bernadeta Coma: “M’agradaria molt recuperar-lo en un o dos anys i per això volem mantenir el nom i a veure si ho podem tornar a engegar amb Encamp.” Però no es planteja cap tipus de termini ni en quin possible format tornaria el cicle.
En la decisió d’ambdós comuns ha pesat de manera decisiva la manca d’interès que va despertar en el públic. “Hi havia espectacles en què feia pena veure només una vintena de persones a l’Auditori Nacional”, admet Coma. I això que pel festival havien passat figures de no escassa qualitat, com ara les companyies de Víctor Ullate o Gelabert Azzopardi.
Els organitzadors havien optat, l’any passat, per modificar la fórmula, reduint a dos el nombre d’espectacles, dels cinc o sis inicials, i oferir en contrapartida activitats paral·leles, com ara cursets d’iniciació a   càrrec dels ballarins convidats. A l’hora de fer balanç van parlar d’èxit i van augurar una quarta edició per al festival, en el que ara ha quedat en un excés d’optimisme.

Final anunciat i final sorprenent
Si el del Dansand era un final –o un intermedi– anunciat, més sorprenent ha estat el del Circuit Art. El festival seguia un trajecte coordinat per diverses galeries de la capital i l’Escola d’Art del comú d’Andorra la Vella. A les exposicions s’hi afegien activitats complementàries, en forma de festa, xerrades i debats o projeccions al voltant de les arts plàstiques.
Enguany el principal patrocinador, Crèdit Andorrà, ha decidit retirar el suport. I la proposta se n’ha anat en orris. “Quan es trenca un projecte així és una llàstima”, es lamenta la directora de l’Escola d’Art, Carme Tinturé. Especialment perquè es tracta d’una proposta que semblava plenament consolidada. L’any passat fins i tot alguna galeria havia tret les peces al carrer, unes enormes escultures de Fernando de Blasi, un parell de les quals han passat a formar part permanent del paisatge de la capital, adquirides pel comú.
Ara per ara, respon Tinturé, encara és molt d’hora per saber si es podrà recuperar: “Ho haurem de parlar entre nosaltres i a veure què decidim.”

NI HIP-HOP, NI TEATRE DE TITELLES

Pel camí han quedat ja fa temps altres iniciatives que poques opcions han tingut de quallar, com ara el Festival de cultura urbana que s’havia engegat a la capital. Es tractava d’un esdeveniment al voltant de la cultura del hip-hop a què donaven suport les ambaixades de França i Portugal i que només va veure una primera edició, abans de quedar escombrada pels primers vents de la crisi.
O la mateixa Primavera Francesa, que l’any passat ja no va florir per manca de suport econòmic per part dels patrocinadors. O el concurs d’escultures de gel, al Pas de la Casa, que es va anar suspenent tres anys consecutius fins que va quedar finalment fos.
També la retallada pressupostària al comú d’Encamp va afectar el Festival de titelles, una iniciativa nascuda amb intencions d’originalitat i ambició que ja l’any passat va quedar molt reduït: dels tres dies programats en la primera edició es va quedar en les tres hores que van durar els dos espectacles contractats l’any passat per a una sola tarda.
Totes aquestes propostes tenen un tret en comú, més enllà del fet d’haver quedat tocades o enfonsades pels reajustaments econòmics: com el Dansand, totes elles lluitaven per ocupar un espai buit en l’oferta cultural, per oferir diversitat al públic perquè tingués l’oportunitat de triar en un ventall molt ampli. I, com en el cas del Dansand, potser no tan sols de suport econòmic s’ha notat la mancança.

La policia catalana investiga els fets ocorreguts pels volts de dos quarts de dotze de la nit de dijous, quan una trucada al telèfon d’emergències 112 va alertar que estava tenint lloc un robatori en un pis situat a l’entresòl tercera del número 429 del carrer Aragó, per la qual cosa una patrulla de la policia va desplaçar-se fins al lloc. Una vegada allà, els agents van ser sorpresos per un home que va disparar contra ells i que va fugir en companyia d’un altre presumpte delinqüent.
Els dos agents es troben fora de perill. Un va ser donat d’alta a primera hora del matí d’ahir a l’hospital de la Vall d’Hebron, mentre que l’altre policia ferit es troba en situació estable al servei d’urgències de l’hospital de Sant Pau.

Arma recuperada
Segons fonts properes a la investigació, els dos assaltants es van fer passar per policies per aconseguir entrar al local. Quant a l’arma de foc utilitzada, va poder ser recuperada per la policia per analitzar les restes d’empremtes dactilars. Els mossos d’esquadra també van trobar, a prop de l’immoble, una motxilla amb diversos objectes que podrien formar part del botí de l’assalt.
Arran del tiroteig, es va muntar un gran dispositiu per detenir els delinqüents, en què van participar nombroses dotacions dels mossos d’esquadra i de la guàrdia urbana de la capital catalana.
Segons els testimonis, agents de la policia científica van inspeccionar i van prendre mostres en l’interior i exterior de l’edifici on van passar els fets, entre les quals, aparentment, d’un rastre de sang que podria pertà­nyer a un dels fugitius.
Segons va explicar als periodistes un veí de l’immoble, Alejandro C., en el moment dels fets es trobava al replà del seu pis quan va sentir un gran rebombori de veus i crits, i va veure pujar cor­rent per les escales una jove amb trets orientals. La jove, que no semblava estar ferida, no va poder explicar res al veí del que havia passat al local, però “com que semblava estar molt espantada, li vaig dir que no es mogués, que jo avisava la policia”, va indicar l’home, que va ser la persona encar­regada de trucar als mossos d’esquadra. De la seva banda, la presidenta de l’escala, Salomé López, va dir que el prostíbul de l’entresòl era cada dia “un anar i venir constant d’homes” que, a certes hores, causaven moltes molèsties als veïns.

Cap detenció
Fins ahir a la nit, no havia tingut lloc cap detenció relacionada amb els fets, si bé fonts policials van indicar que es va procedir a prendre declaració i a identificar alguna de les persones que treballen al local.
El conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, va negar ahir que Barcelona estigui patint una ona de robatoris, i va assenyalar que tant l’assalt al prostíbul com el doble homicidi ocorregut dimarts passat al bar Joan del carrer Provença, on van morir una dona de 85 anys i el seu fill de 55, són “casos extraordinaris”. L’ajuntament de la Ciutat Comtal, comerciants i veïns del barri de l’Eixample van demanar més dotacions policials, després que aquests dos esdeveniments hagin fet saltar les alarmes entre els polítics municipals en demanda d’una major seguretat ciutadana.

LLIBERTAT SOTA FIANÇA PER ALS DOS AUTORS DE L'INCENDI D'HORTA

L’Audiència de Tarragona va deixar ahir en llibertat sota fiança de 6.000 euros els dos presumptes autors de l’incendi forestal d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Cal recordar que en la seva extinció hi van morir cinc bombers l’estiu passat.
En dos actes, la secció quarta de l’Audiència provincial de Tarragona estima el recurs d’apel·lació interposat pels advocats de Juan Antonio P. M. i Lorenzo F. M., perquè els seus clients puguin sortir de la presó, en què estaven ingressats des del 9 de gener d’aquest any de manera provisional. No obstant això, els magistrats ordenen que es retiri als dos imputats el passaport, que no puguin sortir d’Espanya i que es presentin cada 15 dies al jutjat.
En els dos casos, i malgrat la impugnació del recurs pel fiscal, que indica que se’ls poden atribuir delictes d’incendi forestal, homicidi imprudent i lesions imprudents, i malgrat la seva declaració davant dels mossos d’esquadra i les “fotografies incorporades a l’atestat”, l’Audiència opta per la seva llibertat.

Aquesta hipòtesi se sustenta en dos pilars fonamentals. El primer està vinculat amb les característiques de l’establiment. Tot i que s’anomenava hotel, el Normandia en realitat funcionava com un conjunt d’habitatges habituals a preu reduït. Els inquilins hi vivien i per tant tenien connectats múltiples aparells elèctrics: televisors, neveres i qualsevol altre electrodomèstic habitual en una llar.
El gran nombre d’aparells connectats és molt possible que fos el desencadenant del curtcircuit perquè –i aquí arriba el segon pilar de la teoria– l’establiment tenia ja molts anys i la xarxa elèctrica era vella. La combinació dels dos factors hauria provocat un curtcircuit que, segons les mateixes fonts, hauria pogut tenir lloc  a qualsevol hora del dia i trobar-se en foc latent fins que algun element li provoqués la inflamació.
D’altra banda, fonts dels inquilins afectats van indicar ahir que per les xerrades que han mantingut entre ells tots estan d’acord a presentar denúncies contra els responsables de l’edifici per l’estat en què es trobava l’establiment. Alguns dels afectats pel sinistre van posar també de manifest que quan es trobaven en la primera fase davant de les flames van estar buscant extintors per fer front al foc i no els van trobar. Les mateixes fonts dels afectats van comentar que l’estat de l’edifici va ser un motiu important perquè el foc finalitzés amb tragèdia.

Un ferit continua crític
L’home de 62 anys que va ser ingressat a l’hospital de la Vall d’Hebron amb cremades al dotze per cent de la superfície corporal continuava ahir en estat crític. D’altra banda, la dona de 26 anys que va patir politraumatismes i es troba a l’Hospital General de Catalunya, es manté estable dins de la gravetat.

"ELS BOMBERS VAN TRIGAR EL DOBLE DEL QUE S'HA DIT"

Joao Pedro Alves Torres, el ferit de trenta anys que encara està ingressat a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell amb traumatismes i contusions després d’haver saltat per la finestra del Normandia va explicar ahir que “s’ha mentit” en la versió oficial. Torres declarava ahir al Diari que “no és cert que el gerent de la Pensió García fos el primer a trucar als serveis d’emergència”, tal com s’ha dit fins ara. De fet, assegura que ell es va llençar a dos quarts de quatre, un moment en que encara no hi havia els bombers. “Els vam avisar a les tres i vint de la nit, és a dir, que van trigar el doble del que s’ha dit”, va afirmar.
Torres assegura que la trucada la va efectuar un amic seu que l’acompanyava, tan bon punt es van adonar que hi havia flames, i que ho pot demostrar a través del registre del telèfon mòbil. És resident amb nacionalitat portuguesa des de fa més de nou anys, i no s’allotjava a l’Hotel Normandia. Només era allà de visita. “Havíem sortit amb uns amics i vam decidir anar a prendre una cervesa tots junts”, va explicar. Això va ser a les tres, aproximadament. Així, van anar a parar al bar del mateix establiment que es va incendiar. De cop i volta, vam sentir un fort soroll. “Al principi vam guardar silenci, perquè pensàvem que eren els veïns demanant que no féssim soroll”, va afirmar. Però més tard, van escoltar un segon cop d’alguna cosa que acabava d’esfondrar-se. Aleshores van obrir la porta que donava a la recepció, “i ja era tot fum i flames”, segons va explicar.
A partir d’aquí, els records són confusos, segons va explicar ell mateix. “Vaig obrir els ulls i ja era a terra, no recordo haver saltat per la finestra”, va afirmar. Això sí, recorda que abans va intentar despertar tots els hostes de l’hotel, que encara s’havien adonat que hi havia foc “perquè a aquella hora tothom estava dormint”.
Joao Pedro Alves Torres segueix ingressat a l’hospital, ja que pateix dolors intensos a l’esquena, al braç, a la cama dreta i a l’espatlla dreta. Els metges van anunciar-li que amb sort es recuperaria en set o vuit mesos. “No ens ha vingut a visitar ningú i no sabem qui es farà càrrec del tractament”, va afirmar la dona de l’afectat, María de los Ángeles Pesqueira. Ella es va queixar que ningú del Govern s’hagués interessat per l’estat del marit. Només l’han visitat les persones del comú que s’encarreguen de l’assistència psicològica. Tot apunta que no li quedaran seqüeles greus.

Aquesta hipòtesi se sustenta en dos pilars fonamentals. El primer està vinculat amb les característiques de l’establiment. Tot i que s’anomenava hotel, el Normandia en realitat funcionava com un conjunt d’habitatges habituals a preu reduït. Els inquilins hi vivien i per tant tenien connectats múltiples aparells elèctrics: televisors, neveres i qualsevol altre electrodomèstic habitual en una llar.
El gran nombre d’aparells connectats és molt possible que fos el desencadenant del curtcircuit perquè –i aquí arriba el segon pilar de la teoria– l’establiment tenia ja molts anys i la xarxa elèctrica era vella. La combinació dels dos factors hauria provocat un curtcircuit que, segons les mateixes fonts, hauria pogut tenir lloc  a qualsevol hora del dia i trobar-se en foc latent fins que algun element li provoqués la inflamació.
D’altra banda, fonts dels inquilins afectats van indicar ahir que per les xerrades que han mantingut entre ells tots estan d’acord a presentar denúncies contra els responsables de l’edifici per l’estat en què es trobava l’establiment. Alguns dels afectats pel sinistre van posar també de manifest que quan es trobaven en la primera fase davant de les flames van estar buscant extintors per fer front al foc i no els van trobar. Les mateixes fonts dels afectats van comentar que l’estat de l’edifici va ser un motiu important perquè el foc finalitzés amb tragèdia.

Un ferit continua crític
L’home de 62 anys que va ser ingressat a l’hospital de la Vall d’Hebron amb cremades al dotze per cent de la superfície corporal continuava ahir en estat crític. D’altra banda, la dona de 26 anys que va patir politraumatismes i es troba a l’Hospital General de Catalunya, es manté estable dins de la gravetat.

"ELS BOMBERS VAN TRIGAR EL DOBLE DEL QUE S'HA DIT"

Joao Pedro Alves Torres, el ferit de trenta anys que encara està ingressat a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell amb traumatismes i contusions després d’haver saltat per la finestra del Normandia va explicar ahir que “s’ha mentit” en la versió oficial. Torres declarava ahir al Diari que “no és cert que el gerent de la Pensió García fos el primer a trucar als serveis d’emergència”, tal com s’ha dit fins ara. De fet, assegura que ell es va llençar a dos quarts de quatre, un moment en que encara no hi havia els bombers. “Els vam avisar a les tres i vint de la nit, és a dir, que van trigar el doble del que s’ha dit”, va afirmar.
Torres assegura que la trucada la va efectuar un amic seu que l’acompanyava, tan bon punt es van adonar que hi havia flames, i que ho pot demostrar a través del registre del telèfon mòbil. És resident amb nacionalitat portuguesa des de fa més de nou anys, i no s’allotjava a l’Hotel Normandia. Només era allà de visita. “Havíem sortit amb uns amics i vam decidir anar a prendre una cervesa tots junts”, va explicar. Això va ser a les tres, aproximadament. Així, van anar a parar al bar del mateix establiment que es va incendiar. De cop i volta, vam sentir un fort soroll. “Al principi vam guardar silenci, perquè pensàvem que eren els veïns demanant que no féssim soroll”, va afirmar. Però més tard, van escoltar un segon cop d’alguna cosa que acabava d’esfondrar-se. Aleshores van obrir la porta que donava a la recepció, “i ja era tot fum i flames”, segons va explicar.
A partir d’aquí, els records són confusos, segons va explicar ell mateix. “Vaig obrir els ulls i ja era a terra, no recordo haver saltat per la finestra”, va afirmar. Això sí, recorda que abans va intentar despertar tots els hostes de l’hotel, que encara s’havien adonat que hi havia foc “perquè a aquella hora tothom estava dormint”.
Joao Pedro Alves Torres segueix ingressat a l’hospital, ja que pateix dolors intensos a l’esquena, al braç, a la cama dreta i a l’espatlla dreta. Els metges van anunciar-li que amb sort es recuperaria en set o vuit mesos. “No ens ha vingut a visitar ningú i no sabem qui es farà càrrec del tractament”, va afirmar la dona de l’afectat, María de los Ángeles Pesqueira. Ella es va queixar que ningú del Govern s’hagués interessat per l’estat del marit. Només l’han visitat les persones del comú que s’encarreguen de l’assistència psicològica. Tot apunta que no li quedaran seqüeles greus.